Aquí comença Històries de Mari Dadal, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges, una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassà Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
El cant de la Sibila és una tradició litúrgica i teatral medieval que es canta principalment a la nit de Nadal, la vigília del 25 de desembre, a diverses esglésies del Mediterrani, sobretot a Catalunya, Mallorca i l'Alguer.
La seva essència és un profètic anunci de la fi del món i del judici final, cantat per una figura femenina coneguda com la Sibila, que és una profetesa de l'antiguetat clàssica adaptada a la tradició cristiana. Avui, a Històries de Mar i de Dalt, parlarem del cant de la Sibila i per fer-ho ens acompanya la doctora Laura Castellet.
Històries de Mari Dadal.
Coneguem el convidat. La Laura Castellet és doctora en Història Medieval. Té el Premi Extraordinària de la Universitat de Barcelona. Màster en Cultures Medievals. Llicenciada en Belles Arts. Va formar part de l'equip que va recuperar el cant de la Sibila a la Seu d'Urgell, que canta en la versió de l'Urgell. Sempre s'ha dedicat a la música com a hobby de luxe barrejat amb la història. També és il·lustradora d'ofici.
Benvinguda, Laura. Hola, què tal? Com anem? Bé, abans de començar la nostra xerrada, volia comentar que avui estem fent el programa des de dos estudis de ràdio diferents. La nostra convidada està a Ràdio Vilafant, a qui volem agrair la seva col·laboració i facilitats per poder fer aquest programa, i en concret, o en especial, el tècnic, l'Ivan Llerpes.
A la presentació jo comentava que es canta sobretot a Catalunya, Mallorca i a l'Alguer. És així? Actualment sí. Abans s'havia cantat, des de la mitjana s'havia cantat amb altres bandes, però va quedar, de fet, es va mantenir en alguns llocs de la península, de Portugal, a l'Alguer, a Mallorca, i en alguns llocs es va anar perdent i en altres s'ha revifat.
i en el cas de Catalunya i també País Valencià, doncs s'ha recuperat amb molt d'èxit. Comentava jo a la teva presentació que tu formaves part de l'equip que va recuperar el camp de la Sibila a la Seu d'Urgell. Quan va ser això? Quan es va recuperar aquest camp?
Mira, a la Seu d'Urgell hi ha notícia de què s'havia fet el cant de la Sibília des d'època medieval, i la partitura que queda amb un ordinari de la Seu d'Urgell és de principis del XVI,
I, bueno, hi havia la idea de recuperar-ho i de tornar-ho a cantar en el seu moment litúrgic, no fer un concert ni res, sinó cantrés a Benit de Nadal. I ho vam recuperar l'any 2011, o sigui que ara ja deu fer 15 anys, gairebé. 15 o 16, no?, ben bé, quasi. Sí, sí, sí, el 2011 ja es va començar a cantar. Val.
I una de les coses que també he dit és que és la versió de l'Urgell. Per tant, vol dir que hi ha diferents cants de Sibila, segons la zona on es canti? Sí, perquè pensa que antigament, quan es feia una còpia d'una partitura, d'un llibre, o quan es passava una tradició d'una part a l'altra, tampoc no era...
No era exacte que exacte, no teníem la foto per Instagram per seguir-ho exactament, no? I, per tant, va variant una miqueta d'un lloc a l'altre. Hi ha variacions que són molt mínimes, n'hi ha que són més significatives, però vaja, vull dir que cada lloc té una miqueta la seva peculiar versió tant de música com de text. Sí, sí. I la que canto jo, la nit de Nadal, perquè després en faig d'altres...
Però a nit de Nadal faig la versió de la Seu d'Urgell a la Catedral d'Urgell. Llavors, el dia 24 de desembre et trobarem a la Seu d'Urgell cantant la versió de l'Urgell del Cant de la Sibila.
És així, val. No sé si podies fer-nos una petita... Perquè, clar, jo suposo que potser hi ha gent que sap què és això del Cant de la Civila. Jo no sabia ni que existia, he de ser molt sincera, no en tenia ni idea, però una coneguda de totes dues, que és l'Alexandra Capdevila, que de fet...
ha vingut aquí com a convidada, em va dir un dia has de convidar una amiga meva a parlar del cant de la civil i vaig pensar, si m'ho diu l'Alexandra ho he de fer perquè segur que és un tema interessantíssim però de veritat que no sabia el que era i m'ha sobtat molt
Hi ha molta gent que es pensa que és una cançó mallorquina o tradicional mallorquina. Hi ha gent que coneix la Sibila per la versió de Maria del Mar Bonet. Però, vaja, la Sibila és molt antiga. De fet, el que és la profecia de la Sibila es va impulsar des de l'església carolíngia al voltant de l'any 800, per situar-nos una miqueta,
a partir d'un testimoni d'una civila que s'arrossegava des de l'antiguitat. Vull dir que els textos de la civila s'han anat adaptant amb el temps, però és una tradició antiquíssima. I des de l'església carolíngia va passar...
a la part de Catalunya que es va integrar a les diòcesis de Narbona, la diòcesi de Narbona, però diguem tots els comptats que es van integrar al Montcarolingi, la marca hispànica, per entendre'ns. I llavors en aquell moment s'havia cantat, se suposa que a Lió...
hi ha bastantes versions tant de Montpaller com de Narbona, de Sant Benet de Niana, de llocs de la Provença, de la Narbonesa, i també va passar, doncs això, els comptats catalans, i a partir d'aquí es va anar escampant i es va acabar cantant, o dient els versos, o dient els versos cantats, perquè a vegades no sabem ben bé en quin moment comença a haver-hi música o si sempre n'hi ha.
i s'havia passat a cantar o a interpretar els versos tant a Castella, ja et dic a Portugal, a Braga, perquè formava part de la diòcesi de Lleó, i des de Catalunya també va passar tant a València com a Mallorca i també a l'Alguer. I mira, és on ha acabat quedant, quan en algun moment donat va deixar de cantar-se.
Llavors, en el segle X no existia encara aquesta versió catalana del cant o el càntic de la Sibila, tal com es coneix a partir del segle XIII i XIV, no?
Bé, de fet, tenim notícia que els discursos de Nadal en què hi havia integrat dintre dels sermons, per dir-ho així, els versos de la Sibila ja apareixen al segle IX i a finals del X sabem que ja es feia la Sibila dintre de la litúrgia de quatre llocs rellevants de Catalunya, monestir sobretot,
I el que passa amb les primeres partitures és que són textos escrits dels versos de la Sibila i al cap d'un temps els hi afegeixen la música.
I llavors no sabem si és que al començament no els hi havien afegit perquè no s'escrivia la música, si no calia afegir-ho perquè tothom ja se la sabia de memòria, o si és que arriba un moment que passa de ser, diguem, recitat o declamat a ser cantat. Però a finals del X ja tenim partitures de la Sibila a Catalunya, o a de Ripoll concretament. A partir del segle X ja tenim música i lletra.
Exacte. El text, que s'ha anat adaptant amb el temps, però en aquells moments seria la versió llatina de Sant Agustí, ja es transmetia a diversos llocs, és la que dura ben bé fins al 14, i que hi hagi música, jo he deduït que quan aquest missatge de la Sibila arriba a Catalunya ja ve amb música,
però tenim partitura a finals del segle X. I durant tota la mitjana anem tenint notícies. Ara és aquí, ara és allà, es diu que és en música, que hi ha uns certs personatges que la canten, que si hi ha un cor, si no hi ha cor, si des d'on es canta... Es va adaptant amb el temps. A veure si ho entenc, jo t'ho pregunto.
Sí. La música, o sigui, el que seria la música és la mateixa a tot arreu i el que canvia són els versos, la manera de la posada en escena, perquè tot això teníem una posada en escena, no? També després això, si de cas ho podem comentar. També.
Sí, de fet, on apareixen els versos de la profecia de la Sibila és en una sèrie de discursos que el programa litúrgic de Carolingi, de principis del segle IX, va introduir aquests versos i aquests discursos, aquests sermons a la nit de Nadal.
I hi havia una sèrie de sermons, n'hi havia un que era la conversió de jueus pagans i arriants, i llavors deia diverses raons per les quals aquests col·lectius s'havien de convertir al cristianisme. I una de les raons que s'esgrimien amb textos, diguem, amb cita literària, com si fos un peu de pàgina,
doncs era dir que la Sibila, que era pagana, ja va predir l'arribada de Crist. I llavors això formava part d'aquests discursos. Com que aquesta profecia de la Sibila és llarga i és envers, doncs deuria portar ja des del principi una certa intenció, no sé ben bé si posada en escena,
Però segurament, més que declamar-se, ja es deuria fer amb una certa cantilanació, perquè així també queda més. Perquè les coses rellevants de la missa es canten, ara i abans, i a partir d'aquí es va embolicant la troca.
I arriba un moment que ja hi ha una aposta d'escena juntament amb altres testimonis de conversió, la civila ja va disfressada, porta uns elements distintius i acaba sent una aposta d'escena bastant peculiar. Jo ara també m'imagino, estem al 2025 i tothom més o menys ha vist moltes coses, però jo m'imagino en el segle X...
aquella pobra gent, allà amb aquelles esglésies tan fosques, o crec que devien ser fosques, no?, perquè aquells amb els murs i tal, igual, que els hi aparegués algú que els comencés a dir, perquè, a més a més, l'essència del can és el missatge de la fi del món i del judici final, vull dir que no devia ser pas molt divertit, no?,
La versió que és més escatològica, que incideix més en totes aquestes desgràcies, és la que es fa en llengües vernacles, en aquest cas en català, i a partir del 14. Les versions anteriors, en llatí, no és tan espectacular, per dir-ho així,
Però sí, evidentment, està parlant simplement... La civila el que transmet és que el món canviarà. De fet, la versió llatina es va redactar en el moment de la caiguda de l'imperi romà. I diu, el món està canviant, també ara està canviant. Potser per això ara és un moment que ens interpel·la una miqueta la civila.
I llavors va posar una sèrie d'exemples de coses que aniran cap per avall i que hem d'estar preparats, i evidentment el cristianisme el que diu és que hem d'estar preparats segons el testimoni de Crist. El fet que sigui a la nit de Nadal que l'església era fosca, és que era fosc tot, no hi havia bombetes, per tant, durant el dia hi havia claror i a la nit no n'hi havia, a no ser que estiguessis en un lloc on hi hagués capacitat de tenir molta llum.
I a les esglésies, doncs, evidentment, hi havia llànties, hi havia ciris, hi havia espelmes... I la nit de Nadal, que en el món catòlic, dintre del cristianisme, en el món catòlic, és la celebració litúrgica més important...
doncs, evidentment, es feia vetlla tota la nit, per tant, per això hi havia diversos discursos, per distreure una miqueta el personal. I si se'ls podia distreure amb una miqueta de teatre, doncs millor. Però, esclar, valgui la comparació, però era com anar al cine un cop a l'any. Era el moment que tenies un cert espectacle, uns missatges, uns personatges, i et trobaves amb tothom, les esglésies estaven plenes...
Era el moment de transmetre aquests discursos perquè era quan hi havia més gent. No, clar, el que segur que per molta gent devia ser un espectacle, no? I a més, probablement el missatge que et donaven, només que per veure'l d'aquella manera, t'entrava molt més que si te'l deien pel carrer, no sé, eh? Penso jo. Sí, evidentment, pel carrer...
No, no, entén-me, entén-me. Un missatge ideològic, sí, sí, sí. Però vull dir que, jo què sé, un sermó, una homilia d'un dia qualsevol, doncs té un missatge. Si part d'aquesta homilia li poses una mica de rellevància, com podria ser cantat, simplement cantar o fer una cantilanació. Cantilanació vol dir que poden ser tres notetes, però que allò et queda...
Mira, per posar-te un exemple, a la missa actual, encara a la missa, hi ha, per exemple, el moment de la consegració, que litúrgicament és important perquè aquell pa i aquell vi es tornen cos i sang de Crist.
Si hi ha poca gent a missa i hi ha un sol capellà i és vell i està fònic, segurament no cantarà. I simplement dirà, per ell en velleneu, doncs diu, va, un nipotent, un nipotent, un nipotent, un nipotent... Jo què sé. Si hi ha bastanta gent, si hi ha algun capellà que canti, que canti bé, si hi ha dos o tres capellans, això ho faran cantat. I normalment canten amb la mateixa melodia.
I llavors acabaran dient... I llavors la gent respon també amb música... I és una manera de donar importància en els moments de la celebració que són importants.
I segurament els versos de la Sibila van començar amb algun tipus de declamació cantada i aviat ja van tenir una melodia més pròpia, però la cosa deuria anar així, simplement.
És cert el que estaves comentant, m'estaves cantant el tros aquest i a mi m'ha vingut, com si estigués allà amb una eucaristia realment. He trobat, jo t'ho pregunto, no sé si és així o no, perquè a vegades el que trobem quan busquem coses per les xarxes a vegades és veritat i altres vegades no ho és tant.
He trobat que el cant de la Sibila és un protohimne apocalíptic atribuït a la Sibila Eritrea, o Eritrea o alguna cosa així. Eritrea, aquest és el nom de la Sibila. Home, protohimne, no, cal saber que és un himne, no és l'himne del Barça, això precisament.
Proto-himne, que vol dir que és un himne incipient, no, no ha estat mai en un concepte d'himne. Simplement és una melodia que es posa en un moment, diguem, declamat, pronunciat de la missa per donar-li una certa importància. Que la profecia és de la civil eritrea, cert, la civil eritrea, a l'antiguitat grega,
ja era antiga. O sigui, imagina't! En aquell moment ja era antiga aquesta Sibila, no? En aquell moment ja era antiga. I la Sibila, hi ha diversos personatges amb diversos noms de la més remota antiguitat que eren, diguem, com profetesses, com endevines, no?
I eren personatges molt respectats perquè predeien el futur. I això de predir el futur sempre ens agrada, eh? Sí, sempre ens agrada. Actualment potser tenim l'horòscop o la predicció del temps, que és sagrada, doncs la predicció de la civila també és sagrada. I aquestes tradicions, clar, si a l'antiguitat grega ja era antiga, vol dir que estem parlant de mil anys abans de Crist, tranquil·lament.
I alguns d'aquests textos, d'aquestes prediccions de les civiles van anar sobrevivint al llarg del temps. Segurament, més que manipulacions, amb adaptacions al llarg del temps. I és que hi havia una civila que havia dit això i cadascú s'ho va fent venir una mica amb l'aigua del seu molí.
I en època romana ja es van anar manipulant, o adaptant, diguem-ne adaptant, més que una manipulació, que ara ho podríem entendre com un concepte gairebé polític. No, no, no, es van anar adaptant en el discurs, ja en època romana,
I arriba un moment que el que diu la Sibila ho adapta dintre d'una sèrie de versos. Primer Eusebi de Cesarea, encara amb imperi romà d'Orient, a Bizanci, i després ho acaba agafant Sant Agustí. I, esclar, Sant Agustí és pare de l'Església. I, per tant, els seus escrits passen a ser els textos escolars d'Església.
de l'aprenentatge de la teologia, llavors la versió de Sant Agustí és la que es va transmetent a tota l'alta edat mitjana fins que acaba inclosa dintre de la litúrgia. El que està clar és que tu dius manipulació, jo entenc...
l'entenc com a que es va adaptant als temps, no? No és el mateix el que possiblement els hi arribava o se'ls havia de dir als grecs que el que se'ns ha de dir a nosaltres, o bé, nosaltres m'enrefereixo a segles X, XI, XII, no? Vull dir, canvia, no, la societat? Sí, sí, sí, vull dir que es va adaptant amb el temps. Els primers textos són frases disperses de la Sibila i que arriben en un text...
que forma part de l'emperador romà a Bizanci, i per tant entren dintre de les advertències que vol donar aquest senyor. Després Sant Agustí ho agafa més des del punt de vista molt cristià, molt dintre del perfeccionament de l'ànima, amb el que ens trobarem en un moment de canvi...
Després, al segle XIV, això, s'hi afegeixen aquestes desgràcies, aquesta mena de fi del món. Però, vaja, el text el podem adaptar. Jo, l'any 2020, que vaig cantar la Sibila tranquil·lament, però vaig posar-hi una estrofa que parlava del virus.
Val. Perquè no, no ho he tornat a fer, eh? I la gent es va quedar així i pensava que no m'escoltaven, però sí. Van aixecar el cap de cop i va haver una estrofa que en lloc de posar el que la gent tenia escrit en un paperet o me n'anava seguint o no, però de cop vaig parlar com una mena de català antic i parlava d'un virus que vindria d'Orient i que no sé... I la gent va aixecar el cap.
I, bueno, es tracta d'això, també d'adaptar-ho en els temps. No ho he tornat a fer ni es van registrar, o sigui que no sé pas si queda. A la gent que aquell dia estava escoltant és segur que els hi ha quedat aquest record, no? Sí.
Se n'en recorden, sí, sí, m'ho van dient, m'ho van dient. Jo segur. Parlàvem de... I que inicialment el cant de la civil es feia en llatí i posteriorment, no sé quan és aquest posterior, es va cantant, entenc que en català, amb la llengua vulgar, amb la que parlava el poble, i a Mallorca es deu cantar en mallorquí, a l'Alguer amb el català que parlin a l'Alguer, no? És així?
O sempre es canta amb la mateixa llengua? En alguns llocs, per exemple, en alguns llocs on s'ha recuperat, es canta, per exemple, en llatí. A Ripoll es va deixar de cantar com a tot arreu al segle XVI, però ara quan s'ha recuperat, s'ha recuperat la versió llatina del segle X de Ripoll. Una altra versió també antiquíssima és la de Tarragona i també es fa la versió llatina a Tarragona.
Però, evidentment, al segle XV es cantaven llatí encara, però de cop van entrant uns versos nous i sonen català. De fet, la primera adaptació a llengua vulgar era en occità, la primera versió no llatina que tenim és en occità.
i en Provençal, i es feia això a Montpaller i a Sant Benet de Niana. I no és exactament una traducció de la versió llatina, sinó que s'hi inclouen també uns versos que en aquells moments eren populars, i és això, són aquestes adaptacions que va tenint la civil al llarg del temps.
I va arribar un moment, el 15 ja es cantava en català, en alguns llocs, a Girona, per exemple, ja es cantava en català, i el 16 ja pràcticament a tot arreu es canta en català. A Mallorca, doncs, evidentment, hi va arribar en llatí, amb la cristianització, amb l'arribada de catalans a Mallorca, que, evidentment, quan els catalans van arribar a Mallorca parlava en català tranquil·lament.
Però va arribar un moment que també es van acollir en aquestes versions ja amb llengua vernacle i evidentment no és exactament la mateixa versió que es canta ara, no és el text del segle XVI de Mallorca.
I, evidentment, l'Alguer també parla en català, o sigui que continuen fent la civila en català de l'Alguer. El mallorquí, evidentment, és el català de Mallorca. A València també es canta en català i a Castella s'havia cantat en castellà. Hi ha versions de la civila en castellà.
En canvi, aquesta versió que es cantava a Portugal, a Braga, era encara la llatina. Es va cantar fins als anys 50 del segle XX, o sigui que Déu-n'hi-do. Però es cantava amb llatí, no va passar a cantar-se en portugués, per exemple. Però en castellà sí que hi havia versions en castellà.
entenc que ho canta una dona la Sibila és una dona i el cant sempre el fa una dona o podem trobar algun lloc en què ho faci no sé, un nen, una nena un noi, no ho sé en el seu moment només consta que ho cantaven dones en els monestirs femenins
És a dir que, clar, si hi havia un monestir que hi havia monges, les monges cantaven la Sibila de la mateixa manera que cantaven el Credo, m'entens? Amb un monestir masculí o amb una catedral en què...
i podia haver capellans, hi havia escolalies que solien ser de nois, doncs ho cantaven clergues o ho cantaven nois. Però de la mateixa manera que, jo què sé, en un monestim masculí, per exemple, es canta el Magnificat, i el Magnificat és un cant femení.
no? La meva àmnima magnifica, el Déu que em salva, perquè la petitesa de la seva serventa, per mi les generacions seran ben haurades. Això ho canta una dona, però si hi ha un monestir de monjos, ho canta un home i no passa res. Vull dir que no hi ha una identificació teatral, no? Operística. Oh, és que aquest personatge ha de ser... No, no, no, no. Per tant, si hi ha homes, ho canten homes. Si hi ha nens...
o nois, doncs ho canten nois, si hi ha dones ho canten dones. Sigui el text que sigui, tant si el protagonista del text és un home com una dona, com un nen, com el que sigui. I actualment sí que això per identificació de la civil amb aquest personatge tenim la tendència que ho representin dones. A Mallorca hi ha la tradició que ho facin nens,
o nenes, sobretot per la tradició del monestir de Lluc. Al monestir de Lluc hi ha una versió molt antiga, que segurament es manté igual des del segle XVII, com que allà no es va deixar de cantar, es deuria adaptar una miqueta al segle XVII, i esclar, al monestir de Lluc hi ha una escolania, els blauets de Lluc, que doncs són els escolans de Montserrat, i allà ho continuen cantant nens, o ara nenes, perquè així com l'escolania de Montserrat només són nois, l'escolania de Lluc
Hi ha nois i noies cantant. I últimament ho han cantat nenes, però un altre dia ho pot cantar un nen. No passa res. Però a Catalunya, sobretot, s'ha revifat amb dones, diguem, amb una veu de metge soprano, més o menys, que és la tessitura, i ho solen cantar dones. A l'Alguer...
sempre ho havia cantat un canonja i ara ja fa temps ho canta un cantant de cor, però no és canonja, però ho canta un home. Però si algun dia ho volen fer cantar amb una dona, perquè el cor aquest ja és mixta, doncs ho cantarà una dona. Ho deia perquè em semblava que aquesta, o sigui, que almenys tot el que jo he anat llegint és una posada en escena molt...
Curiosa, no? I, clar, com que en molts llocs parlava d'això, de la dona, que entra, més que l'església en aquell moment està com... Que no ho sé si és així o no, ja t'he dit que jo no ho coneixia ni ho he vist mai. L'església estava fosca i se sent aquella veu i tal. I, clar, dic...
Ostres, no sempre les dones, o el que estaves dient tu, en un monestir masculí, evidentment no deixen entrar dones i menys a cantar, no? Suposo. Llavors, clar, per això t'ho preguntava, eh? Ostres, si fan tota aquesta posada en escena tan així, i el missatge també que és així com profètic i tal, i les dones sempre són les que donem les males notícies, no? Sembla? Vull dir, era...
No, simplement és perquè és la versió que ha arribat en algun moment donat, això que et deia, que hi havia aquests testimonis del naixement de Crist i apareixien diversos personatges i la civila formava part, diguem, de tota una aparició, tota una posta mecena molt teatral.
Diverses persones i en algun lloc havien arribat a tenir música les intervencions d'aquests personatges i mira, cantava Nabucodonosor, Virgili, el profeta Jeremies i també cantava, per exemple, Elisabet. I vés a saber si ho feia un home o una dona, no ho sabem exactament qui hi havia.
I l'aposta mecena depèn de cada moment i de cada temps. Tenim alguns detalls, perquè documentalment està més constatat, del segle XVI, però és que el segle XVI en plena raixement...
Hi ha molta perfernàlia. Pensa que al segle XIV, si hi havia una professora de corpus, sortien els capellans, com el sortien amb el pali per portar-hi la custòdia, i quatre monjos cantant. Al segle XVI, amb què surten? Amb l'àliga, amb els cavallets, amb els gegants... Clar, segle XVI és molt més de perfernàlia pública, no?
I hi ha llocs que la Sibila va acabar siguent molt un espectacle i desdeia una mica la celebració litúrgica i tot. Donar-li un sentit teatral. Home, sí que es feia d'alguna manera que fos rellevant. Tenim notícies que al segle XII o XIII es feia aquesta versió teatral o hi havia una certa, més que posada en escena, una certa distribució...
Hi havia dos clergues joves que anaven cantant banda i banda del presbiteri, i davant de Barreixes hi havia un cor que responia a la tornada. Això implica no una teatralització, però sí una certa posada en escena. Actualment, això de tancar els llums, aparèixer... Home, esclar, impressiona més, queda més xulo. Sí. Però és una...
És una opció, el de posar-li la posta a escena, ja et diria que és una opció segle XXI, pràcticament. És en el moment de la recuperació o de ressuscitar aquesta tradició que li posem el que a nosaltres ens atreu.
I actualment hi ha llocs on es fan servir vestimentes, per exemple, pròpies del segle XVI. A la Caterral de Barcelona la Sibila surt amb tota la cara pintada de blanc i amb un barret molt propi del XVI. Això que deia el Santuari de Lluc, el Santuari de Lluc es conserva la túnica, la capa i el capell de Sibila i l'espasa des del segle XVII. Per tant, van robes que en el seu moment eren
del moment i ara són històriques. Jo surto amb un vestit medieval, doncs perquè és el que tinc, perquè em dedico a la música medieval i el reciclo, però sí, si ho fas amb una mica de parafernàlia i...
La civila normalment surt o això, o amb un cor, o a vegades acompanyada amb encens, amb els bordons de la catedral, amb una mica d'importància, per donar-li la importància que té, evidentment. No anirem a efectes especials, però això al segle XVI podien ser efectes especials, evidentment. Segur que sí.
Jo estava pensant que aquest any que se celebra el mil·lenari de Coaner, ens van explicar, i vam anar-hi amb unes xerrades, i ens van explicar que per la nit de Nadal havien fet el cant de la Sibila i havien decorat el sostre de l'ermita amb neules rodones, que són les neules medievals.
No sé si això era que es feia així o va ser que ells van voler-hi posar... Era més bonic, eh? No en tinc ni idea. Sí. En aquell moment no vaig preguntar. És que la civila de cuaner era jo i els hi vaig suggerir jo. Ah! O sigui, eres tu? Ostres, això no ho sabia. Era jo la civila de cuaner. Veus? Va, van usant a treure de cuaner. No va ser exactament per la missa del gall. Jo pensava que havia estat pel 24, eh?
Va ser tres dies abans de Nadal. Era un diumenge al matí. Es va agafar el matí perquè arribar a cuaner. Sí, és complicat. Si plou una miqueta ja no hi arriba tothom. Exacte.
I com que estaven celebrant el mil·lenari, van començar el mil·lenari pel desembre, va ser el primer acte així obert i públic del mil·lenari. S'havia fet alguna xerrada, alguna coseta. I llavors ho volien fer una mica més espectacular. I els hi vaig comentar allò de les neules perquè hi ha alguna notícia que es feia així a Mallorca.
I les neules, a Mallorca, a totes les esglésies de Mallorca, per Nadal encara en pengen de neules, passa que ara són neules de paper. Llavors, fins i tot hi ha nens que retallen neules i llavors les pengen. Aquí també es fa la Basílica del Pi, també hi posen neules de paper, però en el seu moment eren com una neula sense cargolar, una galeta rodona.
I es veu que en algun lloc hi consta que quan acaba la Sibila porta una espasa, perquè és el seu element identificatori, i quan acabava el cant tenia com uns cordills a davant i feia un gesto amb l'espasa, tallava els cordills i llavors caien les neules a damunt de la gent.
no m'estranya que es prohibís, o que es digués que no es fessin més civiles, perquè allò devia ser un xou en plena nit de Nadal que no vegis. Un serau. I llavors ho vam voler fer, els hi vaig suggerir a Coheré, i els hi va agradar molt la idea, i vam penjar tot de neules, i sí, sí, jo vaig fer un gesto, la meva espassa no talla, perquè si no m'aturarien els Mossos a la carretera, si hi portés una espassa de veritat. I
I llavors vam deixar anar les cordes i van cabre les neules damunt del públic i ho vam voler fer una mica així escènicament. Ens ho van comentar perquè les neules aquestes eren de les neules d'aquí de Can Grau Pera que són de Mataró.
Exacte, sí, sí. I clar, quan nosaltres vam anar a aquestes xerrades, un dels que persones que hi anaves és en Joaquim Graupera, que també és convidat nostre aquí moltes vegades, que es diu Graupera i ells ho van dir, diu, ai, no sereu de Graupera, d'aquest de les Neules, és que van fer això, i ens ho van explicar. I quan estava preparant el programa ells van dir, ai...
Aquests deconents, això ens ho van explicar. Dic, mira, li faré el comentari, a veure si era una de les maneres que es feien els cans de la Sibila en el segle, a l'època medieval, veia. Però, clar, no sabia, perquè això no ens ho van dir, qui era la Sibila. O sigui que ha sigut ben bé. Doncs mira, vaig ser jo. Quina gràcia. O sigui, ho vas viure en primera persona, tu, això, eh? Sí.
No, no, ja els hi vaig suggerir per voler fer una coseta més gran. I, per exemple, per donar-li una mica així d'importància, i que es va presentar, diguem-ne, la Sibila com a acte cultural i just abans de Nadal, però no amb la liturgia, no? Però l'església de Coené, que no el santuari, sinó l'església,
havia estat tancada dos o tres anys perquè hi estaven fent obres i llavors s'havia d'obrir pel mil·lenari i la van obrir. I, entre altres coses, també es va recuperar i restaurar un rotllo de campanetes, que això fins fa pocs anys era això, unes campanetes amb una roda i s'anava estirant una corda i anava fent clic, clic, clic, clic, clic, clic, en algun moment com podia ser la consegració o potser algú gran ho recordarà.
i llavors en el moment que van saltar les les neules i que el cor va fer l'últim cor molt fort i molt a viva veu i també hi havia les campanetes i va ser un efecte així tothom rient i menjant-se les neules per allà al mig va ser molt divertit l'espai és preciós
Sí, per descomptat. Home, a veure, ja que la Sibila té aquest aire antic, vulguis que no, és una melodia que segurament la base melòdica pot ser del segle VI, tranquil·lament, i tenir una melodia tan antiga, tenir una profecia que té 3.000 anys, tenir aquesta tradició medieval...
si la pots fer amb un edifici que té mil anys i no amb una parròquia dels anys 50 i de totxos, evidentment l'efecte és un altre. Sí, sí, sí, és vivencial. I sí, sí, aquesta era la idea de cuaner, de posar-li aquesta importància, però vaja, jo he cantat moltes civiles a molts llocs. Cada any, per exemple, la canto...
a la parròquia de l'Hospitalet de Llobregat a Santa Eulària de Mèrida que esclar, d'edifici antic no en té res ni hi ha tradició que es fes a l'Hospitalet m'ho van demanar i s'ha seguit fent i vaja, fantàstic però és un edifici absolutament nou del segle XX Abans vull fer-te una pregunta de Mallorca però te la faré després de fer-te la pregunta que et vull fer ara
la Sibila surt ella sola o hi ha algun acompanyament musical d'instruments has parlat ara fa un moment explicaves el del cor que cantaven i tal entenc que surt acompanyada d'un cor
De fet, les versions musicals antigues, arriba un moment que els primers versos es repeteixen com si fos una estrofa. O sigui, no és que el text tingui una estrofa que es va repetint, sinó que els primers versos es van repetint. I ja des de molt antic sabem que hi ha un cor que...
que va fent una mica de contrapès i fins i tot en algun lloc doncs això hi havia dos clergues que feien de Sibila i per tant s'anaven tornant l'un i l'altre les versions ja catalanes ja s'incorpora una tornada que sempre és la mateixa que és el que es va repetint i ho repeteix el cor
Les versions que sabem del segle XVI, si podien tenir orga, ho acompanyaven d'orga. Hi ha versions al segle XVI, en diversos cançoners catalans, amb cor a tres o a quatre veus.
Per tant, doncs, se sol acompanyar una miqueta d'això. Que actualment hi ha algú que ho vol acompanyar, jo què sé, jo he vist llocs amb trompetes, amb timbals mentre apareix la Sibila, el moment d'aparèixer la Sibila i el cor i el marxar. Jo crec que si al segle XVI ja es feia diferent del XIV i el XIV es feia diferent del XI i l'XI es feia diferent del IX, doncs ara també ho podem adaptar en els nostres temps.
I jo havia cantat durant un temps una versió per cor, composada expressament, per tant, al segle XX, per donar-li, vaja, un aire contemporani, i a la Catedral de Barcelona es canta la versió...
del 15 de la catedral, però la resposta del cor cada any s'encarrega amb un compositor diferent. I el compositor decidirà quin acompanyament instrumental hi ha. Per tant, ho podem adaptar dintre de respectar el context litúrgic en què està, però vaja, vull dir que no hi ha cap mena de problema en continuar evolucionant, no?
Per tant... I normalment si es fa, doncs això, que hi hagi una mica d'instrumentació, si pot haver un cor, però vaja, jo he vist a Mallorca gent que dius que aquest any no tenim cor, però només faltaria que no hi hagués civila, hi ha una dona que l'havia cantat i ho canta ella sola, a qualsevol manera però que es pugui fer la civila.
Per tant, em deies ara a la Catedral de Barcelona que fan que cada any canvia el cor, diguéssim, i per tant hi ha una versió, i pots anar cada any perquè cada any és una novetat. Sí, exacte. No saps mai què et trobaràs. Es canta aquell any i no es torna a cantar més aquella versió perquè l'any que ve l'encarregaran amb algú altre.
quan van fer els 10 anys, perquè em penso que el cadaral de Barcelona recuperava Civil, no sé si era també el 2010 o el 2011, i per tant, devia ser el 20 o el 21 que van fer l'edició de les partitures d'aquests 10 anys, i per tant, si hi ha algú que vol agafar una d'aquestes versions i fer-la pel seu compte, amb cor o si hi ha instrumentació, pot fer-ho lliurement, està publicada la partitura. I si algú vol composar alguna cosa nova, doncs endavant, pot fer-ho. Per què no? Mira...
escolta, em donem idees, eh? Si hi ha algú que té ganes, doncs... Jo sempre ho dic. Exacte, que ho sàpiguen, que s'ho apuntin. Jo sempre dic que és sempre que el capellà que oficia la missa, si és que es fa a dintre de la missa, o el bisbe, si és que es fa a catedral, sempre que hi donin el seu permís. Si ho fas com a format de concert, fas el que et dóna la gana, però si ho fas dintre de la litúrgia, evidentment,
doncs és seva, és de la parròquia, és de la catedral. Per tant, ets tu que t'hi fiques en una tradició recuperada. Hi ha llocs, per exemple, que la civil es canta entremig de les lectures, que és com s'havia fet antigament. En el meu cas, a la Seu d'Urgell, el bisbe que ara acaba de sortir, ara en tenim un de nou,
però el bisbe sortint en el seu moment va dir no hi ha cap problema però la missa del Gall comença a les 12, per tant la Sibila ha de cantar abans. I jo canto a les 12 menys 20 a la Seu d'Urgell. I en canvi hi ha llocs on a les 12 que comença la missa del Gall comença la Sibila.
Vull dir que, mira, l'adaptació... Jo m'adapto el que digui el bisbe. Si l'actual bisbe de la seu vol fer-ho a les 12, en lloc de les 12 menys 20, per mi encantada. No ho sé, ens adaptarem. Per tant, també hi ha diferents maneres de trobar-nos al camp de la civila segons on anem. Podem trobar que ens la posin abans de començar la missa, que la trobem durant la missa, o potser en algun cas hi haurà que la facin al final de la missa, no?
Al final no, perquè la civila el que fa és anunciar el naixement de Crist. Per tant, ha de ser com a màxim abans de l'Evangeli, perquè amb l'Evangeli el que fas és anunciar el naixement de Crist. Per tant, s'ha de cantar abans. I també hi ha gent que fa, diguem això, versions de concert, que sol ser per Nadal. Jo normalment per Nadal acabo cantant una dotzena de civiles.
I, evidentment, a la missa del Gall només en faig una, no puc ser a tres llocs alhora. I, en canvi, la setmana abans tinc algunes civiles, que també és una cosa que fa Nadal, d'alguna manera, i també l'anem donant a conèixer.
O sigui, tu al Nadal se't gira feina, eh? Sí, jo a l'agost el faig pel setembre. Bé, a l'agost també treballo molt, però al desembre no paro. Aquest any la primera civila que canto ja és pel pont aquest, el dia 8. El dia 8 la faig, mira, amb el cor que l'any passat ho vam fer a cuaner,
I ara em van demanar una civila al Solsonès, al final es farà a Su, al poble de Su, i aniré acompanyada del cor de Cuaner, que estan la mare de contents de poder-ho tornar a fer. Veus? I, bueno, vaig fent unes quantes civiles. Està bé, això. Jo et deia que volia parlar de Mallorca. I vull parlar de Mallorca perquè a Mallorca crec que el tema de la civila és un... De fet, ha de ser especial perquè és patrimoni cultural immaterial de la humanitat...
per l'UNESCO des de l'any 2010. Per tant, alguna cosa fan a Mallorca diferent de la que fem a Catalunya? O què hem fet? Mira, la cosa arrenca de quan la Sibila va deixar de ser cantada al segle XVI. Al segle XVI hi ha el Concili de Trento, que és una mica la resposta catòlica a tot el moviment protestant, la contrarreforma.
i es va netejar una mica tota la litúrgia de coses que no venien al cas, i es va recomanar que es deixés de cantar la Sibila, igual que es deixessin de fer pastorets a dintre de l'església, que també es feien, i es van treure tots aquests discursos dels quals formava part la Sibila, però de la mateixa manera que als anys 60 es va deixar de fer la missa amb lletia i es va fer en català, i no hi va haver cap mena de trauma per part de ningú.
Sí que hi ha algun lloc que es va dir, home, és que ara si no fem l'espectacle la gent no ens vindrà a missa. I va dir, mira, ho allarguem un parell d'anys més, però aneu-hi traient. I a Mallorca es va continuar fent, de fet es va interrompre un parell d'anys, però al cap d'un parell d'anys d'haver deixat de fer la civila, va canviar el bisbe.
I llavors en el bisbe nou li van dir, home, però ara vostè que arriba bé ens deixarà fer la civila. I clar, el nou va dir, no, no, és que ara tenim una nova litúrgia i no hi entra la civila. Però no es va voler en amistà amb els mallorquins i al final va deixar fer-la. I s'ha continuat fent. Per tant, tret d'aquesta petita interrupció,
de dos anys, a Mallorca s'ha seguit fent ininterrompudament des que hi van arribar els catalans. Per tant, des del segle XIII o potser XIV i fins a l'actualitat. A l'Alguer també. A l'Alguer no s'ha deixat de cantar mai.
I, en el seu cas, va ser perquè li van demanar de poder sentar la Sibila en el bisbe, i el bisbe va dir que ell no hi tenia cap inconvenient, que, mira, canviaven tota la litúrgia, però si volien fer la Sibila, que cantessin la Sibila. I llavors l'UNESCO el que va reconèixer va ser
la continuïtat d'aquest cant que havia nascut a Lió, que va passar a la Provença, que de la Provença va passar a Catalunya, que va passar també a Castella, que de Catalunya va passar a Mallorca i a l'Alguer, i que no s'hi ha deixat de cantar. El que es va reconèixer va ser aquest camí interromput de la Sibila, a Mallorca, evidentment. I a Mallorca és un signe d'identitat, vaja, és que...
Mallorca és la Sibila i la Sibila és Mallorca. Sí, sí, és molt especial. De fet, a Mallorca va arribar un moment, a mitjans finals del segle XIX, que ja hi havia molts llocs que s'havia deixat de cantar i hi havia llocs que deien que era tan patètic que deixarien de cantar-ho. Imagina't.
Deuria sortir un pobre nano o un capellà allà al mig. Estres, traieu ja la civila d'una vegada. I a Mallorca ja sabeu que hi ha un personatge bàsic, que és l'arxiduc Lluís Salvador, que al segle XIX va ser el primer turista alemany que va anar a Mallorca,
I va anar per qüestions de salut i va acabar fent una enciclopèdia a Mallorca, parlava mallorquí i es va interessar molt per tota la cultura i l'etnografia, sobretot mallorquina, i va dir, home, això és interessantíssim. I estava a punt de desaparèixer Mallorca, però de cop, al posar-ho en valor...
l'arxiduc Lluís Salvador, també s'hi van interessar historiadors, folcloristes, musicòlegs, i ho van reprendre i llavors es va dignificar una miqueta més i es va continuar cantant i es va revifar en altres llocs. De fet, a Mallorca s'havia cantat en alguns llocs concrets, hi ha versions d'algunes parròquies i sobretot a tots els monestirs, però actualment es canta a totes les parròquies de Mallorca.
I també de Menorca, quan tampoc no hi ha notícia de què es fes a tot arreu, però vaja, jo encantada que es recuperi. És una tradició que t'arrela, que et fa sentir en comunió amb tota una sèrie de gent que també la canta, doncs per mi endavant. Aquest arxiduc va ser una mica un influencer, eh? Ell va...
Va posar de moda un altre cop, eh? El primer influencer. Sí, sí, sí, va ser per casualitat. I arrel d'això, també s'hi van interessar un dels primers que va estudiar el cant de la Sibila, va ser un musicòleg català, i gini anglès, que va fer dintre del seu llibre de la música a Catalunya fins al segle XIII. Té tot un capítol de totes les Sibiles que encara segueix sent bastant referent.
i a través d'ell es va recuperar des dels anys 40 es canta Santa Maria del Mar que s'havia de fer l'any 36 però evidentment l'any 36 no es va estar per Brocs i entre guerra i postguerra es va començar a tornar a cantar l'any 49 a Santa Maria del Mar s'havia de fer la catedral de Barcelona però hi va haver un canvi de bisbe i el bisbe següent va dir que no, no, que més valia que no llavors ho van fer Santa Maria del Mar
I s'ha cantat amb alguna interrupció, però encara es canta Santa Maria del Mar. I a l'època de la dictadura hi va haver-hi alguna repressió? Si estem cantant, o es cantava amb llatí i llavors no importava?
Perquè si es cantava en català... No, durant la dictadura sí, que es canti en català tampoc. A veure, el folclorisme estava permès durant la dictadura i era una cosa religiosa. Per tant, tampoc no hi havia gaire problema en què es fes dintre d'una tradició litúrgica i si el bisbe donava permís, el censor tampoc no hi posava cap objecció. I ja està.
Sí que per molta gent, el fet que s'hagi recuperat, sobretot en terres de parla catalana, direm-ho així per no dir un terme polític, perquè no és la qüestió, però és una qüestió cultural, i el fet que s'hagi conservat a l'Alguer i fa sentir una certa germanor pancatalana,
I hi ha molta gent que també s'ho pren així. Per exemple, l'any passat vaig fer un llibre sobre la civila, i quan el vaig anar a presentar a Perpinyà, vaja, estaven allà gairebé per militància catalanista, i en canvi en altres llocs tindrà més un sentit religiós. Ves a saber. Jo m'adapto. Jo canto. I punto.
Hi ha diferents versions de la civila. A Mallorca i a Catalunya és diferent, no? La civila? El text no ho és gaire. O sigui, pot canviar, jo què sé, el text de Girona, del de Barcelona, del de la Seu d'Urgell, pot canviar. El de la Seu d'Urgell s'assembla molt al de l'Alguer, segurament perquè era la versió estàndard i és la que va arribar amb els textos a l'Alguer. I la melodia va canviant una miqueta. Es va...
es va ornamentant. I a Mallorca, com que no hi ha hagut interrupció, doncs s'ha anat adaptant més als gustos del temps. Vols exemples gràfics? Te la canto. Jo t'anava a dir si me'ns la podies cantar. Sí, t'anava a dir, escolta, i això si ho podem escoltar serà més fàcil, no? Sí, sí, sí, és això. Bueno, ara tampoc no es tracta de cantar tota la civila, perquè ja t'he dit, les versions curtes duran 20 minuts, però per tenir una idea...
La versió llatina, la que tenim partitures des del segle X, el que és l'inici, que després s'acabarà tornada, fa així. Iudici signum te lusudore ma desqued
i llavors segueix la resta de cant... No em sé la lletra, però vaja... La versió d'Urgell, per exemple, que evidentment me la sé d'en Mòria, la tornada, que agafa aquesta melodia inicial, fa...
el jorn del judici, per a qui haurà fet servici. I, aleshores, tota la resta de cançó s'assembla bastant avallatina, però té algunes variacions. Un rei vendrà perpetuant
Vestit de nostra car mortal, del cel vendrà certament per fer del segle jutjament.
Doncs aquesta seria la versió, diguem, estandaritzada, amb algunes diferències, però dels anys 30 del segle XVI. La versió actual, per exemple, de la catedral de la Seu de Palma, perquè cada poble té algunes variacions, però la versió mallorquina s'assembla en això, però té tota una sèrie d'ornamentacions.
Llavors, si vas agafant la melodia de base, és la mateixa, però entremig va fent el que Mallorca en diuen gorgoritos. I cadascú s'inventa els seus gorgoritos. I la tornada mallorquina faria... El jorn del judici
S'apara agyaurafet servisi.
I totes les estrofes també tenen la seva ornamentació. Per tant, només la tornada de la mallorquina ja et dura més que una estrofa de la catalana. I la versió mallorquina, si es canta tota sencera, et pot durar una hora seguida. Perquè té més ornamentacions d'entremig. Per tant, que hi ha diferències. Les ornamentacions de Campos no són les mateixes que les de Manacó, i les de Manacó no són les mateixes que el Santuari de Lluc, i a cada lloc una mica lo seu.
I normalment a Mallorca, com que la versió mallorquina és més ornamentada, es canten menys estrofes. I a vegades es canten 4 o 5 estrofes i també duren aquests 20-25 minuts, però jo en canto 13 a la seu d'Urgell i em dura 20-25 minuts.
Clar, més o menys el temps de la civila catalana dura el mateix que la mallorquina, però la mallorquina és una quarta part o una tercera part del que seria la catalana, no?
Clar, depèn d'això, de la versió que vulguis fer, del sentit que se li dongui. Per exemple, això al Santuari de Lluc, que miren de mantenir molt la liturgia pròpia i és una festa, hi ha diverses interpretacions infantils allà dintre, es mira de fer tota la civila, és bastant llargueta, no és tan ornamentada com la de la seu de Palma.
però miren de fer que el text surti tot, perquè així ho volen la comunitat que hi ha al Santuari de Lluc. En canvi, a la seu no els fa res si el text està retallat, a canvi que l'espectacle sigui digne i que musicalment sigui rellevant. Vull dir que depèn del que li vols donar la importància.
Molt bé. Laura, se'ns està acabant el temps. Se'ns acaba. Se'ns acaba, se'ns està acabant. Jo et vaig demanar si ens podries recomanar algun llibre perquè algun dels nostres oients volgués saber més cosetes de la Sibila. I em vas comentar el llibre Sibila, naixement, metamorfosi i supervivència d'una profecia cantada, que és de Rafel Dalmau, editors.
Correcte, va sortir l'any passat. És el meu llibre, o sigui, faig propaganda. En aquests moments és el resum i l'aposta en coneixement més actual i més completa que hi ha. Molt bé, doncs gràcies, Laura. I a vosaltres. Gràcies als companys de Ràdio Vilafant i gràcies als nostres oients per escoltar-nos cada setmana.
Recordeu que podeu escoltar el programa de nou a vilassaradio.cat i a les principals plataformes de podcast buscant històries de mar i de dalt. Adeu i fins al proper programa. Històries de mar i de dalt, un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar.
Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.