Title:

1.000 programes de “Tothom”: ràdio, inclusió i ciutat

## Context i significat dels 1.000 programes **“Tothom” celebra el programa número 1.000 a Tarragona Ràdio**, en un acte obert al públic que posa al centre **els drets humans, la inclusió i la ràdio de proximitat**. Des del primer minut, es reivindica que, com les ones de la ràdio, **els drets humans travessen fronteres invisibles i arriben a tothom**. Miguel González recorda els inicis del programa el 2009, el suport de la direcció de Tarragona Ràdio i l’evolució del format: • D’un espai en horari discret centrat en la *discapacitat* a un projecte ampli sobre **capacitats diverses, gent gran, salut mental i tercer sector**. • Canvis d’horaris, de periodicitat i fins i tot el pas al *podcast* (“tothom pot”), mantenint el directe i la filosofia de **ràdio humana i comunitària**. • Subratlla que el valor no són les xifres ni els premis, sinó **les persones i les històries compartides** al llarg d’aquests anys. > "La ràdio continua sent l’espai de la veu real. Una veu que no busca semblar perfecta, sinó ser humana." També hi ha un apartat d’agraïments: a l’equip de Tarragona Ràdio, a l’ONCE, a les entitats, a representants polítics i, sobretot, **als oients i als col·lectius que han passat pel programa**. --- ## Paper de l’administració i polítiques d’inclusió a Tarragona ### Conversa amb Cecília Mangini (Ajuntament de Tarragona) S’obre el bloc institucional amb la **consellera d’Igualtat, Serveis de la Ciutadania i Serveis Socials, Cecília Mangini**, que felicita el programa i el defineix com a **ràdio humana, propera i inclusiva**. Mangini destaca: • **Compromís històric de l’Ajuntament de Tarragona** amb les capacitats diverses, anterior fins i tot al naixement del programa. • Existència d’un **equip tècnic especialitzat** en inclusió (amb referències a professionals concrets) que ha treballat *per sobre dels colors polítics* i donant veu a les demandes del col·lectiu. • Reconeixement que **l’administració sempre està en deute**: s’ha avançat, però queda molta feina pendent. ### Gent gran i xarxa comunitària Mangini explica l’atenció a la gent gran des de l’IMSS: • Model de **“gent gran activa”**, amb 14 *llars de jubilats* plenes d’activitat. • Les pròpies persones grans **dinamitzen bona part de les activitats**, reforçant autonomia i participació. • Es combina la part de lleure amb la dimensió social i d’acompanyament. ### Discapacitat, terminologia i drets Sobre el llenguatge, Mangini defensa que no li fa por el terme *discapacitat*: • Remarca que és precisament la condició de discapacitat la que **activa el reconeixement de drets**. • Recorda la reforma de l’article 49 de la Constitució i es defineixen com a **“fans del 49”**, com a símbol d’un pas endavant en el reconeixement de les persones amb discapacitat com a **subjectes de drets**. • Subratlla que *capacitats diverses les tenim tots*, però que cal **atenció específica** a les realitats més vulnerables. ### Accessibilitat, ciutat i Festa Major En relació amb l’accessibilitat i la inclusió urbana: • Encara hi ha **moltes barreres arquitectòniques** a la ciutat, que afecten persones amb mobilitat reduïda, persones grans, famílies amb cotxets, etc. • Es treballa per adaptar **espais públics i platges** perquè siguin progressivament **més inclusius**. • Esmenta un **codi d’accessibilitat** que interpel·la totes les administracions i actors. Pel que fa a la **Festa Major de Santa Tecla**, Mangini destaca: • L’existència d’una **“festa per a tothom”** com a exemple consolidat d’inclusió festiva. • Mesures recents com **“carrers tranquils”** on el *Seguici Popular* redueix el soroll per fer-los accessibles a persones amb hipersensibilitat auditiva o altres necessitats. • El fet que ara es parlin obertament qüestions com **soroll, espais adaptats i convivència de sensibilitats**. ### Salut mental i discapacitats “invisibles” Miguel i Mangini aborden el repte de les **discapacitats no visibles i la salut mental**: • Es reconeix que les barreres físiques són més fàcils de detectar, però que cal donar **resposta també a trastorns de salut mental, autisme i altres condicions invisibles**. • Es treballa amb **entitats especialitzades** (especialment en autisme) en aspectes psicològics, sensorials i cognitius. • Es recorda la necessitat de **treballar també les barreres socials i mentals** que tots tenim, més enllà de l’urbanisme. --- ## Persones sense llar: drets humans i resposta municipal Miguel introdueix el tema de les **persones sense sostre** com a part de la mirada integral del programa sobre drets humans i exclusió social. Mangini subratlla: • Es tracta d’un **fenomen urbà en creixement**, i aquestes persones són importants **perquè són persones**, no per la xifra que representen. • El vincle amb els **drets humans**: no tenir un lloc on tornar al final del dia és una de les situacions més dures que es poden viure. • El paper combinat de la **societat civil** i l’**Ajuntament de Tarragona**, que disposa d’un **servei especialitzat (PAS, Punt d’Atenció a Persones sense Sostre)**. ### Recompte nocturn i ús de dades Es destaca la preparació d’un **recompte nocturn de persones sense llar**: • Participació d’uns **130 voluntaris**, una xifra rècord que demostra la **sensibilització creixent** de la ciutadania. • El dispositiu abasta **Part Alta, centre, eixample i barris**, amb suport de **Protecció Civil i Creu Roja**. • El recompte es fa sobre persones visibles, però es calcula un **15–20% addicional de persones no detectades**. • Aquestes dades permeten **prendre decisions polítiques i tècniques** més ajustades a la realitat. Mangini transmet també la **felicitació de l’alcalde Rubén Viñuales** al programa “Tothom”, reforçant el reconeixement institucional. --- ## Evolució de les entitats: de la veu de les famílies a la veu en primera persona ### Associació Ment i Salut La Muralla Miguel recorda que el **primer programa del 2009** va tenir com a convidada principal **l’Associació Ment i Salut La Muralla**, dedicada a salut mental. Ara puja a l’escenari **Paula Ulloa**, coordinadora de l’entitat. Paula subratlla diversos canvis fonamentals des del 2009: • Abans la representació era majoritàriament de **mares i famílies**, en un model més **paternalista**. • Ara, cada cop més, **són les persones amb problemes de salut mental en primera persona** qui donen la cara i la veu, especialment en mitjans com Tarragona Ràdio. • Reivindica que **ningú millor que elles pot explicar** què necessiten, què pateixen i què reclamen. > "El que ha canviat és que ara són les persones en primera persona les que volen donar la cara i la veu." ### Reptes actuals de la salut mental Malgrat els avenços en discurs públic: • Paula avisa que **encara hi ha molta feina a fer**: la salut mental *sembla* molt present en el debat, però el **dia a dia** continua ple de dificultats. • Les principals problemàtiques que detecten a l’associació són: • **Habitatge**: dificultats greus per accedir a un allotjament digne. • **Feina**: barreres laborals, estigma i precarietat. • **Relacions socials i integració comunitària**. • Reclama més **suport sostingut de les administracions**, que sovint **van endarrerides en els pagaments** i generen tensions econòmiques a les entitats. ### Sostenibilitat de les entitats i expansió territorial Paula explica la trajectòria recent de La Muralla: • L’entitat ha estat en moments límit, **a punt de tancar** per dificultats econòmiques, una realitat compartida per moltes associacions del tercer sector. • Actualment passen per un **bon moment relatiu**, però amb incertesa sobre el futur, molt condicionat pels recursos públics. • Han crescut fins a **més de 300 persones vinculades** a l’entitat. • S’han **expandit cap a Salou**, ampliant l’abast territorial i l’acompanyament. Tant el programa com l’associació coincideixen en la idea que **“l’important és que se’n parli de salut mental”**, i després ja es treballarà el *com*. --- ## Memòria, reconeixements i absències Miguel mira enrere cap al **segon programa** de “Tothom”, amb la presència de l’**Associació de Paràlisi Cerebral de Tarragona, La Muntanyeta** (ara Fundació La Muntanyeta), i recorda especialment la figura de **Jaume Marí**, president d’aleshores, ja traspassat. • Es recupera un fragment d’entrevista on Marí explicava l’evolució de l’associació des dels vuit pares fundadors fins a un projecte molt consolidat. • Miguel remarca **la petjada de les persones que ja no hi són** però han contribuït decisivament a l’associacionisme i a la inclusió. • El **segon gran aplaudiment** del dia va dedicat a totes aquestes persones que han marxat però romanen en la memòria col·lectiva. Aquest bloc reforça la idea que el programa és també un **arxiu viu de la memòria social** de Tarragona en matèria de discapacitat, salut mental i drets socials. --- ## Humor, participació i esport inclusiu Miguel reivindica que parlar de capacitats diverses i tercer sector **també es pot fer amb humor i calidesa**. Per fer el programa més visual i participatiu, demana al company **Pep** que actuï com “els seus ulls” a la sala i interactuï amb el públic. En aquesta dinàmica entra en escena l’esport inclusiu: • El Pep localitza **Rubén Almazán i Álvaro Cano**, **capitans del Nàstic Genuïn**, l’equip genuí del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) per a persones amb discapacitat intel·lectual. • El públic els rep amb un **aplaudiment**, reconeixent el valor simbòlic i social del projecte. • Miguel subratlla l’**esport com a eina d’inclusió**, més que no pas només de “superació personal”. • Es menciona que són **a punt de començar una nova temporada Genuïn a Tarragona**, reforçant la continuïtat del projecte. Aquest tram finalitza amb un to festiu i comunitari, mostrant que **ràdio, entitats, administració i esport** s’entrellacen en una mateixa aposta per una **Tarragona més inclusiva i humana**. --- ## Idees clau de l’episodi • **Celebració del programa 1.000 de “Tothom”**, com a fita de ràdio pública centrada en drets humans, diversitat i proximitat. • **Evolució del programa**: de la discapacitat a una mirada més àmplia sobre capacitats diverses, gent gran, salut mental, voluntariat i teixit associatiu. • **Compromís de l’Ajuntament de Tarragona** amb la inclusió: equip tècnic especialitzat, treball amb entitats, avenços en accessibilitat i festa major inclusiva. • **Atenció a les persones sense llar**: recurs especialitzat (PAS), recompte nocturn amb voluntariat i ús de dades per orientar polítiques públiques. • **Salut mental i veu en primera persona**: transició d’un model basat en famílies a la participació directa de les persones afectades, amb reptes forts en habitatge, feina i sostenibilitat de les entitats. • **Memòria i reconeixements** a persones i entitats històriques com La Muralla i La Muntanyeta, i figures com Jaume Marí. • **Esport inclusiu amb el Nàstic Genuïn** com a exemple de com l’activitat esportiva pot generar comunitat, autoestima i visibilitat per a les persones amb discapacitat. En conjunt, l’episodi és **una celebració i alhora una reflexió crítica** sobre tot el camí fet i el que resta per fer per construir una **ciutat i una ràdio realment per a tothom**.

['Tarragona Ràdio', 'Tothom', 'inclusió social', 'drets humans', 'discapacitat', 'capacitats diverses', 'salut mental', 'gent gran', 'persones sense llar', 'PAS punt d’atenció a persones sense sostre', 'Ajuntament de Tarragona', 'polítiques socials', 'accessibilitat', 'barreres arquitectòniques', 'Festa Major de Santa Tecla', 'Seguici Popular', 'carrers tranquils', 'teixit associatiu', 'Ment i Salut La Muralla', 'Fundació La Muntanyeta', 'Jaume Marí', 'Nàstic Genuïn', 'esport inclusiu', 'voluntariat', 'recompte de persones sense sostre', 'ràdio pública', 'ràdio de proximitat', 'drets de les persones amb discapacitat']