Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme i a través de vilassarradio.cat per internet.
Matí de dilluns, comencem setmana 15 de desembre de 2025, just a la meitat del dotzer i últim mes de l'any, el mes de desembre. En 10 dies ja estarem en plenes festes de Nadal i just en una setmana donarem el tret oficial. Aquestes festes amb la celebració del sorteig de la loteria, la grossa de Nadal, amb els nens i nenes del col·legi de Sant Ildefonso de Madrid.
Els nens i nens de Sant Nil de Fonsa d'aquí just una setmana ja estaran cantant la loteria. Dia tapador, dia nubulat, dia plujós. Venim d'un diumenge, no estava previst, almenys és el que deien les previsions que no estava previst que plogués diumenge, però va ser així. Aquesta matinada també ha estat passada per aigua. A València ells va activar una vegada més l'alarma, ha plogut déu-n'hi-do per al país i està...
previst que encara vagi plovent al llarg del dia d'avui. Per tant, de seguida connectarem amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Almaresma. Des d'allà i, com sempre, Joaquim Serra ens farà la previsió de cara avui, també de cara als propers dies. A veure si aquesta pluja...
Passarà ràpid o no? En qualsevol cas, la pluja, però en aquest cas positiva de milions, pluja de milions que va caure de nou ahir a la Marató, Marató 2025, que recapta més de 9,7 milions d'euros per la recerca sobre el càncer. Concretament 9.741.627 euros és el que s'ha recollit.
Des d'aquesta casa estem treballant per veure què s'ha recollit també Vilassa de Mar amb les diferents activitats que s'han realitzat i doncs encara tenim fins al 31 de març per fer donacions i per tant això sembla ser que pujarà un cop més Catalunya demostra la seva solidaritat.
De seguida saludem Joan Escofer, cap dels serveis informatius de Vilassar Radio. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també ho van ser un dia com avui. És que tot puja en el DeLorean.
repassem les afamèrides. Recordarem l'entrevista que Joan Escofet li fa a, en aquest cas, Josep Maria Gregori, que serà l'ànima, el director del Cant de la Sibila, que aquest any es celebrarà a Vilassar de Mar a dos quarts de 12 de la nit de Nadal, el 24 de desembre, a dos quarts de 12, just abans de la Missa del Gall. Una Missa del Gall que els últims anys s'havia celebrat a les 11, que aquest any torna a l'horari habitual a les 12, i, per tant, a dos quarts de 12, mitjoreta abans,
De les 12 estrofes en faran 6 del cant de la Sibila, per tant, ens ho explica Josep Maria Gregori. A les 11, com cada dilluns, rebem al nostre estudi aquells dos joves economistes, en Martí Brutau i l'Adam Baus. En Martí i l'Adam ens porten cada setmana per dos duros, un espai d'economia per joves i no tan joves, i avui ens parlen del problema de l'habitatge.
A dos quarts de dotze parlem amb la Maribel Hentzor. La Maribel, doncs, que cada mes ens presenta un llibre que ha escrit, ha fet un repte que es diu 12 mesos, 12 llibres. I avui ens presenta aquest tercer llibre. A les dotze, l'Albert Rotiz, com sempre, el xef Vilaserenc, que treballa al restaurant Can Bosch de Cambrils, ens porta...
La seva secció, on juguem una mica amb ell, doncs ens fa molta il·lusió tornar a rebre l'Albert Ortiz, insistim, eh? El xef Vila Serenca treballa a Can Bosch de Cambrils. Cada setmana li proposem un ingredient, o diversos ingredients, i ell tirant de la seva llibreta, inseparable llibreta, i de la seva inventiva ens prepara menús. Com que sé que ens està escoltant, perquè està venint aquests moments cap a Vilassa de Mar...
Avui no explicarem el que fem, però s'ho pot imaginar davant les èpoques en què ens trobem. I a última hora, visita la ràdio, com sempre, també Martí Sanz. Martí Sanz té una llista que es diu Motion is Emotion. Motion is Emotion és una llista que ell mateix ha elaborat de 100 pel·lícules i del qual ens expliquen les curiositats. Curiositats i històries o històries i curiositats del món del cinema.
La edició d'avui del Parlant de Tot, la 2268, 2268 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, 12 minuts per damunt de les 10 del matí, tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot. El temps...
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteòmer del Consell Comarcal del Maresme. Pluges previstes per avui, que ja es van avançar ahir. Per tant, atenció, Joaquim Serra. Explica'ns en directe el temps previst de cara avui, de cara als propers dies, un dia en què, evidentment, hem d'agafar el paraigua. Dia, doncs, típicament de desembre. Ha plogut, i això també és notícia, perquè feia dies que no ho feia. Joaquim Serra, que ens espera. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Arrenquem aquesta setmana per fi amb precipitacions que, de fet, ja i a la tarda van començar a afectar el Maresme i al llarg d'aquesta nit en alguns punts de la comarca descarregat amb intensitat. Després ja hem tingut una situació amb precipitacions més pausades, més tranquil·les. Hem de dir que avui tindrem un dia tapadot. Durant tota la jornada predominarà la nebulositat, sobretot aquest matí migdia,
altre cop amb noves precipitacions que han d'arrencar cap a mig matí, ben bé fins a migdia, primeres hores de la tarda, i que podran afectar qualsevol punt de la comarca. Localment, com aquesta nit, no es descarta algun xàfec intens, de forta intensitat. Pel que fa a la tarda, sembla que aniria disminuint la possibilitat de precipitacions sense fer net del tot, i tot això amb un vent que bufarà avui, aquest matí, de component entre el nord i el nord-est, sobretot gregal,
i aquesta tarda girant més cap a nord, amb una situació marítima que s'anirà alterant. Aquest matí predomini de la maró, però ja amb algunes àrees de forta maró, i aquesta tarda predominarà la forta maró, amb onades al voltant del metre i mig d'alçada a tota la costa maresmenca. Les temperatures, malgrat aquest canvi de temps, s'han de mantenir francament suaus, de moment de fred més aviat poc.
De cara a demà s'espera que encara no faci net del tot, de fet tindrem durant la matinada risc d'algun xàfex, altre cop cap al migdia, tarda, primeres hores de la tarda podríem tornar a tenir nous xàfex, en aquest cas més probables cap al sud del Maresme.
tot i que al nord de la comarca tampoc es pot descartar alguna gotellada i tot això amb unes temperatures que demà més o menys seran com les d'avui fins i tot, si surt el sol al mig dia, cosa bastant probable, doncs podríem tenir unes màximes una mica més elevades, però tampoc no massa. De cara a demà passat dimecres el temps ja millorarà de forma més clara però encara amb presència de força núvols, encara es matirà aquesta situació de llevant agregalat aquí a la costa de la comarca i per tant
Encara la nuvolositat serà abundant. La situació marítima, tant demà com demà passat, estarà dominada per la Forta Maró, amb mar de fons a tota la costa Maresmenca. Joaquim Serra, moltíssimes gràcies. Previsió àmplia i puntual. Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Demà hi tornem. Demà no hi serem, però sí, dimecres hi tornem a la mateixa hora. Fins a les hores que tinguis molt bon dia. Ara us ho expliquem tot. Un quart d'once del matí.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
I saludem com sempre a aquesta hora el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio avui dia. Avui sí, el seu dia preferit de la setmana. Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Sí, però hauríem de matisar-ho. Hem tingut un gran cap de setmana amb la qual cosa avui, després de molts mesos, tinc la síndrome del dilluns. O sigui, soc normal. Has vist? Com tots vosaltres. Sí, sí.
Doncs bueno, celebrem que hagis tingut un gran cap de setmana. Tot arriba, saps? Ara voldràs Nadal i tot. Ara voldré Nadal. Ara sí, no? Ara sí. Però ara no val. Ara no val. Ara no val. Molt bé, Joan. Era època d'Aguinaldos. Home, sí, l'Aguinaldo. S'ha perdut.
Hi ha gent que ve buscar l'Aguinaldo, a vegades. No sabem ara mateix com es deu dir en català l'Aguinaldo. Bé, buscarem. Però abans... Nosaltres, perquè som molt joves, venia el carter, venia el Sereno, la policia local, demanaven un Aguinaldo. Ja no es fa, això. Per sort. Perdona, però... A veure, anem a veure com es diu Aguinaldo. Anem a buscar-ho. Aguinaldo.
No, eh? No comprem? Aguinaldo. Aguinaldo, no. Aguinaldo, no. S'haurien d'haver esforçat una mica més, no? Sí, sí, sí. Són paraules importades. Bueno, perquè s'està perdent, Aguinaldo. S'està perdent ara perquè hem de fer esforços per buscar una paraula. Institut d'Estudis Catalans, a dir, va!
El que sí que es fa són els regals a professors i professores de les classes més primerenques. Encara ho fan, això. I els de menjador, etcètera, etcètera. Ah, mira que bé, tu. Fan sempre bonics, lots, que...
els pares i mares de les famílies, doncs, regalen. Doncs, escolta, encara es fa? Et consta, jo? Em pensava que això ja no es feia. Nosaltres ja tenim les criatures una mica més grans. Sí, una mica bastant més grans. Es tendeix a fer, eh? Ah, molt bé, home. Seguim sense notícies d'aquest element nou que he romput a les escoles, que em fascina.
Aquest fullet entremaliat, eh? Hòstia, a tu t'ha agafat el fullet? Sí, m'ha agafat, eh? M'ha agafat aquesta... Que ens ho hem estalviat, també, gràcies a Déu. Sí, home, sí. De tant per rar, a veure si t'arribarà el fullet aquest a tu, eh? No sabem exactament quina és la mecànica. Tanto val canter o la fuente que al final se romper, diuen. Per tant, vigila, tu, que et sonarà el fullet aquest... Com es diu? Fullet entremaliat. Està a les escoles, ara, dels més petits, eh?
Sort que està a les escoles, perquè a mi com a fullet entremaliat... Què vols que et digui? Va, què més? Doncs colpits per les imatges de Bondi Beach, aquesta platja australiana. Déu-n'hi-do. Doncs van obrir a prop de Sydney, van obrir foc. Un pare i un fill, a més a més. Quina activitat més...
que pot omplir més, no?, pare i fill, amb dues armes llargues, doncs van disparar contra un miler de persones que eren a la platja de Bondi Beach celebrant la Hanukkah, ara és el moment de la Hanukkah Jueva, i, en fi, van deixar 16 persones mortes i unes imatges que estan donant la volta al món, un...
Un individu, Ahmed Ahmed, s'ha sabut que es diu, que és un fruité de 43 anys, que amb tota la religió musulmana, per cert, que amb tota la valentia del món redueix un dels tiradors, no sabem si el pare o el fill, va amb ell amb les mans, el redueix i...
i immediatament llença l'arma al terra, aixeca les mans perquè la policia no el disparés a ell perquè veure un individu amb l'arma llarga a les mans en qualsevol cas no deixa de ser que en el fons les persones som les persones aquest Ahmed Ahmed
de religió musulmana, va aconseguir que la massacre de jueus no hagués sigut, en fi, tristíssim. Que ja és prou gran. No hagués pogut agafar proporcions més... Tràgiques. Més tràgiques, sí senyor.
En fi, aquestes notícies que passen pel món, s'ens tiroteig a la platja d'Austràlia, mires i dius, hosti, què ha passat aquí? És que el món està com està. També hi ha hagut alguns tirotejos als Estats Units, en fi. T'explico una cosa més agradable, molt més agradable. Dissabte a la nit venia, doncs, que veníem de Girona,
i veníem amb el cotxe per l'AP7. Hòstia, de cop el cel es va il·luminar, Joan. Però de veritat t'ho dic, eh? Com una bola de foc a davant. El primer que vam dir va ser, hòstia, un estel fogàs, un pèrfit, però vam dir, hòstia, això és molt gran per fer un pèrfit i...
Això segur que és un meteoroït d'aquests que entra de tant en tant a l'atmòsfera i fa aquesta, però una bola, enorme. Vaig posar, vaig fer un tuit, escolta, s'ha vist això, vaig citar el som3.cat barra baixa som els millors, barra baixa l'EGM som els millors sempre, que és TV3. Vaig citar, doncs, Meteomar i Meteocat, les seves respostes han brillat per la seva absència, com era d'esperar. I, finalment, es veu que hi ha una pluja d'estels, d'esperfids.
És el que t'anava a dir, és el 12-13 de desembre, normalment s'atribueix a les llàgrimes de Sant Llorenç, a mitjans de principis d'agost... A l'11, del 10 al 11, sí.
Doncs es veu que hi ha la versió hivernal d'aquestes... Com la festa major petita. La versió de la festa major petita d'aquestes llàgrimes, que de manera poètica es diuen aquesta pluja dels tels. Què passa? Que normalment a l'agost la gent tendim a fer vida més al carrer, les temperatures acompanyen, però... Ja ho esperem.
Jo hauria de ser un testimoni d'aquesta... Hòstia, però va ser molt gran, eh? O sigui, un estel allò fa una línia molt fina, això. Era com una bola de foc, de veritat t'ho dic, eh? Hòstia, va ser impressionant, eh? I menys mal que no vaig ser jo l'únic. Jo era la meva dona, la meva dona també ho va veure, perquè si no em vessin... Si no, potser hauríem d'estar fent ara un psicotècnic. Sí, m'hauríem d'estar... Què has vist? Què has vist? Bueno, he vist, he vist, de veritat. Jo no vaig ser l'únic.
Però són aquells dibuixos, eh? Què hi veu vostè aquí? Una papallona, no? Sí, què hi veu? Què li importa el que veig aquí, home? Vinga, va! T'he deixat al futbol una imatge curiosa aquest cap de setmana. A veure... Novena divisió anglesa. Novena? Novena què seria aquí? Novena no n'hi ha aquí. No n'hi ha aquí, ni tant. Tercera regional, és... És... O quarta, perdona, quarta catalana. Abans era... Tercera regional, és quarta catalana.
crec que és l'última categoria del futbol català, en aquest cas. Jo crec que, si sumes, no són ni nou, o sigui... Ens han tendrit les imatges. Jugava el Rush Hall Football Club i a l'estadi es va quedar sense megafonia i sense llum.
Llum, diguéssim, no ens imaginem també els grans fanals de les camps de futbol. El fanal del poble. El que hi havia la temporada passada del Xavi Ramon. Sense llum ni megafonia. Tota la idea, clar. No es podia començar el partit. I què passa? Doncs el màxim golejador del Ruysfall, que és el seu davanter centre, que és electricista de professió, va pujar, tenim el document gràfic,
amb la samarreta dorsal nou d'un equip verd i blanc, puja amb l'escala i arregla la quadra de llums. Absolutament entrañable. Aquestes imatges sempre de les divisions inferiors del futbol anglès.
i insisteixo Movistar totes aquestes plataformes s'haurien de fer amb els drets d'aquests partits de les lligues municipals també que diuen allà del futbol això sí que es mereix això
Aquest tio sí que és un xàmpion. Això que fan els dimarts i dimecres. Aquest tio sí que és un xàmpion. Bé, tens un tornavis i una escala? Té, dona'm, ja pujo jo. A més, la imatge és molt... A vegades es critica aquí a l'estat espanyol que un treballa i 18 miren. I s'atribueix a vegades com una facultat hispànica.
Passa el mateix, a Anglaterra. Tenim un tio treballant i 8 o 9 mirant-s'ho. Home, clar, però clar, és que aquí passa quan veus alguna feina a la carretera, per exemple, i allà, clar, és que només pot pujar una a l'escala. Et dic una cosa, aquest tio es mereix haver marcat un hat-trick després, 3 o 4. No sabem el resultat perquè és el menys important, però realment... Imatge entranyable. Per què mirem les obres en general, no?
mirem com la gent treballa però jo crec que això passa com més gran et fas jo quan era jove ara veig una obra i dic a veure després t'hi quedes hi ha una edat que es veu que a partir d'aleshores et quedes mira les obres hi ha qui critica no estan cofrant bé això no puja bé jo faria no jo faria no
A qui s'hauria de fer... Per què no dius jo faria que dius la teva opinió? No, no. A qui s'hauria de fer? Llavors el criden. Eh, eh, noi! Vine, vine, vine. Això ho hauries de fer així, així, així, així. Sí, vostè hauria d'anar cap a casa, hauria d'anar, eh? Amb aquests incunables, nosaltres tenim un davant de la ràdio, eh?
vam tenir un parell de treballadors que van obrir una rasa fa un any i mig, dos. I la meva sorpresa va ser quan un dels treballadors, el Manolo i el Pepe Botera, en aquest cas, era Pepe Botera i Otílio, doncs vaig veure com Pepe Botera posava un paquet de tabac, unes monedes...
I no recordo quin era el tercer objectiu i li vaig dir, però Pepe Gotera, què fas? I diu, pels arqueòlegs del demà. Sí, sí. Ho va tapar i au, i aquí ho tenim. A veure, això vas davant de la ràdio. Per tant, els arqueòlegs d'aquí molts anys obriran-hi. Aquí hi havia, o aquí hi ha, potser, eh? Aquí hi havia un estanc.
Aquí havia vila sa ràdio. I penseu que quan es va posar la primera pedra... Mentida, el tio, va posar aquí un dia qualsevol, va tirar... Per tant, no us creieu, arqueòlegs del demà, tot el que us trobeu. Ni els d'avui, eh? Imatge entranyable, eh, per això. Aquest bon home, no? Sí, sí.
Clar, entenem que això ho va fent per diferents llocs de la geografia catalana. La qual cosa ho va deixant. Ara esperem que es deixi quatre monedes, perquè si no es deixa un sou, també. Si no, haurem races nosaltres. Va, Joan, més coses. Molt content amb Marlaska. Grande Marlaska, grande. Una mica dir-se grande, també. El ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska,
acaba de col·locar com a cap de la Policia Nacional a Lleida un condemnat per agenciament sexual. Molt bé, sí, sí. És grande, però no dir el que em sembla grande. Bueno, el morro, el... Bé, és igual, més val que calles. Però és que em sembla molt... És molt greu. És terriblement molt greu.
Però és que ja és greu que ho faci, però és greu que no li passarà res a aquest tio que ha de mostrar per activa i per passiva que és un inoperant, per dir-ho d'una manera molt suau, un incompetent com aquest home que és ministre. Ell va fent, però és que com que ningú li dirà res en aquest país, un tio acusat d'assetjament sexual pot estar...
cap de la seguretat en un poble. Acusat, jutjat, com a culpable, eh? No és allò que digui... No, és culpable, que es veu que els fets es remunten quan aquest individu estava en una comissaria a Euskadi i en una de les joves policies, diguéssim, d'aquella comissaria...
doncs va voler abusar no només d'elles, sinó també del seu estatus jeràrquicament superior. És repugnant, Joan, és que és repugnant. En fi, repugnant la situació i ell. I ell, tot plegat. Gran de Marlaska. Va, què més? Tot a vegades parlem dels problemes que tenim a Rodalies, en el transport públic. Habitual, això, no? Avui com està el temps?
Avui va fatal com és habitual. Avui al principi va normal, però ens ha cridat l'atenció la línia 720 de Catalunya. Què dius ara? Que uneix Artés i Vic. Clar, és un bus que passa dos cops l'any. És a dir, com el perdis... L'has cagat. Però molt, eh? És tremendo, eh? Només passa aquest autobús dos cops l'any per fer...
Els 40 quilòmetres que hi ha entre Manresa i Vixis els 720. I només surt el dissabte abans de Nadal i el dissabte abans del diumenge de Rams. És a dir, traduït, com arribi 5 minuts tard, perds els 720 i t'has d'esperar mesos. Clar, has de passar de Nadal a Rams. De Nadal a Rams s'has de parar. És fer la Pasqua abans de Rams. Exacte, i tant.
I tant, i tant, hòstia, tio. Vull saber... A veure, 720, eh, m'apunto. Tu vus 720 d'Artes. Vaig apuntar. Vull saber qui puja. A més, és molt entrañable perquè diu, passa per la carretera vella, saps? Com volem dir... A mi no cal que em fotis carreteres, no? Per dos cops, també ara no em fotis una carretera. Tampoc cal que li fotem un asfaltat nou, eh?
Molt bé, m'apunto. M'encanta. És bonic, eh? Sí, sí, sí. Vinga, va, pugem en el DeLorean, que et sembla en sa porta a tal dia com avui, a l'any 1944, quan en un accident aèri, de fet no s'ha trobat mai el cos...
Moria Glenn Miller, sobre el canal de la Manxa. Desgraciadament, podríem dir l'home Big Bang. Ell sol era l'home Big Bang. Glenn Miller moria tal dia com avui de 1944. Insistim, el seu cos reposa al fons del mar.
A, B, C, D, E, F, G, H, I got a girl in Kalamazoo. Don't wanna boast, but I know she's a toast of Kalamazoo. Kalamazoo seria una espècie de supercalifragilístico-spialidoso. Com ho dic? Supercalifragilístico-spialidoso, ara? Tu m'és jugant, m'és jugant.
Va, què més, Joan? Doncs mira, 1984, doncs fins aleshores, doncs el single més venut, single britànic més venut a tots els temps, oh sorpresa, era aquesta, Band Aid.
És sorprens, és sorprens. És que sí. Sí, sí. No m'ho he dit mai, això, eh? Em sembla que és el primer cop que sento aquesta cança. Diguem-m'he ignorant, eh? Que l'hem posat algun cop, perquè és de la factoria Geldof i d'aquestes iniciatives solidàries. No em va quedar. Fixat 15 de desembre, ben a prop de Nadal, eh? Solidari com la marató de TV3, que ara has parlat a l'informatiu de les 10, n'he parlat jo a l'inici, gairebé 10 milions de solidaritat i espera, que puja fins al 31 de març, això.
Què més, Joan? Doncs mira, ens posem. Tal dia com avui de l'any 1988. Sí. Sala Celeste. Home! Dalt de l'escenari, Loquillo y los Troloditas es feia aquell concert que va donar lloc al doble àlbum del A por ellos.
Loquillo i los tronoditas, els de la plana de Vic. Els tronoditas van pujar a la que ara es diu Razmatat, abans era Celeste. Celeste era Razmatat. Dos dies seguits de concert que van quedar enregistrat amb un disc. Per mi, eh? Per mi. És una opinió. El millor disc. I com millor sonava aquesta banda, a por ellos que son pocos y cobardes. Per cert, digue'm, digue'm. No, i que ens deixeu un himne com aquest Cadillac solitari, eh?
I va molt bé que em diguis això, perquè aquesta cançó ells ja l'havien tret a molts discos d'estudi. I és una cançó que va passar sense pena ni glòria. Era una cançó que la gent que seguia el que ella deia, què és això? I a través d'aquest concert en directe, aquesta cançó s'ha convertit en el que s'ha convertit, un himne de la formació. Niña, ahora estoy aquí sentado en lo que nunca dirá en segunda mano con el vermelero
Doncs vinga, Joan, més coses. Hem d'anar al Merveller, eh, a prendre'ns alguna cosa. Sí, existeix, eh, el Merveller. Vaig anar un dia, hòstia, el Merveller. He anat alguna vegada. Sí o no? A los pies del Tibete. Hi havia una arrubia en el teu càdilac? No, no, però és un lloc molt bonic. Sí, senyor. Baratet, també. Sí o no? Un dia, és un dia. Merveller a los pies mi ciudad.
Tanquem el DeLorean, va acabar molt finet. Doncs 1997 van decidir els experts en cinematografia. Tu entres al supercaligrafilístico i jo amb això també anem finets avui. Doncs quina era la pitjor pel·lícula de la història fins al moment? I van decidir que era Spice World The Movie, la pel·lícula sobre les Spice Girls.
A veure, Joan, dolenta és, no ho nego. Com a opinió i com a dada que ens diuen els experts. Però hi ha coses molt pitjors, eh? No ho sé, no hem vist Torrente, aquesta gent, eh? No hem vist tota la saga de Santiago Segura amb això... El padre o no sé què. El padre no hay más que uno o algo así, eh? I pel·lícules internacionals, també.
Joan Escofet, demà, malauradament... Sí, havies dit a la introducció que després us expliquem coses. Sí, dic que demà, malauradament, no hi podem ser. Qüestions de gent d'interna i de baixes, malauradament, en aquesta casa. Però intentarem ser-hi dimecres amb tota la... També som humans. Sí, també, també. Encara que no ho sembli, a vegades també ho som.
Últim minut perquè m'expliquis a la una al migdia 3.57 de la tarda. Què tenim avui, Joan? Doncs mira, avui parlarem amb la policia local de Bielassà de Mar, que fins al 5 de gener han establert diferents protocols de seguretat al nostre municipi, bàsicament zones comercials. Ens donaran aquells consells que a vegades...
Sembla una mica de sentit comú, també ajuden, però si ens els diuen és que a vegades és el menys comú dels sentits. Parlarem també amb Sandra Montoro, nutricionista referència del CAP de Vilassada Mar, s'acosten els àpats de Nadal, Reis, Cap d'Any, etcètera, etcètera.
I ens donarà quatre trucs, quatre consells, tant per preparar el nostre cos com ens donarà també segurament algun menú saludable per aquests dies que venen. I atenció, eh? Diu que els anfitrions heu de canviar el xip, eh? No cal posar molt menjar sobre la taula, eh? Una coseta arregladeta.
Un al migdia 3.57 de la tarda. Senyor Escofet, l'hama passat ens tornem a parlar i avui t'escolteu atentament a l'our al migdia 3.57 de la tarda. I no et moquis d'aquí perquè de seguida entra en Josep Maria Gregoria a parlar precisament del cant de la civila. Sí, sí, el cant de la civila que es recupera, eh? Recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
If you wanna be my lover.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
El telèfon em va molt lent. Crec que arriba l'hora de comprar-ne un de nou. I si proves de reparar-lo? O comprar-ne un de recondicionat? Davant la situació global d'emergència climàtica, és important adoptar hàbits de consum més responsables per tal de reduir la petjada ecològica. Valorar si realment necessitem comprar un producte, consumir productes i serveis de proximitat o practicar l'economia circular. Reparant les coses que es fan malbé i donant una segona vida a aquelles que ja no ens fan servei són només alguns dels exemples que poden marcar la diferència. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Doncs sí, Jaume, t'aviso ja que no cantarem. Afrontem aquesta nova hora del nostre matinal, del teu matinal, parlant de tot.
I saludarem l'amic Josep Maria Gregori. Josep Maria Gregori, doncs el podrem escoltar aquest 24 de desembre, just abans de la Missa del Gall, interpretant el cant de la civila que es recupera a Vilassar de Mar, un cant d'origen medieval que habitualment
Ens ve al cap, que he interpretat per una bona, la Sibilla, que podríem traduir una mica com una endevinadora, com una precursora. Text medieval que ha estat emparat, patrocinat per l'UNESCO...
que sabia tradicionalment l'associem a la catedral de Palma de Mallorca o de la Seu d'Urgell, i que estem molt contents que Vilassar de Mar recuperi aquesta tradició, tot i que en Josep Maria Gregori ara ens ho explicarà fa temps que fa el cant de la Sibila, per exemple, a Cabrera de Mar. Saludem ja el nostre protagonista, Josep Maria Gregori, molt bon dia. Molt bon dia, Joan.
M'imagino que el cant de la Sibila és un cant d'entrada que a tots i totes ens posa els pèls de punta. Sí, és un cant corprenedor tant pel text com per la música. Clar, el text és un text que, diguéssim, canta el segon adveniment de Crist, per tant, amb una, diguéssim, ropatge majestàtic, apocalíptic, no?, i imploratori, no?,
I la música, doncs clar, és una música, és una melodia que ve de molt antic, que té aquest perfum, diguéssim, medieval entre cometes, i tot i que les primeres melodies que conservem amb notació, diguéssim, aquí occidental, europea, daten del, de fet, ja del segle XIII-XIV, vull dir que...
i és quasi quasi el final de l'època medieval, i les melodies són d'una gran bellesa. Són dos estrofes que sempre es canten amb la mateixa melodia, habitualment, perquè de manuscrits o d'ordinaris impressos amb civiles del segle XVI, doncs, s'en conserven unes quantes.
Hi ha els ordinaris de Tarragona, de la Seu d'Urgell, el de Girona, que és de la 1550, el de Barcelona, que és del 1569, que contenen la melodia impresa juntament amb la música.
Estàvem comentant que és un dels textos catalans segurament més antics. Per a la gent que ens pugui estar escoltant, Josep Maria, quin seria una mica l'argument del cant de la Sibila en la introducció?
Ja ens has explicat que és el segon adveniment de Jesús. Hem explicat una mica que la civila vindria a ser com una endeminadora, com una veu precursora del que pot venir. Què és el rerefons? De fet, el camp de la civila recull aquesta... És com un oracle profètic. És a dir, recull aquest paper que feien les antigues civiles a l'època clàssica, la Grècia Antiga,
Penseu que el profetisme civilí ja el tenim documentat des del segle VI abans de Crist, és a dir, a l'època dels presocràtics ja hi havia les civiles, la civila d'Adelfos, la civila de Tribortina, l'Eritrea, etc. Hi havia deu civiles, deu civiles, no? I d'alguna manera hi ha un empelt, hi ha una transfusió, per entendre'ns, entre aquesta tradició clàssica de la cultura grega i el primer cristianisme.
Fins a tal punt que Virgili, que en la seva quarta bucòlica ja anuncia el naixement de Crist, era considerat pels pares de l'Església Antiga com un profeta. És a dir, al costat d'Egeías, de Sant Lluc, hi posaven Virgili. I el text prové d'un sermó bastant antic,
No es pot datar amb precisió, però es creu que és un sermó que un deixeble de Sant Agustí, que es deia Quot Voldeus, va recollir a partir d'uns oracles civilins atribuïts a la civilitat d'Eritrea, en els quals també es cantava, es proclamava l'adveniment de Cris, aquest adveniment, diguéssim, majestàtic i apocalíptic.
Abans parlàvem fora de micròfon, Josep Maria, abans d'entrar, i hem parlat que atribuïm com a mínim Palma de Mallorca, la Seu d'Urgell, a la figura femenina, la civila, aquesta dona que canta, es pasa en mà, a més a més, amb un joc de llums, que crec que a Vilassada Mar, a l'església parroquial de Sant Joan, també intentarem anar il·luminant
l'església a mida que la Sibila vagi cantant i ens comentàvem fora de mi que m'ha cridat l'atenció que no té per què ser una dona la Sibila
De fet, dins la tradició cristiana medieval, qui interpretava els versos de la Sibila era un infant, era un escolar, un escolar-cantor, acompanyat de cantors adults que feien les tornades del cor, les primeres tornades polifòniques, que podien ser a dues o a tres veus, i després hi ha al segle XVI a quatre veus. Al principi, clar, dins del context eclesiàstic, la veu femenina es romania esclosa, eh?,
de totes les funcions, i per tant eren les veus dels escolans tibles, és a dir, els escolans que avui diríem sopranos, aguts, de veu aguda, els que cantaven els versos de la civila. Normalment el posaven a dalt d'una trona, pensava en una catedral dalt de la trona, l'avillaven, el vestien amb una cavallera, i el vestien realment com si fos una civila, però la veu era la veu d'un infant.
A Vilassar de Mar no tindrem, de moment, espasa, que també és una de les representacions icòniques, o no sé si ha sigut una mica de teatralitzar una mica massa, però en qualsevol cas sí que més o menys ens ve al cap la civila amb aquesta espasa. Es pot fer sense espasa, Josep Maria, i en qualsevol cas, de moment, a Vilassar de Mar ho farem sense espasa. Sí, sí, aquí...
Això ve de les dramatitzacions que a partir de l'època medieval es van començar, és a dir, quan neix el teatre litúrgic, per entendre'ns, el teatre amb les primeres representacions litúrgiques venen precisament d'aquests textos relacionats amb les maitines de Nadal o de Pasqua, etc. Així neixen, d'aquí sortiran els pastorets, pràcticament, d'aquests drames litúrgics antics que finalment s'acaben interpretant en llengua vernacle. I que en el camp de la Sibila
Sí que antigament hi havia tota aquesta, diguéssim, dramatització o posada en escena d'aquests textos, perquè eren textos molt corprenedors, i aquest sentit judicial que té el text del judici. El dia del judici es pagarà a qui haurà fet servei, a qui haurà fet servici. Però la veritat és que nosaltres, quan dic nosaltres, vull dir amb el Guido Ioti, que és amb el que estem interpretant durant molts anys a Cabrera, sempre ho hem fet
pensant només en la interpretació musical. Mai hem pensat en la seva dramatització ni posant escena res. L'únic que fem per fer un espai més íntim i per convidar el públic, els fidels a la introspecció, és tancar els llums a l'església per poder-ho sentir a les bosques. I d'aquesta manera, quan s'acaba el cant de les cibres, quan s'encén tota la llum i es comença a cantar el naixement de Jesús en el nou any.
Josep Maria, et canvia la cara quan estàs parlant d'això, eh? T'emociona, no? Home, sí, m'agrada molt. De fet, és que fa molts anys que la canto i, de fet, la vaig començar a cantar per accident, perquè si vols t'ho explico, és a dir, jo quan era jovenet estudiava a cant amb un mestre que es deia Xavier Torra, que va ser el primer contratenor de Catalunya. El degar dels contratenors de Catalunya ha sigut en Xavier Torra, no? I fa molts anys
Ell sempre la cantava, ell va ser el que la va inaugurar a Santa Maria del Mar l'any 1984, amb l'Enric Gispert, que llavors dirigia la capella de música del Mar. Però hi va haver un any, el 2001, si no em falla la memòria, que ell es va posar malalt...
I em va trucar el dia abans, dir, per favor, vine a casa, que t'ensenyaré a fer la civila, que la faràs tu. Llavors, jo em vaig, primer em vaig espantar, dic, això és molta responsabilitat, però vaig anar a casa seva, m'ho va ensenyar a fer, i em va agradar tant fer-ho. Vaig disfrutar tant, interpretant el camp de la civila, que vaig pensar, això jo també ho vull fer.
I d'aquesta manera va néixer la iniciativa amb el Guido Ioti, de Cabrera, de dir, escolta, i si li proposem a mossèn Raimon Canalies de fer-la civil aquí? I sí, sí, tot va anar rodat, va ser acceptada, i des de llavors que l'estem fent. Josep Maria Gregori a la veu, Meritxell Vinaixa al piano. A l'orga, a l'orga. A l'orga. Musicalment és complicada el cant de la civil? No.
perquè és un cant que si bé està fixat si bé la melodia està escrita dona peu a improvisació és a dir, dona peu a que l'intèrpret pugui glosar pugui fer ornaments pugui fer algunes variacions en el mateix moment
Depèn del moment, pràcticament. I, per tant, no és una interpretació estricto senso tancada, no és una partitura de Beethoven que no pots tocar ni una nota. M'explico? Dóna un cert marge a la improvisació. Sí, hi ha un cert marge de variació, de llibertat interpretativa i depèn de com surt més d'una manera o d'una altra. És fruit de l'espontaneïtat també del moment. També ens acompanyarà una part del cor bilatjari
que interpretarem les tornades de les estrofes en polifonia, en veu sola i també en polifonia. Perquè hi ha versions polifòniques a quatre veus del segle XVI per acompanyar la civila. Fa temps que ho interpretes a Cabrera de Mar. Sí que és cert que a Vilassar de Mar es va fer un intent, no sé si era la Sala Galvany, que no va acabar...
de relar. I ara ens agradaria saber una mica com és aquesta bona notícia de la recuperació d'aquest cant d'un dels cants de la nit de Nadal catalana. Sí, certament, com dius, ho vam fer a Vilassala, vam fer cap als 2006-2007, en vida de mossèn Galbany. Mossèn Galbany era una persona molt oberta també de mentalitat, li va entusiasmar la idea i de seguida ho vam acudir. Després, quan ell va marxar,
diguéssim que amb el nou rectorat no hi va haver la sintonia per seguir-ho fent llavors ho vam seguir fent evidentment a Cabrera com cada any amb mossèn Raimon i després quan ha arribat mossèn Juan Pablo aquí i també a Cabrera doncs hem recuperat aquesta bona sintonia per poder, diguéssim, tornar a interpretar aquest cant tan interessant, tan bonic i tan conmovedor perquè és molt conmovedor
Josep Maria, coordenades nit de Nadal, a quina hora s'interpretarà? A tres quarts de vuit a Cabrera de Mar i a dos quarts de dotze a Vilassada de Mar, a l'estrècia parroquial.
Amb la qual cosa, la missa del Gall, després d'alguns anys que crec que es va fer a les 11, es torna a fer el punt de la mitjanit? Sí, es farà a les 12. De tota manera, el cant de la Sibila no l'interpretem tota, perquè la Sibila són 12 estrofes i estaríem més de mitja hora per fer-ho. Fem la meitat, fem una selecció de les estrofes més... Bé, jo he buscat interpretar...
cadascuna de les melodies dels cinc ordinaris que es conserven, perquè podem sentir la versió de Girona, la versió de Barcelona del 1569, la versió d'un leccionari de Barcelona del segle XV, que és la versió més antiga que es conserva, una versió de tradició oral de Mallorca, que és la que s'ha conservat a Mallorca. Això no ho hem dit, però el cant de la civil es va deixar d'interpretar a finals del segle XVI,
a causa de les noves disposicions del Consell de Trento que van prohibir
Van considerar que el camp de la civil no se deia prou, doncs, van considerar massa pagar, per entendre'ns, no? I ho van eliminar. Però el que va passar és que a Mallorca va sobreviure. Suposo que el capítol de la catedral de Mallorca van considerar que ells podien seguir-ho fent, perquè tampoc no hi havia un seguiment, una fiscalització de si es feia o no es feia, m'explico?
i en canvi el territori peninsular era diferent. Llavors a Mallorca es va continuar fent i s'ha mantingut aquesta tradució oral des del segle XVI. És a dir, que la versió que escoltem, la mallorquina, és una versió que va fixar un organista de Mallorca que es deia Antoni Noguera en 1890 i alguna cosa, i segurament és la versió que tradueix aquesta oralitat
I aquesta també la fem nosaltres. A mi m'agrada molt fer-la perquè té un disseny, una vivacitat diferent. I després fem també d'un leccionari de Mallorca del segle XV una versió escrita que també s'ha conservat. O sigui que fem una mostra, per entendre'ns, un pica-pica, per entendre'ns, de totes les civiles escrites que tenim del segle XV i XVI.
Que interessant, i quan acabes la teva interpretació, acabes rebentat, acabes molt cansat, i també, no sé si pots veure quin és el retorn de la gent que es congrega per escoltar aquesta joia medieval.
Bé, jo no em canso, la veritat és que no em canso, si no, no la podia fer dues vegades seguides, no? I el retorn, home, a la gent normalment li agrada, vull dir que és una música que és molt sentida, té un component dramàtic que és colpidor, realment, impressiona, és un cant que impressiona molt.
Hem parlat del post i ara m'agradaria saber el pre, és a dir, dia 24, al migdia, m'ho invento. Josep Maria Gregori, què fa? Com es prepara? Què sents?
Bueno, jo em preparo molt abans, eh? Sí, vull dir, de cara, evidentment, i ens consta que esteu treballant i assajant, però em referia a les hores prèvies, no? Sí, home, doncs a mi m'agrada estar quiet, relaxat, tranquil, concentrat, amb silenci,
I amb molta consciència, amb la màxima consciència possible per poder-ho transmetre de la millor manera possible, també. Amb la màxima qualitat i amb la màxima bellesa possible, no? És que és una activitat, evidentment, litúrgica.
però una mica com parlàvem, que va una miqueta més enllà, no?, és recuperar molt més que una simple, deixem-ho posar entre cometes, eh?, cançó, que evidentment no és simple, eh?, però és un pas més, no?,
Sí, té aquest component molt místic. De fet, a mi m'agrada molt perquè és com un empelt entre el que seria la mística pagana antiga i la mística cristiana. Veure que hi ha una confluència i que hi ha un compartir, que això és molt bonic. Això que dius que està més enllà de la litúrgia és que
No és que estigui més enllà, jo crec que és una altra forma de viure-la també a la litúrgia. No sé si m'explico. Sí, t'expliques perfectament. En Josep Maria Gregori, presenta'ns. Qui és Josep Maria Gregori? Si hi ha alguna persona que no el coneix, el nostre torn, eh? Vilesalmar Cabrera. Qui és Josep Maria Gregori? Jo sóc el marit del Meritxell Vinaixa. Això és el primer que haig de dir, eh?
i que és la directora de l'aula de música i la persona que dinamitza musicalment el poble des de jugadors musicals, des de l'aula de música, etc. Des de fa més de 30 anys. Particularment, jo he estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de 40 anys, professor de musicologia, d'història de la música, i també he estat cantant, he cantat durant molts anys amb en Jordi Savall, amb la Capella Real, i després amb grups de música antiga,
De Canend i Elegància, amb la Capella del Pi, amb Exaudi i Nos, grups que hem fet, sobretot hem fet això, que és lluitar per recuperar el repertori català desconegut del segle XVI, XVII i XVIII, és a dir, recuperar compositors inèdits que gairebé no s'escolten i lluitar per tornar-nos a posar en les programacions, en les discogràfiques, etcètera, etcètera.
A més amb Jordi Savall, que vindrà a ser el Messi, si em permets.
de tot aquest moviment, no? I poder haver estat cantant amb ell o col·laborant amb ell ha de ser espectacular, no? Sí, realment, jo sempre ho recordo amb molt de carinyo i amb molt d'agraïment perquè vaig estar més de 20 anys cantant amb ell i quan hi havia la Montserrat Fieres, la seva esposa, que era la que cantava la Sibila, és a dir, jo diria que a mi aquest cuquet de la Sibila em ve d'ella, és a dir,
D'alguna manera, d'haver-la acompanyat tantes vegades amb concerts i amb discos, fent bordons, fent les veus corals, etcètera, jo crec que a mi em va penetrar molt al dins meu i em va agradar, em va fer molta il·lusió poder-ho tornar a fer.
I sempre la tinc present amb ella, realment sempre... Bé, una de les coses que faig, ara que em deies què faig el dia 24, és escoltar la Montserrat Figueres, les seu interpretacions que són exquisides. També un homenatge, no?, en certa manera. De fet, aquesta edició que hem fet, vam fer una publicació amb el Guido Ioti sobre el camp de la Sibila per donar satisfacció a tot aquest desig de recuperació d'aquest camp, la vam dedicar a la Montserrat Figueres,
Li vam posar la dedicatòria a la Mosserat Fiera, civila, civilàrum, és a dir, civila de les civiles, i el mestre Xavier Torra, mestre de civilers. Vull dir que són els dos protagonistes d'aquesta publicació. Són ells a qui devem tota aquesta recuperació.
Ara que me la deixes votant, professor universitari de musicologia, fa el passat mes de novembre, feia 25 anys, de la mort d'Ernest Lluc, polític vilassarenc, ministre de Sanitat amb els governs de Felipe González. Gràcies a ell, en certa manera, tenim la sanitat pública universal i gratuïta. Però també hi ha una faceta que és el set de saber, les seves ganes,
d'entrar en el món de la musicologia, sobretot a recuperar interpretacions, cançons catalanes, probablement oblidades. M'imagino que alguna relació hauríeu de tenir, no?
Personalment amb ell no, perquè diguem que trepitjava en mons diferents, però sí que jo estava al cas dels seus interessos. Ell estava molt interessat en recuperar aquests autors del preclassicisme i del classicisme català del segle XVIII, finals del XVIII, principis del XIX, en Carles Beguer, en Domènec Tarradellas, aquests compositors. De fet, ell va impulsar des del Festival de Torroella de Montgurí
algunes de les trenes d'aquestes obres i nèdides d'autors catalans d'aquesta època. Ell tenia molt interès en això i estava molt en contacte amb l'Oriol Pérez Treviño, per exemple, i amb altres dinamitzadors culturals d'aquell context.
Josep Maria Gregori, ha estat un absolut plaer conèixer-te i poder parlar, sobretot, d'aquesta recuperació del cant de la Sibila a Vilassar de Mar. Josep Maria, moltíssimes gràcies i t'escoltarem a dos quarts de dotze de la nit del 24 de desembre a l'Església Parroquial de Sant Joan de Vilassar de Mar. Moltes gràcies a vosaltres. Serà fins una propera ocasió. Fins una propera, exacte.
de dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Les notícies de les 11.
Mossos d'esquadra de la unitat d'investigació de Premià de Mar van detenir dijous passat, tot i que han fet publicar avui la informació. Tres homes com a presumptes autors de delicte de tràfic de drogues pertinents a grup criminal i defraudació de fluid elèctric. Posteriorment van detenir un quart home de 46 anys que actuava com a líder del grup, un cop identificats.
es van comprovar que tenien diferents antecedents policials. Els investigadors van saber que en una casa del carrer Jaume Balmes de Cabrils podria haver-hi una plantació de marihuana i que la llum estava connectada de forma fraudulenta a la xarxa general elèctrica. La investigació va ser complexa, ja que les persones sospitoses que formaven part d'aquest grup dedicat al tràfic de marihuana
Prenien moltes mesures de vigilància per detectar si la policia els trepitjava els talons. L'11 de desembre, com dèiem, es va dur a terme una entrada i escorcoll sota manament judicial a la casa. El resultat va ser la detenció de les tres persones i la troballa de més de 50 quilos de marihuana ja recolectada i que s'estava assecant. Dos esprais de defensa no homologats, una pistola d'aire compromit
i llum prioritària de policia. També hi havia més de 900 testos amb sorra preparats per plantar-hi marihuana. Tècnics de la companyia elèctrica van corroborar que la llum estava connectada de manera il·legal a la xarxa i que el valor total de l'electricitat defraudada superava els 38.000 euros.
Allau de solidaritat a Catalunya, ho venim dient des de primera hora del matí per la Marató. Aquest 25 el programa es va dedicar ahir a la recerca sobre el càncer i ha aconseguit recaptar més de 9,7 milions d'euros segons.
La darrera actualització del marcador de la Marató que s'ha fet a les dues de la matinada i després de més de 17 hores de programa. De fet, és la xifra més alta en aquest moment a les dues de la matinada de les darreres cinc edicions de la Marató. Recordem que es poden seguir fent les donacions fins al 31 de març. La jornada d'ahir portava el lema detectem-ho, arreglem-ho.
I el programa de TV3 es va dedicar a la prevenció, la detecció precoç i l'impuls a la recerca sobre el càncer.
Avui es relaxen les mesures de prohibició d'accés al medi natural per la segona corona de la zona de restriccions per la pesta porcina africana entre els 6 i els 20 quilòmetres a la rodona del focus del Brot, ubicat a Cerdanyola del Banyès. L'aixecament de la prohibició s'amplia als 79 municipis inclosos a la zona considerada de baix risc, on fins ara no es podien anar a parcs naturals, zones buscoses,
Lleres de rius, rieres, prats i camps de conreu fora dels nuclis urbans. Entre els municipis on se'n relaxen les mesures de contenció hi trobem, per exemple, Granollers Premià de Mar a l'Ella o la Roca del Vallès.
D'aquí una hora, d'aquí una hora, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà a la Moncloa per fer el tradicional balanç de l'any. És una cita amb els periodistes que habitualment segueixen aquesta mena d'informació que es convoca la mateixa setmana de Nadal o la de Capdany. Enguany, però, Pedro Sánchez ha decidit avançar-la coincidint amb la recta final de la campanya per les eleccions que es faran diumenge a Extremadura.
Fins aquí aquest butlletí informatiu. Més informació, al punt de les 12. Vila Sa Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilasaradio.cat. És bo per la mare i la Laura. És bo per la nostra butxaca. Cuidaràs la salut, viuràs en un món més pur.
Brutal pel professional. Bueno para vender, bueno para comprar. Si pocs triar, triar producte de proximitat. És bo per tu i per tothom. És bo per tothom, és bo per tu. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
A Vilassar Ràdio hi ha un espai per escoltar, pensar i descobrir. Volem saber el programa d'entrevistes amb Joana Hernández. Cultura, ciència, societat, benestar... Veus que inspiren i converses que ens fan créixer. T'hi esperem els divendres a dos quarts de dues del migdia i a les dues la setmana que hi ha ple municipal. Volem saber a Vilassar Ràdio perquè voler saber és voler entendre. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar a fer-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fusteria al poble.
Em sembla molt bé. Aquesta és l'èvia Carmeta. Fa les millors cloquetes del món. La Berta, com que és petita, sempre m'imita. La Marta no para mai quieta. Només quan m'explica les mates. I en Pau em fa mirar tant fins i tot quan estic enfadada.
I jo sóc en Víctor, el germà gran. En realitat, jo no vaig néixer aquí, però també sóc la meva família. Més de mil xiquets i xiquetes estan en famílies d'acollida, però necessitem més. Festa família d'acollida. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Molt bon dia a tothom, molt bon dia a Vilassar. Aquí estem una setmana més a part dos duros. Molt bon dia, Martí. Hola, bon dia, Adam. Aquí estem, com sempre, cada dilluns, a les 11, a Vilassar Ràdio. Sí, s'ha fet una mica llarg, aquests dies sense programa. La veritat, tu has estat bé, Adam.
He estat bé, he estat bé, però podria haver estat millor. Sí? Una miqueta de pardos duros mai he estat més. Sí, ara que ha entrat el fred ja a les nostres vides, la veritat és que una mica d'escalf amb pardos duros sempre ve bé. Com van els exàmens, Adam? Això t'anava a dir, fred i exàmens. Sí. Tot no dolent ha entrat a l'hora. Van bé? Els exàmens, jo de moment n'he fet un que molt bé, la veritat, anatomia. Súper bé. I a tu...
Doncs mira, jo també, jo de moment he fet només un de matemàtiques, que hem anat, bueno, una mica així patxin-patxam, tirant més cap a patxin que cap a patxam, però bé, bé, bé, jo espero que bé. A sobrada, imagina't una cosa. Bueno, però, perdona, eh, el teu patxin-patxam és un 8. Sí, sí, un 8. Anem a dir-ho, anem a dir-ho, no?
Esperem que sigui això un butxet. S'ha de dir que el dia 15 de desembre, avui, dilluns, 15 de desembre, tinc l'examen de transports. Allò que està estudiant competència professional de transport de mercaderies, tinc l'examen. És això que és tan important com que les empreses necessiten algú amb aquest títol, no?, per funcionar. Per poder carregar camions més de 3,5 tonelades. I no està si tu vols que els carrega. Simplement està format part de l'empresa. Correcte, doncs tinc avui l'examen, a veure com em va, eh?
Molta sort, Martí. Sí, gràcies, gràcies. Ara que ja sabem com funcionen les hipoteques i la diferència entre comprar i llogar, tornant a l'episodi que vam parlar l'altre dia, ens fem la pregunta que fa tothom, no? Avui presentem l'episodi amb la pregunta de per què no paren de pujar els preus. De la vida, ja. Sí. Clar, l'episodi anterior vam estar comentant això...
del preu de les vivendes, del lloguer, de comprar o vendre, no? Llavors és superimportant el d'avui, no? Tothom té en ment la crisi del 2008, tot això. Exactament. Avui ho comentarem. Al final l'habitatge és un dret fonamental que no hauria de ser explotat per cap mena d'inversor capitalista. Avui us detallarem la idea, que segur que ja teniu, però us farem una mica el per què de tot plegat. Doncs Martí, la pela és la pela.
Tenia moltes ganes, Adam, de tornar a dir aquesta frase que ho hem dit. Se'ns han fet llargs aquests dies sense episodi. Però jo, abans que re, Adam, aixeco la mà aquí en el... L'estàs aixecant de veritat, eh? Sí, sí. Per demanar perdó. L'anterior episodi se'm van escapar un parell de barbarismes en castellà. Uh, exclusiva, eh? Demanes perdó. Sobretot, demano perdó aquí, amb les mans sota la taula. Sobretot, vaig dir moltes vegades la paraula alquiler.
Em va saber greu, eh, quan ho vaig escoltar. Alquiler. Fa mal d'escoltar. I inclús vaig dir un cop la paraula... Vivir. Uf. Vivir. Bé, a veure... No, et perdonem, Martí. Bé, jo, jo et perdono. Espero que sí. A un programa de peu, de carrer, no? Clar, escolta, al final ara només es pot millorar. Sí, a veure, que cuidem el llenguatge, eh, però bé, algun d'altres sempre s'escapa. Llavors, vam veure...
que els preus de l'habitatge, a l'anterior episodi, van pujar a l'hora que els del lloguer. Sí, molt els dos, eh? Molt. De forma bastant preocupant. De fet, els preus de l'habitatge van pujar un 8,41% en un any, i els preus del lloguer han pujat un 9,7%.
Que és totxo, això, eh? Home, comparat amb els sous, que s'incrementen un 2 o un 3%, sí, és bastant totxo. Normalment, pel carrer Adam, escoltem la gent dir que els preus dels habitatges pugen i baixen per molts factors, i és cert, però és que això no ens dona una resposta. Avui hem vingut a determinar i a desglosar aquests factors. Per què?
per començar històricament hem de posar-nos en situació que Espanya s'ha caracteritzat pel seu clima, per la qualitat de la vida que hi ha aquí, i sempre s'ha volgut, des de fa molts anys, tenir aquí vivenda. La gent tenia aquí pisos, perquè saben que es vendran. El totxo, no? El totxo, exacte. Com els preus que han pujat, que és molt totxo el que han pujat. Llavors, com sempre s'ha caracteritzat per això,
hi ha molt, diguem, especulador, no?, que ha aparegut. Llavors, què va passar? Que del 1990 al 2000 tothom anava boig per tenir pis. Llavors es comprava, es comprava Martí, es comprava punta pala. Tu vas comprar aquelles dates o no? A veure, llavors és el 2005. Llavors, serà que no. Llavors, què va passar? Que va començar a pujar els preus, perquè la gent especulava amb aquests pisos, no?,
i al final s'inflava, s'inflava, s'inflava, i realment no hi havia una pujada de valor. Clar, al final podíem dir que la demanda estava sent molt superior a l'oferta, i ara amb el 90% del preu d'una cosa, d'un bé, s'explica per l'oferta i la demanda, la llei bàsica d'oferta i demanda. Tot es mou per l'oferta i la demanda. Llavors, què va passar?
Els preus van pujar fins a l'infinit i massa allà. Sí, com el Boothlet Gear. Correcte. No fotis, els preus es van trobar allà amb el Boothlet Gear, perquè clar, a sobre... Amb el què, perdona? Boothlet Gear. Ah, vale. Sí, sí, sí. I algun cop he fet el pentinat del bus. Sí? És calduró? Sí, és un militar molt rosso, molt rosso.
Hem de tenir en compte que haurem de sumar els factors com, per exemple, que hi havia crèdit fàcil aquí a Espanya, o sigui, es podia accedir al crèdit molt fàcilment, que es podia fer especulació i la poca regulació que hi havia en el mercat de l'immoble. Això va derivar, Adam, en la famosíssima crisi del 2008. Que de cop, pum, va batar. Pum, bombaclat. Llavors, van caure els preus, però, vamos, d'una forma exagerada en superpoc temps, i...
De cop es valia moltíssim aquí a Espanya. Sí, i ara acabem de rebre un missatge d'un senyor que es diu Don Josep, que per ser està preparat perquè el seu fill neixi ara el 25 de desembre.
Ah, sí. És veritat. Diu que hem de comentar també que llavors es van rescatar els bancs. Els bancs, de forma imprudent, donaven aquest crèdit fàcil i en el moment en què els immobles van perdre tot el seu valor, els bancs, tots els diners que tenien, també van perdre el seu valor. I nosaltres, com a ciutadans, vam haver de rescatar els bancs amb impostos públics.
Això és un dels escàndols més grans que hi ha hagut mundialment, perquè empreses privades, com són queixaven que ho veu a Sabadell, els vam haver de rescatar nosaltres amb diners públics. I el govern ho va permetre... Bé, el govern ho va fer, no? És el que ho va dir, de fet, sí, sí, sí. Em sembla escandalós. Sí. Per tant, ara, després de diversos anys amb els preus d'habitatge baixos, des del 2014, han començat a incrementar. I ara, Adam, et diré una notícia que ja vam avançar a l'episodi interior.
Els preus han superat ja els preus que tenien el 2008. O sigui, el preu actual de l'habitatge ha superat el preu que hi havia el 2008. Doncs això suposo que és bona notícia. Sí. Alguns poden pensar que es pot derivar en una crisi, però no. El cas és que els experts diuen que la situació actual no s'assembla a tota l'especulació que hi havia el 2008 amb l'habitatge. Això s'hauria d'estudiar el cas, potser en més profunditat, però si això uns experts ens ho diuen, no? Sí, jo m'ho diré. Anem a confiar. Clar, clar, clar. Anem a confiar. Llavors...
Què fa que hi hagi aquest desordre, Martí, a l'oferta i la demanda? Sí, anem a veure problemes relacionats amb la disminució de l'oferta i l'augment de la demanda, que al final és el moviment que fa que pugi el preu. Com més gent vol una cosa i menys coses estan en oferta. Doncs, primer de tot, per dimensionar la demanda que tenim aquí de pisos, vam veure en els episodis interiors que està molt, molt escass i és molt poc accessible,
Les vendes del novembre del 2023, Adam, del portal Idealista, no van durar ni una setmana anunciades. Hòstia. Perquè vegis la necessitat que hi ha de tenir un habitatge, ni una setmana anunciada van durar les vendes del novembre del 2023. Llavors, una de la primera... del primer factor...
que redueix l'oferta, és que hi ha el sol que hi ha, el terra, realment disponible, és escàs i bastant car. Sobretot a les zones... Clar, a veure, ara no em poso en situació. A l'Espanya profunda, Castilla-La Manxa, que hi ha olives, allà potser el terreny sí que és més barat, però allà no n'hi ha res. Estem parlant de zones turístiques, costeres, i que la gent vulgui anar. Però no t'agraden les olives? Molt, molt. Però no m'agradaria viure allà, no?
És això, Espanya és un dels països amb els que més zones buides es reconeixen això de l'Espanya vacia, que diuen, i això vol dir, clar, hi ha poca oferta que es centra només en les zones habitables. Llavors, aquí, en aquestes zones habitables, està ple d'especulació. Sí.
De fet, vam buscar una foto a Google dels visats de nova obra, l'evolució que havien tingut en els últims anys. La foto era molt significativa.
D'acord, i explicava més que res això, que els visets de nova obra, les noves construccions que s'han començat a fer a partir del... des del 1900, explicàvem, fins al 2023, han disminuït moltíssim. Tenim aquí la gràfica, de fet, si es busca per Google visadors de nova obra, ho trobes perfectament la gràfica, i és una gràfica en la que es veu, com des del 1990, les noves lligències, que els visadors de nova obra al final són lligències per construcció,
incrementaven moltíssim perquè la gent volia construir per poder fer riquesa d'aquests immobles, i com des del 2008, quan va petar, fins ara, bueno, fins al 2023 és la gràfica, va disminuir moltíssim les llicències de nova obra. Aquesta cosa vol dir, Adam, que ja no es construeixen tants habitatges. Clar, ja no és tan rentable a curt plaç com ho era abans. El 2008, que de fet, mira Martí, l'empresa del meu avi és una immobiliària,
imagino el que gran que era, però va sobreviure aquesta crisi del 2008, però clar, era, compraven terrenys i construïen uns pisos, però que es venien abans que es construís el pis. Per això, hi havia molts incentius en produir pisos i llavors les licències de nova obra eren, hi havia moltes més que actualment són molt, molt baixes. Això se li suma
que els tràmits urbanístics són lents. Una altra de les raons. Clar, tu imagina't, Adam, que vols construir, però a sobre, si vols construir, de mitjana, ojo, estigui a 10 anys, des que es compra el sol, que seria el terra on pots construir, fins que s'acaba el primer habitatge. O sigui, entre la lentitud de les administracions, la complexitat legal, la falta de digitalització, no incentiva, Adam, no incentiva a la creació de nous habitatges. També una altra de les raons...
d'aquesta pujada era la falta d'habitatges públics. Sí, exactament. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb menys percentatge d'habitatges públics.
També, de fet, un 2% a Espanya contra un 20% de mitjana de la Unió Europea. Imagina't, o sigui, la Unió Europea té un 20% de mitjana d'habitatges públics i a Espanya només un 2%, exactament. També estem parlant de l'augment de la inversió estrangera. Correcte, i aquí compta perquè ara em porto una altra gràfica, que si busqueu per Google compraventes estrangeros por provincias de inmuebles, també us sortirà, però us expliquem la gràfica,
és com el percentatge de compres de cada província... O sigui, quin percentatge de compres estrangeres són les que es fan dins de cada província. I es pot veure com a Alacant, Illes, Balears, Màlaga, Les Palmes, Girona i Múrcia, més d'un 30% de les compres que es fan de mobles les fan estrangers. Estem parlant de zona platja, zona molt turística... Això, les zones que dèiem habitables, que es pot viure. Doncs més d'un 30% les fan estrangers, que no viuen aquí...
O sigui, no som nosaltres, no som vilatans, són estrangers que venen i potser per una segona residència, per una tal, doncs compren l'habitatge i deixen menys oferta per la gent que realment necessita viure allà. Aquesta és una altra de les raons. També l'augment dels juguers turístics, una miqueta tirant per la mateixa línia. Aquest molt clàssic, però en comptes de comprar el que fan és lloguen. A Barcelona, a Barcelona, això ens ho trobem, vamos, superdifícil. Bé, qualsevol lloc, realment. També
A part, també podrem considerar aspectes de la inflació, més de diners, i l'estancament dels sous, que dificulta poder tenir els diners necessaris per entrar a adquirir aquests habitatges. Sí, com vam veure a la visió interior, que al final els sous no pugen tal com pugen els preus de l'habitatge i la gent no pot assumir aquests preus a sobre.
la creixent població que hi ha en el País Espanyol, com en tots els països, fa que es necessiti cada cop també més vivendes. O sigui, el que hauria de ser és una tendència positiva a la creació de noves vivendes. En canvi, hem vist la primera gràfica que hem comentat, que des del 2008 està quasi tocant a terra aquests visadors de nova obra i, per tant, no s'estan construint tantes vivendes. Martí, abans de tirar les preguntes que ens fan els oients... Sí. Anem a dir... O sigui, que realment no em sembla... Bé, almenys a mi. No em sembla malament
com que diguem s'especuli amb coses al mercat però clar, no amb coses necessàries per viure i que potser la gent d'aquí necessita i no pot adquirir per aquesta especulació com en aquest cas és l'habitatge que si fos amb l'aigua em semblaria igual de greu que sigui amb l'habitatge per fer-ho d'una forma exagerada que si ara de cop es pugués especular amb l'aigua i que estigués a 10 euros al litre em semblaria malament doncs igual
Jo coincideixo amb tu perquè al final l'habitatge és un dret fonamental i que sobretot l'Estat, quan veus que el mercat no està funcionant bé per tot el que hem comentat ara, doncs sol disponible és escàs, els tràmits urbanístics són lents, l'augment de la inversió estrangera, aquí és on el govern hauria de posar la seva mà i ajudar els bilatants que viuen aquí, els ciutadans del poble espanyol. I ho podria fer amb l'augment d'habitatges públics. Actualment hem comentat que era del 2% respecte al 20% de la Unió Europea.
Llavors, Adam, dius que teníem algunes preguntes d'alguns oients? Sí. Que bé, tu. Primer de tot, un tal Robert. Hosti. Un tal Robert, sí, sí. Així, molt agradable, Robert. Ens diu que quines conseqüències té?
Això, no? Aquesta situació que estem parlant avui. L'expliquem al Robert que si no les pot intuir per ell mateix, l'expliquem. No passa res. Les principals conseqüències són que els joves, que és el tipus de gent que ens... El Robert mateix. Sí, el Robert mateix, però és el tipus de gent que ens escolta també en el programa, els joves no es poden emancipar.
Nosaltres mateixos. A mi m'encantaria anar-me a viure sol. Clar, ja vam dir que per la visió interior necessitem uns 60.000 euros per pagar l'entrada d'un habitatge si volem comprar-lo i joves que tinguin aquesta quantitat de diners no sé tampoc si hi ha molts. També genera sobreendeutament de la classe mitjana.
Que això els fa més pobres. Sí, i de fet et diuen que hi ha una escletxa, no? Que cada cop augmenta més la classe baixa amb la classe alta. Correcte. I endarrereix projectes vitals com, el que diem, emancipar-se, tenir fills, crear una família...
Ho endarrereix totalment perquè, clar, si tu no pots anar-te a viure sol, no et ficaràs a tenir fills estant amb els teus pares, les criatures per casa. Per tant, endarrereix molt els projectes vitals. Si traspassem, Adam, ara anem a fer un exercici, traspassa les nostres fronteres, veiem que Espanya té un dels índexs d'esforç hipotecaris més alts d'Europa. Què vol dir índex d'esforç hipotecari? Explica-m'ho. Vol dir el que hem de destinar al nostre sou per pagar una hipoteca,
Com més alt és aquest índex, més part del nostre sou hem de destinar per pagar la hipoteca. Doncs Espanya té un dels més alts d'Europa. També una cosa que no està molt bé. Segons recomanacions internacionals, el preu de l'habitatge hauria de ser quatre cops el sou anual, i aquí a Espanya es necessiten entre sis i deu anualitats de sou per pagar l'habitatge. Hauria de ser quatre i estem entre sis i deu.
I això, es pot saber com és a altres països, aquesta xifra? Sí, no. En recomanacions internacionals, entenc que entre la Unió Europea, la ONU i tal, diuen que hauria d'estar al voltant de quatre anualitats del sou. Suposo que hi ha altres països, no ens hem ficat a investigar-ho, però suposo que estan al voltant de quatre anualitats del sou. Recordem que els experts deien que no estem en una nova crisi, en una nova situació d'especulació, però realment és bastant preocupant, no? Hi ha aquí una altra persona...
Aquest es diu Janky. Janky? Janky, no sé. Ens ha escrit amb el seu... És curiós, amb el seu Instagram o alguna cosa. Amb el seu pseudònim, no? Suposo, suposo. Ens pregunta que si hi ha alguna cosa que pugui fer ell. O sigui, ell és un vilatà de Vilassar de Mar. Ah, d'acord. Clar, si fos Pedro Sánchez, ja sabríem què pot fer. Alguna mesura sí que podria prendre. Alguna mesura podria prendre. Però com és Janky, que és un vilatà de Vilassar, què pot fer ell? Vale, vale. Janky, li podem posar algun nom així? Guillem, per exemple.
Per exemple. Doncs, escolta, el que li podem dir al Guillem és que ell mateix el que ha de fer és prendre consciència. Exactament com està fent ara. Com estàs fent tu ara mateix. Correcte. Mentre ens estàs escoltant, estàs prenent consciència per poder lluitar a favor de polítiques que aturin aquesta situació. El govern, si nosaltres haguéssim de... Ah, doncs ara treballo el govern. Què podria fer? Doncs el que podria fer és actuar sobre l'accessibilitat de l'habitatge
Per exemple, augmentant el número d'habitatges públics o penalitzant els habitatges buits, o que estan per especulació. Ocupes, per exemple. Clar, això és... vull dir, és possible, eh? No estem parlant de coses molt boges, que no ha de crear edificis a sobre d'edificis, a sobre d'edificis. No, o sigui, simplement penalitzant els habitatges buits, que hi ha molta gent que té habitatges de temporada, que diem, els estrangers, que venen aquí a l'estiu i durant l'any està buit. Com vam veure, per exemple, en pisos d'inversors, a l'episodio interior,
I la bona notícia que li direm en aquest janky, en aquest Guillem, és que en la legislatura de Pedro Sánchez, aquesta no és la bona notícia, eh? La bona notícia ve ara. Ah, val. S'ha reprès al Ministeri d'Habitatge.
Onda, això ho regularà, entenc això. Els ministeris, perquè ens entigueu, són com els departaments que té el govern. Doncs s'ha reobert a la legislatura del Pedro Sánchez el Ministeri de l'Habitatge que es va suprimir l'any 2010 quan governava el company Zapatero.
Ojo amb aquest, eh? Potser aquest va voler amagar tota la polsut a l'escombra. Aquest va amagar de tot. Sí, i va dir, pues tanco el Ministerio de l'Habitatge. Per tant, Janqui, què t'hem de dir? Guillem. Guillem, què t'hem de dir? Prendre consciència. Escoltar-nos. I hi ha una tercera pregunta.
que ens fa una tal Maria. Sí, has vingut a la finestra o no, la Maria? No. Martí, avui no hi havia ningú a la finestra, ho sento molt. Hosti, és que avui és Nadal i hem ficat, pels que no heu passat, un arbre de Nadal aquí a Vilassar Ràdio. Ah, vale, pensaves que potser s'havia provat pel arbre, no? Sí, sí, és que il·luminem a tot el carrer. Bé, és impressionant, eh? Clar, m'has preguntat que si estava a la finestra esperant que et digués que sí, no? Sí. Bueno, avui no estava a la finestra. No, és que l'arbre realment està molt, molt top.
Bueno, què ens demana la Maria aquesta? Que quina és la previsió pel futur? Vale, o sigui, veiem la Maria, una noia preocupada, no? Que s'ha escoltat l'episodi i que pren consciència però diu, clar, què m'haig d'esperar? Tot males notícies, què passarà? Què passarà? És veritat, portem uns quants episodis de males notícies. Bueno, és que expliquem la realitat. Correcte, ben vist, ben vist, tio. Clar, quina és la previsió? La previsió que tenen els experts és que durant l'any 2026... S'agiran incrementant els preus, però en menor mesura.
Bueno, està bé, vull dir, no hi haurà una pujada molt boja. Incrementaran, per sorpresa de ningú, però en menor mesura. I també li hem de comentar a la Maria que els tipus d'interès baixos que hi ha actualment al mercat, recordem que els preus de l'epoteca i dels diners en general, està marcat per l'Euríbor, que és un tipus d'interès que aplica el Banc Central Europeu,
actualment està bastant baix i afavoreix a un augment de la demanda. Per què? Perquè demanar diners és més barato, llavors demanar un préstec potser et surt millor per comprar la hipoteca, saps? Així que aquesta és la previsió per aquest any que entra, ara, de 2026, però realment, a més, és un problema bastant... Bastant a tenir en compte, no?, podríem dir. Sí, bastant a tenir en compte, bastant important, que la gent normalment no fica molt el focus a sobre, però ens afecta a tothom al final, eh?
És una cosa que tard o aviat, bueno, nosaltres ja ens està afectant perquè no ens podem emancipar. Clar, mira, endarreriment dels projectes vitals, el que li hem comentat al Robert, realment és entristidor, no? Vull dir, endarreriment dels projectes vitals, no pots començar la teva família, la teva casa, la teva vida... És una llàstima. Sí. És una llàstima. Doncs Martí, un episodi...
De males notícies. Hòstia, hem començat molt contents avui, molt motivats perquè tornem a fer ràdio, però realment portem uns quants episodis que el que fem és transmetre el missatge, transmetre com està la situació, però la situació el que passa és que no és favorable. Sense maquillar-ho. Ho fem sense maquillar-ho. Correcte. I passa el que passa. Correcte, sense maquillar-ho. Sí, sí, sí. Doncs, bueno, Adam, per acabar aquest episodi, deixa'm que ens suguem les mans.
Ahir, jo crec que ha sigut el millor que hem fet. Jo crec que, bueno... Perquè hem explicat el problema de l'habitatge per dos duros. Compte, eh? Molt bé, eh? Que bé que era el títol amb el nom de l'habitatge. El problema de l'habitatge explicat per dos duros. Molt bé. Doncs, per acomiadar aquest episodi, faré un últim apunt sobre la peste porcina. Adam, l'hauràs escoltat, tu, la peste porcina? Sí, de fet hi ha un noi de... Em sembla que és de Sabadell, que està fent una caminata donant la volta del món a peu.
Llavors, va començar... Sí, sí, és real, és real. I jo miro els seus vídeos. I on està el porc per allà? No, no, espera-te, espera-te. Perquè va començar plaça Catalunya pujant cap a l'Ala Empordà. Vale. I acampava a zones de... zones de... serralada litoral. No? I va haver d'habitar moltes zones per això. Ah, vale. Perquè hi havia molts porcs com... rabiosos. Jo t'he de dir que l'altre dia, allà a la rotonda de la piscina, em va sortir un porc.
Què dius? Va sortir un porc senglar allà, anàvem al cotxe, i va sortir un porc, i dic, no sé, potser estan bojos i estan anant a zones costeres, però sí, sí, va sortir un porc. Bueno, jo, la rotonda de la piscina, que després puges cap a anar com cap a Cabrera, allà va passar un porc, sí, sí. Doncs què és això de la... La piscina és més que res que ara els porcs estan, diguéssim, alguns porcs senglars, salvatges, estan intoxicats per un virus que es diu que va sortir, compte, la broma, d'una trepa de fuet.
és comptar teories entre pa de foguet, entre pa de botifarra, que un sengla se'l va menjar, va agafar el virus i actualment aquest virus es traspassa entre porcs, persones no ens afecta, però el problema seria quan un porc senglar arribés o entrés en contacte amb un porc de granja. Llavors, automàticament, tots els porcs de granja s'han de morir, els hem de sacrificar perquè estan contaminats ells i la seva carn. I compte, perquè ara ve el més important...
La Unió Europea tancaria fronteres amb Catalunya.
durant un any, respecte a la carn de porc. Que, de fet, ja hi ha països que ho han fet amb Catalunya. Sí? Sí. Vaig veure un parell de països, però un parell de països, em sembla que un era Japó o alguna cosa així. Sí, sí, sí. El pernil d'aquí és com que es ven bastant. Bueno, tenim el millor pernil. Sí, sí, per això. La carn de porc és pernil, al final, sí, sí. I com que hi ha països que hi han tancat fronteres amb exportació. I sobretot, si arribessin a granges, seria molt perjudicial. El meu pare està que no dormia, demà, amb això.
Bé, doncs aquí li donem un suport a l'Oriol perquè estigui tranquil i aquí donem veu a aquests problemes i perquè la gent sigui conscient. Segur que ho heu escoltat i diu, hòstia, què és? És molt important per això no anar als boscs, perquè nosaltres podem tenir el virus a sobre i que no ens afecti i passar-lo a atres porcs. Però bé, per acabar l'episodi d'avui, Adam, un episodi trist d'enfadar-se de futur negre, però la veritat és que havíem de fer-ho, havíem de prendre la consciència.
Doncs ho tindrem en compte aquest episodi ple d'informació i espero que tu també, l'oient, per quan vagi a independitzar, no?, i quan hagi d'adquirir un habitatge. Sí, el segon episodi, va, us anem a fer una petita pista, serà una miqueta més entretingut i divertit. Que bé. Toca un altre oient del mes? Això mateix, no trobeu falta alguna cosa, eh? Potser és bé, oient del mes i... Especial Nadal. Vinga.
Vinga, eh. M'han muntat a l'arbre aquí i amb tot. Ja t'has vingut a punt amb el Nadal, no? Sí, sí, sí. Així que us esperem la setmana que ve. A veure si trobeu una mica més divertit que aquest episodi. Fins aleshores, Adam, no passis fred.
No passaré fred. Bueno, no sé si ho sabeu, oients, el Martí i jo som equip de pantaló curt tot l'any. Correcte. Ara ja comença la gent a dir-nos que què fem, que no sé què. És la nostra època durada, no?, podríem dir. La nostra època de lluï. Sí, exacte, de lluï. Doncs, bueno, fins la setmana que ve seguirem lluint pantalons curts. Cuideu-vos molt, a veure si em va haver l'examen avui. Molta sort, Martí. Gràcies. A veure si em va haver de la setmana que ve de la universitat. Sí, també. Tinc uns guants, sí, sí.
Doncs que vagin bé i ens veiem la setmana que veu gent. Adeu!
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Verat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Qui té un arbre o una planta té un tresor.
Quina alegria dona una flor. Primavera tot l'any per emportar i també per regalar. Una planta és l'amiga que et fa companyia i l'ingredient pel benestar de cada dia. Omplim-ho tot de color verd a alegria. Generalitat de Catalunya. A la pròrroga es decideixen partits. A la pròrroga es decideixen títols. Amb la pròrroga arriba l'emoció.
Tots els dimarts a les 9 del matí i a les 8 del vespre, Vilassar Ràdio et porta la pròrroga. Sigui quin sigui el resultat, a Vilassar Ràdio juguem la pròrroga.
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de Vilassar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs som-hi, encetem la segona, hora i mitja la segona part de l'edició, i ho fem aquest dilluns saludant un dia més a la Mari Vilgenzor i també a la Sandra Obide. Elles un cop al mes passen per la ràdio, la Sandra ens explica els cursos que tenen, i la Mari Vilgenzor ens explica aquest, diem, repte literari. 12 mesos, 12 llibres, i en tenim 3. Anava a dir, ja ho tenim fet, no, no ho tenim fet, encara queda molt, eh?
Maribel, bon dia, bona hora. Hola, buenos días. ¿Cómo estem? Estamos muy bien, muchísimas gracias, espero que todos los demás también. También, también, con este día tan bonito que hace hoy, este lunes. Bueno, no es bonito. No, hay gente que dice que sí, hay gente que dice no, no es muy bonito, cuando lleves bonito, bueno, y a gustos para tot, que vols fer. Eso también es cierto.
A veure, que avui ens ve parlar del tercer llibre d'aquests 12 mesos, 12 llibres. De quin llibre parlem avui? Pues hoy hablamos de un libro que se llama Fabulándia. Es una ciudad, como su nombre indica... I del que ahora hablaremos. I del que ahora hablamos.
Sandra, tot bé, tu? Molt bé, bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Doncs vinga, va. Anem enfilant el camí cap al migdia parlant d'afabulant i després a la recta final parlem d'uns cursos que ja us vam fer a memòria el novembre passat, uns cursos que arriben el proper mes de febrer, eh? Tallers, tallers. Tallers, tallers. No cursos, home, tallers. Tenia mal apuntat, això. Vinga, va, som-hi! Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, Maribel, tercer llibre, Fabulàndia. En aquest cas per la infància, eh? Els més menuts i menudes, sí o no? Sí, és curioso perquè quasi tot el que faig suele tenir valors diferencials. I és un llibre per als crios, petits, però és un llibre de família. O sigui, les 7 fàbules que hi ha aquí puestes resulta que tenen versió infantil i versió adulta.
O sea, la misma fábula, más o menos igual, pero con moralejas distintas. O sea, padres y hijos todos a la vez. Doncs una fàbula, una història curteta, un conte que té com a protagonista els animals, normalment, i que acaba amb una moraleja, amb una moralina. Doncs, a veure, esto ya rizar el rizo, ¿no? Para niños y para mayores, dos fàbulas iguales, pero diferenciales. Es así, ¿eh?
Sí, la fábula, realmente el transcurso de la fábula es casi lo mismo. Hay palabras que evidentemente distinguen la comprensión del niño a la comprensión de los adultos y la moraleja es una moraleja infantil en la primera versión y en la versión adultos la moraleja es para cómo el adulto debería de gestionar eso.
Anem a fer memòria, ara parlo de memòria, eh? Novela, teatro i ara fàbula, conte. Exacte. Perquè són dotze llibres, dotze mesos, o dotze mesos, dotze llibres, amb dotze gèneres diferents. Exactamente, y doce géneros distintos. Buah, buah. Això és un repte en majúscules, eh? La verdad es que sí, la verdad es que sí, pero bueno, como diríamos, a lo tonto, a lo tonto, llevamos tres, eh? Bueno, falta nueve. A veure, no passa nada, eh? Tampoc que quiera bé ter pressió en jove, eh?
Faltan ocho y medio. Ocho y medio. Ya estamos en el siguiente. Que está muy bien, ¿eh, Tres? Que está muy bien. Está muy bien. Pero ocho y medio así para ser optimistas... Sí, sí, sí. Es trabajo, ¿eh? Es trabajo, es trabajo. Oye, ¿qué tal esto de escribir cuentos, fábulas?
Pues mira, es el género que menos explorado está por mí y pensé que me iba a costar y sin embargo no, es un género que me ha gustado, me ha gustado muchísimo y no descarto en un futuro próximo poder dedicar ya no solo por estar en este reto o en este desafío literario, sino poder escribir para los niños. Es agradable. Convertirse en fabulista, ¿no?
Bueno, no sería realmente el 100% de mis gustos, pero no lo descarto, realmente es bonito. Has tingut algun conillet d'índies, algun nen, que vagi llegint el que és? Oh, ahir t'has lanzat, aquí us lo dejo.
Sí, me he lanzado, me he lanzado. ¿Sí o no? Sí, sí, sí, me he lanzado totalmente. Pero una vez que se ha publicado, sí que es verdad que he hecho dos pequeñas incursiones y han resultado positivas. Qué bien, ¿no? Sí.
És el gènere menys explorat per la Maribel, ens diu. Per tant, és el gènere que menys matenia. Però, en canvi, algun dia, diu, m'agradaria escriure llibres convertits en fabulista, que és el que dic. Però m'imagineu que t'has anat trobant bé escrivint un conte, no? T'has anat trobant bé, perquè un conte té aquestes coses, que els nens són molt exigents, que a la pàgina 1 poden tancar el conte i deixar-lo allà, eh?
Totalmente, totalmente. La idea es que uno tiene que ponerse, pues eso, bajar esos niveles para ponerse en ese mundo emocional infantil, porque viven solo desde el mundo emocional. Realmente ya sabes que soy experta en inteligencia emocional, pero bajar y desescalar tanto, tanto, pues ha sido, no ha sido fácil, no ha sido fácil, pero sí muy gratificante. Los niños, las niñas, la infancia, siempre digo la veritat, ¿eh?
Siempre dicen la verdad. ¿Has trobat algun nen ya que et hagi fet la crítica o no? No, todavía no, pero de verdad, en serio, que no quiero que sean palabras sin más, me encantaría, me encantaría y me encantaría que me hicieran esa crítica jamás destructiva, pero sí una crítica donde evidentemente las áreas de mejora que siempre están en todo.
Perfecte. Maribel, ens en llegeixes alguna? Sí, voy a elegir una... Bueno, todas son muy cortitas, porque, mira, os pongo en antecedentes. Los niños, en su mundo emocional, resulta que la emoción más visible es el enfado y la rabia. Es la más visible, es la que vemos, es la que escuchamos, ¿no? Después, a veces no la vemos, pero es el miedo, también...
El miedo subyace mucho en los niños, también en los adultos. Y después, la que me da de verdad que, bueno, como me podría dar mucho discurso, es la tristeza. La tristeza difícilmente la exteriorizan, a veces la disfrazan por rabias o por miedos,
Y a mí me da mucha pena. ¿Por qué? Porque el niño siente tristeza. Entonces voy a elegir, leeros, una muy cortita que se llama El oso que guardaba tristezas. Mira, ¿te va bien esta...? Te pongo una música de piano. Me parece bien. Voy a tocar el piano yo en directo ahora. Genial. No lo digáis a nadie. Ahora voy a tocar el piano. Ahora lo estoy enchufando y yo empiezo a tocar.
En medio de la gran ciudad, donde el aire olía a humo y los tejados parecían neveras gigantes, vivía Nevón, un oso polar de abrigo blanco y corazón gris. Su cara grandota y su cuerpo redondeado le hacían parecer un ser para abrazar.
No venía del polo, sino del barrio del invierno, un rincón donde siempre hacía frío incluso en verano. Nebón tenía un problema curioso, se entristecía por todo. Si el cielo estaba nublado, si alguien reía muy fuerte, si el viento soplaba...
¿Qué te pasa, Nebón?, le preguntaban sus vecinos. Nada o todo, decía él mirando el suelo. El mundo me parece tan triste a veces. El pobre oso se arrastraba por las calles con la mirada baja, como si llevara una nube atada a la cabeza. Hasta el café de menta que tanto le gustaba le sabía a agua derretida.
Una mañana de invierno, mientras el viento silbaba entre los edificios, Nebón conoció a Lía, una ardilla naranja que nunca paraba quieta. Era alegre y juguetona. ¿Por qué estás tan tristón? Le preguntó saltando sobre su bufanda. Porque el cielo está gris, porque hace frío, porque tú cantas. Pues míralo de otro modo, le dijo ella. El día está gris porque es el color que usan los días para descansar.
Nebón furció el cocico dudando, pero Lía le regaló una bellota brillante, por si necesitas una chispa. Esa tarde se encontró con Gus, el gato callejero que dormía encima de un radiador, y se tenía que frotar para quitarse el frío.
¿Por qué esa cara tan larga y grandota? Maulló. Porque la ciudad está demasiado ruidosa, respondió el oso. Entonces canta más fuerte que el ruido, dijo Gus con una sonrisa perezosa. A veces el silencio está dentro de tu corazón, no fuera. Fíjate en Lía. Nebón lo pensó, pero no se atrevió a cantar.
Otro día, cruzando el parque, se topó con Mina, una paloma gris con alma de artista. Estaba pintando murales con sus alas. Su tristeza tiene buen color, le dijo, pero le falta luz. ¿Luz? Sí, cada lágrima puede reflejar el sol si sabes mirar.
Nebón miró el charco a sus pies. En él su reflejo parecía sonreír un poco, solo un poco. Por último conoció al Uno, un zorro barrendero que silbaba mientras limpiaba las hojas del bulevar. El zorro cantaba y agradecía que tuviera trabajo y así podía vivir en su casita y tener calefacción y comida porque se ganaba la vida trabajando. Para él limpiar era muy bonito y muy alegre.
¿Cómo puedes estar tan alegre con tanto trabajo? le preguntó Nebón enfurecido, mientras le miraba triste y apenado. Porque la basura del día se barre, pero la que dejas en el corazón hay que soplarla con paciencia.
y sopló una hoja que fue a posarse sobre la nariz del oso. Nebón sonrió por primera vez en semanas, una sonrisa pequeña pero verdadera, como una chispa entre la nieve. Pero un día el cielo se oscureció por completo, una tormenta cubrió la ciudad, las calles estaban vacías, las farolas titilaban, tic-tac, tic-tac, tic-tac, y Nebón sintió que la tristeza volvía con más fuerza.
«Nada tiene sentido», murmuró mirando las gotas caer. «Ni siquiera mis amigos podrán arreglar esto». Decidió encerrarse en su casa, pero entonces escuchó un golpe en la ventana. «Toc, toc, toc, toc». Era Lía, empapada, sosteniendo una linterna. «Sal», gritó, «tenemos que buscar el sol perdido».
¿El sol perdido? preguntó Nebón pensando que estaba loca. Sí, dijo Gus apareciendo detrás de un paraguas roto. Si no lo encontramos, la ciudad se olvidará de reír. ¿Y dónde lo buscaremos? preguntó Mina batiendo las alas. En donde nunca hemos mirado, respondió Luna guiñándole un ojo al oso.
Los cinco caminaron por las calles inundadas hasta llegar al puente del río. Allí el agua reflejaba miles de luces temblorosas. «Mira bien», dijo Mina, «¿qué ves?». Nebón miró su reflejo. Bajo la lluvia el brillo de las farolas se mezclaba con sus lágrimas y sintió melancolía.
«Veo algo que parece sol», dijo con voz triste pero sorprendida. «Exacto», susurrolía. «El sol no se ve, no se fue, solo cambió de sitio. Está en ti cuando dejas pasar la luz».
Entonces Nebón respiró hondo, el aire frío le entró por el pecho como una caricia, sonrió sin razón y por primera vez el mundo le pareció más claro. Desde aquel día, cada vez que la tristeza lo visitaba, no la echaba, le ofrecía un té y le sonreía abiertamente. «Quédate un rato», le decía, «pero no demasiado».
Y el sol, aunque siguiera escondido, siempre volvía a brillar dentro de él. A Marc y a Adrián, los niños que miraban Fabulandia, aprendieron que hay que ponerse tristes si lo sientes así, pero que enseguida la alegría vendrá porque todo se pasa con un poquito de tiempo.
Moraleja, la tristeza no te hace feliz, pero si aprendes a mirarla sin miedo, descubres que la luz también vive dentro de las nubes.
Hosti, amb quina cara, Maria, que véssiu la cara de la Sandra meva mirant aquí, com si estiguéssim aquí amb un noi. Jo no l'havia llegit, perquè aquest me'l guardo pels petits per aquests dies de Nadal llegir-lo. Preciós, Mario. És muy bonito, és muy bonito. Molt bonic, molt bonic. Y dices que esto no lo habías explorado, eh?
No, no l'havia explorat. Menos mal. No l'havia explorat. Hòstia, Déu n'hi do, eh? Des d'Alego, doncs, impressiona, eh? Realment, molt bé, molt bé. I d'on és a Castell? La idea de la fàbula, vale, perquè tens que jugar un gènere, però, per exemple, este del oso?
Bueno, realmente busqué características de los animales. O sea, el oso da la sensación siempre, ¿no?, cuando tú miras un oso, un oso sobre todo cuando está caricaturizado o bien está en imagen infantil, parece como que te quisieras dejar abrazar por él, pero realmente los osos suelen tener una cara triste.
Por ejemplo, ¿no? Pues hay otra fábula que la protagonista es una jirafa que desde su cuello largo pues también tiene mal genio, por ejemplo. Entonces siempre fui buscando características que se asimilaran a la emoción que yo quería dejar expuesta en la fábula. No ha ido tan mal. No, no, no. ¿Dónde la podemos comprar?
Pues en Amazon, en Amazon, sí. ¿Está funcionando la resta? Sí, sí, sí, están funcionando. Realmente, a ver, Amazon tiene sus cosas, te posibilita, te posibilita. Este, por ejemplo, tapadura, muy bonito, sin demasiada ilustración interna.
Sin embargo, pues la verdad es que cuando ya lo tienes en la mano, pues a veces el papel, la impresión, a veces te gustaría como autora que tuviera a lo mejor más calidad. En este caso, más calidad por cómo se ha encajado la letra. Pero bueno, lo importante es el contenido. No se podría hacer con una editorial normal el desafío. No. Jamás. No, no, no, no.
Escolta una cosa, ¿y la il·lustració cómo has fet? ¿Has fet tú también o no? Sí, sí, las il·lustraciones. Hoy en día la inteligencia artificial te ayuda muchísimo. Entonces hay un programa específico para esto. Ah, mira. Sí, sí, específico, específico. Y entonces tú le das todas las connotaciones y te aproxima a una il·lustración que te guste y tú vas después modificando. Mira qué bien. Sí, sí.
¿Y el próximo cuál es? Pues mira, prepárate, prepárate. El próximo es una narrativa histórica y bueno, ya hicimos una pequeña alusión el mes pasado porque estaba también ya con la idea y ahora ya está tomando cuerpo el libro, ya está, pues bueno...
Va a ser un libro de unas 200 páginas y ya estamos por la 50-60. Ah, lo estás escribiendo. Ya está, ya está. Lo estás escribiendo, ¿no? Claro. Aún no está. Aún no está. No es por meter presión, ¿eh? No, no, no. Maribel, no es por meter presión, pero ahora ya me estoy poniendo nervioso. Claro, tú piensas... Sabes qué día estamos hoy, ¿no? Sí.
Sí, sí, sí. ¿Para cuándo lo tenemos? Esto es como un trabajo del cole. Esto estará mediados de enero. O un mes. Exacto. Claro, es que un mes para cuando se publica el libro en Amazon, yo ya tengo que estar con el otro. Pero a ver, Maribel, que si es lo único que haces, lo veo, pero que no es lo único que haces. No, que va, yo doy clases, yo estudio, yo tengo consulta abierta. Hostia, además puso el nervioso. Sí, ¿por qué? Te quedan páginas por escribir.
Sí, però estan quasi todas en esqueleto, ja. Sí, bueno, ja està. És que ets com els treballs d'escola, allò. Oh, ho tinc aquí, tot ho tinc aquí. Exacte, però 50, si li queden 150 pàgines, et dic jo que a final de mes ho tindrà fet. Ella diu que un mes per a final de mes.
Sí, hay fiestas. Ah, vale, no. Y me voy fuera. Ah, también. Y las voy a celebrar con la familia. Muy bien. O sea, te vas fuera. Tienes fiestas, tienes trabajo y tienes 150 páginas para llenar. Claro, y concilio todo. Claro. ¿Dormirás o no? Un poquito.
Pues mira, lo cierto es que hay una organización extrema en mi vida y duermo poco. ¿Poco qué es? Poco es, pues a lo mejor, 4 o 5 horas diarias. Yo no duermo mucho más tampoco. El cuerpo no me pide más. A mí me pide más también, pero no puedo. Sí, a mí no me lo pide. Entre que te'n vas a dormitar y te'n cheques aviat, la son s'acumula. Diu, no, no s'acumula. No que va. Yo tinc son acumulada desde el año 98. Sí.
Ojo, eh? Pues tienes que intentar por todos los medios. Para tener un buen equilibrio, intenta recuperar eso. Vale. Inténtalo. I lo intenta. A ver si podemos. Des de l'any 98 et queda... Sí, uns quants anys. Bueno, a ella li queda mig mes per fotre un llibre.
Ja t'ho dic jo, que a final de mes, el dia 3, dia 4, ja està. Que forre, que forre. Després, hòstia, no és que haig de fer això, no m'organitzo. Mira, pam. És organitzar-te un poc. La Maribel és molt organitzada. És organitzar-se o no? Sí, sí. Mira, jo en las clases que damos, tanto de inteligencia emocional como de coaching...
como de emprendimiento y innovación en nuestra escuela. Te aseguro que una de las claves fundamentales está en la OGT, en la Organización y Gestión del Tiempo. Y va directamente relacionado con la posibilidad de poder mantener el estrés a raya. ¿Nombre del libro del próximo? Pues mira, si no lo cambio, en principio estoy muy enamorada de tres colores tras los barrotes.
¿Tres colores? Ostia, que guapo. Porque hablo de Gandhi, hablo de Mandela y hablo de Mario Conde. Ostia, no sería bien ver lo mismo. Tres personajes que sí tienen un denominador común. Han estado en la calle. Los barrotes. Y los barrotes les hablan.
Oye, pues... Ho esperarem, segur que arribarà i serà molt xulo. Gràcies per tot. I Isabel anava a dir que escolta una cosa. Quins cursos? No, tallers, tallers. No, recordar, ja ho ha dit la Maribel, que nosaltres fem cursos d'intel·ligència emocional, de coaching constructivista... I más fusion, eh?
I Mas Fusion, a Mataró, al carrer de Portugal. I que encara ens queda alguna plaça per aquests cursos. Molt poquetes, eh? Però encara ens queda. I després, el febrer, fa un mes o així, ens vam venir a presentar el taller aquell d'intel·ligència emocional que vam fer a l'octubre. Sí. Doncs ara, el febrer, en fem una altra. El dia 20, 21 i 22 de febrer.
Sí, i esperem que sigui tan xulo com va ser l'últim. On te podem trobar tota la informació? Tota la informació a la web i, si no... Imas Fusion, entre la web. Imas, amb dues esses, oi? Amb dues esses, sí. Imas Fusion. Fusion, no Fusion. Fem-ho d'aquí, no cal fer-ho internacional. Imas Fusion, punt. Exacte. Doncs us agraeixo moltíssim que avui hàgiu estat aquí, que hi sigueu. És un repte també venir a la ràdio...
cada mes per parlar del 12 llibres, o 12 mesos, 12 llibres, i us agraeixo moltíssim que hagueu vingut avui també. Muchas gracias a ti. Yo te voy a decir una cosa, si me lo permites. El reto evidentemente es mío, y el trabajo evidentemente es mío, pero el hecho de haberme comprometido con Vilasar Radio...
hace que haya una motivación más a poder escribir y no poder derrumbarme en el camino que a veces es durito gratificante pero durito para conciliarlo. Doncs t'ho agraïm moltíssim, Maribel. Moltíssimes gràcies i a les dues molt bones festes. Que vagi molt bé. I al gener, ja tinc ganes de veure tres colores tras los barrotes. Exactamente. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Adéu, adéu.
Gritant, s'estàs!
Bona nit!
Les notícies de les 12.
Mossos d'esquadra de la unitat d'investigació de Premià de Mar van detenir dijous passat, tot i que ho han fet públic. Avui, tres homes com a presumptes autors dels delictats de tràfic de drogues pertinents a grup criminal i defraudació de fluid elèctric. Posteriorment, van detenir un home més, un quart home, que actuava com a líder del grup.
Els investigadors van saber que en una casa del carrer Jaume Balmes de Cabrils podria haver-hi una plantació de marihuana i que la llum estava connectada de forma fraudulenta a la xarxa general elèctrica. La investigació va ser complexa, de que les persones sospitoses que formaven part d'un grup criminal dedicat al tràfic de marihuana prenien moltes mesures de seguretat per si la policia els trepitjava els talons.
Tot va esclatar a l'11 de desembre, quan es va dur a terme una entrada i escorcoll sota manament judicial a la casa de Cabrils. El resultat, la detenció d'aquestes tres persones i de la troballa de més de 50 quilos de marihuana ja recolectada, que s'estava assecant dos esprais de defensa no homologats, una pistola d'aire comprimit,
i també 900 testos amb sorra preparats per plantar-hi marihuana. Els tècnics de la companyia elèctrica, que van anar amb la comitiva judicial, també van corroborar que la llum estava connectada de manera il·legal a la xarxa i que el valor total de l'electricitat defraudada podria superar els 38.000 euros.
Allau de solidaritat a Catalunya per la Marató. El programa es va dedicar aquest diumenge a la recerca sobre el càncer. Ha aconseguit recaptar més de 9,7 milions d'euros, és a dir, pràcticament 10 milions d'euros, segons resava el marcador a les dues de la matinada. Una xifra que es pot engreixar, ja que es poden anar fent donacions, fins al 31 de marge de l'any 2026.
Ahir, sota el lema Detectem-ho, arreglem-ho, el programa es va dedicar a la prevenció, la detecció precoç i l'impuls de la recerca sobre el càncer.
Avui, dilluns, és el primer dia en el qual s'han relaxat les mesures de prohibició d'accés al medi natural a la segona corona de la zona de restriccions per la pesta porcina africana. Entre els 6 i 20 quilòmetres a la rodona del focus del brot, recordem, ubicat a Cerdanyola de la Vallès. L'aixecament de la prohibició s'aplica a 79 municipis, uns dels quals del nostre voltant, com, per exemple...
Granollers, Premià de Mar a l'Illa o la Roca del Vallès. Ara mateix, al punt de les 12, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareix des de la Moncloa per fer el seu tradicional balanç de l'any. És una cita amb els periodistes que segueixen habitualment la informació política que es convoca normalment bé l'àpria de setmana de Nadal o la setmana de Cap d'Any. Enguany, però,
Aventi eleccions a Extremadura aquest diumenge, el govern espanyol, com dèiem, ha decidit avançar aquesta trobada. La compareixença serà molt esperada i és previst que els periodistes puguin fer preguntes al president de l'Estat espanyol.
Molt ràpidament, abans d'acomiadar-nos, els treballadors de Lourdes de París comencen avui un dilluns una vaga que podria allargar-se. Es queixen de les condicions laborals, falta de recursos i l'estat de conservació de l'edifici. Més informació en el Crònica. Des del centre del teu diàleg, Vilassar Ràdio.
Hola. M'he dedicat a fer neteges d'armari a persones ràndoms i he flipat. Això no fa servir. Això tampoc ho fa servir. No sabia ni que ho tenia, la veritat. Tu ho tens aquí per si la tendència torna, no? Sí, és que tot torna. Espera't, perquè, carai, tot això... T'esperaves aquest resultat? Sí. Més roba que no fa servir que passava. Correcte. És que no sabia ni que tenia tot això. Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret a assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el servei públic de consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat.
Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra. Històries, mites, llegendes, anècdotes, personatges, fets, tradicions, cultura i patrimoni. Aquest és el menú del nostre programa Històries de Mar i de Dalt.
El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de Mar i de Dal intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat. Ho podeu fer a través del correu electrònic historiesdemaridadal.vilesarradio.cat o bé enviant un missatge escrit o encara millor una nota de veu al número de WhatsApp 675 99 0052.
El 98.1 de la FM Vilassar Radio. Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, som-hi, seguim endavant. 7 minuts i mig per damunt del migdia. Última hora del parlant de tot i avui és dilluns i toca... que el senyor Albert Ortiz s'assenti davant nostre. Sí, senyor! Des de Cambrils, el xef Vilaserenc. El xef Vilaserenc des de Cambrils, des de Can Bosch. Els amics i amigues de Can Bosch. Feia setmanes que no el veia, de fet, ni el coneix. Sense manera, portava-hi barba l'últim dia que va venir.
Senyor Ortiz, bon dia, bona hora. Bon dia, home. Com estàs? No me'n recordo ni del micro. No te'n recordes ni de la meva cara, te'n recordaves ja tu. Exacte, estàs més guapo. Sí, ja, m'he fet un retoquet, eh. Què tal, com estàs? Molt bé, home, aquí estem l'altre cop. Jo ara pensava en el cotxe, perquè venia a cavall.
I jo crec que feia des d'octubre, o... No sé, molt. Feia molt, que no. Feia molt, feia molt. L'últim dia va ser el Josper de Manacor que et volíem fer. No vinguis després a reclamar-me el sou? No, no, no, el reclamaré perquè no he fet res, no he fet res de res.
Doncs amb l'Albert Ortiz juguem cada setmana amb el xef Vilassarén. Nosaltres li proposem un o diversos ingredients i ell tirant de llibreta. Que t'has canviat la llibreta? Aquesta, sí, ja l'altra l'he acabat i aquesta és més petitona perquè ara per Nadal tenim unes coses més especials. No m'ho puc creure. Vas amb una llibreta diferent. Aquesta és més petita. L'altra està al prestatge ja ordenada. De fet, té una nau industrial llogada només per les seves llibretes. Tinc les anteriors. Quantes en tens? Quantes en tens?
no sé, comptabilitzades, no sé, per un munt de petites el que ve és que no tinc ordre perquè no totes són iguals sin ordre ni concierto però això va molt bé perquè quan vaig a un restaurant així o a qualsevol lloc em porto la llibreta i m'apunto si he portat alguna cosa diferent o alguna cosa guai et deuen mirar amb una cara que et deu ser de la guia Michelin i a vegades vaig sol he anat sol sí o no? i amb la llibreta
I no et pregunten? O no passa el cambrer per darrere, m'intenten mirar? No pregunten, però miren i a la que pugui entrar en conversació. I tu tanques llibreta? Jo no tanques mai la llibreta. No tanques, eh? A més pregunto i només que pregunto, punto. Ui, deuen dir, aquest tio és important. És que és important. Tirant de llibreta la nova, la vella, totes, i de la inventiva, el senyor Ortiz ens prepara un menú. Tot a punt, Albert?
A veure, avui t'he escoltat aquest matí. Què he dit, què he dit? Que bueno, que algo, algo pot ser aquestes dates, no? Mira que guapo estàs al costat de l'Abra de Nadal, eh? Has vist? Has vist? Preparat en Puig, la teia en Puig es va tancar aquí tot el dia. Ah, sí? Sí, i va preparar l'Abra de Nadal. És un detallista, el Puig, eh? Sí, és un crac, eh? Fa de tot, aquest home, eh? Fa una cinturia o un Abra de Nadal? Perquè no és dona, que si no, eh? Si no, eh? Tenien alguna parella. Anem-hi, no? Anem-hi.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs mira, avui, Albert, ja he dit, t'has sentit al matí, eh? Ja he dit que aquest home està venint, i com que sempre conec també la sà ràdio, dic que no explicaré res, però clar, venint a les festes és fàcil. Clar. I, perdona, i escolto la sà ràdio allà també. Sí, home, clar. Escolta una cosa. Tu què m'has dit? Bueno, jo què t'he dit que tens al costat? Una bruna de dalt. Una.
Doncs avui...
Prepares, no ho sé, un menú de Nadal, més igual si de la nit de Nadal, del dia Nadal, Sant Esteve, any nou, Reis, fi d'any, més igual, però que hi hagi un arbre de Nadal. Perfecte. Què vol dir perfecte? Perfecte perquè, a més, venia... No pot ser! Sí, sí, tant i tant. I, a més, amb un arbre de Nadal serà. Algo relacionat amb l'arbre de Nadal. Va, va, va. Ho he pensat aquest matí i dic, mira, ho tiraré. En Xavi Puig està aquí muntant l'arbre de Nadal i dic, hòstia, aquest arbre...
amb l'Albert, dic, li faré cuinar alguna cosa amb una berenal segur que l'enganxo. No fotis! I tant, i tant, i tant. I tant, i tant, aquí, mira! Es pot fer una elaboració molt curiosa i que és fàcil de fer.
És fàcil de fer. Va, què prepares? Quin dinar? És igual o...? Anem tirant d'any... Podem fer per dates o... No, com vulguis. O aprofitaments, no? El que tu vulguis. Cap d'any, que és un animal especial. Fes una cosa, fes una cosa. Prepara el plat i després decidim on te'l posem. Exacte. Va, començant a l'hora de Nadal, no? Que al final és l'abet, no? Amb l'abet ben rentat, ben rentat.
ja sé que l'abet no té que ser del mateix aure, però bueno, us podria agafar també, no passa res el reentem bé, és curiós aquesta tècnica i aquesta elaboració perquè això per una nit de cap d'any quedaria molt bé i sobretot als convidats, diguéssim agafem aquest abet, el reentem bé i li posem tot això amb un cassó amb una mica de mel, una mel la més neutra que hi puguem a veure, a veure, que agafem un abet, dius? que agafem les fulles d'un abet no fotis sí, sí, perquè així és Nadal, és harmonia jo em pensava que dibuixaries un abet
No, no dilucionem una vet. Farem una cosa molt millor. Això es pot fer segur. Farem una mel de vet. Mel de vet? Mel de vet. És com una mel de pi, diguéssim. Us asseguro, eh? Us ho asseguro que aquest home no sabia el que li diria. Us ho ben asseguro, eh? No hi ha més. Tu sabies el que havies de cuinar avui o no?
No, no, no, no, ho sabia, no ho sabia. Us asseguro que no sabia... Sabia algú de Nadal i tal. Era fàcil, això. I ara entrant aquí, amb la Bet i tal... Ja, però és com aquell dia que em vaig agafar, vaig dir... Era Sant Jordi, tant de coses, vaig dir, va, doncs anem a cuinar algú de Sant Jordi amb roses. De Sant Jordi, vale, però amb roses, ara de Nadal era fàcil, però amb un arbre de Nadal també.
el millor, és l'època jo plego, limiteixo mira, és que ve perfecte perquè el dia de cap d'any per exemple, la nit de cap d'any tens allà tota la història i aleshores és com estàs el mateix tot combina bé aleshores per fer una mel d'avet el que faríem és les branques d'avet, mira si ets sobren una miqueta i creix una mica per baix i tal aquestes branques que surten de més la rendem bé amb aigua, això sí que és important
pel que pugui tindre, amb aigua calenta millor. Estem parlant d'una vet natural, no artificial. No, artificial i no treiem res de suc. No treiem res de suc. I aleshores, un cop ben rentat, la sequem amb paper i la posem a un cassot i posem molta branca i una mica de mel.
i ho posem a foc lent, que la mel vagi reduint, reduint, però no molt poc, que quedi mig líquida. I un cop ho tenim aquí, el que farem és aquesta mel, colar-la. Un cop colada, amb aquesta mel aconseguiríem un tipus de...
diguéssim, de sirope, jalea, no?, diguéssim, i amb aquesta mel, o sigui, aquesta mel, quan la culem, la pressionem ben pressionada, ben pressionada, i trobem com a l'essència de la vet. És impressionant perquè ens donen aquesta sensació d'esbolça, evidentment, però aquesta, com aquesta resina, saps?, aquesta resina de pi, molt interessant i molt...
molt olfativa, i això, un cop tenim aquesta mel, ja podem fer aquí l'emaginació, com dic sempre, el poder. Aquí podem posar unes escopinyes, perfecte, perquè són pur mar, i unes escopinyes ben obertes, i en compte de posar-li la llimona o el que li posem, ho amanim amb aquesta mel de vet.
Aleshores, què es fa? És un mar i muntanya, però molt navenc, perquè representem la vet, i després amb aquest fons de mar de l'Escopinya, i és increïble. A vegades el dolç i el salar, a Catalunya són molt d'elaboracions... Com allà a Tarragona, els gargols dolços i quents...
Basses i gons de Tarragona. Ho feu, això? Sí, sí, exacte. A Can Bossa ho fem, però sí, sí. Hi ha moltes combinacions i, per exemple, les espinacs de la catalana també porten les seves panses, diguéssim, els seus pinyors, panses i l'espinac, que és terra. I aleshores, amb aquest aperitiu, per a nit de cap d'any, jo crec que seria un bon aperitiu i, a més, és algú diferent i fàcil de fer. Ja et dic, la clau en aquesta elaboració és que, a més, la tinguem, o sigui, que posem molt de vet, diguéssim, perquè ja que tenim sobres de baix o el que sigui, de la...
que surten les branques i tal, molt de vet, ben renta, sobretot amb allò calenta, i mel al límit del casó, diguéssim, que sigui molt concentrat, i amb això tindríem una valetiu perfecta. Ja està, així, pam.
ara si vols, sí o no? Aquest estaria molt bé. Si vols anem amb coses més humils, també. Jo un dia... I això és que no ho entenc. Avui l'enganxo, avui l'enganxo, avui l'enganxo. Això casa molt a molt perquè normalment la nit de cap de dia estàs... Bueno, si vas a restaurants i tal, però jo sempre, el que sigui, això... Tu estàs a punt de vacances, no, ja? Sí, ara agafem el 23, acabem ja. O sigui, tanqueu ja... Fins el dia enamorats de febrer. 14 de febrer. Massa vacances.
Hi ha una cosa que ens ha sortit... I ho diu sincerament, eh? Però hi ha una cosa molt guapa que no puc dir, però ens ha sortit i és un viatge molt maco que anem a cuinar fora d'aquí, però encara no ho puc dir. No ho pots dir, no? No ho pot anunciar perquè...
Perquè l'Arnau, si no, em mataria. I l'Arnau també escolta això, eh? Vull que no. L'Arnau també l'escolta. I avui tenim sopa d'empresa, també. Avui? Dilluns, eh? Sopa d'empresa. Clar, si treballem en un restaurant, un sopa d'empresa avui. On te feu un sopa d'empresa, els que treballen en un restaurant? Anem a un restaurant que es diu Aquamar, que està...
El passeig marítim de... L'Aquamar de Cambrils, un dels bons, també. Sí, sí, l'Arnau ens ha fet aquest any l'Arnau, el Joan i la Montserrat ens han convidat allà, a l'Aquamar de Cambrils.
No he anat mai, eh, tampoc. Jo sí he anat i m'agradaria veure... Que està a mar, sí, està tocant el passeig marítim de Can Brils. Però m'agradaria veure com és un sopar de... Tots criticant el... Bueno, això podia haver sigut una mica més... Saps què passa? Ho saben, no, que sou de...
de Can Bosch? Sí, sí, sí. Ui, quina pressió. Saps que, Jaume, també amb aquestes coses curioses, els suports d'empresa de nosaltres, per exemple, com estem portant des del 14 de febrer, no, des del 9 de febrer d'aquest any, junts, tothom li dóna pal aquesta nit. És veritat, eh? Tothom li dóna pal, hòstia, ho trobo amb els companys i tal. Però després comences i tal, amb el vermut, no sé què, no sé quantos, ja tot...
Tot comença i flueix molt millor. No sé el dimecres, quan comencem a la cuina, com estarem, però bueno. Ja. Tu m'has dit això. Bueno, anem a... Continuem. Va, anem-hi. Anem amb productes molt humils, també, perquè ara ja hem començat amb la carxofa, si fixa, ja els marques ja amb carxofes, no? I jo sempre dic que la taula de cap d'any no té que ser tot... Jo què sé, té que venir marisc i tal, però a vegades ens emboliquem molt amb tota aquesta faràndula, no? Diguéssim, a vegades amb productes humils pots fer coses grans, no?
o posant menys... Bueno, si aquest home m'ha fotut un aperitiu amb una hora de Nadal. Exacte, i amb escobines que, bueno, que ens agrada aquesta closca aquest dia, no? Però, per exemple, amb unes carxofes ara que tenim, unes carxofes saltejadetes
les tallem bé, o sigui, les perem, ja ho he explicat més d'un cop, però per a mi és un producte impressionant, o sigui, de moltes elaboracions per fer cremes i tal, però anem una mica més a lo, per mi, a lo més espectacular, que és agafar unes carxofes pelades, traiem el cor aquest, aquest pellut que té dintre, les tallem una mica a dos centímetres o així, les saltegem amb oli, poc a poc, amb oli d'oliva, amb sal, i després les posem a un plat al mig, una font al mig, i aquí li podem posar aquestes gambes pelades, marcades, diguéssim, o, si tenim...
si hi ha la possibilitat, perquè ara també comença l'atòfona. Veus? És un producte de luxe, però no posem un quilo d'atòfona, sinó posem uns dos grams. No sé què em passa a mi amb l'atòfona, tio. Posar-me i amb unes carxofetes. Ben saltes teixadetes i unes llàmines d'atòfona. A mi l'atòfona... Mira, i tu saps que m'agrada tot, eh?
Tu saps que m'agrada tot, que no soc de... Sí, sí. Però és que la tòfona, tio, em costa molt. Doncs a mi la tòfona, amb aquesta carxofa i tal, és perfecta. I si no, és el que et dic, una gamba d'aquestes o una gamba llangustinera d'aquestes, que podem comprar congelades perfectament, la pelem, la fem a la paella i damunt d'aquestes carxofes, amb una mica de pinyons torrenets i és un plat al mig, perfecte, d'acord?
És un producte humil, que no sé quin preu estarà ara, estarà 3 euros, 4 euros, suposo, al mercat, que té un anonimit i, a part, està bo, i és un aperitiu que, que dic jo, que és de picoteo i a tothom li agrada, no?, la carxofa. Si ja anem al luxe, per mi, del luxe que ja comença, perquè sé que el Dalmacio, aquesta setmana ja tindrem, tindrem pèsos del cambós del Dalmacio, el pèso del Maresme.
una tapeta, una... res, no cal posar una olla de pèsols, però una tapeta d'uns bons pèsols ofegats, amb el seu aït tendre, una mica de gotifarra negra, sí o no? I després, si volem el luxe, posar una vieira a sobremercadeta amb aquests pèsols, per mi és una etapa sensacional per cap d'any, no?
Si seguim amb el luxe i fent un guinyo a la zona, al vermut i tot això, unes ostres, que sempre cauen, si no cauen no passa res, però si féssim unes ostres, unes ostres obertes amb curu, i després fèiem una salsa, aquesta t'agrada molt, amb hibiscus,
L'hibiscus, aquesta flor que tenim aquí també, que hi ha molta, l'hibiscus que vam parlar un dia, que la sequem ben sec i fem una salsa de bármuc blanc. Que seria una mica de xalota, la xalota és aquesta seva francesa, que és una mica més dolça, o si no una seva de figueres, però la xalota m'agrada molt perquè és molt fina. La fum de gent ve en mantega, li posem una mica de caldo de fumet, un caldo de fumet que segurament aquests dies tindrem, o si no ho comprem, un caldo de fumet,
li afegim el vermut blanc, amb aquesta ceba, aquesta mantega i aquest fumet, el reduïm i després una mica de crema de llit. Ho titulem tot, ho volem, i fem l'ostre, seguim l'ostre amb una placa amb gel, o si no, perquè la sassa serà calenta, amb una safata, amb una font, posem les ostres i aquesta mica...
Ah, perdona, aquí m'he deixat l'hibiscus important. L'hibiscus, home! L'hibiscus, quan comença a bullir la nata, provem sal, pebre, ho salpabrem, provem que estigui bé de sal, bé de vermut, i aquest hibiscus sec, al final, que quedarà aquesta salsa vermella, perquè farà un color molt especial i aquest àcid molt important de l'hibiscus. I aleshores, serviran aquestes ostres obertes, i amb aquesta salsa, que la tindrem ben calenta, o sigui ben calenta, diguéssim, a temperada, ho tindrem amb un túrmix i posem per damunt, napem aquesta ostra...
amb aquesta salsa tan sedosa d'hibiscos i vermut. Un altre aperitiu perfecte per la taula. Hòstia, em foten el xulo? Em foten el xulo? Però són cosetes, has vist? Perquè això en un dia, si tens el 31, no sé que acabo el 31 aquest any, com acabo? Ara t'ho dic.
Que haurà... Què dius tu? Dimecres. I si cau dijous, què passa? No passa res. Treballaràs, aleshores, treballarà aquesta i a la tarda, en compte d'anar... Et poses a la cuina si t'agrada i estàs motivat i tens una llista ben feta, ben preparada. Perdona, eh? Dijous és dia 1, 2, molta gent farà pont.
que se'n farà pont. I jo crec que el dia 31 sí, sí, sí, el que estic dient, fas el xulo i tal, i si t'agrada la cuina i tal, jo trobo que a lo millor fas una llista ben feta del que faràs, molt, molt clar el que tinguis, tots els productes, que no tinguis que sortir corrent, no tinguis que enviar la dona, ni els fills a buscar res, i estàs allà tancat a la cuina, et poses la teva música.
o música, la tele, la sèrie, el que vulguis. La sèrie no, perquè no estàs molt concentrat. Una copa de vi, una copa d'armut, o, jo què sé, un refresc, i vas cuinant des de les 4 fins les 9, 8, mitja aquell dia, que millor la gent entra a sopar més aviat, i disfrutes. O sigui, quan ve la gent, tu ja estàs a la teva festa. Tu ja a la festa l'has muntat abans. Clar, tu, a veure, un tio que és cuiner, que viu a la cuina, que se li costa uns setmanes llargues de vacances, i diu que hi són masses vacances, clar, ell gaudeix molt de la cuina, però clar.
I clar, per tu posar-te 4 hores a la cuina és com per mi posar-m'hi 10 minuts un quart. Però 4 hores a la cuina són 4 hores, eh, tio. Ja, però saps què passa? Que aquests dies com reps la gent que tu... Sí. En teoria, bueno, esclar, hi ha molts compromisos una vegada, també no parlem això de les famílies, però aquell dia són dies que, hòstia, que et trobes un cop a l'any, no sé què, i tal, i vas amb una il·lusió i dius... Quina música et poses tu quan estàs a la cuina? Alexa, pon...
Alexa, Pond... Depèn, depèn del dia. A mi m'agrada molt Joaquins, a mi moltíssim. M'inspira molt, sí, perquè des de ben jove ja... I per què no ho sabia, això? Per què no ho havies dit mai, això? Jo no sé, perquè Sabina, tots els discos que ha sacat, he tret, no, abans, abans jo no havia nascut, però des dels 16 anys ja em va començar. I cada disc és una etapa a la meva vida, sí, sí. Porta molts recors, molts.
Ara si et poso una cançó... Aquesta és perfecta. Què em cuinaries amb això, tu? És l'últim que em faltava ja preguntar-li. Algo molt sensual, molt romàntic, molt... Cortame la coleta. Aquesta de cortame la coleta.
molt... Veus? És que inspira la música, no? I és una cosa amb la calma, escoltant les lletres, perquè el Samira i jo sempre he dit que els discurs m'han d'escoltar les cançons per entendre la seva... el seu cap, no? I, hosti, però veus, això és... O sigui, és tot una mica... I cantes tu cuinant o no? Canto malament jo, però bueno, canto per dins. A veure, canta per fora la tornada de la cançó, l'Estribillo...
Ni cumpleaños. Va. Yo. Cara, cara no. Yo no quiero. Con mis maletas. Eh, pues la veus dada la fase. Espera, que vaig a buscar la estribilla, la tornada. Y morirme contigo, ¿vale? Es impresionant. Y morirme contigo si me mueres. No fas cantar. Canta, home, canten tots dos. Hosti, que es nadar. A tu també, eh? Yo també. Recorda, eh? Y morirme contigo si te mueres. Y matarme contigo si te mueres. ¿No?
es que mueras por mi. Va, cantem tu i Albert, Roma, ja. Kaplogui! Y morirme contigo si te muatas Y matarme contigo si te mueres
Porque el amor cuando no muere mata. Això no ho havíem fet mai, eh? Porque amores que matan. Què diu Albert? Nunca mueren. Oh! Veus? És pell de gallina. Hòstia, aquí hem cantat tu i jo com una... El Sabina, com no té bona veu, ja està. S'ha retirat, eh? S'acaba de retirar, eh? Sí, jo tocava. De fet, d'aquí un any o dos tornarà.
L'último. Ara està mirant tothom, eh? Ha entrat gent a mirar-nos, eh, també. Ho veuràs mirar el que dius tu, és Nadal. Sí, home, sí, és Nadal. I això et passarà, el mal de creixement et passarà, això, és l'alegria. Sí, segur? Sí, segur, eh? Quan surtis ara, ja veuràs dir, hòstia, mira, veig com ve. Sí, ja no tinc ni mal d'esquena, ni de feixar-lo. Fé una mica el ridícul entre un moment. Ja estic suant i tot.
Bueno, va, què cuines amb això? Que ens queden 3 minuts, tio. Vale, va, mira, doncs mira, anem a fer una cosa, bon, tinc moltes coses més, però anem a fer una cosa amb l'aprofitament, que sempre ens agrada. A vegades coses humils, coses que no es tenen que rascar molt la butxaca, perquè, com saps, sempre anem apurats, i més del Nadal.
Segurament que de casa aquest any, com sempre, s'obre una mica de la cargolla, sobre aquesta carn tan bona que no sabem què fer perquè ja han menjat el dia 26 els canelons i encara els canelons encara en sobre farça de caneló o el que sigui.
el que podem fer és, o la cardòria aquesta, o la derivada de la cardòria és el canadó, no? Fem una beixamel molt ràpida, una beixamel amb una mica de ceu, una mica de manteiga, una mica molt ràpida ara, eh? Parlaré molt ràpid, que m'agrada també parlar ràpid i ningú m'entén. I després fem aquesta beixamel, li afegim aquesta carn esmicolada, i el que tinguem al canadó, per fer ja una mica més sedosa, fem una croqueta, perfecte, una croqueta molt sensacional, amb aquest rostit i tal. Després aquesta croqueta la refredem, la formem amb, important, farina...
ou i panko. El panko aquest, que més d'un cop ho he dit, en compte per ratllat, és el panko, que és un pan japonès ratllat. És molt més lleuger, és molt més volàtil, l'aeri és perfecte. I fem unes cuquetes perfectes de rostit, o sigui que jo porto ja 3 dies a la nevera, però no passa res, de veritat, és conservament, no passa res. Fem unes cuquetes, les fregim, i aquí amb el luxe total, que per mi, no sé si t'agrada, la cancel·lada aquesta curada,
amb una cançalada curada, la taïm, però superfina, superfina, com paper de fumar, i la posem, un cop surt la croqueta, la cançalada aquesta, que napi aquesta croqueta, que quedi brillant, i menja aquesta croqueta amb aquesta cançalada, i és un aperitiu de luxe, i és aprofitant. Albert, la setmana que ve és 22 de la loteria. És l'últim parlant de tot de l'any.
Jo la setmana que ve ho tinc molt complicat, perquè la setmana que ve... Ai, ai, ai. És l'últim dia, però jo si vols te la tiro, i potser podem fer el programa des d'allà. El 22 estem tancats, que és dilluns, i el dia 22 estem des de les 9 del matí.
Fins a les 10 de la nit, possiblement Dinem tots junts, sense cuina Només netejar, netejar, netejar I què dineu? Tu has vist aquella cuina tan gran? Tot queda buit Les oies les en filmem La cuina queda totalment buida Sense filtros És enorme, tots els plats tots filmats Què dius? Tot net d'un altre cop, si es van entrar Però si vols, jo et proposo això L'únic que és això T'hauràs d'escaquejar a mitja hora
Per això ho fas. Ja en dirà bé, no? Ja en dirà bé. Anem en xandall tots, allà, bruts, amb guants... I què dineu, què dineu? Un menú por ahí? No, pullar estrelats, el demanem por ahí, o sigui, molt hippie, molt hippie, sí, sí. Bueno, si toca la loteria, el millor ja marxo. Potser en 25 minuts no a la secció, però sí saludar-nos amb la gent de Can Bosi. Exacte. Ho fem o no? M'agradaria molt, sí, sí. Albert! Albert!
Un plaer, gràcies per tot. Bon Nadal a tots. Bon Nadal, bones festes i que et vagi tot molt bé, de veritat. Igualment a tu. Igualment, i et dic una que uns canals estic ja preparats, però avui no puc ser. Albert! Gràcies, eh? Tota per tu. Bones festes. Merci, gràcies. I morir-me contigo si te matas. I matarme contigo si te mueres. Porque el amor, cuando no muere, mata.
porque amores que matan nunca mueren. Y morirme contigo si te matas, y matarme contigo si te mueres, porque el amor cuando no muere mata, porque amores que matan nunca mueren.
Contigo si te matas y matarme contigo si te mueres. Porque el amor cuando no muere mata. Porque amores que matan nunca mueren. Seguimos a las xarxes.
Bonito el planxa volta i volta. Pim-pam! Seitons fregits en un pim-pam! A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. T'interessen els idiomes? Necessites parlar una llengua estrangera a la feina? T'agrada viatjar i poder-te entendre amb tothom?
tens l'oportunitat d'aprendre una llengua estrangera a través d'un ensenyament públic, oficial i de qualitat. A les escoles oficials d'idiomes pots aprendre a comunicar-te en 15 idiomes. Hi ha 45 escoles oficials d'idiomes a tot Catalunya i 11 centres públics delegats, que són aules externalitzades en poblacions petites. Quins són els requisits per poder estudiar a les escoles oficials d'idiomes?
Has de complir el requisit d'edat, que és tenir 16 anys l'any en què comences els estudis. També hi pots accedir amb 14 anys si vols estudiar un idioma diferent al que estudies a l'educació secundària. Quant duren els cursos? Els cursos de les EOI tenen una durada de 130 hores anuals i es poden fer en modalitats diverses, extensius o intensius, presencials o semipresencials.
I obtindràs un certificat oficial. L'únic reconegut a l'estat espanyol i també reconegut arreu d'Europa. A les escoles oficials d'idiomes, un món de llengües t'està esperant. Sigui quina sigui la teva decisió, no t'aturis. Al teu costat en la tria educativa. Si tens dubtes, t'ajudem a decidir. Troba tota la informació que necessites a trieducativa.gencat.cat Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella manxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana.
El metall es reutilitza per fer nous aparells, els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La recarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Segueix-nos en directe a través de vilassarradio.cat. De dilluns a divendres de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Quatre minuts per damunt del punt de dos quarts d'una, últims minuts de la nostra edició d'aquest dilluns. Avui és 15 de desembre de 2025. Un moment parcel·lant amb Martí Sanz. Amb ell repassem una llista elaborada per ell de 100 pel·lícules, motion is a motion, motion is a motion, en el qual ella ha posat les pel·lícules que més li han agradat o més l'han sobtat. I encara que no li agradi, ja ho sé jo, que no li agrada, però més igual, diré que és una especialista del món del cinema que cada setmana ens parla de les històries i curiositats del cinema.
Martí Sants, bon dia, bona hora. Bon dia, Jaume. Com anem? Bé. Mira que feia dies que no ens veiem. Mira si feia dies. Mira si feia dies que no portava barba. I avui porta barba. Ara hem deixat la barba. Molt bé. Per l'hivern. Vinga, va, som-hi. Martí, què tenim avui? Mira, avui estem encara a la dècada dels 40 i arribem a una pel·lícula que es diu El fantasma i la senyora Muir.
que és, sens dubte, juntament amb Jenny, que ve un parell d'anys després, un any després, crec que és el 48, la pel·lícula més romàntica de la meva llista, sens dubte, i una de les més romàntiques de la història del cinema.
especialment de Hollywood. Romàntic en el sentit real, diguéssim. Sí, sí, sí. És sentimental, també, en el sentit que la gent diu romàntic, però romàntic en el sentit wagnerià, diguéssim. És una història de la mort, d'un fantasma, d'un amor que travessa les fronteres de la vida i de l'amor. En fi, és una pel·lícula excepcional. I això ens porta a parlar del seu autor, que es diu Joseph Leo Mankiewicz.
Aquest és un director que va néixer als Estats Units, a Pensilvània, l'any 1909, però, evidentment, fill d'emigrants jueus, centreuropeus i tal, que van arribar, diguéssim, d'adolescents als Estats Units. El seu pare, ell ja sempre havia viscut en un ambient molt culte, és un home extremadament culte, intel·ligent, com el seu cine, és un cine que s'ha definit d'un cine molt elegant,
el seu pare era un professor d'universitat amb un cert prestigi, sempre el va connectar amb els ambients cultes, diguéssim, i ell comença a estudiar Medicina, Psiquiatria, però no acaba de tindre notes i passa Art. I quan acaba la carrer de d'Art, el seu pare l'envia a Berlín perquè continuï estudiant, però allí ell s'enamora del cine. Ja ho hem dit moltes vegades que en aquell moment Berlín era el centre d'expressionisme i allí descobreix també el teatre, especialment Bertolt Breck, etcètera.
i acaba treballant per l'UFA, la productora estatal alemana, traduint els intertituls a Cinemood i tal. I d'allí el rescata el seu germà, Hermann Mankiewicz, que en vam parlar fa dos programes, que era el guionista de Ciudadanos Kane, un escriptor i guionista reputat de Hollywood, el germà més gran que ells, eren tres a la família, entre els dos hi havia una germana,
I aquest li diu, vine cap aquí, i llavors ell comença a intentar ficar-se al món de Hollywood. Primer passa per la Paramount fent bàsic pràcticament de meritori, després a la metro, que ell vol començar a dirigir, però no ho aconsegueix. De totes formes, ell comença a produir i a escriure guions.
I a la Metro escriu guions importants com Fúria, una pel·lícula del Fritz Lang, que és un alegato contra el racisme, i històries de Filadèlfia, del George Cucor, etcètera. Però a Luis B. Meyer no li dona mai l'oportunitat de dirigir. I llavors se'n va a la Fox. I a la Fox fa la seva primera pel·lícula. Però, clar, hem de dir que quan fa aquest senyor la seva primera pel·lícula, que és el Castillo de Dráconvich, amb la gent Tjerney,
ja ha fet, porta quasi 20 anys com a escriptor, guionista i com a productor, també. Per tant, és un home amb gran bagatge. És, tant com el seu germà, diguéssim, influenciat, és tota aquesta generació molt influenciada per Ciudadano Kane i per l'Orson Welles, que ja vam dir que havia tingut una ombra molt allargada, diguéssim. I després d'això, fa Solo en la noche...
Backfire, que em sembla que jo no el conec de res, no crec ni que s'hagi traduït aquí. El mundo de George Apley, que és una pel·lícula sobre el món de Boston, el món culte dels Estats Units, que és el seu terreno, diguéssim, és el món de Harvard, tot això. I, finalment, l'any 47, El fantasma i la senyora Muir.
Ah, mira. És una pel·lícula excepcional. És un dels hitos de Hollywood, diguéssim, de la perfecció que hem parlat aquí amb els que es treballa a Hollywood. Els decoradors, el vestuari com van vestits, pentinats, els actors mínims que surten cinc minuts, tots són boníssims...
És un dels hitos d'aquesta labor d'equip i perfecció que gastava Hollywood, que era un lloc, diguéssim, molt exigent, ho hem dit moltes vegades, que no era fàcil entrar-hi, diguéssim, tenies que ser realment bo. I és una pel·lícula que també s'ha parlat que l'any 47...
Pensa que després hi ha Geni, que és una altra pel·lícula també que va de l'altre món, diguéssim, i un any abans crec que s'havien fet El diablo y yo, El espíritu burlón, tal. Són pel·lícules, ghost stories, diguéssim, de fantasmes, que es fan molt a aquesta època perquè després de la guerra els Estats Units ha quedat amb un número considerable de viudes i de mares que han perdut els fills a la guerra.
I llavors es posa de moda aquest gènere de, diguéssim, de confiança en el més allí, que hi ha un amor que pot travessar les fronteres, i és una època bastant proclive amb aquest tipus de pel·lícules, que seria la segona meitat des del 45 fins al 50 dels anys 40. Aquesta, d'alguna manera, participa de tot això. L'actriu és una actriu excepcional, que es diu Jane Tierney, que ell ja havia començat la seva primera pel·lícula, com hem dit,
molt coneguda per una pel·lícula anterior que es diu Laura, del Preminger, i llavors arriba aquí en el cènit de la seva carrera. Ja havia fet les seves pel·lícules més importants.
I era una generació, diguéssim, una actriu que tota una generació de cinèfils va estar absolutament enamorada, el Zanuk, el jefe de la Fox, d'aquella actriu més guapa que havia treballat mai amb ell i tal, i despertava, a més, molta tendresa, li deien la Tierna Tierney, diguéssim, perquè la seva vida sentimental va ser un desastre, li van passar les coses que semblen de melodrama de Hollywood.
Era una... Primera, ell era de molt bona família, diguéssim, va estudiar a universitats de prestigi, també a Suïssa un parell d'anys, etc. I llavors va arribar un moment que podia ser la nòvia del Kennedy, del Joan Fitzgerald Kennedy. Però la família del Kennedy no la va acceptar perquè estava divorciada. I no podia ser que ell es casés amb una divorciada i tal.
I llavors es va casar amb un altre home, que em sembla que era un dissenyador de la Fox, i li va néixer una primera filla amb síndrome d'Adán o una cosa d'aquesta, cega, sorda,
I tot això va ser culpa de la Rubeola, que hi havia, després de la Guerra d'Avril, una passa molt important, i un afant seva, un afant que li van demanar un autògraf, li va donar dos petons i li va passar la Rubeola. Que això és com de melodrama, perquè inclús hi ha una pel·lícula, que jo l'he vist no fa tant, que no val res...
basada en una obra de... Sí, moderna, eh? Basada en una obra de la Gatacristi, que és això, curiosament. Que no val res, diu. No, la pel·lícula és molt fluixa, però, diguéssim, l'assassina al final és l'actriu que mata l'afant, perquè li ha passat això de la robeola. És una cosa impressionant. Llavors, ella va entrar en una gran depressió...
va estar uns anys fatal, va anar a parar psiquiàtrics, la van trencar amb electroxocs d'una manera fatal, allò ens va sortir, va tindre un intent de suïcidi. Sembla que al final també va tindre una història amb l'Aga Khan, que havia estat amb la Rita Hayward i també la va fer, perquè va dir que més actrius a Hollywood no, a la seva vida...
I, bueno, va acabar, diguéssim, fatal. Va acabar, després d'aquesta segona entrada al frenopàtic, amb mètodes més psicoanalítics i tal, es veu que es va refer una mica, i finalment es va casar amb un magnat del petroli, que havia estat casat amb l'Eddy Lamar, curiosament. I al final la va deixar viuda. Vull dir que era una persona que despertava una gran tendresa entre el públic, perquè aquesta història tan terrible i tal...
I la pel·lícula, parla, fa el Rex Harrison, que està fantàstic, em sembla que potser és de les primeres pel·lícules que va fer Hollywood, és un actor que venia d'Anglaterra, molt elegant, etc. I la nena petita de 9 anys és la Natalie Wood, que no sé si és la primera pel·lícula, però més o menys havia de ser de les primeríssimes.
I jo no vull destripar l'argument, però és una pel·lícula que no és fàcil de veure. No és una pel·lícula que l'hagin passat molt a la tele i tal. Jo, de fet, l'havia vist de petit a la televisió i m'havia impressionat molt, però la tenia oblidada. Això m'ha passat en algunes pel·lícules a la llista. I la vaig recuperar, Gràcies, un llibre d'un personatge que tampoc és quasi sant de la meva devoció, que és el Javier Marías.
que algú me'l devia regalar. I és un llibre que és dedicat al cine. Bueno, Javier Marías, ara el que vulguis, però de cine sap un ou, perquè, a més, el seu germà és el crític més important que hi ha hagut a Espanya, el seu tiet és el James Franco, el seu cosí és el Ricardo Franco, que ha fet pel·lícules notables. En fi, és un home que està bastant ficat amb el tema. I llavors, aquesta, la portada del llibre ja és aquesta pel·lícula, i ell fa una reivindicació de la pel·lícula, llavors la vaig buscar i la vaig tornar a veure, i la vaig posar a la meva llista, perquè...
havia oblidat el Love Story que vaig tirar amb aquesta pel·li de jovenet però ho vaig recuperar ràpidament i a més a la pel·lícula surt un secundari que potser és dels millors papers que és difícil perquè no hi ha secundari millor a la història del cine i això també ho reivindica molt el Javier Marías que els millors secundaris del món són el Vincent Price i aquest el George Sanders fa un paper el George Sanders excepcional
Tenim una banda sonora per posar, quan tu diguis. Sí, sí, posem-la. Va, va, posem-la.
Gràcies.
Déu-n'hi-do, eh? Són una d'aquelles bandes sonores d'intriga de pel·lícula antiga, eh? Totalment, perquè és el rei de la intriga de les pel·lícules antigues. Hem parlat d'ell, diverses vegades, és el Bernard Herrmann. Sí, senyor. Músic del Hitchcock, que va fer també l'última pel·lícula d'Scorsese, etcètera. Molt bé.
I aquí està tot, diguéssim, hi ha una línia, bueno, estan les cordes d'ell, que era el seu segell, diguéssim, però hi ha una línia com romàntica, hi ha també un toc de por, de misteri, que sempre ho combinava, i també la peça aquesta, que no sembla que es diu De Si al Mar, perquè la pel·lícula,
és sobre un fantasma. És una dona que va amb una casa que no la vol ningú i la troba superbarata davant del mar perquè hi ha un fantasma, diguéssim. Carai. Però ella té una relació de mort amb el fantasma que no desvalarem com tot el que passa, però és fantàstic. Inclús escriu un llibre, ella, i es fa coneguda i famosa perquè escriu un llibre sobre tot el que ha après del fantasma, sobre la vida dels marinos i tal. És un vetsèl·lium, diu com és que aquesta dona pot saber aquests detalls tan fantàstics i tal.
I no direm com acaba, perquè té un final que no és ben happy end. No farem un spoiler, això.
Bé, després d'aquesta pel·li tan impressionant, fa una altra pel·li que es diu Escape, que tampoc conec de res, crec que no s'ha traduït aquí, després Carta a tres esposes, que també és un èxit, també sobre tres dones, perquè és un director que es dedica sobretot a retratar el món de la dona, com quasi cap altre. S'ha dit sempre que el gran director de dones és el George Cucor, que seria com l'Almodóvar d'aquí, diguéssim,
però jo crec que aquest està igual o menys que ell, perquè sempre els grans personatges d'ell són dones. Després fa Òdio entre hermanos, Un rayó de luz, i el 50, una altra de les pel·lícules que estan a la meva llista, n'hi ha dos d'aquest bon senyor, que es diu Eva el desnudo.
Home, aquesta sí que és un clàssic, eh? Sí, que en realitat es diu All About If, Todo Sobre Eva. És allò que dèiem de la bona vista dels traductors. Bona vista en alguns casos. Perquè en alguns altres casos és una mica lamentable. En el sentit comercial. Sí, sí, sí. En el sentit comercial és el sentit que tu vulguis. Perquè tu dius Todo Sobre Eva pot ser una comèdia, però Eva el desnudo està claríssim que és un drama.
És un dels casos de bona traducció, però hi ha traduccions que són horribles, o sigui, que li fa més mal que bé. Més modernes, per això. Sí, clar, clar. És que tu parles d'una altra època, amic. Clar, clar. Jo parlo de l'època, diguéssim, del principi, dels 40-50, que les traduccions aquí eren molt bones, la veritat. I, bueno, aquesta pel·lícula, Val desnudos, basa en un conte que va aparèixer a la revista Cosmopoli, a nou pàgina,
i que era una actriu que explicava una història que li havia passat de veritat. Havia tingut una secretària molt ambiciosa i tal i qual. I sobre aquest argument el Mankiewicz fa una pel·lícula excepcional. És una pel·lícula
Perquè al Mankiewicz se li ha dit i se li ha criticat molt, hi ha molta gent que no li agrada per això, el cineasta de la paraula. És un home de diàleg, sobretot, de diàlegs. És un cine intel·ligent, adult, diguéssim, que parlen d'una manera excepcional. Evidentment, la gent del carrer no parla, com les pel·lícules del Mankiewicz, les rèpliques, les contrarèpliques, són brillants. I alguna gent li ha retret això, que no és un cineasta visual, com havíem dit del Hitchcock...
o del Wells i tal, sinó que és una cineasta que s'apoya excessivament amb la paraula. A mi, que m'agrada molt, diguéssim, la paraula, no m'importa gens això. I trobo que Eva el desnudo és una pel·lícula excepcional des de les primeres pel·lícules de culto. És curiós perquè la pel·lícula de culto que comença als anys 60-70 eren petites pel·lícules, però hi ha alguns estrenos...
full fiction a l'època actual o tal, que el dia següent d'estrenar-se, a part de ser èxit, són pel·lícules de culte immediatament, diguéssim. I aquesta és una d'elles, sobretot pel món del teatre, etc. És la història d'una actriu que té 40 anys, que ja està a la frontera que ho ha de deixar i tal, o que ja no serà la primera dama, vull dir, no ho ha de deixar, però ja no farà el paper de...
I llavors entra una fan seva, que és una persona absolutament ambiciosa, que es diu Eva, i el que vol és derrocar-la i substituir-la i tal. També surt el George Sanders, amb un paper dels seus de cínic, un home horrible, que és un crític de cine, que tothom li té molta, i de teatre, sobretot.
li té molta por perquè pot destrossar la gent i tal. També surt una joveneta Marilyn Monroe, que és de les primeres que va fer, que està molt bé, fa un paper de Marilyn Monroe, diguéssim. I, bueno, és tota una història sobre el món del teatre. Hi ha l'actor protagonista, que, per cert, es va enamorar amb la Betty Davis i quan va acabar la pel·lícula es van casar. Perquè, el que et deia, és una pel·lícula sobretot de diàlegs.
Bé, després d'aquesta... La pel·lícula no la tenia, com passa tantes vegades a Hollywood, no estava destinada a la Beth Davis, sinó que la tenia que fer la Claudette Colbert, que jo, clar, una vegada he vist la Beth Davis, és impossible que algú ho fes millor, però es veu que tenia una relació de no sé què, també es va pensar amb la Susan Heiber, que era massa jove, inclús amb la Marlene Dietrich, que va dir nom massa alemana, i amb la Barbara Stangwich, que aquesta també ho hauria fet molt bé, perquè no és tan malament en la seva vida, diguéssim.
I finalment ho va fer la Beth Davis, que era una persona d'una gran personalitat, una de les actrius de Hollywood que ha tingut més personalitat. Hi ha un documental boníssim, que ho vaig veure fa uns anys, sobre Sant Sebastián, els famosos que han passat al festival, i Surella, als 90 anys, i ho ha deixat tothom al·lucinat, perquè anava tots els còctels, fumava com una carretera, bevia, i tenia 90 i escaig d'anys.
Gènio i figura es diu d'això. Gènio i figura total. Era una persona que té aquests ulls una mica sortits, té aquesta personalitat hipertiroidea, diguéssim, i és una persona excepcional, diguéssim. Però aquest és una mica també el culment de la seva carrera. A partir d'aquí ja no va fer grans coses, no va fer les seves pel·lícules més importants, diguéssim.
Bueno, després d'això, aquesta pel·lícula no he de dir que va guanyar. Em sembla que és la pel·lícula que té, juntament amb... com es diu aquella que dius tu, el Titanic...
Jo dic el Titanic? Sí, un dia em vas dir que el Titanic era la que havia guanyat més, o no sé què. Ah, bueno, no és que ho digui, és que està així, és així. Però és que jo, com del segle XXVII, tampoc, no ho sé. Juntament amb Titanic i La La Lang, és la pel·lícula que ha tingut més nominacions a la història, 14, les quals en van guanyar 6, els més importants, a pel·lícula, director, a guió adaptat, so, el secundari, George Sanders, evidentment...
I ella no el va guanyar, curiosament. I el vestuari en blanc i negre. En va guanyar sis. I... Bé, jo aconsello a tothom... Aquesta no és tan difícil de veure, deu estar a diverses plataformes, que si no l'han vist, la vegin. Perquè és una pel·lícula d'aquestes... No és titànic, a la més. És Ben-Hur. Ben-Hur. Ben-Hur, de les quals, del 1959... Però no és tan...
al mateix nivell? Les pel·lícules, el cap és Ben Hur, de William Wyler, del 1959. S'han portat onze de les dotze. I... I Titanic? El senyor de los anillos El retorn del rei. Titanic i Ben Hur són les que més s'han emportat, però de moment diu que aquesta, eh? Ara ho estic buscant així ràpidament, que hem d'anar acabant, Martí. Bueno, doncs ja està. Doncs ja ho tenim, això, no? Sí. Doncs escolta'm una cosa, Martí, t'agraeixo moltíssim que avui he estat amb nosaltres
I ja, doncs, només em queda per dir-te que tinguis molt bones festes i que passat festes ens hi tornem a posar. Si no m'equivoco, ens veiem el dia 12, 12 de gener, què et sembla? El 12, bueno, una bona vacància. Bueno, per qui les tingui, sí. Jo no tinc vacància, fins al dia 12 ja et dic jo que no. Bueno, bones festes a tu i a tots els uïdors. Que vagi molt bé, Martí, gràcies. Gràcies a tu.
Fins aquí el parlant de tot d'avui. Aquest dilluns és 15 de desembre 2025, meitat del 12è i últim mes de l'any, aquest mes de desembre. L'edició de la número 2268, 2.968 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. I us ho mano, no és que us ho demani, sinó que us ho mano. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Demà no hi serem. Coses internes d'aquestes que passen, doncs, a...
A vegades, i demà no us podem fer companyia, però dimecres, si tot va com ha d'anar, si tot va com ha d'anar, doncs ens tornem a trobar aquí a les 10, en directe a 98.1 FM al Maresme i a través de Vilassar Radio.cat per internet. Amb bones mans us deixo Joan Escofet.
En aquest cas, ens acosta l'actualitat local i comarcal a l'informatiu Crònica. Quatre edicions, una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Quatre edicions per estar ben assabentats, assabentades de què passa i ha passat a Vilassar de Mar i a la comarca del Maresme. Una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Com ens inspirem fins a arribar a la una? Doncs amb aquesta, un clàssic. Això sí que és un clàssic, eh?
Amb la guàrdia i mil calles lleven hacia ti. Mil calles... Sí, anava a dir mil guàrdies. No, no, mil calles lleven hacia ti. Amb la guàrdia ens situa la una. Recupereu tot el programa, les entrevistes, les seccions, el que vulgueu. Tots els programes de la casa a través de alacarta.vilasarradio.cat. Servei de podcast de la casa. alacarta.vilasarradio.cat.
I també tot el que fa referència al matinal de Vilassar Ràdio a través de vilassarradio.cat barra parlant de tot. Vilassarradio.cat barra parlant de tot. El meu nom, Jaume Cabot, que vagi molt bé fins dimecres. Recordeu-vos, eh? Dimecres ens hi tornem a posar 98.1 FM al Maresme a través de vilassarradio.cat. Que vagi molt bé i sigueu tots i totes molt feliços.
Mil calles llevan hacia ti Y no sé cuál he de seguir No tengo tiempo que perder Y ya se va el último tren Quizás mostrándote una flor O hacer que pierdas el timón
Amarte cada tarde, creer. Puedo perderme en el alcohol y dibujar un corazón. Decir que existe alguien más que ahora ocupa tu lugar.
Si quieres hoy puedes venir Hay una fiesta para ti A tu ventana treparé Si no la cierras esta vez Ese perfume de mujer Me llevará hasta donde estés
Una oscura habitación La guarida del león Puedo perderme en el alcohol Y dibujar un corazón Fingir que existe alguien más Que ahora ocupa tu lugar
Les calles llevan hacia ti Sé que tengo que decir Les calles llevan hacia ti
Gràcies.