Bon dia, són les 12.
Us parla Terra Ortega. El pla de millora de la xarxa de clavegaram avança segons el calendari previst. Des del gener s'han renovat 5 quilòmetres i mig als carrers de Llevant, Ponent i al centre Michel Pijuan. Dels 5 a 5 quilòmetres de clavegaram que s'han renovat en aquests darrer any, 5 han estat amb el mecanisme de la mànega.
Aquesta es desplega dins la canonada existent mitjançant el tir amb mitjans mecànics. Un cop desplegada, la mànega s'infla amb aire comprimit i s'endureix per l'acció de llum ultraviolada a través d'un tren robotitzat equipat amb càmera. El resultat és un col·lector estructuralment nou amb gran resistència als agents químics. El conseller de Territori i president de Masa, Nacho García, valora positivament la posada en marxa d'aquest sistema. Diu que és eficaç i permet una renovació amb menys esforços que l'obertura de rasa.
Fem una valoració molt positiva d'aquest sistema de mànega. S'ha demostrat que és eficaç, que permet la renovació del clavegram amb molt menys esforços que l'obertura de rasa, evidentment, perquè redueix tant els terminis d'execució com també els terminis d'ocupació de la via pública, que sempre provoca molèsties al veïnat.
I també dir-vos que Tarragona ha estat de les primeres ciutats que ha posat en marxa aquest sistema de mànega per una renovació integral de la seva xarxa de clavegarà. El sistema de mànega permet reduir també les plagues, les males olors i millorar la velocitat de l'aigua residual que circula per la xarxa de clavegarà. Els altres 500 metres han estat renovats amb un sistema de rasa obrint al carrer i renovant la mateixa xarxa de clavegarà. Quedaran pendents, 18 quilòmetres han estat greu i 7 han estat molt greu.
El vaixell d'Open Arms estarà encurat fins i menys al moll de costa per donar a conèixer la feina per rescatar del mar vides humanes que es veuen obligades a fugir del seu país. El podran visitar aquells ciutadans que ho desitgin. A més, es calcula que 750 alumnes a la ciutat passaran per l'embarcació des d'avui i durant els propers dies.
Tarragona ha donat la benvinguda a l'embarcació i el fundador i director d'Open Arms, Òscar Camps, ha posat en valor el suport de la ciutat en un temps, ha dit, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu. En aquest temps que estem vivint actualment, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu,
on la vida no té gaire valor, és quan més cal arribar a la societat civil, arribar a les escoles, arribar als instituts. La defensa dels drets humans és una obligació de tothom.
En paral·lel s'ha enfortit l'aliança de l'Ajuntament de Tarragona al Port, la Diputació i Open Arts per donar suport a la ONG. L'alcalde Romén Vinyuales ha recordat que l'administració local ha passat dels 50 als 70.000 euros que es destinaran al conveni amb la Fundació.
Tots els nens i nenes i la ciutadania que passaran per aquests dies entendran la tasca tan important que és vetllar els uns pels altres. És els humans intentant salvar a és els humans. Salvar vides i reconèixer una cosa que hauria de ser molt òbvia i és que aquest planeta és de tots i de totes i que estem de passada i uns no tenim
més i millors drets que els altres. En aquesta dècada han rescatat del mar més de 72.000 persones, moltes, malauradament, han mort engolides pel mar. Esquerra Republicana denuncia la incoherència del govern municipal amb els carrils vici. Els republicans pensen que no té sentit haver impulsat el de l'Avinguda d'Andorra quan ha tret el de Pere Martell i ara estudia què fer amb el previst a Prat de la Riba. L'executiu de Vinyuales encara no ha pres una decisió
arribarà en qüestió de dies perquè les obres d'asfaltatge del carrer començaran a principis de desembre. I també us destaquem el resum informatiu que la campanya de Nadal de la Guàrdia Urbana arrencarà aquest divendres coincidint amb l'encesa de l'enllumenat nadalenc i s'allargarà fins al 12 de gener de 2026, que és el primer diumenge de rebaixes. El pla es fa conjuntament amb Mossos d'Esquadra, que estarà desplegant el dispositiu Grébul arreu de Catalunya.
Les notícies a www.tarragonaradio.cat.
Sí, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I he portat el sopar. Ai, ai, ai, quina il·lusió. La teva recepta de cada any per Nadal. Apa, quina il·lusió. I m'ha quedat perfecte. Però quina il·lusió. Però a tu et segueix quedant més bé. Ai, quina il·lusió.
Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió! 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 1. Millorar la recollida selectiva. Renovem tots els contenidors, eliminem els soterrats i ampliem els punts de reciclatge arreu de Tarragona. Un pas endavant per fer més fàcil separar i reciclar millor.
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molest. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonga uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematza.cat.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única. El REC, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com.
TGN Esports. Tarragona Ràdio.
Bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Esports. Avui ens ho permetran que fem un programa on només hi haurà un contingut, que és una entrevista amb un entrenador que jo crec que val la pena poder ocupar el temps del TGN Esports en ell. És Pedro López, durant 45 anys s'ha dedicat al món del bàsquet, principalment com a entrenador, però també amb altres facetes.
i avui ens acompanya als estudis de Tarragona Ràdio per tal de repassar una mica la seva llarga trajectòria en l'esport de la cisteja. Pedro, hola, bones, com estàs? Hola, bon dia. Has decidit plegar d'un món que t'ha acompanyat al llarg de menys de quatre dècades. Sí, sí, és veritat, és això, no? O sigui...
són unes vivències que m'han estat acompanyades durant tota pràcticament la meva vida i a la que tinc molt d'agrair, el món del bàsquet, però bé, tot té un final i penso que aquest, el punt final, està ben pensat i ben meditat i no hi ha volta enrere.
12 hores del matí i 9 minuts, com el protocol és el protocol, anem com cada dia a dir a tota la gent que fa possible el programa, que és a les vides d'això. El Lluís Comas, es parla el Joan López, siguin benvinguts, comencem i ho fem, com dèiem, amb el Pedro López, el que ja hem saludat i el que li hem preguntat sobre aquest adeu a les pistes, adeu al món del basquet. Aquesta temporada has deixat posar fi a la teva carrera en l'esport de la cistella. Per què?
Ja estàs cansat? Creus que ja no tens aquella il·lusió dels anys últims o que vols ocupar el temps en entrenaments i partits amb altres coses?
Sí, és tot una mica, no? De fet, les últimes dues temporades vaig estar amb un projecte nou després d'haver deixat durant un any després de la pandèmia, i penso que em vaig engrescar amb un nou projecte, em van venir a buscar del Mañanet de Reus i amb un projecte jove de...
de gent de la casa i després de dos anys vaig trobar-me que les meves il·lusions el que donava jo per tal del que estava rebent per part dels jugadors no m'arribava a pensar en un any més i aquest és el motiu per el qual vaig decidir
de posar fi. Has parlat del Paramanyet, que ha estat en les etapes últimes, però què en destacaries? De les quatre dècades, a clubs com el CBT, la DT, el TGN o el Cambrés, per citar alguns. Sí, sí, i molt més. Jo vaig començar molt jove a entrenar,
De fet, encara era un jugador d'escolar, jo sempre ho dic. A mi em van engrascar amb això, feia vuiter d'EGB, al Sant Pau, i em va agafar llavors el José Luis Inglés, exgerent del patronat, i em va dir, tu has de portar aquest equip, i de fet, sí que...
allò ja em va agradar, i després vaig continuar, jo vaig marxar d'allà, vaig anar al seminari, el primer debut no vaig poder jugar, però ràpidament vaig incorporar-me al CBT i al Club Basque de Tarragona, i des d'allà, per proximitat, vaig començar a entrenar a l'Estonac de Tarragona,
Em van engrescar perquè ja em coneixien, tant el Rafa Pintado com el Pere Tobilla, que eren els responsables del bàsquet del Col·legi de l'Estonac. I des d'allà vaig estar dos o tres anys, feia tant de jugador com d'entrenador a nivell escolar.
i des d'allà vaig passar ja després, quan vaig acabar la meva etapa com a jugador del basquet de Tarragona, vaig passar ja, ja em van dir d'incorporar-me pels equips de base, i sí, sí, vaig estar ja dos o tres anys amb els equips de base de CBT, i vaig tenir la sort que vaig poder estar, passar-me ja una primera etapa amb el Jesús San José,
Pobret, vaig estar fent-li d'ajudant a segona divisió dos o tres temporades, no me'n recordo. I després vaig fer una primera etapa al projecte de l'ADT, a Torreforta,
Em van proposar anar, va ser la primera experiència com a sènior, com a primer entrenador, però ràpidament vaig tornar una altra vegada al Basquet de Tarragona.
Va proposar el Rafa Pintado un altre cop incorporar-me com a director tècnic i des d'allà sí que vaig donar el salt una miqueta més en sèrio perquè em va proposar anar a l'equip EVA i posteriorment als quatre anys que vaig passar com a segon entrenador dels equips LEB.
Aquests són només alguns dels equips en els que ha estat, ha acabat el Paramanyanet, però també ha estat el conjunt del Cambrils. Anem als teus inicis, els inicis de tot, entenc que els inicis de la mort de la Cistella, com a jove aquests, part important que vas tenir marcada pels pares, que no sé si t'acompanyaven cap amunt i cap avall a llocs per tal de poder facilitar, això, anar a partits i entrenaments.
No, meus pares, la veritat és que no em van poder acompanyar massa, algun cop, sobretot quan era més jove, però per la seva feina... Sí que és veritat que el meu referent al món del bàsquet és la meva mare, que sempre li ha agradat molt el bàsquet per televisió, encara continua informant-se i veient els partits...
però va ser una qüestió més meva a l'intentar ha sortit un món que sempre m'ha agradat molt i amb la qual he posat moltes il·lusions Hey Jude
Gracias por haber inculcado el pauceto a todos tus sobrinos y hermanos. Y está bien que ya descanses del trabajo que has realizado. Te felicito por haber hecho todo lo que has hecho por el básquet.
Una mica de música suau que li agrada al Pedro López i amb la veu dels pares sobre la mare, la que t'inculcava a casa i la que veia amb tu l'esport de la cistella a la penqueña pantalla.
Sí, sí, sí. M'ha fet molta il·lusió, és evident. Sí, sí, encara avui en dia jo cada vegada... Bueno, ma mare és una gran seguidora del món del bàsquet, en especial al Madrid, i sempre em demana... Quan jugui m'has de dir a veure com el puc veure. I sí, sí, jo m'encarrego cada vegada. Amb tot el tema de les plataformes ho deu tenir complicat, això d'anar veient... Sí, una mica, una mica.
Abans ens ho publicàvem al futbol, però ara també amb el bàsquet. Has de tenir el movistar per una cosa, el jazón per l'altra... Déu-n'hi-do. Clar, ne deies... L'últim que m'has comentat és el món, el camp professional...
amb el CBT, en Eva, i després les Leps, on també vas estar una mica com a tècnic. Sí, sí, sí, evidentment, sí. Va ser la meva experiència més professional que he tingut. Vas tenir la gran sort de poder estar al costat de monstres d'aquest esport, com va ser el Ricard, com va ser el Porfi Fissac, el Pep Clarós i, per últim, el Salva Maldonado.
Aquestos són anys que em van marcar molt tant per conèixer un altre nivell d'aquest esport com que també vam el contactar i poder gaudir d'aquella experiència.
dins del món del bàsquet sempre has estat d'entrador en molts equips però sempre s'ha catalogat com a ajudant, com a segon de molts entradors. Tu, de fet, has enomenat diversos tècnics en els que tenien a tu com a tècnic auxiliar, com a segon entrador. Sí, sí, sí. Mai m'he menys tingut per aquest tema però sí, és veritat que
que he estat al costat de molts. Em deixo també l'any que va estar el Vicenç Neuja, a segona divisió. També vaig estar jo allà de segon. I potser m'ha estat marcant sempre això, i per aquest motiu també he fet apostes d'anar-me allò en solitari. La primera vegada que vaig marxar de CBT va ser per anar a l'ADT,
amb un projecte molt engrescador, molt jove, vam aconseguir un ascens molt maco, el primer que vam aconseguir de segona a primera catalana. Recorden, perquè jo diria que aquí a ascens estava jo, diria. Sí, correcte. On era, te'n recordes?
Uf, no me'n recordo, no me'n recordo. Bueno, va ser el any que estaba al Víctor Neila, ahí tenia de jugador, al Ángel Alejandre, al Eric Mensa, ¿vale? Sí, sí, que vi un jugador a la banqueta, pero que a la vegada tenías una bona plantilla. Correcte. Robert Hernández, hola, bon dia, ¿cómo estás? Molt bon dia. Hola, ¿qué tal?
Robert, ara estava parlant d'un èxit esportiu. Tu i jo parlàvem ahir, no ens en recordàvem del lloc, de l'escenari? Ara te'n recordes o no? No, m'en recordo. Ell tampoc se'n recorda, però en tot cas, en aquell lloc de Catalunya es va aconseguir un ascens i d'entre dos està el Pedro López. I ell estava segon entrenador meu.
Sí, senyor, sí, senyor. Ahir, quan parlàvem d'aquest tema, jo li deia que el Pedro ha estat tres etapes al club. I fins i tot recordo que quan vam començar, juntament amb el Pep Vergés, vau començar el que era l'embrió de l'ADT. En aquest cas, jo encara era jugador.
I després, quan em vaig incorporar amb el Pedro López, com m'he deia el Pedro, no? Vull dir, jo recordo partits allò memorables, no? Al camp de la Lletà i al camp de l'Esparreguera i al camp, vull dir, van ser moments molt divertits, no? Recordo la...
En aquest cas, tota la manera de fer que té el Pedro, no?, d'estudiar molts rivals. En aquell moment recordem que no hi havia nit a internet i Pedro cada cap de setmana ens anàvem a Barcelona a veure dos i tres equips. Recordo una pista emblemàtica com una de Gaudí perquè em sembla que vam anar, no sé, 10-12 vegades a la pista temporada, no? Sí, sí, sí, són aquells records.
que tinc del Pedro, no? Segurament molts altres, no? Però en aquest cas, aquella temporada, perquè a més vam tenir un final feliç que va ser l'Espens, la primera catalana, com deia el Pedro. Molt bé. Tres etapes, eh? Parlava que el CBT també ha tingut alguns anys, o ho havia deixat, però havia tornat a l'ADT, i amb diferents, a més, tasques. No només a la banqueta, sinó amb diferents tasques allà al Club de Pona, em diria jo. O només va estar d'entrador? Vas estar només d'entrador, Pedro? No.
Vaig estar de segon entrenador també amb el... Ja ho diré. Ostres, ara m'ho surt. Amb el Llec, amb el tècnic Llec, no? No, no, no, no. Abans, amb el... Jordi Clavero? No, el que ara mateix és el... El Joan, el Joan Cortina. El Joan Cortina. Clar.
Clar, és que també han passat, Déu-n'hi-do, els entrenadors que han passat per l'ADT, també de nos propis, que ara estan en breu fil, en aquest cas, el Joan Cortina a nivell directiu. Robert, alguna anècdota o algun tret que vulguis destacar del Pedro?
La veritat és que, com destacar, jo continuo dient que, per mi, no ho dic ara mateix, perquè ho he dit moltes vegades, amb la qual cosa, jo crec que és un dels millors entrenadors preparant els equips, no?, jo crec que és un gran estudiós, jo crec que no cal explicar ara el que és el Pedro, no?,
però sí que reconec, a més, la seva insistència, la seva treballa, la seva feina. De fet, com a anècdota, dir que quan no hi havia aquestes estadístiques, el Pedro tenia un excel en el que valorava tots els jugadors de totes les categories, de molts jugadors que fins i tot no eren de Tarragona, de diferents categories, etcètera, etcètera, i això era una feina que feia ell, no la feia ningú més.
I aquell Excel, recordo, que a mi va passar de moltes mans en mans i tothom dia, però qui és el boig per poder fer aquesta estadística? Aquell boig era el Pedro López. Tenia nombres de pilladors. Sí, sí, sí, que estava enamorat del bàsquet i de la seva feina, d'alguna manera. Molt bé, Robert. Gràcies per estar amb nosaltres en aquest dia. I res, ens veiem aviat.
Segur. Però una forta agraçada i a continuar. Molt bé. Gràcies, Robert. A tu. A l'hora és el Robert Hernández, president de l'ADT, que també en diferents etapes l'ha tingut l'ADT al conjunt de ponent. Avui, perquè no era ben bé professional, però gairebé que m'insisteixi sobre un tema que hem tocat abans, que és
El tema CBT i l'EPS, un quan comença en el bàsquet i comença a nivell escolar, que t'ho passes tan bé com en el món professional, anhela arribar justament on vas arribar al CBT, això, a dirigir-lo, a estar al costat d'algú que fos primer entrador?
Sí, és evident. Tots els entrenadors de Tarragona i tots els entrenadors que han sortit del Club Bàsquet Tarragona, el seu desig és arribar a portar el seu equip. Jo, amb tot el que he estat, reconec que ara fa molt de temps que no hi vaig a veure el Club Bàsquet Tarragona, però...
Però amb tot això m'enorgulleixo que soc un dels... Em sembla que estic amb els deu primers números de soci, no? I això sempre el portaré al cor, d'acord? I amb tot i això, doncs, bueno, és evident que vaig complir un somni al estar vivint tot això que vaig poder viure.
M'has enomenat diversos entradors, hi ha algú per cert en l'actualitat que en continues parlant o ja es van acabar les etapes aquí al Serrallo i són etapes que es van tancar també a nivell de trucar-vos i dir-vos com esteu?
Ara ja fa bastant de temps que no tinc el mateix contacte, però sí, durant molts anys he tingut contacte regular amb el Porfi. Allà on he anat, vaig estar pràcticament dues temporades amb ell i encara ell després de deixar-ho també va mantenir el contacte i la veritat és que
Bueno, sí que és una lástima que, bueno, al final deixes de tenir això, però sí, sí. Per mi, a més a més d'un company, va ser un amic. Porfirio, hola, buenos días. Buenos días, qué placer, qué placer. Ostres, ostres. Lo estoy escuchando y con quien estoy...
Qué placer, Pedro. Ostras, ostras, por fi, qué sorpresa, me están dando. Poder seguir estando a tu lado tantos años, aparte de haber podido entrenar contigo, que reconozco que guardo todavía algo de deuda y adentro de que no hayamos podido estar más años y que no hayas podido algún año venirte por ahí fuera conmigo y haberse ido entrenando, porque ya no te hablo solo como amigo, te hablo de verdad, como profesional, fuiste una...
Persona que innovó en todo lo que hizo, que me ayudó a crecer muchísimo y lo que hice contigo fueron cosas que aprendí para lo largo de los años y que todavía después de los años sigo haciendo. Pedro, enhorabuena, has sido de lo mejor que he tenido en mi carrera y sobre todo gracias por ser mi amigo. Gracias, muchas gracias. Porfirio, ¿cómo estás? ¿Tú?
Bien, bien, tranquilo, ahora en este impasse que tengo, después de acabar mi etapa en Zaragoza, estoy aquí con mi madre en Valladolid, normalmente echando más tiempo, y en la otra función o el otro trabajo que tengo yo, y es el de tractorista con mis frutales y hacer un poco de agricultor en Villanueva, en el pueblo de mi mujer, y ahí es donde estamos ocupados. Muy bien, pues recuerdos a casa, por cierto, la niña sigue escuchando Melody...
La familia sigue siendo una ferviente empresa que me sigue ayudando a que esta máquina que es dentro del corazón que tengo sigue funcionando. Por lo tanto, mis hijos, mi mujer y mis amigos, y entre ellos Pedro como uno de ellos, es un placer poder estar ahí. Algunas palabras, Pedro.
Por fin. No me lo esperaba esto de Joan Andreu. Es una gozada poder hablar así contigo. Como siempre. Un abrazo muy grande a ti y a todos los tuyos y, oye, a ver si nos vemos en algún momento. Seguro que sí. Ya sabes que la amistad está paciente. Sí, sí, sí.
Tiene un principio y un final, pero la amistad está para siempre. Y lo que tú hiciste por el baloncesto, tiene la recompensa los amigos que te llevas, que son muchísimos, entre ellos cuenta conmigo, ¿vale? Ya lo sabes.
Muy bien, muchas gracias, la verdad que sí. Un abrazo. Venga, gracias. Un abrazo fuerte, cuidaos. Volem deixar per la recta final perquè ens parles segurament de la part més important de la teva vida. No és la feina ni el bàsquet, és la família del dia a dia.
Dona i fills. Sí, sí, sí. Per mi és un orgull tenir la família que tinc, dos fills que han estat educats amb valors, molt educats, molt nobles, i una dona que ha estat un recursament continu durant tota la meva etapa, encara ho és, i que no tinc més que paraules d'agraïment. Emocions, no?,
Pero bueno, toda una vida dedicada al básquet no merece menos. Has decidido dejar de entrenar, pero lo que no dejarás nunca es el baloncesto. Eso lo llevarás siempre dentro de ti. De hecho, es gracias al baloncesto que estamos juntos. En ese mundo nos conocimos y por ese mundo rodamos juntos muchos años. De hecho, fuiste mi entrenada en una temporada.
Otras temporadas fui la delegada del equipo en el que entrenaras en ese momento y después nos llevamos contigo detrás de ti los chicos y yo por los pabellones con la mochila a cuestas para estar cerca de ti. Más adelante nos llevamos juntos con la cámara de vídeo a grabar los partidos en los equipos contrarios y a veces en sesión doble y luego lo de vuelta al partido de la semana al que tocara.
Bueno, pues muchos momentos mejores y peores, ¿no? ¿Qué puedo decir de ti? En este campo que has sido muy trabajador y muy comprometido con los equipos que has llevado y sobre todo muy, muy exijante, contigo mismo el primero. Por otra parte, para mí la más importante, que eres una muy buena persona, que eres un muy buen padre y para mí la mejor pareja. Ahora nos toca disfrutar juntos de otras aventuras y seguir disfrutando de lo que más te gusta, el baloncesto, la música de la historia.
A Joan Andreu le quiero dar las gracias por que te haya permitido este momento de emociones y un beso muy grande. Joan Andreu, otro para ti.
Bé, doncs gràcies, Olga. Olga Neila, d'una saga també familiar baloncestística no podia sortir més que bàsquet, xistelles, triples, faltes personals. Sí, sí, és evident, sí, sí. El destí ens ha portat a això i la veritat és que sóc un privilegiat en aquest sentit.
Després de la sort d'haver tingut dos fills, els que has entrenat, no sé si es poden dir el mateix, però a tots dos els has entrenat i a algun d'ells crec que em sona que el vas tenir fins i tot com a ajudar en alguna banqueta. Sí, sí, la veritat és que, bueno, és un plaer poder haver estat al costat d'ells, a Vale,