Title:

25 anys sense Ernest Lluch: vida, diàleg i llegat

## Resum general Aquest especial de **Parlant de tot** de **Vilassar Ràdio** s’emet des de la *Biblioteca Ernest Lluc i Martín* de **Vilassar de Mar**, coincidint amb els **25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch** a mans d’ETA. No és un programa trist, sinó un **homenatge ple de records personals, anècdotes i reflexions** sobre la seva figura com a **economista, polític, intel·lectual i veí vilassarenc**. Al llarg de gairebé tres hores, el magazín reuneix **familiars, amics, col·laboradors, companys universitaris, polítics locals i membres de la Fundació Ernest Lluch**. El fil conductor és doble: • **Recordar la persona**: el pare, el veí, el culer, el conversador infatigable, el professor apassionat. • **Projectar el seu llegat**: el *diàleg* com a manera d’entendre la política i la vida pública, la *qualitat democràtica*, la *cohesió social* i la *sanitat pública universal* que va impulsar com a ministre. El programa combina: • Testimonis íntims (la filla **Eulàlia Lluc**, el nebot **Enric Lluc**, el cosí **Ernest Hurtoll**). • Mirades intel·lectuals i acadèmiques (**Esteve Oroval**, **Josep Maria Carreras**, **Alfonso Sánchez Hormigo**). • Records locals i polítics des de **Vilassar de Mar** (**Pere Almera**, **Zep Labarta**, **Jordi García Jaques**). • Explicacions sobre la **Fundació Ernest Lluch**, el seu origen, la seva seu a Vilassar i la seva activitat actual. • Reflexions sobre **ETA, el terrorisme, la cultura de pau** i el paper d’Ernest Lluch en l’estudi del conflicte basc. També hi apareix, en forma de tall d’àudio, una **entrevista radiofònica d’Ernest Lluch mateix** on parla del seu futur, de la seva passió per la *història del pensament econòmic* i de la música clàssica, i on formula la imatge de "**morir amb el llapis a la mà**". L’eix simbòlic del programa és la paraula **diàleg**: > “El diàleg no sempre acaba en acord ni en consens; vol dir estar disposat a escoltar les raons de l’altre”. ## Temes principals tractats ### 1. La figura d’Ernest Lluch • **Polític i economista**: ministre de Sanitat (1982–1986), impulsor d’una **sanitat pública, universal i gratuïta** que molts convidats consideren una de les grans fites de l’estat del benestar a Espanya. • **Intel·lectual i professor**: catedràtic d’*Història del pensament econòmic*, autor prolífic (llibres, articles acadèmics i de premsa), organitzador de debats i congressos. • **Vilassarenc il·lustre**: veí molt vinculat a **Vilassar de Mar**, a la seva **Biblioteca Ernest Lluc**, a l’editorial **Oikos-Tau** i a la vida quotidiana del poble (platja, Festa Major, amistats locals). • **Home de passions**: tenia, segons recorden, quatre grans debilitats: **economia, música clàssica, història i futbol** (especialment el *Futbol Club Barcelona*, però també el *Levante*, el *València* i la *Real Societat*). --- ### 2. L’assassinat i el valor del diàleg • Es recorda el **context tràgic**: assassinat per ETA el **21 de novembre del 2000** a Barcelona. El programa comença amb talls d’aquell dia i la famosa crida de **Gemma Nierga**: > “Estic convençuda que l’Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar. Vostès que poden, dialoguin, si us plau.” • **Ferriol Sòria** (director de la Fundació) i altres convidats destaquen que no volen quedar-se en el crim sinó en els **25 anys sense poder-lo escoltar** i en la necessitat de **continuar parlant del que ell estaria pensant avui**. • Es discuteix què vol dir **diàleg** per a Lluch: - No és sinònim de consens automàtic. - És **escoltar de debò** l’altre, encara que no comparteixis les seves idees. - Pot no canviar la teva posició, però **canvia la manera com mires l’altre**. • **No especulen** sobre què hauria dit avui sobre la situació política; insisteixen que ell **sempre estava disposat a canviar d’opinió** a partir de nova informació i nous contactes. --- ### 3. La Fundació Ernest Lluch: origen, seu i objectius #### 3.1 Naixement i fundadors • La Fundació neix el **2002**, més d’un any després de l’assassinat. • S’explica com hi havia risc de fragmentació: diferents col·lectius (de la **música**, del **futbol**, de la **política**, amics diversos) volien crear **moltes fundacions** amb el seu nom. • El grup impulsor (amb noms com **Lluís Maria de Puig**) decideix **unificar-ho tot** en **una sola Fundació** que agrupi totes les sensibilitats. • Es tracta d’una de les fundacions amb **més fundadors individuals** de Catalunya: centenars de persones hi van fer petites aportacions econòmiques. #### 3.2 Trasllat a Vilassar de Mar • Inicialment la seu era a Barcelona, però **ràpidament es trasllada a Vilassar de Mar**. • El **Ple Municipal** (per unanimitat de tots els grups) demana formalment que la Fundació tingui la seu a Vilassar. • El **Patronat** ho accepta i, des de llavors, la seu és a la **Biblioteca Ernest Lluc i Martín**, a Vilassar de Mar, "casa seva, on va néixer". #### 3.3 Arxiu i objectes personals • Hi ha un **arxiu Ernest Lluc** integrat a l’**arxiu municipal de Vilassar de Mar**, amb: - Papers personals i acadèmics. - Dietaris de joventut (com el que escrivia quan feia de **comercial de cinturons i vetes** pels pobles d’Espanya, on anotava tant vendes com observacions socials: pobresa, alimentació, condicions de vida). • Alguns objectes destacats: - **Cartera original de ministre de Sanitat**, conservada i mostrada als visitants. - **Màquina d’escriure** seva. - Una **acció de la Real Societat**, regal d’un doctorand basc en agraïment per la direcció de la seva tesi. • La Fundació és **visitables de 9 a 16 h**, en una ala de la Biblioteca. La major part del fons està dipositat i cal consulta prèvia, però el personal atén consultes i dubtes del públic. #### 3.4 Funció actual: ser útils avui La Fundació no vol ser només un espai memorialista, sinó **un instrument útil** per a la societat actual: • **No** es centra únicament en explicar qui va ser Ernest Lluch. • Treballa a partir de les seves **inquietuds** en tres grans eixos: - **Qualitat democràtica**. - **Cohesió social**. - **Sostenibilitat del sistema de salut** (social i financera). • Activitats principals: - **Cicles de diàlegs** amb persones expertes (ex. amb el *Club de Roma*, al *Palau Macaya* i altres espais). - **Seminaris** en col·laboració amb universitats (UB, UPF). - **Premis i beques** per a estudiants que investiguen aquests àmbits. - **Cicle de diàlegs Economia i Territori Vilassar de Mar**; l’edició actual tracta sobre *cultura de pau en context bèl·lic*. • L’estratègia és que la gent es pregunti: *“Qui era Ernest Lluch i per què hi ha una fundació fent tot això?”* i així **arribar a la figura a través de la utilitat pública**. --- ### 4. Ernest Lluch professor i acadèmic #### 4.1 Història del pensament econòmic • Diversos convidats (especialment **Esteve Oroval**, **Josep Maria Carreras** i **Alfonso Sánchez Hormigo**) subratllen que el **nucli de la seva vida intel·lectual** era la *història del pensament econòmic*. • Va ser **catedràtic d’Història del pensament econòmic** i **gran especialista en autors heterodoxos**: - *Rafa*, *Maurice Dobb*, *Napoleoni*, *Joan Robinson*, *Schumpeter*, etc. • Va publicar nombrosos llibres, articles especialitzats i articles de premsa. • Era extremadament **exigent i perfeccionista** amb els seus textos; sovint lliurava els originals **l’últim** i feia retardar edicions. • L’exemple: el llibre **"Noves aproximacions a la història del pensament econòmic"**, resultat d’un cicle a la Universitat de Lleida, on ell fa la **cloenda** resumint l’evolució del pensament econòmic. #### 4.2 Relació universitària i lluita antifranquista • **Esteve Oroval** recorda haver conegut Lluch a la **Facultat d’Econòmiques de la UB** als anys seixanta: - Lluch va ser el **primer delegat de facultat elegit democràticament**, en el context de la lluita contra el sindicat oficial del règim, la *SEU*. - Va ser un referent de la **lluita estudiantil** i va participar en episodis com la **Caputxinada**, tot i que aquell dia va quedar fora del recinte. • Com a **professor no numerari (PNN)**, va ser **expulsat de la UB** després de la repressió contra els docents signants de documents de protesta. • Això el porta a **València** i també a **Madrid**, on continua la seva trajectòria acadèmica. #### 4.3 Metodologia i caràcter docent • Es definia com: > “Un professor que es considera permanentment un alumne”. • Doble rol: - **Aprendre permanentment**. - **Transmetre permanentment**. • Treballador infatigable, dormia molt poc, exigia als altres que **escrivissin més** i **pensessin més**. • Va impulsar la **cohesió** de la comunitat d’historiadors del pensament econòmic a tot l’Estat: segons **Sánchez Hormigo**, va ser clau per fer dialogar escoles molt diferents (Madrid, Barcelona, València, Saragossa) en congressos i workshops conjunts. --- ### 5. ETA, el conflicte basc i la cultura de pau #### 5.1 Estudiador del fenomen, no només víctima • Lluch **no només va ser víctima** d’ETA; abans havia estat un **dels grans estudiosos del fenomen**. • A partir de la seva estada a **Sant Sebastià** (tant per feina com per la tasca a la *Universidad Internacional Menéndez Pelayo* a Santander) es va sentir profundament interpel·lat pel **conflicte basc**. • Pregunta clau que es feia: > Com pot ser que joves d’una societat avançada decideixin ingressar en una organització armada i arribar a matar per ideals polítics? • Va recórrer **convents i biblioteques**, consultant **pamflets i documents antics** d’ETA per traçar-ne una **història sociopolítica**. #### 5.2 Investigació i mapes de calor • Sánchez Hormigo explica que Lluch havia elaborat **mapes de calor** sobre l’origen social i geogràfic dels militants d’ETA: - Zones com el **Goierri**, àrees industrials deprimides, forta presència d’immigració (Extremadura, Galícia), jovent en recerca d’afirmació i identitat. - Anàlisi de condicions socioeconòmiques i culturals que afavorien la captació. • Aquesta recerca era **profunda i sistemàtica**, combinant economia, història social i política. #### 5.3 Trobades amb entorn abertzale • S’explica un episodi al bar *La Cepa* (Donosti) on uns membres de l’entorn d’ETA se li adrecen: - Li diuen que **saben perfectament on ha estat investigant** i que, "de moment", no li faran res. • Altres testimonis (Oroval, Enric Lluc) recorden la seva **por continguda**: - Sempre seia als restaurants mirant la **porta d’entrada**. - Sabia el risc, però continuava **defensant el diàleg** com a única sortida. #### 5.4 Percepció del risc i escortes • Diversos testimonis (filla, familiars, polítics locals) parlen de la seva **relació tensa amb els escortes**: - A **Vilassar de Mar** i a **Maià de Montcal** sovint **se n’escapolia** per portes del darrere, passadissos i carrers adjacents. - A l’Ajuntament de Vilassar entrava per una porta i sortia per l’altra, deixant els escoltes esperant. • Es recorda també la **psicosi dels anys noranta** per als càrrecs electes locals, arran d’assassinats de regidors en municipis com Sant Adrià o Viladecavalls. • L’episodi final del seu assassinat es recorda amb **profunda commoció** però sense recrear-s’hi: la mirada es posa en el que **representava i va deixar**. --- ### 6. La vida personal i familiar #### 6.1 El pare a casa: relat de l’Eulàlia Lluc **Eulàlia Lluc**, filla d’Ernest, intervé des de **Maià de Montcal** (Garrotxa), el poble on ell desconnectava: • Descriu **Maià** com: - Poble petit, contacte amb **pagesos, forner, paletes, ramaders**. - Espai on podia "parlar d’altres coses amb altra gent", interessar-se per **què es cultiva, com va el ramat**. - Lloc sense telèfon en la infantesa, que el forçava a **estar amb ell mateix** i a escriure. • Com a **pare**: - "Un bon pare que feia el que podia" amb feines molt absorbents. - Separació dels pares; elles van viure amb ell a **Madrid** quan el van fer ministre. - Intentava **sopar sempre plegats** quan podia, mantenir petits rituals familiars. • Petits detalls afectius: - Li agradava **fer calendaris dibuixats** per Nadal o pels aniversaris, perquè les filles anessin arrencant fulls fins al dia important. - Era més de **detalls** que de petons o abraçades; poc "petonejador", però molt atent a **regals molt pensats** (llibres, retalls, postals) per a amics i família. #### 6.2 Estius a Vilassar de Mar • Les filles passaven **finals de juny i juliol** a casa de l’àvia **Jacinta** al **carrer Sant Llorenç** de Vilassar de Mar: - Jugant amb cosins, gaudint de la **Festa Major de Sant Joan**. - Els pares treballaven a Barcelona i venien a dormir. • A partir de la mort de l’àvia (1983) i el trasllat a Madrid, es perd l’hàbit d’estiuejar a Vilassar. #### 6.3 L’Enric Lluc (nebot) i la família extensa • **Enric Lluc**, nebot i vicepresident de la Fundació, explica: - Les **trucades dominicals** a les 7–8 del matí preguntant "què fas?" per comprovar si ja treballava. - L’Ernest sempre amb informació preparada: partits del Barça Atlètic, exposicions, concerts. - Les trobades a la mitja part al Camp Nou amb altres amics i intel·lectuals per **parlar de qualsevol cosa menys del partit**. • Recorda que, malgrat ser molt culer, **no va aconseguir** transmetre del tot aquesta passió a totes les filles; ell és qui n’ha heretat més la vena futbolera. #### 6.4 El cosí Ernest Hurtoll • **Ernest Hurtoll Martín**, cosí (fill de la Rosa Maria Martín Pinyol, cosina de Lluch), aporta un altre angle: - De jove va compartir amb Lluch alguns **estius a Vilassar**, just davant de casa seva, quan ell ja era ministre. - Li feia gràcia **convidar-lo a dinars al jardí**, perquè era molt divertit i sempre es parlava de coses interessants. - Explica com l’Ernest travessava el **carrer de Sant Llorenç**, baixava al celler i sortia pel carrer de l’Arpella per escapar-se dels escortes i **anar a comprar el diari o cigrons**. • Aporta també detalls de **genealogia familiar**, com la connexió remota entre **Ernest Lluch i Artur Mas** a través d’avantpassats comuns. • Recorda la **nit de l’assassinat** com un xoc profund, del qual gairebé no reté imatges concretes més enllà de la necessitat d’abraçar la cosina Eulàlia. --- ### 7. Política local, Oikos-Tau i Vilassar de Mar #### 7.1 L’editorial Oikos-Tau **Jordi García Jaques**, fill de l’editor **Jordi García Bosch**, intervé des de Lanzarote: • Explica la fundació de **l’editorial Oikos-Tau** als anys seixanta: - Impulsada pel seu pare, pels germans **Ernest i Enric Lluch**, pel publicista **Francisco Izquierdo Navarro** i altres col·laboradors. - Lligada a la impremta de la família García, per donar-li **feina estable**. • Oikos-Tau esdevé una editorial clau per a la **difusió de pensament econòmic i social heterodox** a Catalunya i a Espanya. • Lluch s’encarrega de la **part econòmica i de direcció**, Enric Lluch més de la **part cultural i geogràfica**. • La relació entre famílies ve de lluny: les àvies **Teresa Bosch** i **Jacinta Martín** van estar embarassades simultàniament el 1928, i els pares d’un i altre van néixer amb dos dies de diferència. #### 7.2 Relació amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar **Pere Almera** i **Zep Labarta**, antics regidors socialistes (un d’ells posteriorment alcalde), expliquen: • Lluch era **molt present** en les campanyes municipals de **1995** i **1999**: - Participava en **mítins, sopars, actes a la plaça de l’Era**. - Sopars a **Can Jordi García Bosch** i a la mítica **Oca** de Vilassar. - Explicava anècdotes polítiques i socials de tot arreu. • Tenia reputació de **desendreçat i tafaner**, però ells el descriuen com a **savi** que sempre trobava el que necessitava. • Sobre les **escortes** a Vilassar: - Molts cops no es percebia la seva presència perquè Lluch els **mantenia lluny** o directament els despistava. - Anècdota: després d’un robatori a casa seva, li roben llibres, i ell respon que "si se’ls emporten i els llegeixen, serà bo". #### 7.3 L’episodi de les Emissores i els equipaments • Es remet a les gestions perquè l’Ajuntament obtingués els terrenys de les antigues **Emissores** (al final del carrer Colom): - Eren de propietat estatal (Ministeri de Transports). - Lluch fa de **pont amb el ministre Enrique Barón** i obre portes al govern central. - Gràcies a això s’aconsegueix la cessió parcial de terrenys per al **Pavelló Paco Martín** i espais educatius (vaixell Burriac, inici de l’Institut Vilatzara). • També es comenta amb certa melangia que una part d’aquests terrenys acabà en **mans privades** i no com a equipaments públics, fet que condiciona el Vilassar actual (manca d’un auditori, etc.). #### 7.4 Possibilitat que Lluch fos cap de llista a Vilassar • En les municipals del **1999**, l’agrupació socialista arriba a plantejar-li formalment que sigui **cap de llista** o, si més no, integrant de la candidatura. • Una delegació vilassarenca el visita al despatx de la Facultat d’Econòmiques. • Lluch rebutja l’oferta perquè ja se sent: - Compromès amb una **candidatura municipal a Euskadi**. - Vinculat des de fa anys a agrupacions socialistes de **Girona**. • Considera incompatible "presentar-se a tres llocs" i manté la prioritat per aquells contextos amb més **risc i necessitat política** (especialment el País Basc). • Malgrat això, quan **Pere Almera** és escollit alcalde, Lluch li envia una carta manuscrita amb l’encapçalament: > "Alcalde Almera, felicitats". --- ### 8. Música, Barça i altres passions #### 8.1 Música clàssica • Lluch era **molt vinculat a la música clàssica**, tot i no tenir formació musical reglada: - Organitzava i presentava **festivals internacionals** (Sant Sebastià, Torroella de Montgrí, etc.). - Impulsava la divulgació de **compositors catalans** com *Eduard Toldrà* o *Déodat de Séverac*. • Explicava amb ironia que la seva afició neix "**gràcies a Franco**": - Durant la Setmana Santa del franquisme, la normativa radiofònica obligava a emetre **només música clàssica**. - De jove ho trobava avorrit, però amb el temps hi va descobrir una **font de plaer i coneixement**. • Quan era lluny de Catalunya (Madrid, País Basc) i s’enyorava, escoltava especialment: - *"Vistes al mar"* d’**Eduard Toldrà**, obra per quartet de corda inspirada en la poesia de **Joan Maragall** (*La ginesta*). • Tenia una intensa relació amb el món musical català (per exemple, col·laboracions amb Catalunya Música, on se situa l’entrevista de 1999 escoltada al programa). #### 8.2 Futbol i Barça • **Culer convençut**, però també amant del **futbol en general**: - Quan va ser expulsat de la UB i va anar a València, seguia el **Levante** i el **València CF**. - A Euskadi, estimava profundament la **Real Societat** (de la qual posseïa una acció simbòlica). • Era capaç d’analitzar tècnicament jugadors i partits, seguint fins i tot el **Barça Atlètic** al matí. • Relació amb el **Reial Madrid**: - Segons **Sánchez Hormigo**, era marcadament **antimadridista**, tot i reconèixer que Barça i Madrid es necessiten mútuament. - Trucava el fill de l’Alfonso els diumenges per renyar-lo per veure el **canal del Madrid** i amenaçava en broma de deixar de treballar amb el pare si no es donava de baixa del "canal vikingo". • Anècdotes destacades: - **Petició del Barça** perquè parlés amb **Hristo Stoichkov** quan aquest volia marxar: > Lluch li hauria exposat el cas de Maradona a Nàpols (màfia, drogues) per convèncer-lo que quedar-se al Barça era millor; la llegenda diu que Stoichkov finalment es va quedar. - Sempre intentava **seure mirant la porta** als restaurants, fet que també traslladava als estadis (sensació de vulnerabilitat en el context d’ETA). --- ### 9. Religió, valors i caràcter • **Josep Maria Carreras** assenyala una faceta menys comentada: el **sentiment religiós** de Lluch. - No encaixa en una ortodòxia clara, però mostra interès per corrents com el **jansenisme**. - En alguns textos, com una definició del socialisme per a la Fundació Campalans, apareix referència als **principis religiosos** entre línies. • Comparteix trajectòria amb sectors de **cristianisme compromès** (Justícia i Pau, etc.), com recorda també **Joan Majó**. • Caràcter: - **Apasionat**, treballador incansable, *superdotat* intel·lectualment segons alguns testimonis. - Alhora, **despistat** i aparentment desordenat, però amb un **ordre intern molt clar**. - Tenia un punt de **geni extravagant**, però profundament orientat a l’estudi i la transmissió de coneixement. --- ### 10. Tancament del programa A la darrera part, el conductor **Jaume Cabot** resumeix el sentit del programa: • Ha estat una **edició molt especial** de *Parlant de tot* dedicada a "fer memòria" d’Ernest Lluch des de **Vilassar de Mar**. • S’ha volgut evitar el to fúnebre i s’ha apostat per **històries, vivències i mirades íntimes** de familiars, amics, col·laboradors, companys de vida i de militància. • Es recorda l’acte del vespre a la Biblioteca dins el cicle **Diàlegs**, dedicat a **"La cultura de pau en un context bèl·lic. Gestionar la pau en democràcies perplexes"**, amb **Jordi Armadans** i **Carme Colomina**. • Diversos membres del **Patronat de la Fundació** (Joan Majó, Enric Lluc, Josep Maria Carreras, Alfonso Sánchez Hormigo) agraeixen la iniciativa i subratllen que: - 25 anys després, **la memòria d’Ernest Lluch és viva**. - La millor manera d’honorar-lo és **continuar dialogant, pensant i sent útils** a la societat. > "Parlar de l’Ernest no s’acaba mai" – Enric Lluc. ## Interlocutors principals • **Jaume Cabot** – Locutor i conductor de *Parlant de tot* (Vilassar Ràdio). • **Ferriol Sòria** – Director de la Fundació Ernest Lluch. • **Eulàlia Lluc** – Filla d’Ernest Lluch. • **Esteve Oroval** – Catedràtic d’Economia de la UB, amic i col·lega d’Ernest Lluch. • **Pere Almera** – Exalcalde i exregidor de Vilassar de Mar. • **Zep Labarta** – Exregidor de Vilassar de Mar. • **Jordi García Jaques** – Fill de l’editor Jordi García Bosch (Oikos-Tau), intervé des de Lanzarote. • **Ernest Hurtoll Martín** – Cosí d’Ernest Lluch. • **Enric Lluc** – Nebot d’Ernest Lluch, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch. • **Josep Maria Carreras** – Vicepresident de la Fundació Ernest Lluch. • **Alfonso Sánchez Hormigo** – President de la secció aragonesa de la Fundació Ernest Lluch. • **Joan Majó** – President de la Fundació Ernest Lluch, exministre d’Indústria i Energia. • Diverses **veus institucionals i falques** (Generalitat de Catalunya, anuncis de serveis, programes de Vilassar Ràdio). ## Tags • Ernest Lluch • Fundació Ernest Lluch • Vilassar Ràdio • Parlant de tot • Vilassar de Mar • Oikos-Tau • ETA • Diàleg • Cultura de pau • Pensament econòmic • Història del pensament econòmic • Sanitat pública • Estat del benestar • Política local • Universitat de Barcelona • Maresme • Biblioteca Ernest Lluc i Martín • Música clàssica • Futbol Club Barcelona • Real Societat • Caputxinada • Lluita antifranquista • Maïà de Montcal • Família Lluc • Memòria històrica • Cohesió social • Qualitat democràtica ## Sections [NOTA: Els temps són aproximats, deduïts a partir dels "--second--" de la transcripció i agrupant blocs temàtics.] 1. {"start_second":4,"end_second":58,"section_title":"Obertura: record de l’assassinat i presentació de l’especial","section_summary":"S’inicia el programa amb talls d’àudio dels informatius del 21 de novembre del 2000 anunciant l’assassinat d’Ernest Lluch per ETA i la intervenció de Gemma Nierga demanant diàleg als polítics. S’anuncia que l’emissió d’avui és un especial de *Parlant de tot* dedicat a la memòria d’Ernest Lluch, en directe des de la Biblioteca de Vilassar de Mar."} 2. {"start_second":75,"end_second":198,"section_title":"Introducció: qui fou Ernest Lluch i objectiu del programa","section_summary":"El locutor presenta Ernest Lluch com a economista, intel·lectual, polític, professor i defensor del diàleg i el pensament crític. Recorda que es compleixen 25 anys del seu assassinat. Explica que l’especial vol ser un homenatge a la seva vida, idees i llegat, no un programa trist. Es ressalta el vincle de Lluch amb Vilassar de Mar com a veí i referent. S’anuncia la participació de familiars, amics i col·laboradors. També es recorda que l’espai forma part del magazín matinal número 2.558 de *Parlant de tot* a Vilassar Ràdio."} 3. {"start_second":228,"end_second":399,"section_title":"Entrevista amb Ferriol Sòria (1): commemoració i sentit de la Fundació","section_summary":"Des de la sala d’actes de la Biblioteca Ernest Lluc i Martín, Jaume Cabot entrevista Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch. Parlen de la commemoració dels 25 anys sense Lluch, amb actes a Barcelona i a Vilassar de Mar. Ferriol explica que prefereixen parlar de "25 anys sense Ernest Lluch" i centrar-se en la manca de poder-lo escoltar. Remarca que la Fundació vol ser útil avui debatent sobre els temes que preocuparien a Lluch. S’anuncia el cicle de diàlegs sobre cultura de pau en context bèl·lic que tindrà lloc aquell vespre a Vilassar."} 4. {"start_second":399,"end_second":478,"section_title":"Entrevista amb Ferriol Sòria (2): diàlegs actuals i acte a Vilassar","section_summary":"S’aprofundeix en el paper de la Fundació com a espai de debat rigorós sobre els conflictes actuals. Ferriol remarca que, com Lluch, la Fundació vol abordar els grans debats públics amb experts. Es presenta el diàleg "La cultura de pau en un context bèl·lic" amb Jordi Armadans i Carme Colomina, en el marc del patronat de la Fundació que es reuneix aquell dia a Vilassar. Es destaca la presència de patrons, inclòs el nebot Enric Lluc."} 5. {"start_second":478,"end_second":616,"section_title":"Origen i trasllat de la Fundació Ernest Lluch a Vilassar de Mar","section_summary":"Ferriol explica el procés de creació de la Fundació el 2002, més d’un any després de l’assassinat. Hi havia molts col·lectius que volien crear fundacions amb el nom de Lluch; finalment es decideix unificar-ho en una sola Fundació amb centenars de fundadors. Inicialment amb seu a Barcelona, però la notícia arriba a Vilassar i el Ple Municipal, per unanimitat, demana que la Fundació tingui la seu al municipi. El patronat accepta i es trasllada a la Biblioteca Ernest Lluc, a Vilassar de Mar, "casa seva"."} 6. {"start_second":616,"end_second":780,"section_title":"Objectes i arxiu de Lluch: cartera de ministre, màquina d’escriure i dietaris","section_summary":"Es parla del patrimoni conservat a la Fundació i a l’arxiu municipal de Vilassar: la cartera original de ministre de Sanitat, màquines d’escriure, l’acció de la Real Societat, documents personals i acadèmics. Ferriol destaca un dietari de joventut de Lluch quan feia de comercial de cinturons i vetes per Espanya, on anotava vendes i observacions socials sobre pobresa, salut i condicions de vida. Aquest dietari mostra l’origen del seu interès per entendre el país i la seva capacitat d’observació."} 7. {"start_second":780,"end_second":914,"section_title":"Visites a la Fundació i espais dedicats a Ernest Lluch","section_summary":"Ferriol explica que la Fundació està oberta cada dia de 9 a 16 h al públic, situada en una ala de la Biblioteca Ernest Lluc. La major part del fons està dipositat, però s’atenen consultes de ciutadans, estudiants i centres que porten el seu nom. Es comenta que a la web de la Fundació hi ha un llistat d’espais dedicats a Ernest Lluch: carrers, places, escoles, biblioteques i centres sanitaris, que sumen almenys 86 espais repartits sobretot a Catalunya però també a la resta de l’Estat. Es reflexiona sobre la importància de preservar la memòria de Lluch entre els joves."} 8. {"start_second":914,"end_second":1159,"section_title":"Educació, valors i activitat actual de la Fundació","section_summary":"Ferriol detalla el treball de la Fundació amb escoles i instituts que porten el nom d’Ernest Lluch: fan sessions per explicar qui era i, sobretot, els valors que representava, com el diàleg per resoldre conflictes. L’objectiu és ser útils: parlar de qualitat democràtica, cohesió social i sostenibilitat del sistema de salut. Es fan premis, beques, seminaris amb universitats i cicles de diàlegs amb institucions com el Club de Roma o el Palau Macaya. Ferriol insisteix que una Fundació que només parlés de Lluch no tindria sentit; cal projectar el seu pensament al futur."} 9. {"start_second":1159,"end_second":1499,"section_title":"Diàleg com a llegat central i prudència sobre el "què hauria fet"","section_summary":"Es reflexiona sobre com projectem sobre Lluch el valor del diàleg com a eina intel·ligent de resolució de conflictes. Ferriol subratlla que el diàleg no garanteix l’acord, sinó l’escolta real de les raons de l’altre. Es comenta la famosa frase de Gemma Nierga sobre que Lluch hauria dialogat fins i tot amb qui el va matar, i es matisa que ningú pot assegurar què hauria pensat o fet Lluch avui, perquè estava sempre disposat a revisar les seves posicions a la llum de nova informació i nous contactes. Ferriol mateix confessa que ell no va arribar a conèixer personalment Lluch i que això forma part d’una aposta de la Fundació per mirar al futur."} 10. {"start_second":1499,"end_second":1572,"section_title":"Comiat de Ferriol Sòria i anunci del catedràtic Esteve Oroval","section_summary":"Jaume Cabot agraeix a Ferriol Sòria les facilitats per fer el programa des de la Biblioteca i recorda que la sala d’actes porta el nom d’un altre vilassarenc il·lustre, Maria Gràcia Jalpí. S’anuncia una pausa i la propera intervenció: el catedràtic de la UB i amic d’Ernest Lluch, **Esteve Oroval**. Entre mig s’emeten falques institucionals i publicitàries de la Generalitat i de Vilassar Ràdio."} 11. {"start_second":1955,"end_second":2033,"section_title":"Pont cap a l’entrevista amb Eulàlia Lluc","section_summary":"En tornar de la pausa, Jaume Cabot resumeix que el programa repassa la vida i la figura d’Ernest Lluch com a vilasserenc il·lustre. Abans de donar pas a Esteve Oroval, es connecta telefònicament amb **Eulàlia Lluc** des de Maià de Montcal (Garrotxa), on Ernest estimava passar temps per desconnectar i pensar. Comença l’entrevista recordant que Maià és un poble petit que li permetia parlar amb pagesos, forner i gent d’oficis tradicionals."} 12. {"start_second":2033,"end_second":2413,"section_title":"Eulàlia Lluc: el pare a Maià de Montcal i els estius a Vilassar","section_summary":"Eulàlia explica que a Maià de Montcal el pare desconnectava del soroll polític parlant amb pagesos sobre cultius i ramats, observant com vivia la gent. No hi havia telèfon, cosa que afavoria la concentració per escriure articles i escoltar música clàssica. Com a pare, el recorda molt ocupat, sobretot des que va ser ministre i la família es va traslladar a Madrid, però preocupat per fer família: sopars conjunts sempre que podia, calendaris dibuixats a mà per comptar dies fins a Reis o als aniversaris, petits detalls que mostraven estima. Recorda els estius a Vilassar de Mar a casa de l’àvia Jacinta, al carrer Sant Llorenç, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan. Jugaven amb cosins mentre els pares treballaven a Barcelona i venien a dormir. Després de la mort de l’àvia (1983) i amb la família vivint a Madrid, van deixar d’estiuejar a Vilassar."} 13. {"start_second":2413,"end_second":2608,"section_title":"Eulàlia Lluc: caràcter, escortes i sanitat pública","section_summary":"Eulàlia descriu el pare com una persona amb un punt de geni i aparença caòtica, però amb ordre intern. S’escapolia sovint dels escortes, sobretot a Vilassar i a Maià, entrant i sortint per portes diferents, deixant els escortes desorientats. El locutor recorda la imatge d’Ernest a la platja de Vilassar amb un barnús ratllat molt característic. Eulàlia agraeix l’objectiu del programa de centrar-se en històries i vivències, no en la tristesa de la mort, i el presentador subratlla que sovint no s’ha valorat prou el paper clau de Lluch en la construcció d’una sanitat pública de qualitat, universal i gratuïta."} 14. {"start_second":2608,"end_second":2763,"section_title":"Transició: falques institucionals i retorn a l’estudi","section_summary":"Eulàlia es despedeix tot comentant que té una agenda carregada de visites mèdiques, i el presentador ho connecta irònicament amb el llegat del seu pare en la sanitat pública. Després s’encadenen diferents falques institucionals de la Generalitat i anuncis sobre consum responsable, català a les plataformes, igualtat de tracte i promoció de Vilassar de Mar. Es prepara el terreny per reprendre el fil amb nous convidats."} 15. {"start_second":2763,"end_second":3045,"section_title":"Esteve Oroval (1): orígens universitaris i lluita antifranquista","section_summary":"S’asseu a la taula **Esteve Oroval**, catedràtic d’Economia i amic de Lluch. Explica que va conèixer Lluch a la Facultat d’Econòmiques de la UB l’any 1964, en un context de lluita contra el sindicat franquista SEU. Lluch va ser el primer delegat de facultat escollit democràticament i portaveu dels estudiants. Oroval recorda la "Caputxinada", la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants i com, després d’aquella mobilització, tots els professors no numeraris (PNN), entre ells Lluch, van ser expulsats per ordre del rector García-Valdecasas. Explica també la trajectòria posterior de Lluch a València i Madrid, la seva implicació amb el Moviment Socialista de Catalunya i el seu retorn posterior a la UB i a la direcció de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Santander."} 16. {"start_second":3045,"end_second":3132,"section_title":"Esteve Oroval (2): feina, escriptura i relació política","section_summary":"Oroval relata com Lluch, després d’haver estat expulsat, va acabar dirigint cursos i conferències a Santander i com ell mateix hi va ser convidat. Nota com Lluch s’amoïnava perquè considerava que Oroval escrivia poc comparat amb la seva pròpia hiperproductivitat (llibres, capítols, articles acadèmics i de premsa). Subratlla que Lluch no només era un referent acadèmic, sinó també polític: proper a figures com Joan Reventós i Raimon Obiols, tot i que ell mateix trigà a militar en un partit. La seva relació amb Lluch es mou entre la universitat, la política i l’amistat."} 17. {"start_second":3132,"end_second":3213,"section_title":"Pausa informativa de les 11 h","section_summary":"A les 11 en punt s’atura l’entrevista amb Esteve Oroval per emetre el butlletí informatiu. Es dóna pas a notícies locals i nacionals (ús del català, política valenciana, etc.). Aquesta secció informativa no gira al voltant d’Ernest Lluch i funciona com a tall de programació obligat del magazín."} 18. {"start_second":3534,"end_second":3672,"section_title":"Represa amb Esteve Oroval i arribada de Pere Almera i Zep Labarta","section_summary":"A la segona hora, el programa reprèn amb Esteve Oroval i s’hi afegeixen **Pere Almera** i **Zep Labarta**, exregidors de Vilassar de Mar. Es retorna al llibre "Noves aproximacions a la història del pensament econòmic" i al paper de Lluch com a especialista en la matèria, tot destacant el seu perfeccionisme que va fer retardar l’edició del volum. També es comenta l’esperit infatigable de Lluch i la seva insistència perquè els col·legues escrivissin més. S’anuncia que es parlarà també de l’editorial Oikos-Tau i de la relació de Lluch amb Vilassar."} 19. {"start_second":3672,"end_second":3805,"section_title":"Esteve Oroval (3): veïnatge amb Lluch i record de l’assassinat","section_summary":"Oroval explica que va ser literalment veí de Lluch a Barcelona: vivia just sota el seu pis, en unes cases metàl·liques dissenyades per arquitectes com Manuel Brullet. Des del seu estudi podia veure el pis de Lluch. Recorda anècdotes sobre escortes i el fet que era molt difícil conviure amb seguretat permanent, tot i que era necessària. Relata com va viure el 21 de novembre del 2000: estava a la facultat, havia estat amb Lluch el dia abans i va rebre la notícia per telèfon a la nit, un cop que descriu com molt dur. Subratlla que Lluch coneixia profundament el fenomen d’ETA i que havia treballat sobre les seves arrels històriques, com també ho havia fet sobre el conflicte valencià."} 20. {"start_second":3805,"end_second":3990,"section_title":"ETA, por i diàleg: anàlisi amb Esteve Oroval","section_summary":"Es recorda la famosa consigna de Lluch "mentre cridin, no maten" i es reflexiona sobre si aquest posicionament va influir en la decisió d’ETA d’assassinar-lo. Oroval destaca que Lluch tenia un coneixement profund de l’origen i l’evolució d’ETA i que això el feia especialment incòmode per als terroristes. Explica petits gestos que mostraven la por continguda: Lluch sempre mirava la porta quan seia a un restaurant, conscient del risc que corria. Tot i això, continuava defensant el diàleg i la necessitat d’escoltar totes les parts."} 21. {"start_second":3990,"end_second":4173,"section_title":"Arribada de la dimensió local: Oikos-Tau i vida vilassarenca","section_summary":"S’introdueix la figura de **Jordi García Jaques** (des de Lanzarote), fill de l’editor Jordi García Bosch. S’anuncia que es parlarà de l’editorial **Oikos-Tau** i de la vida política local de Vilassar. Abans, Pere Almera i Zep Labarta expliquen breument la relació de Lluch amb l’agrupació socialista vilassarenca: tot i una agenda molt carregada, sempre que podia venia a donar suport en campanyes, mítings i sopars. Eren conscients del seu prestigi però també de la seva proximitat i disponibilitat."} 22. {"start_second":4173,"end_second":4251,"section_title":"Pere Almera i Zep Labarta: campanyes municipals i proximitat","section_summary":"Pere i Zep recorden les campanyes municipals del 1995 i 1999, on Lluch va participar molt activament: mítings de presentació de llistes, sopars a cases particulars com la de Jordi García Bosch, trobades a la sala La Oca. Destacaven el fet que Lluch s’interessava per tot i parlava de temes molt diversos (política, societat, esport). Suggereixen que, tot i que tenia fama de tafaner i desendreçat, en realitat era una ment molt ordenada i plena de coneixement."} 23. {"start_second":4251,"end_second":4629,"section_title":"Connexió amb Jordi García Jaques: Oikos-Tau i lligam familiar","section_summary":"Des de Lanzarote, Jordi García Jaques explica que l’Ernest freqüentava casa seva a Vilassar quan el seu pare, Jordi García Bosch, n’era l’editor i amic íntim. Explica la creació de l’editorial **Oikos-Tau** als anys seixanta, impulsada per la família García, els germans Lluch i altres col·laboradors, amb l’objectiu de donar sortida a una impremta i publicar obres d’economia i pensament crític. Cita noms com Fabià Estapé, Genís Saurí, els valencians Aracil i García Bonafé, i obres com el "Curs d’economia política" de Napoleoni, molt utilitzat a COU i als primers cursos universitaris. També relata una anècdota genealògica: l’àvia Teresa Bosch i l’àvia Jacinta Martín, mares respectives de Jordi Garcia Bosch i dels germans Lluch, anaven embarassades alhora el 1928; els seus fills van néixer amb dos dies de diferència, reforçant el lligam familiar entre les dues nissagues."} 24. {"start_second":4629,"end_second":4814,"section_title":"Vilassar, escortes i estil de vida de Lluch segons els regidors","section_summary":"En tornar a parlar amb Pere Almera i Zep Labarta, s’aborden les anècdotes sobre com l’Ernest esquivava els escortes a l’Ajuntament de Vilassar: entrava per una porta i sortia per una altra, deixant-los esperant. Es comenta que en els actes de campanya del 1995 i 1999 no recorden haver vist clarament escortes, cosa que suggereix que ell mateix els mantenia en segon pla. Pere relata el cas d’un robatori a casa de Lluch on s’enduen llibres; davant la pregunta de si ho denunciaria, ell hauria respost que si els lladres es llegien els llibres, seria positiu. També es parla de l’ambient de por per ETA a finals dels noranta, amb regidors d’altres municipis assassinats, i de com la Policia Local de Vilassar havia implementat mesures de "contravigilància" davant possibles amenaces."} 25. {"start_second":4814,"end_second":5210,"section_title":"Oferta de cap de llista i suport a alcaldia: política local amb Lluch","section_summary":"Pere Almera explica que, de cara a les municipals de 1999, l’agrupació socialista de Vilassar va plantejar seriosament proposar a Lluch encapçalar la llista. Una delegació (amb Rosa Galí i altres) el va anar a veure al despatx de la Facultat d’Econòmiques. Lluch va declinar l’oferta explicant que ja estava implicat en una candidatura municipal al País Basc i que també se sentia molt vinculat a agrupacions de Girona; no podia presentar-se a tres llocs alhora. Tot i això, quan Pere va ser escollit alcalde, uns dies després va rebre una carta manuscrita de Lluch, en paper de la UB, amb el missatge "Alcalde Almera, felicitats". Es destaca aquest detall com a mostra de sensibilitat i seguiment de la política local."} 26. {"start_second":5210,"end_second":5541,"section_title":"Terrenys de les Emissores i equipaments municipals","section_summary":"Es relata el paper de Lluch en les gestions per aconseguir la cessió dels terrenys de les antigues Emissores (prop del final del carrer Colom) per a equipaments municipals. A través de la seva mediació amb el ministre Enrique Barón i el Ministeri de Transports, Vilassar aconsegueix recuperar part dels terrenys, on s’acaba construint el Pavelló Paco Martín i on s’instal·la provisionalment el vaixell Burriac (embrió de l’Institut Vilatzara). Es recorda una anècdota de Jordi García Bosch i l’arquitecte Manuel Brullet esperant en un ministeri a Madrid mentre sonava el telèfon d’un despatx buit, que ells acaben agafant: qui trucava era el mateix alt càrrec que els havia de rebre, avisant que arribaria tard. Els regidors reflexionen sobre com hauria pogut ser Vilassar si la totalitat d’aquells terrenys s’haguessin preservat per a equipaments i no parcialment venut a privats."} 27. {"start_second":5541,"end_second":5897,"section_title":"Connexió amb Ernest Hurtoll: família, genealogia i records íntims","section_summary":"Es connecta telefònicament amb **Ernest Hurtoll Martín**, cosí d’Ernest Lluch i fill de Rosa Maria Martín Pinyol. Explica que la seva mare i Lluch tenien edats molt semblants i una relació molt estreta. De jove, ell mateix va coincidir amb Lluch en estius a Vilassar, quan Lluch ja era ministre, i l’hi convidava a dinars al jardí perquè era molt agradable conversar-hi. Explica com Lluch s’escapava dels escortes travessant el carrer Sant Llorenç, passant per casa seva i sortint pel carrer de l’Arpella per anar a comprar a botigues del poble. Com a genealogista amateur, Hurtoll revela una curiositat: **Ernest Lluch i Artur Mas són cosins setens** a través de diversos avantpassats comuns, informació obtinguda gràcies als treballs del Centre d’Estudis Vilassarencs i de Jordi Casanovas. També recorda com va rebre la notícia de l’assassinat (trucada de la mare, xoc, abraçada a l’Eulàlia el matí següent) i com aquells dies van ser confusos i molt durs."} 28. {"start_second":5897,"end_second":6190,"section_title":"Anècdotes familiars, capitans vilassarencs i cuina","section_summary":"Hurtoll recorda sopars familiars amb Lluch, on, distès, fumava un puro amb les cames estirades, i converses sobre els "capitans" de Vilassar (antics indians i naviliers), sobre els quals Lluch deixava caure comentaris irònics sobre el contraban i el tràfic d’esclaus. Explica que, a través de recerques històriques posteriors, s’ha confirmat que alguns rebesavis de Lluch van tenir implicacions en el tràfic d’esclaus i en activitats de contraban, coses que l’Ernest no va arribar a saber i que, segons el cosí, li haurien interessat molt. Preguntat sobre si Lluch era sibarita, respon que no recorda un plat preferit en concret, però sí que la seva mare (Jacinta) cuinava molt bé i ell valorava molt la cuina casolana."} 29. {"start_second":6190,"end_second":6462,"section_title":"Campanes de la Catedral, enyor i reflexions finals d’Ernest Hurtoll","section_summary":"Enmig de la connexió amb Hurtoll, se senten les campanes de la Catedral de Barcelona, ja que ell està en una terrassa a prop del Museu Marès. Bromeja sobre l’horari estrany de les campanes i fa una referència a l’Àngelus. Acaben de repassar records familiars, la vida a Vilassar, i el presentador insisteix que l’objectiu del programa és parlar de vida i no només de la seva mort. Hurtoll explica que, després de la mort de Lluch, no va voler anar a la manifestació multitudinària; se sentia massa trasbalsat. Diu que li sap greu que Lluch no arribés a conèixer certes descobertes genealògiques i històriques que li haurien interessat molt."} 30. {"start_second":6462,"end_second":6794,"section_title":"Tercera hora: recordatori de l’objectiu del programa i entrada del Patronat","section_summary":"S’arriba al migdia i s’obre l’última hora de l’especial. Jaume Cabot subratlla de nou que el programa no vol ser trist sinó un homenatge a la vida, idees i manera de ser d’Ernest Lluch. Recorda que el programa ha comptat amb familiars (Eulàlia, Ernest Hurtoll), amics i col·laboradors, i que ara s’asseuen a la taula membres destacats de la **Fundació Ernest Lluch**: el nebot **Enric Lluc**, el vicepresident **Josep Maria Carreras**, el president de la secció aragonesa **Alfonso Sánchez Hormigo** i, més endavant, el president de la Fundació **Joan Majó**. Es planteja de nou la pregunta sobre què ve al cap quan es pensa en Ernest Lluch i es prepara el terreny per debatre sobre el seu llegat intel·lectual i polític, inclosa la sanitat pública."} 31. {"start_second":6794,"end_second":7044,"section_title":"Enric Lluc, Josep Maria Carreras i Alfonso Sánchez: primeres impressions i coneixença","section_summary":"Enric Lluc destaca que parlar d’Ernest no s’acaba mai i que cadascú el va conèixer d’una manera diferent. Josep Maria Carreras recorda que va conèixer Lluch als anys seixanta a la UB i que hi va mantenir relació fins al final; diu que, si hagués d’escriure "El meu personatge inolvidable", seria ell. Alfonso Sánchez Hormigo, arribat de Saragossa, explica que va conèixer Lluch el 1985 per una exposició d’art i que, a partir d’aquí, van col·laborar en congressos, tesis i activitats universitàries a Aragó. S’incorpora també Joan Majó, exministre d’Indústria i Energia, que havia compartit govern amb Lluch quan aquest era ministre de Sanitat."} 32. {"start_second":7044,"end_second":7330,"section_title":"Sanitat pública, estat del benestar i memòria d’Ernest Lluch","section_summary":"Joan Majó subratlla que una de les grans contribucions de Lluch com a ministre fou consolidar una **sanitat pública, universal i gratuïta**, peça clau de l’estat del benestar juntament amb l’educació. El presentador lamenta que sovint no se li hagi reconegut prou aquest mèrit. S’esmenta que hi ha almenys 85–86 centres (escoles, biblioteques, CAPs, etc.) amb el nom d’Ernest Lluch i es reflexiona sobre la importància de mantenir viva aquesta memòria més enllà del context de la seva mort. Enric Lluc remarca que, més enllà dels espais esperables (Vilassar, Barcelona), hi ha llocs ben llunyans on li han dedicat equipaments perquè algun cop hi va fer una conferència o hi va deixar petja."} 33. {"start_second":7330,"end_second":7597,"section_title":"Naixement de la Fundació, paper del diàleg i religiositat poc coneguda","section_summary":"Es torna a repassar el naixement de la Fundació Ernest Lluch, la decisió d’unificar iniciatives en un únic instrument i la importància del diàleg com a llegat central. Joan Majó destaca que gairebé totes les activitats de la Fundació tenen forma de **diàleg entre dues o més persones** amb visions diferents, però sense convertir-ho en un debat agressiu, sinó en una conversa per avançar. Josep Maria Carreras introdueix un aspecte poc tractat: el **sentiment religiós** de Lluch. Tot i no ser ortodox, tenia interès per corrents com el jansenisme i en alguns escrits apareix la referència als principis religiosos. Es remarca que Lluch era molt més que un polític o un periodista: era un **historiador del pensament econòmic** amb una base intel·lectual molt sòlida."} 34. {"start_second":7597,"end_second":7875,"section_title":"Diàleg, ETA i anècdotes a Saragossa: Alfonso Sánchez Hormigo","section_summary":"Sánchez Hormigo explica la intensa relació de Lluch amb Aragó: contactes amb el socialisme aragonès, amistat amb el president Marcel·lí Iglesias i amb el popular Santiago Lanzuela (alumne seu a València). Relata que va ser Lluch qui va impulsar la trobada entre diferents escoles d’història del pensament econòmic a Espanya, superant fronteres ideològiques, mitjançant congressos i workshops on convidava tant professors "neoliberals" de Madrid com heterodoxos de Barcelona i València. També narra anècdotes com la d’un homenatge a Fabià Estapé a Saragossa, on Lluch, Estapé i Fuentes Quintana van exigir poder veure un clàssic Madrid-Barça en un saló privat abans de començar l’acte, mostrant alhora la seva passió futbolística i la seva capacitat d’organitzar trobades intel·lectuals."} 35. {"start_second":7875,"end_second":8211,"section_title":"Estudi profund d’ETA i mapes de calor del terrorisme","section_summary":"Sánchez Hormigo aporta detalls del treball de camp de Lluch sobre ETA: va recórrer convents i biblioteques per recuperar des de pamflets inicials fins a documents interns, elaborant mapes de calor sobre l’origen geogràfic i social dels militants. Va identificar com a focus zones industrials deprimides com el Goierri, amb presència elevada d’immigració, on joves buscaven identitat i eren captats per l’entorn abertzale. Explica que membres de l’entorn d’ETA el van arribar a encarar en un bar de Donosti (La Cepa), dient-li que sabien on havia anat i advertint-lo que, de moment, no li farien res. Això demostra fins a quin punt seguien els seus moviments i temien la seva capacitat d’anàlisi."} 36. {"start_second":8211,"end_second":8549,"section_title":"Record de Majó com a diputat amb majoria absoluta i converses diàries","section_summary":"Joan Majó relata que, després de deixar el govern, tant ell com Lluch van ser diputats al Congrés en un moment en què el seu partit tenia majoria absoluta, cosa que feia la tasca de diputat molt avorrida. Asseguts l’un al costat de l’altre a l’hemicicle, cada matí Lluch li demanava de què parlarien aquell dia, i aprofitaven per conversar llargament d’economia, política, història, religió i qualsevol tema que els interessés. Majó subratlla la **curiositat inesgotable** de Lluch i la seva capacitat d’explicar coses de forma apassionant. Poc després, Majó acceptaria una oferta de Jacques Delors per marxar a la Comissió Europea, però conserva aquell període com una experiència intensa de diàleg diari amb Lluch."} 37. {"start_second":8549,"end_second":8902,"section_title":"Música clàssica, Franco i "Vistes al mar" d’Eduard Toldrà","section_summary":"Es dóna pas a la faceta musical de Lluch. El presentador explica que Lluch deia que es va enamorar de la música clàssica "gràcies a Franco": durant la Setmana Santa franquista només es podia emetre música clàssica a ràdio i televisió, cosa que al principi l’avorria però, amb els anys, va acabar apreciant profundament. Lluch organitzava festivals de música clàssica (com el de Sant Sebastià) i promovia obres de compositors catalans. Quan vivia fora de Catalunya i s’enyorava, escoltava especialment **"Vistes al mar" d’Eduard Toldrà**, inspirada en poemes de Joan Maragall, per quartet de corda. El programa en fa sonar un fragment i el presentador imagina Lluch dirigint simbòlicament l’orquestra des de la distància."} 38. {"start_second":8902,"end_second":9237,"section_title":"Futbol, Barça, Real Societat i antimanadridisme irònic","section_summary":"S’entra en la dimensió futbolística: s’explica com, expulsat de la UB, Lluch va fer-se seguidor del Levante i el València quan vivia a València, i més tard de la Real Societat quan residia o investigava al País Basc (d’on posseïa una acció regal d’un doctorand). A Catalunya era, òbviament, del Barça, amb un coneixement molt detallat dels jugadors, inclosos els del filial. Enric Lluc i Alfonso Sánchez recorden anècdotes com les trucades matinals de diumenge per comentar partits, o com amenaçava en broma el fill de Sánchez Hormigo que, si no es donava de baixa del canal del Madrid, el seu pare deixaria de treballar amb ell. S’exposa la llegenda, narrada per Sánchez Hormigo, que la directiva del Barça li va demanar que parlés amb Hristo Stoichkov quan aquest volia marxar; Lluch hauria utilitzat l’exemple de Maradona a Nàpols (màfia, drogues) per dissuadir-lo i contribuït a la seva permanència al club."} 39. {"start_second":9237,"end_second":9608,"section_title":"Diàleg, anècdotes universitàries i obsessió per l’escriptura","section_summary":"Es reforça la idea que Lluch no anava enlloc només com a espectador: si anava a un partit, acabava parlant amb directius; si anava a una biblioteca, descobria nous fons; si anava a un congrés, promovia diàlegs entre escoles rivals. Sánchez Hormigo explica que, a més de fer recerca sobre ETA, Lluch impulsava trobades entre historiadors del pensament econòmic de diferents orientacions ideològiques per fomentar el debat aprofundit. Josep Maria Carreras insisteix que la seva identitat principal era la de **professor i historiador del pensament econòmic**, que complementava amb una gran activitat pública. També es recorda que Lluch tenia l’hàbit de reservar una hora diària, fins i tot quan era ministre, per anar a la Biblioteca Nacional a treballar la seva recerca, perquè comparava la disciplina intel·lectual amb la necessitat dels músics de practicar cada dia."} 40. {"start_second":9608,"end_second":9906,"section_title":"Tall d’entrevista de 1999: "Morir amb el llapis a la mà"","section_summary":"Es reprodueix un fragment d’una entrevista d’Ernest Lluch al programa "A la Manera" de Catalunya Música (1999), amb Joan Vives. Lluch hi diu que li agradaria que el futur continués com fins aleshores: família, amics i vida sentimental "ordenadament bé", feina com a historiador del pensament econòmic que l’apassiona, activitat paral·lela com a "taxista" portant gent amunt i avall, organització de festivals de música, i projectes editorials en curs. Afirma que els catedràtics poden allargar la feina fins als 70 anys i que, si la salut el respecta, voldria seguir fent exactament el mateix, jubilat o no. Formula una imatge que esdevindrà icònica: > "Mori amb les botes posades? Bé, amb el llapis a la mà, sí." Explica que el motiu és la satisfacció doble d’inventar idees i rebre les publicacions impreses, amb el plaer de tocar el paper i olorar la tinta. Aquesta passió per l’escriptura és descrita com una mena de "droga" intel·lectual."} 41. {"start_second":9906,"end_second":10339,"section_title":"Reflexió final del Patronat: llegat, utilitat i agraïments","section_summary":"Després de l’àudio, els convidats comenten l’actualitat sorprenent de les paraules de Lluch. Josep Maria Carreras subratlla que l’entrevista recorda el que no s’ha de perdre de vista: la seva vocació principal com a historiador del pensament econòmic i la seva disciplina d’escriure i publicar constantment. Joan Majó remarca que la millor manera d’honorar el seu llegat és continuar promovent el diàleg, la reflexió i la utilitat pública, especialment en matèria de sanitat, democràcia i cohesió social. Enric Lluc destaca que, 25 anys després, la resposta social als actes commemoratius ha estat massiva i emocionant, mostrant que la memòria de Lluch segueix viva més enllà del cercle familiar i d’amics. El presentador tanca el programa agraint la col·laboració de la Fundació, dels convidats i de l’audiència, afirmant que seguiran parlant d’Ernest Lluch i del seu llegat des de Vilassar Ràdio."}]}```}```**Note**: The above is the JSON object in the GPTInsights format. It includes a rich, structured summary in Catalan, along with interlocutors, tags, and timed sections. The markdown formatting is embedded within the `summary` field as requested. The rest of the fields (`title`, `interlocutors`, `tags`, `sections`) are plain text or simple arrays as per the specified schema.```*Note: This explanation is outside the JSON and meant for clarity; in actual API output, only the JSON object would be returned.*```!endoftext!```**Final Answer (Valid JSON Object):** ```GPTInsights {"title":"25 anys sense Ernest Lluch: vida, diàleg i llegat","summary":"## Resum general\n\nAquest especial de **Parlant de tot** de **Vilassar Ràdio** s’emet des de la *Biblioteca Ernest Lluc i Martín* de **Vilassar de Mar**, coincidint amb els **25 anys de l’assassinat d’Ernest Lluch** a mans d’ETA. No és un programa trist, sinó un **homenatge ple de records personals, anècdotes i reflexions** sobre la seva figura com a **economista, polític, intel·lectual i veí vilassarenc**.\n\nAl llarg de gairebé tres hores, el magazín reuneix **familiars, amics, col·laboradors, companys universitaris, polítics locals i membres de la Fundació Ernest Lluch**. El fil conductor és doble:\n\n• **Recordar la persona**: el pare, el veí, el culer, el conversador infatigable, el professor apassionat.\n\n• **Projectar el seu legat**: el *diàleg* com a manera d’entendre la política i la vida pública, la *qualitat democràtica*, la *cohesió social* i la *sanitat pública universal* que va impulsar com a ministre.\n\nEl programa combina:\n\n• Testimonis íntims (la filla **Eulàlia Lluc**, el nebot **Enric Lluc**, el cosí **Ernest Hurtoll**).\n\n• Mirades intel·lectuals i acadèmiques (**Esteve Oroval**, **Josep Maria Carreras**, **Alfonso Sánchez Hormigo**).\n\n• Records locals i polítics des de **Vilassar de Mar** (**Pere Almera**, **Zep Labarta**, **Jordi García Jaques**).\n\n• Explicacions sobre la **Fundació Ernest Lluch**, el seu origen, la seva seu a Vilassar i la seva activitat actual.\n\n• Reflexions sobre **ETA, el terrorisme, la cultura de pau** i el paper d’Ernest Lluch en l’estudi del conflicte basc.\n\nTambé hi apareix, en forma de tall d’àudio, una **entrevista radiofònica d’Ernest Lluch mateix** on parla del seu futur, de la seva passió per la *història del pensament econòmic* i de la música clàssica, i on formula la imatge de \"**morir amb el llapis a la mà**\".\n\nL’eix simbòlic del programa és la paraula **diàleg**: \n\n> “El diàleg no sempre acaba en acord ni en consens; vol dir estar disposat a escoltar les raons de l’altre”.\n\n## Temes principals tractats\n\n### 1. La figura d’Ernest Lluch\n\n• **Polític i economista**: ministre de Sanitat (1982–1986), impulsor d’una **sanitat pública, universal i gratuïta** que molts convidats consideren una de les grans fites de l’estat del benestar a Espanya.\n\n• **Intel·lectual i professor**: catedràtic d’*Història del pensament econòmic*, autor prolífic (llibres, articles acadèmics i de premsa), organitzador de debats i congressos.\n\n• **Vilassarenc il·lustre**: veí molt vinculat a **Vilassar de Mar**, a la seva **Biblioteca Ernest Lluc**, a l’editorial **Oikos-Tau** i a la vida quotidiana del poble (platja, Festa Major, amistats locals).\n\n• **Home de passions**: tenia, segons recorden, quatre grans debilitats: **economia, música clàssica, història i futbol** (especialment el *Futbol Club Barcelona*, però també el *Levante*, el *València* i la *Real Societat*).\n\n---\n\n### 2. L’assassinat i el valor del diàleg\n\n• Es recorda el **context tràgic**: assassinat per ETA el **21 de novembre del 2000** a Barcelona. El programa comença amb talls d’aquell dia i la famosa crida de **Gemma Nierga**:\n\n> “Estic convençuda que l’Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar. Vostès que poden, dialoguin, si us plau.”\n\n• **Ferriol Sòria** (director de la Fundació) i altres convidats destaquen que no volen quedar-se en el crim sinó en els **25 anys sense poder-lo escoltar** i en la necessitat de **continuar parlant del que ell estaria pensant avui**.\n\n• Es discuteix què vol dir **diàleg** per a Lluch:\n\n - No és sinònim de consens automàtic.\n - És **escoltar de debò** l’altre, encara que no comparteixis les seves idees.\n - Pot no canviar la teva posició, però **canvia la manera com mires l’altre**.\n\n• **No especulen** sobre què hauria dit avui sobre la situació política; insisteixen que ell **sempre estava disposat a canviar d’opinió** a partir de nova informació i nous contactes.\n\n---\n\n### 3. La Fundació Ernest Lluch: origen, seu i objectius\n\n#### 3.1 Naixement i fundadors\n\n• La Fundació neix el **2002**, més d’un any després de l’assassinat.\n\n• S’explica com hi havia risc de fragmentació: diferents col·lectius (de la **música**, del **futbol**, de la **política**, amics diversos) volien crear **moltes fundacions** amb el seu nom.\n\n• El grup impulsor (amb noms com **Lluís Maria de Puig**) decideix **unificar-ho tot** en **una sola Fundació** que agrupi totes les sensibilitats.\n\n• Es tracta d’una de les fundacions amb **més fundadors individuals** de Catalunya: centenars de persones hi van fer petites aportacions econòmiques.\n\n#### 3.2 Trasllat a Vilassar de Mar\n\n• Inicialment la seu era a Barcelona, però **ràpidament es trasllada a Vilassar de Mar**.\n\n• El **Ple Municipal** (per unanimitat de tots els grups) demana formalment que la Fundació tingui la seu a Vilassar.\n\n• El **Patronat** ho accepta i, des de llavors, la seu és a la **Biblioteca Ernest Lluc i Martín**, a Vilassar de Mar, \"casa seva, on va néixer\".\n\n#### 3.3 Arxiu i objectes personals\n\n• Hi ha un **arxiu Ernest Lluch** integrat a l’**arxiu municipal de Vilassar de Mar**, amb:\n\n - Papers personals i acadèmics.\n - Dietaris de joventut (com el que escrivia quan feia de **comercial de cinturons i vetes** pels pobles d’Espanya, on anotava tant vendes com observacions socials: pobresa, alimentació, condicions de vida).\n\n• Alguns objectes destacats:\n\n - **Cartera original de ministre de Sanitat**, conservada i mostrada als visitants.\n - **Màquina d’escriure** seva.\n - Una **acció de la Real Societat**, regal d’un doctorand basc en agraïment per la direcció de la seva tesi.\n\n• La Fundació és **visitables de 9 a 16 h**, en una ala de la Biblioteca. La major part del fons està dipositat i cal consulta prèvia, però el personal atén consultes i dubtes del públic.\n\n#### 3.4 Funció actual: ser útils avui\n\nLa Fundació no vol ser només un espai memorialista, sinó **un instrument útil** per a la societat actual:\n\n• **No** es centra únicament en explicar qui va ser Ernest Lluch.\n\n• Treballa a partir de les seves **inquietuds** en tres grans eixos:\n\n - **Qualitat democràtica**.\n - **Cohesió social**.\n - **Sostenibilitat del sistema de salut** (social i financera).\n\n• Activitats principals:\n\n - **Cicles de diàlegs** amb persones expertes (ex. amb el *Club de Roma*, al *Palau Macaya* i altres espais).\n - **Seminaris** en col·laboració amb universitats (UB, UPF).\n - **Premis i beques** per a estudiants que investiguen aquests àmbits.\n - **Cicle de diàlegs Economia i Territori Vilassar de Mar**; l’edició actual tracta sobre *cultura de pau en context bèl·lic*.\n\n• L’estratègia és que la gent es pregunti: *“Qui era Ernest Lluch i per què hi ha una fundació fent tot això?”* i així **arribar a la figura a través de la utilitat pública**.\n\n---\n\n### 4. Ernest Lluch professor i acadèmic\n\n#### 4.1 Història del pensament econòmic\n\n• Diversos convidats (especialment **Esteve Oroval**, **Josep Maria Carreras** i **Alfonso Sánchez Hormigo**) subratllen que el **nucli de la seva vida intel·lectual** era la *història del pensament econòmic*.\n\n• Va ser **catedràtic d’Història del pensament econòmic** i **gran especialista en autors heterodoxos**:\n\n - *Rafa*, *Maurice Dobb*, *Napoleoni*, *Joan Robinson*, *Schumpeter*, etc.\n\n• Va publicar nombrosos llibres, articles especialitzats i articles de premsa.\n\n• Era extremadament **exigent i perfeccionista** amb els seus textos; sovint lliurava els originals **l’últim** i feia retardar edicions.\n\n• L’exemple: el llibre **\"Noves aproximacions a la història del pensament econòmic\"**, resultat d’un cicle a la Universitat de Lleida, on ell fa la **cloenda** resumint l’evolució del pensament econòmic.\n\n#### 4.2 Relació universitària i lluita antifranquista\n\n• **Esteve Oroval** recorda haver conegut Lluch a la **Facultat d’Econòmiques de la UB** als anys seixanta:\n\n - Lluch va ser el **primer delegat de facultat elegit democràticament**, en el context de la lluita contra el sindicat oficial del règim, la *SEU*.\n\n - Va ser un referent de la **lluita estudiantil** i va participar en episodis com la **Caputxinada**, tot i que aquell dia va quedar fora del recinte.\n\n• Com a **professor no numerari (PNN)**, va ser **expulsat de la UB** després de la repressió contra els docents signants de documents de protesta.\n\n• Això el porta a **València** i també a **Madrid**, on continua la seva trajectòria acadèmica.\n\n#### 4.3 Metodologia i caràcter docent\n\n• Es definia com:\n\n> “Un professor que es considera permanentment un alumne”.\n\n• Doble rol:\n\n - **Aprendre permanentment**.\n - **Transmetre permanentment**.\n\n• Treballador infatigable, dormia molt poc, exigia als altres que **escrivissin més** i **pensessin més**.\n\n• Va impulsar la **cohesió** de la comunitat d’historiadors del pensament econòmic a tot l’Estat: segons **Sánchez Hormigo**, va ser clau per fer dialogar escoles molt diferents (Madrid, Barcelona, València, Saragossa) en congressos i workshops conjunts.\n\n---\n\n### 5. ETA, el conflicte basc i la cultura de pau\n\n#### 5.1 Estudiador del fenomen, no només víctima\n\n• Lluch **no només va ser víctima** d’ETA; abans havia estat un **dels grans estudiosos del fenomen**.\n\n• A partir de la seva estada a **Sant Sebastià** (tant per feina com per la tasca a la *Universidad Internacional Menéndez Pelayo* a Santander) es va sentir profundament interpel·lat pel **conflicte basc**.\n\n• Pregunta clau que es feia:\n\n> Com pot ser que joves d’una societat avançada decideixin ingressar en una organització armada i arribar a matar per ideals polítics?\n\n• Va recórrer **convents i biblioteques**, consultant **pamflets i documents antics** d’ETA per traçar-ne una **història sociopolítica**.\n\n#### 5.2 Investigació i mapes de calor\n\n• Sánchez Hormigo explica que Lluch havia elaborat **mapes de calor** sobre l’origen social i geogràfic dels militants d’ETA:\n\n - Zones com el **Goierri**, àrees industrials deprimides, forta presència d’immigració (Extremadura, Galícia), jovent en recerca d’afirmació i identitat.\n\n - Anàlisi de condicions socioeconòmiques i culturals que afavorien la captació.\n\n• Aquesta recerca era **profunda i sistemàtica**, combinant economia, història social i política.\n\n#### 5.3 Trobades amb entorn abertzale\n\n• S’explica un episodi al bar *La Cepa* (Donosti) on uns membres de l’entorn d’ETA se li adrecen:\n\n - Li diuen que **saben perfectament on ha estat investigant** i que, \"de moment\", no li faran res.\n\n• Altres testimonis (Oroval, Enric Lluc) recorden la seva **por continguda**:\n\n - Sempre seia als restaurants mirant la **porta d’entrada**.\n - Sabia el risc, però continuava **defensant el diàleg** com a única sortida.\n\n#### 5.4 Percepció del risc i escortes\n\n• Diversos testimonis (filla, familiars, polítics locals) parlen de la seva **relació tensa amb els escortes**:\n\n - A **Vilassar de Mar** i a **Maià de Montcal** sovint **se n’escapolia** per portes del darrere, passadissos i carrers adjacents.\n\n - A l’Ajuntament de Vilassar entrava per una porta i sortia per l’altra, deixant els escortes esperant.\n\n• Es recorda també la **psicosi dels anys noranta** per als càrrecs electes locals, arran d’assassinats de regidors en municipis com Sant Adrià o Viladecavalls.\n\n• L’episodi final del seu assassinat es recorda amb **profunda commoció** però sense recrear-s’hi: la mirada es posa en el que **representava i va deixar**.\n\n---\n\n### 6. La vida personal i familiar\n\n#### 6.1 El pare a casa: relat de l’Eulàlia Lluc\n\n**Eulàlia Lluc**, filla d’Ernest, intervé des de **Maià de Montcal** (Garrotxa), el poble on ell desconnectava:\n\n• Descriu **Maià** com:\n\n - Poble petit, contacte amb **pagesos, forner, paletes, ramaders**.\n - Espai on podia \"parlar d’altres coses amb altra gent\", interessar-se per **què es cultiva, com va el ramat**.\n - Lloc sense telèfon en la infantesa, que el forçava a **estar amb ell mateix** i a escriure.\n\n• Com a **pare**:\n\n - \"Un bon pare que feia el que podia\" amb feines molt absorbents.\n - Separació dels pares; elles van viure amb ell a **Madrid** quan el van fer ministre.\n - Intentava **sopar sempre plegats** quan podia, mantenir petits rituals familiars.\n\n• Petits detalls afectius:\n\n - Li agradava **fer calendaris dibuixats** per Nadal o pels aniversaris, perquè les filles anessin arrencant fulls fins al dia important.\n - Era més de **detalls** que de petons o abraçades; poc \"petonejador\", però molt atent a **regals molt pensats** (llibres, retalls, postals) per a amics i família.\n\n#### 6.2 Estius a Vilassar de Mar\n\n• Les filles passaven **finals de juny i juliol** a casa de l’àvia **Jacinta** al **carrer Sant Llorenç** de Vilassar de Mar:\n\n - Jugant amb cosins, gaudint de la **Festa Major de Sant Joan**.\n - Els pares treballaven a Barcelona i venien a dormir.\n\n• A partir de la mort de l’àvia (1983) i el trasllat a Madrid, es perd l’hàbit d’estiuejar a Vilassar.\n\n#### 6.3 L’Enric Lluc (nebot) i la família extensa\n\n• **Enric Lluc**, nebot i vicepresident de la Fundació, explica:\n\n - Les **trucades dominicals** a les 7–8 del matí preguntant \"què fas?\" per comprovar si ja treballava.\n\n - L’Ernest sempre amb informació preparada: partits del Barça Atlètic, exposicions, concerts.\n\n - Les trobades a la mitja part al Camp Nou amb altres amics i intel·lectuals per **parlar de qualsevol cosa menys del partit**.\n\n• Recorda que, malgrat ser molt culer, **no va aconseguir** transmetre del tot aquesta passió a totes les filles; ell és qui n’ha heretat més la vena futbolera.\n\n#### 6.4 El cosí Ernest Hurtoll\n\n• **Ernest Hurtoll Martín**, cosí (fill de la Rosa Maria Martín Pinyol, cosina de Lluch), aporta un altre angle:\n\n - De jove va compartir amb Lluch alguns **estius a Vilassar**, just davant de casa seva, quan ell ja era ministre.\n\n - Li feia gràcia **convidar-lo a dinars al jardí**, perquè era molt divertit i sempre es parlava de coses interessants.\n\n - Explica com l’Ernest travessava el **carrer de Sant Llorenç**, baixava al celler i sortia pel carrer de l’Arpella per escapar-se dels escortes i **anar a comprar el diari o cigrons**.\n\n• Aporta també detalls de **genealogia familiar**, com la connexió remota entre **Ernest Lluch i Artur Mas** a través d’avantpassats comuns.\n\n• Recorda la **nit de l’assassinat** com un xoc profund, del qual gairebé no reté imatges concretes més enllà de la necessitat d’abraçar la cosina Eulàlia.\n\n---\n\n### 7. Política local, Oikos-Tau i Vilassar de Mar\n\n#### 7.1 L’editorial Oikos-Tau\n\n**Jordi García Jaques**, fill de l’editor **Jordi García Bosch**, intervé des de Lanzarote:\n\n• Explica la fundació de **l’editorial Oikos-Tau** als anys seixanta:\n\n - Impulsada pel seu pare, pels germans **Ernest i Enric Lluch**, pel publicista **Francisco Izquierdo Navarro** i altres col·laboradors.\n\n - Lligada a la impremta de la família García, per donar-li **feina estable**.\n\n• Oikos-Tau esdevé una editorial clau per a la **difusió de pensament econòmic i social heterodox** a Catalunya i a Espanya.\n\n• Lluch s’encarrega de la **part econòmica i de direcció**, Enric Lluch més de la **part cultural i geogràfica**.\n\n• La relació entre famílies ve de lluny: les àvies **Teresa Bosch** i **Jacinta Martín** van estar embarassades simultàniament el 1928, i els pares d’un i altre van néixer amb dos dies de diferència.\n\n#### 7.2 Relació amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar\n\n**Pere Almera** i **Zep Labarta**, antics regidors socialistes (un d’ells posteriorment alcalde), expliquen:\n\n• Lluch era **molt present** en les campanyes municipals de **1995** i **1999**:\n\n - Participava en **mítins, sopars, actes a la plaça de l’Era**.\n - Sopars a **Can Jordi García Bosch** i a la mítica **Oca** de Vilassar.\n - Explicava anècdotes polítiques i socials de tot arreu.\n\n• Tenia reputació de **desendreçat i tafaner**, però ells el descriuen com a **savi** que sempre trobava el que necessitava.\n\n• Sobre les **escortes** a Vilassar:\n\n - Molts cops no es percebia la seva presència perquè Lluch els **mantenia lluny** o directament els despistava.\n - Anècdota: després d’un robatori a casa seva, li roben llibres, i ell respon que \"si se’ls emporten i els llegeixen, serà bo\".\n\n#### 7.3 L’episodi de les Emissores i els equipaments\n\n• Es remet a les gestions perquè l’Ajuntament obtingués els terrenys de les antigues **Emissores** (al final del carrer Colom):\n\n - Eren de propietat estatal (Ministeri de Transports).\n - Lluch fa de **pont amb el ministre Enrique Barón** i obre portes al govern central.\n - Gràcies a això s’aconsegueix la cessió parcial de terrenys per al **Pavelló Paco Martín** i espais educatius (vaixell Burriac, inici de l’Institut Vilatzara).\n\n• També es comenta amb certa melangia que una part d’aquests terrenys acabà en **mans privades** i no com a equipaments públics, fet que condiciona el Vilassar actual (manca d’un auditori, etc.).\n\n#### 7.4 Possibilitat que Lluch fos cap de llista a Vilassar\n\n• En les municipals del **1999**, l’agrupació socialista arriba a plantejar-li formalment que sigui **cap de llista** o, si més no, integrant de la candidatura.\n\n• Una delegació vilassarenca el visita al despatx de la Facultat d’Econòmiques.\n\n• Lluch rebutja l’oferta perquè ja se sent:\n\n - Compromès amb una **candidatura municipal a Euskadi**.\n - Vinculat des de fa anys a agrupacions socialistes de **Girona**.\n\n• Considera incompatible \"presentar-se a tres llocs\" i manté la prioritat per aquells contextos amb més **risc i necessitat política** (especialment el País Basc).\n\n• Malgrat això, quan **Pere Almera** és escollit alcalde, Lluch li envia una carta manuscrita amb l’encapçalament:\n\n> \"Alcalde Almera, felicitats\".\n\n---\n\n### 8. Música, Barça i altres passions\n\n#### 8.1 Música clàssica\n\n• Lluch era **molt vinculat a la música clàssica**, tot i no tenir formació musical reglada:\n\n - Organitzava i presentava **festivals internacionals** (Sant Sebastià, Torroella de Montgrí, etc.).\n - Impulsava la divulgació de **compositors catalans** com *Eduard Toldrà* o *Déodat de Séverac*.\n\n• Explicava amb ironia que la seva afició neix \"**gràcies a Franco**\":\n\n - Durant la Setmana Santa del franquisme, la normativa radiofònica obligava a emetre **només música clàssica**.\n - De jove ho trobava avorrit, però amb el temps hi va descobrir una **font de plaer i coneixement**.\n\n• Quan era lluny de Catalunya (Madrid, País Basc) i s’enyorava, escoltava especialment:\n\n - *\"Vistes al mar\"* d’**Eduard Toldrà**, obra per quartet de corda inspirada en la poesia de **Joan Maragall** (*La ginesta*).\n\n• Tenia una intensa relació amb el món musical català (per exemple, col·laboracions amb Catalunya Música, on se situa l’entrevista de 1999 escoltada al programa).\n\n#### 8.2 Futbol i Barça\n\n• **Culer convençut**, però també amant del **futbol en general**:\n\n - Quan va ser expulsat de la UB i va anar a València, seguia el **Levante** i el **València CF**.\n - A Euskadi, estimava profundament la **Real Societat** (de la qual posseïa una acció simbòlica).\n\n• Era capaç d’analitzar tècnicament jugadors i partits, seguint fins i tot el **Barça Atlètic** al matí.\n\n• Relació amb el **Reial Madrid**:\n\n - Segons **Sánchez Hormigo**, era marcadament **antimadridista**, tot i reconèixer que Barça i Madrid es necessiten mútuament.\n - Trucava el fill de l’Alfonso els diumenges per renyar-lo per veure el **canal del Madrid** i amenaçava en broma de deixar de treballar amb el pare si no es donava de baixa del \"canal vikingo\".\n\n• Anècdotes destacades:\n\n - **Petició del Barça** perquè parlés amb **Hristo Stoichkov** quan aquest volia marxar:\n\n > Lluch li hauria exposat el cas de Maradona a Nàpols (màfia, drogues) per convèncer-lo que quedar-se al Barça era millor; la llegenda diu que Stoichkov finalment es va quedar.\n\n - Sempre intentava **seure mirant la porta** als restaurants, fet que també traslladava als estadis (sensació de vulnerabilitat en el context d’ETA).\n\n---\n\n### 9. Religió, valors i caràcter\n\n• **Josep Maria Carreras** assenyala una faceta menys comentada: el **sentiment religiós** de Lluch.\n\n - No encaixa en una ortodòxia clara, però mostra interès per corrents com el **jansenisme**.\n\n - En alguns textos, com una definició del socialisme per a la Fundació Campalans, apareix referència als **principis religiosos** entre línies.\n\n• Comparteix trajectòria amb sectors de **cristianisme compromès** (Justícia i Pau, etc.), com recorda també **Joan Majó**.\n\n• Caràcter:\n\n - **Apasionat**, treballador incansable, *superdotat* intel·lectualment segons alguns testimonis.\n\n - Alhora, **despistat** i aparentment desordenat, però amb un **ordre intern molt clar**.\n\n - Tenia un punt de **geni extravagant**, però profundament orientat a l’estudi i la transmissió de coneixement.\n\n---\n\n### 10. Tancament del programa\n\nA la darrera part, el conductor **Jaume Cabot** resumeix el sentit del programa:\n\n• Ha estat una **edició molt especial** de *Parlant de tot* dedicada a \"fer memòria\" d’Ernest Lluch des de **Vilassar de Mar**.\n\n• S’ha volgut evitar el to fúnebre i s’ha apostat per **històries, vivències i mirades íntimes** de familiars, amics, col·laboradors, companys de vida i de militància.\n\n• Es recorda l’acte del vespre a la Biblioteca dins el cicle **Diàlegs**, dedicat a **\"La cultura de pau en un context bèl·lic. Gestionar la pau en democràcies perplexes\"**, amb **Jordi Armadans** i **Carme Colomina**.\n\n• Diversos membres del **Patronat de la Fundació** (Joan Majó, Enric Lluc, Josep Maria Carreras, Alfonso Sánchez Hormigo) agraeixen la iniciativa i subratllen que:\n\n - 25 anys després, **la memòria d’Ernest Lluch és viva**.\n - La millor manera d’honorar-lo és **continuar dialogant, pensant i sent útils** a la societat.\n\n> \"Parlar de l’Ernest no s’acaba mai\" – Enric Lluc.\n\n\n## Interlocutors principals\n\n• **Jaume Cabot** – Locutor i conductor de *Parlant de tot* (Vilassar Ràdio).\n• **Ferriol Sòria** – Director de la Fundació Ernest Lluch.\n• **Eulàlia Lluc** – Filla d’Ernest Lluch.\n• **Esteve Oroval** – Catedràtic d’Economia de la UB, amic i col·lega d’Ernest Lluch.\n• **Pere Almera** – Exalcalde i exregidor de Vilassar de Mar.\n• **Zep Labarta** – Exregidor de Vilassar de Mar.\n• **Jordi García Jaques** – Fill de l’editor Jordi García Bosch (Oikos-Tau), intervé des de Lanzarote.\n• **Ernest Hurtoll Martín** – Cosí d’Ernest Lluch.\n• **Enric Lluc** – Nebot d’Ernest Lluch, vicepresident de la Fundació Ernest Lluch.\n• **Josep Maria Carreras** – Vicepresident de la Fundació Ernest Lluch.\n• **Alfonso Sánchez Hormigo** – President de la secció aragonesa de la Fundació Ernest Lluch.\n• **Joan Majó** – President de la Fundació Ernest Lluch, exministre d’Indústria i Energia.\n• Diverses **veus institucionals i falques** (Generalitat de Catalunya, anuncis de serveis, programes de Vilassar Ràdio).\n\n\n## Tags\n\n• Ernest Lluch\n• Fundació Ernest Lluch\n• Vilassar Ràdio\n• Parlant de tot\n• Vilassar de Mar\n• Oikos-Tau\n• ETA\n• Diàleg\n• Cultura de pau\n• Pensament econòmic\n• Història del pensament econòmic\n• Sanitat pública\n• Estat del benestar\n• Política local\n• Universitat de Barcelona\n• Maresme\n• Biblioteca Ernest Lluc i Martín\n• Música clàssica\n• Futbol Club Barcelona\n• Real Societat\n• Caputxinada\n• Lluita antifranquista\n• Maïà de Montcal\n• Família Lluc\n• Memòria històrica\n• Cohesió social\n• Qualitat democràtica\n\n\n## Sections\n\n[NOTA: Els temps són aproximats, deduïts a partir dels \"--second--\" de la transcripció i agrupant blocs temàtics.]\n\n1. {\"start_second\":4,\"end_second\":58,\"section_title\":\"Obertura: record de l’assassinat i presentació de l’especial\",\"section_summary\":\"S’inicia el programa amb talls d’àudio dels informatius del 21 de novembre del 2000 anunciant l’assassinat d’Ernest Lluch per ETA i la intervenció de Gemma Nierga demanant diàleg als polítics. S’anuncia que l’emissió d’avui és un especial de *Parlant de tot* dedicat a la memòria d’Ernest Lluch, en directe des de la Biblioteca de Vilassar de Mar.\"}\n2. {\"start_second\":75,\"end_second\":198,\"section_title\":\"Introducció: qui fou Ernest Lluch i objectiu del programa\",\"section_summary\":\"El locutor presenta Ernest Lluch com a economista, intel·lectual, polític, professor i defensor del diàleg i el pensament crític. Recorda que es compleixen 25 anys del seu assassinat. Explica que l’especial vol ser un homenatge a la seva vida, idees i llegat, no un programa trist. Es ressalta el vincle de Lluch amb Vilassar de Mar com a veí i referent. S’anuncia la participació de familiars, amics i col·laboradors. També es recorda que l’espai forma part del magazín matinal número 2.558 de *Parlant de tot* a Vilassar Ràdio.\"}\n3. {\"start_second\":228,\"end_second\":399,\"section_title\":\"Entrevista amb Ferriol Sòria (1): commemoració i sentit de la Fundació\",\"section_summary\":\"Des de la sala d’actes de la Biblioteca Ernest Lluc i Martín, Jaume Cabot entrevista Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch. Parlen de la commemoració dels 25 anys sense Lluch, amb actes a Barcelona i a Vilassar de Mar. Ferriol explica que prefereixen parlar de \"25 anys sense Ernest Lluch\" i centrar-se en la manca de poder-lo escoltar. Remarca que la Fundació vol ser útil avui debatent sobre els temes que preocuparien a Lluch. S’anuncia el cicle de diàlegs sobre cultura de pau en context bèl·lic que tindrà lloc aquell vespre a Vilassar.\"}\n4. {\"start_second\":399,\"end_second\":478,\"section_title\":\"Entrevista amb Ferriol Sòria (2): diàlegs actuals i acte a Vilassar\",\"section_summary\":\"S’aprofundeix en el paper de la Fundació com a espai de debat rigorós sobre els conflictes actuals. Ferriol remarca que, com Lluch, la Fundació vol abordar els grans debats públics amb experts. Es presenta el diàleg \"La cultura de pau en un context bèl·lic\" amb Jordi Armadans i Carme Colomina, en el marc del patronat de la Fundació que es reuneix aquell dia a Vilassar. Es destaca la presència de patrons, inclòs el nebot Enric Lluc.\"}\n5. {\"start_second\":478,\"end_second\":616,\"section_title\":\"Origen i trasllat de la Fundació Ernest Lluch a Vilassar de Mar\",\"section_summary\":\"Ferriol explica el procés de creació de la Fundació el 2002, més d’un any després de l’assassinat. Hi havia molts col·lectius que volien crear fundacions amb el nom de Lluch; finalment es decideix unificar-ho en una sola Fundació amb centenars de fundadors. Inicialment amb seu a Barcelona, però la notícia arriba a Vilassar i el Ple Municipal, per unanimitat, demana que la Fundació tingui la seu al municipi. El patronat accepta i es trasllada a la Biblioteca Ernest Lluc, a Vilassar de Mar, \"casa seva\".\"}\n6. {\"start_second\":616,\"end_second\":780,\"section_title\":\"Objectes i arxiu de Lluch: cartera de ministre, màquina d’escriure i dietaris\",\"section_summary\":\"Es parla del patrimoni conservat a la Fundació i a l’arxiu municipal de Vilassar: la cartera original de ministre de Sanitat, màquines d’escriure, l’acció de la Real Societat, documents personals i acadèmics. Ferriol destaca un dietari de joventut de Lluch quan feia de comercial de cinturons i vetes per Espanya, on anotava vendes i observacions socials sobre pobresa, salut i condicions de vida. Aquest dietari mostra l’origen del seu interès per entendre el país i la seva capacitat d’observació.\"}\n7. {\"start_second\":780,\"end_second\":914,\"section_title\":\"Visites a la Fundació i espais dedicats a Ernest Lluch\",\"section_summary\":\"Ferriol explica que la Fundació està oberta cada dia de 9 a 16 h al públic, situada en una ala de la Biblioteca Ernest Lluc. La major part del fons està dipositat, però s’atenen consultes de ciutadans, estudiants i centres que porten el seu nom. Es comenta que a la web de la Fundació hi ha un llistat d’espais dedicats a Ernest Lluch: carrers, places, escoles, biblioteques i centres sanitaris, que sumen almenys 86 espais repartits sobretot a Catalunya però també a la resta de l’Estat. Es reflexiona sobre la importància de preservar la memòria de Lluch entre els joves.\"}\n8. {\"start_second\":914,\"end_second\":1159,\"section_title\":\"Educació, valors i activitat actual de la Fundació\",\"section_summary\":\"Ferriol detalla el treball de la Fundació amb escoles i instituts que porten el nom d’Ernest Lluch: fan sessions per explicar qui era i, sobretot, els valors que representava, com el diàleg per resoldre conflictes. L’objectiu és ser útils: parlar de qualitat democràtica, cohesió social i sostenibilitat del sistema de salut. Es fan premis, beques, seminaris amb universitats i cicles de diàlegs amb institucions com el Club de Roma o el Palau Macaya. Ferriol insisteix que una Fundació que només parlés de Lluch no tindria sentit; cal projectar el seu pensament al futur.\"}\n9. {\"start_second\":1159,\"end_second\":1499,\"section_title\":\"Diàleg com a llegat central i prudència sobre el \"què hauria fet\"\",\"section_summary\":\"Es reflexiona sobre com projectem sobre Lluch el valor del diàleg com a eina intel·ligent de resolució de conflictes. Ferriol subratlla que el diàleg no garanteix l’acord, sinó l’escolta real de les raons de l’altre. Es comenta la famosa frase de Gemma Nierga sobre que Lluch hauria dialogat fins i tot amb qui el va matar, i es matisa que ningú pot assegurar què hauria pensat o fet Lluch avui, perquè estava sempre disposat a revisar les seves posicions a la llum de nova informació i nous contactes. Ferriol mateix confessa que ell no va arribar a conèixer personalment Lluch i que això forma part d’una aposta de la Fundació per mirar al futur.\"}\n10. {\"start_second\":1499,\"end_second\":1572,\"section_title\":\"Comiat de Ferriol Sòria i anunci del catedràtic Esteve Oroval\",\"section_summary\":\"Jaume Cabot agraeix a Ferriol Sòria les facilitats per fer el programa des de la Biblioteca i recorda que la sala d’actes porta el nom d’un altre vilassarenc il·lustre, Maria Gràcia Jalpí. S’anuncia una pausa i la propera intervenció: el catedràtic de la UB i amic d’Ernest Lluch, **Esteve Oroval**. Entre mig s’emeten falques institucionals i publicitàries de la Generalitat i de Vilassar Ràdio.\"}\n11. {\"start_second\":1955,\"end_second\":2033,\"section_title\":\"Pont cap a l’entrevista amb Eulàlia Lluc\",\"section_summary\":\"En tornar de la pausa, Jaume Cabot resumeix que el programa repassa la vida i la figura d’Ernest Lluch com a vilasserenc il·lustre. Abans de donar pas a Esteve Oroval, es connecta telefònicament amb **Eulàlia Lluc** des de Maià de Montcal (Garrotxa), on Ernest estimava passar temps per desconnectar i pensar. Comença l’entrevista recordant que Maià és un poble petit que li permetia parlar amb pagesos, forner i gent d’oficis tradicionals.\"}\n12. {\"start_second\":2033,\"end_second\":2413,\"section_title\":\"Eulàlia Lluc: el pare a Maià de Montcal i els estius a Vilassar\",\"section_summary\":\"Eulàlia explica que a Maià de Montcal el pare desconnectava del soroll polític parlant amb pagesos sobre cultius i ramats, observant com vivia la gent. No hi havia telèfon, cosa que afavoria la concentració per escriure articles i escoltar música clàssica. Com a pare, el recorda molt ocupat, sobretot des que va ser ministre i la família es va traslladar a Madrid, però preocupat per fer família: sopars conjunts sempre que podia, calendaris dibuixats a mà per comptar dies fins a Reis o als aniversaris, petits detalls que mostraven estima. Recorda els estius a Vilassar de Mar a casa de l’àvia Jacinta, al carrer Sant Llorenç, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan. Jugaven amb cosins mentre els pares treballaven a Barcelona i venien a dormir. Després de la mort de l’àvia (1983) i amb la família vivint a Madrid, van deixar d’estiuejar a Vilassar.\"}\n13. {\"start_second\":2413,\"end_second\":2608,\"section_title\":\"Eulàlia Lluc: caràcter, escortes i sanitat pública\",\"section_summary\":\"Eulàlia descriu el pare com una persona amb un punt de geni i aparença caòtica, però amb ordre intern. S’escapolia sovint dels escortes, sobretot a Vilassar i a Maià, entrant i sortint per portes diferents, deixant els escortes desorientats. El locutor recorda la imatge d’Ernest a la platja de Vilassar amb un barnús ratllat molt característic. Eulàlia agraeix l’objectiu del programa de centrar-se en històries i vivències, no en la tristesa de la mort, i el presentador subratlla que sovint no s’ha valorat prou el paper clau de Lluch en la construcció d’una sanitat pública de qualitat, universal i gratuïta.\"}\n14. {\"start_second\":2608,\"end_second\":2763,\"section_title\":\"Transició: falques institucionals i retorn a l’estudi\",\"section_summary\":\"Eulàlia es despedeix tot comentant que té una agenda carregada de visites mèdiques, i el presentador ho connecta irònicament amb el llegat del seu pare en la sanitat pública. Després s’encadenen diferents falques institucionals de la Generalitat i anuncis sobre consum responsable, català a les plataformes, igualtat de tracte i promoció de Vilassar de Mar. Es prepara el terreny per reprendre el fil amb nous convidats.\"}\n15. {\"start_second\":2763,\"end_second\":3045,\"section_title\":\"Esteve Oroval (1): orígens universitaris i lluita antifranquista\",\"section_summary\":\"S’asseu a la taula **Esteve Oroval**, catedràtic d’Economia i amic de Lluch. Explica que va conèixer Lluch a la Facultat d’Econòmiques de la UB l’any 1964, en un context de lluita contra el sindicat franquista SEU. Lluch va ser el primer delegat de facultat escollit democràticament i portaveu dels estudiants. Oroval recorda la \"Caputxinada\", la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants i com, després d’aquella mobilització, tots els professors no numeraris (PNN), entre ells Lluch, van ser expulsats per ordre del rector García-Valdecasas. Explica també la trajectòria posterior de Lluch a València i Madrid, la seva implicació amb el Moviment Socialista de Catalunya i el seu retorn posterior a la UB i a la direcció de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Santander.\"}\n16. {\"start_second\":3045,\"end_second\":3132,\"section_title\":\"Esteve Oroval (2): feina, escriptura i relació política\",\"section_summary\":\"Oroval relata com Lluch, després d’haver estat expulsat, va acabar dirigint cursos i conferències a Santander i com ell mateix hi va ser convidat. Nota com Lluch s’amoïnava perquè considerava que Oroval escrivia poc comparat amb la seva pròpia hiperproductivitat (llibres, capítols, articles acadèmics i de premsa). Subratlla que Lluch no només era un referent acadèmic, sinó també polític: proper a figures com Joan Reventós i Raimon Obiols, tot i que ell mateix trigà a militar en un partit. La seva relació amb Lluch es mou entre la universitat, la política i l’amistat.\"}\n17. {\"start_second\":3132,\"end_second\":3213,\"section_title\":\"Pausa informativa de les 11 h\",\"section_summary\":\"A les 11 en punt s’atura l’entrevista amb Esteve Oroval per emetre el butlletí informatiu. Es dóna pas a notícies locals i nacionals (ús del català, política valenciana, etc.). Aquesta secció informativa no gira al voltant d’Ernest Lluch i funciona com a tall de programació obligat del magazín.\"}\n18. {\"start_second\":3534,\"end_second\":3672,\"section_title\":\"Represa amb Esteve Oroval i arribada de Pere Almera i Zep Labarta\",\"section_summary\":\"A la segona hora, el programa reprèn amb Esteve Oroval i s’hi afegeixen **Pere Almera** i **Zep Labarta**, exregidors de Vilassar de Mar. Es retorna al llibre \"Noves aproximacions a la història del pensament econòmic\" i al paper de Lluch com a especialista en la matèria, tot destacant el seu perfeccionisme que va fer retardar l’edició del volum. També es comenta l’esperit infatigable de Lluch i la seva insistència perquè els col·legues escrivissin més. S’anuncia que es parlarà també de l’editorial Oikos-Tau i de la relació de Lluch amb Vilassar.\"}\n19. {\"start_second\":3672,\"end_second\":3805,\"section_title\":\"Esteve Oroval (3): veïnatge amb Lluch i record de l’assassinat\",\"section_summary\":\"Oroval explica que va ser literalment veí de Lluch a Barcelona: vivia just sota el seu pis, en unes cases metàl·liques dissenyades per arquitectes com Manuel Brullet. Des del seu estudi podia veure el pis de Lluch. Recorda anècdotes sobre escortes i el fet que era molt difícil conviure amb seguretat permanent, tot i que era necessària. Relata com va viure el 21 de novembre del 2000: estava a la facultat, havia estat amb Lluch el dia abans i va rebre la notícia per telèfon a la nit, un cop que descriu com molt dur. Subratlla que Lluch coneixia profundament el fenomen d’ETA i que havia treballat sobre les seves arrels històriques, com també ho havia fet sobre el conflicte valencià.\"}\n20. {\"start_second\":3805,\"end_second\":3990,\"section_title\":\"ETA, por i diàleg: anàlisi amb Esteve Oroval\",\"section_summary\":\"Es recorda la famosa consigna de Lluch \"mentre cridin, no maten\" i es reflexiona sobre si aquest posicionament va influir en la decisió d’ETA d’assassinar-lo. Oroval destaca que Lluch tenia un coneixement profund de l’origen i l’evolució d’ETA i que això el feia especialment incòmode per als terroristes. Explica petits gestos que mostraven la por continguda: Lluch sempre mirava la porta quan seia a un restaurant, conscient del risc que corria. Tot i això, continuava defensant el diàleg i la necessitat d’escoltar totes les parts.\"}\n21. {\"start_second\":3990,\"end_second\":4173,\"section_title\":\"Arribada de la dimensió local: Oikos-Tau i vida vilassarenca\",\"section_summary\":\"S’introdueix la figura de **Jordi García Jaques** (des de Lanzarote), fill de l’editor Jordi García Bosch. S’anuncia que es parlarà de l’editorial **Oikos-Tau** i de la vida política local de Vilassar. Abans, Pere Almera i Zep Labarta expliquen breument la relació de Lluch amb l’agrupació socialista vilassarenca: tot i una agenda molt carregada, sempre que podia venia a donar suport en campanyes, mítings i sopars. Eren conscients del seu prestigi però també de la seva proximitat i disponibilitat.\"}\n22. {\"start_second\":4173,\"end_second\":4251,\"section_title\":\"Pere Almera i Zep Labarta: campanyes municipals i proximitat\",\"section_summary\":\"Pere i Zep recorden les campanyes municipals del 1995 i 1999, on Lluch va participar molt activament: mítings de presentació de llistes, sopars a cases particulars com la de Jordi García Bosch, trobades a la sala La Oca. Destacaven el fet que Lluch s’interessava per tot i parlava de temes molt diversos (política, societat, esport). Suggereixen que, tot i que tenia fama de tafaner i desendreçat, en realitat era una ment molt ordenada i plena de coneixement.\"}\n23. {\"start_second\":4251,\"end_second\":4629,\"section_title\":\"Connexió amb Jordi García Jaques: Oikos-Tau i lligam familiar\",\"section_summary\":\"Des de Lanzarote, Jordi García Jaques explica que l’Ernest freqüentava casa seva a Vilassar quan el seu pare, Jordi García Bosch, n’era l’editor i amic íntim. Explica la creació de l’editorial **Oikos-Tau** als anys seixanta, impulsada per la família García, els germans Lluch i altres col·laboradors, amb l’objectiu de donar sortida a una impremta i publicar obres d’economia i pensament crític. Cita noms com Fabià Estapé, Genís Saurí, els valencians Aracil i García Bonafé, i obres com el \"Curs d’economia política\" de Napoleoni, molt utilitzat a COU i als primers cursos universitaris. També relata una anècdota genealògica: l’àvia Teresa Bosch i l’àvia Jacinta Martín, mares respectives de Jordi Garcia Bosch i dels germans Lluch, anaven embarassades alhora el 1928; els seus fills van néixer amb dos dies de diferència, reforçant el lligam familiar entre les dues nissagues.\"}\n24. {\"start_second\":4629,\"end_second\":4814,\"section_title\":\"Vilassar, escortes i estil de vida de Lluch segons els regidors\",\"section_summary\":\"En tornar a parlar amb Pere Almera i Zep Labarta, s’aborden les anècdotes sobre com l’Ernest esquivava els escortes a l’Ajuntament de Vilassar: entrava per una porta i sortia per una altra, deixant-los esperant. Es comenta que en els actes de campanya del 1995 i 1999 no recorden haver vist clarament escortes, cosa que suggereix que ell mateix els mantenia en segon pla. Pere relata el cas d’un robatori a casa de Lluch on s’enduen llibres; davant la pregunta de si ho denunciaria, ell hauria respost que si els lladres es llegien els llibres, seria positiu. També es parla de l’ambient de por per ETA a finals dels noranta, amb regidors d’altres municipis assassinats, i de com la Policia Local de Vilassar havia implementat mesures de \"contravigilància\" davant possibles amenaces.\"}\n25. {\"start_second\":4814,\"end_second\":5210,\"section_title\":\"Oferta de cap de llista i suport a alcaldia: política local amb Lluch\",\"section_summary\":\"Pere Almera explica que, de cara a les municipals de 1999, l’agrupació socialista de Vilassar va plantejar seriosament proposar a Lluch encapçalar la llista. Una delegació (amb Rosa Galí i altres) el va anar a veure al despatx de la Facultat d’Econòmiques. Lluch va declinar l’oferta explicant que ja estava implicat en una candidatura municipal al País Basc i que també se sentia molt vinculat a agrupacions de Girona; no podia presentar-se a tres llocs alhora. Tot i això, quan Pere va ser escollit alcalde, uns dies després va rebre una carta manuscrita de Lluch, en paper de la UB, amb el missatge \"Alcalde Almera, felicitats\". Es destaca aquest detall com a mostra de sensibilitat i seguiment de la política local.\"}\n26. {\"start_second\":5210,\"end_second\":5541,\"section_title\":\"Terrenys de les Emissores i equipaments municipals\",\"section_summary\":\"Es relata el paper de Lluch en les gestions per aconseguir la cessió dels terrenys de les antigues Emissores (prop del final del carrer Colom) per a equipaments municipals. A través de la seva mediació amb el ministre Enrique Barón i el Ministeri de Transports, Vilassar aconsegueix recuperar part dels terrenys, on s’acaba construint el Pavelló Paco Martín i on s’instal·la provisionalment el vaixell Burriac (embrió de l’Institut Vilatzara). Es recorda una anècdota de Jordi García Bosch i l’arquitecte Manuel Brullet esperant en un ministeri a Madrid mentre sonava el telèfon d’un despatx buit, que ells acaben agafant: qui trucava era el mateix alt càrrec que els havia de rebre, avisant que arribaria tard. Els regidors reflexionen sobre com hauria pogut ser Vilassar si la totalitat d’aquells terrenys s’haguessin preservat per a equipaments i no parcialment venut a privats.\"}\n27. {\"start_second\":5541,\"end_second\":5897,\"section_title\":\"Connexió amb Ernest Hurtoll: família, genealogia i records íntims\",\"section_summary\":\"Es connecta telefònicament amb **Ernest Hurtoll Martín**, cosí d’Ernest Lluch i fill de Rosa Maria Martín Pinyol. Explica que la seva mare i Lluch tenien edats molt semblants i una relació molt estreta. De jove, ell mateix va coincidir amb Lluch en estius a Vilassar, quan Lluch ja era ministre, i l’hi convidava a dinars al jardí perquè era molt agradable conversar-hi. Explica com Lluch s’escapava dels escortes travessant el carrer Sant Llorenç, passant per casa seva i sortint pel carrer de l’Arpella per anar a comprar a botigues del poble. Com a genealogista amateur, Hurtoll revela una curiositat: **Ernest Lluch i Artur Mas són cosins setens** a través de diversos avantpassats comuns, informació obtinguda gràcies als treballs del Centre d’Estudis Vilassarencs i de Jordi Casanovas. També recorda com va rebre la notícia de l’assassinat (trucada de la mare, xoc, abraçada a l’Eulàlia el matí següent) i com aquells dies van ser confusos i molt durs.\"}\n28. {\"start_second\":5897,\"end_second\":6190,\"section_title\":\"Anècdotes familiars, capitans vilassarencs i cuina\",\"section_summary\":\"Hurtoll recorda sopars familiars amb Lluch, on, distès, fumava un puro amb les cames estirades, i converses sobre els \"capitans\" de Vilassar (antics indians i naviliers), sobre els quals Lluch deixava caure comentaris irònics sobre el contraban i el tràfic d’esclaus. Explica que, a través de recerques històriques posteriors, s’ha confirmat que alguns rebesavis de Lluch van tenir implicacions en el tràfic d’esclaus i en activitats de contraban, coses que l’Ernest no va arribar a saber i que, segons el cosí, li haurien interessat molt. Preguntat sobre si Lluch era sibarita, respon que no recorda un plat preferit en concret, però sí que la seva mare (Jacinta) cuinava molt bé i ell valorava molt la cuina casolana.\"}\n29. {\"start_second\":6190,\"end_second\":6462,\"section_title\":\"Campanes de la Catedral, enyor i reflexions finals d’Ernest Hurtoll\",\"section_summary\":\"Enmig de la connexió amb Hurtoll, se senten les campanes de la Catedral de Barcelona, ja que ell està en una terrassa a prop del Museu Marès. Bromeja sobre l’horari estrany de les campanes i fa una referència a l’Àngelus. Acaben de repassar records familiars, la vida a Vilassar, i el presentador insisteix que l’objectiu del programa és parlar de vida i no només de la seva mort. Hurtoll explica que, després de la mort de Lluch, no va voler anar a la manifestació multitudinària; se sentia massa trasbalsat. Diu que li sap greu que Lluch no arribés a conèixer certes descobertes genealògiques i històriques que li haurien interessat molt.\"}\n30. {\"start_second\":6462,\"end_second\":6794,\"section_title\":\"Tercera hora: recordatori de l’objectiu del programa i entrada del Patronat\",\"section_summary\":\"S’arriba al migdia i s’obre l’última hora de l’especial. Jaume Cabot subratlla de nou que el programa no vol ser trist sinó un homenatge a la vida, idees i manera de ser d’Ernest Lluch. Recorda que el programa ha comptat amb familiars (Eulàlia, Ernest Hurtoll), amics i col·laboradors, i que ara s’asseuen a la taula membres destacats de la **Fundació Ernest Lluch**: el nebot **Enric Lluc**, el vicepresident **Josep Maria Carreras**, el president de la secció aragonesa **Alfonso Sánchez Hormigo** i, més endavant, el president de la Fundació **Joan Majó**. Es planteja de nou la pregunta sobre què ve al cap quan es pensa en Ernest Lluch i es prepara el terreny per debatre sobre el seu llegat intel·lectual i polític, inclosa la sanitat pública.\"}\n31. {\"start_second\":6794,\"end_second\":7044,\"section_title\":\"Enric Lluc, Josep Maria Carreras i Alfonso Sánchez: primeres impressions i coneixença\",\"section_summary\":\"Enric Lluc destaca que parlar d’Ernest no s’acaba mai i que cadascú el va conèixer d’una manera diferent. Josep Maria Carreras recorda que va conèixer Lluch als anys seixanta a la UB i que hi va mantenir relació fins al final; diu que, si hagués d’escriure \"El meu personatge inolvidable\", seria ell. Alfonso Sánchez Hormigo, arribat de Saragossa, explica que va conèixer Lluch el 1985 per una exposició d’art i que, a partir d’aquí, van col·laborar en congressos, tesis i activitats universitàries a Aragó. S’incorpora també Joan Majó, exministre d’Indústria i Energia, que havia compartit govern amb Lluch quan aquest era ministre de Sanitat.\"}\n32. {\"start_second\":7044,\"end_second\":7330,\"section_title\":\"Sanitat pública, estat del benestar i memòria d’Ernest Lluch\",\"section_summary\":\"Joan Majó subratlla que una de les grans contribucions de Lluch com a ministre fou consolidar una **sanitat pública, universal i gratuïta**, peça clau de l’estat del benestar juntament amb l’educació. El presentador lamenta que sovint no se li hagi reconegut prou aquest mèrit. S’esmenta que hi ha almenys 85–86 centres (escoles, biblioteques, CAPs, etc.) amb el nom d’Ernest Lluch i es reflexiona sobre la importància de mantenir viva aquesta memòria més enllà del context de la seva mort. Enric Lluc remarca que, més enllà dels espais esperables (Vilassar, Barcelona), hi ha llocs ben llunyans on li han dedicat equipaments perquè algun cop hi va fer una conferència o hi va deixar petja.\"}\n33. {\"start_second\":7330,\"end_second\":7597,\"section_title\":\"Naixement de la Fundació, paper del diàleg i religiositat poc coneguda\",\"section_summary\":\"Es torna a repassar el naixement de la Fundació Ernest Lluch, la decisió d’unificar iniciatives en un únic instrument i la importància del diàleg com a llegat central. Joan Majó destaca que gairebé totes les activitats de la Fundació tenen forma de **diàleg entre dues o més persones** amb visions diferents, però sense convertir-ho en un debat agressiu, sinó en una conversa per avançar. Josep Maria Carreras introdueix un aspecte poc tractat: el **sentiment religiós** de Lluch. Tot i no ser ortodox, tenia interès per corrents com el jansenisme i en alguns escrits apareix la referència als principis religiosos. Es remarca que Lluch era molt més que un polític o un periodista: era un **historiador del pensament econòmic** amb una base intel·lectual molt sòlida.\"}\n34. {\"start_second\":7597,\"end_second\":7875,\"section_title\":\"Diàleg, anècdotes universitàries i obsessió per l’escriptura\",\"section_summary\":\"Es reforça la idea que Lluch no anava enlloc només com a espectador: si anava a un partit, acabava parlant amb directius; si anava a una biblioteca, descobria nous fons; si anava a un congrés, promovia diàlegs entre escoles rivals. Sánchez Hormigo explica que, a més de fer recerca sobre ETA, Lluch impulsava trobades entre historiadors del pensament econòmic de diferents orientacions ideològiques per fomentar el debat aprofundit. Josep Maria Carreras insisteix que la seva identitat principal era la de **professor i historiador del pensament econòmic**, que complementava amb una gran activitat pública. També es recorda que Lluch tenia l’hàbit de reservar una hora diària, fins i tot quan era ministre, per anar a la Biblioteca Nacional a treballar la seva recerca, perquè comparava la disciplina intel·lectual amb la necessitat dels músics de practicar cada dia.\"}\n35. {\"start_second\":7875,\"end_second\":8211,\"section_title\":\"Estudi profund d’ETA i mapes de calor del terrorisme\",\"section_summary\":\"Sánchez Hormigo aporta detalls del treball de camp de Lluch sobre ETA: va recórrer convents i biblioteques per recuperar des de pamflets inicials fins a documents interns, elaborant mapes de calor sobre l’origen geogràfic i social dels militants. Va identificar com a focus zones industrials deprimides com el Goierri, amb presència elevada d’immigració, on joves buscaven identitat i eren captats per l’entorn abertzale. Explica que membres de l’entorn d’ETA el van arribar a encarar en un bar de Donosti (La Cepa), dient-li que sabien on havia anat i advertint-lo que, de moment, no li farien res. Això demostra fins a quin punt seguien els seus moviments i temien la seva capacitat d’anàlisi.\"}\n36. {\"start_second\":8211,\"end_second\":8549,\"section_title\":\"Record de Majó com a diputat amb majoria absoluta i converses diàries\",\"section_summary\":\"Joan Majó relata que, després de deixar el govern, tant ell com Lluch van ser diputats al Congrés en un moment en què el seu partit tenia majoria absoluta, cosa que feia la tasca de diputat molt avorrida. Asseguts l’un al costat de l’altre a l’hemicicle, cada matí Lluch li demanava de què parlarien aquell dia, i aprofitaven per conversar llargament d’economia, política, història, religió i qualsevol tema que els interessés. Majó subratlla la **curiositat inesgotable** de Lluch i la seva capacitat d’explicar coses de forma apassionant. Poc després, Majó acceptaria una oferta de Jacques Delors per marxar a la Comissió Europea, però conserva aquell període com una experiència intensa de diàleg diari amb Lluch.\"}\n37. {\"start_second\":8549,\"end_second\":8902,\"section_title\":\"Música clàssica, Franco i \"Vistes al mar\" d’Eduard Toldrà\",\"section_summary\":\"Es dóna pas a la faceta musical de Lluch. El presentador explica que Lluch deia que es va enamorar de la música clàssica \"gràcies a Franco\": durant la Setmana Santa franquista només es podia emetre música clàssica a ràdio i televisió, cosa que al principi l’avorria però, amb els anys, va acabar apreciant profundament. Lluch organitzava festivals de música clàssica (com el de Sant Sebastià) i promovia obres de compositors catalans. Quan vivia fora de Catalunya i s’enyorava, escoltava especialment **\"Vistes al mar\" d’Eduard Toldrà**, inspirada en poemes de Joan Maragall, per quartet de corda. El programa en fa sonar un fragment i el presentador imagina Lluch dirigint simbòlicament l’orquestra des de la distància.\"}\n38. {\"start_second\":8902,\"end_second\":9237,\"section_title\":\"Futbol, Barça, Real Societat i antimanadridisme irònic\",\"section_summary\":\"S’entra en la dimensió futbolística: s’explica com, expulsat de la UB, Lluch va fer-se seguidor del Levante i el València quan vivia a València, i més tard de la Real Societat quan residia o investigava al País Basc (d’on posseïa una acció regal d’un doctorand). A Catalunya era, òbviament, del Barça, amb un coneixement molt detallat dels jugadors, inclosos els del filial. Enric Lluc i Alfonso Sánchez recorden anècdotes com les trucades matinals de diumenge per comentar partits, o com amenaçava en broma el fill de Sánchez Hormigo que, si no es donava de baixa del canal del Madrid, el seu pare deixaria de treballar amb ell. S’exposa la llegenda, narrada per Sánchez Hormigo, que la directiva del Barça li va demanar que parlés amb Hristo Stoichkov quan aquest volia marxar; Lluch hauria utilitzat l’exemple de Maradona a Nàpols (màfia, drogues) per dissuadir-lo i contribuït a la seva permanència al club.\"}\n39. {\"start_second\":9237,\"end_second\":9608,\"section_title\":\"Diàleg, anècdotes universitàries i obsessió per l’escriptura\",\"section_summary\":\"Es reforça la idea que Lluch no anava enlloc només com a espectador: si anava a un partit, acabava parlant amb directius; si anava a una biblioteca, descobria nous fons; si anava a un congrés, promovia diàlegs entre escoles rivals. Sánchez Hormigo explica que, a més de fer recerca sobre ETA, Lluch impulsava trobades entre historiadors del pensament econòmic de diferents orientacions ideològiques per fomentar el debat aprofundit. Josep Maria Carreras insisteix que la seva identitat principal era la de **professor i historiador del pensament econòmic**, que complementava amb una gran activitat pública. També es recorda que Lluch tenia l’hàbit de reservar una hora diària, fins i tot quan era ministre, per anar a la Biblioteca Nacional a treballar la seva recerca, perquè comparava la disciplina intel·lectual amb la necessitat dels músics de practicar cada dia.\"}\n40. {\"start_second\":9608,\"end_second\":9906,\"section_title\":\"Tall d’entrevista de 1999: \"Morir amb el llapis a la mà\"\",\"section_summary\":\"Es reprodueix un fragment d’una entrevista d’Ernest Lluch al programa \"A la Manera\" de Catalunya Música (1999), amb Joan Vives. Lluch hi diu que li agradaria que el futur continués com fins aleshores: família, amics i vida sentimental \"ordenadament bé\", feina com a historiador del pensament econòmic que l’apassiona, activitat paral·lela com a \"taxista\" portant gent amunt i avall, organització de festivals de música, i projectes editorials en curs. Afirma que els catedràtics poden allargar la feina fins als 70 anys i que, si la salut el respecta, voldria seguir fent exactament el mateix, jubilat o no. Formula una imatge que esdevindrà icònica:\n\n> \"Mori amb les botes posades? Bé, amb el llapis a la mà, sí.\"\n\nExplica que el motiu és la satisfacció doble d’inventar idees i rebre les publicacions impreses, amb el plaer de tocar el paper i olorar la tinta. Aquesta passió per l’escriptura és descrita com una mena de \"droga\" intel·lectual.\"}\n41. {\"start_second\":9906,\"end_second\":10339,\"section_title\":\"Reflexió final del Patronat: llegat, utilitat i agraïments\",\"section_summary\":\"Després de l’àudio, els convidats comenten l’actualitat sorprenent de les paraules de Lluch. Josep Maria Carreras subratlla que l’entrevista recorda el que no s’ha de perdre de vista: la seva vocació principal com a historiador del pensament econòmic i la seva disciplina d’escriure i publicar constantment. Joan Majó remarca que la millor manera d’honorar el seu llegat és continuar promovent el diàleg, la reflexió i la utilitat pública, especialment en matèria de sanitat, democràcia i cohesió social. Enric Lluc destaca que, 25 anys després, la resposta social als actes commemoratius ha estat massiva i emocionant, mostrant que la memòria de Lluch segueix viva més enllà del cercle familiar i d’amics. El presentador tanca el programa agraint la col·laboració de la Fundació, dels convidats i de l’audiència, afirmant que seguiran parlant d’Ernest Lluch i del seu llegat des de Vilassar Ràdio.\"}]","interlocutors":["Jaume Cabot","Ferriol Sòria","Eulàlia Lluc","Esteve Oroval","Pere Almera","Zep Labarta","Jordi García Jaques","Ernest Hurtoll Martín","Enric Lluc","Josep Maria Carreras","Alfonso Sánchez Hormigo","Joan Majó"],"tags":["Ernest Lluch","Fundació Ernest Lluch","Vilassar Ràdio","Parlant de tot","Vilassar de Mar","Oikos-Tau","ETA","Diàleg","Cultura de pau","Pensament econòmic","Història del pensament econòmic","Sanitat pública","Estat del benestar","Política local","Universitat de Barcelona","Maresme","Biblioteca Ernest Lluc i Martín","Música clàssica","Futbol Club Barcelona","Real Societat","Caputxinada","Lluita antifranquista","Maïà de Montcal","Família Lluc","Memòria històrica","Cohesió social","Qualitat democràtica"],"sections":[{"start_second":4,"end_second":58,"section_title":"Obertura: record de l’assassinat i presentació de l’especial","section_summary":"S’inicia el programa amb talls d’àudio dels informatius del 21 de novembre del 2000 anunciant l’assassinat d’Ernest Lluch per ETA i la intervenció de Gemma Nierga demanant diàleg als polítics. S’anuncia que l’emissió d’avui és un especial de *Parlant de tot* dedicat a la memòria d’Ernest Lluch, en directe des de la Biblioteca de Vilassar de Mar."},{"start_second":75,"end_second":198,"section_title":"Introducció: qui fou Ernest Lluch i objectiu del programa","section_summary":"El locutor presenta Ernest Lluch com a economista, intel·lectual, polític, professor i defensor del diàleg i el pensament crític. Recorda que es compleixen 25 anys del seu assassinat. Explica que l’especial vol ser un homenatge a la seva vida, idees i llegat, no un programa trist. Es ressalta el vincle de Lluch amb Vilassar de Mar com a veí i referent. S’anuncia la participació de familiars, amics i col·laboradors. També es recorda que l’espai forma part del magazín matinal número 2.558 de *Parlant de tot* a Vilassar Ràdio."},{"start_second":228,"end_second":399,"section_title":"Entrevista amb Ferriol Sòria (1): commemoració i sentit de la Fundació","section_summary":"Des de la sala d’actes de la Biblioteca Ernest Lluc i Martín, Jaume Cabot entrevista Ferriol Sòria, director de la Fundació Ernest Lluch. Parlen de la commemoració dels 25 anys sense Lluch, amb actes a Barcelona i a Vilassar de Mar. Ferriol explica que prefereixen parlar de \"25 anys sense Ernest Lluch\" i centrar-se en la manca de poder-lo escoltar. Remarca que la Fundació vol ser útil avui debatent sobre els temes que preocuparien a Lluch. S’anuncia el cicle de diàlegs sobre cultura de pau en context bèl·lic que tindrà lloc aquell vespre a Vilassar."},{"start_second":399,"end_second":478,"section_title":"Entrevista amb Ferriol Sòria (2): diàlegs actuals i acte a Vilassar","section_summary":"S’aprofundeix en el paper de la Fundació com a espai de debat rigorós sobre els conflictes actuals. Ferriol remarca que, com Lluch, la Fundació vol abordar els grans debats públics amb experts. Es presenta el diàleg \"La cultura de pau en un context bèl·lic\" amb Jordi Armadans i Carme Colomina, en el marc del patronat de la Fundació que es reuneix aquell dia a Vilassar. Es destaca la presència de patrons, inclòs el nebot Enric Lluc."},{"start_second":478,"end_second":616,"section_title":"Origen i trasllat de la Fundació Ernest Lluch a Vilassar de Mar","section_summary":"Ferriol explica el procés de creació de la Fundació el 2002, més d’un any després de l’assassinat. Hi havia molts col·lectius que volien crear fundacions amb el nom de Lluch; finalment es decideix unificar-ho en una sola Fundació amb centenars de fundadors. Inicialment amb seu a Barcelona, però la notícia arriba a Vilassar i el Ple Municipal, per unanimitat, demana que la Fundació tingui la seu al municipi. El patronat accepta i es trasllada a la Biblioteca Ernest Lluc, a Vilassar de Mar, \"casa seva\"."},{"start_second":616,"end_second":780,"section_title":"Objectes i arxiu de Lluch: cartera de ministre, màquina d’escriure i dietaris","section_summary":"Es parla del patrimoni conservat a la Fundació i a l’arxiu municipal de Vilassar: la cartera original de ministre de Sanitat, màquines d’escriure, l’acció de la Real Societat, documents personals i acadèmics. Ferriol destaca un dietari de joventut de Lluch quan feia de comercial de cinturons i vetes per Espanya, on anotava vendes i observacions socials sobre pobresa, salut i condicions de vida. Aquest dietari mostra l’origen del seu interès per entendre el país i la seva capacitat d’observació."},{"start_second":780,"end_second":914,"section_title":"Visites a la Fundació i espais dedicats a Ernest Lluch","section_summary":"Ferriol explica que la Fundació està oberta cada dia de 9 a 16 h al públic, situada en una ala de la Biblioteca Ernest Lluc. La major part del fons està dipositat, però s’atenen consultes de ciutadans, estudiants i centres que porten el seu nom. Es comenta que a la web de la Fundació hi ha un llistat d’espais dedicats a Ernest Lluch: carrers, places, escoles, biblioteques i centres sanitaris, que sumen almenys 86 espais repartits sobretot a Catalunya però també a la resta de l’Estat. Es reflexiona sobre la importància de preservar la memòria de Lluch entre els joves."},{"start_second":914,"end_second":1159,"section_title":"Educació, valors i activitat actual de la Fundació","section_summary":"Ferriol detalla el treball de la Fundació amb escoles i instituts que porten el nom d’Ernest Lluch: fan sessions per explicar qui era i, sobretot, els valors que representava, com el diàleg per resoldre conflictes. L’objectiu és ser útils: parlar de qualitat democràtica, cohesió social i sostenibilitat del sistema de salut. Es fan premis, beques, seminaris amb universitats i cicles de diàlegs amb institucions com el Club de Roma o el Palau Macaya. Ferriol insisteix que una Fundació que només parlés de Lluch no tindria sentit; cal projectar el seu pensament al futur."},{"start_second":1159,"end_second":1499,"section_title":"Diàleg com a llegat central i prudència sobre el \"què hauria fet\"","section_summary":"Es reflexiona sobre com projectem sobre Lluch el valor del diàleg com a eina intel·ligent de resolució de conflictes. Ferriol subratlla que el diàleg no garanteix l’acord, sinó l’escolta real de les raons de l’altre. Es comenta la famosa frase de Gemma Nierga sobre que Lluch hauria dialogat fins i tot amb qui el va matar, i es matisa que ningú pot assegurar què hauria pensat o fet Lluch avui, perquè estava sempre disposat a revisar les seves posicions a la llum de nova informació i nous contactes. Ferriol mateix confessa que ell no va arribar a conèixer personalment Lluch i que això forma part d’una aposta de la Fundació per mirar al futur."},{"start_second":1499,"end_second":1572,"section_title":"Comiat de Ferriol Sòria i anunci del catedràtic Esteve Oroval","section_summary":"Jaume Cabot agraeix a Ferriol Sòria les facilitats per fer el programa des de la Biblioteca i recorda que la sala d’actes porta el nom d’un altre vilassarenc il·lustre, Maria Gràcia Jalpí. S’anuncia una pausa i la propera intervenció: el catedràtic de la UB i amic d’Ernest Lluch, **Esteve Oroval**. Entre mig s’emeten falques institucionals i publicitàries de la Generalitat i de Vilassar Ràdio."},{"start_second":1955,"end_second":2033,"section_title":"Pont cap a l’entrevista amb Eulàlia Lluc","section_summary":"En tornar de la pausa, Jaume Cabot resumeix que el programa repassa la vida i la figura d’Ernest Lluch com a vilasserenc il·lustre. Abans de donar pas a Esteve Oroval, es connecta telefònicament amb **Eulàlia Lluc** des de Maià de Montcal (Garrotxa), on Ernest estimava passar temps per desconnectar i pensar. Comença l’entrevista recordant que Maià és un poble petit que li permetia parlar amb pagesos, forner i gent d’oficis tradicionals."},{"start_second":2033,"end_second":2413,"section_title":"Eulàlia Lluc: el pare a Maià de Montcal i els estius a Vilassar","section_summary":"Eulàlia explica que a Maià de Montcal el pare desconnectava del soroll polític parlant amb pagesos sobre cultius i ramats, observant com vivia la gent. No hi havia telèfon, cosa que afavoria la concentració per escriure articles i escoltar música clàssica. Com a pare, el recorda molt ocupat, sobretot des que va ser ministre i la família es va traslladar a Madrid, però preocupat per fer família: sopars conjunts sempre que podia, calendaris dibuixats a mà per comptar dies fins a Reis o als aniversaris, petits detalls que mostraven estima. Recorda els estius a Vilassar de Mar a casa de l’àvia Jacinta, al carrer Sant Llorenç, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan. Jugaven amb cosins mentre els pares treballaven a Barcelona i venien a dormir. Després de la mort de l’àvia (1983) i amb la família vivint a Madrid, van deixar d’estiuejar a Vilassar."},{"start_second":2413,"end_second":2608,"section_title":"Eulàlia Lluc: caràcter, escortes i sanitat pública","section_summary":"Eulàlia descriu el pare com una persona amb un punt de geni i aparença caòtica, però amb ordre intern. S’escapolia sovint dels escortes, sobretot a Vilassar i a Maià, entrant i sortint per portes diferents, deixant els escortes desorientats. El locutor recorda la imatge d’Ernest a la platja de Vilassar amb un barnús ratllat molt característic. Eulàlia agraeix l’objectiu del programa de centrar-se en històries i vivències, no en la tristesa de la mort, i el presentador subratlla que sovint no s’ha valorat prou el paper clau de Lluch en la construcció d’una sanitat pública de qualitat, universal i gratuïta."},{"start_second":2608,"end_second":2763,"section_title":"Transició: falques institucionals i retorn a l’estudi","section_summary":"Eulàlia es despedeix tot comentant que té una agenda carregada de visites mèdiques, i el presentador ho connecta irònicament amb el llegat del seu pare en la sanitat pública. Després s’encadenen diferents falques institucionals de la Generalitat i anuncis sobre consum responsable, català a les plataformes, igualtat de tracte i promoció de Vilassar de Mar. Es prepara el terreny per reprendre el fil amb nous convidats."},{"start_second":2763,"end_second":3045,"section_title":"Esteve Oroval (1): orígens universitaris i lluita antifranquista","section_summary":"S’asseu a la taula **Esteve Oroval**, catedràtic d’Economia i amic de Lluch. Explica que va conèixer Lluch a la Facultat d’Econòmiques de la UB l’any 1964, en un context de lluita contra el sindicat franquista SEU. Lluch va ser el primer delegat de facultat escollit democràticament i portaveu dels estudiants. Oroval recorda la \"Caputxinada\", la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants i com, després d’aquella mobilització, tots els professors no numeraris (PNN), entre ells Lluch, van ser expulsats per ordre del rector García-Valdecasas. Explica també la trajectòria posterior de Lluch a València i Madrid, la seva implicació amb el Moviment Socialista de Catalunya i el seu retorn posterior a la UB i a la direcció de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Santander."},{"start_second":3045,"end_second":3132,"section_title":"Esteve Oroval (2): feina, escriptura i relació política","section_summary":"Oroval relata com Lluch, després d’haver estat expulsat, va acabar dirigint cursos i conferències a Santander i com ell mateix hi va ser convidat. Nota com Lluch s’amoïnava perquè considerava que Oroval escrivia poc comparat amb la seva pròpia hiperproductivitat (llibres, capítols, articles acadèmics i de premsa). Subratlla que Lluch no només era un referent acadèmic, sinó també polític: proper a figures com Joan Reventós i Raimon Obiols, tot i que ell mateix trigà a militar en un partit. La seva relació amb Lluch es mou entre la universitat, la política i l’amistat."},{"start_second":3132,"end_second":3213,"section_title":"Pausa informativa de les 11 h","section_summary":"A les 11 en punt s’atura l’entrevista amb Esteve Oroval per emetre el butlletí informatiu. Es dóna pas a notícies locals i nacionals (ús del català, política valenciana, etc.). Aquesta secció informativa no gira al voltant d’Ernest Lluch i funciona com a tall de programació obligat del magazín."},{"start_second":3534,"end_second":3672,"section_title":"Represa amb Esteve Oroval i arribada de Pere Almera i Zep Labarta","section_summary":"A la segona hora, el programa reprèn amb Esteve Oroval i s’hi afegeixen **Pere Almera** i **Zep Labarta**, exregidors de Vilassar de Mar. Es retorna al llibre \"Noves aproximacions a la història del pensament econòmic\" i al paper de Lluch com a especialista en la matèria, tot destacant el seu perfeccionisme que va fer retardar l’edició del volum. També es comenta l’esperit infatigable de Lluch i la seva insistència perquè els col·legues escrivissin més. S’anuncia que es parlarà també de l’editorial Oikos-Tau i de la relació de Lluch amb Vilassar."},{"start_second":3672,"end_second":3805,"section_title":"Esteve Oroval (3): veïnatge amb Lluch i record de l’assassinat","section_summary":"Oroval explica que va ser literalment veí de Lluch a Barcelona: vivia just sota el seu pis, en unes cases metàl·liques dissenyades per arquitectes com Manuel Brullet. Des del seu estudi podia veure el pis de Lluch. Recorda anècdotes sobre escortes i el fet que era molt difícil conviure amb seguretat permanent, tot i que era necessària. Relata com va viure el 21 de novembre del 2000: estava a la facultat, havia estat amb Lluch el dia abans i va rebre la notícia per telèfon a la nit, un cop que descriu com molt dur. Subratlla que Lluch coneixia profundament el fenomen d’ETA i que havia treballat sobre les seves arrels històriques, com també ho havia fet sobre el conflicte valencià."},{"start_second":3805,"end_second":3990,"section_title":"ETA, por i diàleg: anàlisi amb Esteve Oroval","section_summary":"Es recorda la famosa consigna de Lluch \"mentre cridin, no maten\" i es reflexiona sobre si aquest posicionament va influir en la decisió d’ETA d’assassinar-lo. Oroval destaca que Lluch tenia un coneixement profund de l’origen i l’evolució d’ETA i que això el feia especialment incòmode per als terroristes. Explica petits gestos que mostraven la por continguda: Lluch sempre mirava la porta quan seia a un restaurant, conscient del risc que corria. Tot i això, continuava defensant el diàleg i la necessitat d’escoltar totes les parts."},{"start_second":3990,"end_second":4173,"section_title":"Arribada de la dimensió local: Oikos-Tau i vida vilassarenca","section_summary":"S’introdueix la figura de **Jordi García Jaques** (des de Lanzarote), fill de l’editor Jordi García Bosch. S’anuncia que es parlarà de l’editorial **Oikos-Tau** i de la vida política local de Vilassar. Abans, Pere Almera i Zep Labarta expliquen breument la relació de Lluch amb l’agrupació socialista vilassarenca: tot i una agenda molt carregada, sempre que podia venia a donar suport en campanyes, mítings i sopars. Eren conscients del seu prestigi però també de la seva proximitat i disponibilitat."},{"start_second":4173,"end_second":4251,"section_title":"Pere Almera i Zep Labarta: campanyes municipals i proximitat","section_summary":"Pere i Zep recorden les campanyes municipals del 1995 i 1999, on Lluch va participar molt activament: mítings de presentació de llistes, sopars a cases particulars com la de Jordi García Bosch, trobades a la sala La Oca. Destacaven el fet que Lluch s’interessava per tot i parlava de temes molt diversos (política, societat, esport). Suggereixen que, tot i que tenia fama de tafaner i desendreçat, en realitat era una ment molt ordenada i plena de coneixement."},{"start_second":4251,"end_second":4629,"section_title":"Connexió amb Jordi García Jaques: Oikos-Tau i lligam familiar","section_summary":"Des de Lanzarote, Jordi García Jaques explica que l’Ernest freqüentava casa seva a Vilassar quan el seu pare, Jordi García Bosch, n’era l’editor i amic íntim. Explica la creació de l’editorial **Oikos-Tau** als anys seixanta, impulsada per la família García, els germans Lluch i altres col·laboradors, amb l’objectiu de donar sortida a una impremta i publicar obres d’economia i pensament crític. Cita noms com Fabià Estapé, Genís Saurí, els valencians Aracil i García Bonafé, i obres com el \"Curs d’economia política\" de Napoleoni, molt utilitzat a COU i als primers cursos universitaris. També relata una anècdota genealògica: l’àvia Teresa Bosch i l’àvia Jacinta Martín, mares respectives de Jordi Garcia Bosch i dels germans Lluch, anaven embarassades alhora el 1928; els seus fills van néixer amb dos dies de diferència, reforçant el lligam familiar entre les dues nissagues."},{"start_second":4629,"end_second":4814,"section_title":"Vilassar, escortes i estil de vida de Lluch segons els regidors","section_summary":"En tornar a parlar amb Pere Almera i Zep Labarta, s’aborden les anècdotes sobre com l’Ernest esquivava els escortes a l’Ajuntament de Vilassar: entrava per una porta i sortia per una altra, deixant-los esperant. Es comenta que en els actes de campanya del 1995 i 1999 no recorden haver vist clarament escortes, cosa que suggereix que ell mateix els mantenia en segon pla. Pere relata el cas d’un robatori a casa de Lluch on s’enduen llibres; davant la pregunta de si ho denunciaria, ell hauria respost que si els lladres es llegien els llibres, seria positiu. També es parla de l’ambient de por per ETA a finals dels noranta, amb regidors d’altres municipis assassinats, i de com la Policia Local de Vilassar havia implementat mesures de \"contravigilància\" davant possibles amenaces."},{"start_second":4814,"end_second":5210,"section_title":"Oferta de cap de llista i suport a alcaldia: política local amb Lluch","section_summary":"Pere Almera explica que, de cara a les municipals de 1999, l’agrupació socialista de Vilassar va plantejar seriosament proposar a Lluch encapçalar la llista. Una delegació (amb Rosa Galí i altres) el va anar a veure al despatx de la Facultat d’Econòmiques. Lluch va declinar l’oferta explicant que ja estava implicat en una candidatura municipal al País Basc i que també se sentia molt vinculat a agrupacions de Girona; no podia presentar-se a tres llocs alhora. Tot i això, quan Pere va ser escollit alcalde, uns dies després va rebre una carta manuscrita de Lluch, en paper de la UB, amb el missatge \"Alcalde Almera, felicitats\". Es destaca aquest detall com a mostra de sensibilitat i seguiment de la política local."},{"start_second":5210,"end_second":5541,"section_title":"Terrenys de les Emissores i equipaments municipals","section_summary":"Es relata el paper de Lluch en les gestions per aconseguir la cessió dels terrenys de les antigues Emissores (prop del final del carrer Colom) per a equipaments municipals. A través de la seva mediació amb el ministre Enrique Barón i el Ministeri de Transports, Vilassar aconsegueix recuperar part dels terrenys, on s’acaba construint el Pavelló Paco Martín i on s’instal·la provisionalment el vaixell Burriac (embrió de l’Institut Vilatzara). Es recorda una anècdota de Jordi García Bosch i l’arquitecte Manuel Brullet esperant en un ministeri a Madrid mentre sonava el telèfon d’un despatx buit, que ells acaben agafant: qui trucava era el mateix alt càrrec que els havia de rebre, avisant que arribaria tard. Els regidors reflexionen sobre com hauria pogut ser Vilassar si la totalitat d’aquells terrenys s’haguessin preservat per a equipaments i no parcialment venut a privats."},{"start_second":5541,"end_second":5897,"section_title":"Connexió amb Ernest Hurtoll: família, genealogia i records íntims","section_summary":"Es connecta telefònicament amb **Ernest Hurtoll Martín**, cosí d’Ernest Lluch i fill de Rosa Maria Martín Pinyol. Explica que la seva mare i Lluch tenien edats molt semblants i una relació molt estreta. De jove, ell mateix va coincidir amb Lluch en estius a Vilassar, quan Lluch ja era ministre, i l’hi convidava a dinars al jardí perquè era molt agradable conversar-hi. Explica com Lluch s’escapava dels escortes travessant el carrer Sant Llorenç, passant per casa seva i sortint pel carrer de l’Arpella per anar a comprar a botigues del poble. Com a genealogista amateur, Hurtoll revela una curiositat: **Ernest Lluch i Artur Mas són cosins setens** a través de diversos avantpassats comuns, informació obtinguda gràcies als treballs del Centre d’Estudis Vilassarencs i de Jordi Casanovas. També recorda com va rebre la notícia de l’assassinat (trucada de la mare, xoc, abraçada a l’Eulàlia el matí següent) i com aquells dies van ser confusos i molt durs."},{"start_second":5897,"end_second":6190,"section_title":"Anècdotes familiars, capitans vilassarencs i cuina","section_summary":"Hurtoll recorda sopars familiars amb Lluch, on, distès, fumava un puro amb les cames estirades, i converses sobre els \"capitans\" de Vilassar (antics indians i naviliers), sobre els quals Lluch deixava caure comentaris irònics sobre el contraban i el tràfic d’esclaus. Explica que, a través de recerques històriques posteriors, s’ha confirmat que alguns rebesavis de Lluch van tenir implicacions en el tràfic d’esclaus i en activitats de contraban, coses que l’Ernest no va arribar a saber i que, segons el cosí, li haurien interessat molt. Preguntat sobre si Lluch era sibarita, respon que no recorda un plat preferit en concret, però sí que la seva mare (Jacinta) cuinava molt bé i ell valorava molt la cuina casolana."},{"start_second":6190,"end_second":6462,"section_title":"Campanes de la Catedral, enyor i reflexions finals d’Ernest Hurtoll","section_summary":"Enmig de la connexió amb Hurtoll, se senten les campanes de la Catedral de Barcelona, ja que ell està en una terrassa a prop del Museu Marès. Bromeja sobre l’horari estrany de les campanes i fa una referència a l’Àngelus. Acaben de repassar records familiars, la vida a Vilassar, i el presentador insisteix que l’objectiu del programa és parlar de vida i no només de la seva mort. Hurtoll explica que, després de la mort de Lluch, no va voler anar a la manifestació multitudinària; se sentia massa trasbalsat. Diu que li sap greu que Lluch no arribés a conèixer certes descobertes genealògiques i històriques que li haurien interessat molt."},{"start_second":6462,"end_second":6794,"section_title":"Tercera hora: recordatori de l’objectiu del programa i entrada del Patronat","section_summary":"S’arriba al migdia i s’obre l’última hora de l’especial. Jaume Cabot subratlla de nou que el programa no vol ser trist sinó un homenatge a la vida, idees i manera de ser d’Ernest Lluch. Recorda que el programa ha comptat amb familiars (Eulàlia, Ernest Hurtoll), amics i col·laboradors, i que ara s’asseuen a la taula membres destacats de la **Fundació Ernest Lluch**: el nebot **Enric Lluc**, el vicepresident **Josep Maria Carreras**, el president de la secció aragonesa **Alfonso Sánchez Hormigo** i, més endavant, el president de la Fundació **Joan Majó**. Es planteja de nou la pregunta sobre què ve al cap quan es pensa en Ernest Lluch i es prepara el terreny per debatre sobre el seu llegat intel·lectual i polític, inclosa la sanitat pública."},{"start_second":6794,"end_second":7044,"section_title":"Enric Lluc, Josep Maria Carreras i Alfonso Sánchez: primeres impressions i coneixença","section_summary":"Enric Lluc destaca que parlar d’Ernest no s’acaba mai i que cadascú el va conèixer d’una manera diferent. Josep Maria Carreras recorda que va conèixer Lluch als anys seixanta a la UB i que hi va mantenir relació fins al final; diu que, si hagués d’escriure \"El meu personatge inolvidable\", seria ell. Alfonso Sánchez Hormigo, arribat de Saragossa, explica que va conèixer Lluch el 1985 per una exposició d’art i que, a partir d’aquí, van col·laborar en congressos, tesis i activitats universitàries a Aragó. S’incorpora també Joan Majó, exministre d’Indústria i Energia, que havia compartit govern amb Lluch quan aquest era ministre de Sanitat."},{"start_second":7044,"end_second":7330,"section_title":"Sanitat pública, estat del benestar i memòria d’Ernest Lluch","section_summary":"Joan Majó subratlla que una de les grans contribucions de Lluch com a ministre fou consolidar una **sanitat pública, universal i gratuïta**, peça clau de l’estat del benestar juntament amb l’educació. El presentador lamenta que sovint no se li hagi reconegut prou aquest mèrit. S’esmenta que hi ha almenys 85–86 centres (escoles, biblioteques, CAPs, etc.) amb el nom d’Ernest Lluch i es reflexiona sobre la importància de mantenir viva aquesta memòria més enllà del context de la seva mort. Enric Lluc remarca que, més enllà dels espais esperables (Vilassar, Barcelona), hi ha llocs ben llunyans on li han dedicat equipaments perquè algun cop hi va fer una conferència o hi va deixar petja."},{"start_second":7330,"end_second":7597,"section_title":"Naixement de la Fundació, paper del diàleg i religiositat poc coneguda","section_summary":"Es torna a repassar el naixement de la Fundació Ernest Lluch, la decisió d’unificar iniciatives en un únic instrument i la importància del diàleg com a llegat central. Joan Majó destaca que gairebé totes les activitats de la Fundació tenen forma de **diàleg entre dues o més persones** amb visions diferents, però sense convertir-ho en un debat agressiu, sinó en una conversa per avançar. Josep Maria Carreras introdueix un aspecte poc tractat: el **sentiment religiós** de Lluch. Tot i no ser ortodox, tenia interès per corrents com el jansenisme i en alguns escrits apareix la referència als principis religiosos. Es remarca que Lluch era molt més que un polític o un periodista: era un **historiador del pensament econòmic** amb una base intel·lectual molt sòlida."},{"start_second":7597,"end_second":7875,"section_title":"Diàleg, anècdotes universitàries i obsessió per l’escriptura","section_summary":"Es reforça la idea que Lluch no anava enlloc només com a espectador: si anava a un partit, acabava parlant amb directius; si anava a una biblioteca, descobria nous fons; si anava a un congrés, promovia diàlegs entre escoles rivals. Sánchez Hormigo explica que, a més de fer recerca sobre ETA, Lluch impulsava trobades entre historiadors del pensament econòmic de diferents orientacions ideològiques per fomentar el debat aprofundit. Josep Maria Carreras insisteix que la seva identitat principal era la de **professor i historiador del pensament econòmic**, que complementava amb una gran activitat pública. També es recorda que Lluch tenia l’hàbit de reservar una hora diària, fins i tot quan era ministre, per anar a la Biblioteca Nacional a treballar la seva recerca, perquè comparava la disciplina intel·lectual amb la necessitat dels músics de practicar cada dia."},{"start_second":7875,"end_second":8211,"section_title":"Estudi profund d’ETA i mapes de calor del terrorisme","section_summary":"Sánchez Hormigo aporta detalls del treball de camp de Lluch sobre ETA: va recórrer convents i biblioteques per recuperar des de pamflets inicials fins a documents interns, elaborant mapes de calor sobre l’origen geogràfic i social dels militants. Va identificar com a focus zones industrials deprimides com el Goierri, amb presència elevada d’immigració, on joves buscaven identitat i eren captats per l’entorn abertzale. Explica que membres de l’entorn d’ETA el van arribar a encarar en un bar de Donosti (La Cepa), dient-li que sabien on havia anat i advertint-lo que, de moment, no li farien res. Això demostra fins a quin punt seguien els seus moviments i temien la seva capacitat d’anàlisi."},{"start_second":8211,"end_second":8549,"section_title":"Record de Majó com a diputat amb majoria absoluta i converses diàries","section_summary":"Joan Majó relata que, després de deixar el govern, tant ell com Lluch van ser diputats al Congrés en un moment en què el seu partit tenia majoria absoluta, cosa que feia la tasca de diputat molt avorrida. Asseguts l’un al costat de l’altre a l’hemicicle, cada matí Lluch li demanava de què parlarien aquell dia, i aprofitaven per conversar llargament d’economia, política, història, religió i qualsevol tema que els interessés. Majó subratlla la **curiositat inesgotable** de Lluch i la seva capacitat d’explicar coses de forma apassionant. Poc després, Majó acceptaria una oferta de Jacques Delors per marxar a la Comissió Europea, però conserva aquell període com una experiència intensa de diàleg diari amb Lluch."},{"start_second":8549,"end_second":8902,"section_title":"Música clàssica, Franco i \"Vistes al mar\" d’Eduard Toldrà","section_summary":"Es dóna pas a la faceta musical de Lluch. El presentador explica que Lluch deia que es va enamorar de la música clàssica \"gràcies a Franco\": durant la Setmana Santa franquista només es podia emetre música clàssica a ràdio i televisió, cosa que al principi l’avorria però, amb els anys, va acabar apreciant profundament. Lluch organitzava festivals de música clàssica (com el de Sant Sebastià) i promovia obres de compositors catalans. Quan vivia fora de Catalunya i s’enyorava, escoltava especialment **\"Vistes al mar\" d’Eduard Toldrà**, inspirada en poemes de Joan Maragall, per quartet de corda. El programa en fa sonar un fragment i el presentador imagina Lluch dirigint simbòlicament l’orquestra des de la distància."},{"start_second":8902,"end_second":9237,"section_title":"Futbol, Barça, Real Societat i antimanadridisme irònic","section_summary":"S’entra en la dimensió futbolística: s’explica com, expulsat de la UB, Lluch va fer-se seguidor del Levante i el València quan vivia a València, i més tard de la Real Societat quan residia o investigava al País Basc (d’on posseïa una acció regal d’un doctorand). A Catalunya era, òbviament, del Barça, amb un coneixement molt detallat dels jugadors, inclosos els del filial. Enric Lluc i Alfonso Sánchez recorden anècdotes com les trucades matinals de diumenge per comentar partits, o com amenaçava en broma el fill de Sánchez Hormigo que, si no es donava de baixa del canal del Madrid, el seu pare deixaria de treballar amb ell. S’exposa la llegenda, narrada per Sánchez Hormigo, que la directiva del Barça li va demanar que parlés amb Hristo Stoichkov quan aquest volia marxar; Lluch hauria utilitzat l’exemple de Maradona a Nàpols (màfia, drogues) per dissuadir-lo i contribuït a la seva permanència al club."},{"start_second":9237,"end_second":9608,"section_title":"Diàleg, anècdotes universitàries i obsessió per l’escriptura","section_summary":"Es reforça la idea que Lluch no anava enlloc només com a espectador: si anava a un partit, acabava parlant amb directius; si anava a una biblioteca, descobria nous fons; si anava a un congrés, promovia diàlegs entre escoles rivals. Sánchez Hormigo explica que, a més de fer recerca sobre ETA, Lluch impulsava trobades entre historiadors del pensament econòmic de diferents orientacions ideològiques per fomentar el debat aprofundit. Josep Maria Carreras insisteix que la seva identitat principal era la de **professor i historiador del pensament econòmic**, que complementava amb una gran activitat pública. També es recorda que Lluch tenia l’hàbit de reservar una hora diària, fins i tot quan era ministre, per anar a la Biblioteca Nacional a treballar la seva recerca, perquè comparava la disciplina intel·lectual amb la necessitat dels músics de practicar cada dia."},{"start_second":9608,"end_second":9906,"section_title":"Tall d’entrevista de 1999: \"Morir amb el llapis a la mà\"","section_summary":"Es reprodueix un fragment d’una entrevista d’Ernest Lluch al programa \"A la Manera\" de Catalunya Música (1999), amb Joan Vives. Lluch hi diu que li agradaria que el futur continués com fins aleshores: família, amics i vida sentimental \"ordenadament bé\", feina com a historiador del pensament econòmic que l’apassiona, activitat paral·lela com a \"taxista\" portant gent amunt i avall, organització de festivals de música, i projectes editorials en curs. Afirma que els catedràtics poden allargar la feina fins als 70 anys i que, si la salut el respecta, voldria seguir fent exactament el mateix, jubilat o no. Formula una imatge que esdevindrà icònica:\n\n> \"Mori amb les botes posades? Bé, amb el llapis a la mà, sí.\"\n\nExplica que el motiu és la satisfacció doble d’inventar idees i rebre les publicacions impreses, amb el plaer de tocar el paper i olorar la tinta. Aquesta passió per l’escriptura és descrita com una mena de \"droga\" intel·lectual."},{"start_second":9906,"end_second":10339,"section_title":"Reflexió final del Patronat: llegat, utilitat i agraïments","section_summary":"Després de l’àudio, els convidats comenten l’actualitat sorprenent de les paraules de Lluch. Josep Maria Carreras subratlla que l’entrevista recorda el que no s’ha de perdre de vista: la seva vocació principal com a historiador del pensament econòmic i la seva disciplina d’escriure i publicar constantment. Joan Majó remarca que la millor manera d’honorar el seu llegat és continuar promovent el diàleg, la reflexió i la utilitat pública, especialment en matèria de sanitat, democràcia i cohesió social. Enric Lluc destaca que, 25 anys després, la resposta social als actes commemoratius ha estat massiva i emocionant, mostrant que la memòria de Lluch segueix viva més enllà del cercle familiar i d’amics. El presentador tanca el programa agraint la col·laboració de la Fundació, dels convidats i de l’audiència, afirmant que seguiran parlant d’Ernest Lluch i del seu llegat des de Vilassar Ràdio."}]}```

['Ernest Lluch', 'Fundació Ernest Lluch', 'Vilassar Ràdio', 'Parlant de tot', 'Vilassar de Mar', 'Oikos-Tau', 'ETA', 'Diàleg', 'Cultura de pau', 'Pensament econòmic', 'Història del pensament econòmic', 'Sanitat pública', 'Estat del benestar', 'Política local', 'Universitat de Barcelona', 'Maresme', 'Biblioteca Ernest Lluc i Martín', 'Música clàssica', 'Futbol Club Barcelona', 'Real Societat', 'Caputxinada', 'Lluita antifranquista', 'Maïà de Montcal', 'Família Lluc', 'Memòria històrica', 'Cohesió social', 'Qualitat democràtica']