Title:

El cant de la Sibil·la: orígens, variants i vigència

## Tema central de l’episodi **Episodi monogràfic dedicat al *Cant de la Sibila***, tradició litúrgica medieval que anuncia la fi del món i el judici final, avui viva a diverses esglésies de la Mediterrània. La convidada és **Laura Castellet**, doctora en Història Medieval i intèrpret del cant a la Seu d’Urgell. --- ## Origen històric del Cant de la Sibila ### Arrels antigues i cristianització • **La Sibila** és una *profetessa de l’antiguitat clàssica* (en aquest cas, la *Sibila Eritrea*), figura pagana que prediu el futur. • Els seus textos profètics circulen **des d’almenys mil anys abans de Crist** i es van adaptant al llarg dels segles. • A Època romana i bizantina, autors com **Eusebi de Cesarea** i, sobretot, **Sant Agustí** incorporen fragments de les profecies sibil·lines al discurs cristià. • La versió de Sant Agustí esdevé **text de referència teològica** i acaba integrant-se a la litúrgia. ### Entrada a la litúrgia carolíngia • Cap a l’any **800**, la litúrgia de l’Església carolíngia introdueix **sermons de Nadal** que inclouen els versos de la Sibila per demostrar que *fins i tot una pagana* havia anunciat Crist. • Inicialment, la profecia forma part de **discursos doctrinals** (conversió de jueus, pagans i arrians), amb cites “a peu de pàgina” dels versos sibil·lins. • Aquests versos, llargs i en forma de poesia, s’acaben **cantant o recitant amb cantilanació** per donar-los més rellevància dins la missa. --- ## Difusió geogràfica i primers testimonis ### De Lió i la Provença a Catalunya • Hi ha testimonis de la Sibila a **Lió, Montpeller, Narbona, Sant Benet de Niana** i altres centres de la Provença i la Narbonesa. • Des d’aquest nucli francocarolingi, el cant arriba als **comtats catalans** (integrats a la diòcesi de Narbona i a la Marca Hispànica). ### Testimonis medievals a Catalunya • **Segle IX–X**: ja apareixen sermons de Nadal que integren la profecia de la Sibila. • **Finals del segle X**: a **Ripoll** ja hi ha **partitures de la Sibila**, primer amb el text i després amb música afegida. • Dubte històric: - No se sap si al principi es cantava però **no s’escrivia la música**. - O si va passar de *recitat declamat* a *cantat* amb el temps. • Al llarg de tota l’Edat Mitjana, hi ha **notícies disperses** que indiquen on es canta, qui ho interpreta, si hi ha cor, etc. --- ## Text, llengües i evolució del contingut ### Del llatí a les llengües vernacles • El **text llatí d’arrel agustiniana** es manté fins al segle XIV. • La **primera versió no llatina** documentada és en *occità/provençal* (Montpeller, Sant Benet de Niana). • A partir del **segle XV–XVI**: - Es van introduint **versos en llengua vulgar**: primer occità, després **català**. - Al **segle XVI** ja es canta majoritàriament en català a molts llocs. • Altres llengües: - **Mallorca, Alguer, País Valencià**: en català (amb les seves variants locals). - **Castella**: hi ha versions en castellà. - **Portugal (Braga)**: es manté la versió llatina fins als **anys 50 del segle XX**. ### Contingut apocalíptic i adaptacions • La **versió llatina antiga** és menys escatològica: - Parla sobretot d’un **canvi del món** (redactada en context de la caiguda de l’Imperi Romà). • A partir del **segle XIV** i, sobretot, en les versions en llengua vulgar: - S’hi afegeixen **imatges de la fi del món, desgràcies i judici final**. - El missatge es fa **més impactant i visual** per a la gent. • Ideològicament, la profecia recorda que **el món canvia** i cal preparar l’ànima segons el testimoni de Crist. • La tradició permet **adaptacions contemporànies**: la mateixa Laura Castellet va introduir el 2020 una estrofa sobre *“un virus que vindria d’Orient”*, que va fer aixecar el cap als fidels; mostra com el text continua sent **actualitzable**. --- ## Posada en escena i funció litúrgica ### La nit de Nadal a l’edat mitjana • Context: - Es tracta de la **Vetlla de Nadal**, una de les celebracions litúrgiques més importants del món catòlic. - Es feia **vetlla nocturna** amb diversos sermons per tenir el poble despert i atent. • Elements escènics: - Esglésies **fosques**, il·luminades només amb *llànties, ciris i espelmes*. - La Sibila i altres personatges (Nabucodonosor, Virgili, Jeremies, Elisabet…) podien intervenir amb **discursos o cants**. - Es tracta d’una mena de **“teatre litúrgic”**: no és teatre profà, sinó dramatització dins la missa. • Funció: - **Atraure i impressionar** els fidels (comparat amb “anar al cinema un cop a l’any”). - Fer que el **missatge ideològic i religiós** –judici final, canvi del món, conversió– arribi amb més força. ### Música, cant i importància litúrgica • En la litúrgia, **les parts rellevants es canten** per subratllar-ne el pes espiritual. • La **cantilanació** (pocs tons repetits) pot evolucionar a **melodies pròpies**. • Exemples actuals: el moment de la **consagració** encara es pot fer parlat o cantat, segons la solemnitat. • Probablement els **versos de la Sibila** van néixer com a discurs declamat amb entonació i van adquirir progressivament **melodia estable**. --- ## Qui canta la Sibila? Gènere i veus ### A l’edat mitjana • El personatge **Sibila** és femení, però **no sempre el canta una dona**: - En **monestirs femenins**, lògicament, ho canten monges. - En **catedrals i monestirs masculins**, ho poden cantar **clergues, escolans o nois**. - No hi ha una identificació “operística” estricta entre sexe del personatge i sexe de qui canta. • Es tracta d’un **text litúrgic**, com el *Magnificat* (cant de Maria): pot ser cantat per homes o dones segons el context comunitari. ### Pràctica actual • Avui, per identificació simbòlica amb el personatge, **sovint ho canten dones** (veu de mezzosoprano/soprano). • **Mallorca (Lluc)**: tradició de nens i nenes (els “blauets de Lluc”); es manté una versió molt antiga, probablement estabilitzada al segle XVII. • **Alguer**: tradicionalment ho cantava un canonja; ara un cantant de cor (home), però podria passar a veu femenina si el cor ja és mixt. • Tendència general a **feminitzar la figura** en la representació contemporània, però sense obligació litúrgica. --- ## Variants musicals i de text ### Versions locals i transmissió oral • Les **còpies de partitures** i la transmissió oral fan que cada lloc tingui **variants pròpies**, tant de text com de música. • Petites diferències acumulades amb el temps generen **“versions de lloc”**: - *Versió de l’Urgell*, *de Girona*, *de Barcelona*, *de Tarragona*, etc. • La Laura Castellet canta la **versió de la Seu d’Urgell** a la Catedral d’Urgell cada Nit de Nadal. ### Estructura musical: tornada i cor • En les versions antigues, els **primers versos es repeteixen** com a tornada. • A partir de les versions catalanes, s’hi afegeix una **tornada fixa** (p. ex. *“El jorn del judici, per a qui haurà fet servici”*), que **repeteix el cor**. • Ja al segle XVI: - En moltes esglésies, el cant s’acompanya **d’orga**. - Hi ha adaptacions polifòniques a **tres o quatre veus** en diversos cançoners. ### Exemples cantats a l’episodi > **Versió llatina antiga (segles X–XI)** > Melodia sencera iudiciària: *“Iudici signum…”* (Laura en canta l’inici) > **Versió catalana “estàndard” (segle XVI, Seu d’Urgell)** > Tornada: *“El jorn del judici, per a qui haurà fet servici”* > Estrofa: *“Un rei vendrà perpetuant, vestit de nostra carn mortal, del cel vendrà certament per fer del segle jutjament.”* > **Versió mallorquina (Seu de Palma)** > Mateixa base melòdica, però molt **ornamentada** amb *“gorgoritos”*; la tornada s’allarga amb melismes. • **Durada**: - Versió catalana d’Urgell: unes **13 estrofes**, 20–25 minuts. - Versió mallorquina: menys estrofes però molt més ornamentades; pot durar **una hora** si es canta sencera. --- ## La qüestió de la posada en escena ### De la medieval a la moderna • Segles XII–XIII: - Es documenten **repartiments espacials**: dos clergues joves canten des de bandes oposades, amb un **cor davant del presbiteri** que respon la tornada. - Ja hi ha formes elementals de **teatralització interna**. • Segle XVI (Renaixement): - Creix la **parafernàlia pública**: processons del Corpus amb àligues, cavallets, gegants… - Algunes Síbiles es converteixen en **gran espectacle** i poden “tapar” la resta de la litúrgia. • Segle XXI: - Molta part de la **posada en escena espectacular actual** (baixar llums, aparició solemne, efectes de llum, encens, processons internes) és en part **creació moderna** inspirada en la sensibilitat contemporània. ### Vestimenta i símbols • Elements habituals: - **Túnica, capa, capell i espasa** com a signes distintius. - En alguns llocs, vestuari **històric del segle XVI–XVII** conservat i encara emprat (p. ex. Santuari de Lluc). - A la Catedral de Barcelona, la Sibila surt amb el **rostre pintat de blanc i barret renaixentista**. • Laura Castellet sol usar **vestuari medieval** que ja fa servir en altres projectes de música antiga. ### L’episodi de Coaner i les neules • En el **mil·lenari de Coaner**, van organitzar un acte amb el Cant de la Sibila (interpretat per la mateixa Laura). • Inspirant-se en notícies històriques de Mallorca, van **penjar neules rodones** al sostre de l’ermita (les *neules medievals*, no cargolades). • Al final del cant, la Sibila fa un gest amb l’espasa i **cauen les neules sobre la gent** (a Coaner, mitjançant cordes, no tallant literalment). • A Mallorca, antigament, aquestes neules eren de pasta; avui, tant a Mallorca com a la Basílica del Pi, se’n pengen **de paper**, sovint tallades per nens. • L’acte incloïa també la recuperació d’un **rotlle de campanetes** que sona al final, creant un **clímax sonor i visual** molt festiu. --- ## Prohibicions, interrupcions i recuperacions ### Concili de Trento i desaparició parcial • **Segle XVI – Concili de Trento**: - La Contrareforma vol **netejar la litúrgia** d’elements considerats accessoris (pastorets dins l’església, dramatitzacions diverses…). - Es recomana **deixar de fer el Cant de la Sibila** i altres representacions. • En alguns llocs es va suprimir ràpidament; en d’altres, es va tolerar durant uns anys per por de perdre feligresos. • A **Ripoll**, per exemple, es deixa de cantar al segle XVI i només es recupera en temps recents, amb la **versió llatina antiga**. ### El cas excepcional de Mallorca i l’Alguer • **Mallorca**: - Hi hagué una interrupció de només **un parell d’anys** després de Trento. - Un bisbe nou, per evitar conflictes amb el poble, **accepta que es mantingui** la tradició. - Des de llavors, el cant **no s’ha deixat de fer**, tot i èpoques de certa decadència. - Avui es canta a **totes les parròquies de Mallorca** i també a Menorca, fins i tot on no hi ha constància medieval d’haver-s’hi cantat. • **L’Alguer**: - També hi ha **continuïtat ininterrompuda** de la tradició. - El bisbe d’allà, en el seu moment, tampoc no s’hi va oposar quan es reformava la litúrgia. ### Segle XIX: crisi i renaixement • A mitjan/final del XIX, a Mallorca, el cant estava **a punt de desaparèixer** per decaïment de la qualitat (versions “patètiques” amb pocs mitjans). • L’**arxiduc Lluís Salvador d’Àustria**, enamorat de la cultura mallorquina, el documenta i el posa en valor. • L’interès de l’arxiduc fa que **historiadors, folkloristes i musicòlegs** mallorquins es prenguin seriosament la seva conservació. • Això impulsa la **revitalització** del Cant de la Sibila a Mallorca i, per irradiació intel·lectual, també a terres catalanes. ### Segle XX: dictadura i recuperacions • Durant la **dictadura franquista**, el cant **es pot mantenir** si: - Es veu com a *folklore religiós* i - Té el suport del bisbat. • No hi ha una repressió específica contra el Cant de la Sibila. • El musicòleg **Higini Anglès** dedica un estudi fonamental a les Síbiles dins la seva obra sobre la música a Catalunya fins al segle XIII. • Gràcies, entre altres, a Anglès: - S’havia d’haver recuperat a la **Catedral de Barcelona** el 1936, però la Guerra Civil ho impedeix. - El 1949 es comença a cantar a **Santa Maria del Mar** (Barcelona), on encara es manté amb algunes interrupcions. --- ## El reconeixement de la UNESCO i el paper de Mallorca • El **2010**, la **UNESCO declara el Cant de la Sibila de Mallorca Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat**. • El que es reconeix és: - La **continuïtat històrica** del cant, des de Lió i la Provença fins a Catalunya, Mallorca i l’Alguer. - La seva condició de **fil ininterromput** de tradició cantada de Nadal. • A Mallorca, el Cant de la Sibila és avui **signe fort d’identitat**: - *“Mallorca és la Sibila i la Sibila és Mallorca”*, resumeix Laura. - Té un caràcter alhora **religiós, cultural i identitari**. --- ## Pràctiques contemporànies i diversitat actual ### Col·locació dins la missa • Normativament, el Cant de la Sibila **ha d’anunciar** el naixement de Crist, de manera que: - S’ha de fer **abans de l’Evangeli** o, com a molt, abans de començar la Missa del Gall. • Casos pràctics: - A la **Seu d’Urgell**, per decisió del bisbe, la Sibila es canta a les **11:40** (12 menys 20) i la missa comença a les 12. - En altres catedrals, la missa comença a les 12 **amb** el Cant de la Sibila integrat. ### Versió de concert vs. versió litúrgica • A banda de la Missa del Gall, es fan **versions de concert** durant l’Advent i el Nadal. • Laura Castellet comenta que cada any pot arribar a cantar **una dotzena de Síbiles**: - Només una dins de la Missa del Gall. - Les altres en concerts o celebracions prèvies. ### Adaptacions musicals contemporànies • **Catedral de Barcelona**: - Es fa servir la **melodia del segle XV** per a la part de la Sibila. - La **resposta del cor** es renova cada any amb un **compositor diferent**, que decideix també l’acompanyament instrumental. - Cada any hi ha, doncs, **una nova versió única**, i s’han editat les partitures dels primers deu anys del projecte. • Hi ha compositors moderns que creen **versions corals noves** a partir del text tradicional. • En moltes esglésies es mantenen **orgue, cor i formacions instrumentals variades**; en d’altres, si hi ha pocs mitjans, es pot fer a **veu sola**, per no perdre la tradició. ### Diversitat de llocs i experiències • Laura canta regularment a: - **Seu d’Urgell** (versió de l’Urgell, context litúrgic). - **Parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida a l’Hospitalet de Llobregat** (església moderna, però amb el cant integrat a la vida parroquial). - Altres llocs puntuals (p. ex. **Coaner**, **Su (Solsonès)** amb el cor de Coaner, etc.). • L’efecte estètic i emocional **canvia segons l’espai**: no és el mateix una església mil·lenària que un temple de totxo dels anys 50, però el **nucli de la tradició** es manté. --- ## El llibre de Laura Castellet ### Recomanació bibliogràfica • Al final de l’episodi, la presentadora demana una recomanació de lectura per aprofundir en el tema. • Laura recomana el seu propi llibre: > **“Sibila, naixement, metamorfosi i supervivència d’una profecia cantada”** > Editorial **Rafel Dalmau, editors** (publicat l’any anterior a l’enregistrament). • L’obra ofereix: - Un **resum actualitzat i complet** de la història del Cant de la Sibila. - L’anàlisi de **naixement, transformacions i persistència** de la profecia cantada en el temps i l’espai. --- ## Idea de fons L’episodi mostra com el **Cant de la Sibila** és molt més que una “cançó de Nadal”: és una **tradició mil·lenària** que connecta l’antiguitat pagana amb el cristianisme medieval, i el passat amb el present. A través de la seva música, textos i posades en escena, el cant continua **interpel·lant el nostre temps** en un món que també viu canvis profunds i incerteses.

['Cant de la Sibila', 'litúrgia medieval', 'Nadal', 'judici final', 'profecies sibil·lines', 'Sibila Eritrea', 'Sant Agustí', 'Església carolíngia', 'música medieval', 'Mallorca', 'Alguer', 'Catalunya', 'Seu d’Urgell', 'Catedral de Barcelona', 'Santa Maria del Mar', 'Santuari de Lluc', 'Occità', 'llatí', 'català', 'UNESCO', 'patrimoni immaterial', 'Concili de Trento', 'Contrareforma', 'teatre litúrgic', 'arxiduc Lluís Salvador', 'Higini Anglès', 'Coaner', 'neules', 'cor i orgue', 'tradició oral', 'versions locals']