Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Joan Escofet. Molt bona tarda i benvinguts al Crònica. Hem rebut a casa seva Vilassar Ràdio en Met Borutau. És l'entrenador actualment del Sub-15 del Girona en la seva segona campanya amb el Club de Montilivi.
El David Alcedamar va sumant èxits en la seva primera temporada. Al capdavant, aleshores del sub-13 blanc i vermell, recull lliga i copa, un doblet sense precedents en l'història del Girona. Aquest curs segueix amb aquesta impressionant velocitat de creuent. Met Borutau porta, que es diu aviat, vuit mesos sense perdre el seu Girona. No ha estat derrotat des del 8 de març del 24. Ens escoltes des del 98.1 de la FAM. Som divendres, 14 de novembre.
Som-hi! Tot i que ja porta uns dies obert, bàsicament en entrenament, cuinant per amics, parents i saludats, demà alça persiana de manera oficial el gran bufet del Maresme, situat al número 26 de l'avinguda del Progrés de Vilassar de Mar, això és el cor del polígon dels garrofers.
I podrem degustar cuina mediterrània japonesa i xinesa. És un espai enorme, 1.200 metres quadrats, pensats per gaudir de la bona taula i per menjar tot allò que puguis a un preu veritablement raonable. Agafem els bastonets xinesos i ens entaulem amb en Shijing. S'han acabat les proves. Demà, foc real.
Hem rebut a casa seva a Vilassar Ràdio en Met Borutau. És l'entrenador actualment del sub-15 del Girona en la seva segona campanya amb el club de Montilivi. El de Vilassar de Mar va sumant èxits en la seva primera temporada al capdavant aleshores del sub-13 blanc i vermell. Recull, lliga i copa. Un doplet sense precedents en la història del Girona aquest curs.
Segueix amb aquesta impressionant velocitat de creuer. Admet Borutau que es diu aviat, porta 8 mesos sense perdre. El seu Girona no ha estat derrotat des del 8 de març del 24. Hem tornat boig al xat GPT buscant ratxes semblants a la dalt de Bielassada Mar. La intel·ligència artificial en recorda el Bayer Leverkusen,
que va acabar la Bundesliga de la temporada 23-24 invicta, o el Barline de la Championship anglesa, la segona divisió, que el curs 24-25 va encadenar 33 partits sense conèixer la derrota. El xat hauria d'incloure els girones d'en Met Borutau, el sub-13 del curs passat i el sub-15 que actualment dirigeix des de la banqueta. Com dèiem, amb la seva primera campanya, doblet, lliga i copa.
Al ser la primera temporada del club, doncs amb moltes ganes i el record sempre queda i si va acabar l'últim mes d'aquella manera celebrant dos títols, doncs va ser, podríem dir-li, excel·lent. Però en aquest sentit, doncs, bueno, aprenentatge, sortir de la zona de confort i al final portava 17 o 18 temporades al Vira Samar com a jugador i ara ja era la vuitena o novena de temporada com a entrenador.
Molt content perquè el que notes diferent, que és el que a mi m'apassiona, és les ganes del jugador a arribar a intentar ser futbolista professional. Llavors, en aquest punt estem dins d'una cantera. La nostra feina, a part del que és tot el tema col·lectiu, és millorar l'individual del jugador i això, quan veus la diferència, es nota molt.
Era el primer any que es feia aquesta categoria sub-13 infantil i jo ja abans de començar, quan em van comentar una mica els nanos que tenia, doncs ja vaig veure el llistat i, ostres, hi havia algun jugador que era molt interessant i vam aconseguir al final guanyar la Lliga, que va ser amb un punt de diferència del Barça i va ser una mica a l'èpica i al final després ens el vam trobar també a la final de Copa Catalunya i a Badalona, doncs vam aconseguir guanyar el títol també.
Una fita que marca un abans i un després en la totpoderosa padrera del Girona.
Crec que a nivell estadístic el club no tenia lligues a Divisió Honor, Divisió Honor és la categoria on estan el Barça i l'Espanyol, llavors sí, clar, com a repte va ser molt maco, llavors ara estem amb el repte aquest que en teoria cada categoria que passa és més complicat guanyar partits, perquè tot es va igualant, també el nivell d'entrenadors que ja va ser molt a l'any passat, però cada vegada és millor, llavors intentar repetir-ho el veig a costar-nos alguna temporada ens pot ser un gran objectiu.
Volem saber com es creuen els camins del de Vilassada Mar i el Girona.
Una vegada vaig tenir una xerrada amb un excoordinador de Girona, que no va tenir res a veure, i em va dir, nano, si vols entrar a una cantera professional, competeixes molt bé, però hem d'intentar ser més protagonistes en pilota. Llavors, bueno, vaig estar dues o tres temporades donant-li voltes a aquest tema, a intentar ser protagonista, i com que a la lliga, aquesta de caet preferent, vaig estar quatre temporades amb el caet al Vilassamar, doncs ens enfrontàvem al caet B del Girona, que és el que estic portant jo ara, doncs, bueno...
fèiem bons partits, els hi treien la pilota, que allò és complicat, un Barça, un Espanyol, un Girona, un Girona, un Girona i un Girona i un Girona i això va anar sonant allà dins del club. Sí que és veritat també com que algun jugador que vas entrenant algun dia se'n va provant en aquestes canteres, doncs com t'he dit que una de les coses importants dels entrenadors és millorar...
o fer pas endavant amb els jugadors, doncs quan vaig entrar al club el que em van demanar és, un, que amb l'equip, amb els jugadors que hi ha al Girona, si podria anar repetint aquest tipus de futbol, i dos, si un jugador que era un 8 el podia fer un 8 i mig, doncs ja era un pas important dins del club.
Un treball cuidat i mimat. Clar, des de Montilivi marquen les dinàmiques generals dels equips de la base, però Mem Bruta recorda que és pràcticament obligatori adaptar-se a les condicions, a les qualitats dels seus jugadors. S'ha de guanyar, perquè estàs en un club on és important guanyar, però el com a vegades és molt important. Però si pares a mirar només el com i després no guanyes, doncs tampoc no és el més important. Llavors, dintre de tot això, també és intentar...
que no és fàcil, tant pels nanos com tampoc per nosaltres, ni tampoc pel club, que hi ha molts jugadors dins de la plantilla, que aquest equilibri d'anar jugant bé, anant canviant peces setmana a setmana o cada 40 minuts, que no baixi aquest ritme competitiu ni aquest nivell de pilota que és el que ens demanen. Li agrada ser valent a la banqueta, en Ben Borutau. Treballa com ningú. La pressió després de pèrdua.
A mi m'agrada ser molt agressiu a la pèrdua perquè allà també és un moment del futbol on els gols arriben amb 3-4 passades i clar, si tu ja estàs a camp rival, allà tens amb 2-3 passades opció de si recuperes poder fer gol, que a vegades quan surts des de la teva porteria estàs treballant a les jugades pròximes, no només fer gol en aquella acció. M'agrada ser protagonista en pilota però els meus equips són bastant agressius d'anar ràpid a recuperar-la.
Ens confessa que se sent molt còmode al Girona, una estructura, un club molt i molt gran. Quan fas el que t'agrada i tens la sort de poder dir que ja estàs per primer any a la teva vida o podent, vivint o sobrevivint una mica del futbol, doncs és clar, el dia a dia va enfocat a això.
Sempre a pitdescobert ha complert el de Vilassar de Bar, un dels objectius que s'havia marcat de ben jovenet viure del futbol, col·laborar a Vilassar Ràdio xerrant de futbol i guanyar el bola i platja del nàutic de casa nostra.
Jo quan tenia 10 o 12 anys, jo tenia claríssim que volia fer 3 coses. I una era treballar a la ràdio, i amb 18 o 19 anys vaig estar aquí fent un programa amb un amic, que feia tertúlies amb el Jaume sobre partits del cap de setmana. Llavors, en aquest sentit, òbviament en un futur, i si a sobre acabes tirant amunt amb el món professional d'entrenador, m'agradaria seguir enganxat en aquesta roda.
L'altre era guanyar, perquè jo veia al Club Nàutic de Vilassamar com els grans jugaven a vòlei platja i el meu somni era guanyar un torneig de vòlei platja i quan vaig fer 18 anys vaig estar 5 o 6 anys guanyant el torneig de vòlei platja, llavors em vaig treure aquesta espineta i la tercera era ser entrenador.
No sé per què m'agrada liderar, m'agrada sentir-me part en aquest aspecte a dins que molta gent diu que l'entrenador no és important. Jo soc dels que li dona valor a la feina de l'entrenador i jo dic que un equip sense aquell entrenador seria molt difícil que fes aquelles coses pel dia a dia o per petits detalls. Però jo crec que el meu motor ara mateix a la meva vida és això, intentar arribar i intentar ser millor el dia a dia i demostrar.
Amet Borutau viu i respira futbol les 24 hores del dia. Aprofita quan pot per ser amb il·laçada de mar amb els seus amics, els de sempre. S'hi sent molt a gust i refugia. I més després del desgraciat accident que va patir el seu pare, l'estimat Jaume Borutau, que ens va deixar ara fa un any i mig.
Faig molt poques coses, les que faig les intento fer al màxim, i en el temps lliure de desconexió, doncs soc molt, encara intento viure en aquesta edat de 17-18 anys, que si per les tardes les tinc lliures vull estar amb els amics, i si a la nit, en comptes d'estar a casa veient una pel·lícula, puc estar amb els amics a un vanga a la fresca parlant, doncs mira, doncs a la fem un Red Bull.
i parlem de futbol o ens imaginem possibles negocis i aquesta història. Llavors, aquesta manera de ser meva, juntada amb el que va passar al meu pare ara fa un any i mig, al final també t'uneix i et fa tornar al teu cercle tancat de saber qui ha estat, qui estarà i amb qui vols compartir els teus moments, perquè si estem aquí de pas, per mi he de fer en el món professional el que jo vull i he d'estar...
amb qui jo vull i a qui li agradi bé i a qui no, doncs tampoc no li he donat moltes explicacions en aquest sentit, però no em refereixo a què intento ser feliç dins que, òbviament, també m'ha canviat la vida. No només ensenya i forma, també ha après molt dels nens que entrena.
Portàvem una setmana i teníem un mig centre que era boníssim, ja la gent ho sabia, òbviament ho havia de demostrar perquè va ser un pas de futbol set a futbol onze, però jo al acabar la setmana vaig tirar enrere, vaig parlar amb el nano, li vaig dir tot el que t'he dit fins ara, oblida-ho, dona'm una setmana més, tu fes el que hagis de fer i a partir de jo veure't a tu i no tu haver-te adaptat al que jo t'he demanat,
doncs tornem a començar. Jo crec que allò va ser un clic per mi, va dir, ostres, és que potser el que et diuen a vegades, no, l'important també és centrar-te en el jugador, doncs crec que fins que no et toques, fins que no tens un equip tan bo, tens un jugador tan...
tan importants, doncs no t'adaptes en aquest sentit. La humilitat de dir, ostres, un nano de 13 anys l'hem passat, a la primera setmana ja em va ensenyar que jo no havia de tancar-li el seu futbol i ara el nerviosisme del dia a dia d'intentar pensar què és el millor per l'equip i també de quina manera, si jo soc el primer que estic dient que hi ha sis o set nanos a davant que tenen projecció en el futbol, doncs no tallar-li les ales a que puguin seguir creixent en aquest sentit.
Comptat i debatut i sumant les dues temporades al Girona, 8 mesos sense perdre des del 8 de març, que es diu aviat del 24. L'any passat vam anar al camp de l'Espanyol, faltant 10 jornades, i ja anàvem líders i vam perdre. Recordo que era el 8 de març.
I jo aquell dia vaig sortir, ostres, hem perdut la Lliga, s'ha acabat, veig que calava el calendari complicat, jugava contra el Barça, jugava contra el Cornellà, jugava contra l'Adam la setmana següent, veníem de perdre també el primer partit de Lliga, la jornada abans, i ja, s'ha acabat, estàvem lluitant la Lliga un punt amunt, un punt a sobre amb el Barça i l'Espanyol, però aquesta gent no punxa, i quedaven 9 partits, vam haver de guanyar els 9 jornades per ser campions, llavors es van ajuntar els 3 partits de Copa de Catalunya, i l'equip va acabar, per mi, fent en la final un partidàs,
Llavors van passar els últims 12 partits guanyant i ara a l'inici hem fet dos empats i no sé si portem 6 victòries, portem 21 partits sense perdre, que crec que, ostres, òbviament si juntes dues temporades ja no és el mateix, però la sensació de tu mateix, sentir-te de dir, hi ha hagut dies complicats que ho has acabat traient i hi ha hagut dies fàcils que no són fàcils sempre, doncs que també ho treus, ostres, en aquest sentit, doncs és un motor, per mi és un motor.
Un Girona que es nodreix també i molt de la sang jove de Vilassadamar. Estem sota l'àrea d'influència directa de Montilivi, una pedrera de la Unió Esportiva que tants i tants talents d'Oramet Borutau, per exemple, era en aquell equip de Casa Nostra, en el qual hi jugaven nens, molts nens i una nena, una tal o una batlla.
Des de fa anys el Girona ha sigut un club que ha tirat molt aquí dins del Maresme, molts jugadors perquè al final, per zona, el final del Vallès s'apropa a Girona, però sí que és veritat que a Vilassar, com que hem tingut bones categories i llavors quan millors categories el jugador representa, que són millors, doncs diversos nanos estan allà i ara al meu equip hi ha un nano...
el Víctor Comag és de Vilassar de Mar, que jo, de fet, quan tenia 4 o 5 anys ja el vaig entrenar aquí a Vilassar, que sempre he dit que és el millor nano que he vist en 5 anys a la meva vida. Llavors, al cap de 4 mesos vaig acabar al Barça. I res, també al Cadeta hi ha dos nanos que els vaig entrenar jo fa dos anys a Vilassar de Mar, al juvenil també n'hi ha un altre. Bueno, si no, també al juvenil nacional hi ha un nano de Vilassar a dalt, o sigui, no, hi ha bastants nanos, òbviament, també ens ajuda a nosaltres a sentir-te més com a casa, però també a ells.
I això jo em dono compte, que no et saluden igual potser a tu, que amb tot respecte a l'entrador que és de Vic, perquè és que no tenen aquest vincle de saber que tornes a casa i estarà per allà, perquè al final amb aquests nanos et trobes al futbol, vas a veure els seus amics que juguen al Vilassaral i estan ells allà veient-ho. Llavors en aquest sentit és maco, és maco dintre que òbviament anem a treballar i volem el millor possible per ells, però és que repeteixo, el dia a dia a vegades no et deixa...
Poder estar més de sobre molts dies, penso, ostres, demà parlarem amb ell, a veure com li va, però què no et dona? I a vegades tampoc no vols molestar els altres entrenadors de ficar-te pel mig, però no, no. Els nanos de Vilassamar tenen nivell i ja va sortir l'Ona Batlle que havia jugat amb mi abans d'anar al Barça. Si no, l'ha fet amb l'Ona Batlle, perquè ella va néixer el mateix dia que jo, del 1999, el 10 de juny de 1999.
I sempre ens hem felicitat aquell dia i, ostres, ella era molt bona allà quan jugàvem nosaltres. De fet, anava al parc que jugàvem junts i ara està allà ensenyant-nos a nosaltres quin és el camí per arribar allà. Un dels somnis d'en Met seria un cop ja retirat agafar un equip i mirar de pujar-lo al més amunt possible.
Ostres, és que el meu somni que jo deia feia anys quan encara no estava ficant en aquest món, ens n'anem a mullar i jo deia que era centrenedor del primer equip del Sevilla, però era més pel limne, pel que genera un ambient diferent, hi ha molts anys el Liverpool o aquests tipus de camp...
on quan tu veus que surten els jugadors al camp sembla que ja vas guanyant 1-0 amb la pell de gallina doncs crec que això com a dada de nen era un dels meus somnis ara sincerament no miro només primera divisió no el meu somni és que poder agafar un club
no sé si abans d'intentar arribar a primera divisió o si arribés a primera divisió, després tornant d'allà de baixada, agafar un club de tercera divisió, de segona ref, i pujar-lo a segona A o a primera, sentir-te part d'aquest aspecte. Ostres, a mi el que va fer l'Agustera, que amb 8 o 10 anys van pujar de l'última categoria...
a segona A, ostres, a mi m'agradaria tenir una xerrada algun dia amb l'Alzina, perquè, ostres, és un model a seguir, ja no només com a entrador, sinó ja una mica d'entrador empresari de sentir-te part d'un club, perquè com que jo també havia fet de corredoreta l'equip i la Sà, doncs és una cosa que també em molaria. Llavors, en aquest sentit, doncs, òbviament, estar a un estadi d'aquests i dirigir el partit, i si no, doncs si no arribes a tenir aquesta sort, doncs fer un grow-up, un equip de baix, pujar-lo cap amunt, doncs seria un dels meus somnis.
Met Borutau, abans de marxar, ens deixa la seva sentència. No menteixo mai, els meus nens. Entrevista emotiva en Met assegut en la mateixa cadira en la qual el seu avi, el professor Jaume Borutau, tants i tants programes havia signat a Vilassar Ràdio. Va començar a finals del 90 amb temps de bolero per conduir després un dels programes més recordats de la nostra graella, Baul de los Recuerdos.
Crònica, la informació de Vilassar de Mar i la comarca del Maresme. Tot i que ja porten uns dies oberts, bàsicament entrenament, cuinant per amics, parents i saludats, demà alça per si anar de manera oficial al gran bufet del Maresme, situat al número 26 de l'Avinguda del Progrés de Vilassar de Mar. Això és el cor del polígon dels garrofers. Allà hi podrem degustar cuina mediterrània japonesa i xinesa.
És un espai enorme, 1.200 metres quadrats, pensats per gaudir de la bona taula i per menjar tot allò que puguis a un preu veritablement raonable. Agafem ara mateix els bastonets xinesus i ens entaulem amb en Xigin. S'han acabat les proves. Demà, foc real. Gràcies al Gran Buffet Maresma. Bona nit.
Doncs apa, el nostre protagonista t'acaba de convidar al gran bufet del Maresme. En Xigín té 23 anys, és nascut a Barcelona i és enginyer industrial. El trobarem al restaurant familiar que obre demà, donant un cop de mà sempre que el màster que està fent en energia solar li ho permeti. La família és molt important per la comunitat xinesa i és que els seus pares es van conèixer a Barcelona. Ellos salieron aquí cuando tenían unos 19 años.
Se conocieron aquí y el negocio este que vamos a montar es un negocio con mis primos, digamos, con mis primas. Se conocieron aquí entre amigos y, bueno, han acabado juntos. Doncs ja són casualitats, també. Els dos, pare i mare, van emigrar de la regió xinesa de... Somos de Zhejiang, cerca de Hanzhou, un pueblo que se llama Xinjiang. Una regió en la qual el seu menjar més típic i tradicional passa per en Xijin, per no se diu massa picant.
Los dumplings, ¿sabes? Los gyozas, eso sería uno. También tenemos como unas pizzas chinas también y alguna sopa también de arroz, ¿sabes?
Volem saber per què han escollit Vila Salamar per emprendre aquesta aventura als fogons. És un negoci amb mis primes, elles estan a Mataró, i estàvem buscant un local gran, i ho trobem a Vila Salamar, perquè aquest local té uns 1.200 metres quadrats, sembla. I teníem en mente fer un restaurant on es pugui comer tot tipus de comida, mediterrània, japonesa, a la brasa, a la planxa, etcètera, ¿sabes?
I, evidentment, cuina xinesa, que és molt més rica dels que ens podem pensar aquí a Europa. Bon menjar, preus, assequibles, de moment i per l'obertura estan de promoció. Si tienes tipo barra libre, es como el nombre, lo que el nombre dice es bufet, ¿sabes? Tienes barras donde puedes coger marisco, todo lo que sea postre, sushi, a la plancha, arroces, pizzas, todo lo frito, bebidas ilimitadas...
Por el mediodía, a ver, este primer mes tenemos promociones, pero normalmente sería mediodía 26,95 y por las noches y fines de semana pues 32,95.
Has de saber que, de moment, no accepten reserves quan la maquinària ja estigui més greixada, diuen Xigín. Ja podràs encomanar la teva taula. A 24 hores de l'obertura, molta feina i molta il·lusió al darrere. Hemos estado con las reformas.
Sí, ha habido bastant de trabajo.
El gran bufet del Maresme té una capacitat per donar menjar atenció entre 150 i 200 persones. Projecte gegantí que comporta una vintena llarga de llocs de treball, especialment a la cuina, que superen, i encara sense estimacions reals, la dotzena de treballadors. El procediment del bufet, el de tota la vida, vaja.
O tu entras, si pagas primero, ya te dicen vas a una mesa y comes lo que quieras, vas a coger tipo a las barras lo que quieras, porque ya estoy limitado. Pero tienes que pagar primero, digamos. Sí, sí, pagarem primer, Sigín. Amb el nostre improvisat cap de sala li demanem que ens recomani alguna de les especialitats de les tres cuines que toquen.
Japonesa, todo lo que sería sushi, porque tienen como una barra llena de sushi. Vienen con las banderitas estas japonesas y puedes ir cogiendo de cada tipo. Hay bastantes variedades, digamos. Y después de mediterranea te recomendaría todo lo que es. A mí me ha gustado todo lo que hay de la plancha, la brasa, ¿sabes? Estaba bastante bueno. Y comida china, pues arroces, fideos...
que la voluntat és que vingui molta gent de Vilassar de Mar i dels voltants a dinar, a sopar o a celebrar. No solo va venir la gente de Vilassar, també van a venir gente de fuera, cerca Mataró, lo que se llama Mataró, gente de Badalona, que también están cerca...
Granollers, no sé, porque queremos hacerlo, expandirlo un poco también para que venga gente para probarlo y eso. Por Insta, preguntar por influencers y que nos hagan propagandas, vídeos ahí, ¿sabes? Y TikTok y también por una plataforma nuestra que se llama WeChat, que es como un WhatsApp chino.
Malgrat estar molt occidentalitzat, en Xi Jinping no ha perdut el contacte amb la ració xinesa de la qual van emigrar els seus pares quan hi viatja. Es troba amb molta gent gran. Els joves de la regió, diu, han marxat a Europa i especialment a Barcelona i Rodalies. Tenen tirada allà, diu, per Catalunya.
La mayoría de la gente del pueblo, porque en la China antes mi pueblo era... La situación no era muy buena, por eso mandaban a sus hijos afuera para que tuvieran más oportunidades. La mayoría de la gente del pueblo están por Barcelona, por Europa. Y cuando no son épocas de verano o de vacaciones,
En mi pueblo solo vas a ver gente mayor, muy poca gente joven, ¿sabes? Porque la mayoría están aquí fuera. El Barça les llama mucho la atención. También todo lo que sería la cultura, el jamón ibérico, el pan con tomate. También... A los chinos les gustan mucho los aceites de aquí, las olivas, ¿sabes? También... A ver... Sara Familia...
Pero prefieren, diría que gente de mi pueblo, prefieren visitar antes Barcelona que Madrid, digamos. No sé, les atrae más. Hay más culers que madridistas. Doncs mira, més d'en la minyamà, l'exportem el pa amb tomàquet a la Xina. Només en resta agrair en Xixin haver passat una estona al Crònica a poques hores de la inauguració. Li donem les gràcies al nostre perfecte xinès, Xixia.
Obrim capítol de serveis. Farmàcia de Guàrdia per avui, el Tirriba per Tegas, la del costat del CAP, per entendre'ns. Número 93 del carrer de Santa Maria i telèfon 93 759 59 58. Les urgències del CAP de setmana, és a dir, fins dilluns a les 9 del matí, les atendrà la farmàcia Mirats, la que és davant de la Renfe, carrer de Sant Jaume a 27, això és la carretera nacional. Telèfon 93 759 44 70.
Tarda molt ennubulada i de cara a les últimes hores podrien tenir i patir algunes precipitacions en forma de plugim feble i poc abundant. Demà passarà un front molt desgastat. Durant el matí tindrem intervals de núvols alts i mitjans amb més clarianes de cara al migdia. I, novament, increment de nubulositat a la tarda. Per demà, en principi, no es pariaria amb precipitacions.
Diumenge la nuvolositat seguirà ben present i no descartem algun reixat puntual més probable durant la tarda. Les temperatures mínimes entre els 9 i els 15 graus i màximes que no superaran els 20. Titulars.
Hem rebut a casa seva, a Vilassar, Ràdio Enmet. Borutau és l'entrenador actualment del subquinze del Girona en la seva segona campanya amb el club de Montilivi. El de Vilassar de Mar va sumant èxits en la seva primera temporada al capdavant a les hores del subtret de blanc i vermell. Recull, lliga i copa. Un doplet sense precedents a la història del Girona. Aquest curs segueix amb aquesta impressionant velocitat de creuer.
Admet, Brutau porta 8 mesos sense perdre, que es diu aviat. El seu Girona no ha estat derrotat des del 8 de març del 24. Aquesta ha estat la nostra coberta darrere de la setmana.
Tot i que ja porten uns dies oberts, bàsicament cuinant per amics, parents i saludats. Demà al Saperciana, de manera oficial, el gran bufet del Maresma, situat al número 26 de l'Avinguda del Progrés de Vilassar de Mar. Això és el cor del polígon dels garrofers. Allà hi podrem degustar cuina mediterrània japonesa i xinesa.
Amb Robert Mazza a la sala de màquines i també a l'ordinador, Joan Escopet estampant la signatura en aquest crònica que pots recuperar de Vilassar Ràdio.cat. Moltes gràcies per la confiança que fas en nosaltres. Ens tornarem a escoltar el proper dimarts. Recordem, dilluns és festiu local, festiu a Vilassar de Mar. Per tant, que tinguis una molt bona tarda i un fantàstic cap de setmana llarg.
Crònica, un espai dels serveis informatius de Vilassar Ràdio.