con ganas y eso, pero bueno, viéndolo también desde una perspectiva de un partido más que no nos que no estemos sobre excitados, me refiero a por ser el rival que es, entonces bueno, nos lo tomamos de un partido más pero con muchas ganas. Dani, muchas gracias por estar con nosotros. Gracias a ti. Suerte.
Sort en el derbi de dissabte contra el Valls. Dos quarts d'una del matí. Ho deixem aquí. Demà hi tornem a més aspectes. Ara, de l'actualitat esportiva, ara us ho deixem amb tothom. Gràcies.
Fins demà!
Tothom amb Miguel González. Què tal? Benvinguts, benvingudes a una nova edició de l'Espai Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio. Nova edició d'aquest programa que avui arrenca, aquest dimarts 9 de desembre, amb Lluís Comés a la part tècnica i amb qui us parla el Miguel González. Us imagineu com és la vida d'una família que conviu amb persones amb discapacitat? Què hi ha darrere?
Avui en parlarem, de fet, tot bé, perquè la setmana passada es reclamaven ja millores urgents a les prestacions Cume i, de fet, fins i tot portar les demandes de les famílies a l'Ajuntament, al Parlament o al Congrés. Avui, de tot això, en volem parlar i, de fet, ja saludem l'estudi al Jordi Arts. El Jordi és pare de l'Abril, és una noia de 22 anys que conviu amb una síndrome que s'anomena la síndrome de Rett. Jordi Arts, molt bon dia.
Molt bon dia i gràcies per la invitació. Gràcies a tu per acompanyar-nos i per parlar d'aquesta qüestió que no sempre és fàcil i que en molts casos queda amagada. El dia a dia, allò que en diem el que passa a casa, el que passa de portes cap a dintre, amb una família, amb un dels membres, o en aquest cas un dels fills, una de les filles, conviu amb una discapacitat, queda una miqueta amagada. No se'n parla, o no se'n parla prou.
Sí, el tema principal és que una cosa és el que es veu exteriorment, quan surts pel carrer i estàs pel carrer, és tot el dia a dia que estàs amb les coses que fas a casa. En casos com, per exemple, el de l'Abril, que és una nena que té, com bé has dit, síndrome de Rett, que és una enfermedad neurodegenerativa,
que el que fa és tenir la musculatura molt dèbil, i tot això suposa que és, moltes vegades ho explico, que és com si tingués una nena d'un any amb 40 quilos a perpetuïtat.
Tot el que comporta el vestir-la, donar-li de menjar, canviar-la, banyar-la, estar pendent de les coses que li poden fer mal, sigui la panxa, les dents... I tot això ho hem d'adivinar una mica perquè tampoc té comunicació verbal. Llavors, és un tema que entre la meva parella i jo estem molt pendents, és dedicació 24 hores, 7 dies a la setmana,
I és una fenya que implica estar molt pendent i molt damunt del que pugui passar-li a la nena. I un tema que arriba a sobrevingut, és a dir, que evidentment no ho heu escollit vosaltres, no ho heu escollit la vostra filla, arriba a sobrevingut i ho has de conviure, i evidentment és un sotrac, no? Sí, sí, el primer moment que et donen un diagnòstic i t'expliquen el que suposa és un trasbals,
i dius, què he passat, què he fet jo perquè això li passi a la meva filla, però amb el temps que nosaltres portem convivint amb l'Abril, el que sí que és cert és que el que millor pots fer és assumir el que tens, ser conscient de la situació que tens i afrontar-la. Moltes vegades molta gent que ens diu, jo no podria amb l'Abril perquè amb la situació... No, sí que pots, perquè la vida et fa tirar endavant...
Perquè et fa ser resilient al final. Sí, i et fa donar-li el millor que pots, que és qualitat de vida, i bàsicament que sigui feliç, que sigui una nena feliç, i sobretot això, qualitat de vida. Tu has hagut de triar, has hagut d'escollir, en molts casos, entre cuidar ta filla i mantenir, per exemple, els teus ingressos? Sí, en aquest cas sí, perquè el ser gran dependent suposa moltes hores al dia amb ella.
I en un moment vam haver de decidir, és el que diem sempre, el tema econòmic és superimportant, tant ja a nivell familiarment com en el moment que tens una persona discapacitada a casa. Llavors, amb el tema ens vam enterar que estava a la Cume.
La CUME és, recordem, aquesta prestació de cura de menors amb càncer o malalties greus, no? Sí, sí, és una prestació de la seguretat social que es tramita a través de les mútues de les empreses i aquesta prestació el que et permet és fer una reducció de jornada.
que va entre el 50% i el 99,99%, segons les necessitats de les famílies, i això el que et permet és cobrar com si fossis un cuidador i poder aportar econòmicament a la família i al mateix temps poder estar pendent de la filla, en aquest cas.
Quan us assabenteu? Quan comenceu a beneficiar-vos, en certa manera? Ara parlarem de les mancances, d'aquesta cume, també. Però quan comenceu a percebre aquesta precisió? Naltros fa des del 2023. És a dir, això relativament fa poc. Sí, sí. És a dir, que si l'abril ara té 22 anys, ho reveu des que en té 20. Aquests 20 anys...
El tema està en que moltes d'aquestes prestacions, moltes vegades les coneixes a través d'algun conegut que la té, o algun familiar d'algun conegut que la fa, però a vegades el que trobem és que ens falta això, informació a través de les empreses, a vegades, que les empreses aquesta informació a vegades la tenen, i pel que sigui no es dona, o perquè no l'acaben de tenir clara, o perquè no acaben de saber com canalitzar-la amb les famílies...
a nivell de treballadors socials, a nivell de... Bueno, entenem que hauria de ser una cosa que no haguéssim de buscar les famílies, sinó que les famílies que estem en aquesta situació, que ens arribés la informació. Quan us vau assabentar de la malaltia, de la situació, què vau trobar a faltar? Recursos, suport, precisament aquesta informació de la que parles?
Jo, bàsicament, la informació. A nivell... O sigui, a nivell d'ajuda mental, per entendre'ns... Sí, emocional, de salut mental... Emocional, això, salut mental, doncs, bueno, tenim la sort que, a nivell familiar, des del minut zero, van entendre la situació i tenim un apoye condicional. I, bueno, sempre s'adapten a les situacions quan està l'abril. Diguem que l'abril és la que va per davant de tot, de quan muntem alguna cosa, alguna sortida i tot.
I el que més notes ha faltat és això, informació que possiblement amb la situació de l'abril podrien portar molt de més temps i és una descàrrega familiar brutal, perquè a l'estar més hores a casa pots estar amb més parella,
a nivell de... Té dues germanes més, l'Abril... T'ho anava a preguntar, si té germanes i si són neurotípiques o no. No, no, les altres dues nenes van al Sagrat Cor, són... Sí, sí, elles el que tenim de sort amb elles, que elles ja han nascut...
amb la situació de l'abril. Però requereixen també, evidentment, una atenció. Aquí està. Llavors, en el moment que fem activitats, a vegades la seva pregunta és, avui ve l'abril o no ve l'abril? Perquè això condicionarà. Sí, sí, per tot. I sapiguer que ve l'abril, elles s'adapten i elles són conscients... Que no ho viuen com un problema, sinó simplement com una adaptació. Sí, sí, sí. Com una convivència, com una condició que han de conviure.
Tot això ve perquè, no fa massa dies, representants municipals del Parlament de Catalunya, del Congrés dels Diputats, feien aquest front comú, o defensaven aquest front comú pel fet que cap família hauria d'escollir entre cuidar un fill o mantenir, com dèiem, els seus ingressos. Vau fer una trobada, també, on hi vau ser presents famílies? Com va anar? Perquè vau parlar precisament de les mancances actuals, també, d'aquesta prestació, no? Sí, bàsicament és que entenem
que aquesta prestació ha d'evolucionar. O sigui, va sortir el decret, en aquest decret hi ha una sèrie d'enfermetats i una sèrie de síndromes que sí que permeten acollir-te al cume, però en van sortint més, i el que pretenem amb això és que es faci visible primer, que es conegui el cume,
I també que evolucioni, perquè hi ha moltes famílies que estan en situacions molt semblants a la meva i a la de moltes famílies i no es poden acollir perquè no se recull les seves enfermedades o les seves necessitats. És a dir, que primer hauríem d'afegir més malalties a aquest catàleg, no? Sí, sí, sí. Després també hi ha un problema afegit, que, per exemple, en el cas... O sigui, el Cume, en principi, és per nens fins a 18 anys.
L'únic que hi ha patologies... I a partir dels 18 anys, què passa? Que ja no ho necessita. Aquí està. Per exemple, en el cas de l'abril... Era irònic, eh? Sí, sí, t'entenc, t'entenc. El tema està en que en el cas de l'abril... Clar, l'abril té 22, i dirà, ostres, com pot ser que l'abril encara pugui tenir el comer? En el cas de l'abril, pel grau de discapacitat que té, que té un 96% de discapacitat, això és el que li permet allargar el comer fins als 26 anys.
Tot i així, nosaltres cada certs mesos, normalment és cada quatre mesos, hem de presentar informes metges a la mútua de la meva empresa perquè ells tornin a validar el poder continuar amb el comer. A través de les mútues el que es fa és treure feina a la solitat social perquè tota la informació que nosaltres enviem per poder anar validant cada quatre mesos la comer, ells ho validen.
Falten 4 anys perquè arribi aquests 26. Sí. Què passarà després? Això és el que es vol mirar de veure què es pot fer. Perquè, bàsicament, l'abril, el dia del seu cumpleanys, que faci els 26, seguirà tenint el mateix. Exacte, per això ho dic. I en el cas de l'abril, que és una enfermedad degenerativa, encara possiblement estigui pitjor. Per això m'aturava aquí amb aquests informes, perquè, clar, malauradament, la cosa no anirà millor. Sí, sí.
I us sobte que us facin enviar aquests informes, com vulguem dir. La situació de l'abril és aquesta. Òbviament, quan se va crear... Entenc que quan se va crear el Cume era per temes més oncològics. Llavors, el demanar informes... És per anar controlant com funciona. Perquè, òbviament, si un nen es cura i ja no necessita la prestació, lògicament ja no tindrà que estar en Cume. Però hi ha famílies...
que el seu estatus és aquest, o sigui, és una infermetat que és per sempre i no té cura i mai te permetrà millorar la situació de la nena, o del nen, en aquest cas.
Durant aquesta trobada hi havia avisos que això millori en breu? El que sí que veig és que hauria d'haver-hi un esforç entre l'àmbit municipal, autonòmic, estatal, per garantir precisament que totes aquestes famílies hi tingueu un accés i sigui un accés real. No sé si, a banda d'un cert compromís que hi pugui haver...
la cosa s'estigui desencallant d'alguna altra manera més efectiva. També comentar-te que tenim una associació que és a nivell nacional, que es diu Asfacume, i a través d'aquesta associació, veient els problemes que teníem a nivell de les famílies, ens vam juntar, i a través d'aquesta associació el que s'ha aconseguit és, a treball del Congrés dels Disputats, fer propostes perquè tot això avanci i es desencalli i hagi millores.
A nivell estatal ja s'està treballant per poder fer millores, inclús Esfacúme ha presentat diversos dossiers, un dossier que és amb les millores que es creu que es podrien fer perquè es coneix la situació de les famílies, i després s'ha fet un altre dossier que és per les empreses,
perquè sàpiguin com afrontar que tinguin un treballador en come, el que suposa, les documentacions que han de preparar, i que tinguin informació perquè no els agafi una miqueta fora de joc. Abans ho comentaves, Jordi, a nivell emocional, a nivell de salut mental, és complicat també entendre i conviure amb el fet que tu has hagut de renunciar a la teva feina
a les teves, entre comentes, ambicions laborals, no?, per cuidar la teva filla. Sí, bueno, i a vegades fins als hobbies has hagut de deixar. Sí, sí, exacte. Perquè... Però, bueno, una de les coses que sempre, almenys en el meu cas i en la meva parella, ens fan tirar endavant és veure que l'abril és feliç. Això, evidentment, ho compensa, en certa manera, però no treu que sigui una situació complicada que s'hagi d'abordar també a nivell emocional. Sí, sí, sí, a nivell emocional, òbviament, també anem al psicòleg. Clar, i algú ha de tenir cura de valtros. Sí, sí, sí.
Sí, sí, òbviament nosaltres també fem teràpia de psicòleg perquè ens ajudi a afrontar i, sobretot, en el nostre cas, la situació amb l'Abril el que ha fet ha sigut juntar-nos més com a parella i anar els dos a una per afrontar aquesta situació amb l'Abril.
Avui, per exemple, pel fet de venir aquí, que tu estiguis aquí a la ràdio, això ja et genera haver de dir qui es queda amb l'abril, què passa, com ho fem, no? Qualsevol cosa que tu planifiquis es condicionarà. Sí, sí, el fet de fer qualsevol activitat ens suposa planificar amb temps el que volem fer. O sigui, inclús, bueno, anar...
Per exemple, jo sortir amb les meves filles de donar una volta és preparar l'abril, preparar la cadira, ara a l'hivern sobretot, preparar tot perquè estigui ben tapada, la motxilla... És una sèrie d'infraestructures que no és sortir de casa amb les claus al mòbil... Si tu ho has definit abans, és com l'època de bebè, que tots els que hem estat pares ho sabem, al principi, sobretot durant el primer any fins als dos, doncs requereix una infraestructura, és allò que dèiem. Nosaltres hi arribarem, perquè arribarem més tard.
tard segurament, perquè ja carreguem una infraestructura al darrere. Jordi, les xarxes socials ajuden a visibilitzar aquesta situació o no? O allunyen a vegades? Ho dic perquè veiem aquest aparador, que són moltes xarxes socials i comentaris de ostres, mira, que bé, us n'aneu sortint, fins i tot aquests comentaris que és abans de jo no podria, etcètera, etcètera. Però clar, la realitat del dia a dia...
A vegades encara queda amagada darrere d'aquest aparador de com es viu tot plegat. Jo soc de la manera de pensar que, almenys nosaltres, el tema de les xarxes socials a mi no m'agraden en aquest sentit. Perquè visibilitzar-lo a vegades es mostra una part que no és.
Llavors és més... Sí, coincidim, sí, sí. Es vol mostrar una part que potser no és la real. I el dia a dia s'ha de viure a les cases de les famílies. Jo sempre, moltes vegades, gent diu... Ostres, que guai, estàs amb el cume, que guai si estàs a treballar. I mira, jo només te dic una cosa, vine't 24 hores a casa meva i en vez de fer jo la fenya la fas tu a veure què et sembla. I llavors ja canvia. El tema és aquest, o sigui, és dedicar-te...
deixar de fer coses tu per dedicar-te a que la teva filla estigui bé. Per això, clar, per això cal explicar-ho, també. Sí, sí, sí. Cal visibilitzar-ho i explicar el que significa i el que suposa, perquè també ho puguem saber, clar. Sí, sí, jo el que entenc, per això una de les coses que fa Esfacúme és estar molt a xarxes, i a través d'Esfacúme i a les xarxes s'explica molt bé el que és el cúme,
les famílies que poden optar a tenir el cume, quines necessitats tenen les famílies que necessiten el cume.
I jo crec que la manera més que es pot visibilitzar més totes aquestes coses és a través d'això, de les associacions... El tema personal, cadascú té la seva història. I cadascú té la seva guerra i la seva batalla a casa per tirar el dia a dia endavant. Exacte, avui ho hem personificat amb la Lídia amb tu, però evidentment el que volem parlar és de la situació que viven moltes famílies, algunes ja han passat pel programa i ho han comentat molts cops, el que han hagut de conviure, el que és com viu...
i per això avui també li hem volgut posar l'altra veu. Jordi, com està l'abril, el dia d'avui? L'abril, el dia d'avui, està bé. Ella té una sèrie de coses que li passen al dia a dia, que és el que s'ha d'anar vigilant. Ella fa ausències, que són com una espècie d'equips epilèptics, que és el que s'ha d'anar vigilant al dia a dia.
I el tema és treballar molt el tema muscular, que és on ella és on més perjudici té. Però ella, anímicament, la veus riure... Ella no parla, però sa mare i jo, per les cares que fa i per com reacciona, sabem que està bé. Heu creat un llenguatge, no? Sí, sí, sí. Jordi Arts, t'agraeixo moltíssim que avui ens hagi acompanyat.
Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres per donar-nos visibilitat. I tant, llavors vagin aconseguint grans coses. Molt bé, moltes gràcies. Grans avenços, gràcies. Que vagi bé. Doncs nosaltres de seguida continuem amb més qüestions, amb més entrevistes.
Connecta amb el tothom. Segueix-nos a Facebook i a Twitter i recupera els nostres programes a la carta
I seguim abordant més qüestions. El programa Mentora us hem d'explicar que busca voluntariat. Volen evitar que els adolescents de Tarragona deixin els estudis. Seria la síntesi. Ara de seguida en parlarem. Saludem a la directora del programa Mentora de la Fundació Bofill, que és la Mara Bendanyo. Mara Bendanyo, molt bon dia.
Molt bon dia, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies a tu per acompanyar-nos. Ara parlarem, farem aquesta crida per trobar també voluntariat, però comencem pel principi, explica'ns una mica què és el programa Mentora i què promou, què impulsa.
Doncs mira, el programa Mentora és una iniciativa de la Fundació Bufill per prevenir l'abandonament escolar prematur, oferint un acompanyament mentor a adolescents en un moment molt crític de la seva trajectòria educativa, que és el pas entre l'ESO als estudis postobligatoris.
El que fem en el programa és connectar els joves que estan en risc d'abandonar els seus estudis amb una persona adulta voluntària amb qui es troben setmanalment per establir una relació de confiança que permet oferir un espai segur al jove, una escolta empàtica i, sobretot, també una mirada capacitadora que permet reforçar les expectatives, el benestar, la motivació del jove i la seva pròpia connexió
amb el seu futur educatiu i amb els recursos del territori que poden ajudar-lo.
Es correspon al que volem oferir des d'aquesta acció voluntària, aquest acompanyament que fa la persona mentora, doncs permet donar un suport i una orientació que pot marcar la diferència i esdevenir clau perquè aquest alumne, aquest adolescent, pugui continuar estudiant i no se senti sol ni amb manca de suport a l'hora de prendre aquestes decisions de continuïtat educativa.
De fet, de Mentor i n'hem parlat, sabem com funciona i són aquests tipus de projectes que ara ens comentaves, que treballen amb nens i noies, amb trobades setmanals. A la nostra demarcació com es trasllada tot això? Quines poblacions serien les que duen a terme aquests programes o les que s'hi sumen? Mireu, des de la Fundació Bofill treballem amb xarxa, amb ajuntaments, centres educatius i entitats socials de tot el territori per desplegar el programa.
Actualment a la demarcació de Tarragona tenim 8 punts mentora que estan en marxa i impulsats per diferents actors. Se situaria l'Associació de Dones Africanes de Tarragona a Tarragona Ciutat, tenim l'Associació Kilòmetre Zero a Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Penedès trobaríem el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Calafell i el Pla Educatiu de Tarragona,
del Vendrell, el Priorat, doncs també tenim el Consell Comarcal del Priorat, que llença un punt mentora, el Baix Ebre, també amb el Consell Comarcal i a la Conca de Barberà, també des de Joventut del Consell Comarcal, doncs estan desplegant. Aquesta edició, aquest curs, el que esperem és que almenys uns 50 alumnes del territori de Tarragona puguin ser acompanyats en el marc d'aquest desplegament en aquests 8 punts mentora.
Molt bé. Aquesta edició del programa, quines persones necessita? Qui es fa la crida? Mira, nosaltres el que demanem és que sigui una persona adulta, que tingui aquesta disponibilitat, compromís i ganes de portar el seu granet de sorra. Nosaltres oferim una formació, acompanyament durant tot el procés...
I la veritat és que ara, específicament, a la demarcació de Tarragona, el que estaríem buscant encara voluntaris és a Tarragona Ciutat, al Vendrell, a Calafell, a l'Abisbal del Penedès, a l'Espluga de Francolí i a l'Admetlla de Mar. Així que si hi ha persones que ens estan escoltant i estan interessades a acompanyar un jove i a poder marcar aquesta diferència a la seva xarxa de suport, poden trobar tota la informació a la nostra pàgina web, mentora.cat,
on podran veure tot allò que demanem i oferim a les persones perquè siguin voluntàries mentora. Feu aquesta crida, que a aquestes persones també se'ls oferirà certa formació. Com els acompanyeu a les persones mentores?
A les persones que s'interessen en ser mentores, el primer que fem és fer una trobada per conèixer el seu perfil, les seves motivacions, una miqueta explicar també el programa i poder valorar aquest encaix. I a partir d'aquí oferim una formació entre la Fundació Bufill i també aquests equips impulsors de territori que permet conèixer bé com funciona el programa, conèixer el rol i fem tota la transferència de tota una sèrie de recursos...
que nosaltres oferim als mentors i mentores perquè puguin estar inspirats i acompanyats a l'hora de proposar activitats, obrir converses amb l'alumne, també recursos i consells per a aquesta creació del vincle. A partir d'aquí anem acompanyant tot el procés
Sempre hi ha un tècnic de referència a la parella de mentoria i, per tant, es van oferint tant recursos formatius com espais d'acompanyament i intercanvi a les persones mentores perquè puguin desenvolupar aquesta tasca amb tot el coneixement i tot el suport que serveixen.
A partir d'aquí es faran aquestes parelles, entre mentors i estudiants, en funció del perfil, també la disponibilitat de cadascú, i es començarà aquesta tasca, que suposo que és aquestes trobades més informals, primer per conversar, per fer alguna activitat gratuïta, i d'aquí rebre aquest suport i aquests beneficis, que al final és una mena de win-win per un i per l'altre, no? Totalment, de fet és una intervenció...
que permet ajudar moltíssim l'alumne, però també és una experiència molt valorada i molt enriquidora per a les persones que actuen com a voluntàries, des de conèixer una nova realitat a posar també i exercitar competències i habilitats que després són de gran utilitat personal, també. Com ho valoren també els adolescents, els nois i nois i les seues famílies, també?
Mira, nosaltres ara, amb el recorregut que portem del programa, hem acompanyat ja més de 350 alumnes d'arreu de Catalunya i la veritat és que la valoració que fan...
del programa és molt positiva. Hi ha molts d'aquests alumnes que volen mantenir i continuar la relació d'un any per un altre, però sobretot el que posen molt a sobre la taula és que els ajuda moltíssim a sentir-se millor i sentir-se més capaç, no?, a reconnectar amb ells mateixos i amb aquesta capacitat pròpia per tirar endavant.
Llavors, aquest element de sentir-se acompanyats i de sentir-se millor davant del repte de continuar estudiant és allò que destaca moltíssim. També de les persones que participen, més d'un 90% ens afirma que recomanaria participar un company o companya participar al programa per poder-se beneficiar tal com ho han fet elles.
Marc, com ens posem en contacte amb vosaltres, si alguna persona ens està escoltant? Mireu, doncs com us comentava, teniu a la vostra disposició a la web del programa Mentora, mentora.cat, veureu que allà hi ha una bastanta on explicar tot allò necessari en cas que la persona estigui interessada a fer un voluntariat educatiu amb nosaltres.
Molt bé, doncs, mare Bendanyo, que t'agraïm moltíssim que ens hagis posat sobre la taula aquesta tasca, la tasca que feu, la que feu, i també tots els mentors i totes les famílies i infants i adolescents que se'n beneficien. Moltíssimes gràcies per explicar-ho. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé.
Des del Vallès fins a Hawaii, estem living la vida loca, fem que ens acabi mal. 3, 2, 1. Com una sessió d'aerobri, vull donar-ho tot amb el meu body. Vull córrer com el Sonic. Estic amb tu i això és tot el que tinc. Refresca la pantalla, preta l'F5. I és que jo a mi estic bombàstic, really fantastic.
i magnètic. Les coses van amunt i apagades avall. Des del Vallès fins a Hawaii. Estem living la vida loca. Fem que no s'acabi mai.
Tant clar que això no anava d'arribar els primers. Tant clar que si ens colhem pels marges mola més. Tant clar que valdrà la pena si mirem enrere i somrierem. Tant clar com les nits d'estiu.
que ja queda poc. Tira, tira! Anem a donar-ho tots. Corre, corre! I tot el que hem passat ja ha passat i ara queda el millor. Cuixa'm!
Estem vivint, estem ready, ja estem aquí. La sort és a les teves mans, la sort és haver-nos trobat. Estem vivint la vida loca, fem que no s'acabi mai. Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. L'Ajuntament de Tarragona fa un balanç positiu del primer mes del nou contracte de la neteja. La consellera Sònia Orts valora satisfactòriament la tasca desenvolupada per Urbacer, que té cura de la recollida de la brossa des del passat 5 de novembre. Les millores pactades van arribant i el consistori espera que abans de l'estiu l'empresa completi el seu desplegament a la ciutat. Sònia Orts també ha dit que s'està actuant de manera intensa els polígons
i que s'ataca dues situacions que generen rebuig i crítiques de la ciutadania, les males herbes i, sobretot, els excrements de coloms. Totes aquestes mesures les veurem implementades. No oblidem també tots els dispositius que tenim al carrer perquè tenim un problema amb els excrements de colom. Llavors ens hem ficat fil a l'agulla, estem remadellant amb això, els dispositius d'aigua ja estan fora al carrer, la gent està contenta amb aquests dispositius perquè veuen com la mànega d'aigua...
Aixeca els excrements, s'escombren, després per tota la ciutat, i també el tall de les herbes. Aquests dos dispositius, tant d'herbes com excrements de coloms, estan ajudant la neteja de la ciutat, perquè Tarragona té un problema seriós amb excrements de colom. I vam arribar, ens vam ficar com a fita també, treure-ho.
Més coses. El govern ha declarat l'emergència per totes les actuacions destinades a contenir, prevenir i pal·liar els efectes i contagis de la pesta porcina africana. La portaveu Sílvia Paneque ha defensat que aquesta actuació permetrà a la Generalitat respondre de manera ràpida i urgent a les conseqüències de la malaltia
així com agilitzar tots els tràmits que hi estan relacionats. D'altra banda, el Departament de Salut decretarà que l'ús de la mascareta sigui obligatori en entrar o treballar als centres de salut hospitals, residències de gent gran i centres de vulnerabilitat, tot plegat per l'augment de contagis de la grip.
I Metges de Catalunya, que reclama solucions a la sobrecàrrega assistencial. Aquest dimarts, centenars de metges s'han concentrat a Barcelona. Segons les primeres dades del sindicat a Tarragona, la primera jornada ha tingut un seguiment global del 35%.
Sota el lema, tot també t'afecta, el sindicat mèdic reclama al Departament de Salut la constitució d'un espai propi de negociació per al personal facultatiu on es pactin les seves condicions de treball, però també aspectes assistencials i organitzatius de l'atenció mèdica que es presta a la població. Centenars de metges han sortit aquest dimarts al centre de Barcelona en una manifestació que crida per una sanitat pública i de qualitat per a un conveni mèdic propi.
i contra la sobrecàrrega assistencial i esgotament professional amb missatges com metge cançat, pacient maltractat i tanta espera ens desespera. La Jéssica, pediatra, diu que fa molt de temps que estan al límit i que la sanitat és una inversió a llarg termini. Portem el límit molt de temps. El que passa és que el col·lectiu sanitari...
tenim una vocació molt gran i llavors tires tot i que estiguis al límit. Però no podem obviar la quantitat de metges que estan de baixa per problemes de salut mental, la quantitat de casos de burnout dintre de la professió mèdica i això no està millorant, està anant cada vegada pitjor i no és una cosa que la societat es pugui permetre.
Metges de Catalunya remarca que la seva demanda va més enllà d'un conveni laboral per al col·lectiu, ja que es tracta d'aconseguir un instrument estratègic per retenir el talent mèdic al sistema públic de salut clau de volta per a millorar la qualitat. I el Festival Rec ha tancat l'edició d'aquest 2025, ho ha fet després de sis dies de projeccions.
i amb la britànica Lady, que ha estat el premi del jurat internacional i del jurat jove, mentre que el premi del públic ha recaigut en Les Barons. Festival que ha tancat la 25a edició amb molt bona acollida per part d'un públic que ha augmentat un 15%. El director del festival, Xavier García Puerto, valora la volada que agafen després d'aquestes pel·lícules que passen pel rec. La gran rebuda de rec selection, així com les pel·lícules...
en règim de preestrena comercial que es presenta a l'anar d'inauguració i la Cluenda, fa que el festival agafi un espai de privilegi com a plataforma de llançament de pel·lícules cap a la carrera comercial i de descentralització de tots aquests esdeveniments cinematogràfics.
La pel·lícula Frontera, dirigida per Judit Colell i protagonitzada per Miki Esparbé, ha estat la protagonista de la clausura. Tots dos han assistit a l'acte que s'ha fet al Teatre Tarragona. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuncat.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva butlleta visitant a Anglocentres, gestoria Salcedo Ramos, clínica dental Doctor Higa. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
Seguim endavant amb més qüestions a la Sintonia de Tarragona Ràdio. Avui us presentarem el Pedro García i el Noah García. Són un pare i un fill que han dut a terme un llibre de contes que s'anomena Tres històries asombroses. De fet, estan enfrescats en un munt de projectes que avui volem conèixer. Pedro García, molt bon dia.
Hola, bon dia. Gràcies per invitar-nos. Bon dia. Moltíssimes gràcies. El Noah té 12 anys, el Pedro és el seu pare, i avui ens venen a parlar d'aquest i d'altres projectes perquè segur que n'hi ha moltíssimes coses a comentar. Pedro, com neix la idea de dur a terme aquest llibre? Quin és el per què? Quan arrenca tot?
Doncs mira, tot va arrancar de dues maneres. La primera és perquè el nen, el Noah i jo, quan era petit, anaven per Cornellà, que són d'allà, i inventaven històries, inventaven, i aquestes històries les guardaven en un calaix. I després, el que és la idea del llibre,
va sorgir perquè van anar al col·legi i en el col·legi ens van dir que tenia unes dificultats perquè no arrencava del tot. Tenia molta capacitat, però li faltava alguna cosa. Van contactar una associació que es diu Azta Catalunya, que està en tota Catalunya i són famílies que tenen fills o familiars amb dificultat en l'aprenentatge, com és la dislexia i el TDA.
Van anar a un centre, un psicòleg, una psicòloga, i les van detectar això, el que és la dislèxia i el TDA. Amb aquest diagnòstic van anar al col·legi, li van fer un pla individualitzat,
I aquest pla va resultar que el nen va sacar molt bones notes. Va funcionar, no? Sí, va funcionar molt bé. A part de les notes, també una miqueta el seu caràcter, tot. Seu desenvolupament, la seva relació. Ara després t'ho preguntaré també com ho vas viure tu i què en recordes i què en treus de tot això. Pedro, quan de...
quan de necessari, és a dir, quan necessari és un diagnòstic, no? Doncs és el més, el més perquè els mestres, encara que ells ja saben més o menys com funciona i segurament que ells ja saben que té la dislèxia, però no poden fer res sense un diagnòstic, no?
Això vol dir que parlem d'un 20% dels alumnats que tenen alguna dificultat i que no se't poden treballar bé perquè no tenen aquest diagnòstic. Avui en dia es denomina en nom aquesta nova nomenclatura les necessitats educatives amb suport especial, però sí que és veritat que en molts casos hi ha una absència de diagnòstic que dificulta o fa impossible...
la realització d'un pla individualitzat, com deies tu, com és el cas, i al final quina millor manera d'acompanyar el teu fill que saber què li passa. Exactament. Això implica que hi ha un calés que la família ha de gastar, que no tothom pot, i això és el que van fer. Aquest llibre van parlar a l'editorial ADAPTA,
I aquest editorial va sortir amb tres històries, que són les tres contes que nosaltres hem fet. Són tres històries, com els tres porquets, o sigui, històries que no tenen res a veure amb el que és un nen amb dificultats, perquè qualsevol nen que pugui llegir-lo, més o menys és per acarar d'entre vuit...
Les històries no parlen d'això, sinó que són històries que el rerefons del llibre està fora, diguéssim. Està per quan l'adquirim, amb el que ajuda, que ara ho explicarem. Noah, tu què ens recordes de tot això? Quan et comencen a dir que alguna cosa falla, que hi ha aquestes dificultats d'aprenentatge, com ho vius tu? Com ho com vius tu?
Bueno, jo vaig conviure bé, però ja fa tants anys que ja no me'n recordo. No ho recordes bé, no? No. És a dir, que tu ja et quedes amb el moment que et van adaptar una miqueta al pla, que et van fer aquest pla individualitzat i que van començar a canviar les coses, no? Sí.
Sí, també he de dir-te que això és el ideal, que nosaltres vam començar molt a l'hora, que és el que s'ha de fer. Quan ell estava allà a P5 és quan van detectar tot això i, clar, la evolució és la veritat és que és molt bona. I ara, Noa, actualment? Vaig bé, sí. Vaig bé? Sí. Continua haver-hi un pla adaptat, individualitzat o no? Sí. Sí, eh?
I a tu això t'aporta una seguretat, una tranquil·litat. Sí, és veritat, sí. Ara estàs a primer d'ESO? Sí, ja vaig a primer d'ESO. Com ha anat el canvi? Perquè el canvi de la primària a l'institut és un salt, no? Sí, és un salt molt ràpid. Com l'has viscut tu? Bueno, al principi costa, però després ja va millor.
Molt bé. Escolta, i el llibre, aquestes històries, Noah, com les heu escrit? A quatre mans? Heu anat compartint una mica els records d'aquelles històries que inventàveu? Com ha anat això? Sí, bueno, se'n recordaven, les llegíem, no, sí, les llegíem, les escrivíem i així va sortir, sí.
Molt bé. Pedro, són històries que dèieu que vau inventar fa molts anys. O almenys van sortir fa molts anys. Ara les haureu recuperat, no? Sí, van sortir quan era petit i la van recuperar. La idea nostra és això.
ajudar les famílies, i tot el que nosaltres guanyem amb aquest llibre va a l'associació ASDA per un pla que tenen que es diu Detecta i Actua, i les famílies vulnerables que no poden fer aquest carreg econòmic, no?, doncs poden tenir els seus fills, doncs també un diagnòstic. Molt bé. De què parlen aquestes històries, Noa? Fica'm un exemple. Sense dir massa cosa, perquè així farem una mica de climb perquè la gent adquireix el llibre...
Sí, bueno, la primera història és els homens del senyor Turó, que és de dos personatges que es diu Pere i Núria, que hauran de fer front a una bruixa malvada per trobar aigua d'un riu. Molt bé. La segona història són els bigotis en ratar al piu, que és un ratolí que es diu Ibu, que és un ratolí negre que...
que per curar la seva germana d'enfermetat farà tot el possible. I la tercera història és el tresor dels crans de riu, que és un cranc de riu que l'han...
L'han fet fora? L'han fet fora del riu perquè... Tu digues-ho com te sentís més còmode. Sí, perquè... Si et surt en castellà, dis un castellà, sense cap problema. Gràcies. Perquè va ajudar a robar el seu tresor.
Molt bé. Vaig ajudar a robar un tresor i per tal ens va fer fora, no?, del riu. Escolta, això tu compra el 3CAT i et fa una sèrie de dibuixos en un moment, eh? Vull dir que, Déu-n'hi-do, les idees són xules, xules, eh? O sigui que molt bé. Escolta, Noa, i què et diuen els teus companys de classe quan els expliques aquest projecte?
Bueno, jo quasi... Jo no explico molt del llibre a classe, en veritat. Jo estic centrant molt els estudis. Vale. No t'ho deia per si et diuen, doncs, no sé, aquesta causa que ara explicava ton pare, no?, d'acompanyar altres famílies, si en parleu o no. En un moment, Noa, on a molta gent, a molts joves, els preocupa tot el tema de l'assetjament, els problemes al col·le... Parleu d'això amb els companys? O es tracta al col·le, això?
Sí, bueno, es tracta, sí, es tracta. És necessari, no? Vull dir, veus necessari que se'n parli. Sí, veig necessari que es parli.
Perquè, evidentment, afecta... Ho dic perquè si algú ens està escoltant, nens potser de la teua edat, no? Que pot ser que passi i que se n'ha de parlar. Pedro, no deixa de ser un col·lectiu vulnerable, també, en aquesta situació, no? Sí, sí, però això nosaltres és important que... Bé, això, realment, el nostre objectiu principal és donar això, visibilitat a tot el que són les dificultats de l'aprenentatge. Però ja et dic que parlen un 20% i quasi un 30% de la població, eh?
que hi ha molts nens que no estan diagnosticats, hi ha també moltes famílies que intenten evitar-lo perquè creuen que això és una infermetat, i no és res d'això. Nosaltres som així, som neurodivergent, el nostre servei funciona diferent del funcionament comú. I és una errada, eh?, perquè...
ja és una opinió personal, però és una errada, jo crec, no vulguer-ho diagnosticar o deixar-ho passar. Admetre seria la paraula exacta. Perquè és l'única sortida d'acompanyar els fills a que el dia de demà siguin millors persones i els hi vagi bé, no? Perquè si no trobaran una sèrie de...
d'esculls que no entendran el per què, tampoc. Sí, sí, el que sempre dic jo, nosaltres tenim unes eines, que les eines a lo millor, el pla que té el no, a lo millor és donar-li una miqueta més de temps, que el text sigui una miqueta més gran o petit, perquè nosaltres, per exemple, els llibres nostres estan adaptats amb lectura fàcil, la lectura fàcil el que fa és això, adaptar els textos, qualsevol, perquè persones amb dificultat, ja siguin d'inglèxia o siguin gent de fora, que no tenen el nostre idioma,
puguin llegir-lo millor. I això, bàsicament, és un tipus de lletra, uns pàrrecs diferents o més grans, o sigui, unes tècniques que nosaltres no ho sabem, i això fa que el nen pugui llegir-lo millor, i això, l'autoestima, és molt, molt gran. És brutal, clar, és necessària. I aquesta associació, què me'n pots explicar, d'AFT, de Catalunya?
És una associació que són de famílies, com nosaltres, tenen problemes. Problemes sí, perquè quan tens un nen que està en una diglèxia no sap on vas. Falta informació, falta recursos en aquell moment. Això ens ho diuen moltes famílies quan hi ha el diagnòstic d'una afectació com aquesta. Falta informació.
Sí, sí, això és el que nosaltres busquem, no? Primer, el diner és per ajudar famílies que tenen que fer un diagnòstic, això ja és per començar. Després, informació que no saps on anar, què fa el col·legi, perquè el col·legi sí que és veritat que nosaltres ho va dir, però si no es diuen res, nosaltres no sabem res, no? Clar, però ha d'haver-hi un protocol, no podem... Sí, sí, però el protocol aquest depèn de com el trobes, doncs pot fer-ho o no. De com l'apliqui el col·le. Exactament. Sí, sí.
I, bueno, això, no? També he de dir-te del llibre que ens va ajudar el Marc Puig, que és l'il·lustrador, que nosaltres som tres però no ha pogut vindre, que, bueno, ho ha fet molt bé. I també que els personatges fan una cançó, i aquesta cançó nosaltres el que hem fet ha sigut posar la partitura...
perquè nens que li agradi la música poden tocar-la. I on la podem trobar, la cançó? Es pot sentir a algun lloc? En el mateix llibre, al final de tots els contes, està la partitura. Perfecte. Aquí a Tarragona on el trobem? Perquè veig que també heu col·laborat amb ajuntaments, amb biblioteques, amb llibreries... Nosaltres també...
Com arribeu a Tarragona? Quin vincle us uneix amb Tarragona? En Tarragona està la llibreria La Capona, que Nerea és la que ens va ajudar a introduir-lo. Es poden comprar en qualsevol llibreria o també en qualsevol plataforma. Però nosaltres sempre intentem que la gent vagi a la llibreria a comprar-lo. I aquí a Tarragona, a la llibreria La Capona, la poden trobar.
I està en català i en castellà. En català es diu tres històries assombroses, part de primera, i en castellà tres històries sorprenents. Sorprenents i t'hem entès, t'hem entès. Primera part, no vol dir que hi haurà una segona part? Sí. Hi ha una tercera, una quarta, una quinta. Així m'agrada. Així m'agrada que hi hagi ambició. Escolta, aquesta segona part...
On està? El forn? S'està coent? S'està fent? S'està creant? S'està escrivint? Sí, s'està creant, s'està escrivint. A lo millor el 2026, a lo millor està. Molt bé. De moment la teniu al cap, no? Sí, al cap i als col·legis, perquè en Barcelona hi ha col·legis que han comprat el llibre, perquè com està en lectura fàcil, poden treballar-lo als col·legis. Molt bé. I ara s'han fet un reportatge a Televisió Espanyola. Sí.
per fer aquest impacte, que és el que la lectura fàcil, que és aquest llibre, ha provocat a les aules. Van fer un acercament als col·legis i la veritat és que tots els alumnes, l'alumne amb dificultat, com la d'Església, no podien llegir i han pogut llegir aquest llibre. Estan molt contents, li han agradat molt les històries, nosaltres és un honor. A vegades és necessari un recurs d'aquest tipus per arribar a les famílies. Exactament, i sobretot que els col·les estiguin treballant aquest llibre, la veritat és que per nosaltres és un plaer.
I quan dius que les històries aniran teixint amb alumnes d'altres escoles, què vols dir? Que esteu oberts a que us donin idees o que arribin més històries? Sí, vam fer un primer projecte que aquest any intentarem que sigui a més col·legis. Hi ha col·legis que han ajudat a fer uns personatges per un conte que sortirà a la segona part. Molt bé, molt bé, molt bé.
Tant de bord i veu a Tarragona, també. No sé si teniu contacte amb col·les d'aquí o és viable. Sí, sí, començarem a tindre contacte ara, perquè la veritat és que estem vivint una cosa... Ha sigut una embranzida, no? Sí, ja estem quasi a més de 20 medis de comunicació, a la televisió espanyola, a Torre Espanya, la veritat és que estem molt contents amb la difusió, que és la difusió d'això, de la dificultat de l'aprenentatge.
No, estàs content amb com ha anat tot això? Sí, vaig ser content, sí. Molt bé. Escolta, i a banda d'aquest projecte, del col·le, d'estudiar... Explica'm, quines aficions tens? Què t'agrada fer?
M'agrada jugar, en general. Jugar en general. I has pensat el dia de demà cap on et vols dirigir? No. Això ho no l'hem pensat. Encara no, eh? Home, jo crec que per la ràdio tens dos, eh? Gràcies. Sí? T'agrada parlar, eh? Fantàstic. Molt bé. Doncs, Pedro, no sé si ens deixeu alguna cosa, també, és que vulgueu comentar. Bueno, saludar a tots els que ens han ajudat. També a la Núria, que és la meva dona i la mare del Noa, que sense ella no arribarien aquí, perquè ens han ajudat molt.
I sobretot dir que qualsevol dificultat que es pot, que nosaltres, amb dislexia i entenem, hem pogut fer un llibre, estem molt contents i que simplement hi ha que lluitar i endavant.
Les aptituds del Noah i la tasca vostra, perquè quan dieu sí, sí, es pot, i jo penso sí, es pot, però amb molta feina i molta empenta per part vostra, també, i amb molta dedicació al darrere. Sí, sí, sobretot les famílies tenen que escoltar el nen i veure si hi ha una dificultat no tapar-la, perquè les dificultats es poden anar a eines sobrepassar-les.
Noah García, moltíssimes gràcies. A tu. Per venir. Pedro García, gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé. Fins la propera. Adéu. I nosaltres, ràpidament, ho anem deixant aquí. Ha arribat el moment de posar el punt final amb aquesta nova edició de l'Espai Tothom. I tornarem dimarts vinent amb més qüestions, més arguments a la sintonia de Tarragona Ràdio. Fins aleshores.
El Nàstic vol tornar a guanyar a casa i aquest cap de setmana té una nova oportunitat davant un rival que té el mateix objectiu que els granes. Diumenge 14 de desembre viurem el partit de la jornada 16 de Lliga, el grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Futbol Club Cartagena.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot, des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participi pel Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets. Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta la notem tots.
Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible. Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Viu les festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau. Gaudeix del comerç del teu barri i participa per guanyar fins a 30 lots nadalencs. Aconsegueix la teva bulleta visitant a Anglocentres, gestoria Salcedo Ramos, clínica dental Doctor Higa. I el 20 de desembre, vine a la plaça de la quarta promoció i celebra la gran festa amb nosaltres. Música, actuacions i animació infantil. Aquest Nadal viu la màgia de Sant Pere i Sant Pau. Tria comerç de proximitat.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Fins demà!
Fins demà!
Algunos me quieren pero no lo han contado Y ahora que no estoy tan bien No quiero perderme No quiero crecer Un beso en la frente para despedirse Me deja dormir en la 203 Mira lo que quieras pero lo que quiero Se va con el coche a buscar la de ayer Un beso en la frente
Son dos cuarts a dues.