Les notícies de les 10.
Salutacions 11 a Comparses, amb un total de 601 persones, s'han inscrit a la tercera edició de la Rua de Carnaval Conjunta, entre Vilassadamari Cabrera de Mar, que tindrà lloc el proper dissabte 14 de febrer. Aquest any, una de les principals novetats és que els premis del certamen no seran acumulables, excepte el premi El millor rei o reina de Carnestoltes.
En total es repartiran 4.300 euros en premis, 1.000 euros pel primer premi, 800 pel segon, 700 pel tercer i 500 pel quart. Es manté el premi especial a la millor comparsa escolar dotat amb 400 euros i el premi Toni Linares a la millor carrossa que inclou una escultura i 700 euros. El premi al millor rei o reina de Carnos Toltes està dotat amb 200 euros.
A més, cada comparsa inscrita que completi el recorregut rebrà una aportació de 200 euros que haurà de ser degudament justificada. El jurat puntuarà l'originalitat, el vestuari, la coreografia i l'atractiu de la comparsa. Aquest tindrà el pes del 90% de la votació, mentre que el 10% restant correspondrà al públic...
que podrà votar les quatre millors comparses, la millor comparsa escolar i la millor reina o rei de Carnaval a través de l'APP de Vilassadamar per dispositius mòbils. Només es comptabilitzarà un vot per dispositiu mòbil i l'horari de les votacions serà de 6 a 9 del vespre. A partir de la una de la tarda a la crònica tindreu més informació sobre la celebració de Carnaval.
Rodalies ha recuperat el servei amb algunes cancel·lacions i retards. A primera hora s'estan produint afectacions a totes les línies. L'endemà de la vaga de personal ferroviari que finalment va quedar reduïda a un dia dels tres que havien anunciat els sindicats inicialment.
Després d'intenses negociacions, els sindicats majoritaris del sector ferroviari van arribar ahir dilluns a un acord amb el Ministeri de Transport a canvi d'incrementar les inversions en infraestructures, manteniment i personal. Tot i això, el fet que la vaga d'ahir acabés a les 12 en punt de la mitjanit ha provocat el fet que alguns trens no fossin a les capçaleres per iniciar el servei amb normalitat avui a primera hora del matí.
Renfe preveu que la circulació de trens a les línies, que encara tenen talls arran de la revisió de la xarxa, no es completarà fins l'última setmana del mes de febrer, a excepció del tram de l'AR3 afectat per les obres de desdoblament que s'allargaran fins a l'any 2027.
La crisi energètica a Cuba s'accentua. El govern de Cuba ha avisat a les aerolínies internacionals que des d'avui es queda, sense combustible per l'aviació, una situació que l'executiu de l'illa atribueix al bloqueig dels Estats Units i que preveuen que s'allargui com a mínim un mes. Arran d'aquest anunci, les companyies aèries com Air France, Iberia i Air Europa han reorganitzat la seva operativa
i establiran escales tècniques per reabastir-se. Per contra, mentre que els aeroports de Mèxic continuen operant a l'illa amb normalitat, les aerolínies canadenques han decidit suspendre les connexions amb el país caribenya.
I en futbol destaquem que l'Espanyol toca a fons contra el Villarreal i perd per 4-1 pel que fa al Barça. El mig campista del Barça continua accelerant en la seva recuperació i ja entrena amb la pilota. A partir de les 11, nou contacte amb la informació des de Vilassar Ràdio. Ara s'inicia el parlant de tot.
Des del centre del teu dial, Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat. Dispeta setones en aquest microones, eres pura perfecció, vinga, surt d'aquest racó. Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut, si no et reciclem, ho tenim ben putut. Reaprofita'ls, repara'ls, i només si ja no serveixen, recicle'ls com es mereixen. Generalitat de Catalunya, el govern de tothom.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danxa o pèrdua de l'equipatge.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el servei públic de consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
És única. No s'assembla a cap altre. Les seves veus són la teva veu i parlen la teva llengua. L'emissora municipal, el teu punt de referència. Federació de Ràdios Locals de Catalunya.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més. Com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de Vilassar Ràdio.cat per internet. Gràcies per la vostra confiança. Matí de dimarts, avui és 10...
de febrer de 2026. Ens endinsem a la setmana, una setmana que desemboca amb la festa més esbojarrada de l'any. Arriba el Carnestoltes a partir d'aquest dijous. Dijous gras, arriba el rei Carnestoltes amb les grans festes, divendres a les escoles, dissabte al matí, carnaval infantil.
La gran festa del Carnaval en guany també, junt amb Cabrera, Marv i la Sey Cabrera coorganitzen la Rua de Carnaval. És el punt central de la festa, dissabte, tarda, vespre, nit, per celebrar la festa, com dèiem, més esbojarrada de l'any. Diumenge arriba el 49è, en parlem aquesta setmana, eh? 49è festival, o més que festival, 49è carnestoltes del Firovi.
I ja fins dimecres, que ve dimecres de cendre, en què acabarà aquesta festa. Per tant, doncs tot per endavant. I molt, molt atents amb la previsió meteorològica. Molt de vent a partir de demà i fins dijous tard. Vent que a la comarca, a qualsevol punt...
pot sobrepassar els 80 km per hora. Això no és aire, això no és vent ventet, això és vent amb majúscules. Per tant, molt atents en aquesta previsió que ens portarà de seguida Joaquim Serra, connectant amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida marxem cap allà. De moment tenim un dia assolellat, presència d'algun núvol, a l'espera d'aquest canvi que ens portarà, sobretot,
Aquestes fortes ventades. Amb Joan Escofet, de seguida també, repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, on repassem l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui. Les notícies que ho van ser un dia com avui, tot pujant al Dilorian, les repassem les afemèrides.
A dos quarts d'onze, parlem... Comencem a parlar de dijous gras. Aquest dijous gras, altrament dit també, històricament, dijous llarder. Dijous llarder, el dia de la botifarra d'ou, de les truites, etcètera. Doncs parlem amb l'Andreu Boer, responsable de Carnes Boer. Ens ve a parlar de les novetats d'enguany en quant a les botifarres, sobretot la botifarra d'ou. A les onze, la Marv i la Major...
Agafa el comandament del programa per dirigir la tertúlia amb els avis i les iaies, els avis i les àvies de la ràdio, com sempre, destinat a explicar les seves històries. Ens agrada molt que ens parlin, evidentment, de tots els temes des del seu particular i peculiar punt de vista. A les 12 arriba la imatge, ets tu, amb la Isabel Caparrós, que alterna cada setmana, cada 15 dies,
presència amb la Montse Martínez des d'Àdic Badalona, un centre d'addiccions que la Montse Martínez dirigeix des de fa temps i que ens fa la secció Un dimarts i un dimarts no. El torn avui és per parlar de la moda, la imatge ets tu amb l'Isabel Caparrós. I amb Xem a la saga, el crític de cinema i televisió, parlem una setmana més per acabar.
L'edició, en els últims minuts, parlem amb el Bo de Txema, la saga crític de cinema i televisió per parlar d'avui, documentals. Els documentals estrenar en aquest primer trimestre d'aquest 2026. Doncs aquest és el menú, l'edició, la número 2295, 2295 edicions del magazín del Matí de Vilasaràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 10 minuts per damunt de les 10, ja ho tenim tot a punt, motor rancès, posem primera i arrenquem, som-hi.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Joaquim Serra a l'espera d'aquesta alerta que s'ha enviat aquest matí des del Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Una alerta que parla fort vent de cara demà i sobretot dijous. De moment, però, tenim dia...
a la presència d'alguns núvols, però sembla que el paraigua no l'haurem d'agafar. Joaquim Serra, què ens espera? De cara avui, de cara als propers dies, endinsant-nos a la setmana i endinsant-nos també en aquest mes de febrer. Bon dia, Joaquim. Hola, bon dia. De moment, avui es manté una situació meteorològica tranquil, amb unes temperatures mínimes que han pujat. De fet, ha passat una línia frontal aquesta darrera nit i a l'acabar el dia hi va deixar algunes precipitacions, totes elles poc importants aquí a la comarca. Estem parlant de dècimes de litre.
i, posteriorment, els núvols que s'han anat mantenint han fet que hagin pujat les temperatures nocturnes, que avui han quedat situades les més baixes cap als 6 graus, les més altes cap als 11. Les màximes pujaran. Avui, aquest migdia, tindrem un garbí aponentat que farà pujar les temperatures cap als 18-19 graus, fins i tot, per tant, ambient suau al migdia, en una jornada a la qual anirem tenint núvols, però núvols alts i mitjans d'estona. Semblarà que el cel estigui més tapadot,
perquè serà núvols més densos, estones més prims, amb més resol, però vaja un dia avui amb força núvolositat i amb una situació marítima que aquest matí continuarà dominada per la Maró, amb mar de fons, i aquesta tarda fins i tot hi haurà àrees de fort a Maró, especialment.
cap a la costa del Maresme Nord. Ahir ja ho anunciàvem i avui ho reafirmem. Estem davant de les portes d'una bona ventada que tindrem especialment de cara al dijous al matí. De tota manera, la propera matinada, la matinada d'aquest dimecres, ja podríem tenir vents que freguessin els 70-72 km per hora, especialment a la zona sud del Maresme, i serà dijous durant...
sobretot durant la primera meitat del dia, quan el vent podria fins i tot superar els 80 km per hora en alguns punts de la comarca. Per tant, fortes ventades de l'oest-nord-oest. Un vent destacable que, evidentment, en tractar-se d'un vent terrer,
no provocarà un temporal marítim important. Tot i així, dijous veurem àrees de Maragàs amb onades al voltant dels dos metres i mig d'alçada i continuarà, com no, la Mar de Fons. A banda d'això, com que serà una situació del nord-oest, tampoc s'esperen precipitacions ni demà ni demà passat. Si hi haurà més núvols demà a la tarda, però d'entrada sense pluja i demà
passat dijous, l'ambient en general serà assolellat malgrat aquest vent intens. Dijous, divendres, volem dir, la situació quan a vents millora perquè s'afabliran, seran més fluixos, però passarà una línia frontal que farà que tinguem altre cop algunes pluges, durant el matí algun xàfec, fins i tot de cara a la tarda cap al centre nord de la comarca,
En general, poca cosa. Hi ha unes temperatures que divendres tendirien a baixar de forma clara i aquest descens el notarem més dissabte, especialment pel que fa a les temperatures nocturnes de la nit de dissabte, diumenge, que tornarien a quedar per sota dels 0 graus en alguns punts de l'interior de la comarca.
Doncs, Joaquim Serra, tens aquesta arribada d'aquestes ventades fortes, més de 80 quilòmetres per hora, i insisteixo, no és airet ni ventet, és vent en majúscules, i per tant estarem molt atents. Demà ho acabem de confirmar a la mateixa hora. Fins aleshores, que tinguis molt bon dia, Joaquim. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment d'obra i finestra informativa.
Un moment, doncs, per saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, senyor Escofet. Bon dia i bona hora. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Epa!
A veure si ho solvo en tema, això. A veure. Bon dia, senyor Escofet. Molt bon dia, home. Ara, a la tercera, home. A la tercera va la vencida. Sí, espera, aquesta frase s'està perdent, també. Ben tarder, eh? Hem passat desapercebut. Pensava que t'hauria cridat més l'atenció. Ben tarder. Hòstia, se m'ha passat, eh?
Un venterrer, gràcies pel... No, no, t'ho dic molt en sèrio, aquestes expressions tan boniques, tan nostrades per il·luminar-nos que la ventada que ha de venir no serà marítima ni humida, sinó que vindrà de l'interior. Ara jo parlava ell i parla de venterrer. Serà de venterrer, sí senyor. Doncs atens a aquesta ventada de venterrer...
És bonic, eh? Sí, sí, m'agrada, m'agrada. La setmana passada ens va dir diverses vegades, no una ni dues, ens va dir la marra estarà remenada, com la xocolata. I avui, doncs, ben terré. Veurem si demà també ens repeteix aquesta bonica expressió. Tintín tenia un gos terré, eh? Sí?
I el Barça va fitxar en Thierry Henry. Fins aquí, fins aquí. Escolta, estic, hi ha un abans i després, ara desballarem una interioritat, però crec que la nostra audiència ho ha de saber. Hi ha un abans i un després en la nostra relació, Jaume. Què passa? Estic profundament decebut. I això? Tota la nit preparant el pentinat divertit
I no he rebut ni una mena d'elogi o comentari per part teva del pentinat divertit. És veritat. Solidaritat a pares i mares, especialment mares, com apuntaves tu, d'aquesta setmana de consignes a les escoles. Absolutament exterminable, d'altra banda. Però, en fi, pentinat divertit. Et pot dir una cosa?
Ahir vaig veure uns nens pel carrer Que anaven amb el cap de culo verd I allò que saludes Els coneixes Hola, què tal? És molt xulo I una mare em va dir A mi m'agrada molt Dic, ah, ets tu La que t'agrada molt Els nens silenci Aquella cara de resignació Aquella cara de què hem fet El meu únic suspens a l'EGB Sí
Va ser per no voler-me disfressar. Què dius ara? A veure, a veure, a veure, Joan. Això no és un, com dius tu sempre, no és un baladí. No és un baladí. Ja de petitó... Mira que fa anys que ens coneixem i això no ho sabia. Apuntava maneres, eh? A veure, a veure, a veure. Atenció, anem a parlar del primer i últim i únic, en aquest cas, suspens de Joan Escofet a la EGB.
Això sí que és apocalíptic, apocalíptic. Per què va ser el pressuspens? Mai m'ha cridat molt l'atenció aquest fet de... de la disfressa. Em vaig negar amb rodolla de ben petitó. Recordo, crec que era una professora que es va indignar especialment perquè no anés disfressat a la classe de gimnàstica. De què havies d'anar disfressat, te'n recordes? No recordo, sí que és cert que al final vaig intentar...
per quedar bé, posar-me allò, un parell de pintures vermelles aquí a les galtones, però no va colar. Vaig ser suspès sense cap mena de mirament. Però, a veure, però no era un examen, el que em va? No, no, no, suspès. Hauria de ser conducta, no sé com anava, però l'assignatura és suspès, eh? Què dius? Hòstia, i es va muntar grossa o no?
No ho recordo exactament, però, home, va ser un cop... A veure, no ho ha assolit. De la teva intatxable. Això ho dius tu. Però, en fi, sorprèn, eh? Home, això no ho volia ser avui. Bueno, de fet... Vol dir que vaig tenir el suport dels meus pares, en aquest cas. Molt bé. Home, com no pot ser... Tu ho aguantes, t'estotteries. Com no pot ser d'altra manera, però jo recordo que també...
L'any passat vam parlar d'algú que es va negar i inclús no volia anar a l'institut. Els pares li firmaven conforme i va tenir problemes amb l'institut, eh? No recordo d'on era, eh? No recordo d'on era, eh? No era aquí Vilassà, eh? T'obliguen, eh? Participar... Hòstia, jo no... No t'hi deixem estar. Si em vull disfressar, em disfressaré. Si no, doncs no. I a més, suspendre una matèria, una assignatura per no anar disfressat. És apocalíptic!
Vinga, Joan, més coses, va, anem-hi. Per cert, avui en set estarem estrenant any nou, és a dir, dilluns vinent, serà la nit de cap d'any, i el dimarts 17 entrarem a l'any nou xinès. Ah, carai! A l'any nou del cavall. Nosaltres, per això, tenim una euga, tenim una hacka.
i celebrarem, doncs, l'any nou de la comunitat xinesa amb l'any del... amb l'any del cavall, eh? Oh! Que ben trobat, això, Joan! Clar, asseguren que serà un any de prosperitat. El cavall és un animal molt doble, eh? Tu tens una jaca? Sí, senyor. Jo també. Ja que no tenim cavall, tenim jaca! Mi jaca, que no pot portar viento como...
Mi Haka, d'Estrellita Castro. És d'Estrellita Castro, en aquest cas versionada de forma... A mi m'agrada molt, eh? M'agrada molt aquesta versió pel Xaval de la Peca. Que m'està assegut en aquest estudi. Com el seu alter ego, Mar Parrot. Mar Parrot i el Xaval de la Peca. Ole, mi Haka bonita! Ole, mi Haka bonita! Què més tenim, això? Que bonic, entrant un any nou a ritme de la Haka. A ritme de la Haka. T'agrada, eh? T'agrada, eh?
Com de fira, això, eh? Vinga, todo el mundo a cantar. Mi jaca, que galopa y corta el viento cuando pasa por el puerto. José Manuel Lara.
Ara flipes, eh, José Manuel Lara. Tenia un personatge al força bass, a la 2, que interpretaven Sergi Mas, i recordo que cantava aquesta cançó. Jo no sé si en Lara feia aquell... allò de tirar la candela amunt, allò. Però en Sergi Mas ho feia d'aquella manera. Llavors va cantar Mijaca i en lloc de fer el pum, pum, feia...
Molt gran, eh?, la doble Sergi Mas, Alfons Arús, absolutament espectacular. Si vols, avancem, perquè els anava a dir periodistes, però no tenen ni aquest nom de l'ABC. Jo crec que els hi ha de caure una demanda espectacular en les properes hores. Han mentit.
amb una notícia tan greu com una agressió sexual per implicar un jugador del Barça. Ells titulen, a primera hora d'ahir la nit, los Mossos investiguen una presunta agressió sexual de l'hermano de Ansu Fati a una mujer en casa de la Minya Mal.
Després matisen agressió sexual de l'hermana de Ansu Fati a una mujer en Barcelona. És a dir, la Minyamal ja no el poden posar de cap manera en el titular. I, és més, matisen en el cos de la notícia. La misma policia autonòmica precisa que el incidente no se produjo en la casa de Jamal en Esplugas. Vaja, no siguen ni Ansu Fati ni la casa de Minyamal...
Però el germà sembla que sí, una cosa no treu l'altra. Però, en fi, els anomenen els dos. Evidentment, la notícia anava acompanyada amb la minyamal vestit de blau grana. És a dir, espero els serveis jurídics del Futbol Club Barcelona els hi posin aquests porcs. És que, a més a més, estan usant una agressió sexual, un delicte no gravíssim. O sigui, de bala entre ceia i ceia si es comprova. Sí, sí, sí, sí.
per implicar jugadors del Barça. És a dir, absolutament lamentable. És que són una panda de garrulos tots plegats, aquests que escriuen així. A més a més, deuen disfrutar. Recordem que escriu Salvador Sostres, eh, a la BC. Sí, sí, home. Personatge absolutament... Amb això ja t'ho diu tot, eh? És a dir, si escriu Salvador Sostres pot escriure qualsevol personatge d'aquests que fa fredor només de veure, eh, d'allò buf. Com diuen, difama que algo queda, eh? Exacte. La feina ja l'han feta.
Sí, sí. M'ha anat molt aquesta. No me'n recordo aquesta. Difama que algo queda perquè això és el que es dediquen a fer, bàsicament.
Per cert, que dijous a les 9 de la nit, al Metropolitano, jo era molt de Vicente Calderón. Vicente Calderón tocando a la M30, al Manzanares. Sí, senyor, a la M, doncs al Guàrdia Metropolitano, Barça, Atlètic de Madrid, Barça, amb problemes amb la gespa. La classe dels dofins, que són els Hansi Flix, boys, es queixen
de la gespa, després del partit que van jugar els Miami Dolphins. Sí. Partit de la NFL, que es va jugar a principis de temporada, dilluns celebrava amb la Super Bowl, doncs van jugar els Miami Dolphins al guant de Metropolitana. Es veu que la gespa no s'ha recuperat després d'aquells búfals corrent, perseguint la pilota ovalada, i ara la classe dels dofins es queixa de l'estat de la gespa. De fet, això que dius, i el...
cru hivern, diguem-ho així, que està fent. Un hivern normal, eh? Però és que allà al centre d'Espanya és un cru hivern, feia temps que no passava i la gespa es veu que no tampoc ha aguantat gaire. No acaba de... No acaba de fer-se'n amb aquestes temperatures normals per a altra època, els últims anys poc habituals. Poc habitual, eh? Vinga, va!
D'una manera que cap de setmana estava veient un partit de la Premier League, l'Arsenal, amb molts problemes al camp. La gespa estava sent allà abans quan eren petits, que a l'àrea petita era marró. Sí, senyor. Doncs va sorprendre. Per cert, amb un quart àrbitre que havia sigut jugador de la tercera federació de l'USA. Ah!
I ara és... Com és la vida, eh? Tu estàs jugant de central a la tercera federació. Sí, al rayo de... I acabes sent un quart àrbitre a la Premi. La vida té sempre sorpreses, eh? Sí, i tant que sí. Com si ens en anem, per exemple, ara mateix tu i jo al carrer València, 333 de Barcelona, i trobarem la seu de Bevolutive. Bevolutive...
És la nova empresa d'Iñaki Ordangarín. Li agraden els noms fàcils. De NOS hem passat a Bevolutives. Es tracta, en fi, d'enganyar la gent amb aquest coax esportiu, totes aquestes totes les coaxes. També hauríem de fer un capítol esportiu.
Fem un capítol espanyol amb els coatges, sisplau. Parem de coatxar, ja. I els coatges esportius en particular. Té, senyor. Doncs ha inaugurat aquestes oficines, insistim que a Revalència número 373, si li voleu portar a esmorzar, i ha fitxat a Ferran Martínez.
Com a l'exjugador del Barça, el jugador de la Penya, també crec que va passar pel quadre a Taronja, per la València, doncs ara és company d'Iñaki Urdengarín a l'hora de s'assurar esportivament sota aquesta bonica... Aquest bonic paraigües del Coat, eh?
Molt bé, coetx. Deixem de coetxar ja una vegada. Què més? Podem fer el segon imbècil del dia de la setmana. Ahir un, amb força una, i avui repetim.
A veure, Joan, qui ocupa el Duptors, o qui té el Duptors Nord d'ocupar la secció? Duptors no, té l'honor. José Ángel Antelo. José Ángel Antelo és el cap de files de Vox, Múrcia, i ens ha regalat un vídeo en el qual el bon home ha descobert i s'ha indignat perquè els rius van a parar al mar. Que s'ha indignat perquè els rius van a parar al mar?
Ho ha descobert també alhora, eh? Estamos a las orillas del Ebro y toda esta agua acaba en el mar sin que ni siquiera los propios aragoneses puedan utilizarla por falta de infraestructuras hidráulicas. Estas infraestructuras hidráulicas que lleva reclamando gos desde su existencia. Pero per què van els rius al mar? ...de donde sobra a donde hace falta como en la región de Murcia. Claro, porque si no fos el mar igual te inundaves, eh? Ves que no... ...conocido como el Puigdemont de l'agua...
Puigdemont de l'agua. Puigdemont de l'agua i infraestructura. Bé, bé, bé. Opta és l'imbècil del dia, però opta també el de l'any, també, una miqueta, eh? El Puigdemont de l'agua i la infraestructura. I que ha descobert, a la seva edat, és un home, per l'aparença, que deu fregar entre els 40 pocs, que els rius van a parar al mar, eh?
Las coplas de Jorge Manrique. Hi ha un tuit en qüestió que diu el líder de Vox ha criticado hoy que los ríos desemboquen en el mar. Que alguien le preste un libro de quinto de primaria y le explique el ciclo del agua. Aquelles plantilles que teníem, eh? El mapa d'Espanya, eh? Amb rius, l'altra amb muntanyes. Sistema penivético, eh? Ah, sistema, sí senyor. Sí.
Va, Joan, més coses. Doncs i una abraçada d'entranyable al pare de l'amint Jamal, que ha fet un altre vídeo. Ja s'ha cansat de fer receptes de cuina. Ara està explorant altres... I passeja pel barri de Pedralbes de Barcelona, on resideix.
es troba en un parc, una font seca, i ell, una font seca vull dir que no funciona, i ell, doncs, parlant a càmera, s'indigna perquè ell, que és de Rocafonda de Mataró de tota la vida, hi ha aigua per donar i per vendre, i que com pot ser que l'Ajuntament de Barcelona, el barri de Pedralbes, que diu ell que és un barri ric per excel·lència, no hi hagi aigua en una font, eh?
Ha obert aquí un Matrix. Ha obert un valor. Ha obert un valor, sí senyor. Més coses, Joan, va. Bueno, home, em sembla poc. Home, tinc una altra cosa, eh? Tens una altra cosa? No, perquè l'imbècil del dia segon era una mica... No sabíem si col·locar el pare de la minyamala aquí o no. Va, doncs foten tres, perquè això és molt bo, eh? No, no, ja estaríem. Ja estaríem? Sí, no compres el tres uves dobles? Ah!
Hòstia, m'havia oblidat d'aquest clar perquè no l'havia ficat a la... A l'escaleta. Sí, sí, tercer, tercer. I aquest segurament un... Sí que opta els de l'any, eh? Atenció, posem en context magafonia del corte inglès. Atenció, perquè sonava una... És que és molt... Sí, sí, dispara'l, dispara'l. Estigueu atents, atenció.
Espera, espera. Espera, que s'estan barrejant conceptes aquí, ara. Espera, espera. Avui m'estan aquí... Ara, va. Atenció, eh? Magafonia del Corte Inglés. Et sona així. Podeu consultar la política de privadesa en 3 saïms dobles. 1. El Corte Inglés. Perdona? 3 saïms dobles.
Ho heu entès bé. Tres raïms dobles. Les tres W de tota la vida. Són tres raïms dobles, eh? Pel cort anglès. Sí, senyor! Que gran son el cort anglès, tu!
Tres W, això és el telèfon, eh? Podeu consultar la política de privadesa a tres raïns dobles, no W. És molt bonic, això de tres raïns dobles. Això pot alterar les cases la nit de cap d'any. Jo m'he pres tres raïns dobles, jo.
Jo et dic una cosa, jo em quedo amb l'imbècil del dia del riu, eh? Del riu, jo em quedo amb ell. Compte amb la d'ahir, eh? Que va deixar l'herència a la gossa. Sí, també, també, Déu-n'hi-do. En fi, entrem al De L'Orient. Doncs vinga, entrem en el De L'Orient perquè amb 10 de febrer de 1937 naixia a Nova York una de les teves grans amigues, Jaume Cabot, Roberta... Home, home!
que ens deixava grans cançons que s'han convertit en himnes. Destaquem aquest Kill me softly with his song. Que en pau descansi, que en pau descansi. Vam tenir una estratíssima relació, eh? Almenys vam estar xerrant amigablement i amistosament durant, què et diré jo ara, un minut i dos segons. Com a molt! Com a molt! Mata'm suaument, Jaume.
Roberta Flach, illimai softly with his song.
Què més, Joan? I tal dia com avui de l'any 1942, Glenn Miller rebia el primer disc d'or de la història. Allò que es va fer famós, sobretot fins a la dècada del Dolmira, a través de quan va entrar a internet una manera diferent de consumir música, però el disc d'or, el primer disc d'or per Glenn Miller i el seu xatanuga txu-xu.
que durant molts i molts anys totes les orquestres que anaven pels pobles, la Montgris, la Janio Marti, la principal de l'Avisbal, la Maravella, bevien tots de Glenn Miller.
Què més tenim en aquest Tillorien tan finet que tenim? I saltem el 1978 perquè sortia el primer àlbum de Van Allen i ens va deixar un dels discs més importants de la història del rock and roll. Dins del primer LP de Van Allen, doncs You Really Got Me.
Fantàstic, Joan. Més coses d'aquest Iloria. I un any després d'aquest alapet a Van Allen, número mundial, quarta setmana consecutiva, Rod Stewart, a l'escocès Rod Stewart, que ens preguntava si creiem que era sexy. I un home que té prioritats a la vida, Joan. Té tres grans hits a la seva vida. Li agraden per igual...
Les dones, els homes i el futbol. De fet, és amo, jo crec que és... Sí, és màxim accionista d'un club ara... Niu Casel pot ser o no? No, no, no. Niu Casel està venut un fons d'inversió saudita. És d'algun club de la lliga escocesa, tipus Ivernian, o alguna cosa així, eh? Parlo de memòria, eh? Doncs aquest home que és així, eh? Salveu bon home. Sí, bon home. I just think I'm sexy girl.
És el Brentford Football Club. Ah, Brentford Football Club. Doncs no es digue escocesa, es premia, no? Vinga, va, més coses.
I avui, el 10 de febrer de 2008, nascut a Philly, a Filadèlfia, moria Freddy Bell, fill d'immigrants italians, i ens va deixar aquesta cançó tan simpàtica després d'haver actuat molts i molts anys a l'Strip de Sin City de Las Vegas.
Fins demà!
Doncs, Joan Escofet, una del migdia, 3.57 de la tarda. Què tenim a ritme de Glenn Miller? Avui va. Doncs, mira, farem una miqueta la prèvia de les 11 comparsa. 601 persones que desfilaran aquest dissabte a partir de les 6 de la tarda. La tercera edició ja d'aquest carnaval m'ha encomunat entre Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Coneixerem també la Vilassarenca. La Vilassarenca és la Gemma Pérez.
que és una jove, mestra, aficionada a la història, i que ho està triomfant a Instagram, en posts molt llaminers i molt atractius sobre història, cultura, art del nostre poble.
Doncs t'escoltarem atentament a l'1 al migdia 3.57 de la tarda. Ara em quedo amb l'entrevista al matí. Passa de seguida per la ràdio l'Andreu Boer. I demà un quart d'11 et torno a saludar. I tant que sí, recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Quan escolts Peix Local, t'estàs cuidant a tu. I la Mònica, que cada dia matina per obrir la parada. El Carles, que organitza la subhasta a la llotja.
La Míriam, que fa que el vaixell surti al mar cada dia. El Sergi, expert a navegar a Trenc d'Alba. I tota la pesca. Darrere del nostre peix hi ha molt més que peix. Hi ha cultura, gastronomia, comunitat i l'esforç de milers de persones. Comprar peix local és cuidar-te tu i tota la pesca.
En una controvèrsia no hi guanya ningú. En un arbitratge de consum hi guanya tothom. Sí, tothom. Hi guanya el Pere, perquè amb aquest segell ofereix més qualitat i s'ha convertit en una celebritat. També hi guanya la Rocío, perquè quan veu el segell a l'aparador, sense pensar-s'ho es compra un mòbil d'última generació. I és que si compres o contractes en establiments adherits a l'arbitratge de consum, tens un servei gratuït, just i voluntari, per resoldre conflictes de consum sense judicis.
Arbitratge de consum i guanya tothom. Generalitat de Catalunya. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Doncs ho dèiem al començament. Aquest dijous ja arriba dijous. Gràcies, un altre any. Vinga, som-hi. I amb ell arriba la festa més esbojarrada de l'any. I amb ell arriba un clàssic també en aquest programa que es convida, com sempre, l'amic Andreu Boer de Carlsboer. Andreu, bon dia, bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Content. Tot a punt. Això sempre. Bueno, sempre, sempre. Ja m'ho fes de tot, eh, també, jo, home. Evidentment. Però sempre que et portem
aquí, ens dius, hòstim un somriure, amb canya. Sí, sempre. Sempre. Va, doncs escolta, com sempre dius, anem a parlar de dijous grà. Som-hi. Andreu, doncs va, som-hi. Un dijous més, un any més parlant d'aquest dijous grà. Ja ho teniu tot a punt a Can Boer, perquè amb aquests vídeos que ens penja sempre que ens agrada molt per Instagram, ja fa dies que remenem els ous allà.
Mai tan ben dit. I a més a més, aquest matí, abans de venir aquí, ja preparant a estendre, preparant més bolets, preparant més calçots, per fer tot el sortit que aquest any tenim, que està bé, està bé. Anem a parlar del sortit. Anem a parlar del sortit perquè tenim, abans, Andreu, i això, el teu pare, i tu ens ho has explicat moltes vegades, era Botifarradou, i parem de comptar, a Botifarradou, només a aquesta època, sí que podies tenir algun dia a Botifarradou, però era...
Aquesta època. Ara ja tenim botifarra d'ou, més no sé quantes botifarres i tot l'any, no? Exactament. La botifarra d'ou, per nosaltres a casa, s'ha quedat un embotit per tot l'any. És curiós. Inclús en l'èpoques d'estiu que fa calor hi ha una demanda d'aquest producte. Evidentment, no toquen com ara, però ens obliguen a fer-la. I gràcies. I gràcies només faltaria. I el sortit d'aquest any, doncs bé, ens hem quedat una mica el coco.
Hem millorat alguna de l'any passat, n'hem fet una de nova que ha quedat molt bé, i la clàssica, aquesta s'emporta a la palma, és la que agrada a tothom, generalment. La segona és la de patata i ceba, tampoc no té cap secret, és com una truita, té un toque molt guapo.
La de bolets ha quedat molt bé, ha quedat molt bé, el sortit de bolets, el remenat de bolets que li hem fet, un puntet d'all quan l'hem saltejat, perquè sempre l'hem de posar ja mig cuit a la botifarra, perquè si no, amb l'estona de coure a la botifarra no n'aniria prou per coure el bolet.
Els calçots, aquest any, què hem fet? Trenem el romesco. El romesco, a la barreja de la botifarra d'ou, no hi pintava res. Al contrari, les mereixia una mica. No sé el per què. Llavors, què hem fet aquest any? Posar el calçot sol, però a la brasa. En vez de fer-lo al forn, llavors li donem un toque de fum a la botifarra, que li dona un toque molt bo. L'aprovareu. L'aprovareu.
ens ha portat una caixeta aquí, escolta, gràcies Andreu mil gràcies, a vosaltres escolta, i què més? la d'ells tendres molts de guanya aquesta no la podem deixar de fer porta una feinada divertida pel ala i tendre és divertit però bueno, al final agafes un grapà, tacataca i nevi i la nova, falta la nova
Ah, sí, hòstia, i ha quedat boníssima. A veure, va. I que no té cap secret, perquè ho fem amb altres barreges de carn de botifarra, de crua i d'hamburguesa. Ai, ai, ai. Que és amb formatge de cabra i saba de caramelada. Oh! Ha quedat molt bé. Ha quedat molt bé, més bé del que ens pensava en el seu moment fent les proves. Per què? En vez de posar tot trinxat...
hem posat el d'ou, el formatge de cabra d'ous, i la seva caramela de la part. Llavors, quan ho barreges, quan fem la queixalada a la botifarra d'ou, notem els tres gustos. No hi ha un gust que emmascari l'altre, sinó que potenciem tant un com l'altre. Ha quedat bé, ha quedat bé. Set tipus aquest any. Set tipus ben guapes. Escolta, però a mi m'agradaria saber com arribes aquí, perquè clar, tu dius molt fàcil, fotre pot formatge de cabra i la seva caramelada, dius, bueno, però has arribat aquí d'alguna manera, tu. Com ho has fet, això?
pensant-hi. Estàs allà a l'obrador, estàs a la cuina... Perquè quan fas proves també, vull dir, ja portes un gran patat de temps fent-les, i per les proporcions, i per tant per cent que has de posar a cada quantitat de producte per fer que la barreja quedi bona, perquè sigui ben potenciada. Bé, això és la nostra feina, no? Clar, perquè primer es tria el producte, no? I després, clar, el tant per cent, i va, aquí hi ha molta prova. Com vas començar a provar això? Quan fa?
Això, fa 40 anys, això, home. No, no, no. Això fa 40 anys. Dic la formatge de cabra. No, no, la formatge de cabra, res, ha sigut en dues vegades, en dues tongades. Sí o no? Sí, agafes una petita de quantitat i llavors, en vez d'embotir-la, per exemple, quan estàs coent les gotifanes, agafes un monyo, una safata de...
una safata del forn, i proves aquesta combinació, normalment amb les quantitats ja no t'equivoques. A veure, sempre amb les marges, ja saps que es desigua d'entrar un 10-20% de producte, i llavors perquè, bueno... Però el més important és la molt bona base de la botifarra d'ou. Aquesta és la que mana. Perquè per molt que després hi posem ingredients i l'emmascarem, llavors el que fem és transformar-la. El ben parit és que la botifarra d'ou sigui molt bona.
Ara parlarem de la botifarra d'on? Ens explicaràs el secret, si té algun secret a Can Buerr, aquesta botifarra. Però, Maria, m'expliquessis si hi ha algunes que es queden pel camí, m'imagino. Hòstia, botifarra sí o no? Sí, l'any passat van fer...
A mi m'agrada molt perquè fa un contrast molt guapo. Has de trencar el xip. Van fer la botifarradora amb xocolata. Sí. Era la xocolata aquesta de pastisser, que són aquests granets que pots ser repartint els pastissos. Va anar molt bé perquè no es va fondre aquesta xocolata, va quedar tot granulata dins de la botifarra, però no es va entendre. Ja.
No es va entendre. Però em referia més que la venguessis, sinó que algunes que no arriben ni en el mostrador. Ah, sí, clar. Sí o no? Sí, clar, t'equivoques 30 vegades perquè ens surtin dues de bones. Sí, i qui és el Conellet? Que els crides un dia a l'equip i dius, aquí et veniu, aquí. Sí, perquè llavors vas fent tastet i ja estàs a l'obrador i amb en Quico... Soltant en Quico, que és el cap de l'obrador, que és el que m'ajuda en tota aquesta feina, també ell...
i Andreu, i per què no fem la picantona? La picantona va quedar molt bé, però va canviar molt el color visual, els picants amb fred tampoc es pronuncien molt, perquè per què li vols posar picant si tu mitjàs amb fred? Si el guapo seria una botifarra crua picant, per què vas anar mitjançant calent perquè no té més el gust?
És artesania pura, eh? És xulo. És artesania pura. És xulo. I això com ho parles? Perquè, evidentment, abans era una tradició, i ara també és una tradició, però una tradició que s'ha anat modernitzant. Això com ho parles amb els pares o ho parles amb gent més gran? Ho entenen, això? Clar que ho entenen. Sí que ho entenen. Perquè pensem que, el temps enrere, només es feia la botifara crua. I les salsitxes.
d'elaborats i ja està. I l'hamburguesa de Medella i ja està. Ara de tot. Ara, clar, vas als mostradors, vas als taulells i nosaltres que som autocrítics dius, hi ha dies que al taulell li falta alegria visual però hi ha dies que dius, guapa, avui tenim un taulell que fa patxoca.
I a més a més, a Can Boer, últimament també hem vist que feu, bueno, ja fa temps també, feu testets i allà cuinant allà mateix, hem vist, eh? També. Aquest any ha sigut un repte personal d'arrencar la cuina una altra vegada, però de diferents maneres. Inclús aquest dijous, si tot va bé, que crec que sí, farem truita de patata en directe, però per racions individuals. O sigui, amb tres ous, i una mica de base de patata i ceba, i anar fent truites al moment, perquè te la mengis al moment, si vols, te la portis a casa, i no haver d'agafar una ració de truita grossa.
Ja n'hi faré molt moment. Hòstia, és que això és xulo, eh? Quan vas a comprar i veus, és una botiga espectacular com la teva i veus allà que estan cuinant. És molt grossa. I espectacular. I molt bonica. Però el veus cuinar allà. Cuinar allà, dius, hòstia, això et dona una vida, això. Hem de fer coses.
Java, s'ha de fer coses. A tots ens agrada quan anem... A mi m'agrada voltar i passejar. I quan veig qualsevol aparador, des d'unes sabates, des d'una roba esportiva, un aparador maco, tot ben posat, tot ben col·locat, visualment és atractiu. És el que nosaltres hem de transmetre. Primer de tot, que sigui tot molt elegant, tot molt maco, però que li fotem la caixalada que sigui de qualitat.
Saps el que m'agrada? De veritat, és una cosa molt viva. Potser és una parida, però t'ho dic així. Saps què m'agrada, jo, quan viatjo a entrar a veure? Així és com la gent va entrar a botigues de roba, tot molt respectable. Jo entro a veure les carnisseries i les peixateries. M'encanta! És xulo. Hosti, és que m'encanta, tu. A més, ho documentes, entres... Hola, què tal? Vinga, d'anar la volta. Mira, només faltaria. Espectacular, eh? Mira, mira i toca, i ja està. I si vols una cosa te l'emporta, si no, no s'ha de deixar al seu lloc, i ja està.
I escolta, Andreu, aquestes coses que ens han de preguntar els periodistes... Quanta botifarra! Quantes botifarres fem a Can Boer aquests dies?
Deuen ser moltes, eh? Amb aquest silenci deuen ser moltes. No, perquè clar, ja portem 3 setmanes fent... Està clar, està clar. Que comences la setmana... Aquest any hem hagut de córrer molt, perquè s'ha acabat el Nadal, hem passat els Reis, i ens hem posat en campanya de Botifarra 2, a la segona setmana de gener, i estàvem fent Botifarra 2. Doncs espera't l'any que ve, que el que cau 1 de febrer, el Carnaval.
Sí, o sigui, estàs preparant la Cardolla d'any nou, del dia de Nadal, estàs preparant tota la Cardolla i estaràs amb les Potifars. Hòstia, que bo. Tant d'hora, cau. 1 de febrer, tio, 1 de febrer. Semana Santa l'any que ve, cau... A finals de març, llavors, al mig març. Sí, sí, com a molt. L'any que ve ja en parlarem, tu. A veure què fem l'any que ve. Home, una Potifar de la Cardolla... Eh, eh, no l'has fet mai, aquesta?
Apunta-la. No, però clar, hem de pensar que també la Cardolla, si la volem ben feta, la pilota, porta ou. Bueno, escolta, però... Ja tenim aquí una combinació de pilota-ou. Va, foli, foli. Bé, bé, bé. M'ha t'ha agradat, apunta-la, eh? Sí, no, perquè amb un Alli Julivert, per exemple, amb un Instagram... Sí, eh? Foli, foli. Vinga, va, ja hi penso. Escolta una cosa, va, quantes botifarres feu? T'ho prendré en quilos. En quilos.
Aquesta setmana estem preparant 100 quilos. 100 quilos de botifarra? Això és molta botifarra, eh? Són un grapat de botifarres. Menges botifarra, tu, el dijous? Oi, tant, que em menjo. Sí o no? No només com el dijous, i cada vegada que fem la prova... Em pensava que em diries, no, ja en tinc prova. No, no, no, aquestes coses, això és un plaer. A més, el sortit que fem aquests dies no el fem durant tot l'any. I tant...
sobretot important a nivell d'olfacte, com a nivell de gust, quan les acabes de coure, quan tenen 10 minuts que no em passen ni per nevera, quan la menges freda, quan la menges freda i la recuperes a casa, que sempre recomano de deixar-la una estona fora de temperat ambient, o 20-30 segons de micro-unes perquè he perdut fred de nevera i que quedi t'avieta, llavors els gustos els noten molt més bons, molt més pronunciats, però si tanquen, provo.
I a mi la que m'agrada molt és la d'Extendres. La d'Extendres em té aquest puntet, em té... Està molt bona. Sí. Escolta una cosa, hi ha secret per la botiga Farradoa, que en Buerro no? Cadascú té el seu secret o tothom, més o menys? Sí, el guapo, i per mi és molt interessant, que cadascú, que cada botiga, que cada carnisser, que cada obrador, que cada xerco té...
a la voler la botifarra a la seva manera, perquè, per desgràcia, els obradors s'estan perdent. És una història generacional, o no volem, o no en sabem, o no podem, o ja ens va bé així. Llavors, ens hem quedat, en general, petita botiga, i la gran corporació, les grans fàbriques, les grans cases, a través de les comercials, et venen aquest producte,
I llavors, clar, trobes botifarra d'ou a molts llocs que és la mateixa botifarra de tot arreu. Llavors no té sentit d'un cantó o d'un altre si és la mateixa botifarra. Lo guapo és que els que encara estem elaborant que en som un grapat, doncs que cadascú tingui la seva manera de fer-ho. Més tant percent de cancel·lada, més tant percent de papada, més ous, menys ous. Hi ha una fórmula base.
És una fórmula base, però també nosaltres, per exemple, ens agrada jugar amb el cuit, un toque de cuit, un toque de la careta cuit. Ahir estàvem jugant galtes i els subucos de porc per posar-ho a la botifarra, que dona un toque boníssim. I això treballa és un 15 o un 20%. Aquest toque de cuit a la botifarra per mi és superimportant.
barrejar la papada amb cansalada aviada i una mica de carn magra, també, amb les proporcions seves. Però, clar, si aquesta vegada que tens aquesta tongada de cansalada és més grassa, ja no n'hi pots posar tanta perquè llavors el resultat no et quedaria igual. Saps el que és important, Andreu? Que no es perdin els oficis. Sí, és superimportant. Però depèn de nosaltres. Sí, sí, sí, jo estic molt d'acord. Hem d'invertir hores. És una conya.
Però... Mira, Andreu... Però és que s'ha de fer, val la pena. Però és que, a part de què s'ha de fer, ho hem de fer perquè no ho podem perdre. Els carnissers, xercoters, peixaters, els pagesos... No els podem perdre, perquè és el que estan aquí. Però moltes vegades, i això seria obrir un altre valor, i ho hem dit moltes vegades, eh?
políticament, inclús als instituts, hi ha moltes vegades que s'omple la boca de la formació professional i tal, però després no es potencia aquesta formació professional. Perquè sembla que en el món, si no fas una carrera, no ets ningú. En canvi, la formació professional és que va faltar la gent que es dedica al món del ferro, els electricistes, els fusters, l'ofici de tota la vida, els carnissers. Però no és una carrera?
És una carrera. És una carrera que dura tota la vida. Exacte. Perquè sempre t'estàs formant. I sempre estàs aprenent. I sempre canvien coses. No cal trepitjar a la universitat per fer una carrera immensa. Ajuda, ajuda. A veure, jo vaig deixar d'estudiar a l'escola perquè jo sabia que no em guanyaria la vida estudiant. Ho tenia claríssim. I em penso que no m'he equivocat. Però el que vaig fer a partir dels 16 anys és formar-me amb el que jo volia. Tu què haguessis volgut fer si no fossis seu cornice? Hòstia, Pedrín...
A mi molava molt de patir ser camioner. Hòstia, guai.
Per voltar. Segur que hagués tingut una moto darrere. Un camió amb moto. Una moto darrere, el remolc i una bici. Un camió amb moto, clar. Jo també. Però hauria perdut un carrer. Ho veia quan paraves al cantó d'un tràiler. Veies que el tio baixava d'allà dalt. Baixava de la cabina. Allò no hi podies ni arribar ni el primer. I després tot el que te'n receta amb la pagesia també m'agradava molt. Els tractors, tota aquesta moguda. A tu t'agrada el motor? Ja, ja, ja.
Total del motor, a veure. És a dir, això. Sí, és l'altra part no professional. Vessis sigut, saps què vessis sigut? No, no, ara tot és molt en sèrio. Hòstia, jo tu veig fent un programa a la tele de cuina, mira, mira. De cuina? Sí, sí, sí. Però, hòstia, és que vaig de puto cul. I és el que hi ha, no puc gastar per tot. Però, bueno, avui us ensenyem una base molt xula. Estem preparant totes les bases per fer les diferents matífares.
Ja, aquests vídeos, Andreu, aquests vídeos són espectaculars, tio. Ens agrada... Ets influencer, ara.
No, ni molt menys. És una manera de comunicar-nos. Abans et tregaves el coco amb la revista de la clau per fer anunci per Nadal, per fer els anuncios de Sant Joan, i ara et trenques una mica el coco, primer de tot, per ensenyar el que mengem. Superimportant. I després de que era la nostra gent, evidentment que els espais de treball no els ensenyem, no els...
No convides a tothom a baixar a l'obrador. Però sí que ens agrada poder ensenyar on està la cuina, mira on to elaborem, on està l'obrador, mira on to preparem, mira on to desfem, mira les vedelles que tenim, perquè al final és el que ens emportem a la panxa. Això és superimportant. És una manera de poder transmetre el nostre ofici a través de...
un trasto com el mòbil. Sí, senyor, i ens agrada... A més, tens aquesta gràcia fotent els vídeos. Gràcies. Bueno, m'he espavilat. He après. Has après, esclar. He après. És el que dèiem, a l'obrador s'aprenen moltes coses. Moltes, moltes, moltes. Andreu... Pensa, nosaltres al final també ens fotem el manteniment de moltes màquines.
Ah, també ets mecànic allà, eh? No, sí. Ja has d'entendre una mica, com a mínim, perquè quan em ve un mecànic de la casa, des de canviar una corretja de la màquina de trinxar, a posar els olis, a mirar el bombo, que sempre faci bé el buit... Home, i l'equip, eh? L'equip que també... A tope, entre tots ho hem de fer-ho tot. Quants en tens ara, l'equip? Ara en som 10. 10? Si es diu molt aviat, això, eh? 10? Sí, hem d'anar a tope...
Quasi cada dia. Perquè ara sortim d'aquí, de la campanya de dijous gras, que ens anem ja... La setmana santa. Ara també, tot aquest any, tanquem una setmana ara, us ho anuncio, tanquem una setmana ara l'última setmana de febrer, ens desconnectem tots una mica, ens convé escampar la boira, i tornem amb ganes a tope pel tema del repte de la cuina, el que comentava abans, i preparar la setmana santa, que ja tornem-hi. Setmana santa, festa major, ja tornem a estar a la roda. Però
primer la Sembra Santa i després tenim tot el mes d'abril, maig i juny fins a festa major que també l'aliaràs sí, època de les calçotades Déu-n'hi-do ara toca, les calçotades, els quarts de setmana bé, anem a fer coses, Joan Joan, ja, perdó Andreu, és un autèntic plaer tenir-te aquí, moltíssimes gràcies a vosaltres, que vagi molt bé seguríssim, vinga, bon dijous llarder i dijous grans, que abans es deia llarder i s'està perdent això
Bueno, pues Jardet, Jardet, Jardet, Jardet i Jardet de Carnaval. Ara, ara. Celebrem-ho com sigui. Vaig molt bé.
Les notícies de les 11.
Salutacions nou, contacte amb la informació a la crònica a la una de la tarda. Entre altres qüestions, parlarem sobre la propera celebració de la Rua de Carnaval, una rua conjunta entre Vilassa de Mar i Cabrera de Mar, que tindrà lloc el proper dia 14 de febrer. 11 comparses, amb un total de 601 persones s'han inscrit en aquesta edició d'aquesta rua conjunta. En donarem més detalls a partir de la una a la crònica
amb el nostre company Joan Escofet. Els apartaments turístics perden pes en el total del parc d'habitatge del Conjunt de Catalunya i ara representen l'1,2% del total, si bé el 2020 eren de l'1,64%. Així, segons dades oficials, el nombre de pisos turístics va baixar l'any passat tant a la província de Barcelona com al Conjunt de Catalunya, al voltant del 12%, una tendència semblant
el conjunt d'Espanya que ha registrat, però, la davallada interanual més forta de tota la sèrie històrica, segons dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE. El novembre de 2025 hi havia a tot l'estat espanyol 329.764 habitatges comercialitzats en plataformes, el nivell més baix dels darrers tres anys. Pel que fa a Catalunya, la caiguda també hi és, però és menys intensa que la mitjana espanyola.
El descens coincideix amb l'entrada en vigor del registre obligatori de lloguers de curta durada, actiu des de juliol de l'any passat. De les 412.253 sol·licituds, el 78% correspon a lloguer turístic. Des del Ministeri d'Habitatge i des de l'Agenda Urbana s'atribueix...
la reducció a una pressió reguladora més gran i a la lluita contra la il·legalitat amb més de 86.000 anuncis de pisos turístics i temporals notificats per retirar-se. Així tot, el pes dels aportaments turístics s'ha anat reduint des de la pandèmia de la Covid-19, coincidint també amb aquest control més estricte per part de les administracions en el transcurs d'aquests darrers anys.
La justícia investigarà per primera vegada dos exdirectors de la Guàrdia Civil per la seva vinculació amb l'anomenat cas Pegasus d'espionatge a l'independentisme català. Concretament, la magistrada que ocupa la plaça número 2 del Tribunal d'Instància de Barcelona ha decidit investigar Félix Vicente Afon, director del cos de 2018 a 2020,
i actual magistrat del Tribunal Suprem i Maria Gámez, directora de 2020 a 2023. Així mateix, haurà de comparèixer davant de la jutja Paz Esteban, exdirectora del CNI investigada per altres jutjats per l'espionatge a independentistes i cinc directius o exdirectius de les empreses tecnològiques israelianes
NCO i Psychotech que comercialitzen els programes maliciosos Pegasus i Candiru. Tots ells són investigats en el mar de la querella impulsada per Sentinel Alliance i presentada per cinc empresaris i experts en tecnologia.
En futbol destaquem que l'Espanyol toca a fons contra el Vila Real i perd el partit per 4 a 1 pel que fa al Barça el mig campista Gavi continua accelerant en la seva recuperació i ja s'entrena amb la pilota. A la una de la tarda tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet. Nou contacte amb la informació a les 12.00 del migdia ara la tertúlia dels nostres avis i àvies dins del parlant de tot.
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram. Cada divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la nit viu l'experiència de la mar de música a Vilassar Ràdio. Una sessió musical en directe amb Jaume Alzina plena dels millors temes per gaudir, ballar o simplement deixar-te portar pel ritme.
El programa perfecte per començar el cap de setmana o tanquer la nit amb energia i bona música. La Mar de Música. Els divendres de 8 a 10 del vespre i els dissabtes de 10 a 12 de la mitjanit. Escolta-ho també quan vulguis a lacarta.vilasaradio.cat
He de fer els tràmits perquè valorin la dependència del pare, però em fa una amant donar tota aquesta paperassa.
A partir d'ara, per demanar la valoració de la dependència no caldrà ajuntar els informes mèdics del sistema sanitari públic, ja que els treballadors que l'han de tramitar hi tindran accés, amb total garantia d'ús ètic de les dades. Aquesta interconexió entre els sistemes de salut i social estalviarà feina tant a les famílies com als professionals. Temps, ja que permetrà reduir els terminis, desplaçaments i paper.
Només una, eh? Va, que amb una no dones. Doncs vinga, una copa i prou. Encara que estiguis per sota del límit permès d'alcohol, la teva capacitat de conducció disminueix des de la primera copa i la possibilitat de provocar un accident augmenta.
Per provocar un accident, n'hi ha prou amb una copa. Zero alcohol, zero drogues, zero víctimes. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
Bon dia i benvinguts a una tertúlia d'avís més. Aquí estic, com sempre, amb els nostres especials convidats. Aviam, va, fem ronda d'introducció. Què tal, Maria Rosa, com estem? Bé, una mica repredada, però això és fruit del dia. Sí, no? Bé, carinyo. Últimament hi ha molta gent encostipada, ja. Eh, perdona. Últimament hi ha molta gent encostipada, eh?
No sents bé. Són tots els canvis de temperatura i així, però no tinc febre ni res. Només és allò que treballa el cos una mica així, però ja està. Bé, bé. Bé, bé. Bé, d'acord, Aurora. Aurora, què tal? Com estem? Bé, bé, bé. Ja veus que em prenc de tot a contemplar.
Sembles una cabra. Ja estem corregint, eh? Bé, bé, bé. La vaite diu que sembla una cabra. Bé, bé, bé. A qui més tenim avui per aquí? Com estem? Molt bé. Gràcies. I vosaltres? Molt bé. Com ha anat el cap de setmana? Perfectament. Com et deies? Dorita. Dorita, d'acord. I el Feliu, què tal? Com estàs?
Com sempre. Perfecte. Perfecte. No més faltaria. Si estem fotuts, tampoc ho diem. Per què? Estem aquí, oi? Estem aquí. Ara li preguntava a l'Aurora, però us ho pregunto a tots, si heu vist l'entrega de premis de la Gala dels Gaudí. No, jo no.
Tots no. He vist trossos. A les Premis Gaudí. Si vas veure els Premis Gaudí, Maria Rosa, jo tampoc. Com que no saben què són? Clar que ho saben. No t'ho he dit, eh? T'ho he dit a tu només. Ah, vale, vale. No, jo tampoc ho vaig veure. Yo no lo he visto, pero puedo decir algo. ¿Sí? Molt bé. Toto aquí.
La Gala de los Premios Gaudí es un evento que pone en el escenario internacional la riqueza y calidad del cine catalán. Con un trofeo icónico que simboliza la creatividad, el talento de la región, esta gala se ha convertido en un referente cultural. Muy bien. Así me gusta. Eso no calienta muy bien. Me he enterado de todo.
En un moment ens posem al dia, eh? Ja estic contenta, allà n'hi ha prou. Amb això el resumem. Molt bé, doncs som-hi, comencem amb aquesta tertúria d'avui. Clar, ara hi pensava, quan estava escrivint l'escaleta, que ja sabeu que després sempre ens anem de tema i no seguim mai el guió, però hi pensava i... Clar, quina és la primera pel·lícula que recordeu que vau veure?
Jo sí que me'n recordo. Ui. Però... Bueno, la primera que recordo... De tota l'època. Sí, sí, la primera. La primera pel·lícula que vau veure. Jo la primera que me'n recordo, que devia ser molt joveneta, perquè em vaig quedar gravada, de l'Esther Williams, no sé què, d'Estrelles. O de la Sirena. De la Sirena. Escola de Sirena. Escola de Sirena.
sirenes. És la primera pel·lícula que recordo de molt joveneta, perquè com que jo nedava tant, en aquella pel·lícula em va encantar. I recordo, és la primera pel·lícula, sí. Després hi ha los días, mandamientos, el cine colissem, després hi ha... Jo no recordo quina era la primera.
Jo sé un libro que se llamaba Buenos días con Teresa, que era un libro catalán, por cierto, hecho después en castellano, y también lo hicieron una película muy interesante de tiempos antiguos. Sí. ¿No recordes de qui era? Buen días con Teresa. Jo l'havia llegit també. Sí, era molt conegut i ara no tinc memòria. Com es diu? Aviam, perquè jo soc una mica més... Les tardes con Teresa. Les tardes con Teresa. Sí. No, no, no, no, fem recerca. Sí, és molt conegut, eh? Aviam, llibre de Juan Mercè. Ah, aquest mateix. Sí, senyor. Juan Mercè.
I després es va convertir en una pel·lícula, doncs. Sí, sí. Sí, no recordo la pel·lícula, sí. No, jo sí, perquè era quan, per exemple, era quan el temps, diguéssim, venien les persones de fora, com ara venen els que venen, però en aquest cas eren espanyols també, i llavors hi havia persones que entraven a les cases
de gent potente, de gent que tenia... Aristòcrates. Bueno, o no, però bueno. Sí, de la aristocràcia catalana. Que tenien servicio y todo lo demás. Y esta chica, en un momento dado, entra en una casa de estas y ahí es donde empieza la historia de ella. Ja, ja, ja. Jo no la recordo, veus? No, jo sí. Jo, ara vaig a dir una votada, però em veig igual. Jo, la primera pel·lícula, em van regalar un 5-5 a casa i passava les pel·lícules fins que els trencaven...
Perquè va buscar-ne noves. Les pel·lícules, que eren de dibuixos animats, jo m'exposava i passava, i passava, i passava. Sí, jo també. I el Teenage Teen el vaig tindre després de casada. No sé si el va dar a la gran o... Perquè li va fer molta il·lusió. Però no tenien títols d'aquelles pel·lícules, eren de dibuixets. Però era la primera pel·lícula que jo vaig veure. Sí, era molt xulo. I que n'hi havia de títols, sí.
N'hi havien que dir en títols. Sí, també el tenies? El tenies tu? Jo també. Jo a casa el primer cine que va entrar va ser en el 1920. La primera és la segona màquina de projectar que va haver-hi Vilassana. Sí, sí, sí.
i de llavors es mira les pel·lícules que he vist perquè les anava el meu avi quan anava a Barcelona a comprar allà el Born o el que fos anava a una casa d'aquestes i llogava una pel·lícula i ens la passava per nosaltres després això va fer el meu pare tiràvem amb un projector de 9 i mig o sigui no el super 8 ni el 8 9 i mig anterior que aquell porta el gravat en vez de ser al costat el porta en el centre i
I els fotogrames són 12 fotogrames per segon. Com les d'avui en dia... Havies d'anar de pressa. Les d'avui en dia són 18 o 24 fotogrames per segon. I està clar, ara avui en dia tiren aquelles pel·lícules antigues, jo sé, 12 fotogrames, és quan les pel·lícules es vellen d'aquella manera. Però si la tires amb un projector d'aquella època normal, la pel·lícula és normal.
Hi ha moltes pel·lícules de la Shirley Temple, que sembla que era una senyora, quan era petita, havia fet molta pel·lícula petita, que ara no me'n recordo els noms, havia fet Charles Chaplin, cada dos per tres, l'he vist de totes maneres, hasta en calçotets l'he vist, bueno, de totes maneres. El Charles Chaplin. Si terminas te puedes recordar feliz de Candilejas.
Sí, bueno, això ja és... Això la vaig veure d'estrès. Això ja és modern. I tapatillas rojas. Sí, això ja és més modern. I els tiempos modernos del Charlie Chaplin. Jo la que m'agrada més, pot dir-ho? Sí, clar que ho pots dir. La brigada ligera. El Ralph Lange estava guapíssim. Vam anar al Windsor i jo era molt petita perquè m'importaven a tot arreu la meva família. Ja estava amb el meu tio, la meva mare, la tieta, l'altra, l'altra... I vam anar al Windsor tot allà.
a veure la brigada. I mira com aquesta, moltes. Es anava al cine abans. Jo he anat sempre. Fins que va morir l'Esteve, el dissabte o el diumenge, ens n'anàvem al centre comercial, sempre hi havia una pel·lícula que ens deia, vale, aquesta, vale. Perquè tota la resta... Però és que ara, el que Déu em perdoni, els cineastes, però és que fan uns... O sigui, anuncien pel·lícules a la televisió per al cine i dius, no hi aniria.
No hi aniria, perquè és que l'argument... No, és que estem molt bé sentades a casa. No, però els arguments... Jo veig pel·lícules antigues de tant en tant. Ahir feien una que, per cert, no la vaig poder sentir per culpa de la televisió, de la... Com es diu? De la Sofia Loren, que la Sofia Loren m'encantava. I el, com es diu, el Marcelo Mastroniani. Aquesta devia ser el divorcio a la italiana. No, era aquesta, no. Dos mujeres que va, ella i su hija,
Escapando de la guerra. És un drama tremendo. Però aquesta era l'Anna Magnani. És en blanco i negro, eh? Era l'Anna Magnani, no era la Sofia Loren. No, no, no. Era la Sofia Loren. És que Anna Magnani, que és una grande, ha hecho cosas. Arroz Amargo, por ejemplo. Era una maravilla. Per què no parlem dels d'ara? Una pregunta. La pel·lícula que estàveu parlant de la Sofia Loren pot ser La camperola?
No. Es deia d'un altre nom. No se sap com es diu, eh? No ens en recordem. Bueno, aquí jo l'havia visto como dos mujeres. Dos mujeres es deia. O sea, que es ella y su hija. Sí, sí, es diu així. Aquest tema el vaig veure amb l'Ana Magnani. Del 1960, eh? Dos mujeres. Sí, és possible. Sí, sí.
Però, perdoneu, hi havia arguments molt bons. Això és el que vull dir. És que ara no hi ha arguments bons. Maite, et vull dir-te una cosa. I després parla el Feliu, eh? Va, parla, parla. Parla, parla. No, no, no. Anava a dir a la Maite que si no estem mirant les pel·lícules no sabem les que són bones titulantes. No podem dir les d'abans eren millor si no estem al dia... Perdona, jo estic veient les d'ara, però per trobar una bona...
No sé, hi ha bones. Justament, i després parla el Feliu, eh, pobre que volia parlar. Justament, ara, si parlem de pel·lícules de guerra, hi ha Frontera, que és molt bona, l'has de veure. Feliu, va, som-hi. No, jo dic, bueno, jo veia les meves pel·lícules, o sigui que jo projectava, filmava i projectava.
Jo vaig deixar d'anar al cine perquè vaig trobar... No, vaig trobar una cosa, que últimament anaves al cine i semblava que llegessin un petofet, un TVO. No hi havia un argument o una cosa. Era com si miressis... Açanyes bèl·liques! Com si llegissis un cuento, no? Però miraves... Perdona, Feliu, abans d'anar, miraves de què vas...
Anava a la pel·lícula? Sí, sí, sí. Però no. Hi havia alguna que sí. Hi va haver moltes que van ser molt bones. El Padrino mateix. I Cartes d'Irosima. I totes les d'Esclindiscut no tenen pèrdua. Però jo ja et dic el què.
Jo em vaig avorrit d'anar al cine per veure aquest tipus de pel·lícules que es passaven. Però és que no són aquest tipus. Les de Clint Eastwood sempre tenen... Sí, són bones. Un principi, un desenvolupament i un final sempre és bo. Com a director, eh? Com a director. Com a artista. Home, havia fet el Fergués. A mi m'agradaria parlar de les pel·lícules d'ara per això. Ahora, por eso, de todas formas, tienen, yo creo, en muchísimas ocasiones, demasiados efectos especiales. Deja de ser el actor...
Está muy buen actor porque le ponen todo a su alcance. Sí, sí. A mí, por ejemplo, me parecía y me encanta, y sigo viéndolas, fíjate, las películas en blanco y negro antiguas. Antiguas. Mira, para mí... Yo, bien jovencita, y eso seguramente lo habrás escuchado, porque también tuvo también el libro, El manantial de la doncella. Sí. Eso, bien joven la vi y me quedó aquí grabado. Era del sueco. Grabado, ¿eh? Sí, sí, es muy buena. Muy buena. La pasada. Pero...
Yo creo que el problema que tengo yo es que me gusta más estar en la actualidad. Para mí no siempre fue bueno lo de antes. Para mí una película que la he visto y me la volvería a ver es Eva el desnudo. No tiene pérdida aquella. Y luego la última que hizo la Dawson
que aquella señora tan guapa y todo, que luego se le ve como baja el ritmo y pierde, y todo aquello que le pasa, como aquella, hay muchas, pero él va al desnudo, es que ningún actor tiene, puedes decir, esto no es bueno, ni esto está bien, porque todos, desde la vez Davis, que está impresionante, porque mira que era fea y estaba guapísimo,
i el detall final, aquello és... Però perdoneu, jo, el que ha dit el Feliu, jo crec que ara hi ha més efectes especials que, o sigui, però és el que agrada la pel·lícula. Perquè, mira, l'última pel·lícula que vaig anar a veure, crec, el cine va ser El Renacidor, em va agradar molt,
O la penúltima. I l'última no me'n recordo quina era, però va començar a sortir sorolls i sorolls i sorolls i jo no vaig més. Em quedaré sorda al cine. Perquè un soroll no sé què era, no me'n recordo, i no vaig anar més. Nosaltres anàvem molt al cine, un cop a la setmana, sempre. El Renacido em va agradar molt, la vaig tornar a veure a casa, una mica lenta. Quina? El Renacido, del Leonardo DiCaprio. És una bona pel·lícula. A mi és que el Leonardo...
¿Que no te gustó? Sí, pero tela. Es lenta. Pero tela. Tela marinera. ¿Haces así? Tela marinera. Sí, sí, sí. Sí, porque le pasa de todo. Dice que... No hay nada más, no hay nada más. No, pero dice que muchas cosas, o sea, que realmente se metió en el agua, que se metió en el... O sea, que muchas cosas... Bueno, va a explicar, no sé si es veritat o no es veritat. ¿Te acuerdas tú de Vino y Rosas?
Esa película. La lead remake. Qué buena era. Y murió muy joven, la lead remake. Qué buena era. No me acuerdo de esa película, ¿te acuerdas? Que el que se tira al agua y se queda paralítico, que luego hubo una persona que le ayudó finalmente a morir. ¿Tú te has recordado? Escoltem.
Les gustaba mucho la intimidad. Luego, durante el día, casi no se hablaban. ¿Quién has visto? Recuerdo que su brindis favorito era... ¿Qué? En noruego significa juntos en el paraíso. ¿Til Samen e Himlin?
La Dorita va fent que sí amb el cap. Sí, de quin diàleg que és? La verdad, no te lo podrían decir ahora mismo, pero... Dino y Rosas. Dino y Rosas, ¿verdad? Entiendo que es una película extraordinaria, además con un doblaje que gracias a Dios tenemos aquí en España, sea donde sea,
aquí también, en Cataluña, porque mi marido hacía doblaje, dicho sea de paso, pues son fantásticos. Son fantásticos. A veces mejoran las voces de ellos. Pero perdona, Dorita, para mí, cuando veo una película...
No tiene nada que ver con las voces de aquí y la entonación y la manera de hacerlo. Es mi parecer, puede ser que esté equivocada. Yo discrepo un poco por una cuestión, porque una persona que se dedica a hacer, digamos, este papel...
Tiene que hablar perfectamente castellano. Y aquí el catalán. Y te lo digo por qué. Porque mi marido, que era catalán, hablando correctamente y todo lo demás, le hicieron hacer clases. Porque decían que el castellano lo hacía como un poco catalanizado. Y el catalán parecía castellano. Mentira. Pero a veces te sacan esos puntitos, el chipichupi. No, no, no. Es cierto, es cierto. Bueno, yo como ahora voy a enchistir, voy a hablar de mi libro.
Ara del llibre? No. Jo ara vaig a comentar que la vaig veure tota sencera. Em va agradar molt i li han donat un premi a l'Albert Serra. Noches i tardes de soledad. Oh.
Fantàstica. Fantàstica, me l'apunto. Sí, el vaig sentir ahí. Ahir a la selva el van... Sí, va parlar a ell molt bé, que va ser ben clar, va dir...
A mi el que m'importa és l'artista, el que interpreta la pel·lícula. El fan, diu, o que sigui això ja ho munten ells, perquè fan el que ells volen. Però en canvi l'artista que treballa, diu, aquest és el treball de la pel·lícula. Va estar parlant ahir. Jo reconec que és un llargmetratge, vull dir, és una pel·lícula...
convencional, però no deixa de ser que la fotografia, el moment que l'agafen, que l'estiren, que ells resa, tots aquests detalls que no es parla, que és només veure el que fan. És fantàstica.
Ai, doncs molt bé. Jo així, algunes que tinc pendents de mirar, que vaig estar l'altre dia escoltant també els Premis Gaudí, de les quals es va parlar. La Fúria. Sí, ha de ser bona, eh? La Fúria. La Fúria és fantàstica. Sí, no l'he vist. No, jo tampoc. La vull mirar. A més m'agrada molt l'Àngela Cervantes, que és l'actriu principal. Sí, és que treballava molt. Ha fet molt teatre. Com si fos ahir, va treballar. Sí, exacte. Era la filla de la Gemma.
Sí, i també va fer l'obra de teatre aquesta de la manada, us en recordeu? Sí, sí, sí. Que la vaig anar a veure i boníssima. Boníssima. I després també vull mirar la sorda, que justament... Aquesta sí que l'he vista. Sí que l'he vista? No l'he vista, no. No l'he vista, però he vist els trailers que fan i és molt interessant. Doncs justament interpreta el personatge principal, Álvaro Cervantes, que és el germà de l'Àngela que fa la folia. Que li han donat un gaudíac, d'on?
Exacte, molt bé, sí, sí, bona observació. La Fúria tiene una cantidad de actores ahí, encantadores, y además fuertes, potentes, es una maravilla, a mí me parecen geniales.
Jo és d'aquestes pel·lícules que penso, l'he de veure, però també crec que he d'estar molt preparada personalment per veure-la, perquè la trama en si jo crec que és força dura. Parla d'una violació i jo crec que... No, hi ha una altra pel·lícula que també angoixa molt, que és sorda. I és molt interessant per a les persones que pateixin aquest problema. És molt bona. Molt bona, molt bona.
Una cosa, tinc una pregunta per a vosaltres. L'altre dia estava a la biblioteca i jo sovint vaig fullejant, no?, les revistes i els diaris, i m'agrada molt mirar Fotograma, que és la revista aquesta de pel·lícules, i vaig estar llegint un article d'una noia que deia que estava en contra de la gent que menjava crispetes al cinema. Jo també, jo també. Sí? Jo també, jo també. No n'hi he llegit mai. Mai.
No, perquè si li cauen, fan soroll... Per mi és el soroll. Em molesta moltíssim. Si els tinc pel costat o pel darrere, em molesta moltíssim. No sé si li cau, és el seu problema, no? Però el soroll, el sorollet aquell ja la crispeta...
Mira, em molesta molt, també. No n'he menjat mai. I mira aquí anat al cine. No, jo tampoc. Jo crec que la setmana abans de morir l'Esteve encara vam anar al cine, perquè el dissabte o el diumenge, si hi havia una pel·lícula que ens agradava, allà al Canadó. I aquí al Centre Comercial. A Mataró. A Mataró. A Mataró. De totes formes, perdó.
Entiendo que depende con quién vayas. O sea, si tú vas con personas como nosotros o más o menos, es de lógica que vayas con una tranquilidad a escuchar la película y tal. Yo si voy con mis nietos, se inflan de llevar paquete de patas, de chispetas y de todo, porque si no se ponen histéricos y lloran. Yo quiero esto. Y a mí me encanta que ellos se lo pasen bien y disfruten que para eso se va. Y por cierto, las pagas a precio de oro, ¿eh? Ni una que se caiga al suelo. Sí, sí, sí.
No, la veritat és que jo he tingut la sort o la no sort de no dur-los al cine. Perquè té una tieta, la tercera filla, que aquella els porta, quan veu una pel·lícula dient pels nens, se'n va al centre comercial de Gran Via. Sí, Gran Via 2. Sí, i llavors ja es porta. Però mira si és...
que aquest estiu, com el nen havia provat molt i estava tot molt bé, i se'l van dur a Japó. Se'n van anar, no, la tieta i el nebot al Japó. Sí, sí. El nen té dos anys, eh? Sí, sí. Feia el canvi del col·legi normal a l'institut. I com va ser amb molt bones notes, la meva filla li va dir, nen, aquest estiu amb el Japó. Perdona. I bueno, s'ho va passar. Qui em va dir que el Japó ja està ple de catalans? No sé què m'ho va dir. No, sí. I castellans. No, no.
No és només el Japó, eh? A tot arreu. A mi a la quinta venida m'han felicitat. Oh, catalans, un noi tot ben arreglat, que s'anava al despat, que és que ho he sentit parlar, quina il·lusió. És que estem a tot arreu. Sí que és veritat que ens agrada molt voltar, eh? Molt. Només que el que viatges una mica i t'adonis que tens catalans a tot el teu. No vagis, no vagis. Sí.
El que passa és que molts llocs et trobes molt ben acollida, molt bé de tot, i segons on vas, sempre rellisca. Llavors ja... I ja estem tornant anant-nos de tema, perquè estem parlant de les crispetes. No, no, no, tens raó. Feliu, feliu. Va, ets de crispetes?
No. A casa m'havien fet per menjar. Al cinema, no. A la canalla, si ho feien, ells ho posaven allà a la paella i posaven una tapadora perquè no saltessin l'aire. I a més el sorollet de la paperina. Al cinema, no. Ara, quan ells hi anaven, no ho sé, perquè jo no hi anava, hi anaven ells. Quan eren...
Nosaltres anàvem al cine marina, que és el que teníem al barri. Al cine marina. Sí, però havia anat molt al cine marina. Era el cine del barri, eh? Al cine del barri tot eren nens... ¿Sabes lo que me encantaba de aquí? ¿Eh? ¿Sabes lo que me encantaba de aquí? Justamente de aquí. Pues, porque a mí me gusta mucho, siempre he ido al cine y tal, pero, por ejemplo, en la parte donde yo estaba en Granada, no se hacía, se ponía una película, el nodo y punto, pelota. Y eso a mí...
Me perrecía muy poquito. Y cuando vine aquí, alucinaba. Sí, sí, te lo prometo, aluciné, porque te dan película, otro, varietés y demás. Teníamos que ir con bocadillo, con de todo, porque es que, no veas, te pasabas allí... Total día. En el selecto, en el condal...
Todos los cines. En la Barceloneta... En el Verde y todos. En la Barceloneta habían dos cines. Sí. El Marina y el l'altra, ¿cómo se deia? No me'n recordo. El Florida Blanca o algo así. Sí, pero no había nada más. Yo estaba en todos, te lo digo. Yo estaba en bola, porque el Marina es el carrer de davant. Y el Florida...
em sembla que era el Florida, estava davant de les cases dels pesquedors i l'havíem fet nou i s'estava molt bé. Llavors, manera de distreure... Teníem tele a casa perquè així que va sortir el meu pare i ja la va comprar. Però a mi la tele no m'ha omplert mai, ni m'ha tret
A mi m'ha tret, que això és molt important, de veure una altra cosa o de sortir. A mi, com si anessin, el surt un corda. Jo havia de sortir, m'anava. I allò de la tele ja vindria. Perdona, però això que parlava del cine, dava al cine el nodo. Tots, sí. Amb buixets. Entre actes, ensenien els llums. Jo donaria... Estic pensant, com se deia...
Un que feia barietés al Cinemarina. Ah, una barietés. Com se deia? Com se deia? No te'n recordes, del nom? Del que feia la barietés, que cantava Andalús i sortia sempre... Sí, sí, espera, tenia un nom molt llarg. Antonio Amaya era uno d'ellos de los que sempre estava. Antonio Amaya salía como vedette. Luego había unos cómicos, siempre por excelencia. Y una bailarina o una pareja de baile. Porque ese era el barietés que presentaban.
uno de cada cual. Antes del cine? No, en medio. Nosaltres ho feien quan s'ha acabat la pel·lícula. Llavors ens ho esperàvem. Perdoneu-me, eh? Però és que no m'estic enterant de res. Aviam, aquí, que tenim una conversa paral·lela. A veure, aquí m'explica això que esteu explicant perquè no m'he enterat de res, us ho prometo.
De sobte una ballarina al mig d'una pel·lícula. Què està passant? No t'ho perdis. Era així. Anàvem a veure la pel·lícula, però quan s'acabava la pel·lícula sortia un ballarín, ballava a Andalús i, bueno, era... Allà la bastoneta, no t'imagines que me'l posava.
O sigui, a la pantalla, on estava la pantalla, allò es convertia en un escenari. Entre pel·lícula i pel·lícula. No, no, al final. El primer es feien les pel·lícules, i al final... En feien dues, normalment. En feien dues pel·lícules. I al final sortia l'atracció.
Molt flamenco en aquella època. A l'Antoni Amaya, m'han recordat l'Antoni Amaya. O sigui, molt, molt fità, però bé, amb categoria, eh? No, no, eren bons. Oh, salia hasta Toni Ronald i tot això en su època. Aquí? Toni Ronald. Salia moltíssim. Però estuvo.
En varietés. Sí. Como esos, muchísimos. Pero estaba més amb el conjunt aquell que es va a unir. Eso després. Pero él fue solo con su guitarrica, antes de ser famoso y tener dinerito. Iba con su guitarra, que le he conocido muy bien. Y su novia, también. Sí, escoltam. Un metro noventa de guapura.
Sí, sí, sí. O sigui, entraves al cinema a les 4 de la tarda i sorties a les 8 de la nit. No, no, no. Estivien dues pel·lícules, vivia l'interacte. Jo tenia, aviam, ara aquí, aquí darrere vivia jo, al carrer darrere.
del cine. Llavors, jo sempre anava amb la Isabel, sempre te la nomaré, i ja arribàvem, no compràvem res perquè no ens agradava, ja t'ho he dit, i, escolta'm, ens passàvem la tarda rient i fent broma. Però, perdona, i llavors, segons l'hora que entraves, potser estava la pel·lícula mig començada...
I tu podies quedar, i si volies repetir la pel·lícula, et podies quedar al cine. Et podies quedar per tornar a veure-la, perquè la repetien. Tu no et creiem del cine, tu podies estar allà, clar, fins que tancaven el cine. Perdona, es dic al·lucinant. Espera que encara és una anècdota més bona i més real. Va ser el gran Caruso que la feia, ara no me'n recordaré com se deia, al...
Bé, és igual, un cantant d'òpera molt bo, però us ho recordeu com es deia? El tinc a la punta de la llengua. Bé, total, que la vam anar a veure i després no sé per què el meu pare va tornar i va veure que li faltava molt de tros a la pel·lícula. El meu pare va sortir, va parlar amb el responsable del cine i va dir «això m'ho heu de tornar perquè aquesta pel·lícula no estava sencera».
Diu, no, no, vinga, s'ha de barrar un demà i li farem sencer. I va ser així. Com t'hi compra una barra de pa, eh? Sí, sí, perdó. Jo ara explicaré una cosa molt lletja, però és així. Jo vivia a Santa Coloma de Gramenet i hi havia dos siners, el de dalt i el de baix, que ja ho vaig explicar una vegada. I jo anava, quan era petita, amb la meva iaia i el meu home, que jo no el coneixia llavors, però ell ho ha explicat. I a vegades senties... I els nens es pixaven.
Ah, això no ho veus? Estixaven. Llavors, quan acabava la secció, quan acabava la secció... Perdona, venia un senyor amb una manxa de... Amb una manxa. No, no, amb una manxa per la Solosa, pels pitxos, no me'n recordo. La manxa del fruit. Sí, això. Del fruit. Sí, allò, allò. Del fruit.
Perquè el cine era com de ciment i llavors feia baixada. I senties... Els nens petits els treien les calcetes. Sí, sí, no tots, eh? No tots, eh? Home, clar que hi havia lavabos. I allà el poder també, però més d'un nen... Perdona...
Llavors es feia pipi i també es fumava, eh, la sala? Ah, sí, i tant. Fumar es fumava. I tant. Això sí, fumar es fumava. Sí, sí, fumava. Però jo pipi no recordo. I bocates, portar-te el bocata, el que dèiem, perquè és clar, anar al cinera ja tot el dia... Perdona, quin mix d'olors, eh, entrepans, pipi, tabac... Escolta, escolta, y según qué películas eran, por ejemplo, del oeste, cuando venían... Uy, no, no, no, no, no, no, no...
I tant! Vaya chivarri que es feia. I picaven de peus. Picaven de peus. Jo no havia fet mai això. No, no, però és veritat. La gent aplaudia. Bueno, jo parlo del del barri, eh? Bueno, jo també del meu barri. Marina.
Però sí, sí, s'aplaudia. Sí, sí, sí. Era un xivarri tremendo. I les dues pel·lícules sempre feien una mica bona i l'altra la dolència. I el nodo. I la segona era el nodo. Jo no sé si us en recordareu. I la gent no volia faltar el nodo. És més jove. És més jove, però hi ha una cosa molt important. El Cine Princesa està al carrer...
plateria, espessaria, i allà estava el cine princesa i els que li agradava anar amb el papa i la mamà. Llavors anàvem el dissabte a aquest cine. Jo me'n recordo que ens havíem d'aixecar el meu pare rondinant perquè tocaven l'imno racional i t'havien d'aixecar i aixecar el drac. A mi no m'ha pasado eso. Jo sé major...
Els meus anys també són experiència. La gent s'enfadava i arrondillava. Pels meus pares havia sentit parlar d'això, de parar la pel·lícula i, bueno, a cara al sol, saps? Quan venia la part bona de la pel·lícula, tallaven i a xar, a xar, tots els drets. Això al cinema. I ja està pel carrer.
Jo sabia que a les escoles, abans d'entrar i començar, es feia, però al cinema... No, no, al cinema, sí, sí. No l'has fet mai. Un moment, un moment. No ens podem trepitjar, perquè si no, no s'entén res.
Jo em referia que aquestes coses que no has explicat, perquè no sé per què hi ha aquest silenci, aquestes coses, la gent com jo, que ho he viscut, és que és una tonteria que no els expliquin a la gent jove i vegin per on anava la cosa. Perquè era així. Jo a l'institut havia de fer el cara al sol cada dematí. Jo a l'institut ho sabia, jo sabia que els centres educatius es feien. No, i al cine també, carai, i tant.
Nosaltres, els hermanos de Premià, el Casalle, mai havien cantat el cara al sol. Jo tampoc. Això sí, que abans d'entrar a classe ens feien formar. Formar una o l'altra, prendre la distància com els soldats, però estava toc de pit i llavors entraves a la classe. Això sí, però cantar el cara al sol o així, no. Però ja esperàvem el dia dels caiguts que feien a Premià perquè aquell dia teníem festa.
Llavors, entenc que és d'aprendre a l'escola, perquè el meu pare, que és el 65, sí que m'explica que ell anava al Claret de Barcelona i cada matí li feien cantar el caralçol i resar i tot. El meu home també anava a Barcelona, jo no, jo anava al poble. Jo anava a un col·legi particular i no... I estaven, la dona com l'home, que els dos eren professors, ell dels nois, a la gallina espanyola, la Barceloneta, que vaig anar allà sempre...
I allà mai, mai, perquè els dos havien estat castigats sense poder exercir fins que els hi va tocar. Algú diria que hi ha dos professors molt bons, però els dos en castellà, clar, i els dos eren catalanistes. Jo te digo una cosa, jo, com iba a un col·legio de monguetes, elles el rosario seguro, seguro que te lo hacían rezar, pero ni cara al sol ni cara al frío. Les monges no, jo tampoc. No, no.
No, era un tipo de colegio religioso donde te educaban muy bien en muchas cosas. Mientras te entornan a otra pizza. Perdón. No, no, no, continúa. Pues eso, y sobre todo quería contestar también a ti sobre lo que no dicen y deberían decir. Porque sabes lo que ocurre, que la gente es ignorante de muchas cosas.
Y eso es por culpa de no hablar de las cosas. Nosotros tenemos 40 años de historia que la han borrado. La historia es historia para bien, para mal o para lo que sea. Y han borrado la historia. Y los chicos jóvenes no tienen ni idea de lo que les vendrá.
No, no, no solo de lo que les vendrá, ni de lo que ha sido antes, ni de lo del medio, ni nada. Ahora nos estamos leyendo un poco de lo que habíamos hablado. Una mica. Pero yo siempre pienso, las mujeres con la libertad que tienen ahora, que no cal que vayan a Londres a abortar, y esto lo primero, que si viene la derecha o la ultraderecha, lo primero que les sacarán son todos los beneficios que tienen las mujeres, porque lo que quieren es, como decía en aquellos años, la mujer en casa y con la pata quebrada. Bueno,
Tampoco tanto. Y yo te voy a decir una cosa. Mi opinión, exactamente. Si no tienes un niño, ponle cosas que las hay. Pero eso de abortar, para mí, no. Lo siento. Perdona, yo voy a favor. Yo lo votaré a favor, pero para los demás. Yo no he tenido cuatro hijos. Perdón, solamente lo consentiría.
a mi modo de ver, porque una persona... Una violación. Exactamente. No tienes por qué tener tú un hijo de una cosa tan grave y tan dolorosa. Pero de cualquier manera... No se trata de esto. Ahora nos hablamos de la libertad de la mujer. Y si quieres hacer lo haces y si no, pues no lo haces. Jo crec que, gràcies a Déu, vivim en uns temps on la dona pot decidir sobre el seu cos, que és important, no?
De totes maneres. Jo tenia un professor d'història que sempre ens deia que era molt important conèixer la història perquè no es tornés a repetir. Exacte. I ara sí que canviem de tema, va, que ens estem anant molt de mare. Jo una de les pel·lícules que vaig veure em va agradar és Romeria. Oh!
Oh, de la cara Simón. Molt. Em va encantar. La vaig veure boníssima. Molt maca. I la nena, fantàstica. Sí, la feix per guanyar. No sé qui ha dit jo. Romeria. Romeria. La que pura que em havia agradat molt, molt, molt, molt, primer és Bienvenido, Mr. Marshall. Oh, bueno. I l'altre, i l'altre, i l'altre que també està molt bé, és L'Escopeta Nacional. Aquesta era bona. Aquesta era molt bona. Aquesta, d'en Sasha, de jocs de la nàstica.
No, home, no. Li està pujant el volum, a la Maria Rosa, perquè es sentia bé. Gràcies, Xavi. Si no es sentia bé, gràcies. Si no es sentim bé, hi harem la rodeta i ja està. Sí, s'havia pujat. Aviam. Que lástima.
Per tant, i Los Santos Inocentes? Los Santos Inocentes, de Miguel de Libes. Però em va agradar més la novel·la que la pel·lícula. Els Santos Inocentes. Em va agradar més la novel·la. La novel·la té la història...
Està molt bé. Què us sembla si parlem sobre el cinema català? I per parlar del cinema català us he portat un tall i fet històric és en català el tall. Estaràs contenta, Aurora. Som-hi, escoltem-lo. Recomana alguna pel·lícula catalana? Catalana. Me gustó una de hace tiempo que se llama Fénix 11-23 y Suro está bien también. Pots una serie o una pel·lícula?
Si te pillo dos, aquella de la sardà. Soc sincer, no n'he vist gaire de catalanes, n'he vist més internacionals. Crec que l'última que va ser és la del bus, no? Aquesta que ha sortit nova, també. No l'he vist, però sé que la tinc pendent de veure. El 47. Exacte. Ostres, mira la casa amb flames, és l'única que he vist. Sirap. Nunca he visto ninguna película catalana. Mai. Buah, cara, no me sale ninguna de los cientos. Panegra.
Per què creieu que la gent no coneix i no consumeix tantes pel·lícules en català? Ara, de fet, això era una periodista que sortia al carrer i preguntava als carrers de Barcelona a la gent sobre quina era l'última pel·lícula en català que havien vist i moltes de les persones a les que els he preguntat no en tenien
idea. Com que no n'hi ha? Hi ha moltes. Sí que hi ha. No estan als cinemes perquè la gent, el públic en general, pugui anar a veure una pel·lícula. I tant. En català? Jo crec que no. Jo diria que no. Sí que hi ha. Lo que yo creo exactamente es que posiblemente si las personas no entienden realmente bien el catalán
Entonces se lo pierdo en la mitad de las palabras. Y eso puede ser un problema real. Yo no, porque yo puedo oír, y perfectamente lo entiendo, el teatro, lo que sea. Pero es verdad. El problema radica aquí. Si no lo veuen, si no lo practican, si no lo fan, tota la vida... Bueno, pero eso pasa con el inglés, francés, italiano, como tú quieras. Pero si yo me encuentro fuera de contexto y fuera de tal, digo, ay, pues para estar aquí perdiéndome las cosas. Otra cosa es que, además, los ponen en sus títulos, y eso está muy bien. Pero mientras yo leo...
No, no, no. No me vale. No, no, cadascú... Oye, promoción, promoción. No, no, no. Jo ara parlo de moltes pel·lícules angleses que estan subtitulades i jo les veig igual i m'adono del problema que té la pel·lícula i és qüestió de cervell. A mi sí me gusta. A mi no la entiendo, perquè si me la passen amb anglès no me n'entero. Exactamente. Menos mal que ponen los subtítulos. I així m'entero, clar.
Clar, jo sempre soc partidària de veure les pel·lícules en versió original, però hi ha vegades que sí que és veritat que a una se li fa complicat, no? Sobretot si són pel·lícules... Per exemple, si de veure una pel·lícula francesa no m'entraré d'absolutament res. És la més fàcil d'entendre. Doncs mira... El francès és qüestió... Per mi l'italià, eh, diria. Oh, l'italià també, eh.
És més fàcil entendre l'italià que el francès. El francès... Jo et diré una cosa. La meva besneta és italiana. Viu a una cervella. Ja ho vas explicar-ho. Però és que em parla de l'italià. Mira si l'has de tindre una mica el dia, l'italià.
Ja se sap. Què deia la Maria Rosa? La Maria Rosa volia dir alguna cosa? No, jo el que us volia dir és que el francès és bastant similar al català. I si només que posis una mica d'atenció el pots anar traduint.
Tu mateixa el pots traduir, ni que no tingui subtítol, perquè hi ha paraules que no, evidentment, hi ha moltes paraules que no, però si has agafat la trama i escoltes bé, les pots anar assegurant. Algunes exactament i directament en ese idioma, eh? Sí, sí, sí. En italiano, por supuesto, que sí. I et vas enterant en el película.
Ay, un móvil. Sí, bueno, perdón. No pasa nada. Me estaban llamando del espacio de aquí arriba, ¿eh? Sí. Y es que os voy a preguntar, a ver, a decir una cosa. Porque hace mucho tiempo yo estaba apuntada a bailar y tal, y como me ha pasado todo lo que me ha pasado y me está pasando, pues no podía ir. Y entonces la chica, que es súper maja, me dijo, no te preocupes que te guardo tu sitio y tal. Total, que el lunes pasado empecé. Sí.
Y ayer yo muy mona, muy deportiva, llevo allí para bailar. Y me dice, no, no, hoy no se hace nada porque están en obras. Digo, ostras, tú, el segundo lunes y ya no puedo. Con lo que me ha costado venir. Bueno, t'ho volia dir després. El dimarts espero arribar. No sé com anirà, perquè és el dia d'hospital. D'acord, esperem que arribis a l'hora.
I si no pots arribar tard, ja veus, aquí la gent entra, surt, això és una casa de bojos. No t'ofonguis, depèn del meu estat anímic. Ah, d'acord, ho entenc.
Ho entenc, ho entenc, Aurora. Gràcies per comentar-ho. És diferent. Aviam, va, continuem. Estàvem parlant de pel·lícules catalanes. Llavors jo us vull preguntar, perquè heu estat explicant quines pel·lícules recordeu, quines eren les primeres que havíeu vist, quines us havien agradat, però ara parlem de catalanes només. Pel·lícules catalanes que hagueu vist i que recomanaríeu a la gent?
A mi hi ha una, que ara no me'n recordo del nom, que la feia la Rosa Maria Sardà, i ara no me'n recordo del lector, que era molt bona, que era la cançó aquella del bisbe d'Olot.
És tot una comèdia, una sàtira, i és boníssima. Ara me'n recordo com se diu. Es deia el bisbe d'Olot o alguna cosa així. Sí, era boníssima. La feia la Rosa Maria Sardà, que no tenia desperdici. Era boníssima. Aquella dona era fantàstica. És que era molt bona actriu. Molt, molt. I ell era... Aviam, si me'n recordo del nom... El tinc a la punta de llengua en un sol. Sí, era molt guapo.
Mira que l'estic buscant, però no la trobo, Aurora. Bueno, ja és igual. Ja quan si la trobo ja ho comentem. Era molt bona aquesta. Una altra, una altra que jo m'entenda. Una altra.
Ah, una altra... No, ara no. Una altra pel·lícula catalana que us hagi agradat. Pot ser de fa temps, eh? Ara, de sobte, a mi em ve, Pa negra. Home, Pa negra, però era catalana, però no es parlava tot en català. No, però és que això, saps què passa? Com es diu aquesta última dels Gaudí? Molt lluny es diu?
La que fa el Mario Casas. Sí, sí. Això m'ha dit, per què li han donat al Mario Casas? Ah, no, per què li han donat al Mario Casas no ho sé. Però el que passa és que la pel·lícula està... Bueno, es parla en diferents llengües. Si hi ha un percentatge, en aquest cas era un 34%, diria-ho, o algo així, de català que es parlava, ja es considera una pel·lícula en català. No.
És així, Aurora, no ho dic jo. Sí, sí, no, no, no, sí, ho sé, ho sé. Llavors, en aquest cas, clar, tu comentaves això que potser a Panegra també és parlant en castellà, sí, però si hi ha un mínim de percentatge de català, ja es considera pel·lícula catalana, també. Sí, és que el Panegra, primer, si llegies el llibre, ja t'entendria molt. I, a més, l'escriptor era tan bo, jo ho he dit, no sé si ho vaig posar aquí o no, va vindre fins a una conferència a l'aula... Sí...
I quan va acabar, que era simpatíssim, amable, un cavaller del tot, i va dir, i penseu que vinc de fer-me una sessió d'aquí meu.
Agustí Villaronga. No, era la militeixidor el que va vindre, el que va escriure el llibre. Ah, d'acord. Era fantàstic, un home estupendo, de veritat. Li vam tindre un apreci perquè quan ens va dir això era molt amable, molt correcte. Ens va explicar moltes coses del llibre, de com havia aconseguit totes les coses. Molt interessant va ser. No, el Villaronga, ja sabíem qui era perquè era molt bo, molt bo com va dir-ho. Sí, sí.
Feliu, alguna pel·lícula en català que hagis vist? No, ja l'ha vist, no. Ningú ha vist Casa amb Flames? Sí, i tant. Pedra de Tartera, però no sé si la van passar a la pel·lícula o no. Pedra de Tartera. És molt bona. Pedra de Tarté.
Molt bona. No la recordo. Jo no la recordo. És una xicota, bueno, va començar amb l'alçament de la guerra, va començar, va quedar amb el seu marit, més o menys el seu company, allò és el del Fusell amb el seu company, i ella va anar lluitant del meu que va poder, i al final va rebre premia.
Ah, sí? Al final de la novel·la, Rau apremia. Al final de la novel·la, ella de la tercera, acaba amb una porteria a Barcelona amb el seu fill i la seva jove. Primer va ser aquí, apremia. Ah, bueno, però...
que al final va acabar. Aquest estava bé, però... Sí, però era molt forta, perquè era la realitat del que passava. El pare i l'avi i el rebesavi consentien i lluitaven per l'ord i per la terra. I quan es casa el fill, la jove és de Barcelona i què passa? Barcelona, Barcelona, Barcelona. On acaba la sogra? Fent de portera i escombrant i netejant la porteria.
I hem dit al final que és la més fort de la pel·lícula. Una pregunta a vosaltres que sabeu d'aquestes coses. Jo he vist la comèdia del Valdiri de la Costa, però nunca he sabido si era pel·lícula también. Valdiri de la Costa? Sí. Sí, no? Sí, va ser una pel·lícula. Sí, sí. Però era, més aviat, la teníem una mica així perquè era una mica una xarlotada. No era... Una comèdia...
Era comedia. Sí, sí. Y las comedias, ya sabes, siempre tienen su punto... Sí, y su equilibrio, que es muy importante un equilibrio. A mí me gustó. Sí, mira, vamos a ver ellos también. La habían hecho en teatro también, ¿no? Sí, sí. A mí me suena en teatro. No, no, por eso digo, yo la he visto en teatro y la he leído. A mí me suena en teatro. Pero película no sabía si se había hecho o no.
Mira, jo és que he portat una llista, sempre que veig que miro alguna pel·lícula que m'agrada molt, me les anoto, i mireu, mireu la llista que tinc, eh? Déu-n'hi-do. Aquestes són les meves pel·lícules preferides. Però s'agraden totes. No, digue'm alguna. D'acord, però ha de ser en català, eh, clar. Sí. No, va, et dic alguna que no té per què ser en català. Mira, em va agradar molt una que vaig veure de la Júlia Roberts, a mi m'encanta la Júlia Roberts, eh?
La sonrisa de Mona Lisa. Ah, sí. Molt bona. Boníssima. És fantàstica. És estupenda, aquesta dona. Jo l'admiro molt. Jo l'havia vista en pel·lícula, al cine, i l'irrepetida Pretty Woman. Oh, Pretty Woman. Amb ell que està, bueno, per sucaripar.
I ella la vaig repetir només mirant la raba que tuia. Quina senzillesa de manera de vestir-se quan vol ser fina. Aquell vestit marrón amb topos blancs, allò era una delícia. A mi me gustó mucho cuando se pone el vestido aquel rojo y cuando sale es que parece una Venus. Sí, preciosa. Guapíssima, guapíssima. És molt guapa. Passen els anys i passa el temps i ella segueix sent guapíssima.
Jo crec que és que té Àngel a la cara. Sí. Más que guapa, té... Exacto. Sí, la màquina l'estima. I això fa molt. No, no, no, de veritat. Jo em vaig casar de 20 anys i va vindre una cosina de l'Esteve de Madrid, bueno, coses que passen, i va vindre a casa a dinar. I...
I quan ja havien acabat de dinar, em va dir... Jo tenia 20 anys, eh? Diu, xica, les fotos no t'hacen favor, eh? Perquè ningú no m'ha esgotat. I estàs guapíssima. I jo dic, ai, gràcies, guapa. Sí que és veritat que hi ha gent que és més fotogènica que altres. Jo gens, eh? Perdona, te quería... Al principio, cuando te he dicho que había una película que no me acordaba cómo se llamaba, era Mar adentro. Home, era muy buena. Mar adentro. Muy buena.
Esa película tiene mucho, mucho, mucho que hablar de eso. Sí, sí. ¿Verdad? Cuando al final consigue lo que quiere y bueno, y tiene sus problemas. De este tipo también me gustó mucho, que no tiene nada que ver, no tiene res a veure, es Los lunes al sol. Sí, claro que sí. A mí me encantaba mucho, de los muchos que había guapos, era el Paul Newman.
Con una belleza, com la Elizabeth Taylor, en la gata sobre el tejado de cint. Vaya pareja. Mira, només a dir que al meu marit tot eren pijames blaus. Que graciosa. Mira, si parlem de pel·lícules antigues, la meva preferida és Desayuno con diamantes.
Oh, fantàstica. És un clàssic, m'encanta. I és que ella està extraordinària. Sí, sí, a mi la Audrey m'encanta. T'acordes Vacaciones en Roma? Vacaciones en Roma no l'he vista. Però una per riure de veritat és cuando ruge la marabunta. Oh, oh, oh.
Aviam, ja... Com, com? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius? Quan dius?
Un altre, i aquesta me la va recomanar el meu professor d'història, el Joan Jiménez, del Vilatjara, que hi ha una mare Vilatjara. Jo el conec, sí. Sí, eh? Sí, jo el conec. És un gran historiador. Es diu De la Índia a París en un armario d'Ikea. Ostres, en un què? En un armario d'Ikea. No, no, no.
Una pel·lícula que ara, per cert, que està tan al tema de la immigració sobre la taula, és molt interessant de veure. Repeteixo, de la Índia a París en un armario d'Ikea. Boníssima. Sé que el títol és sorprenent. Quan era un niño, no sabía nada del resto del mundo.
Pero llegó la mala noticia. ¡Mamá! Me llevo a mi madre a París. El amor en París es diez veces más intenso que en ningún otro lugar. Como no tenía dinero, decidí pasar allí la noche. Es aquel. ¿A dónde vamos? A Londres. ¿A Londres? Por favor, tengo que volver a París. El karma siempre acaba funcionando. ¿Eres un refugiado?
Sí. Bueno, és una pel·lícula que al final acaba tractant el tema dels refugiats, les deportacions, no? I ara, doncs, estaria bé que els que no l'hagueu vista, doncs, la veieu, perquè és interessant. Una altra pel·lícula que també m'agrada moltíssim, i ja acabaré, que estic ja... L'Alaland, l'heu vista? Sí, no em va agradar.
La La Land, no et va agradar? És la meva pel·lícula preferida de tots els temps. Emma Stone i Ryan Gosling, La La Land. Tracta el somni americà, aquest de Hollywood, actors que volen triomfar a Hollywood i no poden, la realitat d'aquest món, de la interpretació... Molt xula. A més, és un musical, que jo soc molt partidària dels musicals, perquè són molt divertits.
I això és tot, no? I això és tot. Ja està, ja acabem. Però despediu-vos, digueu adéu, home. L'Aurora es troba els cascos i se'n va, ja. Tens que aplaudir el que no s'ha il·lustrat, eh? Gràcies. Ho tenia tot molt preparat, eh? Molt bé, molt bé. Ens veiem la setmana que ve. Sí, adéu-ho. Ciao. Les notícies de les dotze.
És migdia. Avui, des de les 6 de la tarda, la sala Roser Carrau acollirà una nova conferència de l'entitat Aula d'Extensió Universitària de Vila-Salamar, de la qual us parlarem avui a la crònica a partir de la 1 de la tarda amb el nostre company Joan Escofet, l'educat i periodista Albert...
ens parlarà sobre el binomi cinema i llibres. Si tu ets dels qui dius que ve el llibre, és millor que la pel·lícula. Atenció, perquè aquesta tarda aquesta xerrada plantejarà la reflexió sobre aquest binomi entre literatura i cinema. Es tracta de llenguatges totalment diferents, segons ens ha avançat Albert Beorlegi.
Recordeu, a partir de les 6, a la sala Roser Carrau, aquesta xerrada de l'aula d'extensió universitària sobre cinema i llibres de la que parlarem avui puntualment a la crònica a partir de la 1, de les 3, de les 5 i de les 7 en punt del vespre.
L'any 2025 ha crescut l'edició als jocs d'atzar entre els nois de 14 a 18 anys. Un 8,4% en fa un ús problemàtic, és a dir, que interfereix en la seva vida diària i genera malestar, quan fa dos anys era...
Són dades de l'última enquesta sobre comportaments addictius que ha realitzat el Ministeri de Sanitat, que també mostra que jocs onlines com loteries, ruletes o bingos, però també apostes esportives, són les que generen més addicció entre els joves
al davant dels jocs presencials com són les màquines escura a butxaques. En general, l'enquesta apunta que l'any passat el 13% dels estudiants de secundària van fer servir jocs de zero online i un 21% ho va fer de manera presencial, tot i que els menors no tenen permesa l'entrada a les cases d'apostes.
En el cas dels jocs online, l'augment és del 2,3% en relació a 2023, l'any en què es va fer l'anterior estudi, mentre que en el cas dels jocs presencials l'augment és del 2,2%.
Els apartaments turístics perden pes en el total del Parc d'Habitatge de Catalunya i ara representen l'1,2% del total, si bé el 2020 era de l'1,64%. Ara, segons dades oficials, el nombre de pisos turístics ha anat a la baixa en relació a l'any passat, tant a Barcelona com al conjunt de Catalunya, al voltant del 12%, una tendència semblant...
El conjunt de tot l'estat espanyol que ha registrat, però, la davallada interanual més forta de tota la sèrie històrica, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE. El novembre de 2025 hi havia a tot Espanya 329.764 habitatges comercialitzats en plataformes al nivell més baix dels últims tres anys. Pel que fa a Catalunya, la caiguda també hi és...
però menys intensa que a nivell estatal. El descens coincideix amb l'entrada en vigor del registre obligatori de lloguers de curta durada, actiu des de juliol de 2025. De les 412.253 sol·licituds, el 78% corresponen a lloguer turístic. Des del Ministeri d'Habitatge i des de l'Agència Urbana s'atribueix la reducció a una pressió reguladora més gran i a la lluita contra la il·legalitat.
i en esports destaquem que l'Espanyol toca fons contra el Villarreal i perd per 4-1 pel que fa el Barça el mig campista de l'equip Gavi continua accelerant en la seva recuperació i ja s'entrena amb la pilota a partir de la 1 tota la informació local i comarcal a la crònica fins les 13 hores continua el parlant de tot amb Jaume Camots
El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Quan reciclem bé, tot es transforma. Quan no, el planeta ho nota. Comencem pel lloc correcte. Blau. Groc. Verd. Reciclar bé és senzill. Reciclant correctament, cada residu té una nova possibilitat. El cartó té una altra vida. Els envasos es reinventen i el vidre reneix. Reciclar és transformar.
Reciclar bé és cuidar el planeta. El futur es recicla i comença amb tu. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí.
Mentre tu ets tancat a casa esperant la compra que has fet per internet, la fruitera fa un joc de malabars amb les pomes. Mira, mena, mira quines pomes m'acabant d'arribar. On hi ha gent passen coses increïbles. Surt al carrer, viu al comerç. Generalitat de Catalunya No em toquis els ous. No em toquis el calamar.
No em toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara, el que toca productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Última hora del parlant de tot avui, amics i amigues. Com cada... no, com cada no, com cada 15 dies, això sí...
Passa per la ràdio la nostra bona amiga, la Isabel Caparrós. Alterna posició amb la Montse Martínez des d'Àdic, Badalona, on parla de les addiccions que pateixen diferents persones i com es tracten des del centre que ella dirigeix. Però avui toca parlar de moda, la imatge ets tu, avui toca saludar... ...a la nostra Isabel. Isabel Caparrós, bon dia, bona hora. Molt bon dia, ja ho hem acabat. Com estàs? Molt bé. Escolta, a punt per carnaval, ja o no?
Sí, és aquest dissabte. Sí, sí, sí. Sí, sí, és aquest dissabte, oi? Ja, disfressa o no? Tinc que confessar que a mi no m'agrada disfressar-me. Jo tinc que confessar una altra cosa. Què? Mira que porto anys treballant al Carnaval i anys vol dir 26 o 27 o 28, eh? No m'agrada el Carnaval. A veure, no m'agrada. M'agrada anar a veure i veure una estoneta la gent disfressada. Una estoneta. Ara, passar-me hores veient gent disfressada. I disfressar-te tu.
No, no. I mira que m'agrada el que xondeu i tal. A mi també. I reconec que ho he fet i que m'ho he passat molt bé, eh? Jo també, també. I que m'ho he passat molt bé. Però quina mandra. Bueno, doncs aquí, aquest dissabte, a mi m'han convidat a casa d'uns amics i tenim que anar disfressats. I de què vas?
Bueno, és temàtic. Tots tenim que anar del mateix. I de què teu? De mexicanos i supermexicanos. Manito! Manito! Jo aniré de Frida Kahlo, què et sembla? Oh, molt bé. Home, això és currar-s'ho, eh? Però no m'agrada disfressar-me. Jo a la mitja hora ja m'hauré tret tot. Perquè no estic còmode.
Va, per anar-te ambientant, Isabel, per anar-te ambientant. Vinga, manito. Atenció. I aquesta és per tu, eh? Es diu Xabela. Hola, veus? Xabela, Xabela, Xabela. Xabela sí, Xabela. Se la sap, se la sap.
Això del cielito lindo és aquella de... Ai, ai, ai, canta i no llores. Ai, ai, ai, ai.
Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores. Canta i no llores.
la barba, en aquest cas els homes, o el maquillatge a les dones, o als homes, també n'hi ha que es maquillen, a la forma del nostre rostre, però també a la personalitat i a la vida real de cada persona. Llavors, i sí, és igual d'important tant per homes com per dones, eh? Mhm.
Però encara que puguem afegir, a part de la barba, del cabell, del tallat i tot això, es poden afegir tocs que són molt importants, com són els complements. Les arracades, les ulleres. Però avui no parlarem de complements. Avui parlarem del cabell, de les barbes i del maquillatge. Val?
I no es tracta de seguir modes a cegues. Per entendre'ns, a veure si ho he entès, es tractaria de realçar la bellesa de la cara treballant amb aspectes del rostre o no?
Es tracta d'equilibrar. Com en el cos, es tracta d'equilibrar en el nostre rostre. Ara us aniré explicant... Us explicaré no tots els tipus de rostre, perquè, senyor, això es faria molt llarg. Vull saber el meu, eh? Us explicaré una mica per als més importants. Vinga, vinga. I quatre trets, eh? Perquè jo crec que d'una manera fàcil perquè ho podeu entendre, no?
Perquè no es tracta de seguir modes a cegues, sinó de potenciar el millor de cada persona. Quan un pentinat està ben escollit, no només afavoreix visualment, sinó que es fa sentir més a gust, com la roba, eh? Més còmodes i més nosaltres, no? És la meva opinió, em passa a mi. Potser més el pentinat que la roba.
Bueno, és veritat. Tu pots anar amb un cabell que no t'agradi gens o que tu vegis que no t'afavoreix gens i no estàs còmode. No, no estàs còmode. Per molt ben vestit que vagis, eh? No, no, és veritat, és veritat. Perquè, tio, mira, uns pantalons, t'assentes i, mira, no els mires ni hi estàs pensant. Però el pantinat l'estàs mostrant sempre. És el marc del quadre. Clar, clar.
En canvi, com surts de la pelu i t'agrades? És veritat, eh? Com surts de la pelu i t'agrades, vas mirant aquí. Com si la gent sabés que has anat a la peluqueria. No, però si portes el cap arreglat, ja tens el 60% guanyat, eh? Sí, sí, sí. Si no el portes arreglat, malament. Es comença a brutejar pel cap. Sí. Es comença a brutejar pel cap. Hi ha caps que dius, aquí li fa falta ja alguna cosa més que aigua. Un ensagona. No, més potser, eh? Ja li falta una fumigació aquí, quasi. Sí.
Hi ha diverses formes del rostre. Tu quines diries que són les formes del rostre? Ovalada? Sí. Rodona? Sí. Quadrada no, quadrada. Sí o no? Sí. Quadrada. Rodona, quadrada, ovalada. Rectangular no, no. I allargada. I allargada. Que no és el mateix que ovalada. Covalada. Jo què tol, covalat o allargat?
Jo diria que un pèl allargat. Allargat, no? Sí. Jo sempre tinc la cara així llarga, eh? Sí, sí, allargadeta. Bé, comencem pel rodó, va. Va.
És en el que li beneficia els volums verticals, que allarguin visualment els laterals, volum i volum a la part superior. O sigui, us poso... T'imagines una persona amb el rostre rodó, Jaume? Sí, me n'estic imaginant uns quants. Amb un tall de cabell arrodonit molt curt i volum al costat...
Què veiem? Si fem això, el nostre rostre es veu més ample. En canvi, si li donem una mica d'alçada a la part de l'arrel i netegem els laterals, i que siguin una mica més allargats, aquí el que fem és...
fer una harmonia en el nostre rostre. Has recordat això d'un cap quadrat, així amb el pèl, així molt arrodonic? Penso en Maradona. Rodó, cap rodó. La cap rodó, la melena aquella rodona. I el rostre rodó. I el rostre rodó. Doncs perfecte aquest exemple, perquè la gent s'ho pugui imaginar. Però amb això, què fem? Amb aquestes coses que ens posem? No hem canviat, només hem buscat l'equilibri.
Si tens la cara rodona, no et posis una escarxofa rodona de rissos. Deixa't els rissos si els tens rissats, però més allargats, més difuminats, etcètera. Perquè això és l'equilibri que et dic. I la barba amb un rostre rodó? La barba amb un noi?
si la portem molt plena i arrodonida, encara accentua més aquesta forma. Però si marques una mica la zona de la barbeta, que sigui una mica potenciant la barbeta, o una barba una mica més llargueta, i netegem els laterals, els buidem una mica, aconseguim allargar el nostre rostre
Està claríssim. Està claríssim, aquí sí. Això val molt la pena, eh? El cap també marca molt, eh, el tema... Pues sí, i amb el maquillatge per les noies. Imagina't, estem parlant del rostre rodó. Imagina't que maquillem tota la cara del mateix color. Mira, ara vull que paris un moment, perquè hi ha hagut un oient que ens ha enviat un guants al programa amb una foto seva. A més, és un tio que ens l'apreciem molt. I...
Haig de dir una cosa i ho dic com ho penso, eh? Ah, mira. Ho dic com ho penso, eh? Sí, sí. Hòstia, les barbes aquestes a mi llargues, a vegades dius, a mi no m'acaben de... Però a ell li queden de conya. Sí o no? Segurament que sí, sí, sí, sí. A mi em costen.
A mi, hòstia, la teva gerontia, ho semblava el ri blanc, tu dic en ser el ri blanc, amb una barba així fins aquí, que vaig pensar, hòstia, no li queden... Perquè aquestes barbes cuidades, ojo, que s'han de cuidar. S'han de cuidar molt, eh? A mi no em diguis que a ell no li queda la barba, li queda molt bé. Sí, i estic veient la foto perquè me l'està ensenyant i li queda molt bé. Però jo, personalment, jo...
Més retalladeta. A mi els homes amb barba m'agraden, eh? Però més retalladeta. A mi, a mi! I no sé quina cara exactament, quin tipus de rostre té, però si el té rodó, evidentment, li està allargant el rostre a aquesta barba. D'acord? Que rius! Ens ha fet un missatge. Diu, no és fàcil ser el barbut.
És el verbut, Isabel, és el verbut. Molt bé, molt bé. És l'Albert, l'Albert Durant, que ens ha enviat una foto. Albert... No és fàcil ser el verbut. Clar, si tens un negoci que es diu el verbut... No, no, pues... Has de ser verbut. No em fotre jo el negoci que es diu verbut, que no tinc pèls a la barba. Clar que sí, Albert.
A més, jo t'ho aplaudeixo, eh? Ara jo estic segura que te l'has de cuidar moltíssim, eh, aquesta barba. Un dia, i ho dic en sèrio, eh, hauríem de convidar, per exemple, l'Albert a venir aquí a la ràdio. M'encantaria. Per què? Doncs gent que dels seus trets físics n'ha fet...
una moda de viure. Una imatge. Al barbut. Clar que sí. Ara veiem l'Albert sense la barba. Evidentment que se la pot tallar, no faltaria més, però fallaria alguna cosa al barbut. En canvi, m'agradaria d'un tret físic muntar un negoci. I ella em diu que som-hi. Albert, m'encantarà.
Sí, sí, sí. D'aquí 15 dies el portem cap aquí. Isabel, apunta. Albert, apunta. D'aquí 15 dies, que no sé ni quin dia és, però ja ho t'ho dic ara mateix, és el dia 24 de febrer cap aquí. Ja ho pots apuntar, Albert. I jo em preparo i tu també, Albert, d'acord?
Continuem parlant una mica del maquillatge per les noies que ens estan escoltant. El rodó, tota la cara del mateix color, accentua aquesta forma. En canvi, si la ombregem lleugerament als laterals i la il·luminem al centre, aconseguim que l'efecte visual sigui més allargat i molt natural.
El maquillatge, i ara no parlarem, ho dic amb tots els rostres, amb totes les formes, el maquillatge no és tapar ni disfressar, és il·luminar i equilibrar i destacar. Igual que la barba, eh, Albert? El rostre allargat, Jaume, què busquem en el rostre allargat? Doncs escoltar-lo una miqueta, no? I com l'escoltaries?
Hòstia, ara... Doncs se li posa volum lateral. Sí, volum lateral al cabell del costat? Jo sempre me'l tallo molt, el cabell del costat. Sí, tu estàs potenciant el teu rostre allargat, que a mi m'encanta, eh? Però per compensar, s'ha de posar volum lateral amb les noies i amb els nois que n'hi ha que porten melena, eh? Cerrells... Els que tenen sort de portar melena, eh? I a veure, que cada vegada es porta a costa més, això, eh?
Jo ja no la podria portar, la Melena Isabel. No. Tot té una època i una edat. Això ja ho diré més endavant. És que és cert. No, no, és per amat, és per crescuda. L'edat et fa caure el cabell i els nois en teniu menys. Per això et dic l'edat.
Per això, perquè el cabell també es fa gran i també es perd i tal. Però si tens la sort de tenir molt de cabell i tens la cara allargada i vols deixar melena, si ets un noi, doncs perfecte. Si ets una noia, per exemple, amb un serrell, també escurses, perquè us esteu imaginant un rostre allargat amb serrell, no? Estàs escursant. Clar. Llavors, per exemple, un recollit
amb una noia o amb un noi, un recollit molt tibant, molt tibant, o un cabell llarg, bastant llarg i molt tieso, també allarga el rostre. Llavors, hem de compensar tot això. I amb les barbes, què faríem amb les barbes? Com funciona una barba amb un rostre allargat? Doncs es pot portar més cos als laterals, al contrari que a la rodona, més tupida,
i menys llarga que la rodona, o sigui, tens la cara llarga i a sobre et deixes la cara llarga, encara es veurà més llarga, però si a tu t'agrada, fantàstic i meravellós. Jo només he portat barba un cop a la meva vida, uns dos mesos, que em vaig deixar, em va entrar per aquí, vaig deixar-me barba, hòstia, em fotia molts anys al damunt, hi ha gent que no, hi ha gent que la barba, hòstia, li queda... Potser és perquè estem acostumats a veure'ls amb barba, però... Sí, però sí que posa anys.
Però posa anys a sobre de la barba, eh? A més a més, la barba meva, que és blanca... Sí, ara sí, però de fet hi ha molts nois joves que tenen cara de nen i que estan buscant la seva primera feina en el món laboral i es deixen barba per semblar més grans. Què dius ara? Sí, sí, sí. Hòstia.
Igual té 14 anys. No, però sí que hi ha nois joves que tenen un aspecte de molt nen i si els deixen barbeta semblen més grans.
I en el maquillatge, en el rostre allargat, evitem les il·luminacions molt verticals, juguem amb el colorete horitzontalment, no cap amunt, perquè encara faríem això més allargat, i aporta amplitud així. I en el rostre quadrat? Va, que només ens queda el quadrat i l'oval, i l'oval és molt ràpid. Vinga, el quadrat. El quadrat...
el que li va bé són les línies arrodonides, per el que estem dient, per compensar. Doncs mira, hi ha molta gent, i estic pensant en gent, a veure si em penso en algun de conegut, que té el rostre quadrat clarament i van amb ulleres quadrades. Això li potencia. Això li potencia, clar. Exactament. Això li potencia, sí.
En el quadrat, les línies arrodonides estan compensant visualment i els moviments, per exemple, amb el cabell, ajuden a suavitzar les faccions i a rebaixar la duresa
perquè la cara quadrada sol ser la que té la mandíbula molt pronunciada i llavors rebaixem amb el tallat del cabell aquesta sensació de distància, de duresa, perquè, com sempre dic, una línia rectangular...
A llarga. I una línia horitzontal enxample. Una cara quadrada té una línia horitzontal de mena, ja ve de mena. Si posem un tallat de cabell just a la mandíbula, tallat molt recte, estem fent una altra línia horitzontal i estem potenciant aquesta forma, no?
evitem els angles massa rectes en aquest tipus de rostre. Què més? El maquillatge. Ens ajuda a suavitzar les línies en aquests rostres. El coloret ha de ser arrodonit, les ombres difuminades i els llavis. De quin color li posaries tu el pintallavis a una dona amb rostre molt quadrat? Imagina't.
un rostre quadrat amb uns llavis de quin color li posaries ara és un examen, això segur que en vermell
Li estàs potenciant. Per tant, per suavitzar aquest rostre, té que ser un to suavet, un color claret, que porti dolçó. És que hi ha gent, és a dir, que cadascú sempre diem el mateix, pot portar el que li doni la gana i anar com li doni la gana. Hi ha gent que té el rostre rodó, allargat, ovalat, i ho vol potenciar perquè li queda... I en canvi hi ha gent que no,
I nosaltres donem les dues opcions. Si t'agrada potenciar-lo, potència-ho. Fantàstic. És com quan parlem del cos, si t'agrada potenciar el teu pit, potència-lo. I si no, hi ha altres maneres com per dissimular. Sí, senyora. És exactament el mateix. Partint de la base, Jaume, que el que sempre dic, i diem tu i jo, i estem molt d'acord, que tots els cossos són bonics, tots els rostres són bonics,
que el més important és tenir bonica l'ànima. Clar que sí. I si tens l'ànima bonica, ets bonic, segur. És que, a més a més, qui diu que ets guapo o ets llets? Comparat amb què? Exacte. És guapo, bueno, és guapo, depèn. A tu igual t'agrada i a mi no. Exacte.
Exacte. És molt subjectiu. És molt subjectiu. La bellesa és molt subjectiva. Molt subjectiva. I jo trobo que és una gran riquesa, i parlo molt seriosament, que és una gran riquesa que tots siguem diferents. Si tots fóssim igual seria això, avorrit, però... Totalment. Amb el que m'agrada mirar la gent. Totalment, però tu estaràs d'acord amb mi? A veure...
que, bueno, en el teu cas una noia, i en el meu cas un noi, d'acord? A tu et presenten una noia meravellosa, fantàstica, guapíssima, ostres, que guapa, avorrida. I te'n presenten una altra, que no és ni guapa,
però que té un estil, que té una bona conversa i que és superdivertida, amb quina et quedes? Clar. Amb la guapa, avorrida, o la que et fa passar bé la vida? El que et fa passar bé, però és que, a més a més, clar, allò de la bellesa és molt relativa. Si a tu t'agrada o a mi. Clar, és que... Totalment, d'acord. És evident, és evident. Però llavors hi ha trets importants, per exemple, això no estava preparat, però la Rossi de Palma, el rostre de la Rossi de Palma. Sí, sí.
Perquè té aquell nas així llargat i d'entrada dius... Té una cara cúbica, aquella dona. Sí, sí, d'entrada... A veure, parlem, clar, la veus i d'entrada tu em dius que és lletja. Tothom ho diu això. Què vols que et digui? Però segur que té un... Però segur que quan la veus, la parles... Bueno, tu la veus actuar i a mi m'agrada veure l'aquella dona.
Perquè es veu supercachonda i divertida, doncs ja està. Igual n'hi ha un altre que, a més, és una mala persona. A mi en Javier Càmera, per exemple, és un actor que... A mi m'agrada molt. Hi ha una pel·lícula, que la vaig veure fa poc, precisament, que es diu que se mueren los feos. I clar, allà potencien la seva fesomia del lleig. Però és un tio que, d'entrada, guapo no és. No. Però és que et fa riure. És un tio que té el seu atractiu. El veus a vegades i dius, mira'l...
Que el més important és que et facin riure la vida. Sí, sí, sí. Que no t'avorreixin, que no guapos que siguin. Clar que sí, clar que sí. Mira, en Luis Tossar l'altre dia parlàvem. Hosti, quines celles té, que toma. Sí. L'altre dia parlàvem amb una amiga meva. Aquest li ha concentrat tot el cabell del cos a les celles.
Hi ha una sèrie que he vist aquest cap de setmana que es diu Salvador. Hòstia, molt dura, eh? Em queda un capítol per veure. Un. Jo ja l'he vist tot. Ai, ai, ai. No m'expliquis res. No, no, no. Parlo de la imatge que estem parlant, del visagisme, del Luis Tosar, i del que estem dient de guapos o lletjos per algú, d'acord?
Ahir parlava de la sèrie amb una amiga meva i em deia, m'encanta aquest home. Dic que a mi també, quan treballa i tot això m'agrada. Diu, no, no, és que jo el trobo superatractiu. Jo no. Jo no. Jo tampoc. Però amb ella el troba superatractiu perquè com parla, com tal, i és el que dèiem, dels guapos i els llejos. Hòstia, però vols dir que no es podia arreglar una mica la sèrie?
Però és que igual a Bel li agrada. No, no, no, no. Perdó, perdó. Ho replanteixeré la pregunta. És a dir, que està clar que a Bel li agrada, si no se m'ho diria. Però es pot arreglar. O li és igual. O es pot arreglar, això, no? Clar, home, retallant. Té tots els pèls del cos concentrats aquí. O sigui, té més pèls a la cella que l'Alberra a la bàrbola, que ens acabem ja la foto. Sí, home. Sí, o no? Sí, sí. En Duisto Sart té tots els pèls del cos a la cella. Sí, sí. Bueno, bueno. Escolta, escolta, que va... Molt bé. Gran actor, per cert. Gran actor.
Gran actor, eh? I a mi m'agraden les seves pel·lis. Bueno, acabem. Va, que anem acabant, sí. Queda l'ovalat, que ja t'hi dit que anava molt ràpid perquè és el més equilibrat i li queda bé tot. L'únic que sempre cal adaptar-ho a la persona, al moment i al lloc. És molt important. En qualsevol dels casos teníem en compte l'edat.
La professió, el temps, el temps és molt important, depenent del cabell, del tallat, si te'l tens que arreglar més o menys, i sobretot com volem sentir-se quan ens mirem al mirall. En definitiva, les tècniques de visagisme no tracten de canviar cares, sinó de respectar-les i potenciar-les.
Isabel Caparrós, mil gràcies. Mi.exclusius, mi.exclusius, nosaltres amb el polígon industrial dels garrofers, agafeu l'avinguda de la Progrés, que és la principal, i quan arriba a la rotonda de l'Espinalet gireu avall i allà teniu la volta dels garrofers i allà trobareu Mi.exclusius. Entreu a les xarxes, demaneu hora, demaneu hora per anar visitant. Isabel Caparrós, mil gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Queda pendent d'aquí 15 dies l'Albert Barbut i la Isabel Caparrós. Parlem d'això, eh?
Albert, ja demanaré el teu telèfon, ja sé qui me'l pot donar, i ens prepararem una mica de què parlarem tu i jo. Te'l pot donar ara mateix. Que vagi molt bé, Isabel! Gràcies, adeu-siau. Pausa i al cinema! De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Això de buscar un pis de lloguer és una feinada. Preus que mai saps si estan ajustats i tot de paraules tècniques que no entenc. I si truquem al Zero Dolce? La Marta em va dir què ja ho va fer i la van informar de tot. Les zones de mercat residencial tensat, l'índex de referència del preu del lloguer, com reclamar si no es compleix la llei... Doncs truquem-hi ara mateix. Si tens dubtes sobre la regulació dels preus del lloguer, entra a habitatge.gencat.cat barra preus lloguer i accedeix a l'apartat Preguntes Freqüents.
Són aules externalitzades en poblacions petites.
Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes? Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat
Jaume, que vot!
Última pausa abans d'acabar el programa. Moment, ara mateix, per saludar l'acompanyament crític de cinema i televisió. I avui, per parlar dels documentals que tenim aquest primer semestre de 2026, senyor Txem a la saga. Bon dia, bona hora. Per si algú tenia dubte, parlant de tot, per Jaume Cabot.
Saps allò que toques un botó l'ordinador i sona i no tens ni el canal de la taula pujada? Ha quedat bé, eh? Bueno, bueno, bueno. Tu que em mires amb bons ulls. Per ser, estàvem parlant, i vaig molt ràpid, ara mateix amb l'Isabel Caparrós, parlàvem del vissegisme, les cares, el tipus de cara, més redona, més ovalada, i parlàvem d'una cara, i hem acabat parlant del senyor Lluís Tossar. Lluís Tossar, grandíssim actor. I hem parlat de la sèrie Salvador, del qual em queda un capítol per veure. Sí, sí, n'hem vist dos. Duríssima, duríssima. Molt. Molt dura. El primer capítol és...
Has de tenir el fetge ben posat, eh? Sí, sí, sí. I em sembla una sèrie molt, molt, molt ben feta i molt bona, de moment. Si t'hi fixes, quan vegis l'última, qualsevol plano en el qual Lluís Tosar surt, tu fixes que es fa amb un contrapicat.
Per què? Perquè jo recordo que l'he vist un parell d'altres vegades, no és que sigui, doncs, altíssim. Tot al contrari. Sí? Sí. Però sembla molt alt, eh? Clar. Perquè tots són contrapicats. Llavors, jo me'l recordo perquè dic, ostres, a veure, a veure... Aquí la màgia del cine... Uau! Sí, que si veus el Lluís Tossar, dues coses ressaltes, les celles, que ara feia prou amb l'Isabel, que és que tots els pèls del cos se li han concentrat aquí.
i l'altre és que et sorprèn que no és gaire alt, no? No, exacte, exacte, malgrat que el contrapicat et dona aquesta majestositat, aquesta força... Que bo, no ho sabia, no ho sabia. Doncs Xema, aneu a parlar de documentals, eh? Vinga! Va, som-hi!
Documentals que veiem aquest primer trimestre del 2026. Doncs vinga, va, per on comencem? Comencem per un... Us dic abans que quasi tot són en anglès, però allà teniu la traducció, quan el veieu el documental no us preocupeu, i també hi ha la versió doblada, però en els tràilers sempre sortien en anglès. Anem a parlar d'aquesta documental que ja n'he vist un tros gran, molt, molt xulo.
A mi és un home que sempre, sobretot quan era adolescent, em va flipar qui era aquest senyor. Doncs aquest senyor encara és viu. Té 99 anys...
A la flor de la vida, el tio com segueix, increïble, increïble. Li ha fet el Jutta Patou, el pare de la nova comèdia americana, i estem parlant de Mel Brooks. Mel Brooks, un actor, director, guionista, un home que, en aquest cas, en aquest documental de dues parts, ens explica qui és aquest senyor.
un dels homes més importants de la comèdia nord-americana. Tenim entrevista amb ell, amb amics, família, companys d'Ixabel, Jerry Seinfeld, Ben Stiller, i on el film, el documental, repassa des dels primers anys d'inspiració, els Cateskill, i la televisió amb Sid Caesar, que va ser un dels seus pares, que el vam traduir, fins a clàssics que ell mateix va escriure i dirigir. Per exemple, Jaume, El jovencito Frankenstein.
Aquest és el senyor que va fer dirigir aquesta gran pel·li. Però també hi ha altres, eh? Aquesta magnífica obra que es fa a Broadway, que és The Producers. La loca història de les galàxies. La loca història del mundo. Sillas de Montar Calientes. Són unes quantes, de les quals totes són dels 70, 80, però que feu un cop d'ús perquè realment us ho passareu molt bé.
I realment també les seves relacions claus amb figures com Carl Reiner, que era el pare de Rob Reiner, malauradament va morir fa un mes i diuen que s'ha de carregar el seu fill, i la seva dona Anne Bancroft.
la gran actriu dels anys 40-50, i combina imatges d'arxiu, entrevistes actuals, anècdotes personals, per crear un homenatge entranyable, molt detallat, i que aconsegueix transmetre l'esperit i la importància d'un gigant de la comèdia, postant el seu humor com la seva perspectiva vital i humana. Jo penso que...
La recepció crítica ha estat molt alta i, a veure, tot el que us agradi, la comèdia, la història del cine i els perfils de grans creadors, és un documental que no el podeu perdre. I si no aneu a YouTube, poseu algun d'aquests títols i veieu de què anava aquest senyor. Brutal.
Doncs n'escolteu el tràiler, Xema? Vinga. Doncs el tràiler... Tràiler, dic el tràiler. Tràiler de Mel Brooks, l'home de 99 anys. Així és com es titula aquest tràiler. I sona així. Sex. Així. The one and only Mel Brooks. I can't imagine making movies without having watched his movies. Placing saddles. Young Frankenstein. Spaceballs.
Hey, I'm the writer, the director, the producer, and the star. As the actor I ask for a little more money, as the director I say, what, are you crazy? You stink. I'm not going to pay that much money. To a lot of people who went into comedy, they thought, that seems like the best job in the world, the Mel Brooks job. I'm glad nobody took it. No one was as good. I did a lot of interviews. Half of them were just completely fake. Do you think people knew?
Doncs amb un clau d'humor, aquest home està fent una entrevista, et fot qualsevol contestació i tothom es pixa de riure, eh? Sí, no, no, és que és increïble, és increïble com ha estat i com és ara, o sigui, algú increïble. Recordeu, està HBO, perdó, HBO Max és on el teniu, aquest documental. Molt bé, doncs vinga, va, Xem, a més coses!
Un molt interessant. Me'n recordo que vaig veure algun capítol en el seu moment que es diu La cruda realidad dentro de América Next Top Model. Dic que vaig veure algun d'aquests concursos perquè es va emetre entre 2003 i 2018.
DocuSeries hi ha tres episodis que revisa el llegat, l'impacte i les polèmiques d'aquest famós reality show americà. Mitjançant entrevistes amb exconcursants, productors, jutges, com per exemple la Taira Banks, la sèrie exposa el que passava davant i darrere de les càmeres.
Des del glamour, l'atracció per al món de la moda, fins, atenció, als moviments més qüestionats com comentaris sobre els cosos de les models, sessions fotogràfiques insensibles o pressions per canviar la seva imatge. O sigui, opera't, perquè així no vas bé. I el que busca és això, analitzar el programa que, clar, va sobrepassar aquests límits per a l'entreteniment i les conseqüències que això va tenir per als que hi van participar, no?
Jo penso que és una docosèria reveladora, polèmica, que comença a repensar un dels reality shows més influents de la televisió americana i amb un gran anàlisi crític. Per què? Perquè el debat sobre la responsabilitat mediàtica, els límits de l'entreteniment, planteja moltes preguntes pertinents sobre el cost humà de la fama i l'espectacle. Per exemple...
Jo ho sento, però jo... És addictiu 3.000 vegades. La isla de les tentaciones. Però és un programa absolutament antiètic, antimoral. Clar, els xavalitos, els adolescents, veuen allò i diuen... Per què n'has d'estudiar?
Bé, és com fa uns anys que tu preguntaves al jovene, tu què vols ser? Deia jo, youtuber, influencer, ara diuen influencers, bueno. Sí, sí, però clar, és que... No, qui arriba, arriba, però és que clar. Però clar, és que documentals... Ai, perdó, realment això és com aquest nivell de frivolitat, de passar absolutament de tot, de carn per carn...
Però, Gemma, que és el més vist, eh? Sí, sí, ja, ja. Però jo, com a crític... No, no, no, està clar. No, no, jo estic amb tu i ara no és aquí un bonisme, eh? No és un bonisme. En la meva vida, i t'ho dic en sèrio, en la meva vida he vist això de la Isla de la Tentació, no sé què és,
Gran Hermano, des que sortia aquell gadità que estem parlant de principis de segle, l'any 2000-2001, no ho he tornat a veure, ni sabia que es feia Gran Hermano, i així t'ho dic, perquè aquests programes, a mi, a mi no m'aran, però no perquè sigui millor o pitjor.
perquè tinc un gust que no m'agrada i veuré altres tonteries, estic segur. Però jo t'ajudo a que, en algun moment o altre, vegis algun episodi d'això, de l'Isla de les Tentacions, i veuràs la degeneració que s'ha convertit... És que no sé de què va el tema. Sí, sí, no, no, per això ho dic al públic, que el públic molts saben el que és, i sí que es reconeix que és tremendament addictiu.
Home, per què ho fan? I tant. I dius, com és possible? Mira, jo he descobert aquest any, et soc sincer, he descobert aquest any, i alguns dies va molt bé. He descobert aquest any, i alguns dies va molt bé, perquè no és un dia d'aquells que no s'acaba mai, arribes a casa i dius, ara m'haig de menjar la guerra d'aquí i d'allà, que és cru, i és... No, no, no pots filtrar-ho tot. I és el que passa, eh? No pots filtrar-ho tot. Hòstia, això que fan a la nit, el...
First Dates. Ah, i tant! Això és entreteniment, però... Hòstia, jo és que ric molt amb... Ho sento, ric molt amb First Dates? Sí, no, no, però és que... Hi ha dies que no, hi ha dies que dius, no, avui no. Però hi ha dies que ho necessites, i tot. És això, First Dates no passa la línia d'entreteniment i de veure gent de tots els gustos, LGTBIQ+, gent heterosexual, de tot, i, vale, bé, però és que... Com deia aquell, mig món se'n riu de l'altre mig món. Sí, i tant, i tant. Però, bueno, jo penso que...
Per veure com realment aquest programa, America's Next Top Model, va arribar a tenir tant de públic i va arribar, sobretot, rere la càmera, noies que les van dir, tu, pera't, perquè, clar, és que si no, no pots seguir. I tu ja et pots anar traient 40 quilos o 30, perquè és que això no pot ser. O sigui, com la manipulació tan bèstia que va existir en aquest programa. Tràiler! Vinga! I was rooting for you! We were all rooting for you! I haven't really said much. But now it's time.
On America's Next Top Model. We were showing the behind-the-scenes of what the fashion world was. I wanted to fight against the fashion industry. The only reason the door was open to me was because of Tyra. We had an audience of over 100 million people.
Aquest cas és un documental, s'han vist sèries, s'han vist inclús capítols de dibuixos animats que parlen d'aquest món fosc, podríem dir, de les top models i de la moda, així. Sí, sí. Alta costura, eh? Repetim, la clau de realitat d'entro... Espera't un moment, que paro això, no m'ha agradat gens, això li he arrencat amb la nit aquí davant, home.
Repetim, la cruda realitat entre America's Next Top Model a Netflix. Aquest també ja el podeu veure. Està molt bé. Anem a parlar d'un que estarà molt bé, que realment jo penso que és d'aquells necessaris que s'han de veure, que denomena Ponto alma en la mano i anda. A veure, és un dels documentals més necessaris de l'any perquè...
A veure, a tu t'interessarà per la part periodística. Construït a partir de les videotrucades entre una directora de cinema iraní i una jove palestina fotoperiodista. Atenció, perquè es va presentar a Canes i va estar nominat el millor documental al César. La pel·lícula s'articula a partir de les videotrucades entre aquesta directora i aquesta jove fotoperiodista, Gassatí. Atenció, perquè un dia després d'anunciar-se a la seva selecció a Canes,
Aquesta noia, que es deia Fatima Hassuna, va morir. Va morir després de... Re, dos dies després, eh? Hassuna fou assassinada en un atac a Eli i Reili, junt a diversos membres de la seva família. Això el converteix en uns documentals més commuadors i necessaris de l'any, com podia ser, per exemple, la pel·lícula La voz de Heinz, que no ha arribat aquí, malauradament,
I, a veure, és que aquesta fotoperiodista palestina, Fatima Hassuna, era coneguda com l'Ull de Gaza, per la seva crònica visual de la guerra des de l'octubre del 2023, documenta la vida a Gaza durant la invasió militar a Israeliana. Cada dia es comunicava amb la directora Sepide Farsi, qui transmetia les seves imatges. I a l'art de conversacions veiem a Hassuna, la seva família, sobreviure...
a la fam, bombardejos, desplaçaments, connexions interrompides per problemes d'internet o explosions que roblellen la precarietat de la seva existència. Hi ha les paraules de la directora que diu que espero que recordin una veu, una mirada, un somriure, una ànima magnífica que, més enllà de les imatges de la guerra,
cercen els sers humans. Un documental que realment dius que està agarrat, no diria que ja l'han parat, que ja no existeix aquesta guerra, ja han fet la pau, no? Doncs veure tot el que va arribar a passar i encara està passant a...
Doncs un altre documental cru d'aquests d'ús. Sí, però responsable, directe, que realment et fa veure coses que algunes s'han amagat una miqueta. Doncs puntualment la mano i anda. Trailer. Where are you now? This is my neighborhood. No one lives here or here or there or there. There's no one.
És un documental que parla de realitat centrista.
Trista, això sí, realitat del que passa pel món i, doncs, pel món, ni lluny a prop, pel món. Hi ha una cosa més a la vora, hi ha una cosa més lluny, però són guerres sagnants a igual. Filmin, eh, la fan, Gemma? Filmin. Sí, sí, sí, és un documental que jo recomano, malgrat que, bueno, podreu dir, hostia, Gemma...
És que és molt dur. Hi ha tot tipus de documentals. Sí, sí, sí. No dic que la miri si un dia estiguis una mica derrotat, si està una mica pujat, però és un documental que parla de... Hòstia, no parlem d'això. No per deixar de parlar deixa de passar. És a dir, no, la guerra no. Les guerres hi són. Per tant, deixant de parlar no deixen d'existir. Tant de bo, però no és així. Exacte.
Exacte. Vinga, va, més coses. Vinga, ara un absolutament d'entreteniment divulgatiu que està molt bé, que és Érase una vez en el espacio, con Star Plus. Oh, què té a veure amb això? Amb l'Érase? No, tant de bo, eh? Tant de bo. Mira que era bona aquella sèrie animada, eh? Sí, senyor. Era molt, molt interessant. Doncs aquesta és una monissèrie documental de quatre episodis dirigida per James Blumel que ens explica la història de l'exploració espaial
des de l'era de les Transburgradors fins a l'Estació Especial Internacional i encara més enllà, no? Perquè la sèrie combina testimonis personals d'astronautes, familiars i protagonistes històrics amb material d'arxiu per presentar no tan sols els grans...
aconseguiments de tècnics i polítics, com la carrera espaial entre Estats Units i la Unió Soviètica, o la col·laboració a l'estació espacial, sinó també les experiències humanes, rere d'aquestes gestes, els riscos, les aspiracions, els canvis que ha suposat arribar a l'espai, per qui ho ha viscut? No, de prou, no, ho ha viscut. De fet,
Interessant, no sabia jo aquesta xifra. Vull que tan sols 676 persones han viatjat a l'espai en dècades. Només 676? Sí, sí, sí. Aquest número, segons els documentalistes... No sé si dir només o tantes. Clar, clar, clar. No hi viatgen cada dia, clar. Sí, no, no, i tant, i tant. Doncs aquest nom està a punt de créixer en la nova era especial. Per tant, documental profund, reflexiu, que ofereix una mirada humana i emocional a l'exploració espaial, no?
La crítica l'ha rebut molt bé per la seva imatge, per la seva didàctica, per la manera d'explicar les coses, que realment és un dels documentals que aconsellem des del parlant de tot. Molt bé. I la podem veure a film? No, a Movistar Plus. Ah, a Movistar Plus, perfecte. Vinga, va. Trailer. Oh my God, you went to space. It's incredible. From slavery to space in four generations.
És una de les preguntes que sempre m'he fet jo, Gemma. Tu si t'ofereixen anar a l'espai, diries? Complicat, eh?
Complicat. Jo ja et dic, jo no. Complicat, perquè evidentment hi ha una part que diria sí, sí, segur. Home, clar, per una part dins, hòstia, que guapo. No, no, no, i que realment es fa entendre la teva vida, no? Pujar allà dalt i veure l'univers, veure tot allò, dius, hòstia, però que petit soc i no sé canassos... I ja ho has vist tot, eh? Sí, sí. Ara, hòstia, és que encara continua sent molt parell. És que, a veure, ara aquí obro un meló que no toca, eh, potser, però jo com que penso que encara no hem anat a la Lluna,
Capricornio 1. No, és que no hi hem anat a la Lluna, Gemma. Si vam anar l'any 69, i m'estàs dient que des de l'any 69, que amb tot el respecte, però la tecnologia era amb una esparadenya i una corda, i m'estàs dient que 60 anys després encara no hem tornat a la Lluna, amb tot l'abans de la tecnologia, com ha avançat tot, no m'ho puc creure.
Eh, jo, clar, per exemple, segueixo bastants al TikTok, doncs tenen molt enganxat per l'astronomia, cultura, etcètera, i em passen unes imatges, per exemple, aquest matí he vist unes imatges de Mart, de la sonda espaial que la tenim allà.
amb uns vídeos que dius, per favor, això és mar, tio. No és esclar, és que jo de petit dic, mar sí, el planeta vermell, però és que no, és que ara vas allà i ho veus, tu estàs veient. Per tant, jo penso que deixant una part que també és una possibilitat, eh, que... Que jo no dic, eh, que jo no dic que no s'hi vagi ara i que les ondes i tal, però 57 anys, eh, 57, gairebé 60, i no s'ha tornat.
I abans la tecnologia no és la que era ara. A mi és el que em costa més, perquè si n'és de tant en tant, que tampoc hem d'anar a fotre res, sempre penso, feina tenim aquí, deixa d'anar a tocar els pebrots a altres llocs que ningú t'ha dit res. Hem portat una sonda, no cal, no cal, aquí, aquí hi ha problemes per cuidar-nos, no toquem els pebrots a altres llocs. Però, en fi, jo sóc d'aquests, mira què vols fer-hi.
I tots els que sou, per exemple, com pensa en Jaume, us recomano una pel·li que s'anomena Capricornio 1, feta als anys 80, que aposta per dir, eh, això va ser un muntatge a nivell d'estudis de Hollywood.
Vinga, va, Capricorn i uno, m'apunto, Capricorn i uno. Què? Una més? Va, sí. Vinga, va, una més, perquè és el grandíssim David Bowie. Home! Amb un documental que s'anomena L'últim Acte, no? Evidentment és un documental biogràfic dirigit per Jonathan Stiasny, que recorda els darrers anys creatius de David Bowie, però sobretot centrant-se en el període des de les seves reinvencions dels anys 90 fins a la concepció i llançament del seu àlbum final, Black Star,
del gener de 2016, publicat apenes dos dies abans de la seva mort. Combina imatges d'arxiu, entrevistes inèdites amb col·legadors propers com el productor Toni Visconti, música van treballar amb ell, reflexions d'artistes i amics, per mostrar com Bowie va afrontar la bellesa
la malaltia i el seu llegat artíric com una visió transformadora i sense renegar de la seva creativitat. Per tant, coneixem moltes coses del primer Bowie, però de l'últim Bowie en coneixem poques. Per tant, jo penso que és un molt bon documental sobre un dels grans, però grandíssims del món del pop i el rock. Posem-nos drets.
Escolta, mira, si per cas no escoltem aquests les dents, no escoltem el tràiler, però anem a l'últim documental. Bueno, suposo que coneixeu tots, però el tindrem ja al març a Movistargo. És Flores per Antonio.
El documental Flores per Antonio, dirigit per Helena Molina, Isaac i la Cuesta, és un retrat índim d'Antonio Flores, explicat principalment a través de la mirada de la seva filla, l'actriu Alba Flores. És més un viatge emocional d'Alba...
Mentre reconstrueix la vida, l'obra, el llegat del seu pare, pitjançant material inédit, vídeos a casa, fotografies, dibuixos, música, i converses amb familiars i artistes tan propers com Lolita, Rosario, Joaquín Sabina o Sílvia Pérez Cruz. I, evidentment, també aborda la mort promotora del cantant el 1995 i l'impacte personal i familiar que va deixar la seva pèrdua. Ens trobem davant d'un documental profundament emocional i personal.
Intentar comprenderle a él, comprender su manera de vivir y su manera de morir. Ha nacido el lolillo. Recuerdo una infancia muy feliz. Él cantaba más con Rosario porque Rosario era su colega. Éramos dos en uno.
No us la perdeu. No us la perdeu. No us la perdeu anar a veure el cine directament i em va encantar. És que s'ha de veure al cinema. És com el Bohemian Rhapsody que dèiem que s'ha d'anar al cine. A casa també es veu molt bé, però com al cine... Clar, home, només el so ja és una...
Xem a la saga, un autèntic plaer. Dissabte, 7 de la tarda, diumenge, 8 de la tarda. Què tenim? Què tenim al programa? Doncs mira, normalment faig programes bastant boomers, o sigui, per la història del rock i tal. Com cobra tu que no ho faig gens. Però mira, ara m'he obert i dic, a veure, què nassos és el K-pop?
La pop coreà. Què dius? Que està, bueno, arrasant. Hòstia, pop coreà? Pop coreà, sí, sí. Si tu ara parles amb un xaval i tu de 15 a 20 i escaig, ho dirà, ui tant. I no, i vas al cine quan fan algun d'aquests concerts. I unes cues tremendes. Per què? Perquè realment és un moviment molt, molt curiós, del qual analitarem en els dos propers episodis de l'Advice for the Young Atar.
És un advice que tinc ganes de veure, d'escoltar. Dissabte 7 de la tarda, diumenge, a les 8 de la tarda tenim l'advice. Escolta, tinc moltes ganes d'escoltar-lo. Com sempre, a la web de Vilassaràdio tenim tots els podcasts, inclús també a la plataforma iVox. O sigui que ho tenim molt bàsic. Gràcies, Gemma. Que vagi molt bé.
Doncs, amics, amigues, això és tot el que he donat així a l'edició d'avui. 5, gairebé 4 minuts l'1, amb bones mans us deixo serveis informatius de Vilassar Ràdio. Joan Escofet i Robert Mazza, 4 edicions per estar ben assabentats i assabentades de què ha passat i passa a Vilassar de Marial Maresma. Un al migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Un al migdia, 3, 5, 7 de la tarda.
El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu, no us que us ho demani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà a les 10 ens hi tornem a posar en directe. 98.1 FM a vilassarradio.cat 98.1 de la FM al Maresme a vilassarradio.cat per internet. L'edició d'avui, la número 2.295. 2.295 edicions del magazín del matí de Vilassarradio. Com ens inspirem per arribar a la una?
Doncs si l'amic Xema La Saga ens parlava fa molt poc de l'últim documental que ens recomanava, que era el d'Antonio Flores, doncs nosaltres avui ens inspirem amb ell per arribar a la una del migdia. No dudaria, no dudaria amb Antonio Flores. Fins demà a les 10, que ens ho explicarem tot demà i ja dimecres, meitat de setmana. I com aquell que no vol la cosa, ja gairebé meitat de mes, que aquest és el mes més cur de l'any, eh? Segueu feliços i que vagi molt bé. Fins demà a les 10. Vaig bé.
Si pudiera olvidar todo aquello que fui Si pudiera borrar todo lo que yo vi No dudaría, no dudaría en volver a reír Si pudiera explicar las vidas que quité Si pudiera quemar las armas que usé No dudaría, no dudaría
Si pudiera sembrar los campos que arracé, si pudiera devolver la paz que quité, no dudaría, no dudaría en volver a reír. Si pudiera olvidar aquel llanto que oí, si pudiera lograr apartarlo de mí, no dudaría, no dudaría.
Vilaçà Ràdio, és la una de la tarda. Salutacions i molt bona tarda des de Vilaçà.