Les notícies de les 10 Salutacions, avui comencen les jornades de portes obertes. A Vilassadamar, els centres escolars del poble organitzen tota una sèrie de jornades en els dies que passarem a continuació a referenciar. Això significa l'inici del procés de preinscripció escolar corresponent al 2026-2027.
Recordem que les preinscripcions s'iniciaran pel segon cicle d'educació infantil i primària el pròxim 4 de març i per educació secundària obligatòria el dia 6 de març. Recordem que la data de finalització serà el 18 de març, però l'inici de tot aquest procés són aquestes jornades de portes obertes que s'inicien avui mateix en un centre, en concret el vaixell Burriac.
Recordem, el vaixell Borriac fa portes obertes avui dia 20 a partir de les 5 de la tarda. Demà l'esfalat Pérez Sala a partir de dos quarts d'onze. L'escola de les Franciscanes diumenge a dos quarts d'onze del matí. L'escola Els Alogs el proper dia 25 a dos quarts de sis de la tarda. I l'escola del Mar el proper 28 de febrer a dos quarts d'onze del matí.
Recordem també, pel que fa als instituts, que el Vilats Ara farà portes obertes el pròxim dia 23, el pròxim dilluns, a partir del punt de dos quarts de sis de la tarda, i l'Institut Pere Ribot el 2 de març, a partir del punt de dos quarts de sis de la tarda.
Ahir va haver-hi sessió plenària a l'Ajuntament de Vilassadamà. Recordem que a partir de dos quarts de dues a les veus del ple us oferirem un ampli resum d'aquesta sessió plenària i també tindré un breu resum d'aquesta sessió plenària, un molt breu resum, recordeu, dins de la crònica. Avui a partir de la una de la tarda amb Joan Escofet.
Els metges tornen a reclamar millores laborals amb una nova jornada de vaga avui divendres. Es tracta del segon dia de protesta d'aquesta setmana després que el Sindicat Metges de Catalunya convoqués dos dies de mobilitzacions el passat dia 16 i avui mateix. Recordem que és prevista avui una manifestació pels carrers de Barcelona d'aquí exactament 28 minuts. Una concentració que es realitzarà davant del Departament de Salut de la Generalitat
Serà una ruta circular que finalitzarà a la mateixa conselleria on es llegiran diferents manifestos segons el sindicat de metges. La mobilització vol ser una gran rua de carnestoltes reivindicativa que comptarà amb 5 comparses temàtiques. Cadascuna de les comparses vol representar 5 problemes que està patint el personal facultatiu.
Com són guàrdies de 24 hores, sobrecàrrega en el treball o falta de professionals. Aquesta és la setena aturada laboral que fan els metges catalans des de l'inici de les mobilitzacions del passat 3 d'octubre. Quin és el principal cavall de batalla? La lluita per un conveni propi.
la resta de col·lectius sanitaris. Tot i això, el conflicte més recent amb el Ministeri de Sanitat s'enmarca en la reforma de l'Estatut Marc dels Professionals, la llei bàsica que regula les relacions laborals. El Ministeri i els sindicats negociadors van signar un acord al gener per aquest nou Estatut Marc. Les organitzacions mèdiques, però, no hi donen suport, ja que se senten infrarepresentades en les negociacions.
Acabem. Fantàstica notícia pel Barça i, sobretot, per Hansi Flick. Pedri, un dels futbolistes més importants pel tècnic alemany, podria tornar a jugar contra el Llevant en el pròxim partit de Lliga dels Blauranes. El migcampista Canari va fer ahir part de l'entrenament amb el grup i podria rebre l'alta molt aviat. A les 11 del matí, nou, contacte amb la informació.
El 98.1 de la FM, Vilassar Radio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Ramon, 78 anys, jubilat. No va respectar la preferència de pas. La seva dona va morir perquè no portava acordat el cinturó de seguretat. Un any de presó i un any sense permís. Marc, 32 anys, cambrer. Conduïa una moto amb excés de velocitat. En una cruïlla va matar un home d'edat avançada que creuava correctament per un pas de vianants. Dos anys i mig de presó i tres sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
No deies que us aniria molt bé contractar el Gojogo per donar una empenta a l'empresa? Sí, per què?
El Servei Públic d'Ocupació de Catalunya ha posat en marxa dues convocatòries de subvencions per al foment de la contractació de joves. Concretament, el SOC subvencionarà empreses, autònoms i cooperatives per la contractació durant 12 mesos de persones treballadores de menys de 30 anys. Obrim el mercat de treball als joves, reactivem i fem créixer les empreses. Ara mateix truco a l'empresa. I jo, la filla de Lluís, ja ha acabat els estudis i no té feina, segur que li interessa.
Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randa Mar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè en mar té veu i aquí la pots escoltar. No t'havies acabat el llibre? Sí, però ja n'he començat un altre.
Biblio Digital és un servei de préstec de continguts digitals disponible per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques catalanes. S'hi pot accedir via web a través de l'ordinador o dels lectors de llibres electrònics o mitjançant l'app si utilitzes la tauleta o el telèfon mòbil. Llibres, revistes, diaris, còmics, música clàssica, pel·lícules... Amb Biblio Digital tens tota la cultura a l'abast. Entra a biblioteca.ebiblio.cat Des del centre del teu diari, Vilassar Ràdio. Escolta.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de divendres ja és 20 de febrer de 2026. Ja tornem a estar...
De cap de setmana, cap de setmana, doncs mira, ja fa una setmana que estàvem al Carnaval, deixàvem les ventades enrere. Segurament tots hem tingut aquesta conversa entre ahir i avui. Que ràpid passa tot, que ràpid passa el temps. Ja ens estem a punt de polir, diguem-ho així, el mes de febrer. Doncs efectivament tot passa molt ràpid. Ja és 20 de febrer de 2026, a les portes del cap de setmana.
A l'espera, doncs, de què passa amb el temps. De moment tenim un temps tranquil. Sí que primeres i últimes hores del dia. Estem a l'hivern, no ho oblidem, eh? Estem a l'hivern. La temperatura és fresqueta, però conforme ens anem acostant a les hores centrals del dia, la temperatura, doncs...
En alguns moments, inclús més que agradable, eh? Podríem dir un punt, un punt, un punt, eh? Sense venir-nos gaire amunt. Un punt caloroseta. De tot això ens en parla Joaquim Serra. Tens previst de cara avui, de cara, sobretot els primers dies de cap de setmana. Marxem al Centre de Referència Meteorològic de la Comarca. Marxem cap al Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
De seguida també a un quart onze saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell cada dia i al poc ens passa repassem l'actualitat local, la general, les notícies curioses i aquelles notícies tot pujant al DeLorean que passaven un dia com avui. Repassem les efemèrides tot repassant l'actualitat i els seus protagonistes. A dos quarts onze...
Fa una setmana es passava per la ràdio un Xavi Tomàs des de l'Enxaneta. Ens parlava del seu retorn. Ho estem preparant tot, però per no perdre el fil, avui escoltarem el retorn de Xavi Tomàs des de l'Enxaneta. Cuina amb història, cuina de trinxeres. Ens cuina un plat, ell sempre diu que fàcil. Després ja no ho és tant. Sempre ho diu, ell, fàcil, tot és fàcil, però després ja no ho és tant. Però ens ho cuina amb carinyo i, a més a més, ens busca, ens busca...
un episodi d'aquest plat, un episodi de la història que va relacionat amb aquest plat. Amb molt de carinyo rebem, com sempre, en Xavi Tomàs. A les 11, la setmana passada, parlàvem del Fem Salut. El 4 de febrer va ser el Dia Internacional del Càncer per lluitar tots i totes contra aquesta malaltia. I passàvem al Fem Salut, una secció que ens va quedar amb molt l'atenció. Va ser molt interessant, com sempre, però en aquest cas...
Ho considerem oportú tornar-la a escoltar perquè parlàvem del càncer des d'un altre punt de vista. Fa uns anys el càncer era sinònim de mort, ara no, ara no, gràcies a la investigació. El càncer només el tractaven els metges i les metgesses oncòlogs, els oncòlegs i les oncòlogues.
Ara mateix, no. També ho fan, evidentment. Però entren altres tipus. Entren la fisioteràpia, entren altres aspectes. I ens va semblar molt interessant. I, per tant, tornem a escoltar l'entrevista que fèiem. A dos quarts de dotze, segona entrega, en aquest cas, per parlar de filosofia, la filosofia de la vida. Volem parlar dels japonesos. Avui, doncs, a dos quarts de dotze, posem la filosofia damunt la taula. Ens en parlarà, com sempre...
Segona setmana consecutiva, una nova col·laboradora de la casa que ens parla, doncs, vam parlar amb una miqueta de...
de tot plegat en el sentit de la filosofia de la vida, no? Segons quina regió, segons quines persones fem la vida d'una manera o altra. Doncs amb la Neus Colomer, amb la Neus Colomer en parlem a dos quarts de dotze. I l'última hora del Parlant de Tot la destinem, doncs, com sempre diem, que el Parlant de Tot es basa amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, l'entreteniment musical, tot preparant la maleta per marxar de cap de setmana, ens ocuparà l'última hora de l'edició.
Gràcies per la vostra confiança. El meu nom ja m'ha acabat. L'edició d'avui la número 2302. 2.302 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. Ja ho tenim tot a punt. Motor Rancès posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra, dia també tranquil, dia assolellat, temperatures agradables, serà la tònica del cap de setmana? Joaquim Serra en directe, explica'ns-ho tot plegat. Connexió en directe, Joaquim Serra, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Avui jornada marcada pel temps estable. Aquesta matinada encara ventava fort cap a punts del Mares Massut, amb ràfegues que han arribat als 55 km per hora, però ràpidament aquest vent s'ha encalmat. Aquest matí en conjunt els vents s'han fluixos, bàsicament de component oest nord-oest, i aquesta tarda giraran cap a sud-sud-est, també febles a tota la costa Mares Meng.
I així serà el cap de setmana, tant demà com demà passat, ben afablit, la típica marinada de garbí que tindrem aquí a la costa i tot això amb una situació marítima que ha d'anar millorant el seu estat. Avui encara hi haurà aquest matí maró disminuint a Marajol aquesta tarda i aquest Marajol amb lleugera mar de fons s'ha de mantenir tant dissabte com diumenge. No cal dir també que tindrem un temps estable i completament assolellat al llarg de les properes jornades.
Avui les temperatures màximes pugen una mica cap als 17 graus, demà podran pujar una miqueta més cap als 18 puntualment a les hores centrals del dia i sembla que diumenge seran ja temperatures que ens acostaran a la primavera.
amb màximes que poden arribar als 21 puntualment als 22. Per tant, ja superarem els 20 de màxima amb un ambient que serà molt suau i agradable diumenge durant les hores centrals del dia. Les mínimes encara fresquetes, les nits matinades encara amb temperatures més aviat baixes, però de dia el termòmetre de mica en mica té tendència a anar pujant i situació ja plenament estable i tranquil·la la que tindrem avui i els pròxims dies.
Doncs, Joaquim Serra, moltíssimes gràcies, com sempre, per la puntual i amplia informació des del Centre de Referència Meteorològica de la Comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Dilluns i tornem a la mateixa hora. Fins aleshores, Joaquim, que tinguis molt bon dia i molt bon cap de setmana. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. 14 minuts per damunt de les 10, obrint finestra informativa.
moment com sempre i aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio un moment per dir allò de senyor Escofet bon dia, bona hora molt bon dia Jaume, molt bon dia a tots i totes portem pràcticament tota la setmana arrencant a la primera sí, sí, sí
Arrencant aquí els motors a la primera. El teu dia preferit de la setmana? Ja vindrà el dilluns. Amb tota la ironia del món. Ja vindrà el dilluns. Sempre ens ho diu el dilluns. Ara esteu tots molt il·lusionats i il·lusionades. Ve un cap de setmana ideal per pagesar per vilassar demà. Sí, senyor.
Per pagesar vol dir pagesar pels camps. Fer els pagès i passejar a l'hora. Moment de pagesar sempre és agradable. Temperatures molt agradables. Al principi no haurem d'obrir el paraigües. Ara escoltàvem Joaquim Serra. En el cas, deixa'm arrencar. Perdona, vull explicar una interioritat.
Adiós. Quan en Joan escopeta entre els divendres a la ràdio entrem, bon dia, Joan, i em diu, el primer que em diu, ja serà dilluns, ja arribarà dilluns. Per això ho deia ara, ja arribarà el dilluns. Què em volies dir? Doncs mira, des de Vilassar Ràdio ens faria molta... Bueno, ens faria, no, no farem el condicional, ens farà molta il·lusió felicitar un...
Un oient fidel de casa nostra, eh? Dius ara, què passa? A veure. L'amic Ivan, conegut per tots, que demà és el seu aniversari, com demà no tenim programa, doncs el felicitarem avui i li desitjarem, primer de tot, moltes felicitats i ho amanitzarem amb una cançó que creiem que l'amic Ivan li farà molta il·lusió. Ivan, va per tu. Moltes felicitats.
Doncs per molts anys, a l'Ivan, a l'Ivan. Per què aquesta cançó? Doncs perquè sempre que hi ha moments, doncs que sempre diem que la informació de l'actualitat és la que està per davant de tu, però hi ha moments per l'entreteniment. Va, doncs escolteu, envieu missatges i demaneu-nos cançons. Doncs ell ens acostuma a demanar aquesta, eh? Per tant, el Boig per tu de Sau. Boig per tu de Sau.
Més coses, Joan, som-hi. Molt bé, i de felicitar l'Ivan, felicitem l'Oriol Cardona. L'Oriol Cardona acaba de ser medalla d'or d'esquí de muntanya als Jocs Olímpics de Milano-Cortina.
Escolta, que des de l'any 72 no guanyen el medallador. I és d'or i de bronze, també, no? Sí, sí, des de Paquito Fernández Ochoa. Hòstia, ha plogut, eh? Fa 54 anys. Doncs Oriol Cardona, de Banyoles, s'acabava... De Banyoles, doncs.
a proclamar, doncs, medalla d'or. Hem d'apuntar que, desgraciadament, membres del Comitè Olímpic Internacional van requisar estelades i banderes entre el públic, entre elles, doncs, la família de Cardona i la família d'Otta Ferrer, que va acabar en cinquena posició, en qualsevol cas.
Des d'aquí, moltes felicitats al bo de l'Oriol Cardona, que ha estat entrenant amb Kilian Jornet, i segurament fruit dels, això ho dic jo, fruit d'aquests entrenaments que han fet absolutament intensos, segurament hi haurà alguna mena de programa arran sobretot de l'or d'Oriol Cardona.
Doncs Oriol Cardona, el de Banyoles, el de Banyoles ha guanyat aquesta medalla olímpica. Des de l'any 1972, 54 anys, feia que a Espanya no guanyava una medalla d'or. Ni Catalunya, també, eh? I n'hi ha una que ens crida molt l'atenció, perquè l'Anna Alonso va guanyar la medalla de bronze.
Però és una noia que fa cinc mesos va ser atropellada i, a més a més, va trencar la cava de molt mala manera amb un cotxe i... Lligaments, lligaments. Lligaments. I, hòstia, i guanyar... Jo crec que l'hora d'en Cardona és brutal, però és que el pes d'aquest bronze jo crec que és molt significatiu. A cinc mesos de la cita, ella estava entrenant en bicicleta, va ser atropellada per un cotxe, li van trastrossar els genolls a nivell de lligaments...
Ella va decidir no operar-se, intentar fer l'aposta per arribar als Jocs Olímpics d'hivern i, sens dubte, aquesta medalla, aquesta presea, té molt mèrit per anar a Alonso. També explica una mica, no?
el sacrifici d'aquests esportistes, d'aquests autèntics malalts de l'esport, que afortunadament, doncs, en aquest cas han vist compensada tots els sacrificis i tota l'angúnia, eh?, ha imaginat, eh?, un accident gravíssim a cinc mesos de la cita.
Doncs moltes felicitats a tots, clar que sí. Unes olimpiades que ha donat molt de si, extraesportivament parlant. Tan farcides d'anècdotes, eh? Per què mirem les olimpiades d'estiu, quan les bones són les d'hivern? Clar que sí. Va, què més, Joan, què més? Doncs, mira, passem de l'himne olímpic, passem a l'himne britànic. L'himne que més sona aquests dies. Joan, cuida-ho, eh? Cuida-ho. D'acord.
El rei Carles III a l'Anti de Dos. Es veu que han sortit alguns problemilles, no? Alguns problemes hi ha, eh? Ahir, que era el 66è aniversari del seu germà, el príncep Andrew. Expríncep, diuen alguns mitjans. A mi em grinyola una mica. És com president, ho ets tota la vida, no?
qualsevol cas el van detenir. Ha estat 11 hores detingut i ha estat deixat en llibertat vigilada el dia del seu aniversari per aquesta presumpta vinculació amb els arxius d'Empstein. En fi...
Hi ha uns 300 documents que podien vincular l'expríncep, el príncep Andriu, amb aquesta illa on, presumptament, de moment, diguem-ho així, es cometien aquestes barbaritats. Hem de dir, sempre ho diem, Jaume, que ens estranya molt.
En aquesta illa, la illa Petita Sant Jaumet, que seria el nom traduït, clar, teòricament van grans figures a cometre aquestes atrocitats.
Una cosa que hauria de passar amb la més estricta intimitat és que estan sortint fotografies i vídeos per totes bandes. Algú falla, allà. Bueno, falla el fet, eh? Si és així, falla el fet. Si tu i jo, per exemple, anem a robar, no? És que no ens farem fotografies... En principi, no. A veure, jo, després de fer el por que ens passa tants dies i escoltar tantes coses, ja no m'estranyaria res, eh? Tampoc. Ara, també et dic una cosa. Aquest és el que estava casat amb la Fergus? Creiem que sí, eh?
Sara Ferguson. És la Sara Ferguson. I el dia de l'aniversari li foten aquest regal, no? Parlarem de... La foto, perdona, que surt a tots els mitjans, als diaris, que surt així amb uns ulls oberts. Sembla que més que ha detingut estigui... Perdona, eh? Sembla que estigui mort. Sembla que estigui mort allà dintre.
Carles III, el rei Atlantida II, ha dit que la llei ha de seguir el seu curs. En parlarem? En parlarem després en el nostre Dilorian, perquè parlarem de Nirvana, parlarem de Kurt Cobain. Sembla, s'està apuntant, que el possible suïcidi de Kurt Cobain no hauria estat un suïcidi, sinó que...
L'èder de Nirvana havia estat molt beligerant en contra d'aquestes accions, de presumptes accions sexuals contra nens i nenes, i ell estava denunciant-ho i sembla que també s'està revelant. Tot això ho hem d'agafar amb pinces, que...
Te'n recordes de tots els nens que Michael Jackson tenia a Neverland? Doncs sembla que Michael Jackson el que estava fent era salvar-los de la xarxa Epstein. I s'atenció perquè diuen que aquest any es tornarà a parlar de la mort de Michael Jackson relacionat amb el que tu dius. Molt de compte perquè sembla que Michael Jackson no hauria tingut aquests nens i nenes a la seva residència, entre ells Macaulay Culkin, el nen de Solon Kassab,
sinó que els hauria rescatat de la xarxa del pedofil Epstein, que presumptament va morir el 2019, i també molta atenció, ja ho havíem apuntat en el poc ens passa, jo ja ho havia anunciat, segurament en propera mida que avancin els mesos, relacionat amb el cas Epstein, sabrem també si l'accident d'helicòpter de Kobe Bryant...
Va ser la boira, o no, com Brian, estava preparant un documental sobre la xarxa de pederàstia per denunciar-la, i casualment va tenir l'accident d'helicòpter. Fa setmanes que ja es diu que la mort de Michael Jackson serà notícia aquest 2026 per causes relacionades amb aquestes, que no era el que es va pintar, sinó, un, volia sortir-se de totes les discogràfiques en què ell estava,
És un tresor, eh?, el que té Michael Jackson en quan ha drets d'autor. I volia denunciar temes com aquest i sembla que serà notícia. Ho veurem. Per cert, Andrés es va casar ara fa 40 anys, el 1986, eh?, 40 ja, eh?, 1986, amb Sarah Ferguson. Sarah Ferguson, la premsa la va batejar com a la Fergie, la Fergie.
I va rebre el títol de Duque de York. Duque i Duquesa de York. Que ho sàpigues, que tenen dues filles, una escuda el 88 i l'altra el 90, la Beatriz i l'Eugènia, i que l'any olímpic, l'any 92, l'any 92 es va... es va separar. Ara tu posa't a ser la Beatriz i l'Eugènia. És que... Sí, sí, sí. Però a mi el que em fascina, Jaume, i t'ho dic de debò, eh? És a dir...
Van a aquesta illa a cometre presumptament el que estaven cometent i surten vídeos, fotos, documents. És que a mi dos i dos no m'acaben de fer quatre. No, no, no. Ja t'ho dic jo que dos i dos no fan quatre.
A veure, va, Joan, més coses, va. Molt fan, molt fan de... de la iniciativa que ens surt d'una botiga de Madrid que es diu Colors of Madrid. És una botiga que s'inspira en el descans, el benestar, el slow living, que es diu ara, que paga 300 euros si dorms la migdiada en el seu aparador. Sembla fantàstic, eh, 300 euros? Què dius?
per dormir a la migdiada. No, no, no. A veure, explica'm on és això. Sí, aquesta cita serà el 27-28 de febrer i l'1 de març i és una botiga ubicada a la madrilenya Calle Carreta. Calle Carretas? Què dius ara? Cuando supiera tu mujer, tus hijos, tu cortera que en el cine Carreta es una mano
Joaquín Sabine viceversa, que hagués estat aquí, eh? Que hagués estat aquí, eh? Hem d'apuntar que és migdiada, eh? No hi haurà una mano d'home al principi que voce en tu braguet. Bueno, bueno. 300 euros de l'ala et donen... A mi? Per fer la migdiada. M'hi posaré en contacte. Jo em poso una migdiada allà com una casa, eh? Jo necessitaria una televisió amb alguna etapa del Tour de França amb aquelles planes de 300 quilòmetres.
A mi, si és un dijous, un divendres, em fa falta molt poca cosa. Joaquín Sabina i Miceversa cantaven Juan a la loca i parlaven de cine carretes. Cine carretes que ves que no estigui al carrer amb la mateixa hora.
Molt bé, Joan, molt bé. Vinga, va, més coses. Entrem en el DeLorean perquè avui, any 1967, naixia Kurt Cobain, líder de Nirvana, que en parlàvem ara mateix i recordàvem que, amb virtut de tota la polèmica o d'aquests fets absolutament execracables de la llista Einstein, sembla que el suïcidi de Kurt Cobain podria no haver estat un suïcidi.
Avui fa anys que naixia Kurt Cobain, líder cantant de Nirvana. Oh, que finet que va el DeLorean, que finet que va!
I amb ell descobríem el moviment grunge. Sí senyor, sí senyor. El so grunge, el so de Cyril. Més coses, Joan, va. I l'any 1999 arribava número 1 a tot el món
Aquest single preciós del Leni Kravitz, que ens deia que volem ben lluny.
Lenny Kravitz amb aquest Fly Away. Més coses, Joan, va. Celebrem l'aniversari 20 de febrer de 1988 de Rihanna, que naixia a les Barbados, que és una dona, a part de fer cançons, que es passa la vida embarassada, i l'embaràs li queda molt bé, però no és la mateixa fotografia, deu tenir ja 26 o 27 fills o filles, perquè la veritat és que
Li queda molt bé la penxulina, eh?, a la nostra Rihanna. I dues últimes cançons del DeLorean d'avui i de la setmana, Joan. El mateix dia que naixia Rihanna, número 1 a tot el món, era la nostra Kylie, la nostra Kylie Minogue, que ens deia allò de I shall be so lucky.
Cagaran, cagaran. Lau sí, ens deia que ella hauria de ser molt afortunada. Per què no éres afortunada, Kylie? Com passa el temps, Joan, ho dèiem avui al començar el programa, tothom ha comentat aquests dies. Hòstia, ja estem a finals de febrer i tal. Ja fa un mes de l'accident de Gelida, eh? Un mes de l'accident de Gelida, ja. Déu-n'hi-do.
Vinga, va, tinquem Dilorian. Com deien els mitjans espanyols, de Gèlida. De Gèlida, Gèlida, la Gèlida... Va, anem-hi, tanquem el Dilorian. I tanquem l'any 2007, perquè tal dia com avui, la perruqueria en la qual Britney Spears es va afaitar el cap en aquelles imatges...
absolutament tremendes, doncs, iniciava una subhasta per vendre el cabell de Britney Spears. Preu de sortida, un milió d'euros. Doncs arriba de la Britney. Ja, ja, ja, em treu la Britney. Estem gairebé fora de temps, eh?
Dos minuts per damunt de dos quarts. Doncs, Joan Escofet, avui sí, eh? Una del migdia, 3, 5 i 7 a la tarda. Què serveu? Doncs donarem una miqueta un petit pinzelladeta del que va donar d'ahir la plenària ordinària de l'Ajuntament de Vilastar de Mar, convidant-vos a que no us perdeu el nostre a les veus de ple després del Crònica, en el qual tindreu una complida informació de tot el que va donar de dir, ja sí, una sessió o, la veritat, molt interessant, eh?
Doncs Joan Escofet, a la 1.357 de la tarda estarem molt atents i dilluns, a un quart d'onze, amb tot el luxe tornarem a saludar. I aquell dia sí que serà el teu preferit de la setmana. Sí, recordem tots i totes que la vida, malgrat tot, pot ser meravellosa.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Radio, 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram.
Saps l'Olivi, aquell noi francès amb qui treballo? Sí. M'ha dit que es vol posar les piles amb el català, però no sap on s'ha de matricular. I per què no li dius que s'apunti a l'Escola Oficial d'Idiomes? Jo fa uns anys hi vaig estudiar italià i em va anar molt bé. Ensenyen 15 idiomes diferents, inclòs el català, i a més et pots treure el certificat oficial. I tu per què no et mires un curs d'anglès? Informa't a natriaeducativa.gencat.cat Necessites ajuda. Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera.
I si els puxes el núvol... Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu, amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat Quan escolls Peix Local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible, ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Realment hi ha coses a la vida que no es poden creure.
Jo ja adonava per fet que aquest home se'ns havia afogat. I no! Torna a estar aquí. No sabeu la il·lusió que em fa, i ho dic molt seriosament. Tornar a rebre aquest estudi a la persona que tinc aquí davant. No sé si és la persona o el personatge que tinc aquí davant. Senyor Xavi Tomàs, com estàs? Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Jaume. Oh!
No serà perquè aquell pobre no hagués insistit. Va, i busquem, i busquem, i busquem. Ara que ens hem centrat, ens ha costat tres mesos i mig centrar-nos, tornem a recuperar les visites d'aquest home.
Cuina mi història, cuina de trinxera, des de l'enxaneta... Escolta, ja no et pregunto com ha anat tot, perquè t'hauria de preguntar com ha anat des de Sant Joan fins avui. Sí, sí, pobre, m'ha preguntat abans el Joan i quasi s'ha quedat estesa la cadira, pobre. És que feia molt de temps que no venia, eh? Però ja estàs aquí. Ja estic aquí. Tenia moltes ganes de tornar, moltes ganes de tornar i trepitjar un altre cop i la se la trobava molt a faltar. Que bé, que bé, que bé.
Escolta, i tot bé, personalment, professionalment, tot bé? Sí, sí, sí, tot bé. Hi ha hagut molts camps i més. Encara seguim a tope amb l'enxaneta, ja ho sabeu. Tot el que vulgueu. Ja sabeu que heu de seguir reservant per poder anar a l'enxaneta, tot i que vam doblar i triplicar el número de taules. Seguiu, heu de seguir reservant. I jo ara mateix estic entre muchos mundos. Entre Pinto i Valdemoro. Exactament, por ahí, por ahí. Cuina de trinxera amb el gran Xavi Tomàs.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
A veure, a veure, a veure, escolta, i què ens portes avui? Ostres, saps què passa? Saps amb què anàvem a començar avui? Què? Amb unes receptes d'aquestes tipus fit proteïna i tal, d'aquestes de gimnàs. Ui, ui, ui, ui. Sí, sí, sí, saps? Però quan vam dir, escolta, que podem tornar, podem tornar a fer-ho i comencem, ja comencem, va ser dimarts passat, que feia aquest dia tan xungo, no recordeu, eh?, temporal, horrorós.
Doncs vaig mirar per la finestra... Carri, com es diu el temporal? Carri? No ho sé. Joan? No ho sé. No ho sé. És un temporal cabró. Sí, cabri. Cabri, cabri. No te li deien cabri. Va. Doncs amb aquest cabri vaig dir jo, vaig mirar per la finestra i dir qui es vol menjar ara una receta fit però de tal. Dic, apa, anem a fotre una subú cola irlandesa amb aquest temps, amb aquest grisó, amb aquesta pluja de cantó. Ja, ja, ja.
Foli música. Harry, Harry, es diu Harry. Aprenem les coses. Diu Harry. Atenció, som-hi!
Escolta, què ens vols dir amb aquest grup que es diu Tropic Murphy's, no? Sí, senyor, Tropic Murphy's. Podreu recordar aquesta cançó de la banda sonora de la pel·lícula Infiltrados, la del DiCaprio, us la recordeu? Aquesta gent ja era famosa, però aquí ja ho hem patat amb aquesta cançó. És una banda boníssima, si teniu l'oportunitat de veure els Tropic Murphy's per Barcelona, aneu-hi, però ja us dic que no serà fàcil veure'ls perquè ho peten, ho peten sempre.
Què vull dir? Perquè ens anem a Irlanda, perquè amb aquest clim, aquests dies que ha fet, a mi em recorda Irlanda. Jo trobo que Irlanda i, bueno, el nord de les illes aquestes, Irlanda, Escòcia, són paratges que s'han de veure un cop a la vida. I, escolta, què ens portes per cuinar d'allà?
A part d'una bona pinta... Sí, hem passat d'una receta fit, poco calórica, mucha proteína d'aquestes, que estic ja fins als nassos de veure tots els estants de tots els supermercats, tot proteín, proteín, proteín. Hem passat d'això a fotre aquí un estofat dels potents, un estofat amb cervesa negra. Eh, doncs que vinguin Harry, que vinguin qui vulgui, eh? Vinguin qui vulgui.
Aquesta, aquesta. Ja et diré jo que amb els fit, però et surts al carrer i t'escagarrines del fred. Puts això i et puja al Kilimanjaro fent la pota coxa.
Va, doncs anem-hi, va. Què fem? Un ossobuco a la Guinness farem. Ossobuco a la Guinness. Sí, sí, sí. Això ja promet hores, eh? Difícil o no, això? No, difícil nota res. Difícil no. Ara, què demana? Els talls aquests que tenen tant de col·lagen tan durs, què demanen? Temps. Temps. Temps i carinyo. I què hi ha millor que fer? I power. I power, sí, power.
Què hi ha millor que fer mentre mires per la finestra, que no pots sortir al carrer, no pots anar a fer les teves històries i els teus plans i les teves coses? Doncs mira per la finestra mentre l'olla fa xup-xup. Oh! I les finestres agafen aquell vapor, aquell de la calor que fot allà dintre, que acaba suant allà dintre. Home, tampoc cal que fem una sauna, però sí, sí. Ventileu, ventileu, família. Va, què més? Vinga, anem cap als ingredients.
Molt fàcil, això. Hi ha molta història, agafeu paper i oli. És molt fàcil. Un quilo i mig d'osso buco. L'osso buco, tots sabreu, és un tall de la vedella o de la vaca, és el tall de la cama, que es talla de forma transversal, de manera que tenim tot un bistec, per dir-ho així, i al mig tenim un tall d'os. Vinga. Doncs és aquest tall, l'heu vist molts cops. Això, un quilo i mig, seria per un, eh? Sí, o per mig, sí. Això només per l'aperitiu. Home, depèn dels que sigueu. Jo he fet així com per quatre persones.
Però bueno, això agafeu que hi hagi un tall, un tall gros per persona, eh? I ho veureu que són talls hermosos, que diria. Doncs vinga, d'osobuco, aneu al carnisser, carnissera de confiança sempre, eh? I que us prepari un bon osobuco. Si no el té, l'encarregeu, que tranquils que us farà uns osobucos meravellosos. Sempre de barri, sisplau.
A pel·li, 250 grams de cansalada, o 300 o 400. Me la bufa. Perquè vosaltres vulgueu, cansalada, fumada, us heu bacon, o cansalada, o amb pebre. La que us agradi a vosaltres. Vinga, 3 o 4 pastanagues. Això anirà molt així, eh? Molt de casa. 2 o 3 cebes vermelles, d'aquelles les morades. Foli. Foli. Vinga, un grapat de grans d'all. És a dir, entre 6, 8 o 12. És igual. Grans d'all, eh? No cabesses. No. No.
Aquí sí que jo ja sé que el nap està molt infravalorat i està molt oblidat, però bueno, fotem-li un nap o mig nap, si voleu, val? Com si aneu a fer caldo. Però a gustet em dona, eh? Oh, i tant, que em dona. Però és que el tenim molt oblidat. Està molt oblidat. És aquesta cosa que tenim allà, bé, fot-li naps. Molt mig aval, això és molt mig aval. Tants ens en fot naps...
I cols. Exactament. Naps que cols, diuen. Doncs sí. Naps, vinga, dues patates, dues patatones o un o dos moniatos. Sí. També està bé, eh? Si voleu fotre el moniato, moniato, moniato, com era això ara? Bueno, es pot dir de les dues maneres. És igual, digue-li com vulguis. Vinga.
Què més? Brou, brou de carn, eh? Si el teniu casolà, doncs meravellós, i si no, doncs agafeu un litre per si de cas. Vinga. Dues pintes de Guinness, dues lliures d'aquelles grosses de Guinness. Dues per lo sobuco i dues a la nevera per anar a hidratança. Ah, aquesta, me l'has tret, me l'has tret. Una mica de farina, penseu, amb dues cullerades de farina, sal, pebre, un parell de fulles de llorer, romaní i farigola.
Amb això jo crec que ja podem arrencar. Que bé, que bé, que bé. Doncs vinga, molt fàcil. Aquesta recepta es fa fàcil. Agafem, hem d'agafar el perolo de la iaia. Sabeu aquesta olla, aquest perolo maco? El perolo de la iaia. Sí, aquestes, quan més gruixuda, més molsuda, més gruixuda, baixa... No volem una olla que sigui molt estreta i molt alta. Volem tot el contrari, que sigui més aviat...
com es diu, més ample, i baixeta, però que tingui un bon metall, que sigui el més gruixuda possible, i una etapa, també, contundent. Això ara, a dia d'avui, ens ve de l'herència francesa, però aquí n'hi havia igual, però és la Cocot. Sí, home, i tant. Doncs ara...
La podeu trobar de la marca Cocot, que us costarà un ronyó vostre i del vostre fill, o si no, podeu agafar, no ho sé, el Lidl mateix, jo n'he trobat algunes molt més barates. Si no, podeu agafar el ronyó del veïn. També, també. Si el podeu allò apunyalar al Riano, no, no. Home, no. Després ho talles, això. Xavi, home, va. Home, hem començat fort. Va.
Això a mitja hora, no? Bueno, arribem, arribem, no pateixes. Vinga, doncs això, no cal que esteu 70 quartos, però que sigui una olla bona, val? Vinga, doncs ja està. Amb aquesta olla tirarem un raig d'oli, de l'oli del més maco que tingueu sempre, que ja li donem power, ja sabeu que volem sempre aquí, comencem sempre amb molt de power. M'encanta. I agafem els ossobucos. Primer agafem els talls de carn. Tirem salpebre,
I en farinem. I aquí, tal qual, enrossir. Ja està. Hem de tirar enrossir. Què vol dir això? Els tirem i només volem... O sigui, allò és molt gruixut i no es farà de cop. Però el que volem és que quedi ben dauradet i ben sellau, ben marcau pels dos cantons. Enrossit. Maco. Quan ho tenim ben enrossit, allò, el retirem
I tirem la cansalada. Aquesta cansalada què farà, doncs? Farà de fondre, farà tot un tou d'oli. Mentre es fa això, aquí li podem baixar una mica el foc perquè no se'ns crimi la cansalada. Baixem una miqueta, si voleu, una mica. Les verdures les anem picant. Les nostres pastanagues les podeu picar, les podeu fer rodanxetes, el que us doni la gana. Les pastanagues, farem el nap, farem la ceba, farem els aix, tot allò picadet i ho tirarem.
sofregirem, allò que sigui ben sofregint, ben bonic, que es vagi estovant, ja quan se'ns està estovant, aquí ja és quan li tirarem la Guinness. No, pera, pera, pera, abans de tirar la Guinness, li tirarem una o dues cullerades...
dues cullades de farina. Què hem de fer, aquesta farina? Hem de fer un arrus, com si fos un arrus, el mateix. Bé, primer la torrem, la farina. Li donem unes voltes amb les verdures, que és cuini. Sabeu aquestes croquetes que queden en gust de farina, que sempre es diu, és que has de cuinar bé la farina? Doncs hem de fer això, que és cuini bé la farineta, aquesta aquí. I després tirarem la Guinness com si fos un arrus, com si anéssim a fer unes croquetes. Què vol dir això? Que tirarem una mica de cervesa i anirem barrejant, perquè es vagin desenganxant tots els...
tots els sucres i el que ha quedat torredet al fons de l'olla es vagi aixecant perquè faci fent una salseta, una mica d'emulsió. Ja quan tirem aquestes cerveses, el brou el tindrem preescalfat, el poder ficar una olla al costat i que el tinguem ja una mica escalfadet, i ja quan ho tinguem allò, tota la cervesa integrada, hi tirarem les herbotes, els dos fulles de llorer, el romaní, la farigola, i hi tirarem el caldo.
o brou. Cobrim, només cal que cobriu una miqueta, que quedi tot ben cobrert, fotem power un altre cop a tope, i quan arrenqui el bull, ja estem. Baixem el foc, un xup-xup tranquil, xup-xup maco tranquil, i tapem.
Aquí, senyors i senyors, ja podeu anar a fer el que vulgueu, anar a pescar, anar a llegir, encendre una mica el foc, si teniu, eh?, un foc. Una migdiada. Home, tampoc una migdiada, no?, perquè potser sortiu tots escardats, no?, perquè hi hagi algú pendent del foc, però aquí ja volem un xup-xup tranquil. Voleu quatre hores de xup-xup. Foc lent, home. Quatre hores de xup-xup. És com fer un caldo.
Sí, sí. No te'n vagis quatre hores, però sí te'n pots anar una estona per la botella. Dic que vagis voltant, que vagis pensant un pla. Potser pescar no, perquè no pots pescar des de la teva cuina, no? Clar, està clar. Depèn, depèn. Amb un temporal com en Harry... Exactament, eh? Obres la finestra i t'entra un llust, eh? Igual entra el llust.
Hòstia. A mi la Glòria em va passar, eh? M'ha entrat un rap i un lluç. Hòstia, quina sort. Vaig entrar, eh? Vinga, entre. A mi m'entra un merluzo. Sí, n'entren bastants de merluzos. Sí, per tot arreu. Va, què més? Bueno, però si és que ja està, són quatre hores de cocció. Hòstia, és que ho vegin fet en quatre hores... Anem remenant una mica, no? Home, i tant. Anem allò que es fa que... Jo...
Soc molt de remenar innecessari a mi. Jo l'altre dia... Però et puc ensenyar el document gràfic, eh? Vaig fer uns peus de porc al cap de mena. Hòstia, que bons. Sempre, sempre. Que bons estaven. En cargols. Els fas amb cargols o què? No els he fet en cargols, però els cargols... Per mi que a tu t'ha agradat molt els cargols, eh? Però és que per fer-los a la parrilla, ben fragidets, aquests me'ls faré demà. Aquests me'ls faré demà. Heu de saber que en Jaume ha cuinat molt més del que diu. Després diu que no sap cuinar, però sí que cuina. Sempre parlem de cuina, i jo. Escolta'm una cosa.
constantment remenava. Innecessàriament, però m'agrada tocar el plat. Per estar-hi, per estar-hi. M'agrada, m'agrada. Per què demanem nosaltres aquestes cocots, aquestes olles gruixudes? Perquè la manera de distribuir la temperatura o la calor en aquestes olles és molt bona i no crema el fons de la paella.
Si és una paella que té el fons fi, una olla d'aquestes de fons fi, se'ns cremarà tot sempre. És molt habitual. Aquestes cocots fan que la distribució de la temperatura sigui molt diferent i cuina molt millor. Per això no cal ni remenar. Això ho pots tapar i deixar-ho quatre hores. No són aquelles paelles que només escalfen al mig. Escalfa tot. Ah, aquest és el tema tot. I que el foc sigui només al mig, allò ja s'encarrega el gruix del metall de distribuir-se. Per això són bones. Sí, senyor, clar que sí, el metall es paga. És que no hi ha més. És que no hi ha més. Això és ací.
Bé, doncs ja està, ja tenim. Podem anar mirant a veure si fa un bon xup-xup. Podem anar corregint també de sal, que hem tirat sal però no n'hem tirat gaire. Podem corregir i tal, abans que acabi de fer això. I ja no corregeixis massa, que enrere no podem tirar, eh? Exactament, sí, sí, exactament. I, òbviament, a banda, estarem fent un bon puré de patates. Ah, mira. És que això no té més secret, l'hem fet moltes vegades, n'hem parlat molts cops, ja portem aquí uns quants anys fent cuina. Sí, sí, sí. A la marinera portem uns quants anys, ja.
Doncs farem un bon puré de patates, només us diria que vagi ben mantecós, ben carregat d'una bona mantega i amb un bon formatge, allò que tal i xual. Us agafeu després un cibolet o una herbota verda que us agradi, la piqueu ben fineta i ja a l'hora d'emplatar, després d'aquestes 4 hores de xup-xup,
Ja, doncs, ficarem el nostre plat, la nostra safata amb aquest formatge. Si voleu donar-li un cop de torxa o un cop de forn per gratinar aquest formatge, aquest puré, també ho podeu fer. L'acabem sempre per sobre amb cibolet d'aquesta verda tan bonica, que fa un contrast tan bonic, i ja emplatem al costat el teu taideu solubú com la teva salsa i paquem-s.
Escolta, però... I aquests és d'aquells plats que m'imagino que d'un dia per l'altre, eh? Molt millor. Molt millor. No hi ha color. Molt millor. No hi ha color. No, no, no. Allò d'un dia per l'altre ja sí que és d'una espècie, d'una espectacular, brutal. Això us heu de fotre entre pitjor espalda amb una Guinness i què més? Viva Irlanda, tu. I ben fresqueta. Sempre, sempre.
Espectacular, espectacular. Però en aquesta secció no només cuinem, sinó que busquem un episodi també paral·lel de la història. És així, Xavi, o no és així? Sempre, sempre busquem un paral·lel de la història o una inspiració. Què ens ha inspirat a portar aquí? O d'on ve aquesta recepta?
Aquesta recepta és una recepta que simplement jo crec que és absolutament meravellosa i l'havíem de portar. No té més arrel que fer un tall italià, que no té res a veure amb Irlanda, a primera vista, i cuinar-ho com ho cuinaria un bon irlandès. I avui parlarem d'un molt bon irlandès.
D'aquí parlem avui. Avui parlarem d'un dels irlandesos que jo més admiro i he mirat tota la meva vida i tothom que hagi estat en moviments socials o que tinc una mica de memòria històrica admiraria, que és en Bobby Sands. A veure, Bobby Sands. Bobby Sands va ser un militant de l'exèrcit república irlandès provisional i un dels símbols més poderosos de la lluita política del segle XX.
Va néixer un 9 de març. Ara ja 9 de març. Jo sóc del 10 de març. Jo del 8. Va néixer entre 20 de tu i jo. Exactament. Però aquest va néixer el 1954. Bueno, una mica més tard. Una mica més aviat. Una mica més aviat. A Irlanda del Nord, en un context, ja com sabem tots, de discriminació sistemàtica contra la comunitat catòlica sota domini britànic. Què va passar aquí? Doncs la guerra Irlanda...
com es diu això, Anglaterra, i al final tenia aquesta passant religiosa de protestants contra catòlics. O sigui, no tenim prou ja a barallar-nos amb gent d'altres religions que ja es barallen entre ells mateixos. És meravellós, la humanitat és meravellosa.
Doncs res, l'any 1976 en Bobby va ser empresonat a la presó de Mays. Allà el govern britànic va retirar als presos republicans l'estatus de pres polític, tractant-los com presos, com delinqüents comuns.
Per a Sants i els seus companys, això significava una negació absoluta del caràcter polític de la seva lluita. Doncs això, després d'anys de protestes, primer negant-se a portar l'uniforme de presa i després, fins i tot, rebongant rentar-se, en Bobi Sants va iniciar una vaga de fam l'any 1981. El seu objectiu era simple, però deu fer una forma radical, recuperar la dignitat política dels presos republicans.
Durant la vaga va passar aquell com que va ser històric. La seva història va donar la volta al món i en Bovisans va ser escollit pel poble membre del Parlament britànic mentre s'estava morint de fam a la seva cel·la. Uau! Allò va deixar en evidència a l'estat, a un estat repressor, amb unes polítiques repressores sobre uns individus que els tildaven de criminals quan el poble l'havia escollit com un membre electe del seu govern.
Tot i així, en Sants, en Bobby, va morir després de 66 dies sense menjar a la presó amb només 27 anys. Doncs, si us podeu imaginar, la seva mort va provocar protestes internacionals, va donar la volta al món i va convertir la seva figura en un símbol de resistència, sacrifici i coherència absoluta entre ideals i actes. Doncs un dels grans, eh? Sí, senyor. Bobby Sants...
La seva última batalla no va empunyar cap arma, el seu últim combat, però va utilitzar la seva pròpia determinació, els seus valors, els seus ideals com a eina política i amb això va demostrar que fins i tot davant d'un poder immens la voluntat humana pot esdevenir un acte de lluita impossible d'ignorar. Doncs vull que escoltis això, Xavi.
Saps com es diu aquesta cançó? Com es diu? Es diu Bobby Sands. I aquesta cançó l'interpreta Sol del Lois, l'interpreta Itzaren Semiak, també, Claymore, i, és a dir, molts grups que han entonat aquests acords dedicats al gran Bobby Sands. A fois oublié l'angleterre La militer estacioné pour la vie
Les chansons de guerre à Belfast Sont piégées de haines farouches Pour hurler à la gueule d'en face Pour eux il restera toujours une cartouche Chantez fort que le monde vous entende Jurez la mort insolente
Totes les chansons d'Irlande du Nord Se souviennent d'une dame de fer Qui s'était jurée de la voir
I aquesta cançó, Xavi ve a dir, quan Bobby Sants estava en vaga de fam, a la presó al laberint, cada cop obrien la porta i li fotien aquesta frase. Vols una hamburguesa amb formatge, Bobby Sants? Vols provar una hamburguesa? Brut. I li deien així, fill de puta, amant dels rebels. Doncs la teva mare s'ha llevat aquest matí i diu que té la teva cervesa. Doncs la teva mare s'ha llevat aquest matí.
O sigui, amb això... Els van tractar com a gossos. Cruesa humana, eh? Absolutament. Entre pobles que hauríem de ser germans. Sí, senyor. Un horror. El Bobby Stanley ens va deixar moltes leccions, però la més important per mi és que per lluitar, per lluitar pels teus ideals i pel que creu que és correcte, a vegades no cal agafar un fusil i sortir a fotre tres, sortir als carrers a trencar-se la cara. A vegades els petits actes
amb tota la determinació, des de la possibilitat de cadascú de ser coherent amb si mateix, això ja és un acte de lluita. Crec que estem tornant a uns temps, i això ja anirem parlant més endavant, estem tornant de los tiempos oscuros, ja al món estan passant coses que crec que a ningú ens agraden, i crec que hi ha una sensació que se'ns està anant de les mans,
molt, molt, molt palpant, molt, no? Hi ha una sensació de por i això se nos va de las manos. Però no hem d'oblidar mai que la nostra determinació, els nostres valors, que són ferms, no ens podran callar, ni ens podran deixar, ni ens podran obligar a fer quelcom que no vulguem fer mai. A mi...
de nota qui hi ha davant i qui a l'altre costat, quan algú que està decidint morir-se per una vegada fam lluitant pels seus ideals, ve algú i li diu fill de puta, com si això li pogués afectar. És a dir, és aquesta tonteria humana que de veritat és per apretar córrer. Ells veien un tio mort de fam al terra, brut i pollós. El que no veien és que el que realment tenien davant era un titan. Sí, senyor. Xavi Tomàs! Xavi Tomàs!
Escolta, i a l'Enxaneta què? Que seguim amb el menú diari, menú de cap de setmana, tot, eh? Absolutament tot, la millor car que et podràs tirar la cara, espectacle tots els dies, un ambient immillorable, una gent que jo només veig somriure, estic molt content amb l'Enxaneta i amb la seva gent i amb tot el que fem. Doncs ja ho sabeu, un restaurant a Enxaneta, heu de demanar taula ja fa... ja anirem per un parell d'anys, no?, de la nova ubicació almenys.
No arriba, però no li queda gaire. Dos anys ja, potser? Jo crec que sí, un parell d'anys ja. Jo crec que sí. Un parell d'anys d'autonomicació al carrer Santa Rosa, carrer Colom, mossèn Ravull, en aquell enclavament de la part del Vilassà. I record que troba tothom menys els d'Amazon. mossèn Ravull, si han de fer una factura, tranquil, que ja la trobaran. mossèn Ravull, Santa Rosa, carrer Colom. Xavi Tomàs, mil gràcies. Que vagi molt bé.
I, escolta, la setmana que ve, o quan les agendes tornin a quadrar, espero que no triguem tres mesos i mig, torneu a parlar, d'acord, Xavi? No, ja hem arribat aquí per quedar-nos-hi. Doncs així ho esperem, eh? Família, un plaer. Igualment, Xavi, una abraçada ben forta. Una abraçada... Per cert, el telèfon 93 754 13 94, eh? 93 754 13 94.
Parlant de tot amb Jaume Cabot Les notícies de les 11
Contacte amb l'actualitat, els centres escolars de Vilassa de Mar organitzen jornades de portes obertes com a inici del procés de preinscripció escolar corresponent al curs 2026-2027. Les preinscripcions s'iniciaran pel segon cicle d'educació infantil i primària el 4 de març i per educació secundària obligatòria el 6 de març. Recordem que la finalització serà el 18 de març.
Les portes obertes són les següents. Avui comença aquestes portes obertes al vaixell Borriac a les 5 de la tarda. Demà el Pérez Sala les farà a dos quarts d'onze del matí i diumenge a les Franciscanes a dos quarts d'onze del matí. L'escola Als Alocs farà portes obertes el 25 de febrer a dos quarts de sis i l'escola del Mar el 28 de febrer a dos quarts d'onze. Pel que fa als instituts, el Vilatzara farà portes obertes dilluns que ve a dos quarts de sis i el Pere Ribot el 2 de març a dos quarts de sis en punt de la tarda.
La primera quinzena de març s'obrirà la convocatòria del bo lloguer jove estatal. Es tracta d'una ajuda de 250 euros al mes durant dos anys per persones de fins a 35 anys incloses. Ho ha anunciat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paner, que ha durat la visita a una promoció de 32 habitatges dotacionals acabats de construir a Montcada i Reixac.
amb el suport del fons europeus Next Generation. El Panec ha fet una crida als joves a registrar-se de manera ràpida quan s'obre el termini a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, ja que l'ajut es resoldrà per ordre d'entrada fins a l'exhauriment de la dotació pressupostària de més de 29 milions d'euros.
Les sol·licituds es poden presentar electrònicament a través del web habitatge.gencat.cat barra bojove, a les borses que formen part de la xorxa de medicadiació, pel lloguer social, a les oficines locals d'habitatge, que col·laboren a través d'un conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i a la mateixa agència, i a les dependències dels seus serveis al territori. Aquestes ajudes estatals s'assumen també...
Els ajuts de lloguer de la Generalitat, que en aquest cas no s'atorguen per ordre d'arribada, sinó en funció dels requisits, per poder prioritzar i estudiar els casos que més s'hi ajustin i l'import de l'ajut pot variar en funció dels ingressos.
El govern català vol que els migrants que es regularitzin aprenguin el català. La Generalitat ho introduirà a través d'una esmena al Decret de Regularització Extraordinària. La proposta l'ha anunciat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que ha afirmat que el govern vol posar tots els recursos perquè tothom...
que vulgui, tingui accés a aprendre català. Es tractaria que les persones que s'acuguin a la regularització anunciada fa uns dies tinguin un any fins a la primera renovació del permís de residència per començar l'aprenentatge de les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes. Segons el conseller Vila, caldrà acreditar el coneixement de la llengua en el nivell inicial bé havent seguit els cursos de la Generalitat
o bé havent après la llengua per lliure. El conseller de Política Lingüística ha afegit que aquesta és una via clara per facilitar un procés d'integració social.
Fantàstica notícia pel Barça i sobretot pels de Hansi Flick, Pedri, un dels futbolistes. Com dèiem, una fantàstica notícia sobretot per Hansi Flick i és que Pedri, un dels futbolistes més importants pel tècnic alemany, podria tornar a jugar contra el Llevant en el proper partit de Lliga dels Blaugranes. El migcampista canari va fer ahir part de l'entrenament amb el grup i podia rebre l'alta molt aviat. Ha hagut de passar gairebé un mes per poder tornar a veure Pedri entrenant-se amb el Barça des que va lesionar-se a la cuixa dreta
durant el partit de les xancions contra l'Eslàvia de Prega. La Gem ha anat a fer una entrevista de feina, però com que l'oficina no està adaptada, no hi pot pujar amb la cadira de rodes.
L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació vella per garantir els drets de les persones davant de qualsevol forma de discriminació. L'Oficina atén les persones discriminades i facilita la recepció, el seguiment i la gestió de les denúncies administratives que es poden presentar de manera presencial o telemàtica. També s'ofereix un servei de mediació. Més informació a nodiscriminació.igualtat.gencat.cat
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles. I el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor. Un dia perdràs el cap. La meva bossa! Informa't a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències.
A Vilassar Ràdio tenim una cita amb l'esport local. Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Futbol, bàsquet, hockey i més disciplines esportives de Vilassar de Mar. No et perdis el programa que et dona veu als nostres esportistes i equips locals. Recorda't, cada dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre Héctor Torrablanca t'espera a la pròrroga. El programa que viu l'esport local.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres en parlem de Vilassar. Des del centre del teu dial Vilassar Ràdio. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Encetem la segona hora de la nostra edició, les 11 i 7 minuts d'aquest divendres. I és que un cop cada 15 dies, si la gent ho permet...
Parlem d'aspectes relacionats amb el món de la salut. Una secció coproduïda entre el Parlant de Tot de Vilassar Ràdio, la regidoria de salut pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i també el cap doctor Marriere, que avui hem d'excusar la seva presència per motius de feina a última hora. No poden estar amb nosaltres i diferents establiments sanitaris. Per tant, avui toca Fem Salut i avui parlem del càncer. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
La setmana passada, dia 4 de febrer, justament fa una setmana i pocs dies, era el Dia Mundial contra el Càncer, per fer prevenció sobre el càncer. Aquesta malaltia, doncs que...
Jo sempre dic que la prevenció ha fet que en aquest cas hi hagi menys casos, que els casos que són es puguin moltes vegades curar, però no deixa que n'hi ha moltíssim. Abans, sempre ho diem això, eh? Com parlem d'aquesta secció cada mes de febrer, diem que abans era càncer, no se li deia ni el nom, se li deia un mal dolent, i era relacionat amb la mort.
Ara, per sort, i gràcies a la investigació, ja no és així. Marta Casas, Tècnica de Salut Pública. Bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Primer de tot, felicitats.
Ah, gràcies. Dia Internacional de la Ràdio, no? Sí, senyora. Jo crec que està molt bé, que t'ho agraeixo moltíssim, però en tens un al costat que gairebé té més culpa que nosaltres de la Davila Sarràdio. Fanny Abril, bon dia, bona hora! Hola, bon dia, Jaume. Mira les casualitats com són, eh? La Fanny, avui ve en nom d'on colliga, però ve substituïna la Carme Ramon, que avui no ha pogut estar amb nosaltres, perquè...
per motius personals, no pot estar. I la Fanny, doncs l'ha vingut a substituir just avui, i ella és una de les fundadores de Vilassar Ràdio, aquells primers programes des del dalt de tot de l'Ateneu Vilassanès, que avui amb en Joan parlàvem, i dèiem, mireu quina cosa més bonica està passant per allà, malgrat la pluja, eh? Els nens de les escoles Bressol passejant sota la pluja amb les seves disfresses. És molt bonic.
Doncs escolta, Fanny, el que dèiem, avui dèiem, quin és el primer cop que va sortir per la ràdio? Doncs jo el programa de la Fanny i de la Mercè, de la Fanny, de la Mercè Rovira, el Pedassos. Sí, sí, molt bé, Jaume. Pedassos, bé, va ser un programa que va ser així fet una mica molt casolà, però que va tenir, doncs, moltíssims seguidors, i ara aquí també tinc en Robert, que era un fidel seguidor del programa, que sempre ens trucava, i en tinc molt bons records,
Tot i que avui m'ha semblat que no sé si sabria parlar. Mira què m'ha dit. Vostres potser creieu que és normal això? Potser ja no sabria parlar. No tant de temps, però sí que és un record entranyable que tinc dels inicis de Vilassar Ràdio. Jo segueixo donant les gràcies a aquells que vau fer possible, els que ho fan possible i els que ho faran possible. Els mitjans locals de proximitat i que necessaris i que aquí estem, i els mitjans en general, eh?
Mònica Mallafri, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com estàs? Molt bé, gràcies per convidar-me. No, gràcies a tu. D'on ve la Mònica? Explica-m'ho. A veure, jo soc fisioterapeuta oncològica i ja fa 20 anys que em dedico a acompanyar sobretot a les dones i sempre dic que les acompanyo en els moments més importants de la seva vida, en els bons i en els no tan bons, com en aquest cas els processos oncològics.
i procuro acompanyar-les des del diagnòstic fins després a aquesta malaltia que sol ser crònica i que té diferents fases, i la figura del fisioterapeuta ajuda en aquestes fases a mantenir la qualitat de vida de les persones, i en aquest cas a mi em toca de les dones, però és veritat que la fisioteràpia oncològica està en tots diferents tipus de processos oncològics.
Ella és fisioterapeuta, coordinadora de la Comissió d'Onco i Hematologia i Cures Palliatives del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, i a part també treballes un centre aquí Vilassar, eh? Sí, d'acord, Fisio Vilassar. Fisio Vilassar, està allà al carrer Sant Artur, oi? Sí. Al carrer Sant Artur.
Doncs parlem, parlem de toplegar. Mira, fa una setmana, 15 dies, passava, i tenim la Carmen aquí, la Carmen Ramon, perquè venien a presentar el musical de la gent gran que vam fer i on colliga i participava, i ens explicava el seu cas, ens explicava el seu cas, i ens deia, hòstia, fa 25 anys quan em van dir això ja em veia morta, i hi havia moltes dones que patien el mateix que jo, fa 25 anys, que no fa gaire, i deies, hòstia, ja es morra això.
I es quedaven. I ara diu 25 anys després, l'esperança de vida és molt més elevada gràcies a la investigació. I jo li deia, gràcies a entitats com Oncolliga organitzeu coses d'aquest tipus per recollir fons.
Doncs sí. Ocolliga és una entitat sense ànim de lucre que el seu objectiu és acompanyar i ajudar les famílies i les persones que pateixen algun tipus de malaltia oncològica, diguem càncer.
Llavors, a veure, aquí Vilassà, el que és on colliga Vilassà, que és la Carme Ramon, la presidenta, i un grup de voluntàries en les quals també hi estic jo, doncs bé, el que intentem fer és donar visibilitat a aquesta entitat mitjançant fires que ens podem inscriure, fires que organitza l'Ajuntament, de Salut, de tots els tipus, a sigui Sant Jordi, perquè aquestes voluntàries, doncs,
fem manualitats i coses que després es poden vendre per recaptar aquests diners que fan falta per tot, per la investigació i perquè aquesta entitat es pugui anar subsistint. I recordem l'última cosa que s'ha fet per un colliga, que ha sigut aquest musical d'or que es va fer a l'Ateneu, en el qual es va recaptar diners perquè estava...
ple a l'Ateneu, per la qual cosa la recaptació va ser total, més a persones que volien oferir donatius, petits, més grans, tothom, perquè, desgraciadament, és una malaltia que, tot i
Doncs, evidentment, el que deies, que avui en dia està molt estudiada en molts dels càncers, però que tothom, ja sigui per un familiar, per un mateix, ho viu molt de prop i aleshores és una cosa que veig que la gent està molt sensibilitzada. És que aquí sí que tots estem exposats, eh?
Aquí tothom coneix casos, o a la família, o al cercle d'amistats, el que sigui, coneixem casos. Mònica, a veure, escolta'm, que està molt bé això, perquè clar, quan un pensa en el càncer, doncs pensa en grans hospitals, pensa en oncologia, pensa en les persones, els mitges i metges que es dediquen a l'oncologia, però moltes vegades això que m'acabes de dir és molt interessant, les físios, com tu, els físios, que us he de dir, que físio oncològic, què vol dir això?
Doncs els fisioterapeutes oncològics, de fet, podem venir de diferents rames, des de la fisioteràpia respiratòria, des de la fisioteràpia pediàtrica, des de la fisioteràpia del sol palviar, que jo també soc especialista, podem acompanyar les persones en aquests moments. Per exemple, una persona que estigui amb un tractament sistèmic, amb una quimioteràpia,
doncs segurament tingui efectes en el seu sistema respiratori, tingui dificultats, tingui fatiga, doncs a través de la fisioterapia respiratori i l'exercici terapèutic, sempre coordinat per un fisioterapeuta especialitzat, el que fa és que aquesta persona passi millor aquest tractament i que millori la qualitat de vida. De fet, abans ho parlàvem...
amb les companyes l'exercici terapèutic, l'activitat física, i ja està demostrat que prevé els processos oncològics i també la recurrència. Ja està a l'ordre del dia i, de fet, a tots els hospitals, si no quasi tots, de Catalunya ja s'està fent activitat física. Fins i tot la marxa nòrdica, que aquí, gràcies a un colligui a l'Ajuntament de Vilassà, vam fer l'any passat unes sessions de marxa nòrdica amb les pacients d'aquí Vilassà, que va ser fantàstic.
amb una companya meva que es diu Esther Bergel, doncs, evidentment, a tots els hospitals, no a través del mateix hospital, sinó a través de fundacions i associacions, sí que es promou i es fan activitats, sobretot d'activitat física, cada vegada més. O sigui, el tractament de fisioterapia oncològica no acaba a la consulta, sinó que segueix en un gimnàs, o al carrer, o al bosc, o en algun parc, seguint fent aquesta activitat física.
I una vegada més, parlem de prevenció, que és on les institucions, en aquest cas, poden tractar aquest tema des del punt de vista de la prevenció. Clar, sí, des de les institucions nosaltres no treballem amb assistència, però sí que podem desplegar tota una colla de programes de promoció de la salut en diferents aspectes, passant des de l'alimentació, l'estil de vida, el benestar, l'activitat física, que és una mica l'objectiu de la nostra regidoria.
I un cop algú té aquesta malaltia, els tracteu també, evidentment, amb quimia o ràdio, amb el que faci falta, el que parli un oncòleg o decideixi una persona oncòloga, però vosaltres també treballeu de forma a fer fisioteràpia, no?
Sí, nosaltres, els fisioterapeutes oncològics, parlo pel meu cas, jo formo part d'un comitè d'oncologia en el qual ens trobem els oncòlegs, en aquest cas la part meva en els ginecòlegs, els cirurgians, els de anatòria patològica, els citòlegs, els de diagnòstic per la imatge, els de radioteràpia...
I aquí es passen tots els casos de les pacients amb probable patologia maligna en aquest cas i s'orienten els casos amb el que faran. Llavors el fisioterapeuta intervé tan abans de començar el tractament sistèmic, vull dir que podem preparar les persones perquè estiguin més fortes i tinguin millor salut per començar una quimioteràpia, podem tractar després de la quimioteràpia,
Després de la cirurgia també, si veiem una persona que li falta massa muscular o que està molt prima, doncs aquí intervindrien els nutricionistes. Som equips multidisciplinars que ajudem en aquesta persona que passi el tractament oncològic i després segueixi. Per exemple, oncolliga, jo sé que té una professional extraordinària, que és una psicooncòloga,
que també col·laboren amb la part de sexualitat que acompanya a les persones que pateixen o estan patint aquest procés i que l'acompanyen a aquest camí.
I després hi ha la part de nutrició, la part de psicologia i coemit, fisioterapeuta, i la part d'enfermeria també és molt, molt important per les cures i per aquests efectes que a vegades la consulta mèdica no pot abordar. A tots els hospitals hi ha l'equip d'enfermeria i després hi ha una coordinadora o una gestora de casos que segueix la pacient o el pacient durant tot aquest procés i que és un contacte directe amb el pacient per qualsevol cosa que li pugui passar
per organitzar les visites i sentir-se acompanyat i acompanyada. Ara potser et llenço a la piscina i no hi ha aigua, eh? Però que aquest comitè amb fisios, etcètera, això és molt nou? No. Jo estic en un dels comitès més antics d'Espanya, que fa poquet va fer els 50 anys. Carai! Sí.
I els físiosos intervenen des de fa 50 anys, també, o no? Jo fa 19 anys que intervenc en el comitè d'oncologia, en aquest cas de patologia mamària, ginecologia oncològica... Des del punt de vista mèdic, fa, jo què sé, 30 anys, suposo, n'havien pensat ni amb els físios a l'hora de tractar... I ara sí. Per això dic que en aquest sentit és molt... que inclou vàries arestes de la salut, que abans era oncòleg i punt. De fet, l'objectiu d'abans era curar. Clar.
I ara és curar i que tinguis una vida de qualitat. I per això estem els companys i les companyes, tant de nutrició com d'afició, com de psicologia i com d'enfermeria. Formem un equip, un equip multidisciplinar, i entre tots ens ajudem. Això sí, tots hem d'estar formats, o sigui, no val...
Vaig a formar una mica en oncologia? No, no. Has de saber quins són els medicaments de la quimio, quins efectes secundaris tenen, la radiació, els medicaments canvien contínuament i hem d'estar al dia amb tot. La Mònica m'ha donat el titular, eh?
Ja estem, ja estaríem aquí, ja hem donat el titular, perquè abans l'objectiu era curar i ara curar i qualitat de vida. I això és el titular, és a dir, abans sí que és veritat, eh, això la màgina curava, vingui cap a casa i si es troba malament ja tornarà. Ara no, curar i qualitat de vida. Prevenció, és el que dèiem, la prevenció. Un cop...
Abans de tenir-ho, i si un cop ho has tingut, també has de seguir prevenint, perquè això pot tornar... Sí, sí, sí. Fanny, també a punt de vista de les malalties, hi ha persones que formen part d'oncolliga i no han tingut aquesta malaltia, però sí que coneixen casos, jo li deia a la Carme l'altre dia, tu t'has passat de ser pacient activista, ella és una activista, i deia, sí, sí, clar, jo a totes.
I hi ha una part molt important, que segurament abans tampoc es tenia molt en compte, però ara per sort sí, que és la part de psicologia. Abans quan anaves et deien, escolta, vinga, tal dia comences la químio, la ràdio i tu havies de passar. I ara, doncs, hi ha, com dèiem la Mònica, diverses arestes, parlant de les fiches, però la importància de la psicologia, no també?
Sí, doncs concretament aquí a Vilassar, a través d'on colliga, ve una psicooncòloga que està ubicada a serveis socials en l'espai mercat, no sé exactament si ho dic bé, a l'edifici del mercat, espai nou centre.
I bé, també és una de les coses que a través de totes aquestes recaptacions que fem de diners i tal, el que l'entitat voldria és poder ampliar aquest servei. Perquè des que atén també a pacients i a familiars, també amb assessorament i ajudant-los a passar aquesta malaltia i perquè es porti de la millor manera possible.
Vull dir amb això que si algú volgués informació pot anar directament allà o si no ens trobarà sempre en els estants que podem estar d'on colliguen els diferents llocs. Per exemple, ara per Sant Jordi estem preparant manualitats i també ens...
estem allà perquè la gent ens pugui la gent ens pugui veure i nosaltres donar doncs a folletons i explicar i si no doncs a través de la Carme Ramon que tothom la coneix doncs ella també des d'ella personalment doncs també dona ella la informació però vull dir que sí que hi ha aquesta psicooncòloga que sabem doncs que està funcionant molt bé i després de les voluntàries que som de l'equip d'Onco Lliga pràcticament totes
ara em trec l'excepció de mi en aquest moment, que són persones que han passat per aquesta malaltia, amb la qual cosa també coneixen de primera mà. I també vull remarcar que també un colliga ha fet algunes xerrades, eh?,
concretament es va fer a la biblioteca, no sé si ja va ser l'any passat, que va participar el doctor Luna, que és una amicència del càncer de la mama, i després el doctor Caràbias, que també és un ginecòleg de molt de prestigi. Home, un clàssic, eh, Caràbias. I vull dir que també s'intenta a través de conferències amb metges i tal, doncs, bueno...
L'edifici del mercat el coneixem més que l'Espai Noucent, Rafa, ja també t'ho vaig dir. Si parles de l'Espai Noucent i hi ha gent que diu com, encara és l'edifici del mercat, tothom sap on és. A serveis socials, a sobre el mercat, és on la psicòloga va cada setmana i atén a les persones i famílies que ho necessitin. Important, eh?, tot, insistim, totes aquestes branques de la medicina.
Tema edat. No és una... Això t'ho deuen preguntar molt. Mònica, hi ha una edat més... Oi que no? Malauradament no és una cosa d'edat ni de joves, ni de gent gran, ni de mitja edat. No, de fet estem... Bé, jo que porto 20 anys, cada vegada tinc pacients més joves. Això és cert. I això?
No ho sé, suposo que sí, que ho sou preguntant, ja està estudiant, no? No sé si és el ritme de vida, l'estrès, la mala vida, no ho sé, la mala vida en el sentit que no parem ni per dinar, quasi. Tu ets molt seguidora i molt fan, perquè l'ha vingut vàries vegades, doncs, de fer una aturada al dinar sense estrès i tal, no? Sempre ho dius, això és bàsic.
Jo sempre dic que si et lleves i no et fa mal res, mou-te. I si et fa mal, també. I et segueix fent mal. I no para de fer mal, hem d'anar al metge. Això és important. Si el cos es queixa, és que algú hi ha. I si no para aquest de molèstia, hem d'automedicar, sinó que al final hem d'anar a fer una consulta mèdica. Perquè això és així.
Però per edats això no discrimina, eh? No, no discrimina. Actualment no discrimina. Sí que és veritat que hi ha un percentatge de persones que tenen més risc d'altres de patir un càncer, que són els que són portadors d'alguns gens determinats.
I a vegades quan alguna persona té càncer i el té jo i és d'una edat relativament jove, llavors com que no quadra gaire, llavors el que es fa és mirar si aquesta persona té uns gens que fan que aquesta... I llavors es miren la família, si està sana, doncs també si són portadors. I en aquest cas es fa una prevenció...
Perquè si una dona és portadora d'un gen, o un home, a l'hora de poder ser pares, doncs aquí sí que intervé la ciència i la investigació, i a través de l'arbre d'existida es tenen fills sense aquesta aportació genètica. Això no vol dir que no puguin patir càncer, però això vol dir que tindran en mateix risc que la resta de població.
Fa poc, i ara parlo de memòria, una noia que patia càncer va publicar a les xarxes, diu, jo no soc ni una soldat, ni estic en una guerra, ni estic en una batalla, diu, tinc una malaltia, i que l'actitud és positiva. L'actitud, si és positiva, va molt millor. Sí, però deixeu-me estar emprenyada, també. És a dir...
Hòstia, tractem les coses pel seu nom, és a dir, es diu càncer, no es diu de cap més manera, es diu càncer. No és una lluita ni una batalla, tot i que metafòricament ho pugui ser, però la persona que ho pateix diu jo no estic a la guerra ni a l'Emili, estic lluitant contra una malaltia, no sóc un guerrer ni sóc un campió per guanyar, perquè els que no la guanyen no deixen de ser uns campions. Una reflexió de tot plegar a la societat és...
d'ànims, que això ho superaràs amb molta alegria i positivitat. Dius, bueno, tinc dret a estar emprenyada, o emprenyada, no, també, perquè tinc una malaltia així. És així moltes vegades, oi?
Sí, és així, però crec que cada vegada, com que tothom tindrà una persona que ha passat o passarà un procés oncològic, crec que cada vegada tot això baixarà i es deixarà de dir. Però compte, perdona, i ho diem amb la màxima bona voluntat del món. Faltaria més, que vull deixar-ho ben clar, que li dius a algú campió o campiona i no el vols fotre, al contrari, el vols animar, però a vegades aquestes coses...
la reflexió la vaig fer gràcies a llegir una noia i jo sempre dels que deia vinga va i des que vaig llegir aquesta noia es pensava té la seva raó també
Sí. Jo per això, quan una persona rep un diagnòstic, el primer que ha de fer, i jo sempre penso que és l'acompanyament emocional, perquè com que cada vegada hi ha persones més joves, doncs a l'hora de transmetre aquesta informació als fills, als pares, als germans, no és fàcil. Abans era, bueno, et feies gran i el cos es fa malbé i, doncs, bueno, alguna cosa hem de tenir, no? Però cada vegada la persona és més jove i llavors sí que és molt important l'acompanyament. Jo crec que és el més important al principi i durant tot el procés
per això que dius, si soc valenta, si ho deixo de ser, si puc plorar, no puc plorar, com canvia la meva relació de parella, com canvia la relació dels meus fills, què dic a l'escola, a la mestra... Jo m'hi trobo cada dia, i a vegades, recordo aquesta setmana passada, una pacient fantàstica, amb 37 anys,
Venia després de la cirurgia i em va dir, hola, sóc la Mònica, encantada, i dic, bueno, prometo no fer-te mal perquè, diguem, els que fan més mal són els que es cooperen, no? I em va dir, Mònica, el que em va fer més mal és que amb 37 anys em diguessin que tinc càncer, no? I me'n recordo d'això. Ella ja l'acompanya de diferents vessants, però sí que la frase és aquesta, que 37 anys, jo quan vaig començar, la persona més jove que tenia, en tenia 46 o 48, que també era jove,
Però ara ja baixem dels 40. Per això tant d'importància l'acompanyament i l'especialització en oncologia per part tant dels fisioterapeutes, com dels psicòlegs, com dels nutricionistes. I l'altra cosa que també volia aportar avui, que és molt important, és l'acompanyament amb les relacions de parella i amb la sexualitat amb els pacients oncològics, ja siguin dones i homes...
i amb el plaer i amb el benestar, però sobretot amb la part de salut sexual, que tots i totes hi tenim drets, estiguem malalts o no hi estiguem. I crec que ara s'està posant fil a l'agulla i estic molt contenta, però ens queda molt camí per fer.
Déu-n'hi-do, eh? Les arestes que pot dir, i és el que deiem, és una cosa d'edat, sí que podem fer salut, no fumis, doncs mantén una vitalitat a la vida, fes espor, etcètera, no vol dir que te'n salvis fent tot això, però tens més números perquè l'espai et passi de llarg, no?
Però de fet, quan agafem el cotxe, tampoc pensem si podem tenir un accident o no. No l'agafaríem. Jo he sigut un tio, i em sembla que la Marta ho sap, que m'ha fet pànic agafar l'avió. I a base d'agafar-lo, agafar-lo, agafar-lo, no sé quantes cent vegades, m'ha passat la por. Però ara, quan algú em diu això, diu, mira les estadístiques. Quants accidents de cotxe hi haurà avui? Quants accidents d'avió hi haurà avui?
Segurament cap. Per estadística, cap. De cotxe, pfff, no vulguis ni saber-ho. Això és una mica el mateix, no? Algú li tocarà avui. Sí, li tocarà. Però algú també es curarà avui, segur. Sí.
I les eines hi són? Les eines hi són. El que passa és que s'han de destinar més inversions en investigació per salvar vida i que aquestes vides siguin de qualitat. És molt important que els tractaments de quimioteràpia tinguin menys efectes secundaris, que la immunoterapia tinguin menys efectes secundaris...
que la cirurgia sigui menys agressiva, i sobretot un diagnòstic precoç, en unes proves... Hi ha processos oncològics que no tenim tants recursos per tractar-los a nivell mèdic. Anirà millor, això? És a dir, clar, la quimió salva moltes vides i la ràdio salva moltes vides, però clar, és una cosa invasiva, que segurament si estàs malalt dius, invadiu-me el que vulgueu, procureu-me, però tu creus que hi haurà cures que aniran més enllà o no?
Sí, de fet, no recordo quin oncòleg, però ens deien això, que l'objectiu en oncologia és que els càncers es cronificaran, que cada vegada n'hi haurà més i es cronificaran. I és per això que s'ha de mantenir la qualitat de vida. Si una persona ha pogut tindre un càncer d'ovari o un càncer de ronyó, però l'objectiu és que visqui 15, 20 anys o 30 tenint una qualitat de vida.
I jo sempre apelo també a la responsabilitat, entre altres, els mitjans de comunicació, no? Sí. Quantes vegades hem escoltat això amb titulars, trobada la pastilla que curarà el càncer i cura el càncer, i dius, bueno, on està aquesta pastilla? L'Alzheimer i mil coses més, eh? Quantes vegades ho hem sentit, això? La pastilla que està a punt, a punt, diu, d'aquí dos anys, bueno, jo fa sis anys que ho sento, això, i encara no ha aparegut aquesta pastilla màgica, i això...
Els titulars dels mitjans ens ho diríem, perquè clar, segurament ho han provat, o amb ratolins i tal, que s'està en procés d'investigació, d'acord, però trobar de la pastilleta màgica encara no s'ha trobat. Perquè si no, perquè encara hi ha malalts, no? En fi. Pónica Vallafré, un autèntic plaer. Torna quan vulguis a parlar d'aquest tema, no cal que esperem el Dia Mundial del Càncer. Fari, no, endavant, no et deixaré marxar sense...
He de fer un aclariment, ha sigut un lapsus que he tingut, que he parlat del doctor Caràbias, crec. El metge que va venir amb el doctor Luna va ser el doctor Saura. Tot i que el doctor Caràbias... També és una eminència. I molts nens d'aquí, d'aquest poble... Recordo que parlava, a més a més, de la reproducció assistida amb pacients oncològiques. Sí, sí.
I ara és que m'hi he tingut un lapsus i era el doctor Saura. He volgut fer aquest aclariment. Doncs que Caràbia Saura va venir, Saura, perquè també ho vam entrevistar, però el doctor Caràbia també estem parlant d'un... Ara ja hi ha el fill, ara ja hi ha el fill, eh? Sí, sí, ho sé, també m'ho han dit. Va de pares a fills, això, però bueno, que t'agraeixo l'aclariment. I Marta Casas, moltíssimes gràcies, que vagi tot molt bé. Ens sembla que el 27 hi tornem, eh?, que parlem. Sí, sí, de malalties minoritàries.
Mira, aquest sí que és un meló que hem d'obrir, eh? N'hem d'obrir molts de melons, però quan parlem de salut hi ha gent, i això t'ho diuen, i això ja ho deixo aquí com a titular per d'aquí 15 dies, aquella gent que diu, hòstia, tinc una malaltia tan minoritària que ni els hi interesso els laboratoris. És molt dur, això, eh? És a dir, igual em moro d'això. Però com que no soc una cosa majoritària, els laboratoris no foten pasta ni a les institucions ni als governs, eh? En fi, gràcies a totes tres per venir. En nom d'on colliga la Fania Abril...
Ho torno a dir, eh, mira, eh? Fisioterapeuta i coordinadora de la Comissió d'Onco i Hematologia i Cures Palliatives del Col·legi de Fisios de Catalunya, la Mònica Maiafredes, de Fisio Vilassà, també, eh? Gràcies. A tu, adeu. I Marta Casas, tenia que a Salut Pública, que vagi molt bé. Gràcies. Una bona salada a totes tres. Gràcies.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat La targeta sanitària, sisplau. La teva cartera ara és el mòbil.
La meva cartera és una nova aplicació on podràs tenir totes les targetes i títols expedits a Catalunya en format digital. A partir d'ara ja pots pujar-hi la targeta sanitària i utilitzar-la a farmàcies i progressivament també s'anirà aplicant a caps i hospitals per poder fer totes les gestions de manera àgil i segura. La meva cartera. Les teves targetes. Sempre amb tu.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al 012? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Vilaçà de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilaçà de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Quatre minuts per damunt del punt de dos quarts de dotze del migdia. Ensetem la segona part, segona hora i mitja del parlant de tot aquest divendres. Última hora i mitja de la setmana. I és que està passant molt ràpid, massa ràpid, això. La setmana passada just fa... Doncs això, set dies. Set dies la setmana passada estrenàvem en secció amb la Nius Colomer. Parlam de filosofia, perdó.
Mira, saps què? Va sonar un vers tan agradable que em va passar així volant. I crec que va parlar del Japó. I va dir, hòstia, el Japó és un tema que hauríem d'obrir, eh? Un meló que hauríem d'obrir. Doncs obrim aquest meló. Obrim el meló del Japó. Neus Colomer, bon dia, bona hora. Bon dia a tothom. Com estàs? Doncs mira, una mica no sé com. Però bé, bé. Una mica enrogallada. Sí, saps què passa? Què passa? Els que vivim sols parlem poc.
Amb ningú. I llavors, quan comencem a enraonar, ens falta una mica de... Clar, no cal cridar perquè et senti, perquè parles amb tu, no? Sí. Jo és que sóc de no callar ni amb mi mateix. No, jo també parlo. Arriba un punt que jo mateix em dic calla. Estic cansat de tu. Em dic a mi mateix, eh? Bueno, és allò de tens uns ulls que et parlen i una boca que no calla. Exacte. Doncs ara mateix parlem amb la Neus Colomer. Som-hi!
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Adéu, som-hi. Què parlarem avui? Som-hi. Ens vam quedar amb l'Ikigai. Saps? Que vas dir tu, què ets això? L'Ikigai és un concepte japonès que vol dir la raó de ser. Espera que m'apunto, eh? Ikigai. Sí, s'escriu I llatina K de kimono I llatina
G de gat, A d'Austràlia i un altre cop llatina. I qui gai? Què vol dir, has dit? Raó de ser. A veure, traduït una mica així. La raó de ser.
Per què ho fan servir, això? Això ho fan servir per introduir-se... Sí, el Japó és una civilització on el creixement personal està molt lligat al creixement col·lectiu. Tenen un sentit de la col·lectivitat molt profund.
I per això, doncs, allà hi ha una sèrie de coses que no passen. Per exemple, tenir porqueria pel carrer. O els nens van sols a escola. Aquestes coses és perquè hi ha un sentiment de col·lectivitat que està a tot arreu. I això... Com aquí, com aquí. Igual, igual, igual. Aquí, no?, que expulsem l'alfombra al balcó i ens és igual si cau a sobre d'algú...
Fa riure, però fa riure. És així, eh? Però és així. O sigui, som molt nets a dins de casa i després a fora és igual.
O les caques dels gossos. Ah, per exemple. O que net tinc casa meva i ja pots un porc perquè deixes la caca del gos a terra. Ahir sortia d'aquí a la plaça de l'Era i hi havia una tiferada de gos allà al mig que dius, home, per favor... Vinga. Doncs bueno, aquests... Perquè en aquest cas hi havia un porc o una porca passejant un gos.
Exactament. Pobres porcs, que no en tenen cap culpa, però ja ens entenem. O un egoista que n'hi és igual deixar allà... Jo aniria més amunt, que dir l'egoista. Bé, és que sí. És que no sé qui ens està escoltant.
Però sí. Home, si ens està escoltant algun d'aquests ja m'agrada perquè pujo el nivell, eh? A mi no em costa gaire, eh? No, home, si ens està escoltant, per favor, acolliu la caca, que no costa res. Exacte. Fins i tot tu pots fer-ho. Exacte. Vinga, va. Llavors, ells què diuen? Ells diuen que cada persona té una raó de ser, és a dir, serveix per alguna cosa. Ah, mira. Té un do.
i llavors és una recerca personal i profunda de quin és el teu do llavors una pregunta seria ells ho divideixen en quatre espais una seria què és el que a tu t'agrada què és el que fas bé quin és el teu do l'altra és què necessita el teu entorn i després podràs viure d'això
Si ajuntes tot... Sí. Aquestes preguntes, et contestes aquestes preguntes i ho ajuntes, surt el teu ikigai. El teu ikigai. Ara ho he entès, això. La raó de ser. La teva raó de ser. Per exemple, tu serveixes pel que estàs fent, que és la ràdio. Bueno, en principi, eh? Tampoc ho esfiguraria, però en principi sí. Per posar un exemple, no? Ets feliç fent-ho? Sí, això sí. Fas alguna cosa necessària per a la col·lectivitat? Sí.
aquí ja no vull entrar, si t'hi guanyes o no, la vida. Bueno, a veure, en principi vist d'això, sempre ens el podem guanyar millor, per això. Sempre, sí. Sempre és una mica més, però en tema... A veure, no és queixar-se per queixar-se, les coses són objectives. Sí, sí, sobretot quan vas a la plaça i tornes i fas números.
Però el teu ikigai està clar, entens? La teva raó de ser com a persona és que estàs fent allò que t'agrada i que, a més a més, aportes un valor a la teva societat.
Molt bé, no? Molt bé. És a dir, és una mica virtut, m'agrada, aporto. Exacte. I això és el meu ikigai. I puc viure d'això. I puc viure. Que bé, no? Ara em faré el xulo jo aquesta setmana. Tu em pots dir... Em faré el xulo i dir, escolta, tu saps qui és el teu ikigai? Fes-te una samarreta que posi... Jo tinc un ikigai, jo tinc el meu ikigai, i tu?
Saps? Podríem fer una samarreta d'això. Eh, aquí veiem potser la primera pel·la i tot, eh? Allò per fer un suplement del sou. Passa que és per resopar, dic, també, per resopar. Podem fer merxandais, d'això. Doncs és aquesta la cosa, no? Però clar...
Fixa't que a la cultura Okinawa, que és una cultura japonesa, diu que l'Ikigai és una raó per aixecar-se cada dematí. Ah, mira. I que és una raó per gaudir de la vida.
És a dir, ja van una mica més enllà i diuen, és que si tu no tens Nikigai i no l'has pensat, i no l'has buscat, tu no pots gaudir de la vida, perquè vas com un tronc deixant-te portar per la riera, saps? No tens un propòsit. I llavors això, que sembla que és molt exòtic perquè japonès, ho hauríem de traslladar
aquí, a la nostra manera de fer. Llavors ens he buscat i he trobat un filòsof de l'any 50 d.C. que va començar sent esclau i va acabar sent un mestre de la filosofia. Què diu el següent?
La identitat... És a dir, va començar a ser un esclau. Un esclau. I va ser un mestre de la filosòfia. Sí, i a més a més... Es va superar. Es va superar, i a més a més va ser un dels consultors més apreciats de l'emperador Neró. Carai, tu. Vull dir que va arribar molt amunt. I llavors, ell deia sempre... Aquest sí que tenia un bon Ikigai. Ikigai. I deia el següent, deia... Primer de tot, pensa...
Digues a tu mateix qui vols ser. Després fes el que hagis de fer per aconseguir-ho. Una mica va lligat amb l'Ikigai, si et sembla això. Perquè diu, la construcció de la identitat és una construcció conscient i que la fem des de la nostra llibertat interior.
Clar, fixa que els dos pensaments, un, els grecs, i l'altre, els japonesos, conflueixen amb el mateix, amb dir, pensem, pensem. Què és el que volem ser? Qui volem ser?
I a més diu el Epictet, es deia aquest senyor filòsof, deia el que tu vols ser no té que anar lligat ni amb el que tens, les teves possessions, ni en el que fas, ni en el que diuen els altres, sinó el que decideixes ser tu.
Que això, fixa't que estem en un moment que el que tens i el que diuen de tu té una fortalesa que no sé com la podem saltar. Hi ha molta gent que viu esclau d'aquest què diran. I llavors diu, un home és feliç, o pot ser feliç, quan se'n dona compte que no tot depèn d'ell.
O sigui, t'està dient que decideixis tu qui vols ser, però també t'està dient, al tanto, que no tot ho decideixes tu. Clar. Llavors, aquí lliguem amb l'Iquigai. L'Iquigai et diu... Sí, a mi m'agrada lligar coses, eh? L'Iquigai et diu, allò que estimes i allò que t'agrada és una cosa, però i allò que fas bé és una altra.
Saps? Sí, tant i tant. Llavors, aquí és on hi ha la reflexió profunda de cadascú de nosaltres i mirar a veure què servim, perquè saps què passa? Que a vegades no donem importància a dons molt senzills. Per exemple, hi ha persones que tenen el do de saber escoltar.
Doncs això aporta moltíssima felicitat i és una aportació molt positiva a tot el seu entorn.
I és una cosa que no dóna... Tinc la sensació que a la societat occidental ens mirem molt el malic. Ah, sí. I sempre la culpa és dels altres, sempre. Perquè l'autocrítica ens costa molt, ens costa molt, i crec que utilitzem molt en va, molt en va, una paraula, que moltes vegades és que ningú diu, no sé, ara vaig a posar un exemple molt tonto, però...
Escolta, he arribat tard, però no és culpa meva. Ja, però ningú t'ha parlat de la culpa. Aquí de seguida la paraula culpa la fem servir molt fàcilment, no? Però això és perquè ens ve de la tradició judeu-cristiana, que la culpa té una importància i un... Sí, tu creus que és això un tema més religiós o no? Jo crec que sí. Jo és que la culpa sempre penso, bueno, culpa, a veure, culpa si ens anem un cop aquí sortint... A mi m'han de parlar de responsabilitat. Exacte.
Però puc tenir la culpa. Si jo surto corrents de la ràdio i tu entres i ens donem un cop, puc dir, hòstia, és culpa meva. Però no tot és culpa. És a dir, sempre aquí busquem molt culpable i em miro el malic i l'autocrítica no el practiquem. I pel que estigui entenent, a la societat oriental, sobretot al Japó, hem de diferenciar Japó, Xina, Corea i tal, eh? Si no ho enregem tot, però no té això allà, eh? Però estem parlant de Japó.
I allà tinc la sensació que és tot una miqueta, és de tots, i escolta, tirem endavant. Sí, és un sentiment de col·lectivitat que és molt important perquè això et dona, primer...
Un sentiment de dependència, és a dir, un sentiment que tu estàs formant part d'una cosa més gran que tu. Per tant, el teu ego el poses en el seu lloc. O te'l posen al teu lloc. O te'l posen al teu lloc. Després, sempre hi ha aquesta transcendència d'aportar que la teva vida sigui útil...
Perquè quan tu sents que la teva vida és útil, tu vius més anys, tu vius més bé. I això els japonesos ho tenen molt clar. I ara que parles de la culpa, et diré un exercici que fan els japonesos que jo recomano, que és anar a dormir, fan una reflexió de què hem fet aquell dia...
i demanen perdó per allò que hagin pogut fer malament o que hagin pogut fer mal algú, sense voler, i donen les gràcies per allò que tenen. Això també és molt religiós, eh? Més que religiós, jo penso... Això ho utilitzaríem en la religió, aquí. El perdó, el gràcies... El demanar perdó és una cosa que la gent ara no s'estila, tampoc. Però si tu... A veure, tu i jo xoquem a la porta...
En comptes de dir-me, escolta, que jo no he sigut culpa meva, que això que tu no miraves... Doncs perdona, perdona, ja està. Dius, perdona i s'ha acabat aquí el problema. O no, però en principi sí. En general sí. En general sí. Tu ets més de demanar perdó o permís? Jo demano perdó moltes vegades i permís poques.
Jo també soc més de demanar perdó que permís, no? Si penso una cosa, tiro i, escolta, si ets a demanar perdó ja ho demanaré. Per mi, sí, si vaig agafar algú que no és meu, demanaré permís per dir alguna cosa, eh? No, no, però jo parlo d'aspectes de la vida. És a dir, em llenço la piscina i si no és així ja demanaré perdó. Exacte, perquè, a veure, jo parteixo de la base que no vull mal a ningú d'entrada, ni vull fer mal a ningú d'entrada.
M'agrada la reflexió d'entrada. D'entrada no vull dir... Que no vol dir que no... Que algú no li fotaria alguna cleca. Home, és que no som sants, eh? Tampoc, aviam, si ens entenem. Si ens trepitgen, trepitgem. Ara, sí que és veritat que així d'entrada tu no vas pel món desitjant el mal a ningú. En principi no. Que hi ha gent que sí, segurament. Sí, hi ha els psicòpates de barri, diguéssim. Psicòpates de barri.
Atenció! Psicòpates de barri, eh? Sí, perquè és que no arriben més enllà, tampoc. Hi ha psicòpates que entren al món de la història... Són d'estar per casa, vaja. Sí, és que pobres no són... No fan bé ni ser psicòpates, a veure. Llavors...
De poca muntes. Sí, sí, pobrets. Llavors aquests fan mal a tort i a dret, però és que ni se n'entenen ni ho disfrutan. O sigui, dius, ostres, si fas mal a algú almenys gaudeix-ne d'aquest mal que fas. Però no, ni això. Ni això. I aquests diries, i qui gaire tenen aquests? Aquests res. Bé, potser sí que... Tu no t'has plantejat que a vegades el mal ha d'existir perquè sapiguem valorar el que és bo? Home, sí, clar...
És com la llum, si no hi hagués oscuritat mai, no distingiríem. Porta-ho a tu mateixa. És a dir, si no existissin les malalties, no valoraríem la salut. Exacte. Que ningú vol estar malalt, ni que ningú estigui malalt, però clar, no valoraríem la salut.
sempre tens que tenir un oposat per valorar el que t'agrada més llavors aquests els psicòpates de barriada aquests doncs ens van bé perquè quotidianament ens recorden que tot pot ser pitjor i llavors...
Donem les gràcies pel que tenim, per tenir amics, per poder sortir al carrer i saludar la gent, per poder veure que hi ha gent que sí que recull les caques, no? Perquè, imagina't, si en veiem una és perquè les altres les han recollit. Entens? Llavors, tot això està bé. Llavors, l'Iquigai d'aquest del psicopatí allà,
És anar fent el mal perquè els altres sapiguem reconèixer el bé. Clar. Diria jo, eh? El que passa que no s'hi guanyen la vida, ni ho disfruten ni més. Sí, copatilla, eh? Molt bé.
Sí, a veure... Que no té res a veure amb el president de la Generalitat, eh? És psicopatilla. Sí, psicopatilla, sense assenyalar ningú, eh? No, no, no, però parleu d'illa, psicopatilla, eh? Que no... És que així és dit en castellà, sembla que sigui més clar, no? Però no, també podríem dir-ho en català, psicopatet. Sí? Sí.
Queda més... Queda més nostrat. Sí, he sigut patet. Va, què més? Doncs jo això... Fixa't que el poble japonès, si t'hi fixes, són l'únic poble que fa vaga treballant més. Vaga la japonesa.
que això ja et demostra quin és el seu concepte. Llavors jo crec que nosaltres faríem bé d'incorporar alguns valors d'aquests, saps? De l'esforç, de l'esforç col·lectiu, del respecte absolut als altres, perquè...
És com si... Jo comparo moltes vegades la cultura japonesa amb un gran formiguer. Sí, però a veure. Què? La vaga de la japonesa, eh? Sense jo, ignorant total, eh? Però la vaga de la japonesa així d'entrada dius, clar, treballen més perquè volen putejar el jefe. Per què? Per què?
Perquè no els hi pagarà les hores extres. Evidentment que no els hi treballes perquè vols. I tampoc no sabrà què fem el producte. Clar, hi haurà una sobreproducció, no? Perquè moltes coses s'inventen allà. Hòstia, clar, llavors el jefe dic a l'empresa, eh? No sabrà col·locar-ho. Exacte. Hi haurà una sobreproducció que serà un problema per la patronal. O haurà de baixar preus. Però aquí es fregarien les mans si féssim això. Diu, treballa, treballa. No, no et pensi. Volies que no.
No ho sé, perquè ara imagina't que, per exemple, doncs, aviam, imaginem-ho, no? Els trens, quan fan vaga, doncs, en vez de fer només serveis mínims, doncs que hi hagués un tren cada dos minuts. Hauria uns problemes de control, de veure què passa, tothom vigilant... No m'has posat un bon exemple, eh? Un bon exemple? No.
No em toquis el tema tren, que ens escalfem ràpid. Digue'm-ho a mi. No ens toquis el tema tren, que ens escalfem molt. Amb una cadena de muntatge, per exemple. Amb una cadena de muntatge. Una empresa que fa cargols, per dir alguna cosa, i té unes comandes fixes,
Si tu aquella producció la multipliques per 10, ja comences a fer estoc. I aquell estoc l'has de col·locar. Entens? Perquè no pots tampoc parar i dir ara estaré un mes amb la fàbrica tancada perquè tinc estoc. No, perquè després em costa... Jo estic segur que aquí s'ho muntaria d'una manera. No, haurien de baixar preus. Però fixa que la vaga aquesta...
de treballar més, en general, no perjudica a ningú més que a l'empresa. Clar. En canvi, nosaltres quan fem vaga molestem a tothom. Clar, hem de tocar la pera a tothom, si no, no és vaga. Clar. Oh, veig la Generalitat a queixar, sí, i aquí molesto. Clar. No em fotran cas, et diuen crida. Sí, bueno, ja també hem vist que crida, ja podem cridar tant com vulguem perquè...
Però talles un parell de dies els accessos a Barcelona i algú diu, eh, anem-los a cridar. Això ja és passar l'acció. Anem-los a escoltar. Clar, perquè si tu vas a cridar a la plaça Sant Jaume, ja pots quedar a Sant Jaume el que vulguis, que allà, bueno, mira, estan aquí cridant i ja es cansaran. Saps què m'ha vingut al cap?
Un dia vaig formar part d'una performance de feministes protestant contra els feminicidis, contra les morts de les dones, i la performance allà, a la plaça Sant Jaume, hi vam posar tot de sabates tallides de vermell. Sí, home. Bueno, doncs estàvem allà, vam fer unes lectures d'unes escrits, etcètera, etcètera.
I què? M'entens? Això és el que et dic. Tu ara vas a quedar a la passa de Sant Jaume...
I allà se'n ja va dir, mira, hi ha uns altres cridant, però bueno, deixa'ls, ja es cansaran. Sí, pobrets. Però clar, et fots al mig de la Gran Via, tallar els accessos a Barcelona i a mitja hora algú diu, potser hauríem de fer alguna cosa. El que passa és que, si t'hi fixes, hi ha col·lectius que se li respecta que faci això i altres que no. No, no, està clar, està clar, perquè hi ha col·lectius de primera i de segona. Ah, no tots som iguals. Home, home, això està claríssim. I, bueno, llavors, què et sembla si parléssim
dels grecs l'any que... la setmana que ve. Dels? Dels grecs. Ah, dels grecs. Sí, home, i tant. Perquè és que saps què passa? Que venim d'allà però els hem oblidat bastant. Sí. Va, parlem dels grecs. Obrem el meló dels grecs. Dels grecs. La setmana que ve, si et sembla. I tant, que sí. Del Japó, si tenim algun dubte, alguna cosa, si algun oient...
Vol que continuem, que ens escrigui, no? Sí, home, que tenim el WhatsApp del programa, i tant. Que ens escrigui i ens... Escolta, allargueu una mica més, aprofundiu més amb això. O vull saber, o vull dir, o vull opinar, eh? O vol opinar, doncs que ens ho digui, no? Doncs i tant que sí, tenim el WhatsApp del programa, que ara mateix dic, perquè... Saps què m'ha passat? Jo tinc molt mal la memòria. Vaig a prendre un WhatsApp i com ja me'l sabia me l'han canviat.
Aleshores, ara te'l dic. Mira, 675-99-0052. 675-99-0052. Neus Colomer, un autèntic plaer. Que vagi molt bé. Vosaltres, adeu. Gràcies. Fins la setmana que ve. Un plaer. Adéu. Doncs amb Los Secretos y Pero Atulado. Quina gran cançó, eh? Los Secretos y Pero Atulado. Arribem al migdia. Temps de Notícies amb Robert Mazza. L'última hora de l'actualitat i l'última hora del Parlant de Tot. Som-hi.
4 minuts, mig dia. He muerto y he resucitado con mis cenizas un árbol de plantado su fruto audaz
Gratezas y de penas
Ya no persigo sueños rotos, los he cosido con el hilo de tus ojos y te he cantado al son de acordes.
En otra vida.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio.
Les notícies de les 12.
És migdia, pas endavant històric per l'habitatge públic a Vilassalamar. La sessió plenària d'ahir va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració de l'Ajuntament amb la Fundació Sales per tal de tirar cap endavant la promoció de la muralla, és a dir, la construcció
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
per col·lectius destinataris d'aquest tipus d'allotjament. El regidor d'habitatge, Eudalt Anies, va explicar que els 62 habitatges permetran doblar al parc públic actual, que és de 57. Va detallar que en tractar-se de sol d'equipament tindran la condició de dotacionals i que la normativa estableix que són allotjaments temporals adreçats a diversos col·lectius.
Tenies va avançar que un 25% es destinarà a joves i, pel que fa a la resta, majoritàriament a gent gran. Ampliarem la informació a partir de la 1 a la crònica i també a partir de dos quarts de 2 a l'espai Les Veus del Ple o tindreu un ampli resum de la plenària d'ahir dijous.
El Parlament de Venezuela ha aprovat per unanimitat la llei d'amnistia per presos polítics. La llei aprovada per l'Assemblea Nacional de Venezuela abasta el període entre 2002 i 2025, fet que inclou el cop d'estat contra el president Hugo Chávez, mort el 2013, o les protestes antigobernamentals contra el resultat de les eleccions de fa gairebé dos anys guanyades per Nicolás Maduro sota sospites de frau.
Tot i això, s'exclou de l'amnistia les persones que hagin promogut o participat en accions armades. Això deixaria fora molts membres de l'oposició, com la Premi Nobel de la Pau, Maria Corina Machado, que va donar suport a la intervenció militar dels Estats Units. Qui sí s'ha acollit a la mesura de Gràcia és el dirigent opositor Juan Pablo Guanipa, col·laborador de Maria Corina Machado, que ha rebut la llibertat plena, segons ha confirmat ell mateix a través de les xarxes socials.
Delcy Rodríguez s'ha obert a ampliar el perdó després de signa la llei la presidenta interina de Venezuela ha demanat que s'activi la revisió de casos no contemplats en la llei d'amnistia amb l'objectiu de curar ferides. Una vegada acabada la sessió de l'Assemblea Nacional de Venezuela, Rodríguez ha dit que s'ha de saber demanar perdó i també s'ha de saber rebre el perdó i ha demanat que la llei s'apliqui amb la màxima celeritat possible. S'estima que encara queden més de 600 presos polítics a Venezuela després que s'hagi alliberat més de 400 persones.
Un estudi exhaustiu ha confirmat que l'arquitecte Antoni Gaudí és l'autor del projecte del Xalet de Catllaràs, un edifici de muntanya construït a principis del segle XX a la pobla de Lillet, al Bargarà. Les conclusions de l'estudi s'han fet públiques en el context de l'any Gaudí, que conmemora el centenari de la seva mort el 1926, pocs dies després que l'atropellés un tramvia. L'estudi l'ha fet Galdric Santana, director de la càtedra Gaudí,
de la Universitat Politècnica de Catalunya per encàrrec del Departament de Cultura i conclou que el xalet es va concebre amb solucions arquitectòniques que només feia servir Antoni Gaudí. Aquest edifici és un albert de muntanya de tres pisos construït entre 1901 i 1908 a la serra de Cat Lleràs, a gairebé 1.400 metres d'altitud, dins del municipi de la pobla de Lillet i al costat d'una mina de carbó.
A partir de la 1, tota la informació local i comarcal a La Crònica, amb Joan Escofet. Hi ha dos quarts de dues les veus del ple amb el resum de la plenària d'ahir.
Si ara tu no fossis a l'altra banda escoltant, res de tot això tindria sentit. Quan tu hi ets, el que hem creat es fa real. L'esforç, la història i les emocions. Llavors, tu ets part del viatge, del somni de la descoberta. Ets a una passa o a un clic, al costat de casa o a l'altra punta del món. Cada vegada que t'hi acostes, existeix.
El teu gesto canvia tot. La cultura. Quan tu hi ets, prem vida. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Sí. Circules bé i al teu ritme. Sí. Descongestiones la ciutat. Sí. Redueixes la contaminació. Sí. Fas exercici i millores el teu estat d'ànim. Sí. Pots combinar-la amb el transport públic. Suma-t'hi. Digues sí a la bicicleta. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Creus que podrem anar al sopar? És que he d'acabar un tràmit per a l'empresa, però amb tota aquesta burocràcia no hi ha manera. El canal Empresa és el web de la finestreta única empresarial i trobaràs tots els serveis i tràmits per a empreses i professionals.
Dirigir el teu negoci.
Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. És una producció del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb Vilassar Ràdio i sota la coordinació de Núria Gómez.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, som-hi. Última hora del Parlant de Tot. Un Parlant de Tot que, com bé sabeu, es basa en la informació en l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, si fins arribar al final de l'edició, l'entreteniment musical per anar preparant la maleta perquè marxem de cap de setmana. Gràcies per la vostra confiança, som-hi. Parlant de Tot amb Jaume Cabot.
I comencem el camí cap a la una amb aquesta gent que es fan anomenar des de fa molts i molts anys Seguridad Social. Doncs l'any màgic, l'any olímpic. L'any màgic, l'any olímpic era l'any 92, eh? L'any 1992 ens cantaven aquesta cançó i la ballàvem desenfrenadament. Quiero tener tu presencia. Així comencem el camí cap a la una. Gràcies per ser-hi.
No quiero tener tu presencia, quiero que estés a mi lado No quiero hablar del futuro, no quiero hablar del pasado No quiero hablar de tus niños que están tan desamparados No quiero hablar de la guerra, no quiero hablar del parado
No quiero hablar de la lucha si no estamos preparados. Quiero buscar un camino que no se encuentre embarrado. No quiero hablar del mendigo, no quiero hablar del esclavo.
y empiezo a estar ya cansado de muy buenas intenciones sin entregar nada.
Bona nit. Bona nit.
No quiero que des la espalda Hay que tomárselo en serio Basta de palabras Busquemos remedio Vamos a hacer el camino Con decisión y coraje Y pensar que el viaje
No quiero hablar de la lucha si no estamos preparados. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
Fins demà!
Bona nit!
Recuperant aquells inicis d'aquesta jove australiana. Jove aleshores i jove encara, eh? Kelly Minogue amb aquest Tears on my pillow. Aquí formaven parella musical, també, amb una altra jove de la seva edat, aquell Jason Donovan, eh? Tears on my pillow, Kelly Minogue.
Aquesta era l'època d'aquella que junta amb Jason Donovan i altres protagonitzaven aquella sèrie anomenada Veïns Neighbors. Ens anem una mica enrere, recuperant vella essència de la bona música. Be my baby! Aquesta és Vanessa Paradise. L'última hora del parlant de tot, l'hora més musical. Anem preparant la maleta pel cap de setmana.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Doncs seguim el camí musical cap a la una. I gràcies una vegada més per la vostra confiança. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant-ne tot amb Jaume Cabot. Els primers compassos, els primers acords d'aquesta cançó ja ens fan moure una miqueta, eh? Soul Sister, I'm the way to your heart. Som-hi!
Fins demà!
Fins demà!
I aquí anar rebuscant entre músiques, eh? Ja ens encanta compartir estonetes d'entratenament musical amb tots vosaltres. Si voleu alguna, només ho heu de dir-ho, eh? 675 99 0052 al WhatsApp del programa, eh? 675 99 0052. Més música, més història, més. Ara Bonnie Tyler amb aquest It's a Hairage. It's a hard age.
Fins demà!
Bona nit.
As much as I depended on
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. I una altra històrica. Avui hem obert l'alcalà i ja estem traient unes peces imprescindibles, eh? Aquí, People Have the Power, amb Pati Smith. People have the power. Això sí que vosaltres sí que sou al poder. In my dreaming, over the last bit, bright and fair. Lord, in my sleeping, it was broken.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Gràcies per ser-hi.
Bona nit.
Suposo que li cal molt, molt poca presentació. Això és un directe que es va enregistrar a Itàlia. A Itàlia, el directe de la Eastrip Band. Bros. Springsteen, bàsicament, Bros. Springsteen i la Eastrip Band amb aquest Rockin' in Life, amb aquest Because the Night. Una cançó que pot sonar, que no pot sonar més potència del directe del senyor Springsteen, que encara la fa sonar per allà on vagi.
Because the night. També la cantava Patty Smith. La que acabem d'escoltar també la cantava. Aquesta versió, però, és del Bosch.
El bus amb aquesta cançó i recuperant també aquelles mítiques de Texas amb aquest Samerson. I sona així ara mateix en directe aquí al Parlant de Tot de Vilassar Ràdio. Parlant de Tot amb Jaume Cabot
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm over you.
Seguim. Gràcies per la vostra confiança. Un dia més, versionant. Jo crec que la versió original és molt, molt, molt autèntica, eh? Però és que aquesta versió sí que costa molt, eh? Rod Stewart, have you ever seen the rain? El grandíssim Rod Stewart. Someone told me long ago There's a calm before the storm I know It's been coming for some time
Fins demà!
Fins demà!
Rod Stewart, el grandíssim, l'irrepetible Freddie Mercury. The Great Pretender. Oh, yes, I'm the Great Pretender. Pretending I'm doing well.
It is such, I pretend too much I'm lonely but no one can tell Oh yes, I'm the great pretender Drift in a world of my own
Too real is this feeling of making me feel too real when I feel what my heart can conceal
I'm the great pretender Just laughing and gay like a clown I seem to be what I'm not, you see I'm wearing my heart like a crown
I'm the great pretender Just like a girl Like a clown I seem to be What I'm not you see I'm wearing my heart Like a crown Pretend That you're
Bona nit.
The Great Pretender amb Freddie Mercury donant pas a música de casa nostra. Tornen aquest any. Tornen als escenaris. L'último de la fila.
Me dices goodbye en tu nota tan ricamente Y no me hago a la idea de no volver a verte Si lo llego a saber mi moza no sé bajo el puente Me tiré de cabeza y me arrastró la corriente Este es mi destino Al cabo de la calle estoy
Si solo tengo amor, ¿qué es lo que valgo yo? Si tengo ganas de bailar, ¿para qué voy a esperar?
Baila conmigo, amor, que soy muy cariñoso, guapa, que aunque muy chico y muy feo piloto de aeroplano soy, llévame a ti, mi amor, y a comer un arrocito a goles.
Bona nit.
Bona nit.
Com un burro amarrat en la puerta, el baile i l'última de fila, Manola García y Ibi Porteca. Tornen als escenaris. I ara mateix una cançó feta mà a mà amb Álvaro Urquijo i el senyor Joaquín Sabina. Joaquín Sabina i Álvaro Urquijo. Però aquesta ocasió ens la interpreten ni més ni menys que a la quinta estació. Por el boulevard de los sueños rotos i el sol no regresa. Tot el pac en un. Gairebé punt i final el parlen de tot avui.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Un bar de los sueños rotos y una dama de poncho rojo, pelo de plata carne morena. Vestiza ardiente de lengua libre, canta valiente de piel de ti, con voz de rayo de luna llena.
Y hay un tequila por cada duda. Cuando Agustín se sienta al piano, Diego Rivera lápiz de mano, dibuja a Frida Calo desnuda.
Se escapó de una cárcel de amor, de un herido de alcohol en mil noches en vera. Se dejó el corazón en Madrid, quien supiera que ir. Por el vuelvar de unos sueños rotos,
Desconsolados van los devotos, de San Antonio pidiendo besos. Ponme la mano aquí, Macorina, reza tus bienes por las cantinas, paloma negra de los excesos.
¡Ey! ¡La mejor felicidad! ¡Pero ayuda a olvidar cuando no ves la sanidad!
Ríos tequilas, las nubes se van pero el sol no regresa Sueños de habitación y un hotel de carretera Y unas gotas de lluvia que guardo en esta maleta Ruedan por el colchón de mi cama llave
i els arres teixit en les nubes
¡Viva México, cabrones! Y tras varios tequilas, las nubes se van, pero el sol no regresa. Alba Gómez dijo un aplauso muy fuerte.
Gente maravillosa. Muchísimas gracias.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
Aquí prou bullying, un programa del Departament d'Educació que ofereix a les escoles i instituts formació i estratègies per prevenir, detectar i intervenir en casos d'assetjament escolar. L'assetjament escolar es dona en un grup quan un infant o jove és agredit per un o més companys exercint abús de poder de forma intencionada i sostinguda en el temps.
Aquí ProBulling és un dels recursos que s'ofereix als centres educatius per combatre'l. S'impulsa una nova cultura de la convivència entre l'alumnat i tota la comunitat educativa, liderada pel claustre i l'equip impulsor. Els infants i joves en són protagonistes.
ja que es converteixen en agents actius, constituint els equips per la convivència, una estratègia clau per la millora del benestar col·lectiu i la detecció de situacions de violència. Un programa que transforma l'abordatge de l'assetjament als centres educatius amb una intervenció de tres cursos. Aquí, prou bullying. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio.
Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o, simplement, deixar-te portar pel ritme. El programa perfecte per començar el cap de setmana o tancar la nit amb energia i bona música. La Mar de Música, els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit.
Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasaradio.cat Els diumenges a les 10 del matí a Vilasaradio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra.
Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels. Escolta-ho quan vulguis a lacarta.vilesarradio.cat. Begú el sardanista, els diumenges a les 10 del matí.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Fins aquí l'edició d'avui, la d'aquest divendres 20 de febrer 2026 del Parlen de Tot, la número 2.302, 2.302 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. Aquí cada dia, Parlen de Tot.
Quatre minuts, la una, amb hores mans, us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escopet i Robert Mazza ens acosta a l'actualitat local i comarcal. Tot el que vulgui saber de Vilassar de Mar i al Maresme, una al migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Per estar ben assabentat i assabentada de què passa a casa nostra. Una al migdia 3, 5 i 7 de la tarda. Us ho mano, no és que us ho demani, sinó que us ho mano sigueu tots i totes molt i molt feliços. I que la música i la marxa us acompanyi, sempre quan la música i la marxa no estigui al peu dret i el peu dret a l'accelerador. Molt de compte si sortiu i si no sortiu també, eh?
Dilluns a les 10 en punt. Ens ho expliquem absolutament tot. Aquesta és la cançó que ens inspira. Els hem posat romàntics avui. Van arribar a la una del migdia. Los rebeldes en bajo la luz de la luna. Insisteixo...
Dilluns, ens ho expliquen tot a partir de les 10. 98.1 FM, almeresbravilasarradio.ca per internet. Sigueu molt feliços i que vagi molt bé. Som-hi! I jo sé que nunca olvidaré que bajo la luz de la luna yo te amé.
Hicimos el amor Tu cuerpo entre mis brazos Se abrió como una flor Y yo sé que nunca olvidaré Que bajo la luz de la luna yo te amé
Fins demà!
Yo no pensaba, no pude imaginar que todo lo que empieza tiene un final. Con la luz de la luna me dijiste adiós. Con lágrimas en la cara me rompiste el corazón.
que nunca olvidaré que bajo la luz de la luna yo te amé bajo la luz de la luna bajo la luz de
Vilassar Ràdio. És la una de la tarda.