Title:

Judeoespanyol (Ladí): expulsió de 1492, diàspora otomana, fulletons del XIX i declivi d’una llengua

## Panorama general del capítol **Tema central:** el *judeoespanyol* (o *ladí*): orígens, evolució a l’Imperi Otomà, literatura de fulletó del segle XIX, característiques lingüístiques i causes del seu declivi contemporani. Conversem amb la recercadora suïssa **Manuela Cimelis** sobre la seva tesi i el món editorial sefardita. ### Idees clau • **Expulsió de 1492** i diàspora sefardita cap a l’**Imperi Otomà** i el nord d’Àfrica. • El *judeoespanyol* té base castellana amb aportacions d’altres llengües ibèriques; des del segle XVI s’allunya de l’espanyol peninsular i adquireix **préstecs** de llengües de l’entorn (especialment turc). • Al segle XIX, **França** esdevé referent cultural; auge de la **premsa** i dels **fulletons**; sorgeix la narrativa judeoespanyola amb dues branques: una d’**influència francesa** i una altra d’**influència alemanya i hebrea**. • La tesi de Manuela Cimelis estudia la recepció d’autors asquenasites (p. ex., **Marcus Lehmann**, **Ludwig i Phoebus Philipson**) en la premsa sefardita, especialment a **Viena** i a través de fons a **Jerusalem** (Institut Ben-Zvi). • El *judeoespanyol* s’escriu amb lletra hebrea *rashi* i sovint amb **vocalització**; noms propis bíblics sovint en caràcters hebreus. • L’Imperi Otomà, **multilingüe i multireligiós**, acull comunitats sefardites que hi prosperen durant segles; aporten **cultura del crèdit i de les assegurances**. • El segle XIX-XX porta **nacionalismes**, guerres i particions (p. ex., **Sykes-Picot**), amb **declivi** i dispersió de les comunitats judeoespanyoles i **retrocés** de la llengua. > "Hoy en día la mayoría de la gente que habla judeo español está en Israel y tiene más de 70 años." --- ## Context històric: de la formació dels estats a la diàspora • Final de l’Edat Mitjana i inici de l’Edat Moderna: **concentració del poder** de les monarquies, **Reconquesta**, **Inquisició** i creixent **intolerància** (prògroms al segle XIV). • 1492: expulsió dels jueus; dilema forçat entre **conversió** i **exili** (sense poder endur propietats). Rutes de fugida: **Portugal**, **Flandes**, **Venècia**, i sobretot **Imperi Otomà**, amb una tolerància relativa superior a l’Europa del moment. • A l’Imperi Otomà, els sefardites porten la seva “motxilla cultural”: **llengua de casa (castellà/català)** i **hebreu litúrgic**; el *ladí* evoluciona en contacte amb un mosaic lingüístic. --- ## La recerca de Manuela Cimelis ### Perfil i tesi • Filòloga iberoromànica i especialista en *judeoespanyol* a l’Imperi Otomà (2a meitat del segle XIX). Tesi: relacions i **recepció** entre literatura **asquenazita** en alemany i la **narrativa sefardita** publicada en judeoespanyol. • Descobriment clau: contes de **Marcus Lehmann** i dels **germans Philipson** traduïts/adaptats i publicats en **periòdics sefardites de Viena**. ### L’odissea als arxius (pre-digital) • Recerca itinerant per **Viena** i **Jerusalem** (Biblioteca de l’Institut **Ben-Zvi**), fotografiant milers de pàgines. • Dificultat típica: materials **mal descrits** com “hebreu” pel tipus de **grafia**, malgrat que el text sigui **castellà judeoespanyol**. > "Los textos judoespañoles están escritos en una letra hebrea que es la rashi... y están vocalizados." --- ## Fulletons, lectura i paper de la dona • Model europeu (sobretot **francès**) de **novel·la per entregues**: democratització de la lectura (exemple: El Conde de Monte Cristo) i **auge de la premsa**. • A l’àmbit sefardita, impuls educatiu de l’**Alliance Israélite Universelle**: més **alfabetització** i consum de revistes, també entre **dones**. • Evolució de personatges femenins: de guardians de la tradició a **agents actives** de la trama. Ex.: a “**Pinto de Ámsterdam**”, **Viola** (asquenazita) salva el seu marit (sefardita). • Lehmann adreça els contes a **joves** (noies i nois) amb **finalitat moral** dins el marc del judaisme. --- ## Llengua i escriptura del judeoespanyol • Lletra **hebrea rashi** (semi-cursiva) i amb **vocalització**, fet que n’agilitza la lectura; coexistència amb **noms hebreus** en caràcters hebreus. • Diferències fonètiques (p. ex., **sibilants**) respecte del castellà modern; presència de **turcismes** i altres préstecs pel **multilingüisme** de l’entorn. • Variants: - **Oriental (otomana)**: evolució sense contacte continu amb l’espanyol peninsular; forta personalitat lingüística. - **Nord-africana**: amb **contacte sostingut** amb l’espanyol, genera fenòmens diferents. --- ## Vida a l’Imperi Otomà i prosperitat sefardita • Imperi **multietnic, multireligiós i multilingüe** (grec, armeni, turc, etc.). • Les comunitats sefardites hi aporten **sistemes financers** i **cultura del crèdit**; reben **protecció política** i viuen segles de **floriment** comunitari i cultural. --- ## Del segle XIX al XX: nacionalismes i declivi • Transició cap a **estats nació** (“un estat, una llengua, una escola”), amb **asimilació** forçada i **retroàs** de llengües minoritàries d’ús comunitari. • **Sykes-Picot (1916)**, protectorat britànic a **Palestina**, protectorat francès al **Líban**, guerres balcàniques i **Primera Guerra Mundial**: fractura d’un ordre que havia estat (relativament) protector. • Resultat: **dispersió**, **persecucions** i **marxes** (p. ex., cap als EUA i, posteriorment, cap a **Israel**). El *judeoespanyol* es relega a l’àmbit familiar i **minva** generacionalment. • Avui: la major part de parlant d’edat avançada a **Israel**; programes de **ciutadania espanyola** per a descendents exigeixen espanyol modern (no *ladí*). • L’**hebreu modern** es **revitalitza** com a llengua nacional a Israel, però no és la suma dels dialectes jueus prèvies, amb la consegüent **pèrdua de diversitat**. --- ## Arxius, descripció i noves línies de recerca • Cal **especialització** per identificar textos en *judeoespanyol* (grafia hebrea ≠ llengua hebrea). • **Projectes pendents**: fons de **Yad Vashem** i altres hemeroteques; descripció sistemàtica de materials “hebraics” que en realitat són **castellà judeoespanyol**. • Crida a institucions (p. ex., **Instituto Cervantes**) per **impulsar** l’estudi i preservació d’un patrimoni que és **espanyol i universal**. • **Perfil desitjable** de nous investigadors: coneixements de **castellà, alemany i hebreu** (com a mínim alfabet i fonètica), més competències filològiques i d’arxivística. --- ## En síntesi • El *judeoespanyol (ladí)* és el **testimoni viu** d’una diàspora i d’un mosaic cultural que va florir a l’**Imperi Otomà** i que, per factors històrics i polítics del segle XX, **s’esvaeix**. • La **premsa** i els **fulletons** del XIX fixen una tradició literària rica i **transnacional** (Vincles França–Alemanya–Viena–Jerusalem). • **Preservar, catalogar i estudiar** el llegat és clau per **salvar memòria i llengua**.

['judeoespanyol', 'ladí', 'sefardites', 'expulsió de 1492', 'Imperi Otomà', 'premsa sefardita', 'fulletons', 'Marcus Lehmann', 'germans Philipson', 'Viena', 'Institut Ben-Zvi (Jerusalem)', 'lletra rashi', 'vocalització', 'turcismes', 'Alliance Israélite Universelle', 'alfabetització', 'paper de la dona', 'Pinto de Ámsterdam', 'asquenazites', 'variants oriental i nord-africana', 'Sykes-Picot', 'nacionalisme i estat nació', 'declivi lingüístic', 'hebreu modern', 'Yad Vashem', 'arxivística', 'Instituto Cervantes', 'Inquisició', 'prògroms']