Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de vilassaradio.cat per internet. Matí de divendres 31 d'octubre de 2025.
A les portes del cap de setmana i a les portes de tancar el desè més de l'any. Demà ja és 1 de novembre, festiu, recordeu? I avui dia de la castanyada, del Halloween, del Castawayn. Digue-li com vulguis, celebrem-ho. S'ha de celebrar. Celebra el que vulguis, però celebrem-ho, que la vida també és això.
Túnels del Terror, carrer Santa Magí, el casal popular Atzari, el carrer del Carme, l'antic Piri, amb els mensuets de foc, l'escola del mar, és a dir, diferents túnels del terror per celebrar-ho i diferents festes i sopars per celebrar la castanyada. Dia assolellat, dia en què hi ha núvols al mar. No sabem com es desenvoluparan, si es complés la previsió, doncs res de pluja i demà, més a més, pujar a temperatures notable. Tot això...
Ens ho explica Joaquim Serra. De seguida marxem amb un parell de minuts al centre de referència meteorològica de la comarca. Marxem al servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida també, cap un quart d'onze, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Amb ell, com sempre, repassem l'actualitat i els seus...
protagonistes. El poc ens passa, l'actualitat general, la local, les notícies curioses i aquelles que ho van ser també un dia com avui. Perdó. Tot pujant al DeLorean com sempre. Repassem les afamèrides. Amb Joan Escofet, doncs, el poc ens passa.
A dos quarts d'onze passa per la ràdio la Vilassarenca, la Ginet Vilassarenca, Emma Rossell, que s'acaba de proclamar campiona de la Copa del Rei de Raid a llom del seu cavall. Passarà per explicar-nos la seva trajectòria i què significa la Copa del Rei de Raid a cavall. Doncs un dels grans premis del circuit aquí.
A les 11 farem un especial Fem Salut. Cada 15 dies arriba l'espai, que és un espai coproduït entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, Vilassar Ràdio, el parlant de tot, amb la col·laboració del cap, del cap doctor Marriera de l'Institut Català de la Salut. De fet, fa una setmana estàvem justament al baral de Lucata, a la Rambleta del baral de Lucata, al carrer Sant Artur, celebrant els 25 anys d'aquest equipament. Doncs avui passen per la ràdio...
Doncs també, membres del CAP de l'Institut Català de Salut, i és una secció, aquest Fem Salut amb la col·laboració, compta amb la col·laboració d'establiments sanitaris, com farmàcies, òptiques, etc. Avui fem un especial de 60 minuts per parlar de la salut mental. Importantíssim, com tots els aspectes de la salut, però la salut mental també, i cal posar-ho en valor. Fem Salut Especial.
Això vol dir que avui la nostra libre motxillera, que normalment ens visita els divendres a dos quarts de dotze, ens visitarà a les dotze per anar avui ni més ni menys que a Guatemala. Amb l'Èrica Castillo, una dona que viatja sola pel món i ens vol explicar l'experiència i ensenya a dones, les dones que volen viatjar soles pel planeta.
I això vol dir també que la Conchi Far, la nostra especialista en fake news, avui la saludarem a dos quart d'una per repassar les notícies falses, les fake news de la setmana. Divendres 31 d'octubre de 2025, el meu nom Jaume Cabó, l'edició d'avui la número 2239, 2239 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. Tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi!
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps. 11 minuts per damunt de les 10 del matí. Joaquim Serra, dia assolellat, presència d'algun núvol. De moment, si la previsió és complex, no hi haurà possibilitat de pluja, ni plugims i pujar de temperatures d'avui, però de cara, sobretot a demà, en què? Vas dir que respiraríem entre a partir dels 22-24 graus. Completament anormal per l'època de l'any.
En qualsevol cas, centre de referència meteorològica de la comarca servei metiamara del Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Serra, que ens espera de cara avui, però sobretot de cara als propers dies, en què arriba el cap de setmana, deixem enrere el mes d'octubre, saludem el novembre. Joaquim Serra, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Aquest any tindrem una castanyada ben suau pel que fa a temperatures aquí a la costa.
amb uns valors que seran agradables, com dèiem, i amb unes temperatures que fins i tot de cara a demà pujaran més al dia de tots els anys, tindrem sol, i unes temperatures màximes que poden arribar als 23-24 graus a les hores centrals del dia. Avui, de moment, com dèiem, alguns núvols prims que en tanyinaran el cel, però seran núvols poc importants, estones seran més densos i poden fins i tot deixar una mica de resolt,
sobretot aquesta tarda, però en qualsevol cas no s'esperen precipitacions. Ben fluix aquest matí, força variable, però a partir d'aquest missatge i durant la tarda tindrem vent de garbí moderat a tota la costa maresmenca i això en conseqüència farà que la mar s'alteri
i que aquesta tarda, després d'un matí amb la mar dominada pel Marajol, aquesta tarda veurem àrees de Maró, aquí a la costa Marasmenca. Com hem dit, amb unes temperatures que s'han de mantenir molt sous, de fet avui pugen les màximes en relació a la jornada d'ahir. De cara a demà, com dèiem, tindrem un dia de tots sants, marcat per l'estabilitat, pel sol i per les temperatures que pugen una mica més.
Vents que bufaran del sud-oest durant tot el dia, pràcticament també al matí, moderat, i per tant la marca continuarà dominada per la Maró a tota la costa Maresmenca. Fins i tot hi haurà una mar de fons que es farà cada cop més marcada a mesura que avanci el dia. Diumenge entrarà la tramunta al nord de la costa Brava.
i això farà que aquí a la costa central tinguem vents una mica més humits de mar cap a terra. Per tant, entre això i que baixaran les temperatures una mica en alçada, tot plegat farà que les màximes siguin una mica més baixes, però tampoc no massa, ja que continuarem parlant de temps dominat pel sol durant bona part del dia. A la tarda del diumenge i la nit de diumenge-dilluns arribarien algunes nubolades, no descartem algun xàfec molt puntual a la costa, poca cosa, tot plegat...
I dilluns començarem una nova setmana, ja dins del mes de novembre, amb un temps més fresquet, però amb estabilitat i sol. Sembla que haurem d'esperar fins dijous o divendres d'aquesta setmana vinent per tenir un episodi de pluges importants aquí al Maresme i en el conjunt de Catalunya.
Doncs, Joaquim Serra, gràcies per la informació. Deixem el mes d'octubre enrere, donem a entrada del mes de novembre amb temperatures, com dèiem, completament anormals i a l'espera d'aquestes previsions de llarga distància que indiquen de cara a finals de la setmana que ve pluges importants a la comarca i a Catalunya. Ho anirem explicant, Joaquim, fins dilluns a la mateixa hora que tinguis. Molt bon dia, molt bon cap de setmana i molt bona castanyada.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. 14 minuts per damunt de les 10. El Parlant de Tot poc ens passa. Com sempre a aquesta hora és moment de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Com sempre a aquesta hora diem allò de... Senyor Escofet, bon dia, bona hora, el teu dia preferit entre totes les cubetes del món de la setmana.
Bon dia, Jaume. Molt bon dia a tots i totes. Ja arribarà el dilluns, ja. Ja és tot aquí, ja. Ja arribarà el dilluns. Gràcies a... Adéu i a tots els sants. El santoral catòlic, islàmic, budista, a tots. Arribarà el dilluns i d'aquí dos mesos. Sí.
Avui estarem acomiadant l'any 25, eh? Gràcies a Déu, ja. I donant la benvinguda el 26, ja. Avui seria d'aquí... Ah, no, clar, és veritat, 31. En dos mesos estarem tal dia com avui. Que tinguis una bona sortida d'any, eh? I una molt bona entrada, eh? Una molt bona entrada.
preparant el raïm hi ha gent que no li agrada el raïm que té llavor hi ha altres opcions domèstiques hi ha la casitos ara venen raïms sense el pinyolet en fi olives també i mandonguilles home, això ja seria més hi ha gent que es fot de mandonguilles 6 de carn, d'aquestes de vedella
I direm hola el 26. D'aquí dos mesos. Que pesa, que no passarà volant, això. I en maniga curta. Home, i tant. I a punt d'anar a la platja. Bueno, Joan, escolta, Castanyada, Halloween, Castaway, avui tenim túnels del terror, dèiem a l'atzari amb els mensuets. Avui en la crònica farem un especial, doncs, una mica tots sants, eh? Parlarem...
del túnel del terror de l'Espigó de Garbí, que fan un canet roc, és a dir, no es fa ni a l'Espigó de Garbí, es fa al carrer de Sant Magí, tot i que sí que és cert que és una voluntat de recuperar l'esperit dels pirats. Doncs aquest, al carrer Sant Magí, carrer dels Jardins, l'Espigó de Garbí és terrorífic, hi ha una granja terrorífica també a l'atzari, organitzada per Mansuets, i a l'Escola del Mar també, confirmem, eh?
I no ens oblidem de la bona amiga d'aquesta casa, Sant Joan Mateus, que tallaran també carrer Sant Llorenç, números 1 i 28. Hores d'ara deuen estar ja començant a preparar la decoració terrorífica, perquè de veritat és que hi ha molta gent, i gent que ve a fer fotografies. Feu l'exercici, si voleu.
Tot això passa de la Riera de Cabrils cap al sentit Barcelona. I el poble està arrebentada, gent. I, en canvi, creus la carretera de Cabrils, carrer Sant Josep, enllà sentit Matarau, i no hi ha ningú!
Jo vaig fer-ho l'any passat, eh? No, l'any passat no, que no hi era, és veritat. Però fa dos anys sí que ho vaig fer-ho. I dic, hòstia, aquí no hi ha ningú. I, en canvi, l'altra banda de la Ria, que abri els capa sentit premià, diem... Hòstia, brutal la de gent que arriba a ver-hi, eh? Celebrant el Halloween. Hi ha gent que li agrada aquesta tradició, eh? Avui sentirem allò de tant... Doncs potser no hi havia tanta gent com l'any passat, eh? O... Oi, quanta gent? O semblava més que la festa major, eh? A més, una comparació molt de Bernabéus, eh?
O què passa aquí? No sabem què passa aquí. Això ho hem sentit dir també. Molt bé. La sabidoria popular. Exacte, exacte. Si no ens veiem bones festes, ho tenim ja. Ho tenim ja, això a partir dilluns. Deixa'm començar avui, Joan, si m'ho permets, fent una felicitació molt especial. Va.
Avui ens hem reunit aquí, arribats de tots els vents, per celebrar junts el camí, que anem guanyant la guerra al temps. Felicitem, deixem felicitar de part de tota la família, i també de part de tot l'equip de Vila Serradió, el meu pare, el meu pare, que avui fa anys, avui fa anys, 31 d'octubre. Moltes felicitats, el Quim, una mica el pare de tots, eh?
Sí senyor, doncs per molts anys a gaudir-ho i a disfrutar-ho, sí o no? I tant que sí, encara estic esperant que em convidi el creguer, eh, per això. Sí, això està fet, eh. Diu que vol fer un creguer amb mi. Doncs per molts anys insisteixo de part de tota la família i de tot l'equip de la ràdio. Avui el meu pare que celebra aquest aniversari és allò d'avui que fas anys.
Seguim sumant històries, seguim vius, salvant a poc a poc tots els parants. Seguim a prop avui que fas anys. Doncs som-hi! Moltes felicitats, Quim. Sí, senyor.
Vinga, Joan! I seguim amb música perquè tot el món està esperant el 7 de novembre amb l'arrencada d'aquest luxe de la cantant Rosalia de Sant Esteve Sarrovines. Estrenàvem aquí també el seu primer senzill, Berghain, aquella absoluta meravella musical.
que ens fa la intèrpret catalana, i ha anunciat que va en el luxe en aquest àlbum, que traurà amb un mercat gaire intimista, fins i tot religiós, cantarà en 13 idiomes. Ella ho explica en un post que podeu trobar al New York Times, en el qual explica que no només ha procurat...
composar gràcies al Google Translate, sinó que fins i tot s'ha mirat d'imbuir dins de les dialèctiques, de les expressions d'aquests 13 idiomes, buscant les paraules que més podrien llegar. Tot un treball de fons. Català, castellà, anglès, alemany, llatí, àrab, japonès, ucranès, sicilià, són les cançons, les...
en les quals trobarem aquest 7 de novembre quan arrenqui aquest àlbum Lux de Rosalia.
És impressionant, eh? És impressionant la cançó i la feina que està fent aquesta dona. Estem escoltant Berghain, que és aquesta... Ella representa, es posa la pell d'una diva d'òpera que passa per un procés de dol, però Berghain és el nom també d'una de les discoteques tecno més importants i, deixa'm-ho dir, exclusives d'Europa. No pel preu
sinó per l'ambient que es crea dins del Berkheim. Si parles castellà no et deixen entrar, tenen un porter, que és també tot un fenomen, que té el criteri de selecció, fenomen, vull dir, perquè el porter d'aquest Berkheim és molt conegut i seguit en xarxes, entres segons el seu criteri, insistim, tecno-radical, tecno-alemany, tecno del bo...
i a més a més només pots parlar alemany o anglès és a dir, si estàs a la cua i parles qualsevol idioma que no sigui alemany o anglès ja quedes exclòs insistim, no és molt cara d'entrar i a dins
Explica a la gent que es veuen escenes de tot, de tot tipus. És com un viatge, diguéssim, en un món psicodèlic, un món de substàncies, etcètera, i fins i tot...
Hi ha un senyor que passeja amb un altre senyor com si fos un gos amb corretja, quatre potes i tal. Hi has anat o no? No, jo no he tingut l'oportunitat d'anar-hi, però en qualsevol cas com a experiència podria ser bastant interessant. Doncs sí.
Molt bé, Joan, tenim notícies, va. Tenim notícies, bueno, sorprèn que Rihanna no estigui embarassada. És una dona que, en fi, acaba de parir fa un parell de mesos, hauria de tornar a estar embarassada ja. Lluia, aquella panxolina...
que llui i que li queda també. És una dona que jo sempre l'he vist embarassada, la Rihanna. Sí, sí, doncs tenia ara uns 98 fills deu tenir, així, ja. Tenia 98 fills. Sí, sí, escolta'm. Conexions catalanes amb...
El marit de Rob Jetsen serà segurament el primer ministre neerlandès. Sí. Doncs el seu marit, que també és neerlandès, doncs ha estat...
sis anys, visquent a Catalunya pel hockey Herba. Ell va ser jugador del club Egara i, de fet, la germana, és a dir, la cunyada del que serà primer ministre narlandès, si totes les travesses quadren com han de quadrar, doncs continua vivint a Terrassa perquè juga en el club Egara d'aquesta localitat, sí.
Tindrem connexió, tindrem connexió. Tindrem connexió, és curiós, eh? Nico Kinen es diu el marit del que segurament serà la propera ministra en Arlanda. És curiositat, eh? Sí, sí, sí, està molt bé. Crònica en rosa. Ai, a veure, va. No, no, això era la crònica.
Ah, no, això és la cosa, val, val, val. T'ha cridat també l'atenció a Donald Trump, eh? El nostre bon amic Donald Trump. Feia dies que no, eh? Sí, que ha fet ara una reunió Corea del Sud amb el líder de la Xina, Xi Jinping, i han arribat
Donald Trump és molt d'aquells que, a través de la xarxa social, s'empodera, crida i després, en el cara a cara, baixa el to, normalment. Doncs la Xina li ha rebaixat els arancels d'aquell 20%, plena guerra econòmica amb el gegant asiàtic, li ha rebaixat els arancels del 20 al 10, i sorprèn que un dels arancels rebaixats sigui el del fentanil. És com dir, droguem-nos tots i anem a dormir, no?
tal com està en el panorama. Cal dir que als Estats Units, especialment al món, però als Estats Units, especialment al fentanil, ara mateix la pitjor droga que és. Està arribant a Europa, també. Jo ho he explicat alguna vegada, vaig tenir l'oportunitat quan el món encara no coneixia, de veure-ho a Philly, de veure-ho a Filadèlfia, no a l'avinguda Kensington, que és aquesta avinguda en la qual es graven aquestes imatges, sinó...
al centre mateix, eh? I és absolutament brutal veure aquesta droga zombie, els efectes que fa les persones, eh? Molt bé. Vinga, va, Joan, més coses. Més coses, ho diem sempre, eh? Sobretot a pensionistes avis i àvies, eh? Es calcula que de cara al 22 de novembre...
es farà la paga de Nadal, la paga extra, molt de compte en els caixers, molt de compte en treure tots els diners de cop, la gent gran tendeix a fer això, treure tots els diners de cop, sobretot estigueu alerta de cara a abraçades, de cara a persones... Intentant acompanyats, encara que no vagis a treure'ls tots, intentant acompanyats, encara que treguis 20 euros. I anar sempre acompanyats, perquè si nosaltres sabem
que entre el 22 i el 25 de novembre, doncs, es pagarà aquesta paga extra, doncs, els lladres també ho saben, eh? I compte que si ho diem és perquè passa cada any, cada any. Què més, Joan? Sé que estàs molt apassionat, tu, perquè està a punt de començar el Miss Universe. Home! Aquest Sartamen, que no té res de masclista. No! No!
És una cosa molt bonica. I molt necessària. I molt necessària. Des d'aquí som molts seguidors. És a dir, tu i jo tenim número Eurovision i número 2 Miss Universe. Són els nostres dos grans certaments. Però ens ha cridat l'atenció la representant Estòria, que és Brigitte Schwach.
que ha marxat ja cap a Tailàndia, que és on es farà, maco perquè sí, també, on es farà aquest concurs de Miss Universe, i ella ha arribat a l'avió, a veure si ho explico bé, dins d'una capsa plastificada com si fos una nina.
com si fos una nina, ha arribat a peu de... de l'avió que l'havia d'embarcar des d'Estònia fins a Tailàndia. Una imatge, com a mínim, Joan denigrant per la dona, eh? Joan! Home! Home! Havia una vez...
Obrim l'imbècil del dia, obrim l'imbècil del dia, que avui sabem qui té aquest dubtes honors, aquesta... El certamen en general, ja és prou masclista, prou fora de lloc, però anar com una nina... I anar crònic, també. Sí, sí, està caducat, això, eh? Doncs resulta que ja anar a embolicar com si fossis una nina, pujar a l'avió ja és de... denigrar. Sí.
va amb una com un cartró al darrere blanc ella és dins plastificada a la part frontal crec que m'explico bé ella va amb un vestit blau i amb una banda que a la fotografia no es veu exactament què li diu l'imbècil del dia és magistral sensacional
Somos felices al conseguir a un niño hacer reír. Molt bé, som-hi! I a més la baixen dos o tres persones dins de la capsa. En fi, en qualsevol cas estem parlant també nosaltres d'això en un to crític, en un to irònic, però en fi, en qualsevol cas el reclam publicitari s'ha aconseguit.
Pugem en el DeLorean. Va, puge, va molt finet, va molt finet aquest DeLorean. Vinga, tal dia com avui de l'any 1963, el número 1 de les llistes britàniques, doncs una cançó que s'ha convertit en una mica més que una cançó, sobretot pels aficionats dels Reds, aficionats del Liverpool. Jerry and the Pacemakers feien aquest You'll Never Walk Alone.
Joan, perdona que et rectifiqui, això no és una cançó. Això és un himne brutal.
I és que per més que escolti totes les versions, però aquesta especialment, és que se'm fot la pell de gallina, tio. És una demostració esportiva i també de comunitat que realment, doncs, a l'estadi d'Anfield de cop, quan canten, és realment pell de gallina, eh? Jo crec que només...
se li acostaria al Sevilla amb l'arrebato quan la interpreten. No, arriba, evidentment, el que és el You'll never walk alone de Liverpool, però són aquestes situacions que li dius al comentarista, com ara la gent deu estar dient de mi, calla i deixa'ns escoltar The Cop amb You'll never walk alone. De fet, parlo d'un himne no perquè sigui un himne esportiu, perquè és un himne musical, és brutal.
Vinga, Joan, que anem tard. Que crec, ara parlant de memòria, crec que el cèl·ltic de Glasgow també salta. També, també, també. Ara sabia si era el ranger, el cèl·ltic de Glasgow també salta al camp amb aquest himne, eh? Som-hi, Joan, més coses. Un any després, un any després del Your Never Walk Alone, doncs, número 1, el Baby Love de la Suprem.
Jo no sé on l'has portat a revisar aquest DeLorean, però aquest any va finet, finet. Últim DeLorean del mes d'octubre, a punt de celebrar el mes de novembre. Va, que d'aquí un parell de més ho estarem preparant al raïm.
Per cert, és un titular que em deixa una mica estolat. El príncep Guillem perd tots els títols. Els ha perdut o els hi hem tret? No, hi ha vinculacions del príncep amb Epstein, que és aquest personatge acusat d'una mena de trama de pederàstia als Estats Units, vinculat també a Donald Trump, i el príncep Andreu, doncs,
li han tret des de Buckingham qualsevol mena de representació honorífica per part de la Casa Reial i haurà de lluir uns cognoms que no són els propis nobiliaris.
Anem i va! Més coses, Joan! Doncs mira, tal dia com avui de l'any 1975, la reina, Queen, s'avorrien i van dir, què podem fer per celebrar l'aniversari d'en Quim Cabot? I van dir, doncs mira, es van posar i van treure aquest single, una autèntica meravella, eh? El Bohemian Rhapsody.
Això és una meravella. És que, mira, un altre cop em fot la pell de gallina, escolta això a mi. De Malti, Lòrian, avui un regreso al futuro xulo, eh? Xulo, xulo. Què més tenim aquest 30 d'octubre? I no és casualitat que un dia de la castanyada de 1980 els australians d'ICDC diguessin al món, escolteu les campanes de l'infern.
Avui està greu treure totes les cançons, eh? Què més? I si l'any 80, tal dia com avui, Hells Bells de ACDC, les campanes de l'infern, doncs sis anys després, Jon Bonjobi, també en motiu de Halloween, va fer tot el contrari, va dir que estem vivint en una pregària.
Noi, què més tenim, Joan? I l'any 1998 va fer història en aquell moment perquè vam trobar la dona més gran, de més edat, en ser número 1, any 1998. I qui era, doncs, l'enorme Txar, que ens deia que a tots i totes podem creure...
He fet una mica d'espoiler, eh, Joan? Quina és l'última cançó del DeLorean del mes d'octubre? Tornem les claus del cotxe fins a dilluns, recordant que avui fa cinc anys que moria Sir Thomas Son Connery, el millor James Bond de la història.
Joan Escobet, ha estat un autèntic plaer compartir de nou un poc ens passa amb tu. Últim minut per recordar que tenim avui a l'1 al migdia, 3.57 de la tarda. Ja ens ho hem avançat, una crònica, com no podia ser d'una altra manera, molt Halloween, molt castanyada amb tots els actes.
o bona part dels actes que se celebren aquesta nit en motiu de la 31 d'octubre. Bàsicament serà centrat. I també farem una visita al cementiri de Vilassadamar per veure una mica les joies artístiques, els detalls, les curiositats que tenim al cementiri municipal de Vilassadamar.
Joan Escofet, alguns diuen que farà caloreta i els altres avui fresqueta. Ara el Meteocat diu que aquesta nit farà fresqueta. Posa't una jaqueta. Sempre una rebaqueta. Una rebaqueta. Que ve de la peli Rebeca. Sí senyor, sí senyor. Un al migdia 3.57 de la tarda. T'escolto atentament i dilluns amb molt de goig. Et saludaré un quart d'onze. Doncs aquí tornarem a ser recordant un cop més a tots i totes que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Saitons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat el forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putelles. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, som-hi, seguim endavant. És moment de parlar. Jo sempre dic que Vilassar està a farcir d'artistes, d'esportistes, que és espectacular el nivell que tenim.
I a Vilassar de Mar, doncs, si parlem de cavalls i parlem del món dels cavalls, parlem de la Ípica Rossell. No hi ha dubte. I és que dissabte passat, entre altres, la Emma Rossell i el seu Urco del Garet es van proclamar guanyadors campions de la Copa de Sant Majestat, el rei de Raït. I avui, evidentment, l'hem mogut santaquem.
I, a més a més, li volem donar les gràcies especialment per venir a la ràdio i per venir encara convalescent d'una petita operació que, re, fa 24 hores li estàvem fent. A Emma Rossell la saludem de seguida.
Emma, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. De res, a vosaltres. Estàs bé de la mà? Sí, sí, sí. M'estic recuperant. És una lesió de cavall, això, no? No, no, no. Té res a veure, eh? No té res a veure. Molt bé. Escolta, primer de tot, felicitats. Moltes gràcies. Perquè això no es guanya cada dia. No, la veritat que no. I hem de posar molt en valor, doncs, els esportistes. És una disciplina esportiva i artística, no ho podíem dir? Sí. Què és més, esport o...
Bé, en el meu cas és esport i molta afició. Des de ben petit a casa meva sempre han hagut cavalls.
Home, tu ja vas néixer amb els cavalls. Sí, sí. La hípica es va fundar fa 53 anys amb l'avi i tots els que hem vingut després hem anat muntant a cavall i tenim relacions amb els cavalls. Nosaltres estem dedicats a la disciplina del raid, que és resistència per la muntanya amb els cavalls i és el que vam viure a casa i és el que ens dediquem.
Doncs, clar, tu neixes amb els cavalls i de petita hi ha muntes i hi ha, doncs, vius el món dels cavalls i fas competicions. Explica'm quina escoma... Ara entrarem a parlar de la Copa del Rei, però en qualsevol cas explica'm quan comences a dedicar el món del cavall a nivell, doncs, competitiu.
Doncs, l'any 1991, jo tenia uns anys i vaig començar a córrer els rides, llavors feia promoció, que són rides més curts, que són de 40, 60, 80 quilòmetres, i el 93 vaig començar de forma internacional, que ja corríem 160 quilòmetres en un dia o 200 en dos dies. Això és molt, eh? És molt. I per muntanya?
Sí, sí, sí, tot muntanya. I dius córrer, és a dir, això és, vinga, anem ràpid, no? Que aquí el primer que arriba és el que guanya. Exacte. El ride consisteix en anar fent quilòmetres, es van fent fases, i cada certs quilòmetres, cada fase...
es para a fer un control veterinari i miren el cavall, aviam si està bé, si té bones condicions per seguir, si té bones condicions per seguir, doncs seguim. I si no, doncs ens eliminen i ens quedem fora de la competició. O sigui que ja fa més de 20 anys o més que estàs fent raids. Explica'm una mica la trajectòria, què has guanyat al llarg d'aquesta...
En aquesta trajectòria, doncs, durant tots aquests anys... Aviam, guanyar guanyar també és molt difícil, eh? Però hem guanyat el 2014... Sí, el 1900... Bueno, aviam, que aquí estic una mica liada, eh? Sí. Vam fer... Aquí tinc una aplicació que ho veig tot. Ah, molt bé. Tens una aplicació per controlar el teu palmarès, eh? Exacte. Aquí a nivell, eh? Igual.
Vam guanyar un any a Ripoll, que eren 140 quilòmetres, eren dos dies, 70 per 70. Anem molt a França també, a França també vam guanyar. Un altre cop a Ripoll, un altre cop a Ripoll. Ripoll va ser campionat de Catalunya un any. N'has fet moltíssims, no, de raids? Sí, molts. Els tens comptabilitzats o no?
A l'aplicació. A l'aplicació, no? Els vas posar perquè ja no te'n recordes, no? Clar, durant tants anys no me'n recordo.
Com t'entrenes per preparar un rai? Clar, necessites preparació tu, en aquest cas, i també el cavall. El cavall. Això és el més dur, perquè al final el dia de la carrera només és un dia. La preparació jo trobo que és el més dur, que és el dia a dia estar treballant amb el cavall. L'hem d'entrenar, perquè el cavall ha de fer molts quilòmetres, i com tu has dit abans, com més ràpid millor, perquè al final el primer que entra i el primer que té el cavall en millors condicions és el que guanya,
I nosaltres ens preparem treballant-los cada dia com a mínim dues hores o tres per la muntanya i cuidant-lo i alimentant-lo bé. Sempre amb l'urco?
No, en tenim molts. Aquesta vegada ha sigut amb l'urco i l'urco del Garet és criat nostre. Tots els cavalls tenen el seu nom i del Garet és de la casa on han nascut, perquè nosaltres tenim una fincatona i és allà on criem i la finca es diu el Garet. I per això tots els cavalls nostres ja són del Garet.
Ah, molt bé. Urco del Garet. Sí, i no sempre és amb l'Urco. Ara, per exemple, l'Urco va fer una carrera bona a finals d'agost, que també la vam guanyar a França, que eren dos dies, i ara hem anat aquí a Badajoz el dia 25, dissabte passat, i també el va guanyar. És un cavall de vuit anys, pràcticament és jove, és la primera vegada que feia una carrera llarga de distància a aquesta velocitat, perquè va marcar molt la velocitat,
que eren 22 km per hora, i ara aquest cavall ja descansa fins a l'any que ve, per lo menys. És a dir, això és una mica, si m'ho permets dir-ho així, és com una mica les motos, no? Un triadons la moto, el tipus de pneumàtic, etc. I aquell lloc vas decidint portar l'urco per algun motiu especial? El veies animat especialment o com per què l'urco?
perquè va fer molta carrera va fer molt bona carrera a França i vam veure que aquest cavall estava en bones condicions per anar a Badajoz pel tipus de terreny era pla vull dir, també les curses són molt diferents perquè hi ha llocs que hi ha més muntanya i no es pot córrer tant encara que correm molt igualment per la muntanya i a Badajoz era un tipus de terreny més pla vam veure que l'Urcó podia fer bona carrera allà i la va fer
És a dir, heu de deliberar una miqueta, no? Escolta, qui portem, quin cavall, i al final va ser l'Urco, que allà descansa fins l'any que ve. Sí, sí. En principi, sí. El desembre hi ha el Campionat d'Espanya, que és aquí Santa Susana, que ho tenim a la vora. L'Urco no vindrà.
No ho sé, fins a l'últim moment. Ara de moment estàs descansant. Nosaltres pensem que és millor que descansi ja. Està molt bé el cavall, però clar, està tan bé que també donen ganes d'agafar-lo per anar al campionat d'Espanya. És que a més és jove quan viu un cavall, més o menys.
Aviam, un cavall en competició pot estar 16 anys, està bé, després la carrera competitiva pot ser que se'ls acabi, però nosaltres els cavalls duren molt més. Nosaltres quan retirem els cavalls es queden per passejar o per fer classes a la nostra escola, que tenim l'escola d'equitació, però duren molt més, sí, sí.
Escolta, explica'm una miqueta el pla de la setmana passada. Marxeu, clar, donava de jo, deu de portar el cavall, no pot arribar...
Cansat, a veure, ell va darrere en el remol, però clar, necessita també bellugar-se. Explica'm, des que sortiu de la hípica fins que arriba a Badajoz i torneu, quin és el plan? Doncs vam sortir el dimecres al matí a primera hora i vam parar a dinar i ell el baixem, el caminem, bueno, de fet ens vam quedar a casa d'una mica, el vam deixar suelto, vam anar a dinar tranquil·lament, així ell
pot beure aigua, pot moure's una miqueta, perquè al final són moltes hores, arribem allà a Badajoz i quan arribem el primer dia no fem res, ell està descansant i llavors el segon dia ja el caminem una mica, el trotem, el galopem, però tampoc massa, perquè he fet un viatge llarg, després el divendres va ser, llavors sí que li vam fer 15 quilòmetres tranquil·lament, el trot i el galop, que sui, i el dissabte va ser el dia de la carrera.
A veure, entén el que et vaig dir. Ja sé que és un animal, però és un animal i els animals també són molt intel·ligents. Ell ho sap, que va a una competició?
Jo crec que ells ho noten, perquè aquí a casa actuen d'una manera diferent i quan anem a competició ells saben, clar, el camí amb el remol, que ja és molt més llarg, si els esquilem, els posem guapos. Això també, eh? Sí, sí, perquè per competir els esquilem el cos, perquè recuperin més ràpid.
les pulsacions, quan més pèl tenen, més suen també i es queda més acumulat. En canvi, si els anem mullant, els hem de mullar perquè recuperin les pulsacions i llavors sí, ells ho noten. Canvi de lloc, sí, sí. Explica'm, explica'm el dia de la cursa, va, quina hora, quants quilòmetres la cursa aquesta? 120. 120. Sí. Amb un dia? Sí. Amb un dia, eh? A veure, explica'm, explica'm com us lleveu, com prepareu el cavall i com les sensacions durant la cursa.
Bé, jo m'ho prenc, no em poso gaire nerviosa, la veritat, m'ho prenc com si anés a fer una excursió, són quatre fases, penso que eren 40, 30, 30 i 20 quilòmetres, alguna cosa així, i són quatre fases, i jo m'ho prenc tranquil·lament i anar fent fase per fase, no miro ja al final directe, vaig fer tranquil·lament.
On em poso més nerviosa és l'última fase, però perquè és un esport que necessites d'altra gent, en aquest cas la meva família, el meu home, el meu fill, perquè en aquestes fases hi ha punts d'assistència que ells ens porten aigua per remullar el cavall, perquè begui el cavall, perquè pugui seguir.
I en aquest cas on te'n posa més nerviosa és que si vas ben posicionada, com aquest cas que era, que tot el rato anava a la primera, ells es posen molt nerviosos i llavors ens posem tots molt nerviosos, perquè clar, has d'arribar al final, per guanyar la cursa al final has de guanyar i el cavall t'ha de respondre. Hi ha cavalls que entre aquestes també es cansen i es paren i necessiten respirar una miqueta més.
Clar, i tu et poses nerviós al veure que arribes, l'heu de remullar, sisplau, anem ràpid, uns nervis... Però clar, són nervis normals i positius. Sí, sí, sí, però clar, són nervis. Tu saps quan surts que vas a la primera en tot moment? Sí.
I en quin moment dius, hòstia, això ho puc guanyar? És la primera copa del rei que guanyes? La primera copa del rei que guanyo, sí. I en quin moment de la cursa dius, hòstia, això ho guanyaré avui, eh? Als últims quilòmetres. Quan veig que el cavall m'està reaccionant, perquè clar, en aquesta carrera hi havia molts cavalls bons,
Érem un grup poder de set cavalls o... Sí, que anàvem tots a davant i llavors, quan més ràpid recuperes, llavors més ràpid surts. El meu cavall té molt bon cor, recuperava molt ràpid i llavors sortia abans que ells.
És a dir, arribes a una base, li miren el cor al cavall, li fan la revisió del veterinari, i et diuen ja pot sortir. Exacte, el cor, si va a cuix, el moviment intestinal, si està bé el cavall, segueix, si no, no.
I clar, tu com més ràpid recupera, doncs millor. Quants cavalls corren la Copa del Rei? Aquí em penso que hi havia registrats 60 cavalls de diferents parts del món. Del món? Sí, sí. Hi havia d'Aràbia Saudí, de Bèlgica, francesos, espanyols... Perquè era una carrera internacional. A part que és la Copa del Rei, és una carrera internacional. Emma, sincerament, eh? Tu com vas sortir de Vilassar, vas dir això ho guanyem o anaves a veure què passava?
Jo pensava que sí que tenia possibilitats de guanyar. Tinc un cavall molt bo, però clar, els altres cavalls... Els coneixes els altres o no? Els altres els conec, però jo mai miro amb qui serà el meu contrincant. No? No, mai ho miro.
Però els coneixeu. Els coneixem, sí, sí. I tu veus algun cavall que dius, hòstia, aquest va fort. Clar, i el meu al final va guanyar una carrera a França però la va guanyar 16 per hora. Al final les condicions climatològiques a França va ploure molt, no es podia córrer tant, però bueno, el va guanyar i el va fer molt bé. Aquí a Badajoz sabíem tots que aniríem tots molt més ràpid i jo no sé el meu cavall...
Sí, ell ho aguantaria, ell correria aquesta velocitat, era molt nou per nosaltres. I la carrera era molt plana o era... No, era molt plana. Molt plana, eh? O sigui, vas agafar velocitat. Sí, sí, ja et dic, 22 km per hora vam fer, de mitja.
A veure, l'urco del Garet té molt mèrit, però la que va a sobre també té mèrit aquí, perquè, clar, tu li marques el cavall una mica més, més ràpid, para, tu vas notant les sensacions teves del cavall, no? Per tant, a veure, explica'm quina és la teva funció.
Perquè, a més a més, el cavall es cansa, però tu també, eh? Sí, sí, sí. 120 quilòmetres en cavall. Sí, però diàriament ja estem treballant amb el cavall, jo estic muntant diàriament. Vull dir, és una cosa de fa molts anys, també, que el meu cos ja té assimilat d'anar amb cavall. Per mi anar a cavall és res, no és com... No em canso, no és com fer... No sé, com anar una hora per mi al gimnàs, a córrer, o això seria més difícil per mi. Ja estic acostumada a anar...
Necessites preparació física per això també, per anar... Sí, vaig al gimnàs, la veritat, però sí, perquè més hobby que no pas... Emma, parles amb el cavall? Sí, molt. Sí? I durant la carrera també li vas dient coses? Sí. I què li dius? És molt important d'animar-lo constantment.
Si la persona que va dalt del cavall es desanima, el cavall també es desanima. Si la persona de dalt li va dient, va, anem, anem, que podem, vinga, va, ell s'anima molt més. Sí o no? Sí, és l'estat d'ànim de la persona que va dalt. Hòstia, és brutal, eh? Sí, sí. I quan guanyes, què? Que arribes a la meta i què? I quan guanyo, és una satisfacció brutal, que dius, uau, i he arribat i arriba la primera.
Sí, sí. I arribes a la família, m'imagino que t'espera, t'espera tothom, i què sents? Perquè vas arribar molt abans que el segon o no? Jo, en l'última fase, vam sortir amb una americana, i anava a l'americana amb mi, la vam fer a la fase juntes, i al final ella es va quedar una mica enrere perquè el seu cavall no anava, i jo vaig entrar sola. I la veritat és una... No et comuniques amb ningú durant la cursa, no?
No. No, però si no pots dir, escolta, estic aquí, estic arribant... Puc fer-ho, però no em comunico. No. No, no. Vas molt concentrada en el teu. Sí, per exemple, el meu mòbil, el desactivo, perquè no vull que m'entrin trucades de ningú.
ni whatsapps, el desactivo, només el deixo activat amb el meu home, amb el meu fill, per si ells m'han de dir alguna cosa durant la cursa. O jo porto el mòbil a sobre per si em passa alguna cosa, si es desfarrés del cavall, o si caic, o si em passa alguna cosa, llavors jo porto el mòbil per urgència. Pot passar això? Clar, exacte que pot passar. Però si no, el mòbil no l'agafo per res. Te'n recordes la primera vegada que vas muntar cavall? No.
No devies ser conscient, no? Devies anar mesos d'au del cavall, no? Sí, sí, no me'n recordo. Me'n recordo el primer raid que vaig fer, això sí que me'n recordaré sempre, que el meu pare m'acompanyava perquè no anés sola, i ell va caure. I jo, clar, em vaig esbarar, oi, oi, oi, i ell em va dir, això és el que no has de fer mai, caure, dic.
És una bona lliçó, eh? Deus haver caigut, per això, el cavall. Sí, moltes vegades. Per sort no m'he fet mai res amb la caiguda, però sí que hem caigut. I suposo que cauria més, clar.
Jo una vegada parlava amb una persona que té cavalls, just per Sant Antoni, que els animalistes surten al cavall i tal, i em deia, jo, a part de la meva família, no hi ha res a la vida que estimi tant com un cavall. Tu creus que li faria mal a un cavall? I aquella reflexió, hòstia, li vaig dir, és que tens tota la raó, no? Això és una miqueta la lluita vostra, no? Amb els animalistes, que sigui el cavall, que sigui...
Exacte, ells no entenen com podem muntar, que si li fem mal, que si li posem la sella, només posant-li la sella ja li fem mal, passejar que no els agrada... Jo no estic a favor d'ells, però jo disfruto molt amb els cavalls, els cuidem molt, molt, molt, molt, i per mi són la meva família, i sense ells no podria estar. Com es deia el primer cavall que vas tenir?
Com es deia el primer cavall? El primer cavall que vaig tindre era un poni una mica malparit que em tirava molt. Sí, sí. Que es deia Lucky i... Sí, sí. Me'n recordo d'ell. Sí o no? Sí. Durant la meva vida he tingut molts cavalls i m'han ensenyat tots molts, eh? Però ell va ser un dels que, sí, que em va... em va tirar bastant. I l'objectiu ara quin és, Emma?
Ara l'objectiu és anar al campionat d'Espanya amb l'Urco o amb un altre cavall. Això ja al desembre. Sí, en tenim diversos de cavalls. I ara l'objectiu és anar aquí al campionat d'Espanya o al desembre també hi ha un rei de Portugal, que està molt bé. Ja ho veurem. És la teva feina i, per tant, la gaudeixes moltíssim. I si no ve l'Urco, ja tens decidit que vindrà amb-lo.
Sí. Qui? Ja està en Simone, està a l'Urso, hi ha molts cavalls. Del Garet o no del Garet? Sí, sí, del Garet. Tots del Garet, eh? Sí, sí, ara sí del Garet. Ara on te'ls teniu, el Garet o la Hípica? No, no, tots estan a la Hípica. Tots aquí a Vilassar, eh? Sí, perquè nosaltres hem vingut a viure fa un any i mig o així, a Vilassar, ens hem tingut que traslladar.
Jo he estat sempre vinculada a la hípica, donant les classes, però ara ja hem baixat tots a viure aquí, cavalls, tota la família, i estem aquí a Vilassà ja tots. Què és el més important a l'hora de muntar un cavall? Paciència i...
Paciència. S'ha de tindre molta paciència amb ells. Perquè van molt bé, són cavalls, són animals molt dòcils, però tot i així no deixen de ser animals i els hem d'entendre també.
Sí, que si un dia l'Urco diu, avui no em dóna la gana, doncs no li dóna la gana. Sí o no? Sí. Emma, m'ha encantat que vinguessis, que ens expliquessis això, no? Que, a més a més, l'Hípica Rossell, si parlem de cavalls a Vilassa de Mar, tenim el luxe i, doncs, podem, deixa-m'ho dir, sí, podem presumir que tenim l'Hípica Rossell i que, a més a més, doncs, aneu a aquests campionats, els guanyeu
Espero que en Teddy no em falli, que en Teddy, que és el meu productor, que sempre que feu alguna cosa m'envia un WhatsApp. Doncs ja li diré, escolta, al Campionat d'Espanya vull resultats i me'ls envies, eh? Emma, que vagi molt bé, que tingueu molta sort. Ets l'única de la família que fa concursos o competicions? Ara, bueno, i la meva germana també. Ah, també? Sí, sí, sí. Molt bé. Sí, sí, les dues. Doncs, moltíssimes gràcies per tot. Gràcies. Que vagi molt bé, felicitats. Adéu. Arribem a les 11, temps de notícies i de seguida el fem salut.
Les notícies de les 11.
Parlem de Tots Sants. Demà dissabte s'habilitarà un servei gratuït d'autobús per facilitar els desplaçaments fins al cementiri municipal. El servei serà directe sense parades intermèdies, amb sortida i arribada a la plaça de l'Ajuntament i al cementiri municipal. La primera sortida serà des de la plaça de l'Ajuntament a les 9 del matí, amb expedicions cada hora fins les 2 de la tarda, des del cementiri. La primera sortida serà a dos quarts de 10, també en freqüència cada hora fins a dos quarts de 3.00.
Recordem que amb el dia de tots sants, avui i demà, de 8 del matí i fins a les 6 de la tarda, queda restringida la circulació a l'avinguda Montevideo en sentit descendent des de la rotonda de Mercadona. Les excepcions són per anar a la benzinera 38 i a l'empresa Conserves Dani.
Així també es reserva l'aparcament de davant del cementiri. Atenció a persones amb mobilitat reduïda i al bus de línia. La resta de persones usuàries podran estacionar a l'aparcament de la zona del barato, que està més a sota del cementiri.
S'han disparat en 10 anys les denúncies per no retolar en llengua catalana els comerços, incomplint la legislació del govern català. Si el 2014 l'Agència Catalana de Consum havia rebut 86 denúncies, 10 anys més tard es van rebre prop de 1.600.
Tant des de l'Agència Catalana de Consum com des de la Plataforma per la Llengua ho atribueixen en part al fet que ja han dit més conscienciació dels drets i, per tant, més ciutadans i entitats que fan arribar la seva queixa. El director de l'Agència Catalana de Consum, Isidore Garcia, ha explicat...
que l'agència ja té convenis amb associacions empresarials, gremis i amb consells comarcals per incidir sobretot en la formació especialment de petits empresaris per tal que coneguin i apliquin la normativa sobre drets lingüístics. Les dades que ofereixen també demostren que en 10 anys han gairebé doblat les inspeccions sobre les sancions que no han augmentat en la mateixa mesura. García explica...
que davant del gran volum de denúncies dels últims tres anys, molts dels expedients oberts han acabat sense sanció, en molts casos perquè l'infractor ha rectificat durant el termini establert segons dades de l'agència. Però segons la Plataforma per la Llengua, moltes queixes queden arxivades o sense resoldre. El que creix en una proporció més alta que la quantitat de sancions és l'import global, que representen que es multiplica pràcticament per vuit.
passa de 51.350 euros el 2014 a 409.105 euros el 2024.
L'estat espanyol té pendent de retornar a Catalunya més de 30.000 documents confiscats durant l'ocupació franquista de gener de 1939, malgrat que hi està obligat per la legislació des de 2005. En total representen el 5% dels anomenats papers de Salamanca i contenen informació rellevant de caràcter administratiu, sobretot del govern de Catalunya. Entre aquests 30.000 papers pendents de retorn,
que l'Arxiu Nacional de Catalunya ha pogut comptabilitzar. Hi ha 22.000 documents d'elogies maçòniques, com cartes que s'enviaven als seus membres. També hi ha 6.000 documents relacionats amb l'ordre públic de la Generalitat i 6.000 més de 47 ajuntaments, sobretot de Barcelona, Tarragona, Reus, Valls, Igualada i Sorta.
L'Espanyol passa a rond de la Copa davant d'un combatiu atlètic Lleida. El partit va acabar amb el resultat de 1 a 2. Els blancs i blaus, impulsats per un doblet de Quique Garcià, van portar la iniciativa en el marcador i la possessió, però la incertesa es va mantenir fins al final, que el partit, recordem, va acabar amb el resultat de 1 a 2 davant de l'Atlètic Lleida. A les 12 en punt del migdia 9, contacte amb la informació i totes les notícies locals i comarcals a la crònica La 1 amb Joan Escofet.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio. Llibres, cinema, música i molt més. Gaudiràs de documentals, premsa, revistes i còmics. I des d'on vulguis. Vols saber com gaudir-ne?
Amb Biblio Digital descobriràs tot un món de continguts. T'hi apuntes? Baixa't Biblio Digital. Disponible App Store i Google Play. Aquesta mamalada és boníssima.
La noia que les prepara va començar fent-les a casa. I ara ja té obredor, botiga i pàgina web. I com s'ho ha fet? Amb un ajut líder. Tens un projecte per impulsar un negoci en un entorn rural? Els ajuts líder poden cobrir fins al 40% de la inversió subvencionable del projecte empresarial i fins al 80% en el cas d'ens locals. Informa't en el teu grup d'acció local o trucant al 012. Ara mateix he vist uns amics que volíem muntar una fusteria al poble. Em sembla molt bé.
Necessites ajuda. Estic provant també uns arxius, però no hi ha manera. I si els pujas el núvol? Mai és tard per aprendre. Si tens més de 16 anys i vols posar-te al dia, ampliar coneixements o obtenir una titulació, tens un centre de formació d'adults molt a prop teu, amb una àmplia oferta educativa per formar-te en allò que necessitis. És l'hora de fer un pas endavant. Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat
Aquest és un missatge dirigit a tu que fas ús del transport aèri. T'informem dels teus drets en cas de retard, cancel·lació i danys o pèrdua de l'equipatge. Si pateixes un retard de més de dues hores, tens dret a assistència gratuïta, menjar i begudes i, si cal, també allotjament. Si el retard és de més de tres hores, a més, et podria correspondre una compensació econòmica.
I a partir de 5 hores o en cas de cancel·lació, pots triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Si has d'esperar l'aeroport fins a la nova sortida, també tens dret d'assistència gratuïta. En alguns casos, a més, pots tenir dret a una compensació econòmica.
En cas de danys o pèrdua de l'equipatge facturat, recorda que has d'omplir el PIR, l'informe d'irregularitat d'equipatge, i entregar-lo en el taulell de la companyia aèria. És imprescindible entregar-lo abans de marxar de l'aeroport. Per reclamar, primer t'has de dirigir a la companyia aèria per algun mitjà que em deixi constància, com ara fulls oficials de reclamació, formulari web o per telèfon demanant un número d'incidència.
Si en 30 dies no reps resposta o la resposta no és satisfactòria, contacta amb el Servei Públic de Consum del teu municipi o comarca. Si ho prefereixes, pots utilitzar el formulari de reclamació de l'Agència Catalana del Consum que trobaràs a consum.gencat.cat. Més informació sobre els teus drets en el web i a les xarxes socials arroba consumcat. A l'hora de volar, no et deixis els teus drets a terra.
Els diumenges a les 10 del matí a Vilassa Ràdio t'espera Bagul Sardanista, un viatge pels sons que defineixen el cor de la nostra terra. Presentat per Margarida Berneta, un programa on les sardanes expliquen històries, uneixen generacions i fan bategar la nostra cultura amb força i passió. Clàssics i novetats que converteixen cada ball en una celebració de les nostres arrels.
Escolta-ho quan vulguis a lacarta.vilasarradio.cat. Begú el sardanista, els diumenges a les 10 del matí. El 98.1 de la FM, Vilasar Ràdio.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Vuit minuts per damunt del punt de les onze de la matí. Seguim en directe, encetem la segona hora de la nostra edició. Cada quinze dies aquí al Parlen de Tot fem Salut, una sèrie, una secció coproduïda entre la Regidoria de Salut Pública de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i Vilassar Ràdio.
amb la col·laboració del cap doctor Barriera de l'Institut Català de la Salut i diferents entitats, institucions i comerços, també, destinats a la salut, als com farmàcia, òptiques, etcètera. I avui volem fer un Fem Salut Especial. Fins a les 12 del migdia parlarem... Com sempre diem, tota la salut és important, evidentment, però també la salut mental. S'ha de trencar estigmes...
S'ha de començar a pensar que això ho podem patir tots, jo crec que ho patim tots d'alguna manera. Per tant, avui parlem de la salut mental amb les nostres convidades. Des de la PAC, Associació de Persones amb Altres Capacitats. Montse, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres.
La Gemma, també, de Teams, un atentiat del poble. Gemma, bon dia. Bon dia i gràcies per aquest espai. Gràcies a vosaltres per venir. Ramè Galindo, referent de benestar emocional del cap doctor Marriera. Bon dia, bona hora. Bon dia. Tot bé? Molt bé. Li estàs agafant la gràcia de venir a la ràdio, eh? Al final et farem nòmina i tot, aquí, eh? Bueno, mira, ens ho podem plantejar.
I la Sílvia Angorell, del Servei de Rehabilitació Comunitari, Burriac, que tracta de trastorns sabers. Sílvia, bon dia. Hola, bon dia, què tal? Molt bé, com estem? Molt bé, gràcies. Gràcies per estar amb nosaltres també. I amb nosaltres la tècnica de salut pública de l'Ajuntament de Vilassa de Mar, la Marta Casas. Bon dia, Marta, què tal? Hola, bon dia. Gràcies per estar aquí, per coordinar aquesta xerrada. Som-hi? Som-hi. Doncs vinga, va.
Parlant-ne tot amb Jaume Cabot. La salut mental. Posem en valor i definim què vol dir tot això de la salut mental. Qui obre foc aquí? Remei t'ha tocat, tothom em mira a tu.
Doncs res, una mica la definició de salut mental. Voleu que comencem per aquí? Anem-hi. Què s'entén? Doncs l'Organització Mundial de la Salut la defineix com aquell estat d'ànim en el qual la persona s'adona de les seves pròpies aptituds per apuntar les pressions normals de la vida i poder tenir un desenvolupament en el seu dia a dia favorable. Així resumit, molt resumit.
Jo deia al començament que és una cosa que tots podem patir, però jo crec que tots patim d'alguna manera. És així o no? De manera més, més o menys severa.
Sí, sí, sí, tots. A veure, el que és normal és... Bé, hem de saber que la salut mental és un contínum i nosaltres anem transitant per aquest contínum per anar-nos adaptant a les diferents situacions que ens van passant. Llavors, tenir salut mental vol dir poder-se adaptar a tot allò. No és estar sempre content, no és estar sempre feliç, sí, no? Estar trist en els moments que toca...
I estar també content i poder gaudir de la vida, de les coses que realment hem de gaudir. Salut mental també és quan et pregunten com estàs, dir molt bé si estàs molt bé o malament si estàs malament o no? Perquè sembla que això sigui, escolta, què et passa, què tens, que no sé què, que segur que estàs bé, és això, tens dret a estar bé o estar malament, no?
Per suposat. I a més, això està molt bé tenir la consciència de com estem, realment saber si estem bé o no ho estem, perquè llavors això pot fer que demanem ajuda quan toca. És a dir...
Si no necessitem ajuda professional i podem solucionar aquell malestar d'una manera autònoma, doncs som-hi. Però si realment connectem amb nosaltres mateixos, amb el nostre benestar o patiment emocional, i ens adonem que necessitem una ajuda professional, que nosaltres sols no ens en sortirem, doncs... Però per què costa tant? Perquè quan un es fa mal a un braç, doncs se'n va el traumatòleg, quan li fa mal al coll, doncs se'n va que la visitin al CAP...
Per què costa tant això de demanar ajuda quan tenim un trastorn mental o alguna cosa mental?
Em toca a mi? No ho sé, la veritat. Entenc que venim d'una societat on potser no es donava tanta importància a aquest tema i això també feia com una mica de barrera, perquè si jo em faig mal, com deies, doncs sé que si vaig al metge això m'atendran, però quan aquest malestar és emocional, molt cops tampoc sabem que aquesta part també es pot treballar i ens poden ajudar amb això.
Llavors crec que hi ha aquesta barrera de no m'entendran o no em podran ajudar i també hi ha una part d'identificació, o sigui, si tampoc tenim com aquesta educació en poder identificar aquests signes que poden ser de risc del meu patiment, doncs difícilment demanar ajuda si no sé què em passa. I a part de què em diran, hi ha un punt també, potser cada vegada menys, de vergonya, de dir, hòstia, és que no estic bé.
Home, encara hi ha molt d'estigma. Encara sí, sí. Sí, encara hi ha molt d'estigma. Estigma sobre el patiment mental. Abans s'amagava la gent amb malalties físiques. Per exemple, les persones que tenien síndromes de Down, moltes vegades, fa molts anys, es tancaven a casa, no?
i cada cop menys per sort va passant el mateix amb les malalties mentals o amb el patiment mental Sí, és una mica aquest punt també aquesta idea que si tens algun problema a nivell emocional vol dir que no ets fort llavors ningú vol sentir-se feble o dèbil i també és una cosa que no comparteixes per aquesta vergonya d'assumir que estàs en un moment que és un problema per tu
Jo crec que és una opinió molt personal, que quantitats com la PAC o el TIMSS es juntin, posin en valor, ho donin a veure, també és un tema molt important per això, i que les institucions locals, és a dir, locals, o el Parlament, Generalitats, governs, comencin a posar-ho damunt la taula, això fa uns anys era impensable, i ara cada vegada més s'aposta més per això.
Montse, APAC, Associació de Persones amb Altres Capacitats. Explica'm com treballa. Presenta'm una miqueta, que ja n'hem parlat a vegades, però presenta'm. Bé, nosaltres som una associació que estem per ajudar, per ajudar, donar suport, donar informació, acollir persones protagonistes per tenir una discapacitat, o els mateixos familiars, sobretot els cuidadors, que també a tot això hem de recordar-nos dels cuidadors. I tant.
I bé, el que fem sobretot són actes per visibilitzar, per donar-nos a conèixer i també promovem activitats per millorar entre altres coses la salut mental dels nostres protagonistes i famílies.
La nomenclatura també és important, eh? Sí, molt. Perquè nosaltres, jo ara he dit discapacitat, però ens identifiquem com altres capacitats, no? I podíem parlar de diversitat funcional, podíem parlar que no són persones neurotípiques...
Clar, això, bueno, n'hi ha la part que pot orientar-nos millor o identificar homes, i després cada associació, cada persona, cada col·lectiu, ha sent més identificat amb una paraula o una altra, però sí que és veritat que les paraules són importants.
Com parlem de salut, són molt importants, eh? I parlàvem fa pot de la prevenció del suïcidi, etcètera, i ens van donar una llei. Jo sempre recordo una persona que em parlava de discapacitat i ell em deia, és que jo sóc discapacitat, i em deia, i tu també. Segurament, diu, clar, tu que no portes ulleres, doncs ets discapacitat. I de discapacitats emocionals. Ja deia jo al començament, Montse, que tothom, tothom,
I també tenim amb nosaltres a la Gemma del Teams, deixem-ho llegir, això, eh? És una associació sense ànim de lucre dedicada a vetllar pel benestar psicosocial de persones amb trastorns de l'aspectre autista, lleu o moderat, integrada amb persones que tenen fills, filles i familiars amb diagnòstic TEA.
Que bé que ho has dit, Jaume. Sí, ho he llegit, també t'ho haig de dir. Explica'm, va, Gemma, com treballeu i de quina manera. Bé, com la Montse ha dit, nosaltres també treballem amb famílies, amb usuaris que tenen o estan a punt, perquè és veritat que un diagnòstic de TEA no es dona els primers anys de la vida, només en uns casos molt determinats, però bé, jo sempre dic que els nostres usuaris tenen com un radar, un TEA identifica una altra TEA,
de manera molt fàcil en totes les edats de la vida. Llavors ens adrecem als pares, els ajudem i fonamentalment treballem en projectes. Alguns d'ells ja els coneixeu, com és l'Espai TEA, que ja és la quarta edició. Aquest any hem tingut el VolTEA, que hem tingut dos voluntaris que han estat al Casal Decoració i també han estat a la Biblioteca. I ara iniciem un altre projecte, que és el Pla TEA Vilassà de Mar,
on farem teatre, perquè els teatre els ajuda molt, la salut mental i el teatre. És en aquell moment on vas disfressat, ets un altre i et permets ser tu i mostrar les teves febleses. I això és el que fem des de TIMSS.
I amb tot plegat, doncs que... No sé què ho deia abans, eh? Que abans es quedaven a casa, no feien res, i ara és sortir i fer una vida completament normal com qualsevol altra persona. Però aquí també xoca amb una societat, a vegades, doncs... No sé com dir-ho per cada fi, però ja ens entenem, oi? Una societat que a vegades no és del tot comprensible o educada o ètica o no sé fins a quin punt, perquè...
en aquest sentit, i també hi ha problemes al carrer amb això, no?
Sí, abans, precisament, entre el Gemma de Tims i jo de la PAC, parlàvem d'això, no?, en quin concepte veníem aquí, no?, perquè temes de salut mental afecten a tothom, i perquè hem d'estar com a col·lectiu, no?, per tenir un estigma més. Però, bueno, sí que és veritat que, malauradament, per culpa, i dic culpa de la societat que tenim, sí que potser les persones amb discapacitat es veuen més afectades, i és per això, no?, perquè...
Al final, quan una persona té algun problema de salut mental, al final és perquè ja n'hi ha una pressió per alguna cosa i aquesta pressió ve de la societat. La societat vol portar a les persones que no són neurotípiques, que no són, entre cometes, normals per a la societat,
Aquesta normalitat que entén la societat com a normalitat. No sé si m'explico, eh? Llavors, clar, n'hi ha tot un cul de criu, estar contínuament sota pressió, sota pressió d'arribar, que l'entenguin, de poder estar a l'alçada, llavors fins que realment...
no sigui tota la societat la que acull aquestes diferències i les accepta normalitat i a més que enriqueix a tota la societat d'aquesta diversitat, doncs hi ha totes aquestes persones que pateixen, pateixen i llavors es desenvolupen aquestes malalties, depèn del nivell de gravetat que arribin, però un malestar emocional segur, perquè és constant la pressió i el tenir que estar a l'alçada i la tensió i
I no arriben, no arriben, no arriben. Llavors, evidentment, tot passa per la societat. L'escola inclusiva, l'escola inclusiva.
Podríem parlar d'una secció sencera de l'escola inclusiva. No parlo, no parlo. No arribarem a l'escola realment inclusiva si la societat no és inclusiva. L'escola és només una part. Bé, deixo-la parlar. Jo me continuo i així no em vaig cap a l'escola. A mi m'agradaria dir una cosa. La Sílvia abans deia, quan algú era d'au, abans s'amagava a casa. El mateix amb gent deprimida. S'amagava a casa. Jo diria que hem fet un pas més. Se'n parla.
Però se'n parla no vol dir que s'hi treballi amb les coses. I ens falta tota aquesta part. I jo m'agradaria recordar unes professores de la Brasoleta que van venir a una de les sessions que fem del Teatre Explica i ens van dir, és que hem fet cursos, hem llegit llibres, però això no és suficient. Vosaltres com a pares que esteu les 24 hores ens podeu donar tips per ajudar-nos a una cosa tan senzilla, com puc que em miri a la cara...
no et mirarà a la cara, però posa't al seu costat i fes el mateix que fa ell i segurament trobareu un punt de connexió. Doncs són aquestes coses, està molt bé, hi ha molts escrits, molts articles, moltes jornades, molts foros, però crec que ja és el moment que ens posem a caminar.
Clar, com parlem d'escola inclusiva, que és el que dèiem ara, no tan sols és dir, escolta, mira, agafem aquestes persones i els portem a l'escola ordinària, cal posar uns recursos humans, uns recursos tècnics, per saber en el dia a dia com funciona tot. I la Sílvia, això ens ho comentaven des de diferents instituts, i la Sílvia demanava la paraula de seguida.
Sí, sí, jo volia afegir que en la línia de les meves companyes, que jo treballo en un servei on atenem persones amb trastorns mentals sabers, llavors tu quan dius trastorns mentals sabers, la gent s'espanta. Ara m'expliques què feu des del Borriac?
esquizofrènies, trastorns bipolars, depressions severes, trastorns límit de personalitat... La gent ja d'entrada diu, uf, quina feina! Llavors, treballem molt en la línia que la gent conegui com són aquestes persones, perquè...
No tothom és igual amb el mateix diagnòstic. O sigui, hi ha la individualitat, no? Llavors, quan treballem i fem coses a la comunitat, des del centre, que ja explicaré si toca, no? Però llavors se n'adonen de... Ostres, pues escolta, que macos que són, no? Ah, pues això també ho poden fer, ah...
Vull dir que s'ha de treballar moltíssim perquè coneguin com són i llavors en aquesta pràctica acaben gestionant la manera d'intervenir amb aquestes persones. La teoria es queda molt curta amb tot això. Vosaltres treballeu amb rehabilitació, una altra cosa que fa anys això no ens podria ni pensar. O recuperació psicosocial.
A veure, com ho expliques això? Què és això? Doncs és justament això del que parlem, no? És la recuperació psicosocial comunitària. Què vol dir? Que aquestes persones, les que deriven al nostre servei, són persones que arrel de la seva malaltia, del seu diagnòstic de trastorn mental, se n'han anat quedant cada vegada més aïllades.
aïllades per què? En part per tot l'estigma que hi ha sobre les malalties mentals a la societat, però també per aquestes creences com s'han anat incorporant en cada una de les persones el que diem, que és l'autoestigma. Llavors, si jo només em crec que sóc esquizofrènic com algú que em defineix, no és que tingui esquizofrèni, sóc esquizofrènic i sé que
al carrer es pensa que els esquizofrènics som agressius perquè hi ha tota aquesta cosa em aniré quedant cada vegada més aïllat llavors treballem perquè a part de la recuperació més a nivell simptomatològic a nivell que em desapareguin les veus doncs pugui un altre cop incorporar-me a la societat i donar i fer per la societat i que la societat a la vegada m'integri
Abans es pensava que potser era que aquestes persones estiguin tancades en un manicomi, ben aïllades i que no poguessin fer mal a ningú i en un lloc on no hi hagués contacte amb altra gent...
ara es pensa tot el contrari i és això el que els beneficia tenir contacte amb la gent que la gent els entengui que els acabi integrant que els hi perdin la por i això a la vegada fa que tots aquests símptomes més a nivell psíquic minguin o desapareguin tot i que estan medicats
Però hi ha gent que s'ha quedat de la societat, que s'ha quedat en aquell temps, en aquell temps en què... I encara se'ls mira, a vegades, amb cara de pena. I ells, això, aquestes persones ho han de veure, no? Jo no faig pena, no? És a dir, jo sóc una persona que tinc el meu com tothom, i és això. A vosaltres us ho comenten, això, a casa Montse Gemma?
Aquesta sensació de, hòstia, per què em miren? Sí, sí, sí, aquests són temes que surten, sinó que són d'altres també, d'altres coneguts, i és el que deia que quan parlem d'inclusió, inclusió, que ha de ser una inclusió real, no que es fa de pobrets i ja els accepto.
No, és acollir aquestes diferències, és acollir les limitacions i acceptar-les com una pertanyença també de la pròpia societat. I aquesta mirada de pobret desapareixeria, crec jo. Jo crec que hi ha una cosa molt important i és que fer-los conscients amb ells mateixos que no és el pol...
que és TEA, és el Pol, que és un noi alt que juga a bàsquet, que està fent primer de dret, és una persona totalment inventada, i que, a més a més, té TEA i té els ulls verds. Però el TEA té que penjar o suposar la mateixa proporció que qualsevol altra cosa, perquè si no...
Entre que la societat que els hi diu i ells que s'estagmititzen mateix, perquè la societat m'ho està dient i són molts que m'ho diuen a un de sol, per tant, els altres deuen tenir raó, aquí ja l'hem liada. Llavors ja és el pobret, que és diferent, és que soc diferent, quan podré ser igual...
I ja la tenim, no? Llavors tots, abans Jaume, tu ho deies, jo també porto ulleres, sóc discapacitada amb ulleres a ratos, perquè com que necessito les ulleres per llegir, doncs tinc aquesta discapacitat visual a estones. Tots tenim alguna cosa. És el joc de, no és un joc, però deixeu-m'ho dir així, de posar-te a les sabates de l'altre. O sigui, que aixequi aquí la mà el que cap dia de la seva vida ha estat deprimit. O cap època.
A partir d'aquí, tots, i abans ho dèieu, tots ens toca, tu deies Jaume, tots ens toca la salut mental d'algun moment donat. Viure-la en primera persona, acompanyar algú que tens al costat o dintre de la societat, intentar explicar i fer-ho tot una mica. Jo ja no demano una inclusió, jo demano que la gent sigui conscient de la diversitat. Perquè si t'han d'incloure és que estàs a fora.
I és molt dur, perquè si estic a fora del grup és per alguna cosa, és per un defecte, que tinc jo el defecte, soc jo un error. Jo he sentit aquestes paraules amb gent de l'associació. Soc un defecte de la societat? No, ets aquí. La societat és diversa, sisplau.
Diversitat. És el que deia de la nomenclatura, eh? A vegades, i amb tota la bona fe, eh? Perquè tu dius, escolta, inclusió els hem d'incloure, i ho dius amb bona fe, però és veritat, és diversitat. Hi havia un programa de ràdio fa molts anys que estigui a la ciutat, és un milió de coses. Doncs ara imagina't el món, si no és un milió de coses, no? I tots som diversos i diferents amb les nostres coses. I, Remei, des del CAP, des del referent de benestar emocional...
No sé si tracteu aquests aspectes, o més el cuidador-cuidadora, no? Perquè, doncs, algun dia han de venir allà i dir, escolta, jo tampoc estic bé. Bé, una miqueta de tot. Abans, remarcar una cosa que han dit les companyes, que totalment d'acord, la importància del llenguatge, i una cosa que ha dit la Gemma, no?, és treure el soc per tinc. I crec que això és important, perquè, si no, al final, sembla que les persones només es puguin definir
a través d'aquell diagnòstic que l'hem posat. Canviar el soc esquizofrènic per tinc esquizofrènia pot semblar un matís molt tonto per dir-ho així, però en realitat és una mica trencar que la persona entengui i pugui veure, i la resta puguem veure també, que són molt més que un diagnòstic, que són molt més que una etiqueta. I una part tan senzilla com passar del soc al tinc, doncs sembla que no perjuda.
I torno al que em preguntaves. Em semblava important també com posar-ho sobre la taula. Des del CAP tenim diferents tipus de perfils, anem a dir-ho així. Sí que és veritat que el tema dels cuidadors que necessiten ser cuidats...
Estem en col·laboració en xarxa amb el municipi i, per exemple, els serveis socials d'aquí de Vilassa de Mar fan un grup específic per cuidadors. Llavors, d'aquesta part, treballem en xarxa i llavors quan detectem persones cuidadores que necessiten com aquest espai, ens coordinem amb serveis socials i derivem perquè puguin participar en aquest grup.
No sé si vol dir algú la Marta. Sí, la Marta pot intervenir. Abans que jo sigui així. Continua, continua. Llavors, al cap, des dels grups que també lidero, col·laboro, atenem tot el que és malestar emocional.
precisament per intentar millorar aquest bandest emocional. Llavors tenim grups que estan més enfocats a treballar tota la part de gestió emocional. Evidentment el gran tema és l'ansietat. Tenim moltes derivacions per simptomatologia ansiosa que és lleu moderada. Encara no hi ha una incidència suficient com perquè passi el trastorn d'ansietat. Llavors atenem això per intentar fer aquesta part de prevenció
i intervenció en aquests nivells perquè no hi hagi un risc de desenvolupar. Ansietat, angoixa... Clar, també hi ha una part de la societat que no creu en això. És a dir, hi ha gent que... Hosti, jo tinc angoixa i et miraran cara de... Què diu aquest? Tira, tira. És així. És a dir, posem en valor les malalties mentals. Jo sempre dic el mateix i que se mantenga l'exemple.
Tots hem dit alguna vegada, hòstia, estic clavat de l'esquena. No. El dia que et claves de l'esquena, aquell dia ho saps. Doncs la depressió, l'angoixa, l'ansietat és el mateix. No pots dir, hòstia, avui tinc ansietat. El dia que tens ansietat també, ho saps, que tens ansietat i angoixa. I cal posar-li nom con nom i respectar-ho, sobretot. Jo estic segur que la Sílvia coneixerà casos i la Montse i la Gemma de dies de no puc. És a dir, esteu cuidant a persones que...
Tenen diversitat, i per tant, hòstia, hi ha un dia que dius, és que no puc jo, amb la meva feina, la meva vida, anar a comprar, tot això. I això sí que fa poc temps, eh? Cuidar el cuidador, la persona cuidadora, i això sí que és molt important, també se'ls ha de cuidar, eh?
Vosaltres ho podeu parlar, suposo, en primera persona M'ho li ha dit també, sí Evidentment, jo miro de cuidar-me tant que pugui I gràcies perquè tinc una bona família Amb molts amics Però hi ha gent que està molt sola I això sí que s'ha de tenir en compte I bé, des de Salut i comunitària O sigui, a través de les associacions I aquí reivindico de nou el nostre paper De Teams i de la PAC Perquè nosaltres tenim espai Precisament per això, per escoltar les famílies Pels cuidadors
per compartir experiències, per cuidar-nos, un espai de cura. Que sapigueu que des de les dues associacions existeix aquest espai per totes les persones que vulgueu contactar.
Totalment. L'associació no només és ajudar a quins beneficis puc tenir o què puc fer, on he d'anar a buscar una beca. Moltes vegades les famílies també estan perdudes, realment, sinó també hi ha tot aquest àmbit emocional. Perquè a vegades parlar amb algú que està patint el mateix que està patint tu t'ajuda a veure que no ets l'únic i a vegades l'altre, el de fora, et pot ajudar més que tu mateix, perquè és el dia a dia i sempre és el mateix, no?
Sí, nosaltres fem un grup terapèutic per famílies de persones amb un trastorn mental. És un grup que tots els components tenen en comú que tenen un familiar amb el que conviuen que pateix un trastorn mental. Però tu en el teu cas parles de trastorns sabers, això vol dir que són completament dependents, no?
Uh, ara s'ha encetat el gran meló. Uh, a veure, què tens per dependent? Dependent. Persones que depenen completament d'un altre. És a dir, no. No? Doncs explica-m'ho. Jo sóc un ignorant, ja ho sempre dic. No, no, no. Tu penses com la majoria de la societat, saps? Llavors, no són persones completament dependents. Són persones que necessiten un suport...
per una banda professional, de psiquiatres, psicòlegs, i després, evidentment, ja tot... Con suport constant. Sí, el que passa és que a vegades pot ser més i a vegades pot ser menys. Vull dir, depèn una mica de tu com et vagis trobant. Sempre et trobes igual, tot i tenir aquest diagnòstic de trastorn mental saber. Llavors, això, a vegades necessites més ajuda, a vegades menys...
I... ara no sé quà anar va dir.
La dependència. Sí, el tema de la dependència no té per què. Llavors, és un estigma que hi ha sobre aquestes malalties. Sí, això, que hi ha uns factors protectors que fan que tu no necessitis tant suport. I abans les meves companyes n'han dit alguna cosa. Una és la xarxa social. Tenir una bona xarxa social, una família que et doni suport...
un suport professional, unes bones condicions de vida o, per exemple, d'habitatge... Tot això són factors que fan que tu, tot i tenir aquest diagnòstic, et trobis millor. S'ha vist que quan les teves condicions són més desfavorables, hi ha més consum de psicofàrmacs. O sigui que això, evidentment, afecta la salut mental de les persones.
Doncs explica'm què vol dir sabers. Perquè jo entenia sabers com això, eh? Persones que durant les 24 hores necessiten una atenció especial.
Saber vol dir que és un diagnòstic... A veure, no estem parlant d'una ansietat o d'una depressió lleu, sinó d'un diagnòstic del CIE-10 o del DSM-5 o 6, o ja no sé per quin DSM van. Llavors, que compleixen tots els criteris per tenir aquest diagnòstic, amb totes les lletres.
i, bueno, que són... que necessiten molt de suport, podríem dir-ho així, però tenim persones que tenen fills, que han estat casades... Jo en tenia un diagnòstic físic, eh? Persones que no es poden aixecar, persones que... No, no, no, no.
Per això deia, dependents en aquest sentit, hi ha persones que se'ls ha d'aixecar, se'ls ha de dutxar, jo en tenia com a... Ah, no, no, no, són trastorns mentals, saps? No, no, no, a vegades es confon això, i també es confon malaltia mental amb deficiència intel·lectual, que no té res a veure tampoc.
Saps? Les capacitats cognitives no tenen res a veure amb tenir un trastorn mental. Clar, no sé si... O sigui, al final és que aquella simptomatologia s'expresa en un nivell que dificulta que la persona pugui desenvolupar-se en les diferents àrees de la seva vida de manera adaptativa, anem a dir-ho així, entenent que el terme adaptatiu també podríem entrar a parlar-ne. Exacte, exacte.
Clar, també hem parlat del TEA moltes vegades, també hi ha moltes esglaons del TEA, ho hem explicat moltíssimes vegades. Per exemple, vull parlar d'un cas de persones, perquè això ens ajuda com a societat, perquè som així, eh? Els humans som així. Cap esportista d'elit tenia mai problemes de res. Cap! Ni un! Escolta, són persones, tu, que viuen a la felicitat absoluta. Els actors, les actives, aquells viuen un altre estatus, fins que hem descobert que són persones que dormen i tenen les seves necessitats i tenen els mateixos problemes que nosaltres.
amb malalties mentals, hi ha molts esportistes que han sortit a explicar la seva malaltia mental, des de no poder entrar en un entrenament, des de no poder entrar en un terreny de joc, des d'un terrabastall que li dóna la vida i que fa que no... I estem parlant de campions del món de futbol, persones completament conegudes, i un dels últims casos és Andrés Iniesta. Andrés Iniesta va tenir una època que no era capaç de res.
a través de la mort d'un amic, Dani Harque, de l'Espanyol, es va venir ball. Hem parlat de Boyan Kirkits, un home que quan anava a la concentració es marejava i ell no podia dir, deia, és que jo no puc dir que estic malament. Un jugador que també ha escrit un llibre que m'he llegit, que estic pendent d'entrevistar-lo, un jugador de la Real Societat,
a punt de guanyar la lliga, això no és gaire sovint, no sé si seguiu l'esport, la Real Societat guanya una lliga cada 40 anys, doncs ell era l'únic que no volia guanyar la lliga, perquè ell tenia una por terrible que l'abracessin i de la felicitat de la gent, i ell ho explica i demana perdó. No volia guanyar la lliga, no volia. Em sentia fatal, no tolerava que ningú el toqués, tenia un toc enorme.
I ell ho ha anat explicant, i això és molt important. I no tan sols ho ha escrit, sinó que ara representa uns monòlegs molt divertits en què explica aquestes històries, que són molt tristes, però ell ho porta al terreny de l'humor. I el cas que volia explicar, Josep Tió, guitarrista de sopa de cabra, un home que porta 40 anys damunt dels escenaris,
Amb 60 anys l'hem diagnosticat un TEA i l'hem diagnosticat perquè ell mai ho havia explicat però amb 40 anys pujant als escenaris no suportava la idea que arribés dia de concert. És a dir, quan arriba el dia de concert es fotia malalt, no podia. Ell sortia allà, feia el cor fort i es passava dies al llit després del concert. No ho suportava.
li han diagnosticat amb 60 anys un TEA. Per tant, que la gent, diem-ho així, famosa, també surti en aquest sentit de dir, ei, jo també em passa això, fa que ho normalitzem tot una mica més, fa que la societat digui, hòstia, això no és... Aquí qualsevol està exposat, eh? Ho enteneu així, això? Sí i no.
Ho fa més visible, sí que és veritat, però tu dius, és un esportista d'elit, sí, el coneixem, però està allà a l'élite, perquè la societat s'encarrega de fer les élites d'alguna manera. Continuaria amb lo mateix.
ho fa més visible, fa que la societat en parli, però amb això no és suficient. Sí que és veritat que hi ha una cosa, que quan algú et diu el teu diagnòstic, entens moltes coses, i quan tu ets capaç de dir el teu diagnòstic, els altres t'entenen.
I jo us posaré un exemple. Jo tinc un diagnòstic d'altes capacitats. A partir d'aquí, la gent ha entès moltes coses. D'aquí vaig a una altra velocitat. Jo he entès que la gent a vegades pot sentir pressionada per la meva velocitat. Per tant, he après a baixar.
Llavors, l'únic que et dona, el poder tenir el diagnòstic, és que sapiguer, potser em puc entendre més, puc veure per on vaig, però això no treu que em continuïn dient, en el meu cas, l'empollona.
perquè abans m'ho deien, ara ja no, amb 50 anys com comprendreu, la multitasking, que ara com que estem molt anglesos i tal, llavors sí que ho fa més visible, però necessitem un pas més. Però una cosa comuna amb tots els que surten esportistes, de l'hi que comentava, és igual els diners que tinguis al banc, jo no puc explicar com em trobo ni m'atreveixo, i estic fatal, i no surto de casa ni del llit, i això per més eros que tinguis al banc no treu
que ho estàs passant molt malament, eh? Perquè això no ho compres. No vaig a comprar felicitat, no vaig a comprar benestar. Ells poden comprar moltes coses, però això no es compra. I un fet comú, eh?, pel fet que han anat seguint. Hòstia, jo no surto del llit, eh?
Totalment, és que això passa, realment nosaltres tenim associats, i jo a casa ho visc, que dius, és que avui no puc sortir, i un altre diria, va, ja estàs fent comèdia, no?, perquè això és el de sempre. No, és que no em veig amb forces d'aixecar-me, i si això li passa a un adolescent...
que és una muntanya russa, doncs imagineu-vos, pot estar com el temps de Galícia, pot estar rient a les 8 del matí, a les 12 està fatal, que es vol posar a dintre de la closca, i a les 4 de la tarda...
Ho hem sapigut. Ara m'ha agradat això que has dit, el temps de Galícia. És una metàfora fantàstica aquesta. El temps de Galícia, que t'aixeques amb pluja i de cap d'un instant fots sol i treus el paraigua una altra vegada. Això passa i és real. I és com es senten.
Clar, és això, el de sabers, que abans deies. És un trastorn saber, en el sentit que hi ha un greu deteriorament a nivell funcional, tant en l'àmbit personal, en l'àmbit de la feina, laboral, acadèmic, de relacions... No pots sortir del llit, no pots continuar amb la teva vida, entre cometes, habitual, normal, la que portaríem tots.
Doncs d'aquí a poc, amb la PAC, el 3 de desembre, crec que la Carla Gràcia, una bona amiga, presenta un llibre perquè ha tingut un infant també amb un trastorn i ha presentat un llibre que el ve a presentar aquí a Vilassar i parla d'això. Això també és important, no?, veure...
Ja sé que els llibres d'autoajuda, de tot això, no res, però el fet de poder fer cooperació, cooperativisme en aquest cas, doncs jo et puc explicar el meu problema, tu m'expliques el teu, jo et puc ajudar, tu m'expliques, jo també tu m'ajudes amb el meu, fa que, no sé si dir-ho, es porti millor, no sé si es pot portar millor, però sí que es porta d'una altra manera, eh? Sí, és el que diem, en la presentació del llibre es farà a la biblioteca,
I sí que cert és el que parlàvem amb la Gemma, és visibilitzar que això existeix, mirar que sigui, com deien, no inclusiu, sinó simplement acceptar la diversitat i compartir-ho, i que ho faci una persona això, que ha pogut treure un llibre amb una experiència personal, que és molt enriquidor, molt enriquidor per tots. I...
Al final jo crec que el que hem d'aconseguir és que les persones estiguin tranquil·les, però una persona amb discapacitat i sense discapacitat, típica, neurotípica, no neurotípica, hem d'aconseguir estar tranquil·les. Aquestes pressions que parlàvem al principi, quan tens molta pressió, per algun lloc peta cada un i peta per algun costat. I en alguns casos hi ha sobreprotecció des de casa?
pel fet de tenir algun tipus de... Sí, jo personalment ho reconec, i moltes vegades dic no, no, però és difícil, és difícil trobar la mida i l'equilibri d'això, no? Fins on la deixo, fins on no la deixo,
La vulnerabilitat, no?, que a vegades pots notar que ha pogut tenir. Sí, sí, sí, és molt complicat. Al final suposo que hem de trobar quin és el suport que necessita aquella persona. Quan deia això, que estiguin tranquil·les, no?, que acceptin cada persona de saber quin és el seu sostre
i acceptar les limitacions, la mateixa persona, i qui l'envolta, perquè si aquestes pressions baixen i s'equilibren les expectatives amb aquesta pressió, si tot això s'equilibra, els problemes de salut mental baixen. I torno al que preguntaves del proteccionisme,
Doncs bé, si confies en aquesta persona, si entra el cuidador o la mateixa persona, arribes a saber quines són les limitacions, si això està reajustat amb les expectatives, jo crec que podem arribar a deixar-los una mica córrer el seu camí i, bé, sí, potser hem d'acceptar que en alguns àmbits de la vida necessitaran sempre un suport, un suport
I si tornem a la dependència, mirem que aquesta dependència sigui el més lleu possible i el més intermitent possible. Però acceptem tots el que n'hi ha i llavors aquesta pressió baixa i entenem que els problemes de salut mental no vagin molt més enllà.
Jo, Jaume, et voldria donar una dada. L'altre dia estàvem amb una xerrada i explicaven que la gent que està diagnosticada que té TEA, el 40% tenen problemes d'angoixa. És una prevalència molt alta.
I efectivament, les mares tenim tendència a ser sobreprotectores, però els pares tenen tendència a tot el contrari, perquè els dos som i veiem que som finits i que el nostre fill o la nostra filla ha de ser el màxim autònom possible.
Però això també és una dificultat a casa perquè et trobes una mare sobreprotectora i et trobes un pare que afronta constantment. Llavors jo crec que les famílies també a vegades necessitem aquestes ajudes per entendre que això és normal.
Perquè si no entens que és normal perquè per la manera de ser, cada un ho està intentant abordar d'una manera diferent, pot haver-hi un conflicte en la família. I quan hi ha conflictes, els nens o els adolescents ho viuen i ho viuen bastant malament perquè es pensen que ells són l'origen. I no, realment és que no ens n'han ensenyat.
o que cada un ho està intentant fer de la millor manera possible. Quan dius som finits, això vol dir que hi ha un patiment de cara al futur. Què passarà? Us heu plantejat mai allò, hòstia, què passarà? Sí, clar que sí. A veure, jo parlo per tot el que són els nostres associats. Que són molt joves, eh? Que no, eh? Que són molt joves, però mai saps el que... Ja, però tu deies abans, un gran esportista...
i té TEA o té qualsevol d'altres etiquetes, un gran esportista i se'ns moren de cor abans d'un partit de futbol. Ostres, aquesta persona no tindria que tenir llavorants. Les coses passen. Avui i ets, demà no. I això fa patir, eh? Això fa patir i has d'intentar anticipar-te. No, no s'ha patir tots, evidentment, però un dia dius, un dia ja no hi serem aquí, però en aquest sentit donar-li el...
no sé si ho diré bé, el mínim de dependència, el màxim d'independència possible, no? Ajudar-la, jo sempre els dic el mateix, i li dic el mateix al meu fill que els corredors que quan fan jo puc, penseu-ho, jo puc, jo arribaré. Quan? No ho sé. Però ho puc fer-ho. Perquè és un canvi positiu. Així, soc diferent, ja no hi arribo, no...
Però potser també és important o potser han d'acceptar que alguna cosa no arribaran. Això també és important.
Jo he comentat des de l'àmbit que treballo. Jo treballo amb adults, és diferent. Aquest tema que preguntaves sobre la sobreprotecció, en el meu àmbit el que ens trobem moltes vegades és que, tot i ser adults, la família tendeix a decidir per ells coses que tenen a veure amb ells.
Llavors, pel teu bé decideixo sense tenir en compte el que penses o perquè em penso que no estàs capacitat per decidir una cosa així. Últimament, per sort, tot això està canviant perquè s'enfoquen d'una altra manera a la recuperació de les persones amb trastorns mentals sabers.
tenen veu i vot a l'hora de decidir sobre les seves pròpies coses o s'ha de tenir en compte la seva opinió igual que es té en compte la d'una altra persona, no? I per això tots aquests moviments en primera persona, no? Que estan sorgint ara de persones que pateixen trastorns mentals sabers, que s'han associat i que volen donar veu al seu problema, no? Que és, que és, bueno, això, eh?
I un altre cantant, Dani Martín, per exemple, és que he buscat una llista immensa, Martín deia, diu, m'ajuda a medicar-me, m'ajuda en el psiquiatre, diu, és un gimnàs on aprens a ser qui ets, o almenys el que intentes ser en el psiquiatre, és a dir, veiem Aitana, el cantant de Coldplay, és a dir... En Enrique Rubio. Enrique Rubio, un altre, sí, sí, i molta gent, per això ho dic, és que molta gent...
Que el primer que cal, quan tens una malaltia mental, no saber en aquest cas, o parlem d'angoixa, parlem d'això, és acceptar-ho tu mateix i poder-ho explicar al teu entorn. Escolta, passa això, que jo he començat dient, hòstia, tenim dret a dir, hòstia, estic molt feliç, o, mira, avui no estic bé, tenim tot el dret.
Sí, jo recordar, per la meva part, que sé que a vegades pot ser complexa demanar aquesta ajuda, però al final els CAPs som primera línia, som atenció primària, llavors que som una via d'entrada, o sigui que qualsevol persona que en algun moment identifiqui que té algun problema més relacionat amb salut mental o malestar emocional, tampoc per parlar de trastorns,
pot demanar visita amb el seu metge, metgessa de capçalera, i em pot parlar d'aquest tema. O sigui que si ho explica i es pot detectar, podrem fer alguna cosa. Estem acabant, eh? Per tant, anem traient conclusions. Marta, hagués anat apuntant coses.
Bé, hem anat apuntant coses perquè he d'aprendre molt jo de tot això, no? Tots, tots hem d'aprendre de tots. Bé, però en principi la regidoria nostra és la de salut pública i sí que una mica amb aquest concepte que elles han explicat, no?, que la salut mental no és l'absència de malaltia, sinó que és el cuidar-nos, aquí sí que les institucions poden fer coses i, de fet, doncs,
Estan molt clars les polítiques que es poden fer per augmentar el benestar. De fet, jo sempre dic que la salut pública està en qualsevol política des de l'Ajuntament. A més, em sembla que tu, Sílvia, ho has comentat, que la salut ve definida moltes vegades pel Codi Postal d'on vius. I aquí sí que des de les institucions podem fer feines de prevenció i promoció. I des de l'Ajuntament de Vilassar,
crec que està molt focalitzat en fer això, hi ha moltes coses, hi ha molts programes generadors de benestar, perquè la ciutadania, potser els tenim més clars amb gent gran, però també amb gent jove des de l'espai jove, treballem també amb xarxa, amb el CAP, amb serveis socials, tot perquè la ciutadania pugui viure millor. On potser anem més coixos és quan ja parlem d'especificitats, no?,
Però també m'agradaria dir, doncs, que properament, el dia 3, presentarem un reglament que hem fet d'una xarxa d'inclusió, que potser mentre us escoltava pensava que hauríem de canviar el nom, no?, però anem d'aprendre de tot això, no? El que potser sí que està bé d'aquesta xarxa és perquè no és exclusiva de persones amb altres capacitats, no?, que és una xarxa d'inclusió molt genèrica, no?, que parla d'altres persones que potser necessiten que hi posem una mirada diferent, no només la capacitat, no?,
Però bé, escoltant-vos potser serà una cosa que haurem de revisar, quin nom li posem. Però sí que hi ha l'interès de ser capaços de posar-hi aquesta mirada.
Nosaltres, com sempre, estem dispostats a parlar absolutament de tot, però cal dir que aquesta xerrada avui especial l'hem fet perquè el dia 10 d'octubre va ser el Dia Mundial de la Salut Mental, i és per això que hem fet un Fem Salut Especial.
Jo crec que agafar el qual que deia la Marta és una transversalitat de la societat, però en tot, no? Parles amb docents, tinc molta diversitat a l'aula, i és molt cert, i poques eines per desenvolupar-les, també és veritat, però ja no és un tema sanitari ni institucional, és un tema, doncs, d'ensenyament, de mitjans de comunicació, de normalitzar-ho tot plegat, i com a mínim posar les nostres eines cadu el seu gra de sorra perquè això sigui... És una mica la conclusió que tregui avui, eh? De...
s'ha acabat de parlar d'inclusió, sinó que parlem de diversitats, tots som diversos, i tots hi hem de cabra del món laboral, en el món lúdic, per què no, i això. Conclusions, tenim pocs minutets, tres minutets.
Jo només reivindico el paper de les associacions i dir això, que estem aquí a Vilassa mateix i que està tothom convidat a venir, a aprofitar les activitats que hem fet pel benestar emocional, és a dir, per una bona salut mental, com hem fet activitats sortides amb cavalls...
massatges infantils i per joves, o sigui que fem cosetes per mirar per això i l'espai cafè que tenim de suport a les famílies llavors hem d'indicar-nos i que vingui qui vulgui perquè puguem ajudar o per poder participar implicar-se i proposar i ajudar-nos i anava a fer referència a això precisament a la xarxa d'inclusió que s'ha d'aprovar amb una aprovada i ja està s'ha de reglamentar
Que ara tenim un paper molt important i podem col·laborar amb aquesta xarxa. Has parlat de cavalls, un dia n'hem parlat alguna vegada, però hauríem de profunditzar amb la quinoterapia, perquè ajuda a malalties.
mentals. I ara fa un moment, la noia que estava just davant vostres, campiona d'Espanya de la Copa del Rei de Raids a cavall, doncs acaba de guanyar-lo. I també ens podria parlar, eh?, de la quinoterapia. Ajuda moltíssima gent. Coneixem casos de gent que ha tingut algun revés mental i la quinoterapia es veu que ajuda molt, eh? Gemma. Bé, jo agrair perquè al final vivim en un municipi
que no fa així, no tanca els ulls, sinó que obre i que ha posat en marxa moltes coses a través del CAP, a través de la Regidoria de Salut. Per tant, he de dir gràcies i només he de dir una altra cosa. Estem a la biblioteca perquè fem xerrades, estem a les xarxes, no tant com ens agradaria perquè totes són mares treballadores i hem de treure hores i minuts...
per poder-ho fer, però som aquí. O sigui, si ens necessites, contacta'ns i t'ajudarem amb el que sapiguem i el que no, ho buscarem. Perfecte, Remei!
Doncs jo una mica he donat el missatge que si qualsevol persona que necessiti treballar en temes de benestar emocional, ja sigui que estigui en un procés de dol, que tingui dificultats per dormir, que vulgui millorar la seva gestió emocional, pacients amb dolor crònic, doncs poden demanar... La via d'entrada sempre és medicina-infermeria, llavors els seus referents de medicina-infermeria ho poden comentar amb ells i ells fan la derivació als grups que porto, llavors...
que estem al cap també per atendre tota aquesta esfera de la salut mental. Molt bé, i Sílvia? Jo simplement dic que ha estat un plaer que m'hagueu convidat, perquè jo vinc de la població veïna de Premià de Mar, llavors sóc l'estrangera en aquest grup. I res, això, comentar que aquestes iniciatives estan molt bé i disposar de col·laborar quan vulgueu.
Doncs Montse, Apac, Gemma, Tims, Marta Casas, Ramei, Galindo i Sílvia Angorell. Moltíssimes gràcies per haver format part d'aquesta xerrada avui especial del Fem Salut sobre la salut mental. I és la primera que fem així, però que no sigui l'última. Moltíssimes gràcies. A tu. I, per cert, Castanyada o Halloween? Va, molt ràpid. Castanyada. Castanyada. Castaway. Castaway.
I tu, Remei? Castaway, Castaway. D'on fa castanyada, però després només veus disfresses pel carrer, eh? Castaway. Doncs a gaudir-la, que vagi molt bé. Gràcies. Arribem al migdia a Temps de Notícies. Nosaltres ens anem amb l'Èrica Castillo, la nostra libre i motxilera. Ens anem cap a... Ens anem d'excursió i ens anem cap a Guatemala.
Última hora del parlant de tot avui, de la setmana i del mes d'octubre.
Les notícies de les dotze.
És migdia, parlem de tots sants. Demà dissabte s'habilitarà un servei gratuït d'autobús per facilitar els desplaçaments fins al cementiri. El servei serà directe, sense parades intermediàries, amb sortida i arribada a la plaça de l'Ajuntament i al cementiri municipal. La primera sortida serà des de la plaça de l'Ajuntament a les 9 del matí, amb expedicions cada hora fins a les 2 de la tarda.
Des del cementiri la primera sortida serà a dos quarts de deu, també amb freqüència a cada hora fins a dos quarts de tres. Recordem que amb motiu de la celebració de Tots Sants, tant avui divendres com demà dissabte, des de les vuit del matí fins les sis de la tarda, atenció conductors i conductores,
Queda restringida la circulació a l'avinguda Montevideo en sentit descendent des de la rotonda del Mercadona, amb l'excepció feta per anar a la benzinera 38 i a Conserves Dani. També es reserva, atenció, l'aparcament. Es reserva l'aparcament davant del cementiri a persones amb mobilitat reduïda i al bus de línia. La resta de persones usuàries podran estacionar a l'aparcament d'Alberato. Per tant, insistim, l'aparcament de davant del cementiri, exclusiu tant avui com demà,
per persones amb mobilitat reduïda i també pel bus de línia. L'Oribor torna a pujar aquest octubre per tercer mes consecutiu. Aquest divendres tancarà al voltant del 2,18%, molt a prop de la xifra de setembre. Ara bé, malgrat la pujada, l'Oribor encara queda per sota del que marcava l'octubre de l'any passat, de manera que la quota de les hipoteques tornarà a baixar
molt discretament, però, al voltant de 40 euros per una hipoteca mitjana de 150.000 euros amb 20 anys per amortitzar. El Banc Central Europeu ha decidit mantenir els tipus d'interès congelats en el 2% i, de moment, no es mou d'aquí. Aquesta pausa, des de l'estiu, està repercutint directament en la cotització de l'Euríbor perquè el missatge del Banc Central Europeu és que difícilment anirà gaire més enllà.
El govern espanyol últim als tràmits per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco. El procediment per extingir-la va arrencar el juny de 2024. El Ministeri de Cultura ha analitzat 5.500 textos que ha publicat a la seva pàgina web i a les xarxes socials des de gener de 2018 fins a l'1 de març d'aquest any.
El Ministeri ha conclòs que l'activitat principal de l'entitat és la difusió i la promoció de l'estudi i el coneixement de llegat i de les actuacions de Franco i del règim del 36 i el 77 i que ho fa amb una visió positiva i apologètica. També destaca que és contrària a la llei de memòria democràtica que condemna i repodia de manera expressa el cop d'estat del 18 de juliol del 36 i la posterior dictadura. Pel que fa a les víctimes es detecten...
Un total de tres patrons d'humiliació, la desqualificació, la minimització dels danys i una relectura esbiaixada de la història culpant les víctimes del seu patiment, apunta l'expedient del Ministeri de Cultura. La Fundació, per la seva banda, sempre ha mantingut que estan emparats tant per la Constitució com per la llei de memòria democràtica i que compleixen amb la finalitat d'interès general. El Ministeri de Cultura ha enviat l'expedient a la Fundació Francisco Franco perquè pugui fer-hi al·legacions
Aquest és el pas previ per portar-lo al jutge, que és qui tindrà la darrera paraula. El govern espanyol no descarta mesures cautelars per aturar l'activitat de la Fundació, tan bon punt arribi l'expedient als jutjats i, d'aquesta manera, no s'hagi d'esperar a la sentència.
L'Espanyol passa ronda a la Copa davant d'un combatiu atlètic Lleida. Els blancs i blaus, impulsat per un doblet de Quique Garcia, van portar la iniciativa en el marcador que va acabar amb el resultat de 1 a 2 i la possessió per la incertesa es va mantenir fins al final del partit. El 98.1 de la FM, Vilassar Ràdio. Segueix-nos a les xarxes.
Ei, tu! Sabies que les compres per internet a Catalunya generen tant CO2 i òxids de nitrogen com 400.000 cotxes en un any? Abans de comprar res, pensa amb el cap i no amb el cul. Agrupa les comandes i utilitza els punts de recollida. Si esperes un paquet, la llei de Murphy diu que te'l portaran just quan surtis de casa. No surtis! I evita desplaçaments inútils. Un altaveu per molestar el veïnat no és urgent. No cal que marquis la casella d'entrega immediata. I sempre que puguis, compra també al barri. Perquè la compres en línia, però la contaminació no. Vacuneu-vos contra la grip. Us podem
Vacuneu-vos contra la grip.
061. Salut respon.
Soc l'Àlex i sempre m'ha apassionat la tecnologia. Per això volia que la meva primera feina fos en un sector innovador. Obtenir el certificat professional em va permetre completar la meva formació i començar a treballar en un sector que m'interessa. Els certificats professionals són una oferta formativa de qualitat disponible al llarg de l'any i una titulació oficial que obre les portes al mercat laboral aquí i a tota Europa. Certificats professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant.
Vols gaudir de la música nostàlgica? Sintonitza Vilassar Ràdio al 98.1 de la FM. Escoltaràs cada diumenge a les 9 del matí. Torna-lo a tocar sam. Des del centre del teu diari, Vilassar Ràdio, 98.1 FM.
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Doncs una setmana més, marxem amb l'Èrica Castillo, marxem amb la nostra libre i moxillera. Érica, bon dia. Què tal, com estàs? Molt bé, i tu? Jo a tope, a tope, jo ja estic a l'aeroport. Tinc unes ganes d'anar a Guatemala, després de la visita a Mèxic. No hi haurà magia negra, això sí.
Però hi haurà altres coses, eh? Ah, doncs a mi, escolta, què? Però tu estaves allà, eh? Ja, a Amèrica del Sud, o no? No, no, no, això va ser un altre viatge que vaig fer. Ah, val, val. I què vas fer? Això va ser l'any passat. Ah, l'any passat, molt bé. L'any passat. Molt bé. I què? Te vas dir, me'n vaig a Guatemala. Mira, la veritat és que volia fer Guatemala, però em feia una mica de por. No sé per què, perquè realment Guatemala, allò que diuen de Guatemala, guata peor. Sí, exacte. I no coneixia ningú que hagués estat a Guatemala. No coneixia... Jo ara conec una persona que ha estat a Guatemala, sí. A mi, no?
I va ser com, ostres, no sé, no tinc clar, saps què? Aniré tres setmanes i crec que no m'agradarà i me n'aniré després a Perú. No sé, era com que volia... Ah, ja volies fer guatemal a Perú? Sí, sí, jo ho tenia claríssim. Perquè Ecuador l'any passat estava bastant malament, el tema polític, però vaig dir, bueno...
I clar, vaig mirar, dic, Barcelona-Guatemala, dic, els vols caríssims, me'n vaig anar primer a Miami, vaig estar via 400 euros, fent aquest tema d'escales, i llavors després jo vaig arribar a Guatemala. Molt bé, escolta una cosa, vas practicar allò que la setmana passada m'explicaves, bitllet aquell de 48 hores i tal, o no?
No, no, aquesta vegada, com anava per als Estats Units, doncs ho havia de fer les coses bé. Sí. Havia de fer les coses bé. Sí. No, no, no, però va ser un viatge molt xulo, perquè, bueno, la veritat és que quan arribes a... Mai hi ha més aeroport, eh? No, no, vaig quedar allà dos o tres dies. Ah, bé, aprofitat. La que estava, ja ho havia aprofitat.
No, és que moltes vegades els vols, quan tu els mires i vols anar d'un lloc a l'altre i veus que hi ha una parada, si em surt a compte, doncs agafo com dos bitllets separats. Molt bé. Això és un truc de travel hacking. Però no, no, o sigui, quan vaig arribar allà a la ciutat de Guatemala, que per cert és molt lletja, ho sento, eh, ho sento molt. És lletja. Ostres, no m'agrada gens aquella ciutat. Què li passava a la ciutat?
Una ciutat com molt grisa i amb una vibració molt estranya. Sí o no? Molt rara, o sigui, no he estat en ciutat tan lletja. S'hi va quedar dos mesos i mig. Que no, que no, perquè, no, o sigui, a veure, no. Ciutat de Guatemala és molt lleig. Sí. Però la majoria de gent no es queda de Ciutat de Guatemala, sinó que se mana Antigua. Ah. Que és una ciutat que està a unes, no sé si era una hora i alguna cosa, és que hi ha molt de trànsit en aquests llocs, hi ha molt de trànsit. Sí.
I Antigua és una ciutat colonial impressionant, allò és preciós, i veus el volcà allà de fons, o sigui, totes les carres empadronats, la gent maquíssima, totes les carres de colors, és un paradís. A part, és com molt interessant perquè estàs a prop de Panajatxel, que és, bueno, Panajatxel és un dels pobles que hi ha allà a Catitlán, estàs al volcà de l'Acatenango, vull dir, és una meravella, i a més hi ha molts expats. O sigui que...
també està bastant europeïtzat. Molt bé. Té els dos bandos, no? I a Ciutat de Guatemala t'hi vas estar molts dies o no? No, només un dia. Un dia de nada i al de tornada em vaig arrepentir perquè dic, ui, Eric, això és xunguíssim. No? I què?
No m'agrada gens. Ciutat de Guatemala no... No et portava bones vibracions. No, és que anava pel carrer i real, és una cosa que... És que el que et deia l'altre dia de Mèxic, jo no tinc por d'anar a lloc sola. Però en aquesta ciutat és com que em sentia molt observada i encara que anessis tirada, però tirada absolutament, és que cridaves l'atenció...
de l'estil que em van arribar com a passejar en bicicleta, parlant, intentant tenir una conversa amb mi. Era com... No ho entens, que no... Que no, que no. Que no, que no, saps? Vas anar sola, entenc. Sí. Molt bé. Sí.
Em mires amb aquesta cara. Sí, sí, sí, penso molt bé. Mec a Guatemala sola, molt bé, molt bé. Sí. Vinga, què hem de saber d'aquell país? Doncs Guatemala és un país que sento que és molt desconegut i que té moltes coses molt interessants a nivell de cultura, a nivell de naturalesa i que no està gens explotat. O sigui, és molt verge a l'hora de visitar coses, de connectar amb tot el tema de la cultura ancestral...
de practicar turisme actiu a nivell de volcans. És una terra molt mística i té molts llocs que ja et dic que són com quasi verges. Hi ha algun país europeu així que el puguis comparar en Guatemala o no?
No. No. És que... O sigui, ja començant perquè som... La vibració de la gent, els colors, el menjar... El menjar sí que és veritat que són bastant similars. A tots els països de Centroamèrica hi ha temes, per exemple, els frijoles es repeteixen a l'hora d'esmosar.
el plàtano frito, els ous. O sigui, jo vaig estar una temporada que jo esmorzava cada dia frijoles. Cada dia. I quan venia aquí a Catalunya era com jo, no? I ara pan tomàquet. Em va passar una mica com a Irlanda. Del pan tomàquet no. Sí, perquè pensava...
Falla una mica el símil de la comparació d'aquesta gent menja potent, però mengen coses molt saludables, i nosaltres aquí amb el cruzà, amb el cafè miet, i vaig dir, hòstia, ja vull el meu frijoles. Ja vull frijoles per esmorzar. Sí, el meu frijoles. Molt bé. Llavors allà, m'hi vaig quedar com unes dues setmanes i vaig fer l'experiència que em va com transformar la vida, literal, que vas a pujar al volcà Catenango. Oh! Quasi 4.000 metres, va ser una experiència duríssima.
O sigui, mira que jo soc esportista. Pujar vol dir a peu, eh? Sí, sí, a peu, a peu. Quanta estona vas estar? 9 hores. 9 hores, per pujar? Per pujar. I després baixar. Em va fer més por baixar perquè relliscava allò de la terra que tenia una por. Però vas anar amb una excursió organitzada o vas agafar la motxilla i vaig dir, tira amunt? No, no, mai. Això no, mai. O sigui, fer senderisme sola és una cosa que jo no faria. Que no? No. No, no, vaig anar amb un grup de gent i et diuen, bueno, doncs necessites portar-te una motxilla?
Però 4.000 metres és molt amunt, eh? Sí, sí, és molt, eh? És molt. Necessites portar-te una motxilla i allà portaràs... Fàcil, llibre i motxillera, fàcil, això ho tens fàcil. Sí, però, ojo, 8 hores, 9 hores caminant. Clar, allà no hi ha aigua ni menjar, tu has de portar, tu. T'has de portar la roba, aigua i menjar, i jo repeteixo, sóc una persona que considero que estic en forma, però a mi m'ha costat, i sobretot mentalment.
Perquè pensa que tu estàs en una excursió amb gent desconeguda, que clar, si la gent puja a tu, puges tu, no pots dir... Sí, va haver-hi algú que es va quedar al camí, va dir, ah, ja us hi ho fareu?
És que jo crec que tots teníem aquesta pressió de pujar, no? Per arriba, per arriba. Clar, llavors hi havia gent, és veritat, que hi ha gent... Com es diu el volcà, que el buscaré? A Caterango. A Caterango. Sí, és brutal. Hi ha gent d'allà local que són xavalins, que es guanyen la vida portant la motxilla de turistes. I jo va ser com, no, no, jo pujo, jo pujo amb les meves coses i soc responsable de tal. I mentalment va ser una experiència...
De duresa, no? Del menjar que et donen, de l'aigua que l'has de racionalitzar, de, bueno, porto una muda i una altra, perquè clar, al final... Però és un volcà actiu, a més a més. Sí, sí, sí. I tens el volcà a fuego davant, i lo maco és que estàs allà 8 hores pujant, òbviament, sí. Mira, mira, que xulo. Oh! Hòstia, que guapo, el vas veure així? Sí. Va ser molt emocionant. I és una cosa, una experiència que vull tenir a la meva vida, veure un volcà en erupció.
Que és preciós, això. Les 8-9 hores que vaig patir, quan vaig veure això, va ser com... Va valer la pena. Vaig plorar una mica, de dir, ostres, és que jo he sigut capaç de fer això i... Vas plorar i del mal que et feien les cames, també, reconeixo. No, tenia un fred, no saps el fred que tenia allà.
A un volcà amb erupció, ja? No, perquè tu el veus lluny. El que passa és que, clar, la temperatura durant el dia fa molta calor i a la nit baixa molt la temperatura. I tu portes la teva muda, que està suat i tal, i després en portes una altra pel dia següent. Llavors has de triar una mica com què em poso, no? Perquè a la nit baixa temperatura, la humitat...
Llavors, clar, dormíem en tendes de campanya. Ah, clar, dormí, clar. Tothom allà apretàvem, allà tothom s'ajuntava, era igual, és que ens era igual, perquè passàvem fred i llavors te despertaven a les 3, 4 del matí, que hi havia gent que, clar, tu puges la cadena Ango, però aquest volcà en erupció que has vist, tu també pots pujar-lo, el que passa és que són moltes hores més. I tu què vas dir? Jo vaig dir que no. Perquè, a més, clar, si puges i està en erupció, tu no veus l'erupció.
No et dóna temps, perquè estàs pujant i tu no la veus. I jo preferia mirar-la i vaig dir... Perquè, clar, una cosa, quan tu puges aquestes 8-9 hores, tu arribes al campament base, però les 3-4 del matí t'aixequen per corona. Llavors va ser com... Jo tanta energia no tinc per fer 3 trams, no? Clar, però és que energia i no energia, eh? Que una cosa és estar al camp base i avui que maco, i l'altra és acostar-s'hi, eh?
Bueno, a veure, que tu vas amb guies experimentats, també. I també és veritat que també és de mirar el tema del vent i això, eh? O sigui, això ho miren. I després la part de pujar del volcà és la pitjor, eh? L'última part perquè, clar, és sorra volcanosa, que tu vas amb els pals, amb els estics i fas una passa i et tira dos enrere i torna. I va haver-hi gent que va pujar?
Sí. Sí. Tothom, quasi tothom. I gent, també, gran, eh? Que vull dir, la gent es pensa... I tu vas dir, jo us espero aquí... No, no, no, jo vaig pujar fins a dalt de tot. El que no vaig pujar va ser el volcán en l'erupció. Ah, val, val, val. No, val, val. Jo vaig pujar fins a dalt de tot i va ser molt maco perquè, clar, llavors veus el sol, com surt... Que bonic. I tota l'experiència. I allò et canvia la vida, dius, eh? A mi em va canviar la vida a nivell...
que jo sempre he sigut una persona bastant... que no m'he cregut, no?, de capaç de fer coses, encara que s'han immendida, que la gent em digui, ostres, aquesta que està aquí a la ràdio, ha sigut aquesta inseguretat? La ràdio és el de menys, les excursions i els viatges que et fots, això és el que...
Bueno, però que la gent pot pensar i no li fa cosa, vull dir que al final tothom té les seves limitacions, els seus fantasmes mentals, no? I jo no em veia capaç de fer això sola perquè em feia com vergonya la vulnerabilitat de dir-li a una persona no puc més o estic cansada o el que fos, no? O tinc gana i no hi ha res més.
I ara, com mentalment, era un repte per mi molt heavy. I quan vaig pujar allà va ser com, hosti, jo he pogut fer això i ja puc fer el que jo vulgui, saps? És d'un 4.000.
És que són quasi 4.000, eh? Clar, penseu que l'Evere són els 8.000, no? Els famosos 8.000. No ho sé, però l'Evere jo no m'hi veig capacitada. Potser molt pel nom d'Evere, saps? Però... Són 8.000, Déu-n'hi-do, però vas fer la meitat. Sí, i re, el baixar, el que em deies, trigues menys...
El que passa que, clar, jo anava molt amb compte perquè hi havia gent que baixava corrent i feia una esvolta de campana que allò et pots matar. Sí, sí, clar. Has d'anar amb compte. I si et passa alguna cosa allà, no arriba l'ambulància, eh? No, ja, vinga, te quedes aquí, eh? La importància de tenir un bon seguro, que sempre et diuen, ah, tenen telèfons satelitals i tot això, bueno, jo m'agradaria a mi saber si això és veritat. No, no cal. Però escolta, i un cop has vist això ja de Guatemala, dius, ja ho he vist tot.
Mira, jo això era una cosa que tenia com... De fet, vaig voler anar a Guatemala per això, perquè vaig veure una foto i vaig dir jo he d'anar aquí, com a Croàcia. La catedral de Croàcia se'm va posar entre cella i cella. Llavors, tampoc acaba de ser veritat de dir, bueno, has vist això i ja està. La part que m'ha agradat més i que també crec que la gent no ho coneix tant és el llac de l'Atitlan, el que deia, que és un dels llacs més profuns de Centroamèrica. Són exactament, que m'ho he apuntat, 341 metres de profunditat.
Hosti, això és molt, eh? És molt. A part, has de pensar que tota aquesta gent... Bueno, aquest llac... T'hi vas banyar? Sí. Veus una altra cosa que no... El que passa és el que t'anava a dir, que al voltant d'aquest llac hi ha 17 pobles. I tots aquests pobles, tot el tema de... Com es diu això? De l'aigua, de quan...
Ai, l'alcantarillado. Sí, les clavegueres. Les clavegueres, tot això va al llac. Llavors tenen un sistema de filtratge, però bueno, aquella aigua és així. Neta, neta no estava, diem. No, no, visualment sí la veus neta, però clar, és que són molts metres de profunditat. Fina por, no? Deu haver-hi uns bitxos allà importants. Bueno, potser ja l'agonés, però jo m'hi vaig banyar una mica, però el que em va agradar més no va ser això.
Què va ser? El que em va agradar més és que cada un d'aquests pobles tenen la seva personalitat i tenen la seva essència a nivell de... Per exemple, Sant Juan de la Laguna, em vaig quedar dos setmanes visquent amb una família d'allà, és un poble que està molt especialitzat en el cafè, la xocolata... Que bo! Sí, i tenen tots els carrers pintats, de murals... O sigui, vas portar de cafè i de xocolata fins a dalt, no? Sí!
Sí, la veritat que sí, i vaig anar com a tallers que t'expliquessin, no? Bueno, hi ha molts països que ho fan això, Costa Rica, Mèxic i tal, tot el tema de la vulneració de la xocolata, del cafè, també de les plantes medicinals que t'expliquen, no? Doncs tota aquesta gent no tenen l'accés potser a les medicines, que nosaltres estem acostumats, i òbviament també creuen molt en el tema de la patxamama, la patxamama i la terra, no? Llavors, és un espectacle.
Després tenen altres pobles que són més enfocats a times de retirs i que llavors trobes molt europeu i és molt hippie flower i allò dius, bueno, a mi, per exemple, això no em va agradar. Però cada lloc té la seva personalitat. Et vas trobar alguna persona guatemalteca, aquelles que t'acompanyés, que et fes algun tour o no?
Sí, vaig agafar un allotjament a Booking i en comptes d'anar a Booking vaig trucar. I vaig dir, hola, mira, que jo sóc una noia que viatja sola i vull una habitació per mi perquè estava cansada de compartir amb gent. I em va acollir aquesta família. Llavors aquesta família m'ajudaven a tot. A veure, jo era un poble molt petit, realment no feia falta que em fessin un tour, no?
Era molt curiós perquè, inclús la cuina, no?, tot el tema de rentar plats, doncs no, tenien com aquestes piques que tenen aquestes línies com per rentar, saps què vull dir? Sí, sí, sí, els lavadinos aquells. Sí, tot superrústic i em va agradar molt. I a l'hora de pagar, d'allà, la targeta, sí o no? Efectiu, tot efectiu. Tot efectiu, eh? Tot efectiu. Tu abans d'entrar a aquests pobles has de tenir suficient efectiu perquè et mous amb l'anxes i llavors, doncs, tot això...
Si fa mal temps, ja no surt la barca. O si et quedes sense diners, doncs, bueno, sí que hi ha formes, però tampoc m'ho volia jugar, que aquell caixer no funcionés, no? Ja, ja. A veure, no te'n fes dels caixers d'aquí, oi? Tampoc... No, no, que vas d'anar amb efectiu. I a part d'allà, hi ha una excursió que vaig fer, que la recomano moltíssim, i a part que és un nom que em fa molta gràcia. El mercat de Chichicastenango. Chichicastenango. Que saps què significa això? No, que és ben el Chichicastenango.
Mira, a Chichi Castellango pots trobar menjar, molta vestimenta així... Però màgia negra no, eh? No, màgia negra no. Molta vestimenta colorida, no? Tot el tema artesanal, que elles ho fan, i el que em va agradar molt, que no és màgia negra, són rituals. Ah, mira. O sigui, vaig estar en aquest mercat que hi havia rituals davant meu.
I escolta, què vol dir? Chichicastenango? Chichicastenango? Doncs mira, és un nom poc molt així que a mi em fa gràcia perquè, clar, la gent d'allà li diu chichi i nosaltres sabem el que és un chichi per aquí, no? Però significa mercat d'ortigues. Ah, mira! No té res a veure amb el que nosaltres... Mercat d'ortigues, molt bé! Sí.
Clar, allà has de tenir compte amb la llengua, eh? Però anant a Argentina mateix, eh? A Argentina, veus el que dius, no? Ponme unes almejas. Cuidau, que tens un problema. Clar, sí, sí, cada lloc té la seva història. I allà feien rituals... L'almeja és una conxa, molt mal. Per tant... S'ha de vigilar, tens raó, eh? Sí, sí, clar, sobretot allà, que compartim llengua, però... Perquè ens pots ofendre molt. Sí, sí, per això, per això. Sí. Molt bé, molt bé. I vas anar a comprar, eh, aquí?
Vaig comprar moltes coses, però jo quan veia que hi havia gent em posaven els llocs on no hi havia gent i allà vaig poder veure més rituals i més coses. I també vaig veure un cementiri molt colorit. També em va recordar bastant els de Mèxic. Tot el tema que parlàvem la setmana passada de la mort em va semblar molt maco. Tenen la mateixa cultura gairebé amb això, no?
Sí, es podria dir que potser similar, la veritat que no vaig tenir l'oportunitat de compartir el tema de la mort amb una persona d'allà, però... A més, i ho han sabut vendre, això, eh, també, amb les pel·lícules, amb les sèries, tot això ho han sabut vendre, també. I altres països segurament tenen la mateixa cultura o similar, però no ho han vengut com això. És que, clar, és el que dèiem abans, jo crec que no està... No és un país que es promocioni i que tampoc des del país ho promocionen. Clar. Saps? Potser és que no els interessa, eh? Potser també és veritat.
Potser és que diuen, calla, calla, ja som prous aquí, que vingui la Libre y Mochilera i poca gent més, eh? No, però tenen molt de turisme nacional, també. Tenen molt turisme nacional i és diferent. Què més hem de saber, va, de Guatemala? Va, mira, m'he apuntat altres coses aquí. A tu t'agraden les piscines naturals? Oh, sí? Doncs n'hi ha una que es diu Semuc Champey. Ah. Semuc Champey. Ara, això sí, per arribar-hi són unes 8-9 hores amb una pick-up.
Ah, bueno, si és amb una pick-up ja m'agrada una mica més. Em anava a dir, vull tornar a les apeu... No. No m'agrada gaire. No, són uns piscines impressionants d'aigua turquesa que depèn de quan hi vagis a l'època de l'any, doncs hi ha més aigua o menys, no? Amb una pick-up vols dir que vas a darrere o vas sentat en un seient?
No, o sigui, la pick-up va ser l'últim trajecte, però quasi les 8 hores vaig fer amb una minivan amb aire acondicionat, de nit, i llavors la pick-up per l'última, perquè són carreteres... De nit, perquè així s'aprofites per dormir i t'estalvies l'estat. Exacte, exacte. Sí, sí, sí, però no res de bussos grans. Són petits perquè les carreteres no estan en el millor estat, tampoc. Molt bé.
A part d'això, que l'altre dia em vaig quedar així una mica que parlàvem de Mèxic, no vaig dir res del Chichen Itza, la piràmide, que és superfamosa, que no m'agrada, per cert, però... No, m'estranya!
que són les ruïnes que hi ha a Mèxic que estan molt a prop de la frontera és molt maco i a part allà es poden fer tours gent local que pots escoltar tots els animals i d'altres i t'expliquen que la majoria de les ruïnes estan sota terra o sigui que hi ha molt per explotar és un país
Amb molta joia. Èrica, i com vas als llocs, vas amb el mòbil, evidentment, com passa una targeta acima allà, sí? Per exemple, puges al volcà, el tema de carregar mòbil, tot això que a vegades ens preocupa tant, què? Com ho fas? A veure, tu quan vas a un lloc així, has d'anar preparada, tant per entendre que hi haurà un generador d'electricitat, que serà per coses bàsiques, si no pots carregar el mòbil...
Ho has de gestionar i el que has de portar és una power bank, una bateria externa perquè puguis gravar i tot això. I si et queda sense, et queda sense. Et queda sense. Ara, això digue-li a la teva família de tal dia a tal dia no hi seré perquè estic en un volcà. Clar. I a l'hotel o a l'hostal on et quedis també perquè no pensin que t'hagi passat alguna cosa. No els hi diguis.
No, que els diguis que no. Vaig a un volcà, no, digue'l-hi, no hi seré, estic a un lloc que no hi ha cobertura. Estic a Vallfogona del Penedès i no hi ha cobertura. No, però és important, sobretot si vas sola. És important això que em dius. I la família, què dius? Quan dius, me'n vaig a Guatemala i pujaré al volcà, aniré al Chichi Castenango i tot això.
Bé, la meva família, en el meu cas, saben que ho faré igual. I l'important és el que dic sempre, inclús a les meves clientes, de tu vols poder fer una cosa, però el que has de poder saber és com fer-la i fer les coses de manera estratègica i segura. Si tu li dius a teva mare, me'n vaig a Xina i diu, bueno, i què faràs? No ho sé, s'espantarà. Però si li dius, faré tot això i aquesta és la meva ruta, doncs estarà tranquil·la. Clar.
Molt bé, molt bé. Bueno, més o menys, no? Les mares... Sí, home, sí. A veure, aquí patim tots. Sí. Pels fills. El que passa que, bueno, és veritat que... Però, a veure, també s'ha d'entendre que, depèn de quins països... Tu saps que Guatemala... Tu saps la història de la bandera de Guatemala? No, explica'm. Saps de quin color és? Ara mateix no. Que és blau. Blanc i blau. Sí, a veure, anem a buscar. Bandera Guatemala, anem a buscar-ho. Sí. Sí, i què? Sí.
Bé, doncs que els dos blaus són, o sigui, representen els dos mars. Sí, és una mica argentí, això. Veus? És semblant, eh? Sí. Representa els dos mars que envolten el país. Ah, molt bé. Que és el Pacífic i l'Atlàntic, i el blanc. Sí. Què és el blanc? Quin color és el blanc? El blanc... Què et reflexa? Puresa, inocència, no? Puresa, clar, sí, és això el que diuen. Però és la pau del país. Realment no és un país conflictiu, és un país supersegur. Oh, que bé.
Per tant, és un guinyo per dir que Guatemala és un país molt segur i tranquil. Que poden passar coses, però que no és un país gens conegut.
I hi ha molta gent que hi va i aprofita i fa Guatemala-Belice, Guatemala-Honduras. Honduras ja és una altra cosa. I has anat també? No, no hi he anat. No, perquè per logística no hi vaig poder anar. De totes maneres, ara tinc entès que Honduras i El Salvador són molt bons moments per anar-hi. Amb què et bases a dir que són bons moments?
Per el tema polític, també. Tota la gent que estava en tema de mares i tal, el govern va fer neteja i els va posar a la presó. Llavors, és important que no només, que sempre dic, l'altre dia a la tele vaig sortir i vaig fer un clip. Sí, a TV2. Sí, vas veure. Que mono. El que vaig dir l'altre dia, jo, per veure si un país és segur, el que faig és... Apunteu això, apunteu. Tres coses. La primera és Ministeri d'Exteriors. Ministeri d'Exteriors.
però s'ha de mirar una mica entre puntetes perquè hi ha països que realment posa que és molt perillós però és que tu no pots dir que un país és insegur perquè al final es tracta de zones, hores del dia i moments
Barcelona també és insegur segons a quina hora. És el que puc dir. Cada vegada a més hores. No es pot generalitzar. Llavors, primer s'ha de mirar al Ministeri i veure les zones prohibides. Per exemple, quan vaig estar a Mèxic no me'n vaig anar a Michoacán, perquè a Michoacán hi havia allà en aquell moment un sidral que no era... Tampoc cal anar a buscar el que no tenim. No, exacte. Llavors, primer, la pàgina al Ministeri. Després, el que miro jo és...
Anem a mirar si en aquest país hi ha tours. Si hi ha empreses aquí que vagin cap allà. I si jo puc contactar i dir, mira, escolta, jo vaig sola i m'agradaria saber, com si després no els hi compres cap tour, però informar-te de com està el panorama. I ells t'informen.
normalment la gent és maca i la gent col·labora i després el que pots fer també és a part de contactar les ambaixades que bona sort si et contesten registrar-te també en el registre del Ministeri d'Exteriors que tu pots dir que estaràs en un país de tal dia per tema que passi un terratrèmol però el que faig jo també és contactar agències del lloc
Ah, mira. Per veure com em contesten, si tenen fluïdesa amb turistes, entens? Hòstia, això ja és de top, eh? Jo miro, i després una altra cosa, quan decidiu d'anar a un lloc, compartiu amb la gent de, mira, jo m'emboïnar a Guatemala, perquè potser tens algú que coneix algú que realment et pugui explicar la realitat del país, que això és una altra cosa. Sí, senyora. Tu arribes allà i dius, ostres, però a mi això no és el que m'han vengut.
Molt interessant, eh, això? Això és molt important. No us quedeu només amb la informació de la superfície i les guies. No, aneu a arrascar més, a buscar altres coses i a parlar amb la gent a les placetes. Per saber la realitat. Clar, que t'expliquin la realitat. Perquè això és important. Molt important. Doncs què més hem de saber? Que se'ns està acabant el temps, ja. Vale, doncs... Si aneu a Guatemala, aneu-hi amb calma, amb tranquil·litat. Com ells, una mica com ells. No es posen gaire nerviosos. No.
Mira, jo això és un estigma que vaig trencar bastant. Sí, estaven allò... A veure, sí que són més tranquils que nosaltres i crec que també va en funció dels valors que tenen, no? Del que és important per ells, de la família, tranquil·litat i tal. Però no vaig considerar que fossin gent, com dir-ho, que són molt lents, saps què vull dir? No, són gent que... Aquí els pintem així, són estigmes. No, no, no.
Escolta, em va semblar molt poca estona, l'altre dia que va sortir de la tele. Ho dic aquí, ho dic aquí. Podria haver sortit molta més estona. Podria haver apretat una mica més aquesta gent. Sí, a veure, no va ser gaire estona, però a mi m'agrada contribuir amb el meu coneixement. Va ser molt xulo, que passa que són una mica, perdona, una mica rancis. Dos minuts allà podien haver tirat una mica més.
Bé, escolta, em saps que aquesta setmana, o sigui demà, que ja se'm va en calendari, faré una contribució espectacular, ja tinc moltes ganes. Una conferència, eh? Sí, serà una conferència on exposaré el que realment viatja sola i com et pot ajudar en el teu desenvolupament personal.
Doncs ja saps, Instagram, Libre i Moxillera. Libre i Moxillera, us apunteu, m'escriveu un missatge, escolta, Erika, vull venir el dissabte a les 6. Que bé, no? Sí. Doncs escolta, allà estarem. Vinga. Escolta, i la setmana que ve on tenim? Doncs mira, jo és que ja no sé, estic una mica indecisa, no sé, perquè com ara ve... Bueno, com que anem a tot arreu... Clar, què fem? Ens quedem a Sud-amèrica o saltem o què fem? El que tu vulguis. Doncs anem a Colòmbia a fer un cafèlito. Oh, Colòmbia, allà ja té la...
Allà hi ha marro, eh? Allà hi ha marro, eh? Allà et podia explicar alguna història, jo, també. Ah, doncs fem una compartitió d'històries. No, no, no, perquè hi hagi anat, eh? És gent que hi ha anat i m'ha compartit algunes històries curioses. Eh, doncs podem fer això, una mica d'intercanvi de... Va, fem-ho. Jo també tinc històries, eh? Sí o no? Sí, sí, sí. Una així ràpida. A veure, una així ràpida... Titular, eh?
titular, titular. Vaig veure Andrés de Passió de Gavilanes i em vaig fer una foto. Molt bé, titular. Aquí m'acabes ara de guanyar. Aquesta la sé, aquesta la conec, Passió de Gavilanes. Aquesta sí, no? No l'he vist, però sí que... I l'Andrés, qui és l'Andrés?
Bueno, és que jo vaig anar allà a la muntanya del Valle de Cocora i em van aparèixer... No, és que em van aparèixer tres nois guapos i els vaig dir... Escolta'm, vaig fer una foto amb ells i tot. Encara tinc contacte i tot, fixa't. Amb l'Andrés? Bueno, és que l'Andrés fals, no era el de veritat. No m'hagués agradat. No sé què hagués fet per enamorar-los, però jo m'hagués quedat allà. Aquest és l'Andrés?
No, aquest no. No, aquest no és. T'estàs equivocant, eh? No, no, no, Passió de Gavilanes. Sí, home, sí, Passió de Gavilanes. Però aquesta és la versió nova. És que vam fer l'antiga i després vam fer la nova. I la meva ja no m'agrada. Bé, doncs, escolta. Ho deixem així, ho deixem així. Doncs, Èrica, mil gràcies, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres, ens veiem demà. Que vagi molt bé. Adéu, adéu. Adéu.
parlant de tot amb Jaume Cabot. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Vilassar Ràdio 98.1 Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter
La meva germana està buscant informació sobre beques per al meu nebot, que té dificultats d'aprenentatge, però no se'n surt. Justament tinc uns amics que l'han demanat per al seu fill, que té un trastorn de l'espectre autista. Heu de mirar els ajuts per als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. I creus que els podríem trucar perquè ens expliquin com han fet? No cal. Al web educació.gencat.cat trobareu tota la informació necessària. I si tot i això teniu algun dubte, truqueu al 012. Genial, ara mateix ho busco.
Som-hi!
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio, 98.1 FM. 5 minuts per damunt de dos quarts d'una. Últims minuts de l'edició de la setmana i del mes d'octubre.
Moment per repassar les fake news de la setmana de les notícies falses. Contactem ara mateix amb la Conxi Far. Conxi, bon dia, bona hora. Bon dia. Com estàs? Ja bé, ja desitjava sortir, que me tens abandonada. Vam anar de bolo, la setmana passada vam anar de bolo. Vam anar a celebrar els 25 anys al cap, eh? Doncs com estàs, Conxi? Tot bé? Bé.
Molt bé, molt bé, per ara. Doncs vinga, va. Fem la versió fake news i després ja parlem de Donald Trump. Sí, és que Donald Trump ja ho ha deixat pel final. Hi ha dues seccions, fake news i fake news amb Donald Trump. La fixa. Va, què? Primera...
L'agència tributària van dir que havia estat hackejada per un grup de ciberdelinqüents que havien sostret 60 gigas d'informació a 238.000 arxius. Doncs això és fals. O sigui, és fals. O sigui, si hi havia les teves dades a les meves, els segueixem tangents. És una manera de crear por a la població, això.
Sí, exacte, exacte, perquè, clar, després tot el tema de reprodut i expedients, tal i qual, i qual, igual, però, vamos, això ha confirmat EFE, l'agència EFE, que va ser, bueno, un problema d'una gestoria que, bueno, no tenia res que veure l'agència tributària. Vinga. Cosa, cosa, el gestor és mal d'agenda.
El sindicat d'estudiants que van dir que havien rebutjat fer una manifestació contra el sergiment escolar a l'extrema dreta de Vox. Vox. Van dir que el sindicat d'estudiants d'allà havien...
rebutja fent una manifestació per aquesta noia que se va suïcidar, la Sandra Peña, no sé si recordes el cas, dient que no era la seva lluita. Doncs això és fals, perquè el sindicat d'estudiants no va anunciar mai el seu rebutja, convoca una manifestació per un tema de bullying, i finalment la va fer el dia 28 d'octubre. No hi ha cap tipus de registre d'aquestes paraules.
Ara... Bueno, és que, perdona, és que em parles d'una gent que ja són una fake news en si mateix. També, també, també, també. I també parlarem d'una altra que és una fake news en si mateix, que és el senyor Elon Musk. A veure, què fa l'Elon? L'Elon Musk ha presentat o presentarà una... la Groquipèdia, que és una enciclopèdia digital generada amb intel·ligència artificial, si ja te pot comptar tu el que serà,
que serà com una alternativa per ell, diu, a la Viquipèdia. I serà, diríem, la base de dades serà nada más y nada menos que Twitter. Buf! Que no s'admanteix mai. Buf!
Aquí prendrem una feinada que haurem de fer 30 programes per a la setmana. Aquest llançament d'aquesta Groquipèdia ha desencadat una nova polèmica aguantant d'Elon Musk i la reivindicació de la veritat.
Aquí tenim, m'ho estudiaré i ja en parlarem perquè aquí per estudiar aquesta plataforma hi haurà... per fer patrofis en aquestes. Això de Groquipèdia va sobre aquesta intel·ligència artificial que trobem a Twitter, que la gent li fa preguntes? Exacte, exacte. I a més, respon una cosa i al cap de minuts respon tot el contrari, però ja ho veurem. Sí, molt maco. Cerquarem la veritat. Molt maco, sí, sí. A veure si la trobam, no?
Després, bueno, diuen que hi ha aquest cometa 3i Atlas, que està a punt de, vamos, de xocar en compte de la Terra, no? Però no, no xocarà contra la Terra, no tindrem sort aquesta vegada, perquè l'ANASA no ha activat cap sistema de defensa planetària ni res, i aquest astre passarà, no l'imaginarà, menys que 270 milions de quilòmetres de la Terra. Rosant, Rosant,
Soy el miro amb Dios. Que no, que no, que no. Perquè ja van dir que hi havia hagut una campanya de la NASA.
I també s'hi haurà, sí, efectivament, en comptes d'un protocol de defensa, hi haurà una campanya internacional d'observació, però això és normal. De moment encara el meteorito no cae, o sigui, encara ens sobre. No, encara no. Va, què més? Bé, l'huracan Melissa. L'huracan Melissa ha colpetjat Jamaica, com tots sabem també, i ha fet, bueno, ha produït molts danys i moltes... una situació d'emergència greu,
I s'han difos a les xarxes socials moltes imatges creades per intel·ligència artificial, que si no tinguéssim prou amb el que han patit aquesta gent encara damunt s'han de fer imatges amb intel·ligència artificial. I una d'elles...
que ha estat més retuitejada, per dir-ho d'alguna manera, és un tauró que recorre que res inundats. S'ha difusat en registrament un 15 segons que mostra un tauró nadant per una via pública inundada i es presenta com si fos Jamaica després de les inundacions. Doncs no, no. Aquest missatge que s'ha compartit més de mil vegades en dos dies
Twitter és un tema també creat amb intel·ligència artificial. Hi ha coses que es creen amb intel·ligència artificial a falta de la intel·ligència natural, és a dir, quan no es té intel·ligència natural tires de l'artificial i et quedes a gust. Doncs això és una miqueta el resum d'aquesta notícia, eh? Exacte. Bueno, i ara passarem en un Donald Trump, perquè aquesta setmana tenim tres fake news seves. Vinga, va! Primera...
ha dit que ha declarat que els preus del medicament en recepta els abaixarà un 200% gràcies a les seves polítiques. Sí, et pagaran per anar a buscar, vaja. Sí, que podem anar a cercar una catxa d'aspirina i així ens pagaran l'home que val l'aspirina i la catxa d'aspirina. Un negoci per les farmàcies, fantàstic, no? Sí, jo, i tant.
Això és evident que aquesta baixada de preu de més del 100% és matemàticament impossible.
O sigui, que el consumidor rebriria diners per rebre el medicament, i això ja seria una hòstia per les farmàcies. És a dir que, a veure, per les farmàcies i per tot, eh? Però en qualsevol cas, aquesta notícia creu cau pel seu propi pes i un diu, com s'ho pot creure algú? Doncs si ho diuen és que segur que algú s'ho ha cregut. Sí, sí, sí, s'ho han cregut allà a Nord-Amèrica. Hi ha hagut moltíssima gent que s'ha cregut.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. També jo som una persona molt respectuosa en tothom i en el que voto a tothom, no? Però que ho ha tingut aquest bon senyor, doncs, com el mateix que he parlat a votar en Miley una altra vegada, doncs dius, bueno, us mereceis lo que tenéis, no? Però bueno, ja... Com deia aquell era, disfruten de lo votado, deia, disfruten de lo votado. Exactament, exactament. Bueno, una altra manifestació del senyor Trump...
que ha dit que la Índia no comprarà mai, mai, mai petroli rus. Això es va consultar al govern de la Índia i el govern de la Índia ha desmentit i ha dit que sí, que comprarà petroli rus, que no són tontos i que compren petroli rus. Això va haver de sortir el govern indi per desmentir-ho. I...
Te recordes aquella festa flamenca que va muntar el Capitólio fa una sèrie d'anys? Sí. Resulta que Donald Trump va dir que l'SBI d'en Biden va col·locar en aquella multitud 274 agents de l'SBI. D'acord?
i el que passa que clar això és impossible és impossible ja que Donald Trump era president en aquell moment i en Biden no pintava res per tant, tela és que és curiós ja ho aniríem tenint dic que ja ho aniríem tenint
Sí, sí, sí, ja ho aniríem tenint. Bueno, això no és una feina, us desitjo molt bona castanyada. Igualment, Conxi. I molt bon Halloween a qui ho celebri. I Castawind qui vulgui celebrar-ho, eh? Castanyada, Halloween o Castawind. Exacte. Ja no em disfrecere de bruixa perquè ja hi vaig tot l'any. Exacte, doncs vinga, va, jo també. Que vagi molt bé, Conxi, una abraçada. Gràcies, una abraçada.
A Vilassar Ràdio, parlant de tot, amb Jaume Cabot. Doncs vinga, que ja ho tenim, tres quarts d'un altits minuts de l'edició de la setmana i del mes d'octubre.
Ja sabeu que el parlant de tot es basa amb la informació a l'actualitat, però també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas Antonio Flores a punt d'estrenar-se el documental que parla de la seva vida. I surt la seva filla Alba, de fet està al capdavant de tot. Antonio Flores dedicant aquesta cançó a la seva filla Alba. No sé por qué tú llegues.
Fins demà!
La vida en tu piel Nada más de hacer El sol te duró la piel Para que morena fuera Y a una palmada soy yo El canto de una sirena No sé por qué
La flor que siempre hay en mi jardín La flor que siempre hay en mi jardín
Y no sé por qué me sentí el hombre más feliz. Ya estabas aquí. Tan bonita, tan bonera, tan quita como era la flor que siempre quise vivir.
tan bonita, tan morena, tan gitana, como era. La flor que siempre quise en mi jardín. Doncs un documental que es podrà veure primer de tot al cinema i que és molt, molt, molt recomanable. La flor que siempre quise en mi jardín. La flor que siempre quise en mi jardín. La flor que siempre quise en mi jardín.
Seguim endavant, a les portes de la castanyada. El que ens agrada a nosaltres, eh? La castanyada, o el Halloween i el Castaway, la qüestió sigui càlebre. 11 minuts, arribem a l'una cançó preciosa, enregistrada en directe. Ens la porten... Deltas Cortos, es diu Lluvia en Soledad. És una cançó d'aquelles... d'hivernals. Saps aquelles cançons hivernals, d'aquelles tardes de pluja? Fantàstica, eh? En directe a Deltas Cortos... amb Lluvia en Soledad. Lluvia en Soledad i tanquem la parada.
parlant de tot amb Jaume Cabot.
Sí, ahí sí temblor. Ahora recuerdo tus manos.
En mi calle ya no hay críos y mi jardín se cuesta. Sí, ahora recuerdo tu cara, tu fantasma quiere hablar y junto a mí está en la cama de lo que no me da.
Sí, sí, sí.
Paz nos costó.
La lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en soledad Sí, la lluvia cae en sol
Preciosa cançó que serveix per tancar el parlant de tot d'avui. Celtes cortos, lluvia en soledat. Tanquem!
L'edició d'avui, la número 2239, 2239 edicions, el magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu no és que us ho demani, sinó que us ho manu. Sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços, com sempre us dic, els divendres. Que la música i la marxa us acompanyi sempre i quan la música i la marxa no estigui al peu dret. I el peu dret a l'accelerador. Compte si sortiu, si no sortiu, també, eh? I a Gaudí, disfrutem, que s'ha de celebrar tot. La castanyada, el Halloween, el Castaway, no, el que et doni la gana.
Raitarem des de Vilassar Ràdio també les felicitacions al meu pare el dia del seu aniversari per molts anys de part de la família, de tota la família i de tot l'equip de la ràdio. I arribarem a la 1 a temps de notícies amb Joan Escofet i Robert Mata. L'actualitat local i comarcal, 4 edicions, una del migdia, 3, 5 i 7 de la tarda. Per estar ben assabentats, assabentades de què passa Vilassar de Mar i Maresme. Vilassar de Mar i Maresme, 4 edicions, una del migdia, 3, 5, 7 de la tarda.
Ha gaudit de tots els túnels que es fan, túneles del terror, tot el que feu. Castanyada, Halloween, el que vulgueu. Castawayn crec que és el terme més castawayn, eh? Castawayn, evidentment, castawayn que barreja la castanyada i el Halloween, eh? Doncs, amics, amigues, la cançó que ens inspira fins a arribar a la una és precisament això.
Que cadascú foti el que li doni la gana amb respecte pels demés i respecte per ells. Per tant, a l'Asca i Dinanama fa molts anys, a l'Asca i Dinanama ens cantava aquella a quin li importa. Doncs amb a quin li importa arribarem a la una del migdia. Pots recuperar tot el que... les seccions, entrevistes, programes sencers, a la carta.vileserradio.cat. Bé, de fet, tots els programes de la ràdio, eh? A la carta.vileserradio.cat i també...
Tot el que fa referència al parlant de tot, doncs a través del web vilassarradio.cat barra parlant de tot. vilassarradio.cat barra parlant de tot. Dilluns a les 10 en punt ens hi tornem a posar. 98.1 FM al maresme vilassarradio.cat per internet. Ens ho expliquem tot ja en l'11 mes de l'any. De fet, ho dèiem amb en Joan Escofet avui al poc ens passa. D'aquí dos mesos exactament estarem preparant el raïm ja.
Anem preparant el raïm i a punt de donar sortida el 2026 i entrada... Perdó, sortida el 2025. A punt de donar sortida el 2025 i entrada el 2026. D'aquí dos mesos. I ara la gent deu dir, hosti, no corris tant. No, no, si jo no corro. El que corre és el temps.
Com us deia el meu nom, Jaume Cabot, dilluns a les 10 a través de Vilassar Ràdio, una nova edició del Parlant de Tot. Ens ho expliquem absolutament tot. Entrevistes, actualitat, entreteniment... I a gaudir! Molt, molt, molt, molt bona sortida al mes d'octubre, molt, molt, molt, molt bona entrada del mes de novembre. Sigueu feliços i que vagi molt bé amb Alaska i Dinamar. A qui li importa la música que ens inspira avui per arribar a l'hora del migdia? Vagi bé!
Parlando tot amb Jaume Cabot. Jo sé que me critican, me consta que me odian, la envidia les corroe, mi vida les agobia, porque serà...
Me mantendré firme en mis corazones