a totes aquestes persones que ho fan possible que hi ha gent d'entitats que estem setmana tras setmana, des de ja fa 3 o 4 mesos, que ens veiem cada setmana per muntar alguna cosa que ja ho tenim muntat. Perquè portem 5 anys fer-ho. Ho repassen tot, ho revisen, que tot estigui perfecte, que tot s'entengui bé, el sentit de la cavalcada, que no hi fiquem...
coses sí perquè sí, no? O sigui, no volem fer un... Que tot tingui un relat, que tot tingui un per què. No volem fer un carnaval, volem fer una cavalcada de reis. Carnaval ja vindrà, però ara és cavalcada de reis. Llavors, aquesta gent té un valor que aquest és imparable.
Molt bé. Doncs, no sé, jo crec que no val la pena explicar res més, sinó que el que dèiem, anar, viure-ho, conviure-ho, i també posar en valor la tasca que feu, des de les entitats i des d'aquesta associació que tu presideixes, que heu impulsat aquesta cavalcada, i segur que moltes coses més pel barri. Alguna cosa, a més, que no ens puguem perdre d'aquestes festes al barri? Doncs mira, demà dia 18, demà mateix, a les 5 de la tarda, al Centre Cívic, tenim...
una jaima real, en la qual passaran coses allà dins de la jaima, que les famílies han d'entrar, portar la carta als patges i tindrà l'oportunitat de conèixer una miqueta més els reis perquè els explicaran qui són els reis, d'on venen i a què es dediquen.
Mira, doncs també pot ser un bon moment per anar portant aquesta carpa i per sol·licitar que els reis ens portin els regals, eh?, el dia 5. Manu Barea, moltíssimes gràcies. A vosaltres per convidar-nos. Que tinguis molt bones festes. Igualment. Gràcies, molt bon dia.
Darrera recta final d'aquest espai de la veu de Tarragona a canviar cap als 40. Com sempre, cada dijous, als vols de les 11, fem un apunt culinari, una píndola culinària, avui en format de tartar de gambes, de gamba vermella. Ara ens ho explicarà el cuiner que avui ens acompanya, que és el David Jansà. David, molt bon dia.
Bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. El tartar, no sé què ha de tenir un bon tartar o quin és el secret o què hem de tenir en compte si fem o mengem un tartar de gamba vermella com el que avui ens proposes. Doncs com qualsevol altre tartar o com qualsevol altra elaboració, el producte per mi és el principal. Perquè és la font, és el protagonista. Per tant, si la gamba vermella és bona i suposo que si és de Tarragona millor que millor, no?
Correcte, ben tractada, ben treballada. El plat és un èxit assegurat, segur. Doncs vinga, explica'ns una mica com hem de tractar aquesta gamba, si la volem fer, quina seria la recepta i els consells que tu ens pots donar sobre aquest tartar de gamba vermella que ens proposes avui. Vinga, va, doncs, comencem. Per començar, la gamba ha de ser d'aquí a Tarragona, lògicament, gamba vermella. Jo el que faig és la pèl·lo,
i guardo els caps, d'acord? Un cop tenim la gamba pelada, traiem el budell, que el budell el podem llançar, i fem el tartar, el piquem fi, i jo hi poso oli d'oliva, verge extra, també de la terra, bàsicament, sal, i una mica de pell de llima ratllada, així també li donarà una mica de frescor. Molt bé.
D'acord? I llavors aquest tartal el guardem a la nevera i mentrestant amb els caps el que farem serà el sofregim una miqueta amb oli i amb all. Amb all el deixem que agafi una miqueta de color.
posem els caps de gamba, això amb l'oli bastant sual, amb el foc sual, que no estigui allò l'oli ruent, sinó un oli bastant suavet... Si no se'ns cremarien els alls i els caps, no. A poc a poc, que deixin anar l'aroma al cap i també l'all. A poc a poc, amb un morter o amb alguna cosa, anem xafant els caps i que deixin anar tot el seu líquid. És veritat, no?, que al cap hi ha molt de suc, com solem dir, no?, que hi ha... I moltes substàncies. Molt d'element i moltes substàncies, exacte, aquesta seria la paraula, sí.
Ja que fem servir el cos pel tartar, almenys el cap s'ha aprofitat d'una altra cosa. Jo faig un oli i amb aquest oli, un cop el tenim ja calent i ha deixat anar tot el seu sabor, jo el que faig és l'apago, apago el foc i el tapo mitja hora, que vagi infusionant. A la vegada es va refredant també. Un cop està l'oli fred, el colo,
i amb aquest oli faig una maonesa. Una maonesa senzilla, una miqueta d'all, si vols, pots posar, ou, sal, i ho vas emulcinant tot amb aquest oli. Molt bé. Res més, l'oli que hem aconseguit del cap de les gambes, amb una mica amb ou, una miqueta d'all, si volem condimentar-ho un poquet més, i faríem aquesta maonesa. Fes una maonesa clàssica, només canviant un oli normal, per l'oli de cap de gamba, que estigui fred, sobretot, quan s'hagi de fer la maonesa.
I llavors, poc més, emplatem el tartar. Jo consello que es pot posar amb una base cruixent una aublea d'arròs que es pot fregir. L'aublea és aquella fineta amb què es fan uns raviolis, però també es pot fregir. Poso el tartar, una mica de la maonesa que hem fet, i ho pots acabar amb un toc més de llima ratllada per sobre.
I és un plat o un aperitiu, com vulguis, que et pot arreglar bastant un dinar o un sopar ara que vénen festes de Nadal. Clar, això li donarà l'essència completa de la gamba, no?, amb el cos, amb el tàrter que hem picat prèviament, que l'hem deixat refredar, i després tota l'essència, tota la substància que dèiem del cap a l'oli que haurem posat per sobre amb aquesta maonesa. Amb aquesta maonesa, correcte, sí. Molt bé.
i ho posem sobre aquesta oblea i sobre aquesta base cruixent i, escolta'm, ja ho tindríem per un bon aperitiu, com dius. Tens un bon aperitiu, sí, la veritat que sí. Ara que ven aquestes festes... Clar, aquí acabem per on hem començat, de la importància del bon producte, d'una gamba bona, d'una gamba de proximitat, de l'oli també de proximitat... Sí, totalment. És determinant, eh? És a dir, com si fas un tartar de padella o un tartar de tonina, sempre penso que el producte ha de ser bo.
Doncs, David, és una de les propostes amb les que avui ens quedem i que ens ve molt de gust també de cara a aquestes festes, aquest tartar de gamba vermella amb la maonesa a partir dels caps, precisament, d'aquesta gamba. Escolta, moltíssimes gràcies, que passis molt bones festes també, gràcies per participar al programa. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres.
Encara no m'ho crec i ja torna a ser un satèl·lit de fa voltes en línia recta. T'has fet desaparèixer i ja he perdut la corba i l'anestèsia i he plorat. Necessit un centre de gravetat. Necessit un atles d'espirals.
que madulli a conèixer i a tanjar una fonoteca d'auriculars. I que sonin tots els motors d'impossibles aviadors. Ja t'adonin a comprovar que els teus somnis són afrillants.
Mots destrossàvem mútuament les vides. Mots acabàvem, mos feien companyia. Mots dedujàvem, mos editàvem quasi sempre els dies. Mots et suàvem, mos d'astronòmia.
Fins demà!
que no sé si s'han de ballar, perquè jo sóc més de la mà. Molts estimàvem, molts destrossàvem, molt coments espires.
Mots acabàvem, mos feien companyia. Mots adotàvem, mos editàvem quasi sempre els dies. Mots sexuàvem, mos d'astronòmia. I te sonin tots els motors.
Fins demà!
Mots sexuàvem, mots d'astronomia. Mots estimavem, mots destrossàvem 8 moments espides. Mots arribàvem, mots veiem companyia. Mots salutàvem, mots evitàvem quasi sempre els dies. Mots sexuàvem, mots d'astronomia.
Relats onírics amb l'Escola de Lletres de Tarragona. Galetes, un relat d'Oriol Riós.
A mesura que vaig passant pel davant les cadires, aquestes s'allargassen. Si això continua, costarà molt d'arribar a dalt de tot. I allà és on es guarden les meves galetes preferides. Aquelles que fan olor de mel, però el paladar tenen gust de gengibre. Així que em disposo a agafar embranzida per tal de pujar-hi. Res em pot aturar. Però de sobte, un soroll molt seguit i agut se sent lleugerament fora, en el balcó.
M'atanso a veure què pot ser. La curiositat aquesta vegada véns la gana. M'adono que el pan de la porta fa giragonses de forma contínua. Mai m'havia trobat en aquella situació. Des de molt a l'inici vaig aprendre a obrir-la sense problemes, malgrat que això no agrada a casa, perquè deien que podia ser perillós. Tot i estar una mica marejada, no podia deixar de pensar què o qui s'amagaria més enllà de la porta.
Amb prou determinació aconsegueixo obrir-la i observo un muixó que piula molt seguit. Les seves plomes acolorides exhibeixen una mescla molt peculiar entre taronja i blau que el fa brillar espectacularment. El bec representa tres quartes parts de tot el seu cos menut.
El seu cant és molt nítid i barreja mil i un sorolls desconeguts que recorden un tren en marxa. Quan m'intento apropar, de sobte, observo com comença a enlairar-se, deixant pel camí un ou que va creixent de mica en mica. Un cop a terra, aquest presenta una mida desproporcionada, ja que arriba gairebé a l'altura de la barana del balcó.
Em queda una estona observant el panorama i molt prorogament vaig avançant. De cop i volta, l'ou es comença a escardar de la part superior esquerra, així que giro cua bruscament i busco retornar a la porta. Al mig del meu trajecte, l'ou s'obre.
De l'interior sorgeixen unes nines russes, com aquelles que té la Maria a l'estanteria propera a les galetes. Em fascinen, aquelles nines, però sento el meu cos paralitzat i això m'impedeix acabar d'arribar al meu destí. La porta és cada vegada més lluny i el pany ha desaparegut. Les nines russes es van alliberant i una darrere l'altra van apareixent i desplaçant-se pel balcó. La més petita, l'última en sortir, comença a escopir abruptament.
No aconsegueixo discernir què surt de la seva boca, fins que una d'aquestes escopinades arriba al meu costat. Finalment, puc esbrinar de què es tracta. És una galeta que reprodueix les faccions i fisonomia de la Maria. Internament, el meu coa em demana fugir, però a la vegada el meu cervell vol crospir-se-la.
La meva presència en els darrers esglaons abans d'entrar a casa ja era sinònim d'excitació. Així que ja anava motivada després d'un dia molt pesat amb un miler de turistes japonesos que s'havien apoderat del museu.
Aquest cop, tot i això, en el darrer esglaó no vaig notar que rondinés o selegrés, així que vaig obrir la porta una mica contrariada. Un cop a casa em vaig dirigir al seu llitet i allà estava, amb els ulls tancats i amb petites convulsions de son profund.
Neula, bonica, desperta. Desperta? Vinga, que ja sóc a casa. Què et passa? Per on vas ara? Sí que t'has aixecat nerviosa. Ah, clar. Vols galetes? Ara te'n dono un parell, però espera't que em tregui la jaqueta i les sabates. Galetes, un relat d'Oriol Riós.
Relats onirics, una producció de l'Escola de Lletres i Tarragona Ràdio.
Ara o en qualsevol moment, aquí trobaràs tota la informació de Tarragona.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme.
Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? T'apassiona el sector del comerç? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Rolla a l'escola de formació. Ens trobaràs al carrer L'Acercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
A continuació, us oferim una remissió d'alguns continguts de la programació de Tarragona Ràdio.
Recte final de la veu, recte, com sempre, darrers minuts que dediquem a parlar d'activitats culturals. Mira, presentació d'un llibre, més que presentació, presentació Tarragona amb signatura inclosa. Avui a les 7, a la llibreria El Soterrani, la Gemma Ruiz Palà presenta Una dona de la teva edat. I com és habitual, ens fa molta il·lusió que passi abans pels micros de Tarragona Ràdio.
Gemma Ruït, bon dia. Bon dia, moltes gràcies. Plovia, has vingut plovent, però és igual. Sí, però res, un xim-xim, eh? I a més, els que us dediqueu amb això, l'ofici d'escriure ha d'estar totes. Sí, a més, avui és un dia ideal per passar la tarda una estoneta en una llibreria, no trobes? Sí, sí que és veritat. No cal voltar i comprar coses nadalenques que ja hi haurà dies. Ja hi haurà dies, sí que és veritat, eh? Avui és dia de recolliment i de passar una estoneta al soterrani.
S'ha de llegir amb recolliment aquesta novel·la, una dona de la teva edat? No. O la primera part sí, la segona no. El recolliment seria contextual al soterrani, però allà dintre en direm de grosses, eh? Vull dir que no serà una cosa xiu-xiuejada la presentació d'avui, ja veureu que us ho passareu bé. I per llegir-lo tampoc, eh? No has fet un llibre intimista...
No, a veure, és un personatge en primera persona, per tant sí que tens la sensació segurament que coneixes aquella protagonista, però és una protagonista que s'obre bastant en canal i diu les coses pel seu nom. Aleshores sí que hi ha un punt d'intimitat amb aquest personatge que acabes sentint molt propera, encara que sigui nord-americana, però hi ha un mirall molt clar en el que totes hem passat i sentit.
però sí que, com que diu les coses clares, és llenguda, és llaminera, és vital, per tant, és un llibre que sí, sí, és expansiu, no és xiu-xiu-ejador. I és molt interessant, o t'has centrat molt en l'edat del personatge, no sé si això fa apropar un tipus de lector, lectora, o fa allunyar... Una dona de la teva edat. A veure, una dona de la teva edat, jo me l'he escrit, perquè d'aquí 10 anys, quan busqui referents i potser encara no en trobi,
M'agradaria molt equivocar-me i que d'aquí a 10 anys les ficcions literàries i cinematogràfiques estiguin plenes de personatges femenins a la maduresa, complexos i que no siguin la tieta que viu rodejada de gats o la madre de la nòvia, ja ens entenem. Llavors, jo m'he avançat a aquesta edat. Per tant, jo no sóc de l'edat de la protagonista i jo necessito...
una protagonista així, o l'he necessitat de crear. Moltes noies joves m'han dit que és una guia pel que es trobaran. Les de l'edat d'ella, més o menys al voltant dels 60, potser poden trobar molts miralls d'identificació, però també molts homes és una molt bona guia per allò, aquell misteri o aquell enigma que a vegades troben en nosaltres. Potser no som tan enigmàtiques ni tan difícils d'entendre, simplement se'ns ha d'escoltar. I llavors, per tant, et diria que és absolutament per tothom.
On has anat a buscar la Kate? On has trobat aquestes referències per poder-la plasmar? Mira, l'he buscada i l'he trobada a les protagonistes de Hollywood. En el sentit de tots per lo bé o per lo bueno o per lo malo, diguéssim, tenim aquesta educació sentimental i emocional de les pel·lis de Hollywood i que van apunyalar el Rob Steiner de...
quan Harry va a trobar Sally, el director de cine. Ostres, és com... T'apunyalen també una part de la teva història vital. Totes aquestes comèdies romàntiques que ens han ensenyat a ser joves, a enamorar-nos, doncs jo he recorregut aquí una mica els codis, també, com per subvertir-los. Va a Nova York, la novel·la, després a Venècia, però una Nova York i una Venècia una mica la cara ve del que hem vist a les pel·lis. Però jo...
He anat aquí a buscar aquesta font d'aquesta educació emocional i sentimental per crear la protagonista que crec que hauria de tenir moltes més pantalles que no té, encara. I què t'han dit les dones de què? Les dones de 50 de què, que l'han llegit? Doncs, de moment, clar, encara no he tingut els clubs de lectura que estic tenint amb les altres novel·les perquè les biblioteques encara no...
no m'han convidat perquè acaba de sortir fa dos mesos, però sí que algunes presentacions, algunes lectores i lectors ja han vingut amb els deures fets, i la veritat és que el que m'han dit més és que s'ho han passat molt bé. I la veritat és que jo he escrit el personatge més agraït que mai a la vida he escrit, perquè ja et deia, que l'he fet allenguda, llaminera, vital...
Hi ha molt sentit de l'humor i molta ironia, i això, la veritat, és que és molt agraït d'escriure. És una dona que ni s'acaba de creure massa el que li està passant, no? Aquesta mena de trencament, de dir, a partir dels 50 viuré com jo vulgui. Sí, és que... I s'ho acaba de creure a vegades.
És una lluita, no?, també això, dotar-se una mateixa de la pròpia agència i de les pròpies potencialitats, perquè també ens han fet creure que sempre hem d'estar al servei de tothom i arriba un moment que tu no pots negligir de tu mateixa, no?, i has de dir, no, ara em toca a mi, que sembla un acte d'egoisme i en el fons és un acte de rescat propi, no?, que ja t'has donat prou a
a la ciència de la família, a la ciència de la feina, de tot, no? On soc jo aquí, no? On és la meva vocació primigènia i original? On és la meva vida que s'està escolant i que ja només em queda la meitat? Doncs, escolta, potser anem a fer alguna cosa. I jo també...
He fet aquesta protagonista de Hollywood, que dic jo, però és una persona molt terrenal, i també està molt basada en moltes dones que he conegut en els clubs de lectura. En realitat, veus dones als clubs de lectura que tenen 50 molts, 60 molts, 70 molts, i tenen unes vides...
que no només són dignes, són envejables, i és el que hem de tendir a mirar també l'envelliment. Si hi ha calarons, que això sempre ho recalco, i si hi ha salut, moltes dones tenen una segona joventut, o una primera, m'atreviria a dir, perquè la primera ni se'n van adonar que ja els hi va passar, i que realment fa goig de veure-les,
I després dius, i elles que hi són a la realitat, com és que aquest desequilibri que a les ficcions no les retraten? Com realment ara s'està vivint aquesta veritat? No hi ha molts referents, és el que deies tu. No, ni comencen a haver, clar, quan més dones i més diverses arriben a tenir la paella pel mànec del relat, que això és el clau, és el més important...
Jo crec que hi haurà més relats de menopausa, de maduresa, de meitat de la vida, així com les autores quan han arribat, és a dir, no és que no hi fossin, sempre hi han estat, però quan el sector editorial per fi els ha donat la legitimitat, igual que els autors,
han explicat la maternitat en plural de manera molt aprofundida, molt complexa, com mai s'havia explicat. Jo crec que ara, d'aquí uns anys, segurament serà el moment que s'expliquin moltes madureses des del punt de vista de les dones com no s'havien explicat mai.
Ens estem quedant sense temps. No volia acabar l'entrevista sense que em diguis un detall, una localització, un moment vital de la teva prota del llibre. Algo que potser ens passarà desapercebut però que per tu és important o que et va crear dubtes a l'hora de posar-ho o no...
És una pregunta molt difícil de dir en pocs minuts. Jo, mentre s'ho pensa la Gemma, us explico que aquesta tarda a les 7 estarà presentant i signant a la llibreria Soterrani. No, mira, us diria que, clar, la meva protagonista la faig viatjar a Venècia i li faig confrontar-se amb tots els tòpics romàntics, però al final també t'adones que això ens ha construït, que Venècia és una ciutat que caus de quatre potes, encara que tinguis tot l'escepticisme del món.
Això sí, si us venen moltes ganes d'anar a Venècia, sobretot contracteu un hotel i no un Airbnb, perquè és el que està expulsant els veïns d'allà, com també passa a totes les altres ciutats del món. Però Venècia amb un grau de gravetat superior, perquè és molt petita i hi viuen ja molt pocs venecians. Per tant, diria això.
Molt bé, ja has fet la falca reivindicativa. Al final... Jo no l'he arribat al final, eh? T'ho he de reconèixer, Gemma. Millor, perquè així no farem espòiler. No farem espòiler. És important, al final, o és una novel·la d'aquelles que la disfrutes mentre es passa i t'és igual com... No, no, no. Perquè la vida continua. No, no, no. Estaràs pendent de què farà la Kate. Quin dilema final. Què triarà? Quin bitllet d'avió es comprarà? Ja he dit una mica, eh? I llavors a l'última pàgina sabreu on va.
Molt bé. Doncs queda més o menys presentada, si voleu acabar de parlar amb la Gemma, que jo crec que és lo seu, o fer el primer grup de lectura aquesta tarda a les 7 de la llibreria El Soterrani. Gemma Ruiz Palà, que torna amb una dona de la teva edat, per cert, molt diferent, és una generació diferent de les nostres mares, no? Sí, no té res a veure, per això me n'he anat també a Hollywood i a Venècia. Mira, aquelles protagonistes inesperades que un dia t'arriben i dius, ara vull fer això, a veure si us agradarà. Que ho segueixis disfrutant. Moltes gràcies, Núria.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Tarragona vol ser una ciutat lliure de violències masclistes i LGBTQ.