Bona tarda, ara mateix, dos minuts i mig, arribarem al punt de dos quarts de vuit del vespre.
Avui és dimarts, és nou de setembre i segueixen els actes de la Diada Nacional de Catalunya,
que se celebra en avilació, uns actes que van començar diumenge passat a la tarda,
als patis de Can Visa, on van veure un concert i recitar la càrrec de la tropa teatre.
Continuen aquests actes avui, a dos quarts de vuit del vespre, d'aquí dos minuts,
amb la conferència institucional de Teresa Cabré.
Ella és la presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans,
una conferència amb el títol Llengua i Cultura, pels de Pallet de la identitat.
Així, amb interrogants, sala de plens de l'Ajuntament, en directe,
ho escoltareu a través de Vilassar Ràdio.
Avui, a dos quarts de deu, la plaça de l'Ajuntament serà l'escenari
de la Vallada Sardanes, a cap la càrrec de la Copla Sabadell.
Demà, sabeu que Vilassar de Mar celebra sempre la nit abans,
de l'onze de setembre, a la nit de la diada,
per no interferir amb els actes que es celebren a Barcelona.
Per tant, demà, a partir de les deu de la nit,
a la plaça de l'Ajuntament, una ballada que inclourà
l'actuació musical del duet Vilassarèn i Bern,
format per Bernat Cacarés i Ignasi Caballer,
amb una trilla de cançons especials per l'eucasió.
També, un recital poètic a càrrec de la Tropa Teatre,
concert de Can Coral a càrrec de la Coral Anglantina,
i les tradicionals ofrenes florals d'identitats i de l'Ajuntament a la Senyera,
amb l'acompanyament dels estrèpits de la Vallada,
un acte institucional que inclourà el Parlament
de l'alcaldessa de Vilassar de Mar, Helena López Luján,
i que es clourà amb la interpretació dels segadors,
himne nacional de Catalunya, amb l'acompanyament de la Coral Anglantina.
La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans
ens presenta el títol Llengua i Cultura
pels de Paller de la identitat,
la teníem la setmana passada amb nosaltres,
i ens parlava de la Senya d'Internet dels Catalans,
que és la llengua, la llengua del nostre país.
Molt bona tarda a tothom.
Alcaldessa dona pas a Teresa Cabrera.
Sí, començaríem, ens han demanat molta puntualitat
perquè es retransmet en directe per la ràdio, que és tacte,
per tant, saludem el públic assistent,
saludem els oients de Vilassar Ràdio.
En nom de l'Ajuntament de Vilassar de Mar,
us donem la benvinguda a aquesta conferència institucional
amb la que donem inici als actes de commemoració
de la Diada Nacional a Vilassar de Mar.
Vull agrair i donar la benvinguda a la nostra conferència d'avui,
la senyora Teresa Cabré,
presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans,
que després la Marta glossarà la seva figura.
A mi sí que m'agradaria destacar que és en 114 anys de la institució,
si no m'equivoco, és la primera presidenta de la institució
i que abans prèviament havia sigut presidenta
de la secció filològica de la institució.
La Diada Nacional és un moment molt rellevant del nostre calendari
i des de les institucions del país
és important que li donem la solemnitat que correspon.
És una data assenyalada que representa la nostra identitat com a país,
com a col·lectivitat.
No en va, la primera llei aprovada pel Parlament de Catalunya,
recuperat després de la dictadura,
fou precisament l'aprovació de la Diada Nacional,
l'himne i la senyera com a símbols representatius del fet nacional.
Des de Vilassada Mar, per tant,
creiem que li havíem de donar tota la solemnitat
que requereix la commemoració de la nostra Diada
i que juntament amb els actes que hem preparat per demà
de caràcter institucional i també de caràcter festiu
perquè al final és una celebració,
celebrem la nostra existència com a poble,
la nostra identitat nacional i, per tant,
ho hem de viure com una celebració,
però que juntament amb aquests actes més de celebració
estava bé reservar-nos un espai
per la reflexió tranquil·la i pausada.
I és per aquest motiu que hem organitzat aquest acte
amb el que aprofitarem per reflexionar
precisament sobre això, sobre la llengua,
sobre la cultura, com a pals de Pallé,
crec que aquest és precisament el títol de la conferència
que ens oferirà la senyora Cabré,
la llengua i la cultura com a símbols
de la nostra identitat nacional.
Pensem que una societat crítica i oberta
necessita aquests espais de reflexió pausats i tranquils
i cal que des de les institucions afavorim
que aquests espais siguin que trobem aquests moments
que no ens deixem arrossegar per la velocitat del dia a dia,
sinó que sapiguem trobar aquests espais de reflexió
que ens permetin contribuir a enodrir-nos
d'aquest esperit crític i d'aquest esperit de diàleg,
de debat i de reflexió.
I sense més jo donaria la paraula a la regidora Marta Rovira,
ella és la regidora de Cultura d'aquest Ajuntament
i també és la regidora de Política Lingüística.
Ella és en part, juntament amb la regidora de Comunicació
que està aquí, la Cristina Ribas,
les responsables que avui ens acompanyi la Teresa Cabrè
i res més.
La Marta ara ens farà unes pinzellades
de la figura de la nostra conferència.
Moltes gràcies i espero que gaudim i reflexionem
entre totes i tots.
Moltes gràcies.
Gràcies, alcaldessa.
És un honor poder comptar avui amb la presència
de la Teresa Cabrè a Vilassada Mar,
presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans,
però sobretot una destacada lingüista del nostre país.
Ella ha estat catalàtica de Filologia Catalana
de la Universitat de Barcelona i de la Pompeu Fabra.
l'any 2014 va ocupar la presidència de la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans i va dirigir també la càtedra Pompeu Fabra
i des del 2021 és la presidenta de la institució.
En el camp científic ha rebut, entre altres premis, la medalla a la innovació científica Narcís Montoriol
per la seva contribució a la lingüística aplicada, el Premi Nacional Eugent Wister per les seves aportacions a la terminologia,
el títol de Chevalier des Arts i Letres del govern francès
pels seus treballs a favor de les llengües romàniques
i també és doctora honoris causa per la Universitat Ricardo Palma de Lima,
la Universitat de Ginebra i la Universitat de Vic.
A la seva intervenció ens ha dit que prendrà el concepte d'identitat a partir de Josep Fontana
i destacarà la llengua com un element,
l'element més explícit i visible dins el conjunt d'elements que caracteritzen un grup
i escoltarem amb molt d'interès el que ens explicarà avui
que segur que ens servirà per orientar també la nostra política lingüística local
que esperem engegar en aquest mandat.
Estem preparant-ho tot encara que no sigui de moment públic
i també esperem que també ens serveixi per renovar el nostre compromís cívic i polític amb la llengua.
Moltes gràcies, Teresa, quan vulguis.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
Bona tarda a tothom.
És veritat que la Marta Rovira i la Cristina Ribas
són les responsables que jo avui sigui aquí
perquè em van insistir molt, jo ara ja m'he fet gran
i per tant ja penso que no em toca fer tantes xerrades en públic
perquè hi ha molta gent que sap moltes més coses que jo
que són més joves i més eixerits
però de totes maneres la seva insistència va fer
que em passés aquest estiu anant donant voltes sobre
i com ho enfocaré, com ho enfocaré
i jo que m'havia promès que no faria feina en tot l'estiu
però estic encantada d'estar aquí, us ho agraeixo, Marta, Cristina, alcaldessa
perquè, vaja, per mi és un honor de poder fer aquesta intervenció
amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, d'aquesta commemoració.
Com molt bé ha dit l'alcaldessa i jo començava també per aquí
la commemoració d'aquest 11 de setembre
és com una commemoració paradoxalment bicèfala
i a més a més, és a dir, amb dos objectius, amb dos motius
dos propòsits que aparentment sembla que siguin contradictoris
què celebrem? Alguns diuen, fixa't, els catalans celebren una derrota
els catalans celebren una derrota perquè a fi de comptes el 1714
nosaltres vam tenir una derrota, vam perdre exacte la sobirania
la sobirania que teníem, vam perdre el 14
vam perdre la ciutat de Barcelona i a la invasió de les tropes
de Borbòniques de Felip V
i, per tant, efectivament vam passar
de tenir un país en què teníem una sobirania compartida
juntament amb el regne d'Aragó
i el regne de València i el regne de Mallorca
i nosaltres, que érem el principat de Catalunya
i vam passar a una monarquia absolutista
en què deixàvem de tenir, realment deixàvem de tenir autogovern
i, per tant, deixàvem de tenir sobirania
per tant, els fets del voltant del 1714
va ser un atemptat a la identitat catalana
perquè del que es tractava era de trepitjar, d'anul·lar
d'invisibilitzar un poble que tenia una singularitat determinada
i que es veia com a tal i que, a més a més, tenia reals històriques
però, esclar, d'altra banda, nosaltres no celebrem
només una derrota a l'alcaldessa
m'ha agradat la frase que has dit
celebrem que estem aquí
jo havia apuntat
celebrem que som resilients
celebrem que som resilients
és a dir, que com allò de l'Aufènix
doncs sembla que
si nosaltres revisem una mica la història
jo diria moderna i contemporània catalana
ens adonem que vivim en uns cicles que es van repetint
és uns cicles en què tenim unes llibertats
perdem aquestes llibertats
per la raó que sigui que ara ho veurem
tornem a recuperar aquestes llibertats
tornem a perdre aquestes llibertats
tornem a recuperar aquestes llibertats
i ara ens trobem en un moment
en què aparentment no hem perdut aquestes llibertats
però ens trobem en un moment molt complex
en què realment la situació és difícil de gestionar
per tant, si no ens hi posem
si no prenem mesures molt serioses
però que a més a més siguin molt estables
ho tenim una mica difícil
per tant, és com si entrem
entréssim novament
en un període de decadència
en què falta que hi hagi
un renaixement
un revisculament
una reacció
des de l'interior de la pròpia societat
per poder-nos sortir i dir
som una societat catalana
singular
que té una identitat
que és la identitat catalana
i a més a més
tenim voluntat de continuar sent
i de no perdre
ni els nostres
ni els nostres
ni els nostres senyals d'identitat
ni els nostres signes d'identitat
i tampoc no tenim ganes
de perdre
tot allò que hem anat recuperant
a força de lluita
lluita
lluita
a través de la història
per tant
és veritat
estem en un moment
en què hi ha
aparentment
hi ha
aquests dos aspectes
i el dia 11 de setembre
recordem aquestes dues coses
jo sempre tinc costum
quan he fet
un discurs
de l'11 de setembre
és
que sobretot
quedi alguna cosa
és a dir
perquè
no
com que
la nostra realitat
és aquesta
i ja us he presentat
aquesta mena de bucle
no de bucle
sinó aquesta mena de cicle
tan repetitiu
que
quedi alguna cosa
que sigui reivindicativa
és a dir
donar algun missatge
al final
que digui
però i què podem fer
o davant d'això
no només exposar
una realitat
repetitiva
històrica
en forma de cicles
de cicles
com deia jo
que es van repetint
sinó donar
algun missatge
d'intervenció
d'acció
perquè a fi de comptes
del que es tracta és
si pensem
en aquella derrota
i després
amb la resiliència
que hem anat tenint
en tots els períodes posteriors
si tenim resiliència
és perquè hi ha hagut
algun crit de resistència
algun crit de resistència
i m'agradaria acabar
d'alguna manera
amb algun crit de resistència
en el sentit
de continuem
encara que fem cicles
continuem
però almenys
mantenim-nos
com deies tu
almenys
siguem
almenys
siguem
tinguem una existència
real
no ens limitem
a ser
aquell somni
que vam tenir
i que no podem ser
perquè s'ha acabat
el somni
mantinguem
d'alguna manera
no el somni
sinó un somni
que té una determinada
realitat
i aleshores
hem de veure
quina realitat
en cada un
d'aquests períodes
com us deia abans
efectivament
el 1714
simbolitza
la fi del govern
compartit
aquest govern
que s'havia iniciat
amb la corona
d'Aragó
i de què formem
en part
els tres regnes
de València
Mallorca
i Aragó
més
el Principat
de Catalunya
i entrem
en un moment
en què
la monarquia absoluta
vol apropiar-se
vol invisibilitzar
vol actuar
sobre la identitat
catalana
es tracta
de
de fer foc
és a dir
es tracta
de reduir
a centres
allò
que ha estat
un poble
que ha tingut
les seves institucions
de govern
i que a més a més
es creu
un poble
un poble
perdó
un poble
un poble
singular
i tot això
comença
amb els decrets
de nova planta
nosaltres sempre
celebrem
el 1714
perquè és la caiguda
de Barcelona
però en realitat
el procés
de descatalanització
de pèrdua
d'identitat
les accions
que a poc a poc
i progressivament
es van aplicant
de cara
a aquest anorreament
de la identitat
comencen abans
els decrets
de nova planta
no és un
sinó
són diversos
i comencen l'any
1701
i acaben
en 1716
l'any 1716
és quan s'avoleix
la llengua
fins aleshores
no s'havia
volit
no s'havia prohibit
la llengua
i veureu
perquè és una cosa
que és molt curiosa
i després
ho compararem
amb la situació
que vam tenir
després
i la que tenim
ara actualment
es naven
a poc a poc
sense donar-se
en el poble català
s'anaven
eliminant
les estructures
de govern
pròpies
i s'anaven
imposant
aquestes estructures
de govern
que procedien
de la monarquia
absoluta
els catalans
com dic
perden
l'autogovern
i la llengua
s'avoleix
el 1716
però fixeu-vos
en una cosa
a la societat
era català
no parlant
l'única llengua
que es parlava
que parlava
el poble
català
era el català
és a dir
se sabien
les classes cultes
dominaven altres llengües
sí
però les classes populars
el gruix
de tota la població
era català
no parlant
i fixeu-vos
si era important
aleshores
si tenien en compte
les forces
de la monarquia
que era un poble
català
no parlant
i que s'havia
d'eliminar
aquesta
catalana
llengua
precisament
per poder
imposar
que es veia
imposant
la llengua
oficial
que ho feien
d'una manera
absolutament
dissimulada
jo llegiré
un fragment
que és molt conegut
que és del 1716
que és de quan
l'últim decret
de nova planta
que és una instrucció
secreta
d'algunes coses
que deben
tenir en compte
els corregidores
que eren
els agents
del poder central
del poder monàrquic
a Catalunya
del principado
de Catalunya
per a l'exercicio
de sus empleos
i se'ls diu
això
en forma d'instrucció
diu
deben tener
el mayor cuidado
en introducir
la lengua castellana
a cuyo fin
dará
las providencias
más templadas
y dissimuladas
para que se consiga
el efecto
sin que se note
el cuidado
observeu
que és a través
de l'engany
a través
d'aquesta forma
civilina
d'actuar
per quina raó
perquè ja se n'adonaven
que hi havia
una fortalesa
lingüística
molt forta
i important
i importantíssima
i que no es podien
permetre el luxe
de fer un xoc
un xoc brutal
com després va passar
quan la guerra civil
i la imposició
de la tirania
que allò sí que ja va ser
una cosa brutal
i per tant
és
és
és molt
és molt
curiós
de contrastar
com
es va
actuar
en el segle XVIII
i com es va actuar
després en el segle XX
després de la guerra civil
el procés
de castellinització
doncs com us he dit
abans
havia
havia començat
temps abans
i a poc a poc
a poc a poc
a través del compromís
de cas
quan no es posaven
d'acord
els aragonesos
els catalans
els valencians
i els mallorquins
sobre qui havia
d'ocupar
la corona d'Aragó
etcètera
etcètera
sempre la fragmentació
és la nostra flaca
sempre és la nostra flaca
sempre
i aleshores
el que sí que és veritat
com us deia
que es va iniciar
aquest període
que alguns
han nomenat
literàriament
se n'ha dit
renaixença
avui en dia
és un adjectiu
que els historiadors
de la literatura
sempre descarten
perquè és
és com allò
de mirar un got
d'aigua
mig ple o mig buit
si jo miro aquest got d'aigua
i miro l'aigua
que em queda
dic ostres
és un got
encara en tinc d'aigua
és un got mig ple
però si jo
el que tinc
és una set
tan enorme
tan enorme
tan enorme
que esperaria
trobar-me'l
fins aquí
diré
és un got
mig buit
doncs bé
en el cas
de les denominacions
i en aquest cas
de la denominació
de la paraula
de la denominació
de decadència
en aquesta època
després dels decrets
de nova planta
esclar
aquells que pensen
que hi havia vida
que encara hi havia caliu
que encara hi havia
algunes activitats
que encara hi ha
alguns escriptors
que potser
no són de primera fila
com en altres èpoques
lògicament
lluny dels autors
de l'edat mitjana
però que encara hi ha vida
i hi ha esperança
doncs
rebutgen
dir-ne
decadència
i en canvi
les persones
que es fiquen
sobre tot
com anem perdent
perdent
perdent llençols
eh
com en cada vegada
anem perdent
un llençol
llençol
llençol
llençol
doncs
aleshores
en diuen
decadència
però en aquest període
que se'n digui
com es digui
és un període
en què
el català
no es perd
però es limita
als usos
no formals
fixeu-vos
que això
ja ho veurem
després
que és un senyal
diem de pèrdua
però no es perd
el català
simplement es retira
del que són
els usos prestigiosos
els usos cultes
i els usos literaris
els escriptors
que en aquell moment
volien tenir prestigi
es van posar a escriure
en castellà
l'administració
funcionava en castellà
i va funcionar
molts anys
en castellà
fins i tot
al començament
del nostre
Prat de la Riba
de després
de la
no encara
de la mancomunitat
catalana
però després
que guanyéssim
les eleccions
i es comencés
a fer el projecte
de país
però
el català
no s'escriu
es parla
és a dir
les classes populars
parlen el català
però no l'escriuen
no el saben escriure
no és una llengua
de l'escola
per tant
no s'ensenya
el català
d'una manera regular
tampoc
és la llengua
de l'administració
i com us deia abans
l'alta cultura
i la literatura
i la literatura
aproada
és realment
el castellà
en quin objectiu
tornem a ser el mateix
hem d'eliminar
la singularitat
quan parlo
de singularitat
vull dir
els trets rellevants
els trets pertinents
els pecs destacables
d'una determinada
comunitat
que se sent comunitat
i ara passaré
a la identitat
que està marcada
per aquesta identitat
catalana
per tant
políticament
ja s'han perdut
els organismes
de govern
culturalment
ja s'ha jerarquitzat
la cultura
amb alta cultura
i baixa cultura
l'alta cultura
en castellà
prestigi
i la baixa cultura
la popular
la cultura popular
ja sabeu
que el nom
de cultura popular
ha estat
molt darrerament
o molt modernament
que s'hi torna
a donar importància
a la cultura popular
com a cultura
perquè en realitat
es considerava
com
una cultura
de segona fila
perquè la que valia
era l'altra
la que valia
era l'alta cultura
i lingüísticament
es jerarquitzen
les llengües
clar
en les llengües
si en dues llengües
no les poses
en situació d'igualtat
sinó que una
està per damunt
de l'altra
doncs és evident
que com en l'alta cultura
i en la cultura popular
passa el mateix
una és la bona
i l'altra
és la dolenta
una és la desitjable
i l'altra
no és la desitjable
una és exclusivament oral
i l'altra
és oral i escrita
etcètera
etcètera
tot això es tradueix
en la pèrdua
d'aquesta identitat
ja sigui a través
de prohibicions
ja sigui a través
de minusvaloracions
des d'aquestes dues vies
però esclar
a fi de comptes
perdre la identitat
què vol dir?
què vol dir?
és fer-te sentir insegur
vol dir això
vol dir
la identitat
és un sentiment
és un sentiment
alerta
que diu
no té realitat
no
és un sentiment
que s'arregla històricament
i que s'explica
històricament
i que s'aconsegueix
només
perquè és una construcció
però que s'aconsegueix
sobre la base
de compartir
o d'haver compartit
una existència
comuna
al llarg d'una història
Josep Fontana
que no és gens
sospitós
de ser essencialista
ell diu
la identitat
catalana
és una construcció
que s'ha fet
al llarg de la història
aquesta construcció
que s'ha fet
al llarg de la història
vol dir
que no és una qüestió
d'essència
sinó del fet
com us he dit abans
que hagin confluït
que hagin compartit
una sèrie de persones
tot un poble
una sèrie
de fets històrics
de fets històrics
que els hi ha anat donant
una singularitat
per això parlem
d'identitat catalana
és evident
doncs
que la història
fonamenta una identitat catalana
compartida
i més o menys forta
en funció dels territoris
on es parla català
on es parla català
com passa ara
la noció identitària
pot ser més forta
en una zona de Catalunya
que en una altra zona
pot ser més forta
a Catalunya
que en determinades zones
del País Valencià
pot ser més forta
per tant
això depèn
una mica
d'aquest fet
d'haver compartit
però el que sí que és cert
és que és un sentiment
de pertinença
a un grup
amb el qual
comparteixes
coses
què comparteixes?
comparteixes
símbols
comparteixes
art
comparteixes
moments històrics
en què heu participat
comunament
enfront d'un altre
i comparteixen
és a dir
aquest és el signe
més explícit
el que mostra
més explícitament
aquesta identitat
perquè és innegable
és la llengua
si en tota l'antiga
corona d'Aragó
el català
era la llengua comuna
doncs lògicament
el fet d'haver
conservat
aquesta llengua comuna
bàsicament
Principat de Catalunya
Illes
i País Valencià
és
la manifestació
més explícita
més explícita
de la identitat
no ens ha d'estranyar
doncs
que el règim
absolutista
es posés
com a objectiu
de substituir
la llengua catalana
per la llengua
castellana
el 1716
per què?
perquè això
significava
un atemptat
a la identitat
cal fer-los
perdre
aquest sentiment
d'adesió
cal fer-los
sentir
insegurs
davant
d'aquest sentiment
fer-los
dubtar
davant d'aquest sentiment
fixeu-vos
que avui
estem en una situa
una mica semblant
perquè
els moviments
després ja hi entrarem
els moviments
que són
clarament
anticatalanistes
on
on
se centren
és en això
no, no, no
és que
vosaltres no sou
una comunitat
som més d'una comunitat
nosaltres aquí
és a dir
aquest compartiment
històric
obliden
que és un fet
històric
que s'ha
acallat
després de molts anys
i molts anys
de compartir
i que en canvi
hem de mirar
quines són les
qüestions
demolingüístiques
actuals
d'on procedeix
la gent
etcètera
etcètera
per fer-nos
dubtar
que realment
hi hagi
una identitat
històrica
hi ha molts
moviments
que rebutgen
fins i tot
el concepte
de llengua
territorial
a mi
m'estranya
sempre m'estranyat
això
jo ja sé
que no és
políticament
acceptat
per tots els grups
perquè
dir que hi ha
una llengua
territorial
si tu
llegeixes
això
literalment
és la llengua
del territori
diuen
home no
en aquest territori
n'hi ha moltes
de llengües
sí però
de quantes
d'històriques
és a dir
quantes
que realment
hagin compartit
i que
s'hagi reconegut
fins i tot
científicament
que han tingut
una continuïtat
que ha permet
consolidar
un grup
com dic
identitari
un grup singular
és molt diferent
molt bé
la qüestió
és que
a poc a poc
doncs
es va anar
afluixant
es va rebaixar
la identitat
no es va perdre
la llengua
lògicament
sí que es va
conservar
una identitat
però basada
sobretot
en fets
de baixa cultura
més orals
més de la tradició
més de la quotidianitat
més que no pas
de les altres instàncies
de l'alta literatura
o de l'administració
que tenia
els organismes
o que controlava
els organismes
de poder
molt bé
però
tampoc no és
d'estranyar
aleshores
que a finals
del segle XVIII
la llengua
fos
un cop més
el mascaró
de proa
per on la identitat
va tornar
a fer posar la banya
i a fer forat
per sortir
però observeu una cosa
però
per on ho va fer
per allò
que li havien fet
perdre la llengua
que és el fet
de participar
en l'alta cultura
per tant
va entrar
des de la literatura
perquè el poble
ja parlava català
el poble
ja parlava català
vosaltres sabeu que hi ha molts pobles
ara ja no tant
però
però fa 20 anys
això era molt freqüent
que una persona
la millor
jo soc d'una frontera
entre el dialecte oriental
i el dialecte occidental
però parlo en fonètica oriental
però
hi ha moltes persones
que són del poble
del costat del meu
que parlen en dialecte occidental
què vol dir
tota la fonètica
ho dic
de manera
langrosa
lleidatada
eh
que pronuncien les es
que pronuncien
que no neutralitzen
la O i la U
en U
etcètera
etcètera
no?
i
quantes vegades
els he sentit
excusar-se
per la manera
de parlar català
perquè no parlen
bon català
doncs és això
és a dir
quan tu comences
a perdre la seguretat
estàs perdut
perquè aleshores dubtes
aleshores dubtes
doncs bé
en aquest sentit
va ser
la llengua
reivindicada
per persones
prestigioses
que eren els literats
que van dir
volem recuperar
el català
per la creació literària
per què?
perquè fins ara
només tenim el castellà
i volem mostrar
que
la llengua
també és apta
per la creació literària
i si no
buscar un model
de llengua
que sigui apta
per la creació literària
s'havia iniciat
en aquell moment
ja
no ho oblidem
perquè les condicions
econòmiques
marquen molt
la industrialització
a Catalunya
per tant
no érem
pobrets
com en altres moments
sinó que teníem
una certa fortalesa
i la nostra
industrialització
s'havia internacionalitzat
perquè els nostres contactes
eren contactes europeus
i a més a més
ja teníem
trasbassament
i exportació
fins i tot
en els països
més enllà
de l'Atlàntic
el poble
no havia
no havia
no havia
deixat
de parlar català
però no sentia
el català
en aquests registres
cultes
de què us he parlat
fins ara
i aprofitant
en aquell moment
que Europa
havia sortit
un moviment
d'exaltació
del que era
el passat dels pobles
d'afirmació
dels pobles
de tornar
a recuperar
el passat
de tornar
a recuperar
el passat
el moviment
que se'n diu
romàntic
doncs aleshores
a Catalunya
es tornaven
es tornaven
a fer noves èpiques
del territori
en literatura
en música
penseu
en les òperes
de Wagner
per exemple
doncs bé
va sortir
un moviment
que s'ha anomenat
la Renaixença
en què uns escriptors
fonamentalment
dic només
quatre noms
Arribau
Verdaguer
que és
el que va
fer el model
literari
de llengua
literari
modern
Guimarà
Uller
en què es van
proposar
de
un
recuperar
l'ús
del català
en la literatura
en la literatura
fixeu-vos
en la literatura
no es parlava
de l'administració
eh
i
en l'ús
oral
ja el teníem
segon
reivindicar
la identitat
històrica
eh
la identitat
històrica
perquè no se'n parlava
enfortir
el sentiment
de pertinença
i d'esvetllar
la consciència
nacional
comença a sortir
aquest adjectiu
nacional
nació
que no se'n parlava
fins aquell moment
eh
ja veurem que la paraula
nació
surt ara
eh
som una nació
surt ara
ara en aquesta
conjuntura
i enfortir
i sobretot
recuperar
les tradicions
catalanes
i per tant
hi ha un moviment
encapçalat
per persones cultes
prestigioses
lògicament
burgeses
i a partir
de 1859
restauren
allò que se'n diu
els jocs florals
i per tant
per primera vegada
després
d'aquell azucac
del segle XVIII
torna a entrar
el català
en la literatura
i en la literatura
en uns certaments
que són de caràcter públic
però fixeu-vos
que això passa
el 1859
però l'any 33
ja arribau
havia publicat
l'Oda
a la pàtria
que és un cant
d'enyorança
jo
me n'he fet
fer una còpia
però mira
me l'he deixat
dintre de la carpeta
però és un
és
no sé si el coneixeu
el cant
d'enyorança
si el coneixeu
doncs ja ho sabeu
que el que ell diu
tinc enyorança
era un regal d'aniversari
per un amic seu
però ell
enyora
aquella terra
aquells turons
que representaven
aquell
aquell
aquell
peixatge
que en realitat
eren les seves
arrels
i la llengua
que havia mamat
del mugró
de la seva mare
és a dir
és un cant
nostàlgic
absolutament nostàlgic
en què
ell
en el dia
i bona hora
els carrers
et criden
els seus racons
i els seus aparadors
il·lumina
i que ara no era
per tant
és un cant
nostàlgic
i aleshores
és
amb aquesta
O de la pàtria
d'Aribau
que primer es va publicar
com la pàtria
i després va ser
l'O de la pàtria
que és un vers
és una composició
poètica
feta
escrita
sense castellanismes
i sense vulgarismes
que això és la part
més important
ara la trobem
absolutament arcaica
de català arcaic
però és sense vulgarismes
i sense d'això
que amb aquest cant
d'ignorança
Catalunya
i d'exalta
una altra vegada
la llengua catalana
però la renaixença
aquesta literària
introducció del català
a la literatura culta
va anar
i va traspassar
més fronteres
i va entrar ja
en una esfera
en l'àmbit polític
i aquí va sortir
la renaixença política
que en realitat
és el que després
direm
la construcció
d'un país
la construcció
d'un país
el 1906
Enric Prac de la Riba
de què tots
hem sentit parlar
va publicar
una obra
que se'n deia
la nacionalitat catalana
i en aquesta obra
que és un assaig polític
defineix
ell anava a definir
l'ideari d'un partit
el seu partit
que era la lliga
regionalista
un partit conservador
però catalanista
conservador
i catalanista
encara no en parlàvem
de nacionalista
era la lliga regionalista
fixeu-vos
lliga regionalista
no?
que havia estat fundat
per Cambó
i es proposa
és a dir
i explica
explicita
que
la nació
és una comunitat natural
arrelada en la història
la llengua i la cultura
ergo
som una nació
si tenim una llengua pròpia
tenim una cultura pròpia
tenim una literatura
que ara acabem d'encetar
en el registre culte
i la nostra comunitat
el nostre poble
parla habitualment
la llengua catalana
som un poble
som una nació
i ell utilitza
la paraula nació
i defensa
que Catalunya
hauria de tenir
un govern
propi
dins d'Espanya
ell no es planteja
cap independentisme
de res
sinó dins d'Espanya
havia de tenir
un autogovern
és a dir
allò que s'havia perdut
al segle XVIII
quan la monarquia
absolutista
i a més a més
estableix
el que seran
les bases
del catalanisme polític
més enllà del moviment cultural
i el mateix any
1906
que publica això
ell impulsa
un moviment
aquest moviment
que per alguns
almenys
per mi ho és
és la nostàlgia
d'aquell moviment
un moviment
de col·laboració
entre tots els partits
catalanistes
siguin regionalistes
siguin carlins
siguin republicans
siguin nacionalistes
és igual
però impulsa
la col·laboració
entre partits
catalans
per fer front
al poder
de Madrid
que en aquell moment
havia tret una llei
que deia
que passaran
pels tribunals
militars
qualsevol
delicte
que tingui a veure
amb
la unitat
de la pàtria
o bé
que tempi
contra l'exèrcit
els dos
els dos
grans
bastions
del
centralisme
del centralisme
de la monarquia
absoluta
i per tant
per fer front
en aquest
abús
perquè era un abús
aquest abús
de la llei
de la llei
de jurisdiccions
es diu
aleshores
posa en marxa
aquest moviment
en què els partits
catalans
salien entre si
només queden
fora
lògicament
la Unió Regionalista
i la Rush
que no era
catalanista
era espanyolista
i
es presenten
a les eleccions
de Madrid
al Congrés
de Diputats
de Madrid
i guanyen
41 escons
de 44
per Catalunya
per tant
són moviments
a germànic
és un grup
polític
això va durar poc
perquè a nosaltres
aquestes aliances
ens duren molt poc
però de moment
es van presentar
les eleccions
van guanyar
i com que Prat de la Riba
era un home
que jo sempre dic
que realment
era un home
amb un cap d'estat
i es proposa
sobretot
tenir al cap
un projecte
de país
des de la Diputació
de Barcelona
perquè per haver guanyat
aquestes eleccions
és el president
de Solidaritat Catalana
i ocupa
la Diputació
de Barcelona
llança
una sèrie
d'activitats
allò que és
en el fons
un nacionalisme
pràctic
perquè era sobre la base
de projectes
pràctics
concrets
una xarxa
viària
infraestructures
escoles
biblioteques
etcètera
etcètera
i entre
totes aquestes
que ara en deien
quan el procés
en deien
estructures d'estat
una xarxa de biblioteques
és una estructura d'estat
tot sí
és una estructura d'estat
és a dir
no ens corresponia
si no teníem identitat
per què?
perquè d'estructures
d'aquest tipus
biblioteques
ja n'existien
a dintre del que era
pròpiament
l'estat espanyol
però ell
ho fa només
per Catalunya
i aleshores
això
és un reforçament
del que
ell considerava
que era la nació
catalana
i que tenia
la identitat
basada
en molts aspectes
que es podia
rastrejar
històricament
amb això
jo hi fos
molt d'èmfasi
però que a més a més
s'explicitava
fonamentalment
explícitament
vaja
més aviat
s'explicitava
en la cultura
i sobretot
en la llengua
per tant
aquí comença
un
per dir-ho d'alguna manera
un país
un país
imaginat
per Prat de la Riba
però que comptava
ja amb tota una sèrie
de realitzacions
que li donaven suport
i
les seves idees
sobre la llengua
de Prat de la Riba
és que a qualsevol nació
li corresponia
una llengua
llengua i nació
eren
en el cas de Catalunya
Catalunya ara sóc
ja no sóc als països catalans
Catalunya
ja no sóc a la corona d'Aragó
Catalunya
eren
indissolubles
per tant
i que havíem de tenir
una llengua
no com a eina
de comunicació
només
sinó també
com a símbol
identitari
i element
diu ell
diu ell
a la nacionalitat catalana
element
de cohesió social
per tant
Prat de la Riba
sempre va pensar
que si
si tota la societat
catalana
confluïa
en una llengua
hi hauria pau
hi hauria cohesió social
quan
ara m'avanço una mica
quan
l'any 1980
83
vam recuperar
l'estatut d'autonomia
la llei de política lingüística
etcètera
etcètera
aleshores
la directora de política lingüística
del govern de la Generalitat
Aina Moll
Aina Moll
va fer una visita
al Quebec
i
de la visita
del Quebec
el que va extreure
va ser
que no ens podien
permetre el luxe
com havien fet
al Quebec
de crear
dues línies
escolars
separades
per llengües
o estructures
separades
per llengües
és a dir
que la llengua
no podia ser
presa
com una arma
de separació
perquè en aquell moment
al Quebec
ja hi havia enfrontament
entre la comunitat
angloparlant
i la comunitat
francoparlant
i aleshores
Aina Moll
sempre va defensar
que sabia
que l'escola
havia de tenir
la llengua
de vehiculació escolar
i que aquesta
havia de ser una
i que aquesta
havia de ser el català
seguint
una mica
aquest principi
que també
és el que li va
demanar
el president Pujol
en aquell moment
que no hi hagués
conflicte
i que confluïssin
les comunitats
les dues comunitats
diem
d'origen català
nascudes a Catalunya
i les persones
que havien nascut
en altres llocs
fora de Catalunya
i s'havien incorporat
a Catalunya
que sobretot
no hi hagués conflicte
i ni barreres
entre aquestes dues comunitats
i que confluïssin
en la llengua catalana
i per això
Prat de la Riba
va decidir
que el català
que no havia estat
conreat
en l'alta cultura
i per tant
havia quedat
el català administratiu
havia quedat
obsolet
totalment
doncs
s'havia d'establir
una norma
unificada
perquè
si una nació
volia ser
una nació
com cal
havia de tenir
una llengua
i que aquesta llengua
fos una llengua
de cultura
és a dir
fos una llengua
unificada
no podien
permetre
el luxe
de dir
que
Tortosa
tenien
un
perdó
que
els escriptors
de l'Avens
tenien
una ortografia
i els escriptors
de l'Acadèmia de Bones Lletres
tenien
una altra ortografia
una llengua
no unificada
ortogràficament
no codificada
des del punt
de vista gramatical
sintàctic
i que no disposés
d'un diccionari
que li servís
una mica
de referència
no era una llengua
de cultura
i aleshores
va ser quan va crear
l'Institut d'Estudis Catalans
perquè
a través
d'una de les seves seccions
la secció filològica
s'encarregués
de convertir
aquest model
de llengua
que estava dispers
perquè
no hi havia hagut
escola
no hi havia hagut organismes
que la unifiquessin
s'encarregués
d'establir
una norma
unificada
del català
que
no expulsés
no expulsés
varietats
per territoris
però que sí
que calibrés
molt bé
que
no es podia acceptar
tot el que es deia
en aquell moment
perquè és que
si no
la llengua
es fragmentaria
en la seva diversitat
dialectal
i d'aquí
va néixer
la noció
de llengua literària
de Fabra
que en el fons
ara és la llengua
estàndard
que vol dir
un model
de llengua
en què tots
ens sentim
identificats
jo dic
moló
a casa
i dic ginoll
però digui
ginoll
o digui moló
si
hi ha un element
de referència
que és
meló
per tot el domini
amb independència
de com informalment
jo faig
la meva varietat
jo sé
que si vull
confluir
en aquest estàndard
jo haig
de confluir
sobre
aquelles varietats
que realment
estableix
la norma
del català
basada
en l'estàndard
en allò
que s'ha definit
com a estàndard
en què jo
ara no hi entraré
perquè seria
una altra conferència
i per què
va crear una estructura
a l'Institut
d'Estudis Catalans
perquè no va crear
una acadèmia
de la llengua
si la qüestió
era la llengua
doncs
per dues raons
la primera
perquè la qüestió
no era només
la llengua
s'havien de recuperar
aquells dos segles
perduts
no s'havia fet
per exemple
descripció
del patrimoni
català
des del punt
de vista
català
des d'un punt
de vista
català
més si ara
veieu
Xixena
no?
esclar
si tu t'ho mires
en perspectiva catalana
o t'ho mires
en perspectiva aragonesa
arribes a dues conclusions
completament diferents
jo vaig anar
una vegada
amb una comissió
d'això de la fèrie
de Guadalajara
en què es dona
un gran premi
un gran premi
literari
de totes
les llengües romàniques
se'n diu
Fil
que aquest any
ha guanyat
espera't
aquest any ha guanyat
aquest any
acaba de guanyar
acaba de guanyar
i ara m'ha marxat
el nom
però és molt conegut
conegut
conegut
sí, ja està
Amin Maluf
Amin Maluf
que és el secretari
perpètua
de l'acadèmia francesa
tot cal dir-ho
i me'n vaig adonar
que
les persones
perquè era
aquesta comissió
només era
per dir
qui serien
els membres
del jurat
d'aquell premi
Fil
i me'n vaig adonar
que
així com els francesos
sempre havien vingut
la llengua francesa
més ben dit
per tant els escriptors
que escrivien en francès
havien tingut un representant
també els de llengua portuguesa
no mentida
els de llengua portuguesa no
els de llengua espanyola
òbviament
els de llengua italiana
i tal
per a l'espanyol
el català
i el gallec
només n'hi havia un
i aleshores
aquest un
que hi havia hagut
des que s'havia inaugurat
la Fira de Guadalajara
aquest premi
fins a aquell moment
sempre havia estat
de cultura castellana
visqués
o no visqués
a Catalunya
però de cultura castellana
i de perspectiva castellana
és clar
aleshores vol dir
que hi havia
una mala representació
i Prat de la Riba
el que va dir és
nosaltres necessitem
una visió
des de l'àmbit català
no una visió
que ens vingui de fora
no podem copiar models
i no ens podem
senyir
només a la llengua
hem d'integrar
tot allò
que forma part
de la nostra identitat
què hem compartit?
hem compartit art
hem compartit arquitectura
hem compartit fauna
hem compartit flora
hem compartit treball científic
hem compartit
models d'educació
hem compartit
per tant
ho havia d'integrar tot
i no hi havia
cap més model
que l'Institut de França
que l'Institut de França
és una acadèmia d'acadèmies
però esclar
aquí no en teníem d'acadèmies
perquè les acadèmies
que teníem
eren les acadèmies monàrquiques
com ara
les acadèmies monàrquiques
ara són
estan traspassades
a la Generalitat
però són les acadèmies
de creació
per això en diuen
reales acadèmies
la Reial Acadèmia
de Bones Lletres
Carlina
no Borbònica
però
la Reial Acadèmia
de Farmàcia
la Reial Acadèmia
de Jurisprudència
són creacions
monàrquiques
i per tant
l'única
acadèmia
d'acadèmies
pròpiament catalana
de creació
pròpiament catalana
singularment catalana
és l'Institut d'Estudis Catalans
que no poder
incorporar acadèmies
va fer
una entitat
que en si mateix
agrupés totes les matèries
del saber
una de les quals
era la llengua
i li va encarregar
la codificació
de la llengua
i ara
com que no vull
cansar-vos molt
molt
faig un salt
faig un salt
i ja es van fer
la llengua
el diccionari
la gramàtica
l'obra de Fabra
que mai no li agraïm prou
aquesta tasca
de codificació
que va fer
l'esforç
que va fer
d'incorporar-se
a l'Institut d'Estudis Catalans
i encapçalar
el diccionari
la gramàtica
i no la unificació
de l'ortografia
perquè aquí
li van colar un gol
eh
si algú de vosaltres
és partidari
de
o sigui
continua reivindicant
els accents diacrítics
doncs ha de dir
que el pobre Fabra
no volia ni accents diacrítics
ni volia accents
ell volia que el català
fos
com l'anglès
com l'italià
que no tenen accents
però Fabra
en aquell moment
vivia a Bilbao
i venia a les reunions
però esclar
no dominava
no controlava allò
i es van aprovar accents
per tant
que quan van perdre
els diacrítics
que alguns van dir
és que perdem
una cosa molt nostra
els diacrítics
doncs no era tan nostre
aquests diacrítics
perquè en unes altres circumstàncies
no haurien existit
i a més a més
s'havien multiplicat molt
eh
però aquesta ja és una altra
també és una altra guerra
però el que sigui cert
és que aleshores
el català
diem-ne
en Prat de la Riba
i tota la seva infraestructura
va recuperar
aquella imatge
o aquell lloc
que s'havia perdut
que Catalunya havia perdut
amb els decrets
de nova planta
i esclar
això es va fer
en un moment
en què hi havia
molta il·lusió
es recuperava llibertat
es recuperava autogovern
es recuperava singularitat
es feia en un context d'entesa
i va haver la segona república
que ho va acabar
que ho va acabar
més o menys
diem-ne
no
de fer quallar
tots els éxits
que hi va poder haver
la segona república
i que Prat de la Riba
sobretot
el seu punt culminant
és quan va muntar
amb les altres
tres diputacions catalanes
la Mancomunitat de Catalunya
en què van fer
Caixa Comuna
van dir
totes les diputacions
van posar
el seu pressupost
en el mateix calaix
i va haver
una sola administració catalana
és com ara
la gent de Catalana
aquesta famosa
que no sabem si tindrem
si recuperarem tot
doncs aleshores
en aquell moment
tot el que rebíem
perquè els impostos
els rebíem de fora
però tots aquells impostos
tot allò que venia
formava part
el mateix calaix
i es distribuïa
per tot Catalunya
per tant
hi havia un sentit
d'unitat
de singularitat
d'identitat
vale
tornem a la mateixa història
i tornem a començar
ve la guerra civil
ve el període
de la dictadura
i fins als anys 80
s'avoleix tot
les situacions
d'autogovern
tot
la llengua
prohibida
en aquest cas
prohibida
i no dissimuladament
sinó brutalment
com sabeu
etcètera
fins que arriben
als anys 80
i torna a haver
una època
de recuperació
ho veieu
com són cicles
xac sempre és el mateix
sempre
sempre
sempre és el mateix
i aleshores
en els anys 80
doncs tornem
a recuperar
la llengua
estava prohibida
s'havia silenciat
la identitat
a poc a poc
es deixava
que es manifestessin
manifestacions
sobretot
de tipus folclòric
a poc a poc
l'escola
i els cursos
de català
i l'ensenyament
de català
es feia clandestinament
després es feia
oficiosament
i vam anar avançant
avançant
avançant
i hem d'agrair molt
a Prat de la Riba
perquè de l'acció
de Prat de la Riba
jo sempre dium
va quedar un pòsit
i almenys
en tres aspectes
el primer aspecte
és que
l'any
que va començar
el pla de política
lingüística
el català
no va començar
de zero
en la seva codificació
codificació
codificació
és a dir
teníem una llengua
teníem una gramàtica
un diccionari
i una ortografia unificada
s'havia d'actualitzar
sí
però s'havia d'actualitzar
no partíem de zero
com va partir
Prat de la Riba
en el moment
que ell s'hi va posar
i va
i va
i va
i va cridar Fabra
la segona
és que
la llengua
s'havia conservat
com un element identitari
recordeu els últims
temps abans
de la mort del dictador
com
la reivindicació
lingüística
eren totes les manifestacions
que hi havia
contra el règim
per tant
el sentit identitari
no s'havia perdut
i en tercer lloc
que
constatàvem
que un cop més
si s'havien recuperat
de la decadència
en moments determinats
ens podríem tornar
a recuperar
i així va començar
tota l'obra
de la Generalitat
es reinicia el cicle
el 79
hi ha l'Estatut d'Autonomia
el 83
la llei de política
lingüística
que marca
que marca l'administració
sobretot
públic
els mitjans
de comunicació
i l'escola
hi ha un reconeixement
de l'Institut d'Estudis Catalans
etcètera
en quin context
es produeix això
doncs com a l'època
de Prat de la Riba
en un context
d'il·lusió
hi havia molta il·lusió
quan la sortida
del franquisme
era el futur
pensàvem
en les llibertats
la situació
demolingüística
d'aquest país
era relativament
controlada
perquè
bàsicament
hi havia
hi havia una situació
de dues
hi havia bàsicament
sempre
dues comunitats
castellano parlant
catalano parlant
castellano parlants
d'origen
els catalano parlants
els castellano parlants
però hi havia
molt poca
immigració
que no fos
la immigració
que venia
del propi estat
en aquell moment
la llengua
també és veritat
lligada
a les estructures
administratives
i també lligada
als mecanismes
de poder econòmic
la burguesia
catalana
il·lustrada
que va tornar
a reapareixer
era un factor
de prestigi
per tant
la llengua
figurava
que era
un element
conèixer el català
era un element
de promoció social
un ascensor social
era un plus
saber català
eh
i
la llengua
també
era
un element
d'integració social
integració social
i per tant
va ser en aquell moment
que el model
de
el model
d'immersió escolar
etcètera
etcètera
etcètera
i amb tot el que es va
decidir en aquell moment
hem arribat avui
i hem arribat avui
i és clar
tenim un període
absolutament
ara tenim una situació
absolutament desconcertant
però absolutament
desconcertant
perquè
no tenim
res
no tenim
tenim moltes coses
però diversificades
però no tenim
un element
unificat
que ens diguin
us prohibim
no tenim
el que sí que hem notat
és que
hi ha hagut molts anys
d'una despreocupació
absoluta
per la llengua
és a dir
havíem adoptat
una sèrie de models
en teoria
funcionava
la immersió lingüística
la immersió lingüística
no funcionava
perquè ho sabíem
sabíem
que els nens
les nenes
no sortien
de l'escola
parlant perfectament
el català
i el castellà
no hi sortien
sabíem
que hi havia
moltes interferències
entre el català
i el castellà
en moments
en què es trobaven
població
català no parlant
i castellà no parlant
ara encara parlo
de les dues comunitats
per tant
tot això
ho sabíem
i hi havia
en un estat adverç
això sí
en què hi havia
recursos constitucionals
cada dos per tres
davant de
qualsevol decisió
que refermés
aquesta solidaritat
o les nostres competències
i per tant
estàvem així
hi havia una vegada
un titular
que em va agradar molt
perquè per primera vegada
me'n vaig adonar
que es deia explícitament
en un diari
era el diari
Ara
i era un editorial
no
era allò
del darrere
de la pàgina del darrere
i ja no recordo
ni l'autor
en què
anava revisant
tots els governs
que hi va haver
des d'Artur Mas
fins a
Torra
i feia veure
com
en cap de les cimeres
que havien celebrat
amb el govern de Madrid
la llengua
era una de les reivindicacions
això s'ha escrit
a l'Ara
i era un article
que estava molt bé
perquè tu veies
que s'havia posat
l'èmfasi
en l'aspecte econòmic
però la llengua
no se'n parlava
de llengua
no se'n parlava
no ho portàvem
com a reivindicació
no reivindicàvem la llengua
semblava que tot
estigués fet
i mentrestant
se'ns anava deteriorant
la situació
perquè la situació
canviava molt
i ara on ens trobem?
ens trobem
en una situació
sociolingüística
i demolingüística
molt complexa
es parlen
més de 400 llengües
és veritat
que no totes
tenen
el nombre
el igual nombre
de parlants
etcètera
etcètera
de procedències
molt molt molt molt diverses
per tant
hem superat
aquella situació
bàsicament bilingüe
de català i castellà
perquè hi ha
moltes més llengües
en joc
tres quartes parts
dues terceres parts
de la població
de la població
catalana actual
han vingut de fora
dues terceres parts
han vingut de fora
del territori
catalano parlant
hi ha comunitats
les comunitats
aquestes
moltes comunitats
s'han segmentat
molt moltíssim
de tal manera
que formen
com illots
gatitzats
en molts casos
en què es viu
en la llengua originària
en la llengua materna
de la comunitat
amb la qual cosa
es reforça
aquesta identitat
però no hi ha elements
que contrapesin
aquesta confluència
en la identitat pròpia
cap a una altra identitat
perquè
només és l'escola
però i què passa a l'escola
l'escola
amb la confluència
de les llengües
dels nens i nenes
i amb la falta
de recursos
que hi ha hagut a l'escola
per fer prou
en tota aquesta situació
també s'ha produït
una deixadesa
que els mestres
jo crec
que no han estat capaços
de superar
perquè
era excessiva
i hem arribat
en una situació
en què
allò que en dèiem
el model d'immersió
ja no era model d'immersió
moltes assignatures
a l'escola primària
no es parlava el català
el català
no era una llengua vehicular
perquè els nens
no ho entenien
i aleshores
el mestre
havia de tirar pel dret
perquè havia de gestionar
aquella classe
etcètera
etcètera
no em detindré
amb això
i després
en què ens hem trobat
també
amb una comunitat
de procedència
castellano parlant
com a comunitat
que s'ha incorporat
al territori
català
no parlant
amb una idea
molt clara
que parlava
en una llengua
que era la llengua
pròpia de l'Estat
i per tant
la llengua pròpia
de l'Estat
que era el castellà
també es parlava
Catalunya
perquè el Catalunya
formava part d'un estat
i per tant
hi ha resistència
a adoptar el català
no ho sabem
quin grau
de resistència
hi ha
espontània
o induïda
o què
però la Marta
en sap més d'això
i té més dades
més dades
quantitatives
però jo
la resistència
no sé
quin és el grau
o el nivell
d'aquesta resistència
no ho sé
ja ens en parlaràs
després
si de cas
no
una altra raó
manca d'oportunitats
socials
de possibilitats
professionals
se'n van els nouvinguts
cap a feines
precaritzades
en què només
conviuen
amb els nouvinguts
i en tot cas
amb els clients
i que el castellà
màxim
el castellà
en alguns casos
és la llengua
perquè alguns
mireu els taxis
els paquistanesos
etc.
en quina llengua
s'incorporen
moltes vegades
ni el castellà
quan no tenen llicències
sinó que són empleats
per tant fixeu-vos que tenim
una situació
molt molt molt difícil
la més de la meitat
de la meitat
de la població
en aquest moment
s'identifica
amb el castellà
més de la meitat
de la població
per tant
nosaltres tenim
una comunitat
bilingüitzada
perquè nosaltres
en sabem
de castellà
i com que en sabem
de castellà
doncs aleshores
allò que
abans
la lluita era
el català
com a llengua
de cohesió social
ara ens trobem
que la llengua
de comunicació
habitual
i un pot pensar
ostres
i això pot estar relacionat
amb la cohesió social
fixeu-vos
que és extremadament
arriscat
això
eh
doncs aleshores
el castellà
el català
llengua de cohesió social
de moment
ha perdut
ha perdut nivell
ha perdut
ha perdut
força
s'ha canviat
completament
el valor
de les llengües
eh
això
la pèrdua
del sentit
de cohesió
la pèrdua
de la llengua catalana
com a factor
de promoció social
que no és veritat
que ho és
un factor
de promoció social
però
els pares
i les mares
que
quan hi va haver
aquella enquesta
que els preguntaven
sobre si volien
al començament
dels anys 80
si volien
que els seus fills
fossin escolaritzats
en català
i que van contestar
el 90
i escaig
per cent
sí
actualment
no és això
tant
no és tan
tan corrent
és a dir
és que jo crec
que val més
no preguntar-ho
val més no preguntar-ho
perquè encara ens posarem
però ho hem de saber
és a dir
no es poden fer
accions polítiques
sense saber
quina és la situació
per tant
preguntem-ho explícitament
o no preguntem-ho explícitament
nosaltres hem de saber
quines són les dades
jo no soc sociolingüista
eh
però torno a dir el mateix
feines absolutament
en castellà
o sobretot fer les feines
molt precaritzades
i l'altre element
és
i la llengua ha entrat
com a arma
llencívola
l'arma
política
arma política
de confrontació
i per primera vegada
es va parlar
el castellà
un partit polític
va introduir el castellà
com a llengua habitual
d'expressió
en el Parlament de Catalunya
i ens trobem
en molts casos
en institucions
amb els representants
de partits polítics
que utilitzen el castellà
i ara
hem d'intentar
conservar
que tots aquells
que tinguin
un càrrec institucional
i públic
quan parlin
com a càrrec institucional
no parlin
en castellà
sinó que parlin
en català
a veure
jo crec
que s'ha de donar
sempre
una mica
de marge
de maniobra
els nous
que s'incorporen
en els càrrecs
jo el que puc dir
és que jo
vaig vigilant
això
sobre si
el president
de la Generalitat
de Catalunya
quan s'adreça
perquè al començament
no passava això
al començament
el president
de la Generalitat
que era nou
confonia
les tres llengües
d'un congrés
amb el que
havia de ser
la seva llengua
si actuava
com a president
de la Generalitat
jo ara
crec que per això
s'es va estabilitzant
també m'ho han de dir
els sociolingüistes
perquè jo només
vaig observant
però vaig observant
pel damunt
però això
és claríssim
si no tenim
l'exemple
que en les institucions
la llengua oficial
és el català
què podem demanar
a les persones
a les altres persones
que facin
i finalment
hi ha hagut
fake news
per totes bandes
sobre el castellà
perseguit
els drets
dels nens
castellà
no parlants
a l'escola
trepitjats
i ridiculitzats
etcètera
etcètera
i ara sí que acabo
perquè si no és massa
jo el meu crit
diem
el meu crit
de resistència
en aquest moment
és reclamar
i afirmar-nos
què vol dir reclamar
nosaltres hi ha coses
que no les podrem resoldre
perquè no les podem resoldre
però no
no
el que no podem
és deixar de reclamar
el govern
i els organismes públics
quina és la llengua
institucional
com s'han de fer servir
mira
ho dic
una institució
important
ens ha demanat
a l'Institut d'Estudis Catalans
si li podrien fer
una proposta
clar jo trobo
que està molt bé
sobre
quina ha de ser
la selecció
de llengua
dels seus càrrecs públics
quan es comporten com a càrrecs
bé
doncs escolta'm
vol dir
almenys en aquesta institució
ja hi ha un cuquet
pels fracassos
que hi ha hagut
i les bufetades
que hi ha hagut
entremig també
a les xarxes
i tot això
però
hem de començar
a tenir les idees clares
i reclamar
aquestes idees clares
eh
que no hi hagi contradiccions
sobretot
que hi hagi planificació
eh
la qualitat
de la llengua
jo la veritat
és que m'estimo més
incorporar parlants
encara que si
la qualitat
com parlin
estigui interferida
el primer
és l'ús
ja anirem depurant
nosaltres hem de predicar
que s'ha de parlar
un català de qualitat
no un català
d'alta cultura
sinó un català
de qualitat
però és mi
és prioritari
l'ús
necessitem incorporar
nous usuaris
al català
i en segon lloc
afirmar-nos
si nosaltres
som els que fallem primer
com podem demanar
que els altres
facin una altra cosa
per tant
orgullosos
de parlar català
sabem que és la nostra
identitat històrica
sabem que la nostra
comunitat
és plurilingüa
perquè ho sabem
que es parlen
diverses llengües
però no podem
de vista
que la nostra identitat
s'ha
ha quallat
sobre el català
sabem que
hi ha una
bilingüització
de la població
però
com
bradilla
en diu
autocentrat
plurilingüisme
autocentrat
és a dir
que la comunitat
sigui plurilingüa
no hi fa res
mentre
el nostre centre
sigui
la llengua catalana
actitud empàtica
incorporació
i sobretot
facilitar
als nous vinguts
que tinguin
ocasions
de parlar català
com oportunitat
i aquesta
és la meva
reivindicació
en el dia
de la diada
que és
el que puc fer
fora de treballar
pel model
de llengua
etcètera
però que és
l'únic que puc fer
com a ciutadana
normal
catalano parlant
que jo vull
que es continuï
que la identitat
catalana
sigui
el nostre
carret d'identitat
sigui la nostra
targeta de presentació
i a més a més
com sempre
vagi resistint
totes aquestes
embestides
que si de més
fortes
n'ha resistit
ara
a la complexitat
també ha de tenir
eines
amb què
enfrontar-s'hi
i això és tot
i moltes gràcies
per la vostra atenció
moltíssimes gràcies
Teresa
crec que
és un pou
de sabidoria
la Teresa
crec que ens ha deixat
a tots
amb badalits
amb la seva
amb la seva xerrada
però a més
a mi el que m'agrada
és que no és una
no és una conferència
purament retòrica
sinó que
jo he anat prenent notes
i
hi ha coses
eminentment
pràctiques
que crec que
des de
des de les institucions
i en particular
des dels ajuntaments
que
que som
aquella administració
més propera
i que més
de manera més directa
podem incidir
en la vida
dels nostres veïns
i veïnes
doncs
hem de fer
una cosa
que jo tenia prevista
ja de demanar
demà
en el discurs
institucional
que farem
no?
aquest activisme
cultural
i lingüístic
que podem fer
tots
cada dia
des de
des de les nostres cases
des de les nostres administracions
i des de
totes aquelles
organitzacions
socials
i culturals
en les que
en les que
participem
habitualment
certament
la situació
és complexa
la situació
demosocial
és molt complexa
i això
afegeix
un grau
de dificultat
superior
però
ho hem d'entomar
ho hem d'entomar
i hem d'anar
doncs
fent passes
fermes
i
decidides
i sense
i sense
defallir
és a dir
el català
afortunadament
segueix sent
la nostra
principal senya
d'identitat
a mi
segurament
noteu
que no
soc
precisament
una
parlant
molt
perfecte
català
i és el que
dèiem abans
avui en dia
es calcula
que
3
de cada 4
catalans
tenim uns
progenitors
provenents
de fora
de Catalunya
i molts
hem adoptat
com a llengua
pròpia
i voluntàriament
el català
com la nostra
llengua
segurament
doncs
no és tot
el
perfecte
que
desitjaríem
la nostra
dicció
però
ens esforcem
cada dia
jo
jo no sé
si algú
del públic
vol
fer alguna
intervenció
fer alguna
pregunta
a la Teresa
sobre tot això
que hem estat
xerrant
o si la Marta
vol fer una
intervenció
de tancament
si algú
em demana
la paraula
passaria
amb la paraula
al públic
doncs
allà
ara us passarem
un micròfon
que si no
des de la ràdio
no se sentirà
bé
em dic Joan Sants
i la majoria
en coneixeu
he estat
mestre
d'aquest poble
des de l'any
78
fins ara
farà uns anys
que m'he jubilat
i he viscut
per exemple
el que ha explicat
aquí
la nostra
ponent
quan fèiem
classe
en català
primer vam
començar
només en castellà
només fèiem
classe
en castellà
jo per parlar
amb un alumne
bé
amb els alumnes
que a mi em parlaven
en català
els hi contestava
en català
el director
de l'escola
em va denunciar
perquè parlava
en català
a la classe
l'any següent
per penjar
per Sant Jordi
una senyera
a l'escola
Pere Sala
de dalt a baix
vaig haver d'anar
a declarar
a la Guàrdia Civil
el per què
havia penjat
una senyera
a l'escola
per sort
la denúncia
que em va fer
el director
de l'escola
a la inspecció
d'ensenyament
va servir
perquè l'any següent
la senyora
inspectora
de zona
Montserrat
Mora
vingués a l'escola
dient
que
començàvem
el pla
d'inter
que era
unes classes
en català
i unes classes
en castellà
i vam deixar
escollir
i el que
deia vostè
en aquell temps
17 alumnes
van anar
a una classe
en castellà
i 43
van anar
a una classe
en català
això avui en dia
no passaria
i ho he vist
com ha anat
degenerant
l'ensenyament
al llarg
de tots aquests anys
una
per culpa
i normalment
per culpa
ho sento molt
els polítics
que estigueu aquí
per les polítiques
lingüístiques
que s'han portat
a terme
a Catalunya
i de la manera
que s'han portat
a terme
han estat
un fracàs
total
en els patis
de les escoles
si aneu
no sentireu parlar
una paraula
en català
ben pocs
algun que parla
amb el company
o el cosí
perquè és català
i entre ells dos
parlen català
però la immensa majoria
que ens hi trobem
Maria Rosa
ens hi trobem
amb això
que només parlen
en castellà
segons a quina zona
de Vila Zà aneu
és que
no sentireu
ni una paraula
en català
ni una
i després
també
el tema
polític
sí que ja
hem tingut
una sèrie
de pujades
i baixades
amb el tema
de la llengua
del català
però
els polítics
què ha passat
sempre
quan hi ha hagut
una força
gran
la desunió
política
dels diferents
partits
sempre ens han tornat
a ensorrar
sempre
o sigui que
i actualment
difícilment
es pugui salvar
el català
perquè sí que
el seguirem parlant
i el parlarem
amb família
però
si mireu
la gent que coneixeu
castellana
quants germans són?
10
7
6
la immigració
que ens ve de fora
sudamericana
sobretot
el mínim
que en tenen
són 3
o sigui
tenim
una explosió
demogràfica
de gent
que no parla
català
que aquests números
que doneu
és que
conto que
estan totalment
desfassats
no els que dona
vostè
els que dona
a nivell
mitjana
d'informació
o sigui
els catalans
quants fills
tenim?
mireu
mireu
pel carrer
la gent va amb el gos
però no va amb la criatura
o sigui que
difícil ho tenim
per començar
pels naixements
que hi ha
aquí a Catalunya
de parelles
de parla catalana
perquè l'altre problema
és que
el català
ens ha passat
una noieta
andalusa
guapeta
i tal
i l'hem conegut
i tal
i hem barrejat
no hi ha família
que no tingui
algú
vingut
de la resta d'Espanya
a totes les famílies
ens assemem
en una taula
i parlem català
i castellà
moltes
perdó
no voldria interrompre
però és que
s'està fent molt llarga
la intervenció
i potser hi ha més
més gent
que també voli intervenir
no sé si
perdona
potser m'estic
però és que
senyint-me el que ha estat
explicant i parlant ella
li volia fer una mica
d'acompanyament
a la ponència d'allà
moltes gràcies
si algú vol parlar més
perdoneu
és que són xerrare de mena
això ens passa als mestres d'escola
que sí
que sí
i tant
i tant
i tant
i tant
moltes gràcies
per tancar
només
en relació
amb el que deia el Joan
i el que s'ha explicat avui
només
evidentment
el que ha dit la Teresa
ella en sap molt
jo no
no vull pas
aportar res
simplement
simplement afegir una cosa
en relació
amb el que deies tu Joan
també
que la Teresa
segur que estarà d'acord
que és que el català
és una llengua
que ha crescut
amb els nous parlants
que en diem ara
ara en diem tècnicament
no els parlants
el que volem dir
és que tota aquesta gent
que va venir
d'arreu d'Espanya
són la gent
que ha fet créixer
la nostra llengua
la nostra llengua
que ha crescut
amb parlants
i és una llengua
que en el seu moment
doncs va poder
reviscular
perquè molta gent
a mi em va passar
una anècdota
que em va fer molt feliç
va ser molt maca
que vam anar
no recordo
per quin estudi
o alguna cosa
sobre llengua
i migració
em sembla
que un estudi
que vam fer
l'any 2000
per allà
fa molts anys
i vam anar
a un programa
de ràdio
em sembla que era
la Rita Marzua
que feia un programa
a Tarda de Catalunya
a ràdio
i parlàvem d'aquest tema
i va començar
a trucar gent
explicant
com havien après
el català
gent catalano parlant
que nosaltres
en diríem
avui catalano parlants
plenament
però que també són
castellano parlants
d'origen
i aquests parlants
duals
que els dèiem nosaltres
en un estudi
en un altre estudi
que vam fer
els dèiem
no bilingües
sinó perquè eren gent
que tu te la trobes
parlant en català
i tu dius
aquesta persona
és catalano parlant
però en canvi
casa seva
o es troba en un altre
que parlen en castellà
i és castellano parlant
és a dir
que són parlants
això
que passen
per una cosa
i per l'altra
i això és així
objectivament
és a dir
la nostra llengua
ha crescut
i creix
encara que poc
menys del que
demogràficament
convindria
creix gràcies
als nous parlants
després també
hi ha un factor
que hem de tenir en compte
que és que
ja sé que no ens tranquil·litza
però això és una cosa
que es provint
als sociòlegs
em sap greu fer
i és que
el nostre mal
és de molts
és a dir
que en aquests moments
al món
estan desapareixent
moltíssimes llengües
només a Rússia
per exemple
hi ha 100 llengües
100
que s'estan perdent
en perill d'extensió
només a Rússia
per tant
el català
té problemes
que comparteixen
fins i tot
llengües
més o menys
sòlides
en el sentit
que
els fenòmens migratoris
la pluralitat
la diversitat
el que s'anomenen
avui dia
les societats
super diverses
perquè s'anomenen així
perquè impliquen
això
molta diversitat
i Barcelona
seria un exemple
d'això
i tota la conurbació
i en realitat
tot el país
doncs bé
tenen aquests reptes
aquest problema
que tenim nosaltres
que
vénen persones
de Llatinoamèrica
que fan de cuidadores
de persones
que són catalanoparlants
se'l van plantejar
fa 20 anys
a Austràlia
és a dir
què feien
amb la gent gran
que s'havien de ser cuidats
per persones
que no parlaven anglès
per exemple
o què feien
amb la gent gran
que no parlava anglès
que també els havien de cuidar
és a dir
que
també és molt interessant
des del punt de vista
de la relació
entre llengua
i servei públic
i per això
parlem de cohesió
també
però no volia
fer-hi res més
perquè
no
preguntava
si ho sabies
perquè
ella té molt
la Marta
Rovira
té moltes dades
com a sociòloga
en aquest sentit
és que no s'ha fet
cap estudi
sobre la facilitat
de traspàs
amb una altra llengua
per part de parlants
que tenen
orígens lingüístics
bàsicament castellans
es va fer una enquesta
d'aquestes
del centre d'estudis
d'opinió
es va preguntar
sobre aquests temes
la majoria de la població
de Catalunya
vol educació en català
i s'han a favor
doncs
que hi hagi
però és veritat
que
el consens
no és el 100%
però la majoria
sí
una altra cosa
és veritat
que també
jo crec que
sempre és bo
tenir en compte
el punt de vista
de tothom
i sí que
fa anys
amb estudis
sobre educació
el que veies
molt clarament
és que
aquell alumne
que li costa
sortir-se'n
amb els estudis
que ve de fora
amb el català
doncs
acaba fracassant
és a dir
que va molt vinculat
al fracàs escolar
però clar
això d'aquí és culpa
és a dir
en canvi
veies alumnes
no vinguts
que en un any
tenien un nivell
excel·lentíssim
de jocs florals
justament
i perquè eren bons estudiants
llavors
són
no és només la voluntat
és també
molts factors
que influeixen
i el nostre propi país
les normes socials
durs
que tenim
implícites
que és que
es produeix la convergència
cap al castellà
llavors
les persones
que venen de fora
s'integren
a les nostres pròpies normes
si nosaltres
ensenyem
que
el normal
és que acabi
parlant castellà
si una persona
parla del grup
de la conversa
doncs la resta
de gent
fa el mateix
de tota manera
va per barris
evidentment
hi ha comportaments
que varien
en funció
també
de la socialització
que ha tingut
cadascú
però
hi ha unes pautes
que els mateixos
catalans parlants
tenim
que l'assumeixen
la gent
que ve de fora
com és lògic
i després hi ha un factor
que mai tenim en compte
que és el temps
nosaltres tenim
un fenomen migratori
molt recent
des del punt de vista
fins i tot
quan parlem
de la gent
d'arreu d'Espanya
estem parlant
de segona
i tercera generació
normalment
és la tercera generació
la que acaba
és a dir
imaginem que nosaltres
anéssim a viure
a Argentina
per exemple
continuaríem parlant
en català a casa
però la generació
dels nets
que són aquests
que em deien
les senyores
del barri
de Cerdanyola
a Mataró
de mi nieto
són catalanes
perquè ells
hablen català
perquè és aquesta generació
que ja s'ha escolaritzat
és molt important
que les institucions
en aquest sentit
marquin aquesta pauta
i donin l'oportunitat
a tothom
d'aprendre la llengua
i és una mica
el repte que tenim ara
perquè tenim moltes persones
noves
que han vingut
a aquest país
igual que als anys 80
molta gent
que havia vingut
d'arreu d'Espanya
es va apuntar
als cursos
del Consorci
doncs ara
és el punt feble
que tenim
de reforçar
aquests nous parlants
i els usos
que deies tu
doncs
si us sembla
ho deixaríem aquí
ha estat
interessantíssim
la xerrada
i els apunts
posteriors
de la Marta
us emplaço
a veure'ns demà
en els actes
institucionals
a partir de les 10 del vespre
aquí a la plaça
de l'Ajuntament
farem
hi haurà poesia
hi haurà música
hi haurà
les tradicionals
ofrenes florals
hi haurà
també
un discurs
institucional
i després
una ballada
de sardanes
així que
fins demà
us esperem
a totes i a tots
aquí a la plaça
de l'Ajuntament
perdó
perdó
perdó
m'equivocant
la ballada
és avui
la ballada
de sardanes
és avui
perdoneu
perdoneu
perdoneu
la ballada
és avui
doncs
fins aquí
aquesta conferència
institucional
a motiu
de la Diada Nacional
de Catalunya
i la Sada Mar
amb Teresa Cabrè
presidenta
de l'Institut d'Estudis Catalans
sota el títol
Llengua i Cultura
pals de Peller de la Identitat
es preguntava
ha girat
Cabrè
a partir del Concentre d'Identitat
a partir de
Juret Fontana
del 2014
i ha destacat
la llengua
com a element
més explícit
i visible
dins del conjunt
d'elements
que caracteritzen
un grup
que reconeix
com un col·lectiu
cohesionat
avui
a les 9 del matí
Héctor Torreblanc
ha arrencat
amb la pròrroga
el programa
que repassa
l'actualitat
esportiva local
i un programa
que podeu escoltar
en directe
cada dimarts
a les 9
i amb redifusió
a les 8 del vespre
avui
evidentment
l'actualitat
ha fet saltar
aquesta primera
redifusió
però
l'escoltarem
la setmana que ve
insistim
la pròrroga
a les 9 del matí
i a les 8 del vespre
avui hem estat en directe
a aquesta sala de plens
amb un dels actes
institucionals
es va començar
diumenge
els actes
de la Diada
Vilassar de Mar
amb el recital
i concert
des de l'Espatis
de Can Visa
amb la tropa teatre
avui hi ha hagut
aquesta conferència
ara mateix
d'aquí una estoneta
serà d'aquí 40 minuts
a dos quarts de 10
sardanes
amb la copla
Sabadella Càrrec
dels Amics de la Sardani
i demà
a partir de les 10
els actes institucionals
de la Diada
a Vilassar de Mar
que recordem
es celebren el dia abans
la nit abans
pròpia
a la Diada
de l'11 de setembre
per no interferir
en aquells vilassarencs
i vilassarenques
que vulguin assistir
als actes de Barcelona
gràcies
això és tot
el que he donat de si
a aquesta conferència
que hem pogut escoltar
de manera íntegra
des de dos quarts
de 8 en punt
en directe
des de Vilassar Ràdio
que tingueu
molt bona nit
i doncs demà
s'haurà la nostra
programació habitual
bona nit
i gràcies
per la vostra atenció
uns t'explicaran
la fira del formatge
de la Seu d'Urgell
d'altres
la del romaní
de Montagut
nosaltres
també en podem parlar
però preferim parlar-te
de Vilassar de Mar
Vilassar Ràdio
98.1 FM