Aquí comença Històries de Mar i Dadal, amb Alexis Serrano,
director de l'Arxiu Comarcal del Maresme,
president del Centre d'Estudis Vilassarencs
i professor de la Facultat Antoni Gaudí de l'Ateneu Universitari de Sant Passià.
Un programa sobre el nostre passat, les històries, les tradicions,
els personatges i el patrimoni de Vilassar de Mar.
Una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs
en col·laboració amb Vilassar Ràdio
i sota la coordinació de Núria Gómez.
El judeu espanyol, també conegut com l'adí, espanyol, txidio o txudio,
és la llengua dels safardites,
els descendants dels jueus expulsats de la península ibèrica
a finals del segle XV.
Foren unes 90.000 persones
que van trobar refugi a l'imperi otomà i al nord de l'Àfrica.
La formació del jueu espanyol va estar lligada
al procés de reassentament dels refugiats
i a la reconstrucció de la seva nació
entre una xarxa de comunitats minoritàries.
El judeu espanyol té una base castellana
i la integració d'elements de totes les llengües ibèriques
que els jueus parlaven a finals del segle XV.
A l'imperi otomà,
entra en contacte amb diferents llengües
de les que s'incorporen nombrosos préstecs lèxics.
Des del segle XVI es va anar allunyant de les varietats espanyoles
i va desenvolupar canvis lingüístics propis.
A la segona meitat del segle XIX,
el francès es converteix en la llengua de cultura
i el jueu espanyol es rerumanitza.
En aquest moment,
i basant-se en el model de la premsa europea
i, sobretot, francesa,
comencen a publicar-se moltes novel·les
per entregues als diaris,
els anomenats fulletons.
A més a més,
sorgeix el gènere de la narrativa jueu espanyola.
Aquesta és traduïda
pels propis redactors i editors dels diaris.
Sovint són els propis periodistes
que tradueixen els textos narratius
o creen adaptacions pel públic safardita.
La narrativa jueu espanyola
es divideix en dues branques.
Una està fortament influenciada pel francès
i l'altra mostra influències de l'alemany i l'hebreu.
Avui, a Històries de Mar i de Dalt,
parlarem del ladí o jueu espanyol.
Històries de Mar i de Dalt
Entrant en matèria
Benvinguts.
En el programa d'avui parlarem amb la Manuela Cimelis
sobre el ladí o jueu espanyol.
I l'Alexis ens podria fer cinc cèntims del tema d'avui.
Doncs aviam,
situem-nos.
en la construcció dels estats moderns,
a final de l'edat mitjana,
a l'inici de l'època moderna,
estem a cavall de dues èpoques
que són un artifici dels historiadors,
perquè la gent que vivia en aquella època
no se sentia que visquessin,
ho hem dit mil vegades,
no sentien que estaven vivint
al final d'una època o a l'inici d'una altra,
però nosaltres els hem categoritzat així.
Però en aquell context
de finals de l'edat mitjana,
és a dir, per tant,
darrere de la Guerra dels Cent Anys
que enfronta Anglaterra i França
per el domini de la corona francesa,
al final del sisme d'Occident
que fa que l'Església es vegi
en una crisi profundíssima,
arribant a tenir tres papes en actiu contemporàniament,
al final de tot aquell període
d'unificació de moltes dinasties
que va confluint en estats
que ara en diríem protoestats-nació
on s'identifica un territori
més o menys amb una llengua,
en aquella confluència
que obrirà la porta
a les noves descobertes geogràfiques
i allò que anomenem
la conquesta del món a ultramar,
primer a Amèrica,
a les costes africanes,
a Amèrica,
després els paratges de l'Índia,
en aquest context els estats
es van convertir en allò
que nosaltres anomenem estats.
Inicialment, a l'edat mitjana,
el concepte estat és molt diferent.
El monarca és un primus interpares,
és un feudal que té
algunes atribucions per sobre els altres
però molt tímides
i sobretot no té un control real
del seu territori.
En aquest context,
les monarquies el que fan
és afarmar el seu control
al territori.
Diverses estratègies,
generalment menllevant
competències als feudals
i apujant-se en una altra classe social
que és la burgesia,
la qual li van donant petits encàrrecs
o grans encàrrecs a nivell funcionarial.
Per tant, veiem com els estats
es comencen a enfortir
des d'un punt de vista jurídic, administratiu
i sobretot amb dos grans àrees.
La primera, la recaptació d'impostos
i sobretot aquesta recaptació d'impostos
va adreçada.
És a dir, controlar el territori
vol dir drenar el territori de diners
i aquests diners han de servir
per una cosa,
construir uns exèrcits
que a partir d'ara anomenarem
exèrcits estatals, nacionals.
Per fer la gitza,
un cop tens controlada la teva remada
dins el teu territori,
intenta fer la gitza als teus veïns
i anar modificant,
és una cosa que és tan europea,
que és modificar
modificar els límits del teu estat
i construir cada vegada
un estat més gran.
En aquest context de formació
de l'estat modern,
la península ibèrica veu com
es va produint una unió de territoris.
Si tradicionalment
a la península ibèrica
havia hagut quatre estats cristians,
per simplificar molt,
quatre estats cristians
i un estat musulmà,
veurem que en aquest context
de concentració del poder,
veurem que aquests quatre estats
s'aniran juntant
en unes mateixes dinasties.
Jaó i Castellà per un costat,
Aragó i Catalunya per l'altre,
i l'altre estat,
que és l'estat islàmic,
diguem-ho així,
l'estat, doncs,
la corona, doncs,
la corona, doncs,
primer de Còrdoba,
després del regne de Granada,
doncs aquest territori
cada vegada s'anirà empatint
perquè allò que anomenem
la reconquesta,
doncs va retant,
és a dir,
aquests territoris cristians
van retant el territori,
els territoris, doncs,
ocupats,
des de feia molts de segles,
per als musulmans.
En aquests territoris,
que hi havia cristians
i musulmans,
doncs,
a partir d'un cert moment,
aquests estats cristians
acabaran expulsant
els musulmans,
1492,
la conquesta de Granada,
inicialment,
quedaran grans bosses
de població musulmana
dins del territori,
del territori,
doncs,
de la monarquia hispànica.
En aquest context,
les monarquies
s'aniran fusionant
al mític matrimoni
entre Isabel i Ferran,
1469,
que unirà definitivament,
i ara i per sempre,
les dinasties
de Castella i Jaó
i d'Aragó i Catalunya,
no?
Aquestes dos,
aquest matrimoni
serà el que farà fora
del regne
de Granada,
Boabdil,
que plora jo
que no has pogut
defensar com un home,
plora com un nen,
que jo que no has pogut
defensar com un home,
però era un territori,
el de la península ibèrica,
on només hi havia
dues cultures religioses,
la cultura cristiana
i la cultura musulmana,
sinó que hi havia
una cultura
que hi havia estat sempre,
hi havia,
en algunes poblacions,
no a tot arreu,
però en algunes poblacions
hi havia
població jueva.
Difícil de determinar
des de quan,
com a mínim
des del segle IV
a la península ibèrica
s'han trobat
alguns elements epigràfics
que fan veure
la presència
d'algun hebreu.
No és possible
determinar
que al segle IV
hi haguessin comunitats,
però sí que hi havia
alguns hebreus,
si eren comerciants
i estaven de passada
no ho sabem,
perquè l'arqueologia
no permet afonar tant,
però sí que sabem
que des de l'Alta de Mitjana
podem veure
com en algunes localitats
es poden documentar
poblacions hebrees.
Aquestes poblacions hebrees
viuran més o menys
de forma més o menys
tranquil·la,
fins gairebé
al segle XIV
que comença
la intolerància
es comença a fer
cada vegada més forta
i al segle XIV
es van produint
prògroms,
allò que anomenem prògroms,
és a dir,
assaltar aquestes comunitats
hebrees,
prendre'ls i les seves
propietats,
assassinar algú,
en fi,
cremar les seves cases,
etcètera.
Això ho anirem veient
a Catalunya,
ho veurem a Aragó,
ho veurem
a la península ibèrica,
primer són prògroms,
ara aquí,
ara allà,
van passant els anys,
un a Lleida,
un altre...
I després,
veurem com ja definitivament
la monarquia hispànica
considerarà que no hi poden haver
hebreus
en el seu territori.
I quan es decideix
que no hi poden haver hebreus
en el teu territori,
se'ls dona dos opcions,
o et converteixes
al catolicisme,
l'única versió
assumida del cristianisme,
et converteixes al catolicisme,
o bé,
te'n vas.
Ah,
te'n vas,
però no et pots endur
les propietats,
no et pots endur
les teves riqueses.
Per tant,
has de decidir
si vols marxar
i ser pobre a fora
o vols quedar-te
i convertir-te.
Molts hebreus
es quedaran,
es convertiran,
al cap d'un temps,
alguns d'ells,
farts de les vexacions
de la Inquisició,
doncs,
renegaran
aquesta conversió,
alguns seran processats,
seran perseguits
d'una manera ferotja,
molts d'ells,
molts altres,
en canvi,
marxaran,
i veurem
un peregrinar
d'aquestes comunitats
que van buscant refugi.
Alguns d'aquests,
alguns d'aquests jueus
aniran passant,
inicialment,
de Catalunya,
passaran a Aragó,
d'Aragó aniran a Portugal,
de Portugal,
quan la monarquia portuguesa
digui que tampoc
hi poden haver breus,
doncs,
alguns aniran a Flandes,
quan a Flandes
es faci,
perquè és com una espècie
de cursa contra rellotja,
és a dir,
sempre t'empaita
la persecució,
molts buscaran refugi
a Venècia,
el famós gueto
de Venècia,
alguns trobaran refugi allà,
i molts altres,
ja directament,
no,
s'aniran al territori
de l'imperi,
de l'imperi automà,
on allà
no és que puguem parlar
de llibertat religiosa,
però el que sí que podem parlar
és d'una certa tolerància.
els automans,
a diferència d'ara,
en el món,
en el món,
abans el mapa,
diguem així,
de la tolerància religiosa
era nítidament especular
a que ara,
és a dir,
ara,
els territoris,
doncs,
ocupats de l'antic
territori
automà
no són llocs
especialment tolerants
amb altres religions,
penseu,
tot l'Orient mitjà,
etcètera,
etcètera,
no és un lloc
especialment tolerant
amb altres religions,
però en canvi,
en època del segle XVI,
al segle XVII sí que ho era
i, en canvi,
Europa no era especialment tolerant.
Alerta,
no era tolerant
amb els hebreus
l'Europa catòlica,
però tampoc ho era
l'Anglaterra anglicana
ni ho era
l'Europa protestant.
Malauradament,
la persecució
als hebreus
la van patir
una mica per tothom
o de mà de tothom.
A gairebé tot Europa
s'anirà prohibint
la presència d'hebreus
i molts d'ells
hauran de marxar.
Curiosament,
un dels territoris
que és final
dels últims
a prohibir
la presència d'hebreus
són els estats pontificis.
La idea,
o sigui,
el que pensaria
que seria
al revés,
doncs va ser
precisament
els estats pontificis
els últims
que ho van prohibir,
però una mica
això es va produint
una mica en cascada
a tots els territoris.
Què fan molts
d'aquests hebreus
que marxen
a l'imperi otomà?
Doncs se'n van
i porten
la seva moxilla cultural
perquè, clar,
són jueus
que han viscut
a la península ibèrica
durant els últims
quatre o cinc segles
no han vist
altra cosa
que ser
peninsulars,
diguem així,
hebreus,
hebreus,
de religió hebrea,
però de llengua,
de parla,
doncs uns parlen català
i els altres
parlen castellà.
i aquesta és la moxilla cultural
que s'emporten.
La seva llengua
litúrgica
o religiosa
seguirà sent
l'hebreu,
la llengua
amb la que resen,
amb la que llegeixen
la Bíblia,
amb la que estudien
el Talmud,
la Torà,
no?
És la seva llengua
litúrgica,
com els nostres avis
tenien com a llengua litúrgica
el llatí,
no?
Sí.
però
ells parlaven
una altra llengua.
Aquesta llengua,
per dir-ho a un cert moment,
doncs clar,
també l'escriuen,
l'escriuen
amb caràcters hebreus,
no?,
perquè són els que han estudiat,
però escriuen
amb caràcters hebreus
la seva pròpia llengua,
que és aquesta llengua
que diem
el ladí
o el jueu espanyol.
I avui,
per parlar
de tot això,
per parlar
de tot això,
hem convidat
al nostre estudi,
doncs,
és un programa,
és un programa
avui internacional,
perquè...
Total.
ens participa
al nostre programa
una
una
recercadora
suïssa
que
ha dedicat
molts anys
de la seva recerca
a aquesta qüestió.
Ella ha estudiat
filologia hispànica
i concretament
s'ha especialitzat
en l'estudi
d'aquesta
parla castellana
doncs,
diguem-ho així,
del segle XVI
fusilitzada
a l'estranger,
en territori
de l'imperi otomà.
I, doncs,
s'ha especialitzat
en això
sobretot
a partir, doncs,
de la premsa
de l'estudi
d'aquesta llengua
a partir
de la premsa
del segle XIX.
Si ens la vols
presentar,
sisplau.
La Manuela Cimelis
té estudis
en filologia
iberorromànica,
arqueologia
clàssica
i ciència
de religions
comparades
a la Universitat
de Basilea
a Suïssa.
La seva tesi
doctoral
és sobre
la literatura
jueu-espanyola
a l'imperi otomà
de la segona
meitat
del segle XIX
sota el títol
Encuentros literarios
entre Esquenaz
i Serafat
la recepció
en la literatura
judeu-espanyola
de la obra narrativa
de los hermanos
Philipson
i de Marcus Lehmann.
L'objectiu
d'aquesta tesi doctoral
va ser estudiar
quins tipus
de relació
existien
a mitjans
del segle XIX
entre el món
de la literatura
jueu-alemanya
i les creacions
literàries
sefardites.
El punt de partida
fau el descobriment
del comte
Ceder
a Madrid
del rabí alemany
Marcus Lehmann.
Al finalitzar
la tesi
va deixar
el món acadèmic
i va canviar
el de la promoció
cultural.
Primer
a l'Acadèmia Suïssa
de Ciències Humanes
i Socials
i actualment
a la secció
de Cultura
del Departament
d'Educació,
Cultura i Esport
del canton
d'Argòvia.
Benvinguda, Manu.
Hola, buenas.
A mi m'agradaria saber
per què aquest tema,
què et porta a tu
a estudiar
o a fer una tesi
sobre això,
sobre el ladí
o el jueu espanyol?
Pues mira,
fue así
por casualidad
que
durante mis estudios
en la Universitat
de Basilea
mi profesora
tuvo unas relaciones
muy estrechas
y muy buenas
con Madrid,
con el Estudio
de Sefardí
de Madrid
y con el CSIC
y desde allí
bueno,
nació así
un poco
esta idea
de establecer
unos estudios
sefardíes
también
en la Universitat
de Basile
y así fue
y yo trabajé
en aquel momento
como asistente
ayudante
con ella
y ayudé
a prepararle
sus libros
para sus clases
y entonces
me metí
más y más
en el tema
y me iba a
interesar
siempre más.
Vale,
o sea,
fue una cosa
que et ve
de interés
pero a través
d'algú altre,
no?
Aquelles coses
que feu
que comenceu
a preparar una cosa
us surt un altre tema
i us aneu
a l'altre tema,
no?
Sí.
Això ho feu molt,
els que es feu
recerca.
Justamente.
Sí,
aviam,
has fet servir
dos conceptes
a la presentació.
Sí.
No ho donem
tot percebut
perquè
el seferdita,
diguem-ho així,
aquesta llengua,
seferat,
seferat és la península
ibèrica,
és la manera
de referir-se
a la península ibèrica
i per tant
és la llengua
en hebreu,
per tant
els seferdites
són els jueus
d'origen
peninsular
i en canvi
els eskenazis
són els jueus
d'origen
diguem-ho així
europeu atlàntic,
de la zona
d'Alemanya,
bàsicament
de la zona
teutònica,
diguem-ho així,
de la zona
de parla
germànica.
Moltes d'aquestes
comunitats,
clar,
òbviament
cadascú té la seva llengua,
una d'origen
òbviament
germànic
i una altra
d'origen
de les llengües
peninsulars,
per tant una llengua
romànica,
diguem-ho així,
són dues llengües
que en principi
s'assemblen poc,
s'assemblen poc,
però acabaran convergint,
no?,
quan les comunitats
es trobin
a una altra punta
del Mediterrani,
doncs allà,
clar,
quan arribin hebreus
d'origen
hispànic,
espanyols
o portuguesos,
i altres que arribin
de la part d'Alemanya,
doncs allà ja
es farà una llengua
una mica
matxembrada.
Està bé que ho estudia
una persona
que ha fet estudis
de filologia hispànica
i que parla un castellà
i es veu correctíssim,
recordem que és suïssa
de passaport,
però a més a més
va bé
que ho faci una persona
que coneix també
l'alemany.
Clar.
Clar,
eso fue también,
eso fue mi ventaja,
no?,
que venía
un poco
del alemán,
que hablaba alemán
o que hablo alemán
y que hice estos estudios
y me di cuenta,
bueno,
eso fue un poco,
dijiste ya
que el punto de partida
era este cuento,
el ceder en Madrid,
de Marcus Lehmann,
que eso me dio
la idea
del tema
de mi tesis,
porque me di cuenta,
pues aquí hay algo alemán
y, o sea,
que tiene que venir
del mundo ashkenazí
y lo encuentro
en un periódico
sefardí
que ha pasado,
¿no?,
es que aquí ha habido
algún contacto
que, bueno,
hay que ver qué es,
porque hasta este momento
esta rama
del judío español
no estaba muy estudiado,
justamente por esta razón
y entonces así
fui buscando
y me di cuenta
que, bueno,
surgieron siempre
más cuentos
que me di cuenta,
bueno,
pues muchos vienen
de Marcus Lehmann
y luego también
estos de los hermanos
Philipson,
sobre todo
de Ludwig Philipson,
eran dos,
Ludwig y Phoebus Philipson
y eso,
bueno,
fue así
uno tras otro
y como estos
periódicos
judoespañoles
eran principalmente
de Viena,
la huerta de historia
de Viena
y la nueva huerta
de historia
de Viena
o el correo
de Viena,
eran principalmente
estos tres
que publicaron
estos cuentos
en judío español
procedentes
del mundo alemán,
pues fui a Viena,
fui a la Biblioteca Nacional
a Viena
para ver
si tenían algo,
tenían poca cosa,
lo que pasa
es que luego
me fui a Jerusalén
y en el instituto,
bueno,
en la biblioteca
del Instituto Benzvi,
entonces sí que encontré
el material.
Ahí encontraste
más material.
Claro,
porque el material
en aquel entonces
no estaba digitalizado,
tenías que viajar,
viajé por Estados Unidos,
por toda Europa
para encontrar
estos documentos,
que hoy en día
ya es mucho más fácil.
Vale.
Es mucho más fácil
porque ya los 50
son límites.
Vale, vale, vale.
Bueno,
això es la feina
que fan els arxius
i aquestes coses.
Els arxius,
les hemoroteques.
Les hemoroteques
i tota aquesta gent
que ens ho posa fàcil,
no?,
per no haver de fer...
Ho intentem.
Home,
que si li agrada viatjar,
vull dir,
està molt bé, eh?
Home,
es perdo una mica
el romanticisme.
Però jo
sempre dic el mateix,
va haver una època
que tu
que tu no sabies
que hi hauria,
és a dir,
tu feies recerca
i tu dius,
vaig a Madrid,
veiem si la Biblioteca Nacional
de Madrid
t'encuentro
i anaves amb la llista
de coses
que tu no havies trobat
a la Biblioteca de Catalunya
ni a les biblioteques
del nostre entorn
i anaves a Madrid
amb una llista
i dius,
i aquella emoció
de saber si ho tindràs
o no,
perquè els catàlegs
no estaven en línia,
tot això una mica
s'ha perdut.
Ara vas a la Sorbona
i saps que a la Biblioteca
de la Universitat de la Sorbona
hi ha aquell exemplar
que a tu t'interessa
i si no hi és
doncs ja directament
no et fas el passeig.
No casis qui vagis.
No cal qui vagis.
Bé,
i pots anar-hi
però no amb aquesta escoxa.
Pots anar per una altra cosa,
està clar,
París té molts atractius,
però vull dir
que d'alguna manera
en aquesta època,
doncs,
aquesta època,
és a dir,
fa 20 anys,
fa 20 anys d'això,
doncs fa 20 anys
doncs tot això
era molt més limitat.
Ara és més fàcil
i fins i tot
si ho tenen
doncs els envies un correu
que ho teniu,
sí,
sí,
ho tenim
però no ho tenim digitalitzat.
Llavors,
pots encarregar
que t'ho digitalitzin,
a vegades et fan pagar taxes,
a vegades no.
Però com a mínim
ara hi ha la possibilitat,
però abans no.
T'havies de personar
i una mica
anaves a l'aventura.
M'has de ben...
Sí.
I aquesta aventura
és la que va fer
la Manuela
buscant aquests
textos literaris,
tornem, eh?
Textos literaris
del segle XIX
publicats en diaris
per entregues.
O sigui,
eren
com
les telenoveles aquestes,
no?
Que cada setmana
anaves a reciclar.
I anaves a recolir
en el fascicle
i anaves a ben la història,
no?
Sí,
és un formato
que es encuentra
molt en aquella època,
sobretot viene de...
Bueno,
ells ho copiaron
sobretot del món fransés.
És que Francia
era en aquel moment
per a tota Europa
i també
per al món sefardí
el referent.
Francia
lo hacía...
Bueno,
era el modelo,
digamos,
per a tot el món...
per a tots els
els ámbits
de la vida.
i això també
en quant a les periódiques
i a aquests folletines,
que eren folletines
que eren
donde es publicaban
els contos
per entrega.
O sigui,
que cada setmana
te encuentres
amb un altre trozo
de tu cuento.
i també en el món
en el món
alemà
es fàcil.
Sí, sí, sí.
y esto
lo vi,
por ejemplo,
en algunes
de los 29 cuentos
que encontré
al final
de Neymarcus Lehmann
que en algunos
habían incluso
mantenido
los capítulos.
O sigui que ahí
se ve muy bien
la cercanía,
¿no?,
entre el texto
judeo-español
y el original alemán.
Y pues hay que sospechar
que en aquellos casos,
entonces,
ahí no solo
la cercanía
de años
que se publica,
por ejemplo,
primero en el 1867
y luego en el 71
en el mundo sefardí,
sino que también
tiene que haber
como casi
un contacto directo.
Claro,
tanto no llegué,
no encontré
a esta persona
que hizo
el contacto
entre los dos mundos.
Hubiera sido genial.
Això dels llibres
per entregues,
una cosa que es popularitza
molt a mitjans
del segle XIX,
gairebé
durant tota la segona
meitat del segle XIX
i això és el que fa
que molts llibres,
molts llibres
s'assemblin
però siguin diferents.
Què passava?
Jo anava a comprar
cada diumenge
o cada quan fos
al diari
i tenia
la meva pagineta
o les meves dues paginetes
del meu conte.
Posem un exemple real,
per exemple,
El Conde de Monte Cristo.
El Conde de Monte Cristo
és una novela
que va sortir publicada
així,
per entregues.
Per entregues.
Tens present
El Conde de Monte Cristo,
que és un tutxet,
doncs és relativament normal
trobar edicions originals
de l'època,
originals vol dir
retalls de diari,
tu vas retallant cada dia
les teves dos,
tres,
quatre paginetes,
i després ho portes
en quadernar
i l'enquadernador
et fa un llum.
Per això,
tothom té el mateix llibre
però tots els llibres
són diferents
perquè tu te l'enquadernes
en verd,
jo en marrón,
en pell de cabra,
l'altre,
en pargamid o veia
i fa que tothom
tingui el mateix llibre
però tots els llibres
siguin diferents.
Però també fa una cosa
que és que democratitza
l'accés
a la lectura
d'aquests llibres.
És costós
comprar-se un llibre,
la burguesia
s'ho pot permetre,
però potser els operaris
de la fàbrica,
gent que alerta
que cada vegada
hi ha més gent
que sap llegir,
sobretot en el món hebreu
perquè en el món hebreu
llegir és una cosa
que va,
quan vas a doctrina,
quan vas a la sinagoga
a aprendre,
aprens a llegir.
Em passa una mica
com al món islàmic,
a nosaltres no ens passa tant.
A doctrina
no ens ensenyaven a llegir,
ens ensenyaven a recitar
de memòria,
el para nostre,
el credo,
però en canvi
no a llegir a escriure,
en canvi els hebreus sí.
Sí,
lo que pasa es que
en el 19,
fue también
sobre todo
la Alliance Israelite Universelle
que impuso
unas escuelas,
bueno,
que llevó unas escuelas
sobre todo
al món hebreu
del Imperio Otomano
y
estas escuelas
de la Alliance
bueno,
resulta que
fueron muy importantes
para el món
judeoespañol
y sobre todo
también para las mujeres
porque en aquel momento
también las mujeres
no solo empezaron
a trabajar
sino también
bueno,
veían
aunque no las compraban
pero se prestaban
entre ellas
estas revistas
viniendo de Francia
viniendo de París
con la moda actual
y con estos
cuentos
bueno,
con estos folletines
y la mujer
también tiene su papel
en estos cuentos
y esto
bueno,
podemos decir
igual
eso es el modelo europeo
que se va estableciendo
que el papel
de la mujer
cambia
en esa época
y también
y también
se nota
en algunos
de estos cuentos
que ya no solo
es la mujer
tradicional
hebrea
digamos
de alguna manera
simplificada
que mantiene
la religión
judía
sino que también
es una mujer
que ahora actúa
es una mujer
es un personaje
activo
que tiene su papel
que tiene su rol
en ese cuento
que también lo hace
avanzar a veces
y bueno
justamente
uno de los cuentos
que igual vamos a presentar
un poco más tarde
es Pinto de Ámsterdam
allí es la Viola
que es Askenazí
ella sí que va a hacer
que hará
avanzar el cuento
porque va a salvar
a su marido
que es judío
sefartí
o sea que allí
tenemos este choque
entre las dos culturas
otra vez
que lo vemos
justamente
a menudo
en los cuentos
de Marcus Lehmann
porque
en los cuentos
son
contes
per totes
les edades
o
están enfocados
a un público
infantil
o juvenil
sí
van
bueno
los de
Marcus Lehmann
ahí lo sabemos
bien
estos van
enfocados
a un público
joven
porque
él quiere educar
a los jóvenes
para posar-li una base
la base moral
del judaísmo
que es lo bueno
que a donde hay que llegar
tanto a los hombres
como a las mujeres
o sea que
para todos los géneros
eso sí
vale
vale
vale
vale
vale
o sea
és enfocat
és conte
com el que entendríem
nosaltres
per un conte
per a nens
o en aquest cas
per a nanos
més juvenils
sí
vale
vale
vale
bueno
comentaves que teníem
un text
tu m'has dit que està
escrit en espanyol
els oients
no ho poden veure
jo no entenc
ni res
però
a tu t'ho han de dir
que és espanyol
a mi m'ho ha dit
no entenc res
i m'ha dit
estàvem espanyol
i dic
pues el meu espanyol
l'he perdut molt
amb caràcters hebreus
clar
sí
los textos judoespañoles
están escritos
en una letra hebrea
que es la rashi
que es una
medio cursiva
o sea que no es
la letra
que utilizamos
hoy en día
en Israel
sino que es
una
medio cursiva
y
los textos judoespañoles
están vocalizados
lo cual
ayuda mucho
a leerlos
no es como
en hebreo moderno
donde no tienes
o tienes más bien
pocos vocales
bueno yo
creo que
tengo la misma dificultad
en un que en l'altre
pero bueno
no sé si
ens el pots
ens pots
llegir un trosset
y así
también
veiem una miqueta
de que anava
sí
sí
bueno
la cabecera
de la familia
de Pinto
era
en el tiempo
que contamos
de esta
historia
señor
Abraham
de Pinto
y ahí
bueno
solo una
una
nota
Abraham
está escrito
en hebreo
vale
o sea que ya
vemos así
un poco
el resto
está en judoespañol
está
sí
en español
pero
Abraham
está escrito
en hebreo
su mujer
no vivía
más
y su
único hijo
don Isaac
aquí la misma
cosa
Isaac
está escrito
en hebreo
con caracteres
hebreos
normales
le
aparillo
en su
manseves
mucho
cuidado
a su padre
o sea que
este se ocupó
mucho de su padre
vale
en su juventud
sí
o sea que
notamos que hay
algunos sonidos
que son diferentes
sí
al castellano
ajá
hay unas sibilantes
que son
que suenan
raras
igual
pero
a pesar de todo
se entiende
sí
no no claro
claro
bueno
se entiende
lo que estás diciendo
yo evidentemente
no lo sé leer
porque los caracteres
no lo sé
pero sí que es veritat
que se entén
perfectamente
las paraules
o sea que podries
si tens la fluidesa
al final acabas
entendiendo
el que te está diciendo
porque lo está diciendo
en castellano
no estás hablando
en una otra lengua
sí sí
no no es
es interesante
tú han de leer
por eso
a mí me han de leer
segur
yo tú digo
no si eso está
en español
y yo digo
pues es un español
muy raro
yo que no lo entiendo
bueno
pero eso
se entiende
bastante bien
claro
siempre hay
eso depende del texto
depende de la zona
de donde
de donde
provenga
vamos
el texto
que a lo mejor
o también
de los temas
del que habla
por ejemplo
en textos
que hablen así
un poco
de cosas militares
tal vez hay más turquismos
claro
porque es lógico
viviendo en el imperio otomano
conocen estas palabras
se han introducido
del turco
claro
porque al final
aquesta gent
tu dius
van els de la península
ibèrica
o van els de
no sé
dels que vivien a Portugal
no sé què
al final
s'ajunten a un lloc
que parlen diferent
al final
s'acaba fent un
entenc que un
poti poti
de tots
i al final
i al final
hi ha paraules
que van passar
totes les llengües
les llengües
quan estan en contacte
amb altres llengües
van prenent
van prenent
nosaltres en diem
barbarismes
però clar
aquí en veritat
el que està passant
és que en un territori
doncs que hi ha
unes determinades llengües
l'imperi otomà
és un imperi
l'hem dit altres vegades
un imperi multilingüe
per un costat
hi ha el poble turc
que parla una llengua turca
una llengua turànica
d'origen
asiàtic
diguem-ho així
que no és
la llengua otomana
la llengua otomana
és una altra cosa
és un artefacte
construït
entre
a base
de llengua turca
però
on s'hi han afegit
moltes paraules
de la llengua
servocroata
diguem-ho així
del servocroat
perquè la classe dominant
és una classe
doncs
servocroata
en veritat
aquesta gent
que a partir d'aquesta institució
el Darb Shirme
han passat
a l'imperi otomà
i són els que
dominen
l'imperi
però
per un altre costat
dins de l'imperi
hi ha
grans grups
de gent
que parla
una altra llengua
per exemple
hi ha
els grecs
que són ortodoxos
hem dit
és un imperi multietnic
multireligiós
i multilingüístic
hi ha moltes llengües
i molt diferents
els grecs
tenen la seva llengua
que també és
una llengua litúrgica
els grecs
fan la litúrgia
òbviament
en grec
els armenis
tenen
la seva litúrgia
són
cristians
orientals
però fan la seva litúrgia
en armeni
i després
hi ha
a l'imperi otomà
hi ha colònies
italianes
genovesos
antics genovesos
antics pisans
venecians
hi ha una gent
hi ha una amalgama
de llengües
i per tant
és normal
que quan arriben
els jueus
que s'han anat
escapant
d'aquestes persecucions
europees
arriben
insisteixo
uns de la zona
d'Alemanya
uns altres
de la zona
de la insula
ibèrica
que més o menys
per raons lògiques
de la immigració
i per raons lògiques
de quines són
les feines
que fan aquesta gent
perquè ja a Europa
feia unes feines
molt concretes
es dedicaven a unes feines
que no feien els cristians
per exemple
feien
alguns oficis
que no feien els cristians
sobretot
es dedicaven al préstec
no està permès
entre
la Bíblia diu
no faràs préstec
amb usura
és a dir
amb interès
els teus germans
fabulós
amb els teus germans
vol dir els jueus
no ho poden fer amb els jueus
els cristians
no ho poden fer amb els cristians
però els cristians amb els jueus
i els jueus amb els cristians
sí
per tant aquí
hi ha una qüestió creditícia
de fet
molts dels prògroms
que es produeixen
a finals de l'edat mitjana
són
si et treus de sobre
el teu creditor
s'ha acabat el deute
s'ha acabat el deute
per tant
imagina't que ara
poguéssim sortir al carrer
i massacrar tota la gent
que treballa al Banc de Sabadell
o al Banc de Santander
deixaríem de tenir
les hipoteques contretes amb ells
en canvi
l'imperió tomà
el rep amb els braços oberts
perquè en canvi
malgrat que era un imperió
molt sofisticat
tenien un sistema financer
molt poc desenvolupat
i per tant
quan arriba gent
amb una cultura del crèdit
amb una cultura
de les assegurances
amb una cultura
molt desenvolupada
perquè a Europa
sobretot
de les zones que venen
molts d'aquests
molts d'aquests jueus
venen
o venen d'Itàlia
una zona on s'ha desenvolupat
sabem
els banquers venecians
els banquers
florentins
però també
els que venen
de la zona de Flandes
la gran
Flandes
Holanda
el País Baix
una gran indústria
i al darrere d'aquesta indústria
hi ha un sistema financer
doncs aquesta gent
són rebuts
amb els braços oberts
l'imperió tomà
els rep
doncs amb els braços oberts
llavors allà
aquestes comunitats
trobaran
asil
i protecció
concreta
del poder polític
durant gairebé
400 anys
i això farà
que aquestes comunitats
siguin molt floregents
sí
sabemos que
las comunidades
tal cual
como vinieron
o como huyeron
de España
también
intentaron
formarse allí
o sea que
las comunidades
viniendo de
una zona de
Catalunya
se
intentaron
reagruparse allí
en esta
en esta
bueno
juntos
per tant
hi havia ciutats
on hi havia
una determinada
comunitat
de catalans
o d'aragonesos
són els mecanismes
de la immigració
la cosa curiosa
és que no hi ha massa traça
d'allò que en diuen
el catalànic
d'aquella llengua
hebrea
dels catalans
però en canvi
hi ha més traça
però no qüestió demogràfica
segurament
segurament
eren molts més
i molt probablement
també
els catalans
jueus
tard o d'hora
van anar
adoptant també
el castellà
hebreu
com passa aquí
és a dir
en l'època moderna
molts catalans
van anar
abandonant
el català
i abraçant
el castellà
per una qüestió
també de prestigi
etcètera
i després
també
que
durant
els siglos XVI
després de la llegada
l'imperi otomano
XVII
igual XVIII
encara
eren
uns rabins
que tenien
molta influència
i que
controlaven
la llengua
i claro
dependiendo
de d'on
venia
de d'on
era ese rabino
també
podia influir
sobre les comunidades
i
el que passa
és que
les comunidades
judíes
o judíes
o sefardíes
en un primer moment
és que
hablamos de sefardí
de
en la
durante
o bueno
hasta el momento
que haia pasado
la primera generació
¿no?
perquè
és que
luego ja
hablamos
de
judíos
bueno
de España
podemos decir
pero el término
sefardí
en principio
es para la primera
generación
que ha huido
de España
són els que han marxat
són els que
estan en
no els que
neixen
en l'imperi otomano
perquè si diguéssim
els fills d'aquests
que surten d'aquí
ja tenen un altre nom
són de ascendencia
sefardí
pero
de habla ladina
o de habla
vale
y lo que hay que tener
en cuenta
es que allí
en el imperio otomano
y no pasa así
por ejemplo
en el norte de África
en el imperio otomano
la lengua
judoespañola
evoluciona
sin contacto
con el español
lo de la
rerumanización
que mencionaste
al principio
en el siglo XIX
a través del francés
sobre todo
esto
hasta este punto
ya no están
en contacto
con el español
o sea que
hablamos siempre
del español
antigu
que conservan
pero es una lengua
que va cambiando
ese judío español
es el latino oriental
en cambio
en el norte de África
ellos siempre están
en contacto
con el español
allí vemos
otros fenómenos
lingüísticos
pero
por eso es tan interesante
este judío español
oriental
porque es
es una
sí
es algo muy especial
que no se da
fácilmente
en otras regiones
es algo
diferente
sí
lingüísticamente
ahora no
entremos en detalles
pero lingüísticamente
es muy interesante
hay dos famílies
digamos así
la oriental
que se mantén
una mica
más fidel
a l'origen
pero que
tiene la
contaminación
de otros
elementos
la lengua
turquica
o l'otomá
digue lo que
como quieras
pero a más
a más
las otras
lengües que hay
a la zona
de estas
grandes ciudades
de la
impere
automática
o
Constantinople
o
Istanbul
pero en cambio
los de la costa
occidental
amb més contacte
amb la península
en tant en tant
hi ha una certa relació
encara que només sigui
perquè hi arriben
espanyols
que són reduïts
presoners
pels pirates
la famosa
pirateria barbarísca
encara que només sigui
per això
hi ha un refresc
va arribant
continua arribant
gent que més o menys parla
o mercaders
comerciants
que més o menys parla
les llengües de la península
i té una evolució diferent
és normal
que tingui una evolució
diferent
la cosa
la cosa
la tragèdia
jo no sé com anem de temps
però hauríem d'acabar una mica
la història
explicant-la també
com acaba
és a dir
aquestes comunitats
aquestes comunitats hebrees
a l'Àsia Menor
aquestes comunitats hebrees
doncs
de la zona
de Grècia
dels Balcans
aquestes comunitats hebrees
d'origen espanyol
de l'imperi otomà
patiran
patiran els compassos
de l'època contemporània
com tota la població
que viu en el territori
però en un període molt
molt tràgic
finals de
final
entre l'època
entre el segle XIX
i el segle XX
també l'imperi otomà
arriba a la moda
de l'estat
de l'estat unitari
de l'estat centralista
de l'estat nació
de l'estat
que un estat
una llengua
no?
un estat
una llengua
una escola
una universitat
un passaport
una bandera
tot això
ho adopten
els otomans
de reflux
dels europeus
tot això
ho tenen els europeus
i l'imperi otomà
un intent
de modernitzar-se
diu nosaltres
per no ser
una presa
del
de l'imperialisme
sobretot
de britànics
i francesos
doncs ens hem d'actualitzar
i hem de fer
tot això
també ho faran
els japonesos
els japonesos
se'n sortiran
els japonesos
se'n sortiran
en canvi
els otomans
no
els otomans
amb l'excusa
amb l'excusa
que dins
l'imperi otomà
hi ha una minoria
hebrea
que s'ha de protegir
els britànics
crearan
un protectorat
a Palestina
són els famosos
acords
de Sykes-Picot
1916
en ple context
de la primera guerra mundial
els britànics
i els francesos
es partiran
l'Àsia menor
uns diran
nosaltres hem de protegir
els hebreus
com si no els haguera
protegit ningú
en els últims 400 anys
però diuen
nosaltres els hem de protegir
molt bé
a partir d'aquí
vindrà tota la teorització
Teodor Herz
la creació
de l'estat hebreu
tot això vindrà després
per l'altre costat
els francesos
diuen
nosaltres hem de protegir
la minoria cristiana
maronita
del Líban
i nosaltres fem
un protectorat
del Líban
i ens partim
mitjà
Sia menor
que era territori
de l'imperi otomà
els britànics
diuen
fem una cosa
l'Ameca
l'Aràbia
que formava part
de l'imperi otomà
i que és el que permetia
que el sultà es pogués dir
a si mateix
califa
príncep dels creients
diu
això ho donem
als que viuen aquí
i entronitzaran
alguna família
de locals
al Saúd
i a partir d'aquí
tindrem un país
que té cognom
l'Aràbia
saudita
l'Aràbia dels Saúds
i fragmentaran
aquest imperi
en aquell territori
on hi havia hagut
pau i tranquil·litat
i prosperitat
durant més de 500 anys
des d'aquell moment
fins ara
no hem trobat mai més
la pau
ni la tranquil·litat
i això
aquesta afirmació
val per qualsevol moment
que aquest podcast
se senti
ara
fa 5 anys
fa 10 anys
des del 48
o des d'abans
és a dir
aquella pau i tranquil·litat
aquella
protecció concreta
que el sultà
donava
totes les minories
religioses
i lingüístiques
i culturals
desapareix
la tragèdia fa
que un cop
els grecs
s'independitzen
dels turcs
als anys 20
del segle XIX
a partir d'aquí
tots els altres
països dels Balcans
voldran fer el mateix
inicialment
s'ajunten
contra l'imperi utomà
i després s'ajunten
tots ells
i tots fan la guerra
contra ells
nosaltres encara
hem viscut
alguna d'aquestes seqüeles
amb la guerra
l'any 94
1994
la guerra de Bòsnia
la minoria musulmana
vexada
per la majoria
no musulmana
en tots aquests episodis
de guerres continuades
hem dit
la guerra d'independència
dels grecs
1820
les guerres balcàniques
1912
1913
la guerra
la primera guerra mundial
14-18
que els turcs
entren de la part
dels alemanys
acaben
i fan la mateixa sort
que l'imperi alemany
que l'imperi austríac
que l'imperi rus
i que l'imperi
implosionen
tots els imperis
l'imperi utomà
també
i finalment
doncs
quan es constitueix
la república turca
l'any 23
de l'imperi
de l'imperi
automà
queda només
Anatòlia
pràcticament
la Turquia actual
és Anatòlia
i una petita part
europea
a l'altre costat
de Constantinople
perquè ens entenguem
però la realitat
és que
en tots aquests conflictes
moltes d'aquestes
comunitats hebreies
van desaparèixer
o bé perquè els van
massacrar uns
o bé perquè els van
massacrar altres
o bé perquè van decidir
marxar
alguns van marxar
als Estats Units
buscant una protecció
concreta
és una tragèdia
o sea
aculturizan
porque tienen que
vamos
que tienen que
perquè quan aquest estat
quan l'estat libanès
diu aquest és l'estat del Líban
o quan l'estat sirià
diu aquest és
això és Síria
o quan l'estat turc
que et diu
això és Turquia
doncs has de passar
una mica per l'adreçador
passar per l'adreçador
d'aquests estats
nació vol dir
passar per l'escola
passar per l'institut
passar per la universitat
i aquesta llengua
que es parla a casa teva
a casa dels teus pares
ja no és una llengua
d'ús comunitari
ja és una llengua
doncs que inicialment
és familiar
i aquestes llengües
van desapareixent
van desapareixent
exacte
aquesta és una tragèdia
perquè molta gent
diu
i avui dia
qui el parla
doncs bé
jo he conegut
gent a Estambul
que els seus avantpassats
formaven part
d'aquestes comunitats
però en canvi
han hagut d'aprendre
el castellà
en agències
contemporànies
és a dir
no han après
el castellà del segle XVI
que havien mastegat
els seus avis
sinó que
han hagut d'aprendre
castellà
doncs com
no sé
com qualsevol persona
del món
que no el parli
doncs que el vulgui aprendre
doncs
se'n va a una acadèmia
va a una acadèmia
ho aprèn
per poder recuperar
la ciutadania
bueno
per poder obtenir
la ciutadania espanyola
recordem que l'estat espanyol
garanteix la ciutadania
a la gent
que pugui demostrar
que els seus avantpassats
eren jueus
expulsats
de la península ibèrica
però han de fer
un curs de castellà
i han de poder-se examinar
i han de passar
sí
hoy en día
bueno
la mayoría de la gente
que habla
judeo español
está en Israel
y tiene más de 70 años
o sea que
o sea que es una llengua
que s'està perdent
sí
sí
què passa
amb aquests
amb aquests
jueus
que finalment
busquen la protecció
concreta
de l'estat d'Israel
és a dir
veient que a Europa
els han perseguit
sabem el que ha passat
durant la segona guerra mundial
la persecució
l'aixoa
etc
la gent busca refugi
a Jerusalem
però clar
igual que ho busquen
els jueus espanyols
quan tu passeges
per als carrers
d'Israel
a dia d'avui
ja
tu el que veus
són europeus
gent doncs que ve
diguem
físicament
amb una aparença
eslava
o amb una aparença
germànica
o amb una aparença
no
i allà
hi ha un nou grasol
no
i allà s'ha creat
s'ha recreat
una nova llengua
que és la llengua
l'hebreu
l'hebreu contemporani
que no és una suma
de tots aquests dialectes
sinó que és una
reconstrucció arqueològica
de l'hebreu litúrgic
diguem-ho així
no
però realment no és la suma
d'aquestes llengües
és una pena
perquè clar
aquesta riquesa lingüística
s'ha perdut
sí no?
sí
així és
tornant una miqueta
a la teva època
de fer la tesi
que vas estar passejant-te
pel món
buscant informació
i tal
vas trobar
en aquell moment
no hi havia
en línia
o sigui no sabies
el que t'anaves a trobar
no
bueno
algunos
catálogos
había
impresos
o bueno
igual en la página web
eso sí
pero
en principio
fue lo que
mencionamos antes
es ir allí
para ver
qué es lo que tenían
por ejemplo
como me pasó
en Viena
en la biblioteca de Viena
bueno
al final
busqué
en la parte
de la hebraica
porque
me di cuenta
que en el resto
no encontré
nada de
sefardí
de judío español
y busqué
en la hebraica
y
bueno
es un poco
es un proyecto
que queda por hacer
en principio
que
al final
no lo hice
a ver
qué es lo que queda
de judío español
en la hebraica
en la biblioteca de Viena
no lo sé
hasta hoy en día
no lo sé
porque no lo mire
sistemáticamente
y
a ver
en algún momento
bueno
que eso es lo que
t'anava a dir
que cuando comenceu
a investigar
o a buscar informació
si
vas trobar
todo el que pensabas
a trobar
o no
o no
eso
no lo saps
luego en Israel
luego en Jerusalén
realmente allí
bueno
conocemos
a una persona
un bibliotecario
él es
de ascendencia
sefardí
del Brasil
y él es
bueno
diría uno
de los mejores
bibliotecarios
del mundo
para cosas
sefardíes
es que
él lo sabe
todo
y llevaba
la biblioteca
del Instituto
Benzvi
y él me ayudó
muchísimo
él conocía
todo
sabía todo
y allí
encontré
la gran mayoría
de los textos
para mi tesis
y tenía que
fotografiar
cada página
yo misma
miles de fotografías
pero sí
así funcionaba
eso era
la aventura
es que es molt
possible
que molts
d'aquests documents
estiguin mal
descrits
perquè clar
si un arxiver
qualsevol
un arxiver
un bibliotecari
ha d'escriure
dirà
imprès
en hebreu
perquè
el que veu
lletres hebreus
una persona
que no sap hebreu
reconeix
la grafia
i diu
no, no
això és hebreu
però clar
un hebreu
que parla hebreu
llegeix aquell document
i no entén
el que està dient
però clar
això ho va dir
llegir un hebreu
perquè salti l'alarma
i dir
sí, sí
això està escrit
en grafia hebrea
però no és
un text
en hebreu
però clar
si ho llegeix
una persona
que no coneix
és a dir
passa una mica
imaginem
jo què sé
veus un document
escrit
en grec
en grafia grega
però el text
amb grafia grega
és del segle
6è
abans de Crist
i en canvi
ho llegeix
un grec actual
i diu
jo no entenc
el que diu aquí
perquè ha canviat
molt la llengua
doncs aquí
aquí podria passar
una cosa similar
que l'arxiver
o el bibliotecari
hagi descrit
com
impresa hebreu
i poca cosa més
segle XIX
o 1860
i poca cosa més
però
a l'hora de la veritat
doncs
quan s'ho llegeixi
un especialista
però clar
malauradament
d'especialistes
en aquesta matèria
n'hi ha talment
tan pocs
que clar
que es farà
molt difícil
i això implica
una de dos
o que els pocs experts
que hi ha
s'ho llegeixin tot
o bé
que en surtin
nous
d'especialistes
el que passa
és que
amb una llengua
que es va morint
cada vegada
és més difícil
és més difícil
et dóna feina
perquè llegeixis
l'Alexis
jo ho has vist
ho ha deixat anar
així com
qui no vol la cosa
que llegeixi
es podrien buscar
mecanismes
perquè ella
des de Basilea
doncs ho pugui fer
és a dir
si els arxivers
de Viena
li fan una foto
d'una pàgina
només que llegeixi
dues línies
en té ben bé
prou
per dir
ep
això està esquit
en castell
del segle XVI
o del segle XIX
però en té ben bé
prou
s'haurien de buscar
uns mecanismes
per fer això
per fer aquestes feines
jo entenc
que també hi ha
les universitats
és a dir
les universitats
estan per fer
per fer recerca
i per corregir
tots aquests
tots aquests forats
que tenim
i d'alguna manera
s'haurien de buscar
estímuls
l'estímul és
formar la gent
i pagar-li
perquè faci
una determinada feina
és a dir
la tesi
Manuel Achimeli
ho va acabar aquí
a partir d'aquí
s'hauria de continuar
doncs
tu reps
una borsa
tu tens
una beca
per continuar
fent aquesta feina
això seria
això seria
el normal
perquè clar
tots aquests viatges
te'ls has pagat
tu de la teva butxaca
bueno
yo tenía una beca
durante
bueno
durante el tiempo
que hice mi tesis
durante los cuatro años
tenía una beca
del Fondo Nacional
suizo
que me
tenía
bueno
una cierta suma
de dinero
con la que
podía hacer
lo que quería
y claro
que me ayudaba
para pagar
estos viajes
lo que pasa
es que
claro
también pagaba
yo misma
porque
es una buena despesa
es que es una buena despesa
una buena cosa
que podría hacer
l'estat espanyol
es una sugerencia
per si algún día
ens assena el monarca
el rei d'Espanya
encara dia d'avui
ostenta el títol
de rei de Jerusalem
el rei d'Espanya
ostenta el títol
de rei de Jerusalem
això és el que fa
que per exemple
un cop
en una visita oficial
el rei d'Espanya
l'anterior
Juan Carlos
el va rebre
Ximón Pérez
i li va dir
bienvenido
su majestad
esta que es su casa
però sabia
per què ho deia
Ximón Pérez
allò és una república
no és una monarquia
i si restablissin
la monarquia
els hebreus
probablement
no serien
la monarquia espanyola
però
el títol de monarca
el títol monarca
és a dir
entre els títols
que té
el monarca espanyol
allà a la motxilla
doncs hi ha el títol
de rei de Jerusalem
si algun dia
tinguessin una mica
de sentiment
de remordiment
d'allò
que van cometre
els seus avantpassats
els reis catòlics
fustigant
a les comunitats hebrees
a un a dos
o a convertir-se
i o a marxar
alerta que els que es convertien
no eren tractats
entre cotons
els que es convertien
se'ls anomenava
automàticament
marranos
els jueus conversos
se'ls anomenarà marranos
vull dir
d'Espanya
no serà un país
especialment tolerant
ni fins i tot
amb aquells
que hagin renunciat
el seu credo
mil·lenari
abraçant la religió catòlica
alerta
però insisteixo
si la monarquia espanyola
tingués
algun remordiment
de consciència
podria com a mínim
corregir
aquesta qüestió
com a mínim
estimulant els estudis
o seria una bona cosa
que podria fer
per exemple
l'Instituto Cervantes
perquè això no deixa de ser
cultura espanyola
no deixa de ser cultura espanyola
i universal
i universal
en fi
dubto que em facin cas
però jo
sempre tinc encàrrecs
a vegades
per l'alcaldessa de Vilassà
a vegades pel rei d'Espanya
ell va repartint
tu vas donar feina a tothom
perquè a la de Vilassà
vegi que també li dius
en el rei
tu li dones feina
reparteixo feina a tothom
molt bé
ens queden 5 minutets
no sé si en aquests
5 minutets
que ens queden
hi ha alguna cosa
que se'ns hagi quedat
que no haguem comentat
i que diguem
ostres això
estaria bé
que ho diguéssim
tu tens alguna cosa
jo després d'aquest encàrrec
sembla que més val
que m'estigui callat
no sé si alguna cosa
una de les coses
que m'ha quedat abans
quan estàs fent la tesi
vas trobant coses
trobant o no trobant
anaves a veure si trobaves
hi ha alguna cosa
que et trobessis
que diguessis
ostres
això no ho sabia
però no entra dintre
del tema de la meva tesi
però m'ho aparco
per fer-ho en un altre moment
hi ha alguna
a banda de
de la part aquesta
hebraica
que has dit
de la biblioteca
de Viena
alguna altra cosa
que diguessis
si me hubiera gustado
o me gustaría
también
poder acceder
a los fondos
de la biblioteca
de Yad Vashem
que allí
seguro que también
hay cosas
que todavía
en Israel
en Israel
en Abadion
hasta que esta biblioteca
para los profanos
allí seguro
bueno
habrá también
pero en aquel momento
esta biblioteca
o estos fondos
tampoco estaban
bueno
estaba todo
en hebreo
en fichas
en papel
ahora seguro
que está
seguro
que es diferente
pero claro
queda
queda trabajo
vamos
es que
quedan proyectos
la gente
que nos escucha
si no saben
de qué hacer
la tesi
no
por ejemplo
sería un tema
es una tarea
interesantísima
claro que sí
queda mucho
por hacer
vale
jo no sé
hi ha requisits
quins són
que algú
conegui mínimament
el castellà
això és relativament senzill
que conegui mínimament
l'alemany
això també
és una cosa
que pot ser
necessari
no excloient
però pot ser interessant
que la gent
tingui uns mínims
coneixements
d'alemany
i sobretot
doncs que
doncs això
que tingui ganes
d'estudiar
ai
i hebreu
exacte
que va dir
sense l'hebreu
em sembla
que no fem res
bueno
com a mínim
conèixer
estudiar-se
l'alfabet
conèixer una mica
el so de les lletres
no
perquè
al final
això és la mare dels ous
però alerta
que pot ser relativament
senzill
relativament difícil
però insisteixo
per conèixer una llengua
el primer que s'ha de fer
és conèixer la llengua
és a dir
no només l'escriptura
aquí tenim molt
perquè la llengua
més o menys la tenim
és diferent
quan dius
no vull aprendre
egipci
i no coneixes
ningú que hagi
m'enténs
a partir només dels jeroglífics
això és diferent
aquí és molt diferent
per exemple
seria impossible
de fet és impossible
conèixer la llengua
íbara
amb els pocs escrits
que tenim
tenim l'alfabet íbar
però no hi ha
no hi ha
absolutament res
ningú parla íbar
clar
en canvi nosaltres
almenys una mica de castellà
sabem
qui més qui menys el mastega
sí
alemany i hebreu
ja és més complicat
bé doncs
però segur que
entre els nostres oients
hi ha gent que
l'alemany
i una mica l'hebreu
segur que el coneix
ja ha donat feina
a més gent
molt bé
doncs hem arribat
al final del programa
gràcies Manuela
gràcies Alexis
i gràcies als nostres oients
per escoltar-nos
cada setmana
recordeu
que aquesta temporada
teniu a la disposició
el correu
històriesdemaridadal
arroba
vilassarradio.cat
i al telèfon
670 48 00 51
on podeu fer-nos arribar
els vostres dubtes
o inquietuds
preguntes sobre
temes d'història
i us els contestarem
adeu
i fins al proper programa
Històries de Mar i Dadal
un programa
sobre el nostre passat
les històries
les tradicions
els personatges
i el patrimoni
de Vilassar de Mar
una producció
del Centre d'Estudis Vilassarencs
en col·laboració
amb Vilassar Ràdio
i sota la coordinació
de Núria Gómez
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya