Històries de mar i de dalt
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això ens ho explica Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, president del Centre d'Estudis Vilassarencs i professor de la facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Pacià amb la coordinació de Núria Gómez. Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions, els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar. Tot això ens ho explica Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, president del Centre d'Estudis Vilassarencs i professor de la facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Pacià amb la coordinació de Núria Gómez.Time transcribed: 1d 16h 27m 7s
results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Title:
L'urbanisme antic i la casa de cos a Vilassar de Mar
Summary:## Evolució i singularitat de l'urbanisme local L'episodi d'avui d'**Històries de mar i de dalt** se submergeix en la formació urbana de Vilassar de Mar, especialment durant els segles XVIII i XIX. Amb la participació de l'historiador **Francesc Caballé**, s'analitza com el creixement demogràfic va transformar els antics terrenys agrícoles en la trama urbana que coneixem avui dia. ### El model de la casa de cos El creixement del municipi es va fonamentar en la replicació de la *casa de cos*, un sistema constructiu característic de la comarca del Maresme: • Són habitatges unifamiliars fets entre mitgeres. • L'amplada ve determinada per la llargada de la biga (*un cos*). • Aquest model ha sobreviscut gràcies al fet que, durant el *boom* urbanístic dels anys 60 i 70, es va optar per construir en els antics horts en lloc d'enderrocar el nucli antic. ### L'urbanisme com a iniciativa privada Un dels punts clau de la discussió és la naturalesa privada de l'urbanisme històric. Durant el segle XVIII, no era l'administració qui traçava els carrers, sinó els mateixos propietaris de les feixes agrícoles: • Els propietaris parcel·laven les seves terres per obtenir més rendiment que amb el conreu. • Les promocions en filera sovint no coincidien entre elles, creant un traçat de carrers amb esglaons o "calaixos". • L'orientació tradicional buscava el sol (cara a mar), deixant el carrer del Carme com una de les poques excepcions perpendiculars. ### Espais singulars: Horts i el Carrer dels Balcons L'urbanisme local presenta peculiaritats úniques, com la distribució de l'espai propietat-vial: • Moltes cases tenien l'*aixida* al darrere i l'hort a l'altra banda del carrer, mantenint el vial com un espai que travessava la propietat. • S'analitza el cas del **Carrer de Sant Ignasi**, conegut popularment com el **carrer dels Balcons**. Aquesta promoció de mitjans del segle XIX va ser revolucionària per incloure balcons en lloc de les tradicionals finestres al primer pis. > "El que és realment important a Vilassar són aquestes promocions del segle XVIII, aquestes fileres de cases que configuren un paisatge únic." ### Recerca històrica i conservació Finalment, el programa posa en valor la tasca de recerca als arxius i la importància de protegir no només edificis individuals, sinó el **concepte de paisatge urbà**. Es reclama la revisió i publicació digital dels treballs de recerca, com la beca Ernest Lluch de Caballé, per fer-los accessibles a la ciutadania.
Tags:['Vilassar de Mar', 'urbanisme', 'casa de cos', 'història local', 'Maresme', 'patrimoni', 'arquitectura', 'segle XVIII', 'Carrer dels Balcons', 'Francesc Caballé']