La informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. I aquesta és l'hora de la crònica. Molt bona tarda i benvinguts a la mitja horeta que compartirem. Avui celebrem el Dia Internacional del Voluntariat, un dia per posar en valor...
la dedicació dels voluntaris i voluntaries de Vilassar de Mar. Hem dedicat la nostra secció Fem Salut, inclòs en el nostre matinal, parlant de tot, a les persones que dediquen part del seu temps a ajudar els altres, a ajudar la comunitat. Especialment en un dia en el qual hem sabut que el projecte Radars, que lluita contra la soledat no volguda de les persones grans de Vilassar de Mar, ha arribat ja a les 100 persones usuàries. Ens escoltes des del 98.1.
De l'EFAM som divendres, 5 de desembre, posem primera.
La carnisseria de Can Pucurull, situada al número 30 del Vilassarencarrer de Sant Joan, celebra avui un aniversari molt especial, 80 anys de vida. Era un dinau de novembre de 1945, pocs dies després, perquè et facis una idea de la Fundació de l'Assemblea de les Nacions Unides a Nova York, quan en Joan Pucurull i la seva dona, la Conxita Genduixer, obrien la carnisseria avui al capdavant del negoci i a la neta,
La Núria Carol, que a reivindicar el tracte de proximitat amb la clientela i la qualitat dels productes amb els quals treballen com els secrets de la seva llarga vida avui, a partir de les 8 del vespre, festa, festis d'aniversari i música en directe.
Com cada any, el Dia de la Puríssima, és a dir, dilluns, al punt de les 12 del migdia, l'Associació de Passebristes de Vilassadamar inaugurarà la gran exposició que podràs veure fins al 7 de gener a la Sala Petita de la Carrà, una mostra en la qual predomina el gran pessebre monumental que cada any els artesans de casa nostra dediquen a una localització mundialment famosa. Enguany anirem a Budapest.
Doncs això, avui celebrem el Dia Internacional del Voluntariat, un dia per posar en valor la dedicació de voluntaris i voluntàries de Vilassar de Mar. Hem dedicat la nostra secció Fem Salut, inclòs en el nostre matinal, parlant de tot, a les persones que dediquen, doncs això, part del seu temps, a ajudar els altres, a ajudar la comunitat, especialment...
En un dia en el qual hem sabut que el projecte Radars, aquest projecte que lluita contra la soledat no volguda de les persones grans de Vilassada Mar, arriba ja a les 100 persones usuàries. Per tant, una excel·lent notícia per posar en sol fa en un dia com avui. N'hem parlat amb l'Estel Bataller, tècnica de participació de l'Ajuntament, amb en Carles Malfeito, des del Gobi, entitat que xupluga el voluntariat del nostre poble.
I amb la Montse Borros, una de les voluntàries del projecte Radars, un radars que, com dèiem, ha arribat a les 100 persones usuàries i a més de 2.000 trucades realitzades. Tot i per un canvi en la llei gestionat des del grup d'opinió de Vilassadamar. Ens ho detallen Malfeito i Bataller.
Vam establir amb l'Ajuntament un conveni de coordinació del que és el voluntariat a Vilassar de Mar. Es coordina i se li dona un paraigual legal al que seria tota l'organització del voluntariat.
Sí, l'any 2015 va canviar la llei del voluntariat, fins llavors l'administració pública podia tenir voluntaris, però a partir de llavors la nova llei va establir que l'administració pública no podia tenir voluntaris propis. Per tant, tots aquells programes de voluntariat que no estan sota el pareigua de cap entitat, però que són necessitats que calen cobrir, doncs es va fer aquest conveni amb el GOBI perquè fos el GOBI qui pogués cobrir aquestes necessitats.
Al marge dels radars, ara hi tornarem. Hi ha moltes maneres de ser persona voluntària. Vilassada Mar, la Montse Borrós, ens recorda què és el radars. Les persones grans que se senten soles i que no volen sentir-se soles, evidentment, els hi telefonem, parlem amb elles, estan ateses i estan supercontentes. Cada dimarts les truquem per telèfon, cada dimarts a la tarda, de 4 a 6...
I cada vegada la xarxa es va fent més àmplia i elles més contentes i nosaltres també, sincerament, perquè t'adones que serveix d'alguna cosa. I també he d'agrair a les dues entitats que estan aquí perquè jo no sabia que estàvem tan emparats els voluntaris i també estem molt tranquils.
I aquesta tranquil·litat també reflecteix el parlar amb les persones, que dius, si res, mai ens passés alguna cosa, algú que jo què sé, sabem on hem d'anar, i això em va agradar moltíssim. Val la pena ser voluntari de redar-s'hi de tot, del que sigui.
Una xarxa creada al setembre del 24. El nostre poble, que ha realitzat més de 2.000 trucades per fer seguiment, donar suport i compartir converses en l'actualitat, fa 300 trucades mensuals gràcies a la implicació del voluntariat i a la coordinació amb entitats i serveis del municipi. Unes trucades, tal com explica la Montse Burrós, que fan cada dimarts per la tarda des de Canvisa. Cada persona voluntària dels radars
Gestionar una trentena de persones, mica en mica es van guanyant la confiança, aborden molts casos. Una senyora concretament que viu en un quart que no té ascensor, no pot caminar, aquesta ascensor per res, viu amb la filla, és una joia la filla i ella. Diu, si no puc sortir, què faig? Diu, jo ja espero a la tarda que em truqueu, no sé mai el dia, què és?
perquè, pobreta, sembla que té 90 anys, li dóna una alegria, que ja diu, hola, hola, portes tu la veu cantant, amb el sentit de dir, quan dius, bueno, dimarts que avui et torno a trucar, i llavors ja diu, ai, val, d'acord. I un dimecres al mes es reuneixen per fer un berenar. Borró remarca que el de menys són les galetes o el cafè. Les persones usuàries dels radars van a ser escoltades.
Cada dia ve més gent. Primer dia érem quatre i eren més voluntaris que persones, que d'usuaris, però ara ja no venen a berenar, venen a trobar-se, a parlar, venen a no estar sols. De veritat ho dic, perquè s'obren galetes, s'obren test.
Per la seva banda, en Carles Malfeitó ens anima tots i totes a optar per aquesta via altruista. Porta un enriquiment personal que crec que és important, i ens ho porta a tots, a la gent que fa la voluntariat directa com a la gent que fem voluntaris coordinant aquest tema, etc. Aleshores, la gent que estigui interessada s'ha d'adreçar al punt de voluntariat, que és el que ha coordinat, organitzat per l'Estel,
i aleshores a partir d'allà ja se'ls informa de quin tipus de voluntariat poden estar i quines hores poden dedicar-li, perquè aleshores hi ha voluntariats que necessiten més temps, hi ha voluntariats que necessiten menys temps, etc. L'únic que es demana és un compromís perquè un cop agafes aquell voluntariat, ja els que reben l'ajuda ja necessiten aquest compromís perquè no pot ser avui sí, demà no o no. I per si vols més detalls...
Les persones que vulguin informació sobre el tipus de voluntariat que hi ha, quines crides hi ha actualment, doncs poden venir a Can Visa a demanar informació de dilluns a divendres de 9 a 2 o a enviar un correu a participació arroba vilasadamar.cat.
Queda claríssim, i és que, com apunten les nostres persones convidades a la nostra taula del Fem Salut, fer de voluntari o voluntària enriqueix tant el que dona com el que rea. A banda de la persona que rea aquest voluntariat, la persona que fa voluntariat troba un benestar amb ella mateixa, a més a més es creen aquestes xarxes de comunitat, que és aquest benestar també comunitari. Per tant, el voluntariat t'aporta una riquesa...
Avui, al matí, per cert, s'ha fet una jornada a la Sala Carrau amb la xerrada d'en Sergi Burrull, consultor especialitzat en voluntariat i acció social, amb experiència en projectes de participació ciutadana i col·laboració amb entitats del tercer sector. També s'hi ha projectat un vídeo commemoratiu que recull la feina i la dedicació de voluntaris i voluntàries de Vilassar de Mar. Si t'interessa sumar-te a la xarxa, doncs contacta a través del correu electrònic projecte radars a encercladavilassademar.cat.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme.
La Carnisseria de Camp Pucurull, situada al número 30 del Vila Seren carrer de Sant Joan, celebra avui un aniversari molt especial, 80 anys de vida. Era un 19 de novembre de 1945, pocs dies després, perquè et facis una idea, de la Fundació Nova York de l'Assemblea de les Nacions Unides, quan en Joan Pucurull i la seva dona, la Conxita Ganduixer, obrien la Carnisseria, avui al capdavant del negoci, i a la neta, la Núria Carol,
que reivindica el tracte de proximitat amb la clientela i la qualitat dels productes amb els quals treballen com els secrets de la seva llarga vida. Avui, per cert, a partir de les 8 del vespre, festa, pastís d'aniversari i música en directe. L'avi Pucurull es va ensar a l'avi la Sada Mar marxant del Vallès. Era un dels petits dels 12 germans que tenia i va decidir anar a buscar les garrofes del nostre poble per no fer competència a una de les carnisseries familiars que tenien. Va comprar amb la seva dona l'actual botiga.
Can Pucurull va aprendre el relleu de Can Costa a l'establiment anterior, que era una d'aquelles botigues on s'hi podia trobar de tot, vaja, un ultramarinos que es deia aleshores. Ho recorda qui és el capdavant avui del negoci, la neta, la tercera generació, la Núria Carol Pucurull. Va portar el meu avi i la meva àvia, després la va portar la meva mare i després la meva mare de jo. Tres generacions de les quals m'agradaria remarcar que dues són dones.
La Núria segueix amb les mateixes receptes del principi, des de l'obrador. Les sis dones que hi treballen avui també innoven, esclar, però la botifarra és la botifarra.
Les botifarra les fem exactament igual que les feia el meu avi, excepte la caldera, que el meu avi la feia servir i era de llenya, però les receptes de botifarra blanca, de botifarra negra són exactament igual que les feia el meu avi, igual. La botifarra blanca, bueno, jo és que la trobo més a més igual, vull dir, és molt característica, jo penso, la botifarra que fem nosaltres
el diàmetre del trinxat, la sal, per exemple, és la mateixa sal que posava el meu avi, la mateixa marca, la mateixa textura, el pebre també, que és de Can Riera d'aquí Vila Sal, pebre, amb les màquines més modernes, però continuem fent-ho igual.
Moltes hores de feina, bon producte i una clientela agraïda són per la nostra protagonista les raons del seu èxit. Treballar cada dia, treballar amb il·lusió i tenir una clientela molt maca. La veritat és que tota la gent de Vilassar és una feina molt agraïda perquè la gent t'explica com li ha anat el menjar, què ha fet...
No ho sé, ja diumenge passat passejava per Vilassar, que no treballava, i em vaig trobar dues clientes, que vaig estar parlant amb ella i em van fer dos petons totes dues. Vull dir que la gent t'estima moltíssim. Biòloga de carrera. No s'imaginava que un dia agafaria les regnes del negoci familiar, darrere del mateix taulell en el qual havia après tots els secrets de la mà del seu avi. Agafava el relleu de la Maria, la seva mare, que tants i tants anys hi va estar treballant.
En el moment que tinc la meva primera filla i que veus que tu parles amb la família i que veus que al final estant a casa és on t'estaràs millor, que tampoc et surten coses per dir, ostres, és la feina de la meva vida i llavors al final et volques amb el que és teu i que et dona més comoditats i més facilitats per combinar la vida familiar i la vida laboral.
Recordo la botiga antiga, quan la càmera encara era de fusta, l'obrador de fusta, i me'n recordo que anar amb el meu avi ens ensenyava a lligar botifarres, a lligar salsitxes. Me'n recordo perfectament la caldera que tenia de llenya, com partia, com desfeia el porc, tot això me'n recordo molt. Té ganes de seguir innovant, de proposar nous productes i de millorar. I el futur, bé gràcies, diu, encara no és el moment de plantejar-se res.
Jo crec que encara és aviat, perquè a mi em falten uns quants anys i de moment no tinc pensat jubilar-me i llavors jo crec que quan arribi el moment, com falta poc temps, també és quan prens les decisions, que dius, ara s'ha de prendre una decisió sí o no, llavors de moment encara ens queda molt per sort o per desgràcia per treballar, i encara tinc moltes ganes i il·lusió de fer coses, això també és important, que jo de moment disfruto.
I quin és el secret que hi ha darrere del taulell de Capucurull?
l'atenció personalitzada, o sigui, quasi persona per persona, cadascú el que necessita, i cuidem molt la gent i l'elaboració li posem molt al cor, o sigui, ho elaborem tot nosaltres. Nosaltres els plats cuinats comencem des de les cebes, comprem les cebes, les pelem, les sofregim, comencem de zero, i això jo crec que és el tret diferencial que ho elaborem tot nosaltres. La matèria prima és molt bona, només treballem amb cars de raça
I, per tant, això és un tret diferencial que, per molt senzill que sigui una cosa, té una qualitat molt alta. A les esquenes de l'establiment i a les esquenes de la Núria Carol, un munt de premis aconseguits a nivell català per les seves botifarres d'ou i del parol. Fa molta il·lusió i també és una de les coses que et fa tirar endavant, que és com un motor, perquè al final és un regal a la feina feta.
Avui, doncs, convidat i convidada a la festa de l'aniversari de Camp Bucurull. Degustacions durant tot el dia per la gent que no pot venir al vespre i al vespre a partir de les 8 ve un grup musical i donarem cava de l'alt a l'ella i després donarem alguna coseta per picar i bufarem espelmes també.
La Núria Carol Pucurull marxa dels nostres estudis recordant que un cop passi el Nadal ja es començaran a preparar per a Dijous Gras, que en un 3 i no res ens hi plantarem, assegura. Tot el que passa al poble a Vilassa Ràdio.
Dilluns, i com cada any dia de la Puríssima, al punt de les 12 del migdia, l'Associació de Passebristes de Vilassar de Mar inaugura la gran exposició que podràs veure fins al 7 de gener a la Sala Petitat de la Carrau. Una mostra en la qual predomina el gran pessebre monumental que any rere any els artesans de casa nostra...
dediquen a una localització mundialment famosa. Enguany anirem a Budapest, però al marge del bressol de l'imperi austro-húngar, el tresorer de l'associació, en Josep Ribas, es parlarà ara mateix de les moltes propostes que han pensat per la comunitat. Des de l'Associació de Passebristes de Casa Nostra no es cansen d'innovar, d'aplicar noves tècniques, noves tecnologies als pessebres de tota la vida.
per tal de donar-los una nova perspectiva. Són familiars per a ells, tècniques com ara el làser, les impressions 3D o la intel·ligència artificial. Busquem sempre novetats de forma que puguin transmetre les nostres idees a la gent que ve a mirar.
vam incorporar les figures en 3D, hem incorporat sobretot els materials, ja no treballem amb els guixos fustes i tal, quasi sempre estem fent amb pòrex o fusteries, però fustes d'una qualitat d'aquesta molt petita, però realment incorporem material, o sigui, màquines com és l'àser, que estem treballant molt amb l'àser, perquè ens permet fer coses amb molt poc temps, coses que tardaríem una barbaritat en fer-ho manualment.
I això agrada perquè agrada perquè la gent ho accepta. Acurades i detallades presentacions dels pessebres en les quals, per exemple, el so i la llum prenen protagonisme. Nosaltres treballem, i la veritat és que vam ser dels primers, si no els primers, que utilitzem un guion.
utilitzem un guió, o sigui, hi ha una locució de fons, tant la locució com les llums, el que fem és que la gent miri on nosaltres volem, de forma que pugui seguir la història tal com l'anem explicant. Doncs prepara les maletes, dilluns a les 12 del mesdia anirem tots i totes cap a Budapest. La gent mirarà el pessebre des de Buda, que és la part alta,
i estarà veient pest. Per exemple, el Parlament, el que sigui el pont de les cadenes, el que és la catalana de Sant Esteve, el que és el propi vestió dels pescadors, que és on la gent se suposa que estarà mirant, i el que són els edificis típics d'allà amb unes cobertes que són de rajola brillant, aquesta de ceràmica, que són precioses.
També, seguint amb la picada d'ullet que ens van fer ja l'any passat, repeteixen un pessebre pensat per premiar els més gançoners, és a dir, els que arriben tard. Premiem els tardons de forma que si arriben i diuen, hòstia, s'està trencat. No, sempre en deixem un d'obert que està mirant el carrer, que està simplement girat a cara al carrer i aquest funciona, podem fer funcionar fins a les 11 de la nit. Al marge de Budapest, 5 diorames acompanyaran la joia Magiar.
Dos que són grans, que són del doble, perquè els fan compartits dues persones, amb la qual cosa hem fet que l'espai és més gran, que això permet que la gent s'hi fixi més, perquè hi ha més detalls. N'hi ha dos, un que concretament és una vista d'Hebrea, és quasi un clàssic, des d'un desert que té petits detalls, per exemple, hi ha un àngel que apareix i desapareix, amb trucos passeuristes. N'hi ha un altre que representa que és un taller mecànic,
que també queda més gran. Tenim una altra que és una visió una miqueta especial d'aquí del poble, perquè hi ha la Torre Nadal, hi ha algunes cases conegudes i emblemàtiques, i després hi ha el d'en Gascó, que és el de sempre, que és un clàssic, ell sí que manté...
La seva línia, els que coneixen Angascó sabran com és, és molt tradicional. Ja fa molts anys que el fa i manté la seva tradició. I després tenim aquest mirant al carrer, que aquest any és una espècie de naixement que viatja amb trenc. És un viatge amb trenc.
També podrem contemplar les creacions que ens deixen els alumnes de l'Escola Pérez Sala i la de les persones del Centre Cívic del Passeig. Per això en Josep Ribas ens detalla. Atenció als horaris de la mostra. Els destinem als col·legis, venen molts col·legis, venen bastants col·legis, venen també de gent gran, venen de post-torn de gent gran, aquest any també volen venir al Pairal, i els destinem als dematins.
I a les tardes obrim a les 4 i mitja, abans eren a les 5, ara ho fem a les 4 i mitja fins a les 7 i mitja. Salvo els diumenges o festius, que obrim el dematí d'11 a dues, i el dia de Nadal és l'únic dia que no obrim.
Moment de saber què passa definitivament amb la nit del pessebre. En l'edició de l'any passat es va posar a punt i final el format de gala per entendre'ns que s'havia vingut fent en els darrers anys. En Josep Ribas avança, però, que aposten per recuperar els orígens de la nit del pessebre amb família. L'any passat ja vam... la cloenda que vam fer va ser simplement despedir-nos ja, diguéssim, per sempre.
de la nit del Passeure, tal com l'havíem tingut els últims anys. Saps què passa? Que la Federació de Passeuristes tenen el costum de fer aquesta nit de Passeure. No és un invent nostre, sinó que és un invent de la Federació. I cadascú deixa una nit...
més temps, o si han vès a tancar a les set i mitja o a les vuit, ho fan fins a les onze, de forma que qui vulgui pot venir, i nosaltres en aquest format repetirem una miqueta no aquest últim, sinó el d'inici, fer una miqueta de cantada de Nadales amb quatre amics, una miqueta amb petit comitè...
És la idea que tenim per no trencar fredament totalment. Però els passabristes també surten de la carrau. Per una banda, i en qualitat de proveïdors, col·laboren amb Vilassar Comerç.
Vilassar Comerç, ell ja organitzàvem sempre. Ells són els organitzadors, nosaltres simplement som col·laboradors. Van començar fent-los 30 pessebres, que eren 30 caixetes de pessebres, que cada any tenien un tema diferent. Vam començar a fer pel·lícules, van fer-hi contes, van fer-hi oficis, van fer moltes coses. L'any passat ja, degut a que cada vegada són menys gent i la capacitat aquesta de fer 30 pessebres...
més els nostres, cada vegada més marmada, vam decidir fer una cosa més senzilla, que era fer uns caganers. Caganers amb cares de gent coneguda del poble i alguns populars i tal. I va ser un èxit, va agradar i va ser un èxit. Llavors aquest any n'hem proposat una de nova. El que no falem és mai repetir res de lo fet. Continua siguin una ruta de pessebre, amb la mecànica és exactament la mateixa, les botigues.
que participants et donen una espècie de pamflet d'un, te'n vas resseguint, tens el número de les botigues, tu andes allà, la botiga que visites, tal, quan tinguis entregat un número, em sembla que aquest any volen dir un 20, quan hagis fet 20 de les 28, entres en un concurs.
Nosaltres simplement som subministradors d'aquest material. Què hi ha aquest any? Doncs és un pessebre, un pessebre, amb figures de pessebre que estaran repetides per les botigues. No el veuràs junts, sinó repartides amb les botigues, i que a vegades inclús seran grups. Per exemple, l'anunciata són els tres pastors i un àngel. El naixement és l'àngel, Josep Maria i el nen, però el nen és un fictici, no?
Però realment són cares de gent coneguda al poble. La gent s'identifica i, a més a més, la gent li agrada identificar. I el que tenen és que, quan és un grup, com s'ha d'identificar una persona, el mateix grup pot estar a diversos postos. Per exemple, un anunciat estarà a quatre postos diferents. Però les cares, n'hi haurien tres cares que són molt tenues, que quasi...
Si arribes a veure la persona que és, però no és la que busques, i n'hi ha una que es veu perfectament, el que s'ha d'identificar és aquest. Es tracta d'identificar el que es veu. Els premis els fa Viles a Comerç, les persones que surtin... N'hi ha bastants, eh? I em sembla que són premis de 60 euros a les botigues, a les botigues que donen aquest premi, al final.
I ells, per la seva banda tossuts, segueixen innovant amb la seva proposta personal i col·lectiva amb la intel·ligència artificial. A cada peça d'aquestes de figures hi ha un QR on la gent, pot escanejar en aquest QR, li sortirà la mateixa figura que acaben de veure allà quieta, té vida, viu. I a més a més, li sortirà també el personatge concret que busquen, dona també una mica de... molt dirigida a la seva activitat.
i després una felicitació de la botiga, felicitant les festes i els Nadals a les persones que han anat a visitar-ho. Atenció a l'espoiler, a veure si trobes en Jaume Cabot, director d'aquesta casa, i un servidor, en Joan Escofet. Tot a punt, doncs, per aquest dilluns festiu, al punt de les 12 del migdia, pel que fa al capítol de serveis farmàcia de Guàrdia per avui, la Puigdemont, número 11 de la plaça del Mercat.
Telefon 93 759 41 11. Les urgències del cap de setmana, és a dir, fins al dilluns a les 9 al matí, les atendrà la farmàcia Vilassal 85 del carrer de Sant Josep. Telefon 93 759 09 41.
El veï del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-9120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Demà sobre Vilassa de Mar hi haurà núvols alts i mitjans i, per tant, poc importants. El mar el tindrem arrissat amb àrees de Marajol. Les temperatures mínimes baixaran, es trobarem entre els 1 i els 8 graus, mentre que les màximes sí que podrien recuperar un palet i el mercuri es podria aturar les hores de màxima insolació a uns agradables 16 graus. De cara a diumenge tindrem un dia més núvols que no pas dissabte.
que taparan el cel a tot el Maresme. No esperem prou precipitacions, mar arrissada, i les temperatures pujaran ara sí les mínimes 5-9 graus, mentre que les màximes podrien arribar a enfilar-se als 18-19 graus. Tenim encara un minutet per repassar els titulars, els arguments informatius que ens deixa aquest divendres.
Avui celebrem el Dia Internacional del Voluntariat, un dia per posar en valor la dedicació dels voluntaris i voluntaries de Vilassar. Demà hem dedicat la nostra secció Fem Salut, inclòs en la nostra matinada parlant de tot a les persones que dediquen part del seu temps a ajudar els altres, a ajudar la comunitat.
especialment en una cita en la qual hem sabut que el projecte Radars, que lluita contra la solabà no volguda de les persones grans de Vilasarrabar, ha arribat ja, atenció, a les 100 persones usuàries d'aquest estat, la nostra darrera coberta de la setmana del primer divendres del mes de desembre.
La carnisseria de Camp Ocurull, situada al número 30 del Vilassarén Carrer de Sant Joan, celebra avui un aniversari molt especial, 80 anys de vida. Era un 19 de novembre de 1945, pocs dies després, perquè et facis una idea, de la Fundació de l'Assemblea de les Nacions Unides a Nova York,
quan en Joan Pucurull i la seva dona, la Conxita Ganduixer, obrien la carnisseria. Avui al capdavant del negoci hi ha la neta, la Núria Carol, que ha reivindicat el tracte de proximitat amb la clientela i la qualitat dels productes amb els quals treballen com els secrets de la seva llarga vida. Avui, a punt 1, a partir de les 8 del vespre, festa, pastís d'aniversari i música en directe davant de la botiga.
Ara ja sí, anem marxant amb en Robert Massa dins de la peixera i també els teclats de l'ordinador Joan Escofet estampant la signatura en aquest crònica, en aquest informatiu que pots recuperar del nostre web vilassarradio.cat Moltes gràcies per la confiança que fas amb nosaltres cada dia Ens hi tornarem a posar dimarts Fins aleshores, doncs, que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic pont