Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això ens ho explica Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, president del Centre d'Estudis Vilassarencs i professor de la facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Pacià amb la coordinació de Núria Gómez. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això ens ho explica Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, president del Centre d'Estudis Vilassarencs i professor de la facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Pacià amb la coordinació de Núria Gómez.Time transcribed: 1d 16h 27m 7s
results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Title:
El tràfic d'esclaus al segle XIX i els negrers del Maresme
Summary:## Introducció al Tràfic d'Esclaus i el seu Context Històric L'episodi d'avui d'**Històries de mar i de dalt** aborda un dels temes més foscos de la història marítima: el tràfic d'esclaus africans cap a Amèrica. Tot i que l'esclavitud existia des de l'Antiguitat, el segle XIX va viure una etapa particularment cruenta on marins catalans van jugar un paper actiu, sovint esquivant la vigilància britànica. ### L'evolució del sistema esclavista • L'esclavitud va ser el motor econòmic de l'Antiguitat, mentre que a l'Edat Mitjana i Moderna a Europa va quedar reduïda a l'àmbit domèstic o la figura dels *criats* (expòsits). • A partir de 1492, amb la colonització d'Amèrica, la caiguda de la població indígena per malalties va crear una demanda massiva de mà d'obra. • Atès que els indígenes eren considerats ànimes cristianes sota la figura de la *encomienda*, es va optar per portar milions de persones de l'Àfrica, que no tenien aquesta protecció legal. ## La Il·legalitat i el Negoci al Segle XIX A partir del segle XIX, sota pressió del liberalisme britànic, el tràfic va ser prohibit, però això només va fer augmentar-ne els beneficis pel risc que suposava la il·legalitat. • **Diferència clau:** Cal distingir entre el *tràfic* (prohibit cap al 1817-1820) i la *tinença* (l'esclavitud com a tal), que va durar fins a finals de segle a llocs com Cuba o el Brasil. • El control britànic es feia mitjançant tribunals mixtos a l'Havana i Sierra Leone, però la corrupció de les autoritats espanyoles permetia que el negoci continués. ## Protagonistes Locals: El Capità Pigat i els Marins del Maresme L'expert **Xavier Sust** explica com moltes fortunes catalanes i del Maresme tenen el seu origen en aquest comerç. ### El mite del Capità Pigat • El famós gegant de Vilassar de Mar representa un dels negrers més actius i coneguts. • Sust desmunta mites sobre la seva vida personal, revelant que va ser la seva dona qui el va abandonar per un metge mallorquí. • El Pigat va ser un dels darrers a utilitzar vapors per al transport humà i fins i tot va batejar una nau amb el nom de *Libertat* per fer tràfic d'esclaus, un exercici de cinisme extrem. > "Els negrers anomenaven els esclaus 'bultos' o 'sacs de carbó' per deshumanitzar-los i evitar controls." ## Funcionament de les Expedicions Negreres • **Vaixells adaptats:** S'utilitzaven embarcacions petites i ràpides, similars a les actuals de narcotràfic, per fugir dels britànics. En casos extrems de persecució, arribaven a llançar els esclaus encadenats per la borda. • **Rutes i mercaderies:** Sovint el tràfic s'emmarcava en la *ruta del Tassajo*. Es portava vi a l'Argentina, carn (tassajo) a Cuba per alimentar els esclaus, i es tornava amb sucre, cotó o carbó cap a Catalunya. • **Xarxes de suport:** Els negrers no actuaven sols; tenien xarxes de finançament a terra i contactes internacionals que els facilitaven banderes de conveniència i refugi.
Tags:['esclavitud', 'negrers', 'Maresme', 'Capità Pigat', 'segle XIX', 'història marítima', 'Vilassar Ràdio', 'Cuba', "tràfic d'esclaus"]