Title:

Quan va “morir” el llatí?

## Context del programa **Històries de mar i de dalt** dedica el seu programa número 100 a una pregunta central: **quan va morir el llatí i quan comencen realment les llengües romàniques?** El convidat és **Alexis Serrano**, director de l’Arxiu Comarcal del *Maresme* i president del Centre d’Estudis Vilassarencs, que repassa amb exemples històrics com el llatí passa de ser una llengua viva a una llengua de cultura, i com, de mica en mica, es transformen i es reconeixen les *llengües romàniques*. --- ## 1. D’on surt el llatí i on s’estén? ### Origen i expansió • El *llatí* és una **llengua indoeuropea** de la branca itàlica, nascuda al *Latium vetus* (entorn de Roma), d’on ve el nom. • La seva expansió es deu a la **conquesta romana**: - Primer el *Latium* (recordant l’equip de futbol *Lazio* com a mnemotècnic). - Després bona part d’Europa, del nord d’Àfrica i d’Àsia Menor. • L’*Imperi romà* fa del llatí la seva llengua principal, sobretot a les ribes **nord i sud del Mediterrani** (Península Ibèrica fins als Balcans). A l’Orient, però, continua dominant el **grec**, llengua de prestigi filosòfic i cultural. ### Llatí clàssic i llatí vulgar • **Diferència clau**: - *Llatí clàssic*: llengua literària, escrita, de cultura i administració. - *Llatí vulgar*: llengua parlada al carrer per la gent corrent. • Amb la **caiguda de l’Imperi romà d’Occident** s’afebleix el control sobre la llengua escrita i la varietat parlada s’accelera i **evoluciona**. • El llatí clàssic **perviu molts segles** com a llengua de cultura, ciència, església i administració, mentre el parlar quotidià va donant lloc a les **llengües romàniques**: *català, castellà, francès, italià, portuguès, romanès*, etc. > Idea central: **el català (i la resta de romàniques) no “substitueixen” el llatí, sinó que són el llatí transformat al llarg dels segles.** --- ## 2. Substrat, bàrbars i naixement de les llengües romàniques ### El paper del substrat • Quan arriben els romans a cada territori, no arriben al buit: hi ha llengües prèvies, el que s’anomena **substrat**. • Exemples de substrat: - *Íbers* i *laitetans* a la zona catalana. - *Cèltics* en altres regions d’Europa. - *Vascons*, etc. • El resultat lingüístic és una **barreja** de: - Substrat indígena. - Llatí parlat (vulgar). - I, més endavant, llengües dels pobles germànics. ### Invasions o federats? L’arribada dels germànics • Des del 378 (batalla d’*Adrianòpolis*), l’Imperi d’Occident entra en crisi i permet l’entrada de **pobles germànics**: - *Francs*, *visigots*, *ostrogots*, etc. • No són tant “invasions” caòtiques com **pactes (foedus)**: pobles federats a canvi de defensa i govern del territori. • Aporten **noves llengües germàniques**, que se sumen al substrat i al llatí i **acceleran l’evolució** cap a formes cada cop més diferents del llatí clàssic. > No és una “degradació” del llatí, sinó una **evolució natural** en contacte amb altres llengües. --- ## 3. Quan s’adonen que la gent ja no entén el llatí? ### El punt de trencament: Concili de Tours (813) • Al **segle IV**, un bisbe com *sant Agustí* podia predicar en llatí i **tothom l’entenia**: pagesos, pescadors, artesans… • Al **segle IX** la situació és ben diferent: els clergues veuen que el poble **ja no entén** el llatí de la litúrgia. • Prova escrita clau: **Concili de Tours (813)**, al regne dels francs. A les actes es decreta que: - Les *homilies* i *sermons* s’han de fer en: - *in rústica romana lingua* (**llengua romana rústica**: la llengua del poble, romànica primerenca), o bé - *in lingua teodisca* (**llengua teudisca**, d’arrel germànica; el futur alemany). • Això vol dir que: - La **missa** continua en llatí. - Però l’**explicació al poble** (sermó) s’ha de fer ja en la llengua que parla la gent. • Aquesta *rústica romana lingua* és la manera de designar, encara sense nom propi, el que serà el **proto-francès** i, per extensió, les diverses *llengües romàniques*. ### Implicació històrica • Si l’any **813** els bisbes **ja veuen clar** que el poble no entén el llatí, vol dir que la separació entre **llatí escrit** i **llengua parlada** fa temps que s’ha anat consolidant. • Podem situar a grans trets el **procés de naixement de les romàniques** entre els segles **VI–IX**, però **sense una data exacta de “mort” del llatí**. --- ## 4. El primer text romànic: els Juraments d’Estrasburg (842) ### Context polític • L’any **842**, després de la mort de *Carlemany*, els seus tres nets es reparteixen l’imperi i es barallen. • Dos d’ells, **Carles el Calb** i **Lluís el Germànic**, s’alien contra el tercer, *Lotari I*, i ho formalitzen als **Juraments d’Estrasburg**. • El lloc triat, **Estrasburg**, és simbòlicament la **frontera lingüística** entre l’àmbit romànic (francès) i el germànic (alemany). ### El contingut lingüístic • Els juraments es fan **en dues llengües**: - **Lluís el Germànic** jura **en llengua romana rústica** (proto-francès) perquè l’entenguin els de Carles. - **Carles el Calb** jura **en llengua teudisca** (proto-alemany) perquè l’entenguin els de Lluís. • El text romànic és prou transparent per qualsevol parlant d’una llengua romànica actual. Exemple citat al programa: > *«Prodeo amor et procristian poblo et nostro comun salvament…»* > (*Per l’amor de Déu i pel poble cristià i la nostra salvació comuna…*) • És considerat **el primer text extens conegut** en una *llengua romànica* (no en llatí) i porta data exacta: **14 de febrer de 842**. ### Francs, romans i identitat lingüística • Els **francs** es veuen a si mateixos com el **poble escollit per Déu**: - No han passat pel cristianisme arrià com altres pobles germànics. - Es presenten com els **hereus “millorats” de Roma**. • Això els genera un problema ideològic: - Diuen que quan van conquerir la Gàlia van **matar tots els romans**. - Però ells mateixos **parlen una llengua derivada del llatí** (que era la llengua dels romans). • Per evitar anomenar-la “llengua dels romans” (que són els enemics del relat), acaben parlant de **“francès” (françois)**, tot i que l’origen real és romànic/llatí. --- ## 5. De “lingua romana” a “romanç” i als noms actuals ### Ús del terme “romance / romanç” Al llarg de l’edat mitjana i a l’inici de l’edat moderna, es fa servir tota una gama d’expressions per referir-se a les llengües derivades del llatí: • *lingua romana rústica* • *lingua vulgaris*, *lingua communis* • *romando*, *romans*, *romance*, *romanç*… ### Tres exemples documentals 1. **Friül/Venècia (segle XIV)** - Un autor del voltant del **1300** redacta un **glossari** per entendre literatura cavalleresca escrita en francès. - Diu que hi ha paraules: > *«in romando, la cual non intendo»* > (*en romanç, que no entenc*). - Entén el francès com una **llengua romànica** (*romando*), diferent de la seva (friülà/venecià). 2. **Val d’Aosta (1441)** - En un **judici per enverinament**, la sentència està escrita en llatí però es **llegeix als acusats en “llengua romans”** perquè la puguin entendre. 3. **Salamanca (1556)** - El mercader florentí *Giovanni Giunti* (castellanitzat com *Juan de Juntas*) fa una **procura judicial**. - L’escrivà diu que el text està **«escrito en latín y traducido en romance»**. - Aquest *romance* és el que avui en diríem **castellà**. > Fins ben entrat el segle XVI, *romanç/romance* vol dir, simplement, **“la llengua del poble derivada del llatí”**, sigui català, castellà, portuguès, etc. --- ## 6. L’humanisme: el gran malentès sobre l’origen del llatí ### El problema teològic i la Torre de Babel Amb el **Renaixement** i l’**humanisme** (segles XIV–XV), els intel·lectuals tornen a preguntar-se **d’on surten les llengües**. • Segons la **Bíblia** (mite de la *Torre de Babel*), Déu fa que els humans parlin llengües diferents **com a càstig** perquè no es puguin entendre. • Però, alhora, els humanistes comproven que **tota Europa culta s’entén en llatí**: - Un italià, un espanyol, un alemany o un suec poden escriure’s i debatre **en llatí**. • Això xoca amb la idea de Babel: si Déu vol que no ens entenguem, **com és que hi ha una llengua universal comuna?** ### La teoria de Dante: el llatí com a llengua artificial **Dante Alighieri**, al *De vulgari eloquentia*: • Observa que: - Cada regió d’Itàlia té el seu *vulgar* (parlar popular) amb variants. - A França hi ha un altre *vulgar*, molt diferent. • Per explicar la universalitat del llatí, proposa una teoria **inversa a la moderna**: - A l’antiguitat, diu Dante, **els savis d’Europa es van reunir i van “inventar” una llengua comuna**, una mena d’*esperanto antic*. - Aquesta llengua artificial seria el **llatí**, creat sobre la base de vulgars preexistents (italià, francès, castellà, etc.). • Dante pensa fins i tot que els creadors del llatí **van tenir una predilecció per l’italià**: - Diu que el llatí ha manllevat elements com *sic* del *sí* italià. > Avui sabem que és exactament al revés: **les llengües romàniques deriven del llatí**, no a l’inrevés. ### Altres humanistes que defensen la mateixa idea • **Brunetto Latini**, mestre de Dante, diu que els antics savis, per poder entendre’s, **“van trobar la gramàtica”** i van acordar la llengua llatina com a codi comú. • **Egidio Romano** afegeix que el llatí s’hauria creat deliberadament com a **llengua apta per a la filosofia i la ciència**, massa complexa per ser espontània. • Aquests autors oposen: - El llatí (llengua **gramatical**, elaborada, plena de declinacions i formes verbals). - Les llengües apreses de la mare (*vulgars*), limitades al **dia a dia** i poc aptes, segons ells, per a discursos filosòfics elevats. ### El gir renaixentista: Biondo Flavio • **Flavio Biondo** és un dels primers a **rebutjar** la idea del llatí com a invenció artificial. • En un intercanvi epistolar amb **Leonardo Bruni** (que encara defensa la teoria “inventada”), Biondo diu que: - Les llengües **canvien de manera imperceptible**, com una persona que creix. - La gent creu que “s’ha parlat sempre igual” en una ciutat, però no és cert. • Argumenta que: - El llatí **evoluciona** per contacte amb els **bàrbars** (citant *Ciceró*, que ja es lamentava de usos “corruptes”). - Amb la massiva entrada de pobles no romans, la llengua va **mutant** fins a donar lloc a les romàniques. > Amb l’humanisme i el Renaixement es comença a entendre el llatí **no com una invenció**, sinó com **l’antecessor històric de les llengües romàniques**. --- ## 7. El llatí com a llengua de cultura i debat fins a l’edat moderna ### La funció del llatí en el món intel·lectual • El llatí esdevé la **llengua del saber i de la discussió**: - Filosofia, teologia, matemàtiques, ciències naturals, dret, etc. - Universitats d’Europa: *Salamanca, París, Oxford, Cambridge*, etc. • Els **intel·lectuals** participen en autèntics **“tornejos dialèctics”**: - Es reuneixen en congressos (d’aquí ve el mot “*congrés*”). - Debaten públicament en llatí davant d’un auditori que decideix, amb els seus aplaudiments, qui ha argumentat millor. • Molts grans predicadors i acadèmics **sabien de memòria** la Bíblia o textos clau, per poder citar-los en llatí com a autoritat en els seus debats. ### El cas de Blaise Pascal (1654) • El gran matemàtic francès **Blaise Pascal** escriu cartes a **Pierre Fermat** sobre problemes de probabilitat. • En un moment donat, tot i estar escrivint en francès, li diu: > *«Us ho diré en llatí, perquè en francès no es pot explicar.»* • Això mostra que **encara al segle XVII** el llatí es percep com **més adequat** que les llengües vernacles per a alguns àmbits científics i tècnics. --- ## 8. El llatí “viu” entre diplomàtics, jutges i clergues (segles XVII–XVIII) ### Samuel Pepys i la diplomàcia en llatí **Samuel Pepys** (Pips), alt funcionari anglès del segle XVII (secretari del Ministeri de Marina): • En una visita als Països Baixos, es reuneix amb el **ministre de Marina holandès**: - No comparteixen ni anglès ni francès (que era la llengua diplomàtica emergent). - Acaben **parlant en llatí**, que tots dos coneixen per formació. • En una altra observació sobre Rússia, Pepys comenta que a Moscou **l’únic que parla llatí és el ministre d’Exteriors**, precisament perquè ha de tractar amb altres estats. ### El llatí als tribunals • Després de la revolució d’*Oliver Cromwell* i la restauració monàrquica a Anglaterra, Pepys explica que: - S’ha restablert l’ús del **llatí als tribunals**. - El seu cosí, jutge, ha d’abandonar el càrrec perquè **no entén el llatí jurídic**. > Fins ben entrat el segle XVII, el llatí continua sent **llengua de la justícia** en diversos països europeus. ### El duc de Saint-Simon i els canonges de Toledo (1722) • El **duc de Saint-Simon**, memorialista francès del segle XVIII, visita **Toledo**. • Allà coneix dos **canonges nebots de l’arquebisbe**, que li fan una **dissertació en llatí**. • Ell explica que: - No pot respondre en francès, perquè no l’entendrien. - Es veu obligat a fer una resposta en llatí, *«d’aquella manera»*, però suficient per rebre **aplaudiments i agraïments**. • Mostra que el llatí és encara **codi comú de comunicació culta** a inicis del segle XVIII. ### El llatí a l’Església i al Vaticà • El llatí es manté com a **llengua litúrgica de l’Església Catòlica** fins al **Concili Vaticà II** (segle XX). • **Avui**: - És **idioma oficial de l’Estat del Vaticà**. - Tots els cardenals han estudiat llatí. - És plausible que en conclaves recents part de la comunicació interna sigui encara en llatí. > És una **llengua morta perquè no té parlants nadius**, però continua **activa com a llengua de cultura, litúrgia i especialitats**. --- ## 9. El llatí avui: una llengua morta que encara parlem ### Expressions llatines en el nostre dia a dia Encara avui fem servir de manera quotidiana **llatinismes**, sobretot en àmbits tècnics, jurídics, científics i culturals: • *homo sapiens* • *in vitro* • *virus* • *habeas corpus* • *alter ego* • *a priori* • *carpe diem* • *curriculum vitae* A més, el llatí es manté com a **llengua de referència** en la *classificació taxonòmica* d’espècies vives. ### El veredicte: quan va “morir” el llatí? • **No hi ha cap decret de defunció** del llatí: - Ningú va decidir un dia concret: “A partir d’ara el llatí es deixa de parlar i naix una nova llengua”. • Des del punt de vista popular: - Ja al **segle IX** (Concili de Tours, 813) es constata que el **poble parla una altra cosa**, les primeres **llengües romàniques**. • Des del punt de vista culte: - El llatí **continua viu com a llengua escrita i acadèmica** fins, com a mínim, el **segle XVIII**, i encara més en alguns àmbits (Església, dret, ciència). • Des del punt de vista polític actual: - És **idioma oficial del Vaticà**, s’ensenya i s’utilitza en àmbits concrets. > Conclusió del programa: el llatí és una **llengua morta com a llengua materna**, però **sobreviu dins les llengües romàniques i en múltiples usos cultes**. D’una manera o altra, **quan parlem català, seguim parlant llatí evolucionat.** --- ## 10. Tancament del programa • Es recorda que aquest és el **programa número 100** de *Històries de mar i de dalt*. • Agraeixen la presència d’**Alexis Serrano** i la fidelitat dels **oients**. • Informen que es pot tornar a escoltar el programa a través de **vilassarradio.cat** i a les principals plataformes de *podcast* cercant *Històries de mar i de dalt*. > Un episodi que combina **rigor històric** i **anècdotes il·lustratives** per mostrar que el llatí no va morir d’un dia per l’altre, sinó que es va **transformar lentament en les llengües que parlem avui**.

['llatí', 'llengües romàniques', 'història de la llengua', 'Concili de Tours', 'Juraments d’Estrasburg', 'humanisme', 'Renaixement', 'Dante Alighieri', 'Flavio Biondo', 'Blaise Pascal', 'Samuel Pepys', 'francs', 'germànics', 'llengua vulgar', 'llengua de cultura', 'Església Catòlica', 'Vaticà', 'Històries de mar i de dalt', 'Vilassar Ràdio']