Bon dia, són les 12.
Us parla Tere Ortega. El Departament de Salut ha obert a partir d'aquest dilluns la vacunació contra la grip a tota la població. Es preveu assolir el nivell moderat en 15 dies. La incidència ha començat a créixer abans de l'habitual i la tendència continua a l'alça i de forma més marcada.
Salut fa una crida a vacunar-se abans que arribi al pic de circulació del virus, instant especialment a les persones a partir de 60 anys, els infants d'entre 6 i 59 mesos, embarassades, professionals sanitaris i personal essencial i persones amb condicions de risc. Tots ells ja fa setmanes que es poden vacunar.
per demanar dia i hora per les vacunes, cal sol·licitar-ho a través de la meva salut. Preferentment la cita prèvia. També es pot demanar al web de programació. Ve directament al centre d'atenció primària de referència. El 5 de desembre els CAP també ofereixen horari de vacunació sense cita prèvia de dilluns a divendres. Des del passat 22 de setembre, quan es va posar en marxa la campanya...
s'han vacunat més d'1.500.000 persones contra la grip, unes 168.000 més que en el mateix període de la temporada passada. Pel que fa a la Covid, més de 770.000 persones ja han rebut la vacuna adaptada a la variant 61.000 més que l'any anterior.
I ja s'han iniciat els treballs de renovació de l'enllumenat de la plaça Imperial Tàrraco. Amb aquesta actuació s'ha substituït 266 llumeneres de rotonda que passaran a emprar tecnologia LED. D'altra banda, l'objectiu de la intervenció és implementar un sistema d'enllumenat de més rendiment.
12 i 12 minuts, anem fins a l'Ajuntament de Tarragona, avui dia internacional de la SIDA, manifest a càrrec de les autoritats municipals. Michel Pijoan, ha començat ja l'acte, bon dia. Hola, bon dia, doncs ara mateix veiem a l'alcalde i a consellers de les portes de l'Ajuntament a punt de donar inici a la lectura del manifest.
amb motiu del Dia Mundial per la CIDA. Anirà presidida per l'alcalde, per Rubén Vinyuales, i pel conseller de Salut Pública, per Mario Soler. Ara mateix els veiem agafant la bancarda del Dia Mundial per la CIDA, que es celebra aquest 1 de desembre, a l'espera que donin inici a aquesta lectura del manifest.
Doncs ja apunt seguir en directe que la sintonia de Tarragona Ràdio, el manifest del dia de la sida, la taxa d'incidència dels nous diagnosticats de veia que la província de Tarragona ha mostrat una disminució progressiva i sostinguda al llarg del període 2010.
2024 s'ha passat de 12,6 casos per 100.000 habitants l'any 2010 a 7,8 casos el 2024, la qual cosa representa una reducció mitjana anual d'uns 4 punts. Tornem a l'Ajuntament de Tarragona per comprovar si ha començat o no aquest manifest del Dia Internacional de la CIDA. Ara sí, escolteu a Mario Soler.
com és aquest acte en combinació contra la lluita contra el SIDA. Una de les malalties històricament més estigmatitzades, ja no només per la causa mèdica, sinó per tot amb el que es va relacionar amb una època que recordem amb menys colors que la d'ara,
Per tant, també ens podem alegrar que a dia d'avui hagin perdut aquest estigma, hagin respectat els malalts, les persones que pateixen aquesta malaltia i hagin dignificat també les vides de molta gent que pateixen una malaltia com qualsevol altra i que avui hem de commemorar aquesta lluita i hem de mostrar el nostre suport com a entitat pública
en la lluita contra totes les malalties i en la cerca, sobretot, de la investigació per poder fer-li front. Per tant, passarem a llegir avui, dia 1 de desembre, dia mundial de la SIDA, aquest manifest. És per mi un honor, com a regidor d'Esports i de Salut de l'Ajuntament de Tarragona, poder donar pas a la lectura al manifest d'enguany que porta per lema per una resposta global enfront del SIDA.
Un lema que ens recorda que aquesta és una lluita compartida, una lluita no només des de la cooperació internacional i el treball comunitari, sinó també des d'una defensa real i efectiva des de tots els estaments i nosaltres com a Ajuntament de Tarragona no ens podem desentendre.
Aquest manifest ha estat subscrit per més de 120 entitats públiques i privades, demostrant la força del teixit social i institucional del nostre país. Catalunya manté el compromís d'eliminar el VIH com a amenaça per la salut pública l'any 2030 i des de les administracions locals tenim un paper clau, el de prevenir, educar, acompanyar i combatre l'estigma.
A Tarragona reafirmem avui la nostra voluntat de construir una ciutat més informada, més inclusiva i més compromesa amb la salut de tothom. Per tant, iniciu la lectura d'aquest comunicat conjunt pel dia de la CIDA 2025. Aquest comunicat anomenat per una resposta global en front al VIH.
L'1 de desembre es commemora... Doncs el manifest a càrrec, de moment aquest inici del manifest contra la SIDA en el Dia Internacional contra aquesta afectació amb la lectura del conseller de Salut de l'Ajuntament de Tarragona, Mario Soler. 12 i 6 minuts, més contactes amb la informació a partir de la 1.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Esports. Estem a dilluns, per tant, inici de setmana i previ avui, dilluns, a una jornada de dimecres que serà especial per a una persona, el Rafael Llatzer, que presentarà un llibre anomenat Volando con el pie izquierdo.
És el llibre que de seguida presentarem amb el mateix autor que ens acompanya als estudis de Tarragona. Ràdio Altegen Esports avui, tècnicament, el fa possible Lluís Comas. Us parla Jordi Andreu Pérez. Comencem.
La resta de minuts, a banda de l'entrevista, pausada i calmada amb el Rafael Llatzer, els dedicarem al CBT i la presentació dels equips base. Dissabte es va fer aquesta posada llar dels conjunts del Serrallo. Pararem amb el José Ramí, del Sosera, però a la recta final d'un TGN Esports, que comencem. Se'l dona el Rafael Llatzer. Rafael, hola, com estàs? Molt bé, bon dia, bona setmana.
Dilluns ja s'ha presentat a Reus, es presentarà dimecres a Tarragona amb un bon amic de la casa com és l'Òscar Cadillac. A Reus es va presentar amb l'amic també periodista Francesc Joan un llibre que tenim aquí i què em podries explicar d'ell? Ja una mica així per començar.
Bé, és un llibre que ha sortit... Al final ha sortit, perquè no es va iniciar amb idea de si es publicaria o no es publicaria. Suposo que no sóc el primer que comença, potser, el que serien unes memòries. És atribuir-se una peculiaritat, o dir-ho més senzillament, crec que he tingut una vida esportiva divertida, que ha sigut un complement...
Primer, una gran ajuda per la discapacitat que tinc, que em falta una cama des dels 16 anys, una ajuda per la vida professional, la vida personal, portar una vida feliç i normal amb la família. I després, no pensava quan iniciava aquesta trajectòria esportiva, que estaria a tres Jocs Paralímpics, i després, com sortirà, potser en l'entrevista amb un bon amic d'aquí a Tarragona, vam acabar pedalant al desert una carrera llarga i...
en aquell moment també va tindre bon rebombori exacte estem davant d'un aventurer que a banda de tres jocs paralímpics ha participat en una Titan Desert que es diu molt aviat però costa en fer-se i en acabar-la anem a posar en context perquè hem començat una mica molt així directes vull parlar-te sobre el llibre i primer de tot quan és la idea de fer justament aquest llibre que ja has presentat a Reus i que dimecres faràs a Tarragona
La idea que no era meva salpicava de tant en quant, amb algun pacient de confiança, alguna persona de l'esport o algun amic. Quan anava veient, sento dir-ho, no diré que falti una cama que t'identifica, però que la vida era una mica diferencial. I...
igual que ho retrasa o ho rebutjo tota idea de protagonisme com a superació falsa, també és cert que es van anar acumulant experiències que he intentat de manera positiva, franca, àgil, siguin d'ajuda a tercers.
Tot això, Titan Desert, més 3 Jocs Paralímpics, com deia abans el Rafel, després d'aquests 16 anys, des d'una cama a causa d'un càncer, tras aquest procés que va de la superació a la normalitat, vas sentir-te atrapat per l'esquí. Què et va donar l'esquí?
que m'agradava molt abans. Algú m'ho ha fet assenyalar ara, es pot nombrar dintre el llibre, que en pleno drama, de manera inicial, quan es feien les primeres provatures d'una cama, i jo no ho recordava, quan m'havien aclarit que viuria...
Llavors pregunta si caminaria, i quan m'estaven fent una pròtesi, quan tenia 16 anys, em vaig preguntar com se camina pel davant, pel darrere, si podria ballar, ara em pot sonar tonto, i també si podria esquiar. Llavors un dedueix que m'atraïa molt ja abans. El reinici va ser difícil per la conjuntura que hi havia aquí. Aquí, abans dels Jocs del 92, no hi havia molta mentalitat.
social, oberta, no sé si dir vergonya, retracció, però el meu germà i altres amics o familiars que preguntaven, el Consell no malintencionat era que ho deixés córrer, no? I en canvi vam poder veure...
arrel d'un o dos pioners de Barcelona, que ho feien, on havia estat a Suïssa, i allir es va anar desenvolupant i es va engrescar tot, i una muntza de Granada, l'equip nacional posterior, i la secció d'esquí, i, bueno, vam agafar també un moment trepidant que a nivell internacional es va anar professionalitzant, i això suposa una exigència tècnica de la qual ens vam tindre que esforçar molt, però també vam cabotir.
El Rafael Jetser, a banda d'aquesta carrera esportiva que ha sorgit més tard que havia de la seva vida, és metge de l'Hospital de Sant Poixón de Tecla, on entenc que has basat molta vida laboral i que t'ha servit justament per adquirir aquestes experiències que després has pogut tenir en el món de l'esport.
Sí, sempre he intentat que les coses sumessin, no? Si em preguntes... Porto molts anys de carrera professional, des que vine del Vall d'Hebron a l'any 92, a l'Hospital de Santa Tecla. Per mi el primer és la família, va recolzada per la feina, i l'esport no ha estorbat. A vegades ha costat horaris i esforços, que qui no els entén, entén perfectament que no els entengui, però ha sumat a una cosa i a l'altra, no?
Què confia en tu en aquesta edició del llibre? Ja parlo de l'editorial que ha posat en marxa la maquinària perquè justament surtis en llibreries i més espais i això ja, la posada llar del llibre amb les presentacions.
Bé, amb els llibres de Dueix, que jo m'he vist rodejat d'amics, el tract d'hospital, ara diria dels tromes, de rehabilitació, sempre que he obert les portes, quan m'hi vaig vincular el Tarracó per nedar, també m'obren les portes. Doncs aquest llibre, quan ja estava tancat, fet, per la meva banda, és el primer llibre, no m'he dit que escric, i he de dir que l'he escrit tot jo, dius, bé, buscarem un criteri d'alguna persona de fora, no?,
vaig parlar amb l'Antoni Coll, exdirector del DEI Tarragona, perquè el coneixia i volia una opinió franca. Escolta, això és útil, és positiu per tercers, podran gaudir. I és el primer que em va dir endavant de tercers. Em vaig dirigir preguntant a uns i a altres, al final a Cossetani, al Jordi Ferrer, i també em va animar, em va apoyar, estic encantat i contentíssim com ho han fet.
més bé li han afegit valor, en el sentit que la part de fotografia l'han posat ells, i abans he recolzat que he sobratjat que ho he escrit tot jo, doncs bueno, vaig posar els peus de pàgina perquè potser fessin més entenar d'una història, perquè entenc que activitats a l'aire lliure
el que m'ha reportat a mi és inexplicable i pedalat amb bons amics i esquiat amb bons amics i amb els meus però donar per explicar això pot ser difícil i si s'acompanya d'unes fotografies es fa més entenedor i engrescador Volando con el pie izquierdo Memórias deportivas de un cojo Cap a qui va adreçat? Cap cap públic? Creus que està fet aquest llibre? Eh...
Qui li agradi la natura, l'espai obert, pugui veure que a mi no puc córrer, puc caminar una mica per fora. Esportistes d'esquí, de natació, de bicicleta... No, gent que gaudeix de l'esport en general. I després, evidentment, hi ha un toc aquí diferencial, és que ara ja s'ha normalitzat més, però el món és massa competitiu a vegades. No em refereixo a l'esport, eh?
I llavors la gent amb discapacitat ha de buscar una normalitat, però no tothom ho té com jo. Per mitjans tècnics, humans, el context cultural, la vergonya... Llavors, en aquest sentit, si a aquesta gent li ajuda, jo em trobaré feliç. I et vaig preguntar cap a qui creus que m'ha adreçat i quin missatge creus que hauria de rebre la gent que llegís aquest llibre? És a dir, quin missatge intentes transmetre tu fent aquesta obra?
Sonaria massa gros dir, bueno, la superació no està en la normalitat, això ho dic diverses vegades, però s'ha d'entendre que hi ha gent que té limitacions objectives. Podríem dir que a vegades no t'has d'enfrontar els muros, sinó recolar una mica i veure quins recursos tens per afrontar-ho el millor possible. I també no minimitzar els plames, però quan els acotes, els ordenes, potser et quedes perplexa amb ajuda d'amics d'on t'arribes tu mateix.
És l'inici d'una etapa? O has fet això perquè creies que ho necessitaves i ja està? En el món de la literatura, en el món dels llibres. T'ha agradat? T'ha enganxat? Però fins i tot dic... M'he quedat cura amb això, faré una segona obra? O ja està bé amb aquest llibre l'homenatge que volies fer a tu mateix? Sisplau, no siguis així. Si t'ho dic que ho vaig començar a escriure sense la idea...
Sí que amb els pessics d'alguna persona propera que em deia has d'escribir-lo, però sense la idea real que estaria al món publicat, et diré no, no, no és de cap etapa. Ara bé, el llibre per mi, perdoneu, ha sigut...
He esquiat sobre les fulles. Llavors, ho he gaudit molt amb l'esforç personal, no ens enganyem, que suposa triar les paraules, quines anècdotes explicaràs, quines no, una incertesa d'alguna cosa que no havia fet, i ho he gaudit molt.
Estàs envoltat d'amics o has mostrat des del primer moment que has començat a enumerar gent? L'últim que mençonem d'amic en l'entrevista és el que posarà colofó a la presentació a la llibreria Serra dimecres a les set de la tarda l'Òscar Cadíac. Sí. Com és? Dona't bé l'amistat.
Bueno, qui soc jo, li vaig dir l'altre dia, qui soc jo per dedicar un llibre a l'Òscar Cadillac. I ara diràs, bueno, el Simpson d'ell i el llibre és meu. Però es mereix de tota manera dir que m'ha ajudat des de l'inici. Perquè un dels reptes personals que s'ha...
S'amagant en el llibre és que he intentat aguantar la màxima organització entre família, feina i treball. I aquí sí que entra l'Òscar, com mai vindre de Barcelona sóc d'aquí, a viure aquí. Buscava el temps i l'organització com fos. I la gent no ho sabia, pot saber-ho, que li deixava els esquís a vegades a l'Òscar el dijous,
m'ajudava a preparar-los, i després sortia el divendres, o sigui que, sense conèixer ell a mi, jo amb ell, sí, és un passó posat, i, bueno, diu molt d'ell, l'altre dia que li vaig ensenyar el llibre, el fugeia, i troba una foto, i no és que diu, aquesta me la vas donar, és que la tenia ja posada, i aquella foto, amb perdó, sé que em fa jaio dir-ho, però té més de 20, quasi 30 anys.
Experimentat, més que et facis allò. Això és d'una tirada, o s'ha de tenir unes setmanes per anar disfrutant-lo? He tingut respostes de tot tipus. Tu, que ets l'autor, què diries?
És a dir, tu, clar, ets l'autor i el protagonista en morut del tema, però... Penso que no xafo cap il·lusió si esquematitzant-lo, perquè... El llibre tindria tres fases que no són reals perquè se superposen. Jo vaig entrar a la bicicleta com a entreno per l'esquí, però es va simplificar. Hi ha una primera fase que és partir d'un problema dolent, que és una malaltia potencialment greu, que crea bastanta ansiedad al teu entorn, com la intentes anar, podem dir-ho, superar,
quan estàs una part d'estabilitat, ve l'història de l'esquí, que com he dit abans m'havia fascinat, i puja fins a un nivell inexplicable. Els puestos que hi ha estat, la gent que he conegut, el nivell tècnic que vam assolir tot el grup, i després s'explica la bicicleta. Llavors...
D'una tirada jo penso que es podria gaudir més, o per seccions es pot fer, però la noció del llibre és aquesta, veure com surts d'una situació més d'inici i tires cap endavant, entres blocs diferents i ja està.
Els que no tenen el llibre, malament, poden, en tot cas dimecres, a les 7 de la tarda, apropar-se a la llibreria Serà, ja saben, davant del Banc d'Espanya, i comprar-ho, i d'aquesta manera que puguem tenir l'autògraf del mateix artista, el mateix protagonista avui al Tegen Esports. Acabem, m'agradaria fer-ho.
remarcant i sobratllant els logres esportius que has aconseguit. Amb la Titan Desert, una edició o més en vas aconseguir una. I després, els tres jocs paralímpics. Va, vull tornar-te a sentir els logres esportius d'aquestes quatre històries esportives.
Tres Jocs Paralímpics, per qui hagi estat. L'altre dia vaig estar amb el Santi Esteve i ens reunim als Olímpics i Paralímpics de Tarragona. Això és bastant inexplicable. Pel mig hi havia Mundials i pel mig d'altres carreres classificatòries amb bons amics, companys i rivals de pista, companys d'habitació, de Granada, d'Osca i bastants catalans. La Titan Desser, perquè quedi ben clar per la ràdio l'Ave, fem una cama.
Llavors va ser un repte amb el Rafa Olivier físic i mental, sense estorbar-nos les vides d'un a l'altre, i que va sortir molt bé al límit, i encara que allargui, et diré... Sí que em va sorprendre el rebombori mediàtic que té, pel públic general, veure't en un entorn no preparat per discapacitats. Si ara em preguntes a mi quina és la teva passió, et diré l'esquí, però també s'ha de reflexionar i veure...
És que amb l'esquí estava la superació de la cama, o coses que havies après amb la cama, que eren problemes grossos i ja no ho són, i amb l'esquí també estava, a meitat del desert, a 40 graus, recursos que havies après a la neu. Vull dir, és un tema... Dir-ho només logística seria ficar-ho en molt material, però una cosa porta a l'altra. Pregunta'm a mi quina passió tinc.
Futbol. No, pregunta'm. Quina passió tens? Quina passió ens tens? Doncs, haver-te tingut avui aquí mostrant-nos el llibre que has fet de la primera a l'última pàgina i recordant que dimecres a les 7 de la tarda a la llibre et podrem gaudir amb aquesta posada llarga. Digues.
Bé, només un guinyo pel que crec que t'agrada el futbol. A les primeres fases surt unes qüestions a Manchester que, si no ho has llegit, et sorprendran. Molt bé. No, encara no. Ja heu tingut diverses situacions que m'ho han impedit, però que aquesta setmana ho començaré a fer i així dimecres aniré amb els deures migfets.
Molt bé. Gràcies, Rafel. A vosaltres. Gràcies al convidat que avui ens ha ocupat bona part del programa. Crec que ho mereixia de seguida. Acabem, però permeti'ns que connectem amb l'exterior via telefònica amb el José Ramírez. José, hola, bona tarda.
Bona tarda. És el cap visible del Club Bàsquet Tarragona a nivell de la base, dissabte, entre el masculí i el femení, de séniors, es feia la posada llarg dels equips de la base del Club Bàsquet Tarragona, que este per enguany. Sí, vam fer la presentació de tots els equips del club i, bueno, molt bé, molt contents de passar enllar dels 38 equips que tenim enguany.
Una de les coses que se caracteritza del Club Esquerra de Tarragona, a banda de l'escola pròpia i dels equips, és la relació amb les escoles. Amb quin es té ganxo aquest any? El Club Esquerra de Tarragona intenta mantenir bons vincles amb totes les escoles de la ciutat, però sí que és veritat que tenim més connexió, més acords amb algunes. És el cas del Col·le de l'Estonac de Tarragona, del Col·legi Sant Pau, de l'Escola de Carmelites...
pròpiament a l'escola del Salallot també tenim molta relació perquè utilitzem les seves instal·lacions també i bueno, és el que et deia intentem mantenir també vincles de bona col·laboració amb totes les escoles de la ciutat Que bo que és tant pels que comencen en el món del bàsquet de curta edat veure que allà dalt els sèniors masculí i femení hi ha endredors i jugadors i jugadores que han parit tot això que es diu Club Bàsquet Tarragona
Sí, sí, evidentment. Nosaltres sempre intentem nodrir de tots els entrenadors dels equips base a jugadors que estan amb els nostres sèniors, no? I aquests jugadors han passat de totes les categories, des de ben petits, fins d'adalt, fins dels sèniors, i és allà on els donem l'oportunitat també de poder ser entrenadors i poder mostrar amb els joves tot el que ells han viscut dins del club, no?
Acabo ara, sí, perquè li deia al tècnic que posa el punt final i me faltava una pregunta. A com va anar, justament, la posada, la presentació de l'escola, que ja la feu coincidir habitualment els dissabtes, sempre que es pot, enmig dels dos senyors, masculí i femení, aquest any ha coincidit així.
Bé, doncs sí, ho vam fer, vam aprofitar els partits dels dos sènios, llàstima que amb el Ibersol, amb el masculí, no vam poder guanyar, vam trencar una ratxa que portàvem de ser partits guanyats, però bé, va ser anècdòtic, no?, perquè l'important aquell dia era la festa del club, els sènios femení sí que va poder guanyar i es va...
proclamar líders de la categoria en aquella jornada, en aquella victòria, i després em vam aprofitar per fer diverses activitats dintre de la tarda, com va ser la muntada d'un arbre de Nadal amb els desitjos que cada jugador penjava l'arbre que volia per aquella temporada, o diverses actuacions que van fer que fos una tarda molt amena i molt divertida. José Ramírez de Bete, gràcies per estar amb nosaltres i molta i bona sort per al futur.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Testimonial, però calia passar avui per Serrallo per aquesta posada d'allà, per aquesta presentació de l'Escola del Club Basque de Tarragona. Ho deixem aquí, demà i tornem amb més Actualitat Esportiva. Gràcies, adeu-siau.
Bona nit.
Fins demà!