Bon dia, són les dotze.
Postpart la Tere Ortega, economistes i metges es mostren favorables a mantenir un únic horari unificat tot l'any, com planteja el govern espanyol. El secretari del Col·legi d'Economistes de Tarragona, Miquel Àngel Fuster, ha explicat a Tarragona Ràdio que l'estalvi energètica propicia variar els horaris a l'estiu o hivern és irrisori.
Jo diria que pel conjunt de tota la Unió Europea és un canvi energètic bastant irrisori. Jo crec recordar que havia d'exigir per algun lloc que parlàvem d'uns pocs euros per habitant, de tal manera que penso que el més raonable és tenir un només...
un horari i no fer aquests canvis al març i a l'octubre, sent conscients també de la dificultat d'integrar en un sol horari molts països de la Unió Europea on hi ha unes distàncies quilomètriques molt grans.
La vocal del Col·legi de Metges de Tarragona i directora del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus Meritxell Arenas ha dit en declaracions a Tarragona Ràdio que segons determinats estudis el canvi d'hora té un impacte en la salut que pot arribar fins i tot a crear un risc cardiovascular. Pot haver en aquest canvi d'horari una alteració en la sincronització, el que és el rellotge biològic,
i el cicle de son, llum, foscor, tot això té un impacte. També s'ha vist que si pot existir un trastorn de la son, doncs sabem que els trastorns de la son generen esgotament, irritabilitat i això té afectació en el rendiment. D'altra banda, també s'ha descrit que podria haver un risc
cardiovasculars, que podrien haver algunes determinades malalties cardiovasculars. El debat sobre la reforma horària a la Unió Europea s'ha reobert després que Pedro Sánchez hagi sol·licitat introduir un punt de discussió sobre la qüestió en la reunió de ministres que tindrà lloc dilluns vinent a Luxemburg. A més, aquest dissabte l'hora s'avança.
La regió sanitària Camp de Tarragona manté el compromís que a finals d'any tinguin el primer esborrany del pla funcional del nou QAP. Michel Pijuan. El procés participatiu per definir les característiques del futur QAP continua obert fins al 31 d'octubre. A través d'un formulari, la ciutadania pot obrir...
L'enquesta inclou preguntes sobre demografia, expectatives del servei i dels espais. Fins al moment, la plataforma ha rebut més de 200 respostes amb un temps estimat de mitjana de 10 minuts de dedicació al formulari. La segona fase s'iniciarà al novembre i contempla dos grups de treball entre ciutadania i entitats.
Es valorarà i s'aprofundiran les propostes i es prioritzaran aquells aspectes que el pla funcional haurà de tenir. Des de la regió sanitària Camp de Tarragona mantenen el compromís que a finals d'any ja hi hagi un primer esborrany. El seu responsable, Xavier Ansa, ha explicat a Tarragona Ràdio que aquest pla determinarà com començaria a ser l'estructura del Coab. Nosaltres tenim el compromís que a final d'any tinguem el primer esborrany del pla funcional. El pla funcional és el que diu
Com començaria a ser l'estructura d'aquest QAP. En aquest pla funcional, evidentment, hem d'incorporar tot el que diu la ciutadania a través del portal Participa i a partir d'aquí s'aniria executant tot el projecte.
El pla incorporarà les principals aportacions ciutadanes i professionals, les àrees prioritàries d'actuació i les propostes a incorporar en el disseny final. El nou centre d'urgències d'atenció primària que es construirà a la ciutat serà el quart al Camp de Tarragona. Els altres es troben a Reus, Cambrils i Salou. El centre ha de complementar els CAP i ha de permetre que l'atenció primària sigui més resolutiva. Una tretzena d'activitats conformen el cicle La Ciutat a Cau d'Orella d'aquesta edició. Laia Tian Núñez.
El cicle La ciutat a Cau d'Orella estrena la tretzena edició amb les supersticions, les creences i els remells populars com a protagonistes. Enguany s'ofereixen un total de 13 propostes i estan adreçades a joves a partir de 12 anys. Destacen tallers, rutes, converses, contes, aparadors literaris i experiències de la natura. El conseller de joventut Guillermo García de Castro relata que l'objectiu és explicar la cultura popular i tradicions als més joves i també els anima a participar.
Al final és un dels objectius, explicar la nostra història, la nostra cultura a la gent jove, a fer-la partícip d'activitats relacionades amb la llengua, amb l'aprenentatge d'aquelles històries, historietes i rituals relacionats amb aquestes supersticions.
El cicle està impulsat pel Servei Municipal de Joventut amb la Conselleria de Cultura, l'Escola de Lletres de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili. Totes les activitats són gratuïtes i algunes requereixen inscripció prèvia. Tornem a més notícies al punt de la una.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapocoateque.
La reina del lugar.
Avui és 21 d'octubre del 2025 i avui les zones de Tarragona Ràdio vibren una mica més fort.
Ones que, com els drets humans, travessen fronteres invisibles i arriben a tothom, sense distincions ni límits. Arribem al programa número mil del tothom. Mil històries, mil veus, mil maneres de recordar que la dignitat i el respecte en fan més humans. Com les zones de la ràdio, ho recordarem els cops que calgui, els drets humans travessen fronteres i arriben allà on hi ha algú disposat a escoltar.
Gràcies, Miguel González, per mantenir viva aquesta sintonia d'empatia i de convivència, encarnant el nostre deure com a ràdio pública, com a emissora de proximitat. Perquè tothom no és només un programa, tothom sou tots vosaltres. També els oients, els que esteu sentint ara mateix la ràdio, i els que avui no han pogut venir aquí a la sala de l'11. Tothom és una veu que ens recorda que la ràdio, com la vida...
És millor quan hi quedem tots, quan hi quedem, quan hi cap tothom. Amb tots vosaltres, Miguel González. Tothom, mil programes, més d'un miler de veus, més d'un miler de diversitats.
Què tal? Molt bon dia. Moltíssimes gràcies. Guardeu els aplaudiments que no són tan per mi. Us en demanaré com a mínim tres avui. Moltíssimes gràcies, en primer lloc, per venir. Mireu, en un món ple de pantalles, d'imatges, de filtres i de veus, que fins i tot la intel·ligència artificial ja pot imitar, la ràdio continua sent l'espai de la veu real. Una veu que no només sona, sinó que se sent. Una veu que no busca semblar perfecta.
sinó busca ser humana. Se n'ha parlat molt de la màgia de la ràdio, però per mi la màgia de la ràdio és quan continua connectant persones. Per mi és això, que continuï connectant persones. Una ràdio que no és nou, acompanya la gent gran, hauria de donar veu a qui somint no en té, a ajudar a entendre millor tot allò que ens envolta i a recordar-nos que darrere de cada història hi ha algú com cadascú de nosaltres.
Quan la ràdio parla de capacitats diverses, de malalties minoritàries, de projectes solidaris o d'entitats que treballen per millorar la vida dels altres, fa comunitat. I això és el que hem intentat fer durant mil programes del tothom. La prova la tenim aquí, amb els oients que ens escolten i amb el públic que ens acompanyeu.
amb els que hem pogut venir i amb els que no. Nosaltres hem intentat que tots hi sigueu representats i disculpes per avançat si algú ens hem deixat pel camí. Arribar a les mil edicions d'un programa no passa cada dia, és veritat, i encara menys d'un programa com el tothom. La veritat és que jo no m'ho esperava. Un horari discret, però en aquell moment la ràdio, Tarragona Ràdio, va fer una aposta clara
en aquell moment el director de l'emissora, el Ricard Laoz, a qui li continua estant agraït, per haver permès que un noi acabat d'arribar a Tarragona, inexpert, se posés al capdavant d'un programa com el Tothom. Això passava un 22 d'octubre del 2009. Són dos quarts de deu del vespre, comença Tothom, el programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals, però a la vegada, diferents.
Conèixer precisament com un exercici per donar conèixer i donar veu al Teixit Associatiu de Tarragona en l'àmbit de la discapacitat.
Sí, amb el dis, com ho dèiem aleshores, la discapacitat. Però la criatura s'ha fet gran. Va passar del dijous al dilluns al matí, dintre del magazín. Hem passat també per ser un programa diari, hem tornat a ser un espai setmanal i fins i tot ens hem convertit en podcast, amb el tothom pot. Però seguim fidels també a l'AFM i al directe. Ara estem en dimarts de 12.30 a 1.30. Agrair també als companys d'esports, per cert, que avui els hem robat aquesta mitjoreta.
Durant aquest temps ens hem tret el DIS i ens hem sumat a les capacitats, a la gent gran, a les malalties minoritàries, a la salut mental, als voluntaris, a les escoles d'educació especial, a les ONGs i a un llarg etcètera com a companyes de viatge. Mil programes, volen dir, moltes setmanes compartint històries, projectes i també coneixent persones.
Una companya em deia, poc després de començar el programa, ara fa uns 16 anys, que rebríem molts premis. És veritat que algun n'hi tenim, però lluny de parlar de xifres, de guardons, perquè avui el mèrit, el reconeixement, el motiu que avui siguem aquí és sobretot les persones. Com ho deia abans, les que ens escolteu, les que participeu i les que cada setmana obrim una finestra a la vida.
Deia al principi que us demanaré com a mínim tres aplaudiments. El primer va per tots i totes aquelles persones que a títol individual, representant una entitat, representant famílies, representant cadascú amb les seues capacitats i amb la seva motxilla, heu passat pel programa. Un fort aplaudiment per tots d'altres.
Vull agrair a l'ONCE, al director de l'ONCE a Tarragona, al Josep Vilaseca, al delegat de l'ONCE a Catalunya, a Enric Botí, a tots els companys de Tarragona Ràdio que avui són aquí i els que treballen amb mi. Ja sé que els agraïments se fan al final, però com que em fa...
No m'ho vol dir deixar a ningú. Agradeixo la Rosori May, el Mauri Fernández, el Josep Sunyer, el Xavier Gisbert, el Vicento Saez, el Lluís Comes, el Toni Garcia, la Sílvia, la Núria, la resta de companys que els he vist per aquí i espero no deixar-me ningú. Gràcies a tots els representants dels diferents grups polítics, representants d'entitats, usuaris, usuaris, coneguts, amics i amigues que heu vingut. Moltíssimes gràcies.
De fet, volia començar parlant del paper de l'administració, de l'administració pública, abans parlàvem també del paper de la ràdio pública. Crec que el paper de l'administració pública ha de ser clau també per continuar treballant en favor de les persones i de les particularitats de cada col·lectiu, donant-nos i dotant-nos de més recursos, acompanyant-nos i facilitant-nos les coses i resolent també els nostres problemes. Vull obrir el programa amb la consellera d'Igualtat, Serveis de la Ciutadania i Serveis Socials, la senyora Cecília Mangini,
si et pot acostar a l'escenari, moltíssimes gràcies també per obrir aquesta edició número mil del tothom.
Senyora Mangini, molt bon dia. Un tothom que començava, com dèiem, un 22 d'octubre, aleshores ja s'adoptava, s'apostava, perdó, fermament i des de feia molts anys, des de l'Ajuntament per les capacitats diverses. En tots aquests anys s'ha avançat molt a la ciutat
Des que vostè també és el capdavant d'aquestes conselleries, què destacaria, què creu que s'ha aconseguit en matèria d'inclusió a la ciutat de Tarragona? Podem treure pit a Tarragona de ser una ciutat inclusiva i propera amb totes les persones, amb tothom?
Ante todo, felicitarte, Miquel, por este programa celebración, por esta fiesta, por toda esta concurrencia de mil programas que se dice pronto, que son mil programas, pero una sola manera de hacer radio, que es la radio humana, la radio cercana, la radio inclusiva.
En cuanto a la administración, la administración ya sabemos que siempre está en deuda, que siempre nos falta más por hacer de lo que hacemos, no sé si la palabra es sacar pecho, lo que sí quiero recordar que el Ayuntamiento de Tarragona, desde antes de tu programa, es decir, hace muchos años atrás, ya vio esta necesidad y creó un equipo técnico,
que es insuficiente, debería ser más grande, pero el que le sobra sensibilidad y formación y conocimientos, aquí está entre el público Román, a quien tenemos mucho para agradecer, las personas del colectivo, y también la Rosa Mercader, que encima pobre está de baja actualmente, pero bueno, son las personas que han trabajado técnicamente, más allá de los colores políticos, de los concejales y de los alcaldes que hayan pasado por...
por el ayuntamiento, con esa sensibilidad y con esa profesionalidad también para hacerse altavós y eco de las demandas del colectivo. I no només pel que fa a capacitats diverses, ho comentàvem al principi, sinó amb l'atenció a la gent gran, amb la igualtat, amb els serveis socials, amb l'atenció a tota la diversitat. Aquí sí que s'ha avançat. Si miréssim 15 anys enrere, i la feina feta estava feta i molt ben feta, però sí que és veritat que...
Ara parlem de qüestions que fa 15 anys eren impensables, no? Sí, bueno, l'atenció a la gent gran se lleva desde l'IMSS, tanto desde gent gran activa, que son toda la dinamización de las actividades de las personas mayores de la ciudad, con 14 llars de jubilats que están plenas de actividad, la mayoría demanda, pero ellos también son asociaciones que dinamizan ellos mismos, ellos y ellas. Se puede pasar cualquiera por una tarde por alguna llar de jubilat y verá de lo que estoy hablando.
y en cuanto a las capacidades diversas o a la discapacidad que yo no le tengo miedo al nombre sinceramente Miquel porque la discapacidad es lo que hace a las personas que tienen una cierta condición cualquiera sea sujetos de derechos
Por eso el año pasado nos declaramos fans del 49, por ese cambio constitucional que hubo, que también fue un paso adelante en ese reconocimiento de una condición que permite acceder a derechos. Así que, más allá de que capacidades diversas tenemos todos, algunos más que otros, o algunos menos, pero eso es lo que hace que se deba atender especialmente estas realidades.
Tornarà a arribar el 3 de desembre, tornarà a arribar aquest Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. L'any passat, amb aquell manifest que es llegia, es parlava que calien millores d'accessibilitat en espai públic, que calia impulsar la senyalització adaptada, que calia ampliar activitats culturals. Podria continuar, però n'hi havia moltes de reclamacions i de reivindicacions. Sigue habiendo. Sí, sí. Enguany tornarem a arribar al 3 de desembre. En què s'està treballant?
Se ha trabajado mucho y se sigue trabajando por la inclusión. Queda muchísimo. Las barreras arquitectónicas, hay muchas en esta ciudad. Hay que adaptar la ciudad a las personas con capacidades diversas, pero también a las personas mayores, a las mamás con sus cochecitos. Son diferentes realidades que evidentemente son los obstáculos físicos que son los más tangibles y los más visibles también en nuestras playas. Hacerlas absolutamente inclusivas de a poco.
Hay un código de accesibilidad que nos interpela a todos. Se siguen dando pequeños pasos. La fiesta, que tampoco podemos dejar de mencionar, nuestra festa mayor de Santa Tecla, que tiene también una festa para Tutón, que es un ejemplo también desde hace muchos años de inclusión. Y de a poco se habla de cosas que, como tú bien dices, hace unos años no se hablaban, de las calles tranquilas, del ruido, de dar espacios, que eso también...
ha pasado en las dos últimas santa tecla de tener algunas calles donde el seguici no hace el ruido que hacen otras calles porque hay personas que les hace muy mal, entonces hay que atender a esto.
Suposo que el repte, senyora Mangini, és continuar donant visibilitat. A vegades, no sé si ben dit o mal dit, però parlem encara de discapacitats o capacitats invisibles, perquè, evidentment, com vostè, el físic és molt tangible, però després hi ha un àrea que pot ser els problemes dels trastorns de salut mental, les capacitats que no són tan tangibles, que també se'ls ha de donar resposta. I amb això també es treballa. Sí, es treballa i es treballa molt amb les entitats també.
las entidades especializadas en temas de autismo, donde hay otras barreras, las barreras también mentales, psicológicas, auditivas, sensoriales, hay que trabajarlas a todas y de a poco se va haciendo.
Les barreres socials, que ens les toca treballar cadascú de nosaltres també. I des de la ràdio intentem que això a poc a poc es vagi fent. Acabem just aquesta propera nit. Hi ha previst un recompte de persones sense sostre, perquè també són importants a la nostra ciutat. Per què són importants i cal aplicar-hi més recursos per donar resposta també a persones sense sostre que viuen a la ciutat?
Bueno, es un fenómeno urbano en crecimiento. Son importantes porque son personas. Al principio del programa hablábamos de derechos humanos. Los derechos humanos, sobre todo desde una perspectiva humanística, no se pueden dejar de lado. Son personas que están en la ciudad, que pernoctan muchas veces en la calle.
que sufren las inclemencias del tiempo y que hay que atenderlas, las atiende la sociedad civil, pero desde el ayuntamiento también tenemos espacios de atención especializados como es el PAS, el punto de atención a personas sense sostre y esta noche se hará un recompte donde lo que quiero destacar son los 130 voluntarios que cifra récord
Realmente nunca hemos tenido tantos, pero porque la gente ya lo percibe, a mí no me gusta decir que es un problema, pero es un fenómeno que afecta, no sé, pocas cosas se me pueden ocurrir más tristes que no tener a dónde volver al final del día o dónde despertarte por las mañanas. Así que, bueno, el Ayuntamiento...
Muy profesionalmente se ocupa de este problema, que es una realidad, lamentablemente, en aumento, que tiene que ver con muchas cosas. Y esta noche se hará un recuento, se saldrá por las calles de la ciudad, tanto para Baixa, para Alta, Example, y después con la ayuda de Protección Civil y de la Creu Roja, por los barrios también, y contamos las personas que están a la vista. Siempre a ese recuento hay que sumar un porcentaje que...
que no se ve, que serà al redor del 15 o del 20%, i esas seran les persones que tenim en la calle i ens permeten aquests datos continuar tomant decisions. Cecilia Mangini, moltíssimes gràcies. A ti, i felicidades sobre todo, també el saludo del alcalde, Rubén Viñuales, que me pidió que especialment transmitiera sus felicitacions per tus mil programes d'aquesta manera de fer ràdio tan inclusiva, tan humana. Moltes gràcies a ti. Moltes gràcies. Que vagi molt bé.
Cecília Mangini, consellera d'Igualtat i Polítiques Socials.
Mireu, el primer programa, aquell 22 d'octubre del 2009, ens visitava com a primera entitat convidada l'associació Ment i Salut La Muralla. Després recordarem com jo, acabant d'arribar a Tarragona, vaig saber de l'existència de totes aquestes entitats i el Roma Solente per de culpa, però això ho explicarem després. No sé si està per aquí la Paula Ulloa, la coordinadora de l'associació Ment i Salut La Muralla, si es pot acostar una miqueta
Paula, puja un momentet a l'escenari, perquè no va ser amb tu, no va ser amb ella amb qui vam fer aquella primera entrevista, però... Acosta't cap aquí. Bon dia. No va ser amb tu, seu, seu. No va ser amb tu, però...
Però ja m'explicaven aquelles mares, que eren mares, perquè evidentment això també és un altre meló que podríem obrir, el tema del rol i del paper de gènere en l'atenció a les persones amb capacitats i el rol dels cuidadors, però vaja, que eren mares les que explicaven aleshores com era una entitat que neixia precisament d'uns pares, de la preocupació i de les reivindicacions d'uns pares que volien donar-los una millor qualitat de vida als seus fills.
Bon dia, abans que et talli, felicitar-te pel programa, per aquests mil programes. Nosaltres estem encantadíssims d'estar avui aquí amb tu. Represento tota la meva associació, el col·lectiu de persones amb problemes de salut mental.
I, bé, felicitar-te de part de tots perquè hem estat encantadíssims, sempre que ens criden per anar a la ràdio, tots volen vindre ara, ja no només pares, sinó... Hem vingut a casa vostra, a més hem fet algun especial xulo, xulo, vaja, a casa vostra, a casa de molts, de moltes entitats, nosaltres ens colem a casa de qui sigui. Sí, i sobretot el que ha canviat des del 2009 fins ara és que abans és cert que eren pares i famílies i ara són les persones en primera persona, no?, les que volen donar la cara i la veu i són els que van sempre a la ràdio ells. Jo vinc en representació de tots,
És cert que en aquell 2009 encara em faltava poc per arribar a la muralla, però hi havia els familiars i sí, eren ells els que representaven el col·lectiu. Però ara la veritat és que la tendència és que siguin les persones en primera persona les que puguin representar. Perquè ningú millor que ells explicaran el que els preocupa, el que els passa i el que necessiten i allò que reivindiquen, no? És a dir, aquesta visió, entre cometes, i enteneu-me que fa uns anys així, més paternalista ha canviat i ha d'anar canviant encara molt més, no?
Sí, ha canviat molt, però hi ha molta feina per fer encara, perquè sí que és cert que la salut mental a vegades sembla, a primera vista, que està molt bé, que tothom en parla, però el dia a dia, no sé si nosaltres ho veiem molt a la nostra associació, tots tenen molts problemes d'habitatge, laborals, socials, llavors queda molta feina encara per fer.
Teniu projectes en marxa, no pareu mai ni a la muralla ni a cap de les entitats que avui estan representades. Teniu projectes imminents, coses que passaran ara en breu? O en quin moment esteu? Perquè també, durant aquests 15 anys, jo crec que n'hem vist de tots colors, eh, Paula, amb altres? Doncs sí, hem plorat i hem riut. Hem estat a punt de tancar, malauradament, que no ens agrada molt recordar-ho, però és la realitat també de moltes entitats i s'ha d'explicar. I per sort, doncs, estem aquí.
Sí, en aquest moment avui estem bé, demà no ho sabem, perquè la nostra entitat depèn molt de les administracions i com ha dit la regidora abans que estan en deute, moltes vegades administracions amb les entitats, nosaltres anem arrossegant deutes que ens vindria a ficar-nos al dia, però avui estem bé, demà ja veurem, però la veritat és que ha crescut moltíssim l'entitat, tenim més de 300 persones que hi formen part
i tenim molts projectes per tirar endavant. Ens hem expandit cap a la zona de Salou, també, i bé, amb això estem. Anaríem parlant i us convidarem. Al final jo crec que heu fet també una tasca, vosaltres i moltes altres entitats, com diu un company que tinc per aquí pel públic, al final l'important és que se'n parli de Salut Mental. Dona igual com, després ja mirarem el com i el què, però l'important és que se'n parli. Paula Ollóà, Associació d'Amenys de Salut de la Muralla, moltes gràcies. Moltes gràcies a tu i felicitats de nou i a tot l'equip. Gràcies.
Mil programes són molts. Si el primer ens visitava l'Associació de Meneçó de la Muralla, i ara intentaré no emocionar-me, el segon ens visitava l'Associació de Paralíns Cerebral de Tarragona, la Montaneta. Llavors, n'era el president una veu que ja no està amb nosaltres, però que també ens va donar molt de suport al principi del programa, que és aquesta que escoltaré ara.
Com ha evolucionat l'associació fins ara? Heu fet moltíssimes coses. Sí, sí, la veritat és que aquests vuit pares que van començar fa ara 32 anys, doncs poc es podien imaginar que el seu projecte podria anar a parar el que has deminut fins ara. Era Jaume Marí, aleshores president de l'Associació de Parallet Cerebral de Tarragona, ara la Fundació La Montaneta. Com dèiem, més que la xifra, el que compta és tot el que hem après pel camí,
les veus que ja no hi són però que ens han deixat petjada. Així que el segon aplaudiment que us demano avui és per tota aquella gent que ens han deixat, que ja no hi són, però que recordem amb molt de carinyo.
i avui com que som molt de la broma perquè les capacitats i tot el tercer sector i tot el que tractem el programa també ho volem fer amb humor i nosaltres a la ràdio i en aquest sentit ja en sabem fer avui dèiem Pep has de ser els meus ulls com qui no vol la cosa tenim aquí a l'Elga baix la taula que ja ho fa normalment però avui el Pep farà una mica aquesta funció així que Pep explica'm una mica com està la sala m'han dit que està plena però si trobes algú que vulgui xerrar amb tu
Una mica, que si no estic jo aquí d'anar gent i no pot ser. A veure, han vingut el Rubén i l'Àlvaro, és que no els veig, a veure, no són el Rubén i l'Àlvaro, de Nàstic Genuïn. El Rubén Almazán i l'Àlvaro Cano, els capitats de Nàstic Genuïn. On sou? No us veig, on sou? A veure... Ai, mira, estan aquí. Estan, estan. Què tal? On estem? A veure, aquí està el Rubén i aquest és l'Àlvaro. Jo soc el Rubén i el Cano.
Capitans del Nàstic Genuín, eh? Capitans del Nàstic Genuín. Un aplaudiment per ells, no? Perquè, escolta... Miquel, t'escolta, els tens davant mateix, eh? De fet, l'esport, com a eina també, això d'inclusió, de superació en moltes coses, tot i que ens agrada parlar més d'inclusió, m'han xivat aquest matí que estem a puntet a puntet de començar una nova temporada genuín aquí a Tarragona, no?
Sí, exacte. Com anirà això? Això és el mes que ve ja o què? Començarà el 21, 22 i 23 del mes de novembre