Title:

Diada i identitat: llengua i cultura com a pals de paller — de 1714 i la Renaixença a la immersió i els reptes actuals

## Context i agenda local • Obertura amb els actes de la Diada a Vilassar de Mar: conferència institucional, ballada de sardanes amb la Cobla Sabadell, recital poètic, actuacions musicals i ofrenes. • Recordatori que els actes de Vilassar es fan la nit prèvia a l’11-S per no solapar-se amb Barcelona. ## Conferència de Teresa Cabré (IEC): tesi central **Idea clau:** la *llengua* i la *cultura* són els «pals de paller» de la identitat catalana. La commemoració de l’11-S és **bicèfala**: es recorda una derrota (1714) però també es celebra la **resiliència** d’un poble que es refà en cicles de pèrdua i recuperació de llibertats. ### 1714, Nova Planta i la política lingüística • Els decrets de Nova Planta (1701–1716) desmantellen l’autogovern i **jerarquitzen** llengües i cultures (alta cultura en castellà, cultura popular en català). • Estratègia d’erosió del català «sense que es noti el *cuidado*»: > "deben tener el mayor cuidado en introducir la lengua castellana... con las providencias más templadas y disimuladas... para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" (Instrucció secreta, 1716) ### Identitat segons Fontana i la centralitat de la llengua • La identitat és una construcció històrica compartida (*Josep Fontana*), no una essència. • El signe més **explícit** i visible de la identitat catalana és la **llengua**. D’aquí ve l’objectiu històric de substituir el català per debilitar el sentiment de pertinença. ### De la «decadència» a la Renaixença i al catalanisme polític • Segles XVIII–XIX: el català es manté en l’ús oral però es retira dels **usos prestigiosos** (administració, alta literatura). • La **Renaixença** retorna el català a la literatura culta (Aribau, Verdaguer, Guimerà, Oller) i reanima tradicions i consciència nacional. • Amb **Prat de la Riba** (La nacionalitat catalana, 1906): nació = comunitat arrelada en història, llengua i cultura; impuls de **Solidaritat Catalana**, projectes **pràctics** (xarxa de biblioteques, escoles, infraestructures) i la **Mancomunitat**. ### Institut d’Estudis Catalans i codificació (Fabra) • Prat crea l’**IEC** per dotar el país d’una llengua **unificada i de cultura**: ortografia, gramàtica i diccionari (Pompeu **Fabra**). • Anècdota: Fabra preferia un català sense accents; els diacrítics es van ampliar i s’han anat racionalitzant posteriorment. ### Franquisme, transició i immersió • Dictadura: prohibició **brutal** del català. • Anys 80: recuperació d’autogovern, **llei de política lingüística**, mitjans públics i **immersió escolar** com a model de **cohesió social** (inspiració: Aina Moll; evitar xarxes separades com al Quebec). ## Diagnosi actual i «crit de resistència» **Context complex:** • Socio/DEMOLINGÜÍSTICA: >400 llengües al país; 2/3 parts de la població prové de fora del territori catalanoparlant; illots comunitaris; **oportunitats d’ús** del català desiguals. • Escola: erosió del model d’immersió a l’aula real; falta de recursos; pèrdua d’ús vehicular en alguns contextos. • **Politització** i *fake news*: discursos de «castellà perseguit», ús del castellà en institucions catalanes; risc per a la **cohesió**. • Canvi de valors: el català ha perdut pes percebut com a **ascensor social** i com a llengua habitual d’interacció en àmbits mixtos. ### Propostes (acció i afirmació) • **Reclamar** claredat institucional: el català com a llengua de representació pública i coherència en els càrrecs. • **Planificació** i estabilitat en política lingüística. • Prioritzar l’**ús** per sobre del purisme: català de **qualitat** però inclusiu; incorporar nous parlants. • **Plurilingüisme autocentrat**: oberts a la diversitat, però amb el català com a centre. • Generar **oportunitats d’ús** (escola, serveis, cultura, vida comunitària) perquè els nous parlants puguin practicar. • Orgull i **exemplaritat**: si nosaltres defallim, no podem demanar als altres que s’hi adhereixin. > "Continuem... mantenim-nos... crit de resistència" — crida final a l’acció cívica i institucional. ## Torn de paraules i cloenda • Testimoni d’un mestre (Joan Sants): experiència des de finals dels 70; evolució de l’escola i dels usos al pati; crida a repensar les polítiques. • Aportació de Marta Rovira: el català ha **crescut** històricament gràcies als **nous parlants**; el temps i la tercera generació són clau; importància d’oferir aprenentatge i **oportunitats d’ús**. • Tancament institucional i recordatori de la programació de la Diada a Vilassar de Mar.

['Diada Nacional de Catalunya', 'llengua catalana', 'identitat', 'cultura', 'Institut d’Estudis Catalans', 'Prat de la Riba', 'Mancomunitat', 'Renaixença', 'Decrets de Nova Planta', '1714', 'Pompeu Fabra', 'codificació del català', 'immersió lingüística', 'Aina Moll', 'Solidaritat Catalana', 'Josep Fontana', 'sociolingüística', 'demografia', 'immigració', 'escola', 'política lingüística', 'Parlament de Catalunya', 'fake news', 'cohesió social', 'nous parlants', 'plurilingüisme autocentrat', 'Vilassar de Mar', 'sardanes', 'Tropa Teatre', 'Coral Anglantina', 'Copla Sabadell', 'ofrenes florals', 'Els Segadors']