Title:

El castell de Santa Florentina i el llegat Montaner

## Resum general **Històries de mar i de dalt** dedica aquest episodi al **castell de Santa Florentina** de Canet de Mar i a la **saga Montaner–Canmany**, a partir de la novel·la *Les ombres del castell* de **Meritxell Jovany Canals**. El programa combina *història del patrimoni*, *biografies familiars* i *reflexió sobre la pèrdua del llegat cultural*. L’episodi té dos grans fils: • **La història real del castell i de la família Montaner–Canmany**, el seu esplendor modernista i la posterior decadència del patrimoni. • **La construcció de la novel·la històrica**: procés de documentació, ús de la memòria oral, límits entre realitat i ficció i responsabilitat de l’autora. Al llarg de la conversa s’aborden temes com **la reforma modernista de Lluís Domènech i Montaner**, el paper de **Ramon de Montaner** com a editor i col·leccionista, la figura del **Ricard de Canmany** com a dissenyador d’interiors, l’arribada de **nous propietaris russos**, la **dispersió de la col·lecció d’art** i el debat sobre la **protecció del patrimoni** a Catalunya. --- ## El castell de Santa Florentina: origen i transformació ### De casa forta medieval a palau modernista • El castell té **origen medieval**: una *casa fortificada* sobre una antiga vila romana. • El seu aspecte actual es deu sobretot a la **gran reforma modernista** de **Lluís Domènech i Montaner** a finals del segle XIX. • Arquitectònicament, el conjunt combina **elements gòtics i modernistes**: torres, vitralls, escultures i detalls ornamentals propis del *modernisme català*. • El castell es converteix en **residència de la família Montaner** i actualment és **Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)**. • Ha estat escenari de **rodatges internacionals**, inclosa la sèrie *Joc de Trons*. ### Dues ànimes arquitectòniques i partició familiar • El castell es compon de **dos cossos diferenciats**: - La **casa forta medieval**, rehabilitada. - El **gran palau neogòtic-modernista** annex, obra de Domènech i Montaner. • Ramon de Montaner: - **Recupera i reforma** la casa forta en estat d’abandonament. - En una **segona fase**, encarrega una ampliació monumental al seu nebot Lluís Domènech i Montaner. • Domènech i Montaner hi incorpora: - **Neogòtic** fidel a l’esperit medieval. - *Arts aplicades* i decoratives pròpies del modernisme. - **Peces originals medievals** procedents d’altres edificis (claustres, escultures, elements gòtics). • Amb el temps, el castell **es divideix en dues propietats** quan l’hereden **dues germanes**: - Una es queda la **part medieval** (encara avui **residència privada** d’un descendent). - L’altra la **part modernista**, que és la que **s’obre al públic** i que finalment es ven a **inversors russos**. > **Idea clau**: el castell de Santa Florentina és, alhora, **fortalesa medieval** i **palau modernista**, físicament i jurídicament partit en dos, fet que marcarà el seu destí patrimonial. --- ## Meritxell Jovany i el naixement de *Les ombres del castell* ### De gestora cultural a narradora de memòries • **Meritxell Jovany Canals** és **llicenciada en dret** i **titulada en gestió cultural**. • Des de 2005 treballa en **projectes de patrimoni cultural**. • El 2014 s’incorpora al **projecte d’obertura al públic** del castell de Santa Florentina, just després de la compra per part d’un **grup inversor rus**. • La **connexió emocional i professional** amb el monument la porta a: - Voler **descobrir la història dels personatges** que hi van viure. - Recuperar de l’oblit la figura de **l’editor Ramon de Montaner i Vila**. • A partir del contacte diari amb l’arquitectura, els detalls artístics i els testimonis locals, sent **“la necessitat d’explicar una veritat”** descoberta a través de la recerca. ### Un títol carregat de sentit: *Les ombres del castell* • El títol el tenia **clar abans d’escriure la novel·la**. • *Ombres* remet a: - **Històries fosques** associades al castell i a la família. - La **pèrdua d’un llegat arquitectònic i artístic**, fruit de decisions familiars i contextos històrics. - El destí comú de molts **béns privats convertits en patrimoni** que amaguen històries desconegudes. • Meritxell subratlla que el cas del castell de Santa Florentina és una **història trista**, similar a altres casos de **pèrdua de patrimoni cultural** al país. > “Si les parets parlessin…” — l’entrevistadora sintetitza així el caràcter de secret i de memòria latent del castell. --- ## Obertura al públic i usos contemporanis del castell ### De residència privada a recurs turístic-cultural • Abans de la venda als inversors russos: - La **darrera propietària de la part modernista**, de la família Capmany, hi vivia i **només s’hi feien visites puntuals** (per exemple, un dissabte al mes). - Les visites les guiava la historiadora **Maria Manader**, referent per a Meritxell en història de l’art i Domènech i Montaner. • Després de la compra: - La part modernista deixa de ser **residència particular**. - Es posa en marxa un **projecte d’obertura regular al públic**. - Meritxell passa a formar-ne part amb un encàrrec clar: • **Ampliar horaris i idiomes** de visita. • **Professionalitzar/comercialitzar** el recurs patrimonial. • **Posicionar el castell** en el **mapa turístic i cultural del Maresme**, i finalment **a escala internacional**. • Amb la sortida de la propietària: - El recorregut de visita **s’amplia a tota la planta noble** de la part modernista. - La part medieval continua **fora del circuit de visites** perquè encara hi resideix un descendent de la família. > **Punt clau**: el canvi de mans (família Capmany → inversors russos) permet obrir més espais al públic, però coincideix també amb el **proces de dispersió de la col·lecció artística**. --- ## La recerca històrica: arxius, fotografies i memòria oral ### Fonts documentals i treball de camp Per construir el rerefons històric de la novel·la, Meritxell combina diverses fonts: • **Memòria oral local**: - Entrevistes a **gent del poble** de Canet de Mar. - Testimonis de famílies amb **avis i besavis que havien treballat al castell** o conegut els propietaris. - Cas destacat: la **filla dels últims masovers** de l’època Montaner, l’Anna Maria, que li dona accés a un **arxiu familiar** molt ric. • **Fotografies d’època**: - Àlbums familiars de veïns, on apareixen els avantpassats al castell. - **Arxiu fotogràfic de l’Institut Amatller** (Barcelona), amb **abundant documentació gràfica del castell**. - Aquestes imatges permeten **identificar i ubicar**: • Obres d’art. • Mobiliari. • Elements decoratius desapareguts. • **Arxius institucionals**: - **Arxiu Municipal de Canet de Mar**: expedients administratius, inclosos **fragments del testament** de Ramon de Montaner, conservats en un litigi entre família i Ajuntament. - **Premsa i revistes de l’època**: cròniques detallades de la visita del **rei Alfons XIII**, diaris com *La Vanguardia* i premsa local. - **Estudis acadèmics**: tesi de **Laura Bellbé** sobre l’editorial Montaner i Simón i la impremta catalana del segle XIX, entre d’altres. ### El paper i els límits de la memòria oral • L’entrevistadora subratlla que la **memòria oral pot ser perillosa**: - El temps endolceix records i **deforma fets**. - Dos testimonis poden explicar **versions contradictòries** del mateix episodi. • Meritxell explica la seva metodologia: - **Recull els relats orals** (gravacions, notes). - Els utilitza com a **pista per anar a l’arxiu** a comprovar dates, esdeveniments i context. • Les **fotografies** són especialment valuoses perquè: - Donen **proves materials** dels relats. - Permeten **contrastar i completar** la memòria oral. > **Idea clau**: la novel·la es fonamenta en una **recerca històrica molt rigorosa**, on la memòria oral és el punt de partida, però l’**arxiu i la documentació** en són la verificació. --- ## La nissaga Montaner–Canmany i l’esplendor perdut ### Ramon de Montaner i Vila: de l’adversitat a l’esplendor • De jove, Ramon de Montaner viu una **crisi familiar greu**: - Mort del pare, molts germans petits, mare vídua. - Venda de **propietats a Canet de Mar** (casa forta, terres). - Pèrdua de **títols nobiliaris i prestigi social**. • La família es veu parcialment salvada pel **matrimoni estratègic** d’una germana amb **Pere Domènech i Sauló**, relligador i impressor, pare de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. • Aquesta experiència de pèrdua marca profundament Ramon de Montaner: - Esdevé un **emprenedor ambiciós** i **editor de gran visió**. - Lluita tota la vida per **reunificar el patrimoni familiar**. • Fundador de l’editorial **Montaner y Simón Editores S.A.**: - Gran èxit econòmic i cultural. - Producció de llibres de gran qualitat, amb criteri tant **comercial** com **editorial**. ### El projecte patrimonial i el títol nobiliari • Amb els beneficis de l’editorial, Ramon de Montaner aconsegueix: - **Recuperar el castell** de Santa Florentina i reformar-lo. - Construir i embellir el **Palau Montaner** a Barcelona com a residència urbana. - Reunir una **col·lecció d’art de primer nivell** (escultura, pintura, vitralls, ceràmica, objectes medievals, etc.). • La seva tasca de **recuperació de patrimoni català a través de l’art** és reconeguda pel rei **Alfons XIII**, que li concedeix el títol de **Comte de la Vall de Canet** (títol creat ex novo). • Set aspectes clau del seu projecte: - Vol **restablir el prestigi nobiliari i econòmic** familiar. - Té una **sensibilitat genuïna per l’art i la història**. - Reuneix una de les **col·leccions privades més importants del país**. - Encara el castell com un **somni fet realitat** i símbol de redempció familiar. ### El Palau Montaner i la destrucció d’un patrimoni • El **Palau Montaner** de Barcelona: - Residència urbana de la família. - Projecte de Domènech i Montaner, amb **llibertat creativa i pressupost sense límits**. - Considerat una de les **joies del modernisme residencial**. • Avui és **seu del govern espanyol**: - La planta baixa manté encara **elements estructurals i ornamentals** modernistes (sostres, relleus, etc.). - La primera planta (antigues habitacions i espais nobles) s’ha **adaptat a despatxos**, perdent-ne bona part el caràcter original. - Molt del **mobiliari i decoració** (quadres, tapissos, làmpades) ha desaparegut. • El **Palau Simón**, palau veí de l’illa (amb jardins comunicats), fou **enderrocat** durant el franquisme / postfranquisme per construir-hi blocs de pisos. • Meritxell i l’entrevistadora denuncien: - Una visió del progrés basada només en **“metres quadrats”**. - La **manca de consciència patrimonial** en comparació amb països com Anglaterra o França. - La **responsabilitat política** de permetre l’enderroc de joies arquitectòniques. > **Missatge central**: la història dels Montaner és també la història de com **l’especulació i la manca de protecció efectiva** poden destruir grans obres d’art i arquitectura. --- ## Testaments, hereus i la fragilitat del llegat ### El testament de Ramon de Montaner • Meritxell localitza **fragments del testament** de Ramon de Montaner en un **expedient administratiu** de l’arxiu municipal (per un litigi família–Ajuntament). • Aquestes clàusules, escrites en **català antic i molt precís**, són reproduïdes gairebé literalment a la novel·la, com a veu directa del personatge. • Ramon de Montaner intenta **deixar-ho tot molt lligat**: - Vol garantir la **pervivència del patrimoni** (castell, palau, editorial, col·lecció d’art). - Confia en la **responsabilitat moral dels descendents**. ### De la Júlia Montaner al trencament de la cadena • L’**hereva universal** de bona part del patrimoni és **Júlia Montaner**, filla de l’editor, casada amb **Ricard de Canmany**. • Júlia viu un context històric extremadament advers: - **Guerra Civil Espanyola**. - **Franquisme**. - Mort del marit. - Un únic fill que prefereix l’**art i la pintura** a la gestió de negocis. - L’editorial **Montaner i Simón** entra en crisis, canvia de mans directives, acumula litigis i finalment es ven. • Davant d’aquest context, conservar el patrimoni tal com ho havia imaginat Ramon de Montaner esdevé un **“cometidor impossible”**. • Júlia ha de **prendre decisions difícils, sovint sola**: - Sense suport del marit (vídua). - Amb poca implicació del fill en el negoci i el castell. - Aquest fet fa que **deixi el castell en herència a les netes** i no al fill. • Fa una **divisió horitzontal** del castell: - Una neta rep la **part medieval**. - L’altra la **part modernista**. - Confia que elles **perpetuaran el llegat**, seguint l’esperit del seu pare. ### El punt de vista de l’autora sobre la responsabilitat • Meritxell explica el seu **equilibri delicat** com a novel·lista històrica: - Vol **descriure cronològicament i amb rigor** els fets i les decisions. - Evita **jutjar moralment** els personatges reals. - Pretén que sigui el **lector qui es faci la seva pròpia opinió**. • L’entrevistadora comenta que, com a lectors, **és inevitable posicionar-se**, perquè disposem de més informació i perspectiva que, per exemple, Júlia Montaner. > **Conclusió**: el cas Montaner–Canmany evidencia que, fins i tot amb testaments molt detallats i bona voluntat, **no es pot preveure l’evolució de les generacions ni els grans esdeveniments històrics**, i el patrimoni pot acabar fragmentat i venut. --- ## El personatge de Ricard de Canmany i el triomvirat creatiu ### Un romàntic culte i apassionat de l’art medieval • **Ricard de Canmany** és un dels personatges més fascinants de la novel·la i de la història real. • Característiques principals: - **Home molt culte** i d’esperit romàntic (mitjans segle XIX). - **Gran coneixedor de l’art medieval català**, especialment del gòtic. - Especialista en **disseny d’interiors**: teixits, vitralls, decoració. • Es casa amb **Júlia Montaner** en un matrimoni que inicialment té un component de **conveniència entre dues nissagues poderoses** de Canet, però que acaba funcionant molt bé personalment i professionalment. ### El “triangle d’or”: editor, arquitecte i interiorista • La reforma i ampliació del castell de Santa Florentina és fruit de la col·laboració de tres figures: - **Ramon de Montaner**: editor i promotor, amb recursos econòmics i visió. - **Lluís Domènech i Montaner**: arquitecte, nebot de Ramon. - **Ricard de Canmany**: gendre de Ramon, encarregat de l’**interiorisme i decoració**. • Aquest trio converteix el castell en una **obra total**, on es fusionen: - Arquitectura neogòtica. - Modernisme i arts aplicades. - Peces originals medievals i renaixentistes. ### El claustre traslladat i l’obsessió per l’autenticitat • Un exemple emblemàtic és el **claustre gòtic** incorporat al castell. • Meritxell l’explica a partir del **testimoni d’un veí d’Argentona**, nét/besnét d’una cuinera dels Montaner. • En el context del segle XIX–inici XX: - Molts **monestirs i esglésies** són desamortitzats, cremats o abandonats. - Hi ha un **espoli massiu** de patrimoni. - Els burgesos cultes, com Ramon i Ricard, compren peces per **“salvaguardar-les”** en els seus palaus. • Avui dia, aquesta pràctica resultaria **impensable i il·legal**, però en aquell moment es veia com una forma de **preservació privada** davant la destrucció. > **Punt clau**: Ricard de Canmany és la peça que permet entendre el castell no només com un edifici, sinó com un **projecte estètic i ideològic complet**, amb voluntat de reconstruir un passat medieval idealitzat. --- ## La visita d’Alfons XIII i el reconeixement reial ### Un esdeveniment de “pel·lícula” • La visita del **rei Alfons XIII** a Canet de Mar i al castell és un dels episodis més espectaculars. • Fonts documentals: - **Revistes de l’època**. - Diari **La Vanguardia**. - Premsa local. - **Diatari del doctor Maria Serra**. • El rei visita **fàbriques del Maresme** i, aprofitant l’estada a Canet, **Ramon de Montaner el convida al castell**. • La comitiva reial hi passa **dues nits**, allotjada al **nou palau modernista**. • La família organitza una **posada en escena fastuosa**: - Decoració, recepcions, àpats, espais especialment preparats. - Fins i tot un **tron dissenyat per Ricard de Canmany**. • Les cròniques descriuen un **rei admirat** i sorprès per la magnificència del lloc. ### Estratègia, prestigi i títol • Es planteja si aquesta gran escenificació tenia com a objectiu **obtenir el títol nobiliari** o, almenys, reforçar el **prestigi social** de la família. • S’hi arriba a la conclusió que: - Ramon de Montaner, ja gran, volia **recuperar el rang nobiliari** perdut. - La visita reial és una **oportunitat de visibilitat i reconeixement**. - En qualsevol cas, l’estratègia funciona: Alfons XIII li concedeix el títol de **Comte de la Vall de Canet**. > **Lectura possible**: la visita del rei simbolitza l’**apogeu** del projecte Montaner, just abans que el temps, la política i els canvis econòmics en comencin la decadència. --- ## La novel·la històrica: estructura, ficció i rigor ### Estructura narrativa de *Les ombres del castell* La novel·la s’organitza en dos plans temporals que s’alternen: • **Capítols històrics**: - Relaten la **història real** del castell, de la família Montaner–Canmany, del Palau Montaner i del context polític i social. - Es basen en **documentació, arxius i recerca rigorosa**. • **Capítols de ficció contemporània**: - Protagonitzats per **Alba Casals**, doctora en història de l’art. - L’Alba visita el castell per motius de feina i es veu implicada en la descoberta de les seves memòries i misteris. - Aquests capítols són **invenció total** de l’autora. • Al final hi ha un **epíleg fictici**, també inventat, amb el qual l’autora **tanca narrativament la història**. ### Distinció clara entre història i invenció • Meritxell insisteix a deixar **molt clar al lector**: - Quina part és **històrica i documentada**. - Quina part és **ficció pura** al servei del relat. • Aquesta transparència és important perquè: - La **novel·la històrica no és un manual d’història**. - Molts lectors tendeixen a **prendre-la com a veritat absoluta**. - Cal evitar confusions sobre **fets reals vs. recursos narratius**. ### Reptes d’escriure novel·la històrica • Dilema central de l’autora: - Amb tanta documentació acumulada, corria el risc que els capítols històrics semblessin **“uns apunts per donar una classe”**. - Havia d’evitar un to **alliçonador** o massa acadèmic. • Objectius narratius: - Ser **rigorosa** amb les dades històriques. - Però alhora **entretenir**, generar **emoció** i **interès**. - Utilitzar la **ficció per omplir buits** i donar veu a allò que no pot dir en la part estrictament històrica. > **Clau de lectura**: la ficció (especialment el personatge d’Alba Casals) és l’eina que permet a l’autora **plantejar preguntes, emocions i hipòtesis** que la recerca històrica, per si sola, no pot formular o demostrar. --- ## La col·lecció d’art i la seva dispersió ### Una col·lecció excepcional • El castell acollia una **col·lecció d’art molt variada i extensa**: - Escultura i relleus gòtics i romànics. - Pintura. - Vitralls. - Ceràmica. - Vaixelles. - Esteles gòtiques. - Mobiliari singular. - Teixits i cortinatges. - Armes i peces d’armament medieval i romà (llances, escuts, cascos). • Tot plegat formava **una mena de museu privat** dins el castell. ### L’estudi recent i el rastre de les peces • El **Centre d’Estudis Domènech i Montaner** ha publicat recentment un estudi **molt exhaustiu** (Carles Aiz i Gemma Martí) sobre aquesta col·lecció. • Aquest estudi, basat sobretot en **fotografies antigues** i documentació, ha permès: - **Identificar i documentar** la majoria de peces. - Estimar-ne la dispersió i localització actual. - S’han pogut **localitzar una mica més de 120 peces**. ### Forats a les parets: les absències visibles • Quan Meritxell descriu avui el castell, ho fa amb la **memòria de les fotos antigues**: - Forats a la paret on abans hi havia una **verge romànica**. - Galeries plenes de **buits** on hi havia escultures. - Argolles metàl·liques que indiquen antigues **cortines o tapissos**. - Espais on penjaven **làmpades de ferro forjat** ara desaparegudes. • Les grans vendes de peces es concentren en el **període fosc final** de la família al castell: - Objectes venuts en **subhastes d’art**. - Operacions amb **antiquaris**. - Transaccions **de privat a privat**. ### Responsabilitat de les administracions públiques • Segons l’estudi citat i el comentari de Meritxell: - Hi ha una **corresponsabilitat clara** de: • **Generalitat de Catalunya** (Direcció General de Patrimoni). • **Diputació de Barcelona**. • **Ajuntament de Canet de Mar**. - El problema no és la falta de llei, sinó la **manca d’aplicació de la Llei de Patrimoni Cultural**. • Cap administració va: - Fer un **seguiment actiu** de l’estat del castell. - Reaccionar davant la **desaparició progressiva** de la col·lecció. - Impulsar una **catalogació exhaustiva a temps**. > **Conclusió amarga**: si la col·lecció s’hagués catalogat a temps, avui el castell podria ser un **gran museu-memorial** d’art i història catalana; la inacció institucional ha permès la seva **dispersió i pèrdua parcial**. --- ## Cloenda del programa • L’episodi es tanca amb la recomanació explícita del llibre **Les ombres del castell**, destacant que ajuda a: - **Conèixer millor el castell de Santa Florentina**. - Apropar-se a la **història de la família Montaner i Canmany**. - Reflexionar sobre el **destí del patrimoni cultural**. • Es recorda als **oients** que poden: - Tornar a escoltar el programa a través de **vilassarradio.cat**. - Escoltar-lo en format **podcast**, buscant *Històries de mar i de dalt* a les principals plataformes. > El programa combina amb èxit **rigor històric**, **passió pel patrimoni** i **reflexió crítica** sobre com gestionem —i a vegades perdem— el nostre llegat col·lectiu.

['castell de Santa Florentina', 'Canet de Mar', 'Les ombres del castell', 'Meritxell Jovany Canals', 'Ramon de Montaner i Vila', 'Ricard de Canmany', 'Lluís Domènech i Montaner', 'modernisme català', 'patrimoni cultural', 'col·leccionisme d’art', 'Palau Montaner', 'editorial Montaner y Simón', 'nissaga Montaner–Canmany', 'memòria oral', 'novel·la històrica', 'Alfons XIII', 'destrucció de patrimoni', 'espoli artístic', 'Maresme', 'Centre d’Estudis Domènech i Montaner', 'Institut Amatller', 'Fira Modernista de Canet de Mar', 'castells modernistes', 'patrimoni privat', 'turisme cultural']