Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom! Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes un matí més com sempre i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de la FM al Maresme i a través de Vilassarradio.cat per internet.
Matí de dimecres, meitat de setmana, és 3 de desembre de 2025, dia en què celebrem el Sant de Sant Francesc Xavier. Doncs totes les varietats de Xavier, Xevi, Xavis, Cavis, totes les varietats que celebreu un molt bon dia del vostre Sant, un dels més característics del mes de desembre.
Dit això, dia solellat, dia de temperatura agradable, lluny d'aquest hivern meteorològic. Va entrar l'1 de desembre, recordem que l'hivern però entra el 21 de desembre. De moment sembla que la tònica serà la mateixa, per tant, no es preveuen canvis en el temps. Això ens ho confirma o no, de seguida, des del Centre de Referència Meteorològic de la comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal d'Omeresma.
Joaquim Serra. Des d'allà parlem amb un parell de minuts. Als vols d'un quart d'onze saludem també el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, en Joan Escofet. Amb ell cada dia repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa. On repassem l'actualitat local, comarcal, general, les notícies curioses i aquelles notícies que també passaven un dia com avui de diferents anys enrere. Un dia més, pujant al DeLorean, repassem les efemèries.
A dos quarts onze passen els menuts menudes del Pérez Sala, concretament l'escola de la, o millor dit, el curs de cinquè a l'A i el B passen pel parlant de tot. Per què? Perquè d'aquí just una setmana han organitzat una campanya de donació de sang. Atenció, perquè a més a més van amb jingles inclosos, gravats per ells mateixos. Doncs ganes de rebre'ls aquí a la ràdio que ens expliquin aquesta campanya de donació de sang que arriba els propers dies, concretament el proper dimecres.
Un parlant de tot que es basa en l'actualitat, també en la informació, però que també tenim estonetes per l'entreteniment. I en aquest cas, l'entreteniment musical ens el porta... O millor dit, l'entreteniment, més que musical, l'entreteniment ens el porta la Paquita Bruixa. Des de fa molts anys, des del començament del programa, 18 temporades, 18 temporades. La col·laboradora que més anys porta al programa ens aporta els conjours, els somnis, els horòscops, les vostres consultes, etcètera.
A dos quarts d'onze, normalment els dimecres, anem a la biblioteca. Les companyes des d'allà ens fan les recomanacions literàries. Avui, però, per temes d'agenda interna, fem un canvi a la graella i entrevistarem l'actriu, cantant i ballarina vilasarenca, Giselle Morros, que aquests dies ha estat al Teatre Nacional fent una obra de teatre que es diu Tarsius i parla d'un dels grans problemes de la societat, que és el suïcidi, i el suïcidi juvenil en particular.
Dóna la curiositat que dos muntatges seguits a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya han comptat amb actrius protagonistes de Vilassa de Mar. Fa uns dies entrevistàvem l'Anna Casasola i avui la Giselle Morros, les dues, i a més a més...
no es coneixen entre si, doncs la Giselle, les dues són, l'Anna i la Giselle són actrius, cantants i ballarines. I ara la Giselle se'n va de gira amb aquesta producció del Teatre Nacional de Catalunya. A les 12 s'ha acabat el bròquil. Les bròquiletes de la ràdio, com els hi diem molt carinyosament, la Marta Badia i la Mar Natge ens parlen d'aquests temes incòmodes, aquests temes que la societat ha creat un estigma.
Doncs s'ha acabat el bròquil, el punt del migdia. I secció que l'any passat anava els dijous. Sempre us ho dic perquè a vegades en trobo gent que em diu escolta, i els dijous ja no hi són? No, estan els dimecres. L'agrícola Vilassà, la Lara Txarau, des de l'agrícola Vilassà, entitat centenària, que això es diu molt aviat, ens porten els productes de temporada, els productes de proximitat, el bon producte en definitiva que ens porten des de l'agrícola Vilassà, la Lara Txarau. Avui ens presentarà
L'última cistella, i a més de Nadal, aquestes completes, aquestes guapes, que sortejarem a través d'aquesta secció amb l'agrícola Vilassar. Insisteixo, entitat centenària, que això es diu molt, molt aviat. De fet, ja faig, ja, que van celebrar el centenari. Doncs aquest és el menú d'aquest dimecres, 3 de desembre de 2025. El meu nom, Jaume Cabot, l'edició, la número 2261. 2261 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio.
Tot a punt, motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi! Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. El temps!
Centre de referència meteorològic de la comarca, servei meteomar del Consell Comarcal del Maresme, dia solellat, dia de temperatures agradables, lluny de les temperatures que hauríem de tenir al mes de desembre. Si és veritat que a primeres i últimes hores del dia la temperatura baixa faltaria més, però a les hores centrals del dia sembla que tindrem temperatures d'allò més agradables. Joaquim Serra, quin temps ens espera de cara a avui? Sembra plou clar, però de cara a la segona meitat de setmana. Bon dia, Joaquim.
Hola, molt bon dia. El temps de les properes jornades ha de variar poquet. Fins i tot sembla que de cara a aquest llarg cap de setmana tindrem una clara recuperació de les temperatures, sobretot de les temperatures diurnes, les màximes, molt especialment de cara a dilluns. De moment, situació que ve marcada, com dèiem avui, pel pas d'una línia frontal que aquesta nit, aquesta mitja nit, ha deixat quatre gotes al marès menor, dues dècimes de litre...
cap a l'àrea de Tordera, poca cosa, mentre que els núvols van marxant i donaran pas a un dia assolellat, bàsicament. Aquesta tarda, amb l'arribada de l'aire més fresquet en alçada, podria créixer alguna núvolada cap al Maresme Nord, però en qualsevol cas seran núvols poc importants. Les temperatures, les mínimes d'avui en conjunt, han baixat una mica, a excepció de les fondalades del nord de la comarca i de l'interior del Maresme, han pujat,
respecte ahir, i com dèiem, les màximes, doncs, més o menys s'han de mantenir sense canvis, amb vent més aviat apunentat entre aquest mig i la tarda. De cara a demà s'espera que es mantingui l'abonança, amb alguns núvols, sempre primets, poc importants, un dia tranquil, amb temperatures més baixes, durant la nit, doncs sense grans canvis a les hores centrals del dia.
I de cara a divendres tindrem ja una situació marcada bàsicament per l'estabilitat que ens acompanyarà també dissabte, diumenge i dilluns de la propera setmana. Tot això amb unes temperatures que de moment divendres es mantindrien sense grans canvis però de cara al cap de setmana pujaran, com ja hem dit, i molt especialment.
pel que fa a les temperatures màximes. Per tant, un llarg cap de setmana per gaudir de l'aire lliure, perquè les temperatures seran poc fredes i perquè, a més a més, el temps acompanyarà. Doncs Joaquim Serra, moltíssimes gràcies a cuidar aquest constipat. Nosaltres demà, a la mateixa hora, ens hi tornem a posar connectant amb el Centre de Referència Meteorològica de la Comarca, Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. 13, gairebé 14 minuts per damunt de les 10. Seguim.
De dilluns a divendres, de 10 a 1, Parlant de Tot, amb Jaume Cabot. Al Parlant de Tot, poc ens passa. Moment, com sempre, aquesta hora de saludar el cap dels serveis informatius de Vilassa Ràdio.
Senyor Escofet, bon dia, bona hora. Molt bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Una mica de mel farigola i llet calentona. I tofu i saitant, però sobretot llet amb mel, eh? Joaquim Serra, el nostre home del temps de referència, el tenim amb la veu una mica agafada. Sí, constipador, constipador. Ara és temps, eh? Ara... No li agrada anar a sortir a veure el fred i tot això? Doncs és el que passa, t'has de tapar, Joaquim Serra...
Segurament duria sortir a treure el llamp. Clar, el seu gos. No es duria a brigar bé. Clar. I allò diu, a la mitja part baix un moment. A la mitja part del Barça. I el va agafar una mica de... Una aire. Va agafar una aire. Exacte, va agafar una aire. Això també es diu molt. Va agafar un airet. Bueno. Hi ha gent que va als caps, als centres...
i no els agrada que els recomanin glopejar aigua amb farigola. No, no, no. Hi ha gent que demana antibiòtic. Antibiòtic directament, a la vena, antibiòtic. És igual que creem resistències. Antibiòtic, sí, home, sí. Aigua amb llimona i amb mel va molt bé, eh? Jo tinc farigola a casa, eh? Farigola, eh? Tu farigola li fots, eh? Però ja la bulls abans, no? Sí. Ah, vale, vale. No, no, te la pots... Crec que la farigola la podíem posar a la carpeta tiquismiquis. Sí.
De plantes que no se li fa la justícia que se li mereix, eh? Plantes, en fi, aromàtiques... S'està perdent, això, s'està perdent. Perquè jo recordo la meva iaia, la iaia, quan era petit i tenia mal de panxa, allò que et quedaves a casa als avis, i em feia aigua de Maria Lluïsa. Aigua de Maria Lluïsa, et passava, allò era teta monja, eh? Teta de monja, que també s'està perdent la paraula aquesta.
Però pensa... A mi de ben petit ja em donaven aromes de Montserrat. Mira, aigua del Carme, no? Aigua del... Així estem, Jaume. Aromes, escolta'm una cosa. Digue'm, Carme. Escolta'm una cosa. La farigola, és veritat, carpeta tiquis-miquis, no se li fa justícia, es pot fer posant el menjar per curar el constipat, per fumar, no ho sé, algú se la deu haver fumat amb un paper de magdalena. Però es pot fer moltes coses amb la farigola. A més, fa molt bona o molt bona, Oloi. Fa molt bona, Oloi, aquella...
Floreta així com violeta. Que ens ha donat de si el constipat de Joaquim Serra. Per cert, Jaume, aparta't. Un moment. Què ha passat? Acaba de passar sobre Vilassada Mar la pilota de Lewandowski. A l'esmitat! Acaba d'aterrar Palomaris. Si esteu escoltant en directe a 10 i 16 del matí, el penal de Lewandowski acaba de passar ara mateix la pilota per aquí. Un bon penal més ben picat, tu, escolta.
Hòstia, per favor. Mare de Déu, senyor. Per favor. I no va fer el saltiró, eh, el polonet. No, no, no. Aquell saltiró que ens posa tots una mica nerviosos. Sí, no l'ha fet i la... I mira. Diuen... Ara... El mister Xip aquell, aquell que fa totes les dades... Sí, aquell de les estadístiques. Diu que és el primer cop en tota la història de la Lliga...
o sigui, el Barça, amb un altre equip, no ho sé, però en el Barça, amb tota la història de la Lliga, cap jugador havia tirat dos penals la mateixa temporada fora. No fallat, no, podies fallar, però fora. Fora com va fer a Sevilla i va fora com va fer ahir. En fi, si voleu la pilota de Lewandowski, aneu cap on hi havia el Palomares, que per la inclinació fa veure que caurà sobre la... Sí, en veus instants, a veure...
Ja, em diuen que acaba de caure, eh? Acaba de caure, eh? Vinga, què, Joan? Doncs molt preocupat. Què et passa? Ja ho m'ha acabat, ho ets de dir en confiança, eh? Què ha passat? Els trens de la R4, entre Terrassa i Sabadell Sud, doncs... Sí. Ara mateix no funcionen. Aquesta, evidentment, no seria la notícia. Anava i això, fins aquí tot normal, no? Però nosaltres anem més enllà. A veure, què passa?
Segons Resa, el comunicat de Rodalies, de Renfe, hi ha un animal de gran mida a les vies. De gran mida, eh? Això a mi no em tranquil·litza. Què vol dir un animal de gran mida? Estem parlant d'un Bigfoot, estem parlant d'un Mamut...
Estem parlant d'un senglar, que no sigui un senglar despistat en plena pesta porcina africana, que hagi perdut l'orientació, però que diguin un animal de gran mida més en un tuit. Normalment diuen dimensions, es parla de dimensions, però bueno, no, escolta, de gran mida, eh? Varia saber què és un animal de gran... Però què és una vaca? No ho sabem, eh? És que no ho sabem. On està aquest animal? A la R4 Sud, entre Terrassa i Sabadell. A veure...
Sí, provoca una certa inquietud saber que hi ha un animal de gran mida i no sabem si se l'ha pogut desallotjar de les vies o no. Sort que tenim la UME, la unitat militar de l'exèrcit, que s'han senglat per aquí al costat, que en cas d'extrema necessitat podrien anar-se cap a les vies. Un moment. Estem trucant, no?
A l'animal de gran mida. Perdona, però no l'he entendido. Nosaltres no entenem. Posar una reclamación o consultar el estado de una reclamación. Disculpa, sigo sin entenderlo. Si necesitas información sobre incidencias, de incidencias o pulsa 1. Para poner una reclamación, disreclamación o pulsa 2. Aquí sí que van ràpids. Hola, animal en la vía, ¿cuál es? De gran mida. De gran mida.
¿Quieres información sobre las incidencias de la red de cercanías o ancho métrico o deseas información sobre las incidencias en otros servicios? No, no, en las vías del ancho métrico, clar. Pregunta si tenen veterinarios. Sí. A Rodalía. ¿Hay veterinario? Hostia, se ha colapsado. Perdona. Veus, veus. A veure, a veure què diu.
T'hi va molt bé, aquesta línia. Dona molta informació, eh? Davant d'una... És una mica l'envoltori de Renfe. És que és una notícia alarmant, eh? Un animal de gran mida que... Disculpa, sigo sin entenderlo. A veure... Si necesitas información sobre las incidencias de la red de cercanías o ancho métrico, di cercanías o ancho métrico o pulsa uno. Pulsa uno. Si tu consulta es por otro servicio, di otro o pulsa dos. Pulsa uno. Un momento, por favor. Transferimos tu llamada. Vinga, som-hi. Ah, transferimos tu llamada. Sí, sí, sí.
¿Quién hay línea es? Renfe, contigo. Servicios de reclamaciones. Buenos días. Le atiende Diego. ¿En qué puedo ayudarle? Hola, buenos días. Mire, es que me comentan que en la R4 hay un animal de gran mida, de grandes dimensiones en la vía, y quería saber a ver qué animal era para ver si me tengo que esperar mucho rato. Entre Terraza y Sabadell. Entre Terraza y Sabadell. Mira, le voy a facilitar el número de rodalías, ¿eh? Porque solo lleva rodalías. Ah, vale. Tome nota del mismo. Sí, dime, dime. 900... 900...
4041. Sí. 0041. Ah, muy bien. Ahí le van a informar mucho mejor. Gracias. Muy amable. A ti, Diego, gracias. Gracias, Dios, Dios. Bueno, es igual. No ens ha dit licenciados. No. A ser on t'hem trucat, eh, Joan. Bueno, va, tu, escolta, que acaba... Bueno, deixem-ho aquí. Tenim un autònim, eh. Que vols, que vols que truquem? No, no. No? Sí, jo tinc un telèfon ràpid. No, tu ets de dit ràpid. 900? 410041.
A veure, anem a veure què passa. Mentrestant, si vols, et puc comentar l'abtònim que tenim, eh? Ah, sí, tenim un abtònim. Si vol informació sobre les incidències i afectacions al servei, trem 1. 1. Hòstia. Línia R16.
Tren 30.824 a Tortosa de 7 hores i 5 minuts a 9 hores i 54 minuts. Barcelona, estació de França, circula amb una demora aproximada de 35 minuts. Carai, 1.000 euros. Línia R3. A veure, a veure. No en la 4, eh? Atenció que arriba a la 4, eh? Que no sigui un animal de gran mira, eh?
El servei de la línia entre l'Hospitalet de Llobregat i la barriga quedarà modificat des del 7 d'octubre fins al mes de maig de 2025, línia R7. Mare meva. Amb motiu de les obres que DIF realitza amb un cada difurció, la circulació de la línia R7 quedarà interrompuda des del 2 de novembre fins al maig de 2026. S'estableix un servei alternatiu per carretera entre Cerdanyola del Vallès i Cerdanyola Universitat. A veure, a veure. Línia R8.
Excepcionalment, els trens no circulen per una incidència operativa. Va, va, va, fora! Això és que no serveix ni... Home, ja! Bueno, va, atònim, m'agrada molt. Són aquests cognoms que es lliguen amb una professió, no? És com si tot diguessis Jaume Micròfon. Exacte. De cognom, per exemple. Doncs, evidentment, la Pesta Porcina Africana està ocupant tots els titulars...
I hi ha un personatge, doctor en veterinària, que és el que s'encarrega de fer aquestes captures controlades dels senglars. Sí. Com es diu el senyor? Atenció. Carles Conejero! Oh, m'encanta! Vinga!
És molt xulo. Sí, sí, tornem dels guapos, aquest. Està bonic, eh? Està xulo, està xulo. Avui hem conegut, jo t'ho juro, Jaume, us ho juro a l'audiència, que quan heu vist pensava que era una nova sèrie d'animació infantil de TV3 o un còmic. Hem conegut El cacau i la negritud.
Qui són? En Cacau i la Negritud. Doncs en Cacau i la Negritud... No m'ho puc creure. Són un grup de gironins indignats perquè a la cavalcada de Reis de Girona hi haurà persones blanques pintades de negre.
Cacau i Negritud vellen pels interessos dels afrodescendents i consideren que pintar persones blanques de negre és ofensiu pels afrodescendents. M'encanta el nom, eh? Cacau i Negritud. Podria ser Banner i Flapi. Aquests són els ajudants de Ses Majestats dels Reis, que arriben el dia de 5 de gener i Ses Majestats dels Reis arriben i necessiten ajudants i, per tant, doncs...
Volen ajudar-nos de la raça afro... Que cauin... 80 persones, eh? 80, hòstia. És important, eh? És important, això. Va, Joan, més coses. Doncs ha seguit parlant també en Nadalenc perquè l'empresa Caganers.com, que també és un clàssic per aquestes èpoques, ja ha anunciat els nous Caganers per aquest 25. Ah, atenció. D'entrada, a mi, personalment, no sé què et semblarà a tu, em sorprèn l'absència de Rosalia.
Ah, no hi és? A no ser que ja l'haguessin tirat en alguna edició anterior. A mi no em sona tampoc. En qualsevol cas, els caganers que acaben de sortir del forn són Pau Coversí, Pedri i Rafinha del Barça, Sílvia Oriol, alcaldessa de Ripoll, cantants com Aitana...
i Joan Daussà, el papa lleó, que tors el teu amic, el papa estatunidenc. El papa que ningú se'n recorda com es diu. El Carla Garfel, que és aquell dissenyador de moda ja desaparegut, o Alex Márquez. No hi som tu i jo, eh?
No, sí que hi ha Calamardo i Patricio, protagonistes de Bob Esponja, que també hauríem de veure, doncs, en fi. Sí, l'han necessitat. I una línia més infantil per Mortadelo i Filamón, Zipi Zape o Miki i Mini. Clar, molt pensat, entenem amb els pares i les mares, perquè els nens d'avui, jo no sé si saben qui és Mortadelo i Filamón, Zipi Zape o... Anava a dir, jo dubto que els nens ho sàpiguen, eh?
Jo dubto que els nens ho sàpiguen. En fi, què més tenim? Doncs pugem a repassar les efemèrides musicals. 1965 sortia a la venda el primer LP dels Who? My Generation. People try to put us down Talking about my generation Just because we get around
Home, hi ha moltes cançons a la vida dels The Who, però aquesta jo crec que és una de les claus. Què més, Joan?
És un autèntic himne, eh? My Generation. I el 1976, el dia com avui, les autoritats locals del Londres estaven molt preocupades perquè volava sobre la ciutat un porc de color rosa de més de 12 metres d'alçada. Va posar molta preocupació, va acabar caient en una granja propera, espantant a les vaques, com et diuen les cròniques del moment. Què era aquest porc enorme?
doncs la portada que estàvem fent fotografies d'un dels LPs Animals de Pink Floyd Això sí que és pesta porcina, un port de 12 metres volant, eh? Com la pilota de Lewandowski Sí, que ha aterrat després de 12 hores a la platja dels Palomares Gravitant Sort que no va tocar el pal perquè si no surt de l'atmosfera Surt de l'atmosfera
Em recorda una mica el penal de Sergio Ramos una vegada amb el Madrid, amb una semifinal de la Champions, que aquella va aterrissar a Torrejón de Ardoz. Cristiano Ronaldo en una final contra el Chelsea, que també va... En fi...
Els penals s'ha de dir que fallen els que piquen. Fallen els que el tiren. El que està fora l'àrea allà mirant-s'ho de lluny, aquest no el pica. És el que es coneix com el fenomen Jukic. Sí, exacte. Bueno, va, més coses. 1982. Abba, el grup SWAG, llançava el que es considera com el seu darrer single oficial. Under attack. It's just like taking candy from the
És el seu darrer i no és dels més coneguts, eh? Per això és el darrer. Exacte. Què més, Joanet? 1984, tal dia com avui. Bob Goldhoff. Tornem. Bob Goldhoff i el Band Aid, la banda de l'ajuda, van llançar aquest single que es va convertir en un dels més venuts de l'any 84 per recaptar fons per acabar amb la gran fam que hi havia a la banya d'Àfrica, a Etiòpia.
Doncs a mi m'agrada molt, eh? Aquest Do Day Now It's Christmas. Do Day Now It's Christmas. M'agrada molt, sí senyor.
Cacau i Negritud, estan sortint per la tele, ara, el Cacau i Negritud. Ja va de sonora, de Cacau i Negritud. Alguns tipus de singles. El som3.cat barra baixa informatiu, sortirem millors persones barra la... La meva salut. Pesta porcina barra la meva salut. Així és com es diu TV3, ara. Què més, va, Joan? Mira, 3 de desembre de 1989. Ja ha plogut. Hi havia un partit de bàsquet. Sí. Real Madrid
Hòstia, un clàssic de la Lliga. Un partit que no es va jugar. Per què? Perquè a la M30 de Madrid perdia la vida Fernando Martín, eh? Un autèntic jugadoràs de bàsquet. Sí, senyor. Amb situació, doncs, molt complicada. El vestidor blanc va quedar absolutament tocat, com no podia ser d'una altra manera. A les hores previs del partit anava cap al Palacio de los Deportes. Ja...
M'han explicat gent que hi havia a dins en aquell moment la màxima tensió que es va viure. No hi havia mòbils.
la plantilla del Real Madrid ja estava dins el vestidor, sabien que hi havia hagut un accident a la M30, no sabien qui eren els involucrats, faltaven per arribar dues persones al vestidor, Quique Villalobos i Fernando Martín. L'Antonio Martín el germà estava allà, a més a més. Que en aquell moment no tenien bones relacions els dos germans,
es va obrir la porta al vestidor, va entrar Quique Villalobos i Antonio Martín, doncs, en fi, no direm que es va desmaiar gairebé del terrible dolor. Si recordeu, era un diumenge a la tarda, i us podem dir que si recordeu aquelles...
guerres esportives entre Fernando Martín i Audinorris. Audinorris i Fernando Martín. Audinorris del Futbol Club Barcelona. És que ja teniu una edat, com nosaltres. Unes imatges també d'Audinorris que s'havien donat trompades a la pista i un Audinorris absolutament trencat i plorant en la capella ardent de Fernando Martín. Sí, senyor.
Doncs vinga, va, Joan, més coses. 1991, el dia com avui, Guns and Roses, deien, doncs, això, el viu i deixa viure, Jaume. Doncs amb aquest Live and Let Die, tancarem el DeLorean. Live and Let Die, Guns and Roses, un dia com avui...
Aquest DeLorean aquest any està funcionant, però finet, finet. Va bé, va bé. Cada dia a poc ens passa un quart d'onze a repassar l'actualitat del local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que ho van ser un dia com avui, tot pujant al DeLorean.
Tenim els nens i nenes a punt. Estan d'uns nervis aquí fora, els de cinquè del PDe Sala. Home, tinc nervis gaire i tot. Jo també, eh? De seguida el rebrem. Joan, tenim alguna... Destacar que avui fa set anys que morien Núñez, eh? President del futbol de Barcelona, eh? Qui sí? Saps motiu de ser? Sí, sí, sí.
Personatge que va acabar sent entranyable, aquella història de tantes i tantes, motins de l'esperia, tants èxits, John Croy, etc. Els sandwichos, un biquini i un Coca-Cola. Van fer uns sandwichos. Aquella trucada fent-se passar per la portera o pel jardiner, no? El senyor Rostà, el senyor Rostà.
Ai, senyor! Vim i deixa viure, ja ho diu Gans en Roses. I nosaltres us expliquem tot el que passa a Vilassar de Mar i al Maresme a la una a la migdia, a tres i a la cinc de la tarda, Joan. Doncs mira, començarem felicitant tres esportistes de Vilassar de Mar, una balla, Leila Wahabi.
I en Pau Paniti, que ahir van tenir grans actuacions. Les dues futbolistes, campiona de la Nations League, derrotant a la Mannschaft d'Alemanya per 3 gols a 0. I en Pau Paniti, porter d'enbol del fracking Granollers, aconseguint el passe a la Main Road, la fase final de la Lliga Europea d'enbol. A més, amb una setmana complicada per l'amica Pau, que va perdre la seva àvia, la Lídia Porteller.
Joan Escofet, escoltaré tentament a l'1 al migdia 3, 5 i 7 de la tarda i demà a un quart d'11 torne a saludar. Recordem que la vida a vegades pot ser meravellosa. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Segueix-nos a les xarxes Facebook, Twitter i Instagram. El telèfon em va molt lent. Crec que arriba l'hora de comprar-ne un de nou. I si proves de reparar-lo? O comprar-ne un de recondicionat? Davant la situació global d'emergència climàtica, és important adoptar hàbits de consum més responsables per tal de reduir la petjada ecològica.
Valorar si realment necessitem comprar un producte, consumir productes i serveis de proximitat o practicar l'economia circular, reparant les coses que es fan malbé i donant una segona vida a aquelles que ja no ens fan servei, són només alguns dels exemples que poden marcar la diferència. Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putelles. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Llegir per viure, per aprendre, per desconnectar.
Llegir per plaer La lectura és per a tothom i ens acompanya al llarg de tota la vida. Envoltem-nos de llibres i viurem millor. Sigui quin sigui el teu pla, la lectura sempre és una bona idea.
Llegi, al centre dels teus plans. Pla nacional del llibre i la lectura. Uns t'explicaran la fira del formatge de la seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM.
Doncs, vinga, encedem la segona mitja hora de la nostra edició, el Parlam de Tot en directe, i ara mateix és moment de rebre, ens fa molta il·lusió, ho hem explicat al principi del programa, de rebre una representació de l'alumnat, perquè tothom no hi cabia, evidentment, de l'escola Pérez Sala, concretament de les classes de cinquè, cinquè A i cinquè B. Per què? Doncs perquè crec que dimecres que ve, dia 10, tenen preparada una campanya de donació de sang, perquè volen ser molt solidaris i solidàries.
Quim, bon dia, bona hora. Hola.
La sang. No, espera, espera, no arrenquis encara, només t'estic dient bon dia. Acosta't, acosta't al micro, Quim. Bon dia, com estàs? Bé. Bé? Tu ja arrencaves amb la sang, eh? Unes ganes de parlar que tenen. Edurne, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. Tot bé? Sí. Vinga, nerviosos una miqueta o no? Sí. No cal, no cal que us posin nerviosos. Tristan, bon dia. Bon dia. Què tal? Bé. També fas cara d'estar una mica nerviós? Sí. No cal que et posis nerviós, no, no cal.
I la Sofia, bon dia. Bon dia. Com estàs? Molt bé. També? Tu no estàs gaire nerviosa? No, molt. Molt? Sí. Però per què, això? No sé. Doncs escolteu, és moment de parlar d'aquesta campanya de donació de sang amb l'alumnat del Pere Sala. Som-hi. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
A veure, Quim, ara sí, explica'm, a veure, la sang, què passa amb la sang? La sang és un teixit líquid de color vermell que circula per dins del nostre cos. Ens ajuda a viure i fer que tot funcioni bé. Hosti, ets una màquina, tu ho saps tot, això, no? O sigui, has vingut preparat a casa a explicar-me què és la sang, no?
Molt bé, i escolta, abans d'entrar en matèria així tècnica, qui m'explica com comença aquesta campanya de donació de sang? Què us van dir? Al principi de curs? Ja fa temps? Què us van dir? A veure, Edurne. A mi? Bé, o tu, o qui sigui. T'he vist molt animada aquí parlar, doncs explica'm. Va, com va començar tot plegat? Tu també? La Sofia. Qui vulgui, que m'expliqui com va començar tot plegat. Quina matèria, quina assignatura ho feu, això? A TG. A TG? Què és TG? Els que tenim una edat ja no sé en què és el TG.
És una assignatura que fem un projecte de Pindakind, doncs ho practiquem. Molt bé. Escolta, i com va anar això de la sang? Expliqueu-ho. Un dia va venir algun mestre de classe, alguna mestra, i va dir, escolta, farem una campanya de noció de sang. És així o no?
No. Ens va explicar la Laura o la Sílvia que començaríem fent un tema que seria la donació de sang
I primer hem d'explicar tot i vam començar per saber què era la sang, els components... Molt bé, escolteu, no és un examen, eh? Però quins són els components de la sang, qui m'ho diu? Bueno, un Quim, clar, si s'ha de demòria...
Els glòbuls vermells són els encarregats de transportar l'oxigen a totes les parts del cos, com els músculs i els òrgans. Els glòbuls blancs són els encarregats de protegir-nos dels microbis, malalties o virus, etc. I no s'ho llegeix, eh? Jo soc testemòria que no s'ho llegeix. O sigui, tu saps de memòria, que vas estudiar ahir.
Bueno, no, però... Que t'agrada, tu, això? Sí. Sí, t'agrada? Bueno, escolta, en Tristan també volia dir alguna cosa. Què volies dir, Tristan? Eh, no, el que... Ah, bueno, doncs ja explica'm més coses. Què hem de saber més de la sang? Eh... És que això no... Bueno, explica'm, tot això es fa a través del banc de sang, crec, oi? Sí. A veure, què és el banc de sang? M'ho pots explicar o no?
Ah, l'Edurne. S'ho porten tot aquí preparat, això. A veure, Edurne. El Banc de Sang i Teixits és una institució que s'encarrega de recollir tota la sang que donen les persones donants. Després la porten a un laboratori i la revisen i l'analitzen per assegurar-se que tot estigui bé. I després d'això ho guarden i ho reparteixen entre els hospitals que ho necessiten.
Molt bé. I les persones que necessiten sang per operacions, per accidents, etcètera, no? Sí. Aleshores, qui pot donar sang? Tristan, qui pot donar sang? Pot donar sang les persones que tinguin més de 18 anys i menys de 70, que pesin més de 50 quilos, que estigui bé de salut, que no tinguin ninguna malaltia o que hagi tingut fa poc,
que no tingui tatuatges recents, i si ha anat a algun país fora del continent europeu, té que esperar quatre mesos per donar sang. I si es tenen dubtes, es pot donar, i ells ja trien si es pot donar o no. Llavors, que no ho sé, vés-hi, i si no pots, doncs ja t'ho dirà. Escolta, per què és important donar sang?
Perquè donar sang pot salvar vides, perquè la sang no es pot fabricar en cap laboratori, perquè cada dia a Catalunya moltes persones la necessiten i una sola donació pot ajudar fins a tres persones.
Mira que fabriquem coses, eh? I algunes vegades, en algunes coses, tonteries, eh? I la sang encara no es pot fabricar, és curiós, això, eh? Ja. Us han vingut a explicar això del banc de sang i teixit? Han vingut a l'escola o no? Sí, sí. I no els hi vau preguntar, escolta, què espereu? A veure quin científic inventi sang, no? Que es pugui fabricar. Mira que fabriquem tonteries, eh? Fabriquem coses molt xules, també, però a vegades dius, això per què serveix? Per fabriquem sang, no? No.
No. Bueno, escolta, i després de donar sang, perquè això què? Què hem de fer? Anem a donar sang i després què hem de fer? Hi ha vida normal o com ho fem? Després de donar sang és que hi haurà molta aigua, menjar alguna cosa dolça o salat, descansar una mica, si estàs marejat, estàs una mica més a la camilla i no fer esport exigent tot 24 hores. A més, quan el sang sempre et dona una pasteta o alguna cosa, no? Estàs allà estirat, eh que sí? Sí.
Vosaltres no em podeu donar, oi? No, però vosaltres sou els que heu d'animar a la gent que hi vagi, eh? Sí, sí. Quants donants estaríem contents que hi anessin, per exemple, em diguéssiu? Va, quanta gent... 50, 60? Estaríem firmant? Hòstia, és molta gent, eh, 50, 60? Sí, sí. Però estaríeu contentes, no? Sí, 50, 60. Firmem... Vilassada Mar, necessitem donants... A veure, ja em direu el dia i l'hora, eh? 60 donants...
Sí? Deixem-ho amb 60. Després, que vosaltres heu fet la feina de trucar a la ràdio, de tot això, després heu de fer el mateix, trucar i dir, escolteu, que n'hem tingut 89. Sí o no? Ho fareu? Sí. Us estan escoltant els de classe o no? Sí, segurament. Segur, segur. Que tothom faci la memòria, a les classes de 5A i 5B, que, sobretot, ens expliquin quants donants venen al dia 10, oi?
Sí. Vinga, va. Qui m'explica els grups sanguinis? Jo. Edurn, a veure.
En qui havia estat nerviós que fa estona que no parla? Però bé, ara parlarem, eh? Va, grups sanguinis, eh, Durni? Doncs hi ha quatre grups sanguinis diferents. A veure. El A, el B, el AB i el 0. I després hi ha el negatiu i el positiu. Sí. Després hi ha el factor RH, que pot ser positiu i negatiu. Sí. I després hi ha la sang universal, que és 0 negatiu. I es diu sang universal perquè pot donar a tots els grups sanguinis, però només ell pot rebre del seu propi.
Sí, són els més solidaris, no? Que poden donar tothom, però no es poden rebre de la seva, no? Sí, de fet el meu pare és... Sí o no? Sí. I si troba amb això? Jo espero que no, però ha necessitat sang mai, perquè, hòstia, és difícil o no? No.
Mai ha necessitat. Ell pot donar a tothom, però només pot rebre la seva... Els solidaris, ja els hi dic jo, els solidaris. Nosaltres aquí tenim una frase, sempre que parlem de campanya de donació de sang, que és donen una mica perquè en fa falta molta. Donen una mica perquè en fa falta molta. Hospitals, operacions, accidents... Ara venen festes de Nadal, venen molts desplaçaments a les carreteres, això vol dir que, per número i estadística, poden pujar els accidents de trànsit i, per tant, es necessiten moltes persones donants de sang, eh?
Què més m'heu d'explicar? Quim, què més m'has d'explicar? Perquè estàs amb una cara d'avui parlar. Què m'expliques? Ara t'explicaré la vacuna anti-D, que la vacuna anti-D és una vacuna... Espera, espera, la vacuna anti-D. Què és la vacuna anti-D? La vacuna anti-D és una vacuna que li posen algunes mares embarassades amb un nadó que elles tenen el signe negatiu i el seu nadó positiu i serveix per evitar que el seu cos fabriqui defenses
defenses contra la sang del nadó i protegeixen verosos futurs i evita problemes de salut del nadó. Hòstia, Déu-n'hi-do. És a dir, que el grup de la mare no és el mateix grup que el del nadó i llavors la vacuna anti-D fa que es queren aquestes defenses. Per entendre'ns una mica, no? I entens més tu que jo, això no ho havia sentit mai jo, eh? Ho heu tornat uns especialistes de la sang o no?
La Sílvia. Sí, la... La Sílvia, què, del banc de sang? Sí. La Sílvia Delgado. Sí. Sí, sempre és la... Jo sempre dic que és la mare de tota la sang, eh? Va, què més hem de saber? Què més m'expliqueu? Jo? Bueno, què vulgueu?
Doncs la nostra campanya de donar sang... A veure, important, eh? La nostra campanya de donar sang és el dia en el cas 10 de desembre del 25, de 16 a 20 del vespre, a l'Escola de Pere Sala. I les persones que vulguin donar sang han de portar el DNI o el llibre de família.
És a dir, DNI, llibre de família, i anar al Pere Sala de Vilassar de Mar, i a... Hola, vinc a donar sang, eh? On te ho fareu, això, al gimnàs? No, a la biblioteca, allà, a la biblioteca de tota la vida, no?
Els que vam anar al Pere Sal, almenys allò era la biblioteca, ara no sé si segueix sent la biblioteca, eh? Doncs allà farem una campanya de donació de sang. Famílies, i no famílies, és a dir, si algú s'anima, sí o no, pot venir, no? Sí. A les 4, eh? De 4 a 8. I un cop haguem fet les donacions, què és el que heu de fer?
Trucar a la ràdio i explicar-nos quantes donacions, sí o no? Sí. Bé, però amb tot això, aquesta gent ha fet tot el procediment, és a dir, han anat a classe, els han explicat el que és una campanya de donació de sang, què és la sang, i ells mateixos s'han encarregat de fer tota la promoció. I entre la promoció m'han dit que hi ha dos jingles, oi que sí? Sí, sí. Sí? Sí. Ui, que us poseu nerviosos. Com ha sigut això del jingles?
Escoltem un d'ells i després escoltem l'altre. D'acord? Vinga, Jordi, fot-li.
Cinquea? Sí. Sí, no? Escolta, com vau fer això tan xulo? Ho expliques tu o ho explico jo? Expliqueu tots dos. No, primer tots vam dibuixar un eslògan que és una frase com per la campanya de donació de sang. I quina frase és?
La teva sang, la seva esperança. Hòstia, que xula, no? La teva sang, la seva esperança. Hòstia, me l'apunto, espera. La teva sang, la seva esperança. I què més? I què més vau fer? Jo? Vale. I la professora, la mestra de música, la Mabel, ens va dir que teníem que fer un jingle, una cançó, per promocionar la nostra campanya de donació de sang. I amb una aplicació la vam fer i després li vam ficar lletra. Molt bé. I la podíeu cantar ara, o no?
És que no me la sé. No me la sé. La frase és la teva sang, la teva esperança. La podem tornar a posar, Jordi? Ara que sabem quina és la frase. La teva sang la té esperança.
La teva segles és la teva esperança, és el que diu, eh? Això sí, això és el que tu saps. Bueno, i què? I vau tenir... Què vau triar? La millor frase o no? Sí, la que vam posar els eslògans a la classe i teníem que votar...
Va haver-hi molta diferència? Vau tenir clar que era aquesta la frase o no? Bueno, entre una altra que era poc per tu serà molt per algú. Oh, que xula, també. Que la va fer una companya però va guanyar aquella. És el que té el treball cooperatiu, això. Democràcia, no? A veure, molt bé. Bueno, digues. Bueno, també tenim un logotip. Sí o no? Sí, sí. Ho ha currat molt, això, eh? Sí o no? I el logo com és? Sí.
És com una goteta de sang, que és un superheroi. Ah, molt bé, no? També hi ha hagut molta... Clar, una frase... Mira, però dibuixar s'ha d'animar per fer-ho, això. En vam haver-hi hagut molts o no? Bé, és que ho vam fer tota la classe i després vam fer votacions, també. Ah, molt bé, molt bé. Això 5A i 5B. Podem escoltar la falca de 5B, Jordi? Va, va.
Dona sang i fes somriure algú, oi, és la frase? Sí. Sí o no? Xula, no? També, també me l'apunto. Dona sang i fes somriure algú. D'on va sortir aquesta frase? Doncs vam fer el mateix que ells i, bueno, vam fer votacions i va sortir l'eslògan d'una nena que es deia Maria.
Sí, no? Hi havia una altra opció, també, o aquesta vau tenir clar, que era aquesta? Bueno... Què? Ho teniu clar? Sí. Sí o no? Escolteu, dona sang i fes somriure algú. M'agrada molt bé aquesta frase. I el vostre logo com és? És com una gota...
I com dos likes, així. Dos likes, aquelles mans així al aire, no? Dos likes, sí? Dos m'agrades, sí? És així, molt bé, no? Escolteu-vos, esteu contents d'haver fet aquesta feina o no? Molt, sí. Molt, molt. Massa. Massa, què vol dir massa? Qui ha dit massa? Jo. Massa, per què, Quim? No sé, m'ha agradat.
Però massa no, ja n'heu après això o no? Està bé, eh? I ara què fareu quan acabeu de la campanya de donació de sang, què? No sé. Fareu un altre projecte o ja està? No, segurament un altre. Ah, sí? Sabeu què fareu o no? Crec que no. Encara no ho saben, eh? No. Crec que... Crec que algú dels romans. Algú dels romans? Ah, molt bé.
Algo sap. Algo sap. Algo sap. Bueno. Escolteu, i quan aneu a casa, què els expliqueu a casa? Escolta, aneu a donar sang. Què us diuen? Que vale. Que vale. Que ja vindrem, no? Sí, perquè la meva mare té quatre fills i sempre ha anat a totes les donacions de sang, de cinquè. Ah, que té quatre fills. O sigui, que deman passen per cinquè, sí? Sí, i em falta encara una nena petita que està... O sigui, em queda una altra campanya. És que no és sang, no? Sí.
Bueno, molt bé. Hi ha molta diferència d'edat entre els germans? Perquè ha de descansar una mica abans. Entre la gran i la petita sí, perquè la gran està a quart d'ESO i la petita està a primera primària. No sé si hi va al Pere Ribot, però també hi ha campanya de donació de sang? Sí. Sí, també hi va, no? Va de campanya en campanya. Estava molt bé, estava molt bé. Vosaltres també heu convençut la família perquè vinguin o no?
Sí. Sí o no? Home, en Quim, per favor, com no hi vagi la família, tenim un problema, sí o no? Escolta, tu què vols ser com siguis, gran Quim? Bueno, no ho sé, però m'agradaria ser inventor. Inventor. A veure si inventes la sang. Jo no. Jo et veig com a política, tu, eh, Quim? No t'has plantejat mai, això? Li pega, li pega.
Sí, perquè parles molt ràpid i t'eixis molt convençut i series un bon polític, no? No t'has plantejat mai ser alcalde, per exemple, o president? No. No t'agrada això, eh? No. No, bueno. Ets bona estudiant o no per això? Sí. Si sos aptut de memòria, el tio. I tu, Edurne, què vols ser? Jo vull ser professora d'educació espacial. Ah, molt bé. Saps que avui és el dia... No, avui no. Sí, avui és el dia de...
de les persones amb discapacitat, que ho som tots, bàsicament. Això m'ho va dir un dia una vegada, estava entrevistant un noi, i em va dir que tu també ets discapacitat. I em va dir que sí, que no portes ulleres. Doncs tothom tenim un punt de discapacitat. Jo porto ulleres, però ara no les porto. És que tots tenim un punt, ja t'ho dic. Aleshores, tu, i per què això? Una companya, que ja no està a l'escola, quan va vindre a segon, ella em va fer com...
Molta gent em diu que tinc una connexió molt forta amb aquelles persones. Mira que bé. I aquesta companya, Valentina, que es diu, em va ajudar molt a saber que jo puc, d'una forma o altra, ajudar aquestes persones.
Que bonic, no? Sí. Avui hi ha un acte a la biblioteca, a partir d'un quart de set, amb la PAC, l'Associació de Persones amb Altres Capacitats. Presenten un llibre, entre altres, presenten el que vindrà a ser una mica el decàleg institucional de cara a les persones amb discapacitat, la xarxa, i després presenten un llibre de la Carla Gràcia, que és una escritora que ha escrit molts llibres, però l'últim és Perfectament Imperfect i parla de la vida del seu fill,
que té un espectre autista i el que li ha canviat la vida amb ella. I una miqueta al dia a dia. És molt interessant. A partir d'un quart de set a la Biblioteca Municipal. I tu, Tristan, què vols ser?
Bones notes, m'imagino, també, Edurne, no? Tots teniu les notes. Sí. No sé... No ho tens clar? Bueno, abogat, igual. Abogat? Hola. No, no està malament, un advocat, no? Sempre es necessiten els advocats, sí o no? Sí. Per què? Algun motiu en especial? Tens algú a la família que ho sigui o no? Sí, la meva tieta. La teva tieta és advocada, no? I has dit, espera'm, espera'm que vingui jo, també. Sí o no? Això de les lleis, t'agrada això de les lleis i tot o no? Sí, m'agrada...
Defendre la gent. Clar, a vegades tens que defensar i a vegades tens que acusar, eh, també. Sí. També t'agrada, no? A vegades sí. Els avogats és el que fan, és a dir, a vegades et toca defensar i a vegades et toca acusar. I tu, Sofia? Jo vull ser professora. Professora. De primària, de secundària? De primària. Sí? Segur? Sí.
Sí, eh? S'ho passen bé les professors i els professors a la vostra classe o han de... Perquè aquí us porteu molt bé, però la classe és una altra cosa. Ara que estem aquí en confiança, us porteu bé, no? Ara, us portem bé, però algunes vegades... Enteneu, no, que s'enfadin a vegades o no? Sí o no? Sí. Que sou molt guerreros. No tots. Bueno, no tots. Però quan us ajunteu sou un tot, eh? Sí, sí. Quim, diguem la veritat. Bueno, lo que ha dit la durna.
Què? No tots. No tots, però a vegades si ens ajuntem sí. Sou una mica perillosos, no? Bueno. Escolteu, s'acosta a Nadal. Ja s'acosta a Nadal. Què demaneu a Nadal? Va, que queden dos minuts per entrar a l'informatiu. Què demaneu? Jo demanaré una bicicleta. Ah, mira, els Reis. Sí. És una bicicleta, els Reis, molt bé. Un videojoc. Un videojoc. I un joc de taula. I un joc de taula. Ja seguem el nom del joc de taula o no? No. No, i del videojoc?
Sí, que el saps, sí. Més o menys. De què va? És el Mario Party Jamborí. Ah, bueno, no és de guerra ni res. No. No, home, no, home. I tu, Edurne, què? Doncs ara que m'ho dius no ho tinc clar. No ho tens clar? No. Però alguna cosa... Perquè és que no soc molt de demanar, o sigui, dels meus quatre germans soc la que menys demana. La que menys demana. Sí, perquè, bueno, no m'agrada. I la que més ho deu mereixer, sí o no? Sí. Sí o no? Molt bé. Que solidària, eh, la Edurne, sí o no?
És així? Molt bé, molt bé, m'agrada molt. Tristan, tu què demanàs? M'envien un WhatsApp que diuen... Són uns tresors aquests nens, el whatsapp del programa, són uns tresors. Jo us ho transmeto perquè és el que em diuen. Un escalèstric. Un escalèstric, encara es fa l'escalèstric, eh? Què és això? Home, aquelles pistes amb els cotxes que corren. Què és un escalèstric, això? Que els que tenim una edat, això ens fa mal, eh? I la Sofia què diu?
També una bicicleta i una càmera que fa fotos, tipus que... La Polaroid, no? Aquella que surt la foto? Sí. Ah, amiga, aquesta xula, eh? Doncs escolteu, aquí Medurnetristant, Sofia, moltíssimes gràcies. A la Laura i a la Laia també que us han acompanyat i a tota la feina que feu. Què heu de fer quan sapigueu el número de donants?
Anar a trucar i dir-te quants persones han anat a la donació de Sant. Vilassada Mar, no falleu, eh? Dia 10, dimecres que ve, de 4 a la tarda avui del vespre al Pere Sal. Us heu passat bé? Ara us han passat els nervis, no? Ara us quedaríeu, oi? No pot ser, ara heu d'anar cap a classe. Gràcies, que vagi molt bé. Són les 11, temps de notícies. Tornem de seguida, som-hi.
Les notícies de les 11. Nou contacte amb la informació. Des del dilluns 15 fins al dijous 18 de desembre es realitzarà la matriculació del segon trimestre del curs de graduat en educació secundària a l'Escola de Formació de Persones Adultes als Ametllers.
Des de l'escola han explicat que si no tens el graduat d'educació secundària i t'has quedat a quart d'ESO o tens l'EGB, ara és justament el moment, ja que el sistema modular és molt pràctic. Cal recordar que, en el cas de l'alumnat que ha fet cursos d'ESO, cal que portin les notes de l'institut a l'hora de formalitzar la matriculació.
L'horari en què realitzaran la matriculació serà de 4 de la tarda a 8 del vespre, insistim, del 15 al 18 de desembre. L'escola d'adults als Ametgers està situada al carrer Manuel de Falla 1 i el seu telèfon de contacte és el 937593694.
La Generalitat de Catalunya pagarà la nòmina de gener als endarreriments per la puja de salari de 2025 dels empleats públics, que aquest dimarts ha aprovat el Consell de Ministres. En concret, abonarà de cop l'increment del 2,5% que correspon a aquest any. En el cas dels funcionaris de l'Estat, la paga serà abans, aquest mateix desembre. A més, tal com s'ha pactat amb els sindicats, el 2026 els salaris públics pujaran un 1,5%.
La Generalitat aplicarà l'increment a la nòmina de febrer amb efectes retroactius a principis d'any, mentre que la nòmina dels funcionaris de l'Estat ja s'actualitzarà al gener. El decalatge entre les administracions a l'hora d'aplicar aquest increment s'explica segons fons de la Generalitat, perquè encara s'han de publicar les taules retributives i un cop es faci podrà iniciar el procediment.
Els nous mestres i professors que accedeixin a una plaça interina hauran d'acreditar obligatòriament el nivell C2 de català. Es tracta d'un requisit previst al decret de règim lingüístic, suspès per unes mesures cautelars del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ara s'han aixecat.
Segons el decret, que ara es reactiva, l'obligatorietat havia d'entrar en vigor pels docents a partir de 2025-2026 i de moment només afecta els que entrin en la borsa de treball. En canvi, els que accedeixin a una plaça a través d'oposicions no es veuran afectats, ja que l'entrada en vigor és posterior a la convocatòria dels exàmens. I de moment tampoc ho hauran d'acreditar els mestres i professors que estan en actiu.
El Departament d'Educació diu que aplicarà la norma, però no es pot aconseguir el calendari, ja que el mateix decret diu que la decisió depèn de si així ho determina el departament competent. En aquest sentit, la consellera Esther Niuvó ha encarregat un estudi d'impacte per determinar la capacitat d'adaptació del sistema a aquesta aplicació si no es fa de manera gradual. A partir del curs següent, 2027-2028...
El C2 de català també serà requisit obligatori per mestres i professors que optin a una promoció com en llocs de direcció de centre o inspectors d'educació o vulguin canviar de lloc o de plaça.
La selecció espanyola femenina de futbol s'ha proclamat campiona de la Lliga de les Nacions de Futbol en derrota Alemanya per 3 a 0 en un equip titular on hi havia 8 jugadores del Barça i davant de 55.000 espectadors al Metropolitano. Les espanyoles van estar molt superiors. Recordem que Clàudia Vina, la millor del partit, i Vicky López han estat les golejadores d'aquest partit.
A les 12 del migdia tindrem un nou contacte amb la informació i a la una de la tarda la crònica amb Joan Escofet amb totes les notícies de Vilassa de Mar i el Maresme.
Llibres, cinema, música i molt més. Gaudiràs de documentals, premsa, revistes i còmics. I des d'on vulguis. Vols saber com gaudir-ne? Amb Bibliodigital descobriràs tot un món de continguts. T'hi apuntes? Baixa't Bibliodigital. Disponible a App Store i Google Play.
El veï del cinquè ja està tornant a cridar la seva dona. Erradicar la violència masclista és un deure de tota la societat. Totes les persones tenen a la seva disposició els següents serveis públics. Punt Ciat. Proporcionen informació i acompanyament a les dones en matèries com salut, treball o habitatge. Telèfon o correu electrònic 900-900-120. Servei confidencial i gratuït de suport i assessorament davant qualsevol violència masclista. Punt CIE.
Faciliten el procés de recuperació i reparació de les dones supervivents de violències masclistes i dels fills o filles. 012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
La Laura i el Miquel s'estan separant i no es posen d'acord en la custodia dels nens. La mediació permet gestionar els conflictes amb l'ajuda d'un professional a través del diàleg i resoldre'ls de forma constructiva. Ningú hi perd, tots hi guanyen. Qualsevol persona o entitat interessada pot trobar solucions ràpides als seus problemes mitjançant el diàleg i la construcció d'acords justos i equitatius.
Sabies que al segle XVIII el Vaticà va enviar unes relíquies de Sant Joan Baptista per ser venerades a l'església parroquial de Sant Joan, però que foren intervingudes i amagades i que no arribaran a vilassar de mar fins a finals del segle XX? Històries de mar i de dalt. El pots escoltar els dimecres de 8 a 9 de la nit i també els dijous i dissabtes de 9 a 10 del matí. A Històries de mar i de dalt intentarem atendre les vostres preguntes o inquietuds relatives al nostre passat.
Què passa?
Quan sortíem del bar amb l'Àlex i el Pau, un grup els ha començat a dir de tot perquè s'han fet un petó. Les persones LGBTI Plus i les seves famílies tenen a la seva disposició la xarxa SAI, un servei integral que compta amb més de 112 punts d'informació i acompanyament distribuïts pel territori. En cas de patir qualsevol tipus de discriminació o agressió o ser-ne testimoni, adreceu-vos a la xarxa SAI. També podeu trucar al 112 o presentar una denúncia als Mossos d'Esquadra. Estimar i ser com vulguis és un dret humà i garantir-ho és responsabilitat de tothom.
El 98.1 de la FM Vilassar Radio. Segueix-nos a les xarxes.
11 i 7 minuts del matí de dimecres, com des de fa molts anys, tants anys com fa. El parlant de tot està en funcionament. 18 temporades. Saludem a aquesta hora i, com sempre, movim per l'entreteniment a Paquita Bruixa. Paquita, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Com estàs? Avui no fa tant de fred. No, home, no. Si a Vilassar s'estiu cada dia. A Vilassar s'estiu cada dia. Jo me'n vaig a la muntanya alinar avui. A la muntanya te'n vas? A la muntanya te'n vas?
Sí, a dinar. Jo estic a la muntanya, però... Que agafes l'escombra i te'n vas a dinar? Això mateix, sí. Escombra, engega el motor, engràça-la bé abans, eh? Tot. Perquè vas a fer un pícnic d'aquells de tota la vida? Això és. Molt bé, doncs escolta, que vagi molt bé. Paquita, un autèntic like que estiguis amb nosaltres com cada dimecres. Recordem que qualsevol consulta que li vau fer podeu marcar al 93 al seu telèfon directe. 93... 395... 395...
41. 05. 05, el telèfon directe de Paquita Bruixa. Doncs fantàstic, Paquita, com sempre somiarem, farem el ritual, entrarem a l'arbolari de la Paquita i acabarem amb els 12 signes del Zodiac. Paquita, hi ha una senyora de Vilassar que s'ha posat en contacte amb nosaltres que diu que ha somiat amb tauletes de xocolata.
Bueno, el talent de xocolata és bon, però no sé si somiar-ho és bo o no. Molt bo. Ah, mira. És, no, grans fortunes, però són petits èxits. Els èxits poden ser iguals, en l'amor, com a econòmics, com de judicis... Carai! És molt bo, sempre i quan el xocolata estigui bé. Ara, si el xocolata està ranci o així, ja la cosa canvia. No, és llet, és el xocolata. Perquè aquesta senyora l'ha somiat...
Ha somiat maco, no? Sí, sí, sí, ha somiat... Doncs així, ja està. Ja ho tenim a reclar. Perfecte, Paquita. Doncs va, anem a fer el ritual, sí? I anem a fer un ritual, atenció, avui, de l'amor, per allò, cridar l'amor, aquells que ho vulguin, eh?
Sí, mira, necessitarem un espelma de color rosa. Mira, clar, l'amor s'hi posa. Esclar. Un paper, una cartolina o un foli. Sí. De color negre. I un altre de color rosa. Vinga. I 5 en pal·libles. Carai, que anem a fer manualitats aquí? Sí. Què et sembla? Molt bé, molt bé. Encendrem l'espelma primer de tot i s'ha de posar
Això sí és per als que tenen molt mala sort en l'amor. És que hi ha gent que, la veritat, no ens surt bé l'amor, eh? Jo també ho dic.
Doncs posem èxit, jo, escrivim amb la punteta d'un ganivet o d'un escuradent, el que vulgueu, de baix a dalt. Èxit, jo, donar una volteta i tornar-ho a posar dues vegades a la mateixa espelma. Sempre començant des de baix, des de baix, amunt, ja està. Agafem i la engeguem, engeguem l'espelma. Abans d'això haurem de fer unes...
uns cors amb la cartolina que tenim. Amb la negra... Bueno, primer fem la rosa, va. Amb la cartolina rosa, uns cors que siguin bastant grossets, no petitets, eh? I amb la negra, més petits, cinc, es fan cinc. Quan... Bueno, l'espelma ja està engegada, va bé, la mirem... Llavors, posem la negra...
A sobre de la rosa. I l'emboliquem. O sigui, que la negra queda dintre del cor rosa. I perquè no es mogui, la clavem amb un... Imperdible. Amb la imperdible. Això s'ho fem amb el potes 5. I tenim que dir un ritual... Eh, no ho he d'estar, un ritual...
És que jo aquí estic, que no vegis. Està, que no vegis la Paqueta, clar. Aquí. Va, ja l'has trobat. Poderosa reina de l'amor...
fes una mirada cap a mi i que el meu cor mai més pateixi. És molt senzill, eh? Bueno, molt senzill, molt senzill. A veure, has de fer manualitats, eh? L'he traduït perquè és que no queden macos els rituals traduïts. Per això m'agrada més dir-los en castellà. A veure, és fàcil l'oració, però de fer-lo tan fàcil no és avui, eh?
No, però si és fàcil, clar. Clar, clar, fàcilíssim. Llavors, doncs, quan ja estigui acabada l'espelma, l'agafarem... Ai, perdó, que m'he ofegat. No, no t'ofeguis, no. Ho agafarem tot, ho embolicarem, bueno, no ho embolicarem, i ho enterrarem. Vinga. Mira.
No sé, un moment, perdó, però és que he de beure aigua. Home, clar, tu beus aigua i sobretot respira, eh, Paquita. 12 minuts i mig per damunt de les 11. Amb Paquita Bruixa estem fent el ritual, hem fet el somni i de seguida entrem a l'arbolari. Has begut aigua, Paquita? Encara no. Aquí estic, ja estic aquí. Has begut aigua, eh? Molt bé. Doncs vinga, Paquita. O al terreny, amb un test...
O vosaltres vulgueu. És orgànic, només quedaran les agulles en partibles, però no passa res.
Ja està. Molt bé, ja el tenim fet. Ja ho tenim fet. Doncs, moment d'entrar a l'arbolari de la Paquita. Sempre diem que l'arbolari complementa una recepta, doncs, sanitària. En aquest cas, mai substitueix una recepta, sinó que la complementa. I avui, ara que ve el temps bastant, diuen de la caiguda de cabell, l'arbolari servirà per posar remei a la caiguda de cabell. A veure, Paquita, què hem de fer servir? Sí.
Doncs molt poqueta cosa. Ah, carai. Tres grapadets d'ortigues. D'ortigues? Sí. Carai. D'ortigues serveix per moltes coses, eh? Sí, entre altres perquè... Entre altres perquè et foti una urticària serveix, també. Bueno, si està tallada, no. No, si està tallada. Però, clar, l'has de tallar. Bueno, amb unes tijores, clar, les talles... Clar. I...
I ja està, ho arreglem. Molt bé, doncs vinga, va. I al cap d'una estoneta les agafes. I què fem amb les ortigues? Les posem dintre del pot de la batidora. I a parts iguals, les ortigues, tres graparets, pum, pum, així més o menys, ho barregem amb rúcula. Carai!
no passa res i a més a més no s'ha de veure que és per posar-t'ho en el cap i aigua perquè si no no anirem bé 200 mil·líndres un gotet d'aigua i ja està ho fem bum bum bum bum quan ja estigui tot ben trituradet ho colem i ho posem dintre d'un potet de vidre i per la nit fa molt bon olor no cal ni escalfar-ho això
No, no, no, tal qual. S'agafa i es guarda dintre d'un pot, per la nit o mitja tarda, perquè sempre és millor cap a quan ens anem a dormir. Agafem una cullerada sopera i ens la freguem, ens la freguem pel cabell, no fa cap mal olor.
I ja està, ja ho tenim fet i a l'endemà ens l'entrem al cap i ja està, solucionat. Ja no cal ni anar a Turquia, ja no cal anar a Turquia a replantar. A replantar res. Agafes una mica d'ortigues amb una mica de rúcula i apa, a fregar el cap i veuràs quines malenes de lleó tindràs en 10 dies.
Sí. Però bé, ja està, Jaume. Ja tenim quasi de la feina feta. Doncs, escolta, avui que anem aviat, no ha passat res d'aquestes coses que a mi no m'agraden i a tu tant t'agrada explicar? No. No. L'última vegada vam fer... No fa molt, eh? Vam fer espiritisme, però... No estàvem la gent inspirada. No sé què ens passava a tots. Tots estàvem així una mica corcadets. Tots? Que éreu molts, tots? No, érem cinc. Ah, bueno...
però estem així una mica curcadets i no, no, no. Una mica curcadets. Alhora més jo farem espiritisme en el teu poble, no et dic amb qui, però sí. Al meu poble mi deu fer espiritisme?
Sí, del teu poble. Vale, vale, vale. No, no, escolta, jo... Feu, feu, jo... Ja us deixo, eh? A mi no cal que em queda això. Ja saps que a mi aquestes coses no m'agraden, eh? Doncs vinga, va, entrem als 12 signes del zodiac, als 12 horòscops. Comencem, com sempre, pels bons amics, als àries, Paquita. Com ho tenen, això, aquesta setmana? Setmana tranquil·la, el que és la salut. No hi haurà masses problemes i, a més a més, es trobaran àgils. Vinga. Això és molt bo.
el que és la feina, sembla com si tot el que han sembrat ho comencin a recollir i la cosa, doncs, donarà el seu fruit i, bueno, estaran còmodes també a la feina. No hi ha ni crits ni malsestars. Tot està tranquil·let. I en l'amor? En l'amor, moments d'aquells que es fa mandra, estaran com
Així mandrosos i no s'animaran, no s'animaran. I bueno, la parella els tindrà que animar una mica, però que ells també hi posin una mica de la seva banda. Home, clar. Si no, la cosa no va bé. Així és que així està la cosa. El seu color és el drog, aquest drog de les pomes, no?
I el número és el 8. Doncs el número 8 i el color groc pels àrees. I seguim pels nostres bons amics, els taures, els torets, com ho tenen, per aquí, això? Mira, no està massa malament. Poden tenir una mica de... Ai, no sé, ara no sé com se diu, allò que et mous.
De Vertigi. Ah, Vertigen, Vertigen, sí, sí. M'ha sortit. Doncs això, es tindran que cuidar una mica això, però per Quitiana no hi ha boira. Per allà, sí? Teniu boira? No, no, no tenim boira. Tenim un dia esplèndid i magnífic. Ai, mire, us vaig a dir una cosa, que si no se'm passarà, que és una cosa estranya, no? Bueno, mira, amb les senyores que fem el dinar...
pels vols de nedar, no?, doncs ens intercanviem el dècim de la loteria, no?, com mana, per si que ens toqui. Doncs una d'elles ha comprat el mateix número que jo. Ah, mira. Però des del començament fins al final. Carai, o sigui, casualitats de la vida, heu comprat el mateix número.
jo l'he comprat a Badalona Montigalà i ella ha dit la sa veritat que és un senyal que m'ha de tocar i tant que ens ha de tocar ja veuràs a veure si el dimecres tinc que posar en el contestador que estic al carim no estaria malament seguim amb els turets els taures que deies no sé què era la boira
Sí, que sembla que això mateix estaran una mica emboirats. Però, bueno, quan sortir el sol solet ja s'animaran. Això farà que la salut estigui més bé de la salut i que puguin moure bé la coeta i les banyetes. Molt bé. El que és el diner, en aquest cas la feina. Sorpreses, moltes sorpreses. Aquestes sorpreses és que s'hi poden fer un regal d'una a la feina. No és molt gros, però, bueno, són aquells detalls que ens fan sentir feliços, també. Oh, i tant.
Així que bé. En l'amor. En l'amor que no es balli, no intenti no discutir-se massa amb la parella perquè et sortiran escaldats. Així que preocupacions perquè sortiríeu perdent. El seu color és el marró molt, molt fosc. El seu número és el 4. Número 4. Marró molt fosc pels taures i anem pels bessons. Va, Paquita.
Tenen que dormir una miqueta més del que estan fent fins ara. Ho necessiten. Necessiten dormir una mica més i agafar una rutina d'horaris sobre tots els dies de cada dia, que és el millor per descansar. El que és la feina? Bé...
hi haurà moltes oportunitats pels que l'estiguin buscant, es trobaran aquestes oportunitats i, bueno, mira, hi ha hagut baixada, no?, de la gent que està a l'atur, 16.000, no?, han dit. Doncs ara mateix, de la dada no la tinc a davant, no ho recordo bé, però sí que hi ha hagut una baixada, han dit, sí. Bueno, això sí, és molt bo. Home, i tant. Sobretot pels pobres que no en tenien. Ah, evidentment. Això és que passin unes vacances, un Nadal més maco, no?
Doncs, bueno, doncs això és. I el que és l'amor... Bé, no hi ha ni pujades ni baixades, però l'amor que hi hagi serà molt sa i molt tranquil·let, que això sí és maco. El seu número és el 5 i el seu color és el vermell. Número 5 i el color vermell, com sempre, pels bessons. I els cranc, Pequita, que van endavant, enrere cap on van aquesta setmana.
Van bastant endavant, estan tranquils. Això fa que tinguin més energia i que la cosa els funcioni més. Tenen que vagilar amb les mans, a veure on te les posen, que no se les escaldin, perquè pot passar alguna coseta d'aquestes. En la feina...
que tinguin una mica més de paciència i que carreguin piles, perquè no és el moment de demanar ni més ni menys, que es mantinguin, que ja vindrà millor temps. I en l'amor, els tres estaran estressats, vull dir que, sobretot al cap de setmana, hi haurà molt, molt de moviment i no hi haurà cap disgust a casa. Vinga.
El seu color és el mantega i el seu número és el nou. El número nou i el color mantega pels cranc. I els lleó, com ho tenen aquesta setmana, Paquita? Molta nasia, ells... A més a més, poden tenir problemes amb el nas. Bé, que el nas els hi vagi i cosetes d'aquestes, però no... Com tothom, com tothom. Clar, la goteta, no? Clar, aquesta goteta tonta dels constipats.
Sí, no hi ha més. En la feina... Bueno, poden haver-hi ofertes de feina que són molt bones. Així és que se les ha estudiat. Sobretot els que tenen un bon ofici, que ara no hi ha oficis. Així és que... Estaran millor. Sí, fan el canvi. I en l'amor? En l'amor, harmonia, fortalesa, tranquil·litat, molt de carinyo, tan...
per la parella, com els fills, com la família en si. I que molt mono, ells. El seu número és el zero i el seu color blanc. Número zero que més avall no pot tirar i el blanc que més clar no pot ser. Pels lleó. Em diu que sí que no hi ha oficis. Sí que hi ha oficis. El que no hi ha són els que fan els oficis, els treballadors dels oficis. Això és el que falta. Hem deixat el lleó i anem als verges, Paquita. Com ho tenen? Va.
Bueno, se sentiran molt creatius. Això es farà que tinguin una mica de mal de cap, pal d'orelles i cosetes d'aquestes. No serà precisament una setmana maca per ells. Seran nerviosos i inquiets. Així els tenim. En canvi, a la feina s'hi eviten gastos agressius. Tot pot anar bé i hi haurà tranquil·litat i si han fet alguna inversió els hi pot sortir super, super bé.
I anar a l'amor. Detalls inesperats, així que la parella els farà algun detallet i, no sé, els farà riure i sentir-se bé. Així que mono. El seu número és el 8 i el seu color és el groc. Nombro 8 i color groc pels verge, balances, dretes, esquerres, equilibrats, cap on anem, Paquita? A veure, necessiten una mica d'equilibri. Així que se l'han de buscar els mateixos perquè o si no, no anirem bé.
Si es tranquil·litzen, doncs estaran bé i no tindran problemes. Però si van excitats així i corren molt, la cosa ja canvia. El que és la feina, bones notícies laborals i no esperades. Potser els arriba alguna cosa que els pot donar l'economia més alta...
i a més a més sentir-se millor ells allà a la feina. Més còmodes. I a l'amor? A l'amor els hi tenen que dedicar una miqueta més de temps a la parella, que tot no és treballar i dormir, diguem. Doncs si dediquen una miqueta més de temps i estan més per ells, doncs tot pot anar bé. Pot ser una setmana d'aquelles que, bueno, encense cap moviment i lleig.
El seu color és el carbassa i el seu número és l'1. El número i el color carbassa pels balança i anem pels escorpi, Paquita. Normalitat el que és la salut. Si es mantenen així, tot anirà bé. L'única cosa que sí que pot ser és que tinguin una mica de mal de coll. Però tot el que més està bastant bé. El que és la feina...
S'han d'organitzar una mica, perquè si van ja a la feina estressats, malament. Llavors la cosa se'ls fa llarga i pesada. Així és que vagin amb compte. I en l'amor, bueno, liberacions. Liberacions vol dir que si no es troben bé amb la seva parella, doncs que...
Poden dir adeu i és el moment de trobar o descansar una mica i trobar un altre que sigui fet a la seva mida. I és estar la cosa. El seu color és el blau cel i el seu número és el 6. El número 6, el color blau cel pels escorpi i el següent són el sagitari, Paquita. El rei de la festa. Home, però si ens trobem tot el regnat del sagitari són els reis de la festa. Aquests ho tenen fantàstic, això.
I tant. Maco, maco, tranquil, sense cap ensur, o sigui que serà una setmana d'aquelles, clar, aprofitaran, estem al començament del mes, així que encara els queda molt, molt, molt per demanar, per comprar números de la loteria i per sentir-se estimats i festimats. La salut ve i, bueno, alegria, que et sembla que macos que estan. Home, fantàstic.
El seu cul és el daurat i el lila i el seu número és el 7. El número 7 i el color daurat i lila ens trobem sota el regnat del Sagittari. I als següents entrem al trio final Capricorn. Com ho tenen, això? Bé.
els hi falta una miqueta d'energia perquè l'ha gastat molt. Però en si no és una setmana d'aquelles que diguis ui, que he tingut un disgust, que si tal, que pas qual... No, no, no. És una setmana tranquil·leta i sense cap extra. Així és que la cosa estarà molt bé, molt tranquil·leta. El que és la feina. La feina, bé, estable, no hi ha sorpreses desagradables, per tant, poden estar...
bé, de rutina, i fins i tot una mica avorrits. I en l'amor, en l'amor, se sentiran valorats. La seva parella es farà sentir, oh, i que macos que estàs, i que bé que ho feu tots. I quan... Hola? Sí, sí, hola, hola. Et sento perfectament. Ah, és que m'han entrat una trucada. Achava que eres tu que havies tallat. No, home, no. Quan...
A veure, se sentiran bé a casa, còmodes, la parella no farà cap cosa estranya, i bé, avorrit també una miqueta a casa, però bueno, ja s'està bé en el sofà, en el llamp, amb la calefacció o l'estufeta posada a la llar de foc, o sigui, una setmana mona. El color és el rosa, i el número és el 8. El número 8, i el color rosa pels Capricorn, i anem pels Aquari, com ho tenen, Pequita.
Bueno, diu que de res serveix que es facin pel·lícules, no mentals, i això és el que es poden fer ells una mica. Llavors es trobarien més cansats que de la conta, però d'entrada no hi ha maus estats. Així que la cosa... Va bé. El que és la feina. Aviam, la feina... Com que tenen molta...
adaptació, s'adapten a tot, si l'any començava, la cosa pot anar bé, ni glòries. O sigui que serà un dia d'aquells macos i tranquils. Una setmana maca i tranquil. I en l'amor? En l'amor, si tenen una mica de dubtes o de pors, que se les passi, perquè aquí no hi ha coses extres. Però, bueno, poden agafar i dir-li...
Noi o noia, que la cosa no va bé, que els donin explicacions. El seu número és el 3 i el seu color és el salmó. Número 3 i color salmó. Tanquem aquesta llista amb el número 12. Aquests són els meus. Explica'm els peixos el bé que ho tenim aquesta setmana.
Bastant bé, sí. El que és la salut, almenys sí. Una mica, potser les cervicals, l'esquena i cosetes així. O sigui que per anar a fer moltes coses extres, tampoc. Que s'ho prenguin en calma. Preneu-s'ho en calma. I va bé. Bé, escolta'm, Jaume. Bé, ja t'acabo de dir el teu. I la feina? Bé, ja...
moltes gestions diferents, pot ser que les coses canviïn, però també s'acaba l'any i sempre intentem fer coses noves que després queden amb res, encara que les anotis. I en si, aquests canvis, entra alegria a casa. I en l'amor? En l'amor...
Bé, molta relaxació, aixina, joga i tot, vol dir que no n'hi hauran enganxades de dits, ni crits, ni trencar plats. Tot està bastant en harmonia. El color és com un groc, però una mica descolorit, perquè m'ha sortit descolorit, i el número és el 2. El número 2 i el color groc. Què em deies, Paquita? M'has dit, escolta, Jaume, què passa?
Bueno, com va l'ensaig que sé que fas tu per qui fas alguna cosa? L'ensaig? Sí, tu no fas una funcioneta? Bueno, estic a la part de darrere, no estic fent la funció, estic a la part de darrere jo Ah, bé, o sigui, ja no estàs de cara al públic, però sí que ho feia Sí, no, no, no, i algun dia també, però en aquesta concretament no, en aquesta estic darrere que sí que està molt bé també
Bueno, sembla que ja ho hem fet tot avui. Sí, senyora. Escolta, m'estic molt content. La setmana que ve hi tornem. Paquita Bruixa, qualsevol consulta, 93-3-95-4105. Paquita, que tinguis molt bona setmana, una abraçada ben fort, i la setmana que ve ja encara anar al Nadal, ja començarem també amb els rituals de Nadal, ja farem tot el tema.
Gràcies, Paquita. Una abraçadeta a tots, molta llum i, bueno, que sigueu feliçets. Igualment, Paquita. Adéu-siau. Adéu-siau. Gràcies. Adéu-siau. Una pausa i tornem de seguida. De dilluns a divendres, de Déu a una, parlant de tot amb Jaume Cabot. Llibres, cinema, música i molt més. Gaudiràs de documentals, premsa, revistes i còmics.
Si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora...
Ens adonem que a vegades és millor quedar-se al llit. Definitivament necessito una de nova. Comprar per internet i que s'emportin la vella? Això sí que és un servei. Així de fàcil. Un clic i no només tinc la torradora nova, sinó que la vella marxa cap a un lloc millor. Allà la desmunten, ens separen les peces útils i reciclen els materials com Déu mana. El metall es reutilitza per fer nous aparells.
Els circuits s'aprofiten i fins i tot els plàstics poden tornar convertits en, jo què sé, una cadira d'oficina o una torradora nova. La reencarnació tecnològica és meravellosa. Així que recorda, quan compris un aparell per internet, el repartidor està obligat a quedar-se l'aparell vell equivalent. Tot sense que t'hagis de moure de casa. Fàcil, còmoda i responsable. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Ei, tu, sabies que les compres per internet a Catalunya generen tant CO2 i òxids de nitrogen com 400.000 cotxes en un any? Abans de comprar res, pensa amb el cap i no amb el cul. Agrupa les comandes i utilitza els punts de recollida. Si esperes un paquet, la llei de Murphy diu que te'l portaran just quan surtis de casa. No surtis i evita desplaçaments inútils. Un altaveu per molestar el veïnat no és urgent. No cal que marquis la casella d'entrega immediata. I sempre que puguis, compra també al barri, perquè la compres en línia, però la contaminació no.
Sabies que moltes de les persones que tenen dret al bo social elèctric no el demanen? El bo social elèctric és un descompte que s'aplica a la factura de la llum a consumidors vulnerables. La reducció pot anar del 40 al 80% de l'import en funció dels ingressos i les circumstàncies. Per acollir-s'hi cal tenir pocs recursos econòmics, ser una família nombrosa o monoparental, ser pensionista o que algun membre de la llar rebi l'ingrés mínim vital.
Informa't de totes les condicions i requeriments posant-te en contacte amb la teva companyia elèctrica. 012, la millor resposta. Generalitat de Catalunya. Parlant de tot amb Jaume Cabot.
5 minuts per damunt de dos quarts de 12, encedem la segona hora i mig, la segona part del parlant de tot d'aquest dimecres 3 de desembre. Us anunciàvem al començament. Em fa molta il·lusió perquè rebem de nou una cantant, una actriu, una ballarina a l'estudi de la ràdio. Es dona la casualitat...
casualitat o no, no ho sé, que en dos muntatges consecutius de la Sala Talles del Teatre Nacional de Catalunya, doncs la cantant, ballarina i actriu són dues vilassarenques. Parlaven fa pocs dies amb l'Anna Casasola i avui rebem el nostre estudi a la Giselle Fontanet.
Giselle, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres. A vosaltres. Amb ganes de parlar de passat, present i futur. Sí? Som-hi? Comença ara mateix aquesta entrevista, ens contribuirà al punt del migdia. Ens posem a ballar, a cantar i a actuar. Som-hi.
Ja he començat batejant-la, perquè es diu Gisèle Morros. Per què? I l'altre dia l'hi vaig dir, perquè...
Te'n recordes que et vaig posar Giselle i em vas dir, Giselle Bamela, i dic, hòstia, mira que tinc una amiga que es diu Giselle, i a més a més es diu Giselle, i ella es diu Giselle Fontanet, i ara se m'ha anat al cavam. Giselle Morros, perdona'm. No passa res. Com estàs? Molt bé, molt bé. Sí? Sí, amb ressac emocional, perquè hem acabat ara l'obra, vam acabar aquest diumenge, i així estic amb tota la pena i la il·lusió també, perquè ha sigut un procés xulíssim.
Que guapo, no? Això no es diu cada dia, eh? No, no, no. He tingut molta sort. És el primer projecte professional que faig, el Teatre Nacional, que és començar per lo heavy. Sí, o sigui, he fet petites obres a teatres petits, projectes d'això que et crees tu una companyia amb els companys de la universitat, però projecte professional i, a més a més, el Teatre Nacional, que és començar... I això és començar a jugar al Camp Nou, eh? Exacte.
És com jugar a futbol, que comences als camps de per aquí al Maresme i vas a jugar al Camp Nou. I a més a més l'equip ha sigut brutal, Ferran Carvajal és el director. Home, és que aquí ja fem una part. Ferran Carvajal ja et devia una mica allò, hòstia, en Ferran Carvajal el coneixia? Sí, sabia qui era, però és que el càsting també el va dirigir ell i va donar una confiança des del primer moment que no tenia com, no m'imposava, em sentia molt còmode. Que bé.
Bueno, no correm tant, explica'm una cosa, perquè tu vas estudiar interpretació, no?, o ballarina, cantant, què vas estudiar? Jo vaig estudiar interpretació a Eòlia, que és els Estudis Superiors d'Art Dramàtic aquí a Barcelona, i des de feia anys ja també havia estudiat dansa, fet hip-hop i contemporani aquí a l'Amador, a Vilassar, i després ja vaig anar a Barcelona a estudiar claquer, ballet, jazz, i bueno, he anat formant-me també amb can.
Artista. Sí, un poc de tot. Si a la carrera es diés artista, tu series així. Sí. Escolta, i tu vas allà picant pedra, picant pedra, i un dia arriba un càsting, com tant sabem, de tercius es diu, eh? Sí, tercius. Tercius, a veure, espera. En la universitat, quan et gradues, et deixen igualment com en un foro que tenen de correus, que és de càstings, i et van enviar càstings. I vinga.
I, bé, la majoria són una mica, o sigui, com cutrillos, però de tant en quant surt algun que dius, hòstia, aquest està bé. I va sortir aquest, però demanaven molta cosa, demanaven quatre vídeos, dos fent el monòleg de diferents maneres, una treballant i l'altra fent com a abstracció de moviment amb el text del monòleg, i, clar, molta gent va dir, uf, molta feina.
que ho entenc, perquè a més et donaven molt poc pla per fer-ho. Però jo vaig dir, fuà, és la meva, perquè vaig estar tot l'any fent càstings, tot. I això, bueno, és el que té. Et diuen que no, et diuen que no, però tu has de seguir, tu has de seguir i confiar. És desesperat, eh? Al final arriba un punt que dius, hosti... Has de tenir autoestima i confiar en tu, perquè si no et rebenten. I mira, doncs, el vaig fer, vaig estar tot un dia gravant el càsting, eh? Perquè, clar, eren quatre vídeos. Uau.
I vaig reservar on jo treballo, perquè soc entrenadora de gimnàcia rítmica, també. Ah, també. Sí, perquè des de petita que faig gimnàcia rítmica, des dels 3 anys. I doncs vaig reservar-li, vaig dir a la meva jefa, em deixes la sala per gravar, tal, i vaig gravar allà de, no sé, 3 del migdia fins a les 9 de la nit, vaig estar allà gravant el càsting,
Diu treballo de professor, clar, i d'actriu, ara també treballes. Clar, d'actriu també. És que això sol passar amb els músics. Tu de què... Jo sóc músic. Ah, i de què treballes? Dius, cony de músic. Exacte. Sí o no? Sí. Doncs ara ja pots dir que també ets actriu, no? Sí, sí. Llavors puc compaginar, això? Bé, ho he deixat. Quan estava fent ara el projecte ho he deixat tot per estar focalitzada en això.
Escolta, i arriba el dia i en Ferran Carvajal, gran actor, eh? Sí. Tinc una trajectòria que no se l'acaba. No, no. I el tens davant. I dius que això no et provoca cap mena de pressió, no? No. Què et va veure? T'ho va dir?
és que vam parlar era una mica complex perquè hi havia molta gent i tothom tenia molt de talent i a més va ser un càsting de workshop de dos dies el primer dia va ser de 3 del migdia fins a les 9 de la nit o així i el segon dia de 10 del matí a 3 del migdia clar, moltes hores i llavors estàvem allà tots donant-ho tot tota l'estona al Teatre Nacional va ser el càsting llavors no et donava temps a pensar molt qui m'està mirant ho he de donar tot
I us coneixeu amb altres aspirants? Sí, però no et pensis, d'Òlia no hi havia ningú, era l'única, que això passa molt. Quants n'hi havia, més o menys? La primera fase, o sigui, el càsting online es van presentar com més de 500 persones, en va dir, i després a la presencial érem 30 llargs, 40, la primera fase, i la segona fase érem 18. I tu, el dia que et sona el telèfon?
Devies contestar-ho, perquè ara tenim l'acostum que quan no coneixem el telèfon... Ah, exacte. No contestem-ho. Però tu devies estar pendent, devies contestar-ho, allò... Sí, quina pesadilla, tot el spam que no em pararan de trucar. Hola, hola, què tal? Mira, oh, doña Giselle! No, no, no m'interessa. No, no m'interessa. Però algun dia et diuen Giselle? Sí, i no el vaig agafar. Clar, el dia que m'han trucat no el vaig agafar, perquè estava d'Erasmus, o sigui, havia visitat una amiga meva que estava d'Erasmus. Sí, a on? A Portugal. A Portugal estaves. Clar, ja està, amb allà... Què vas dir, ara...
Estava dormint directament. Llavors em desperto tranquil·lament, obro el mòbil i dic, veig dues trucades, veig que m'han escrit, hola, som del TNC, contesta'ns. Vas trucar de seguida. Vas trucar directament. I llavors les mes amigues ho sabien, els vaig dir que m'han escrit, llavors ho van gravar i van gravar la reacció. Sí o no? I què? Què vas fer?
M'he posat saltar al balcó. Estava saltant. Són jo que saltes, però sense que se senti. Però què et van dir? T'ho vas trucar i vas dir, hola, sóc la Giselle. Sí, em van dir, res, volíem informar-te que això, que t'escrivim de... O sigui, et truquem des de Tarsius i que formes part del projecte. Així com de cop, jo, què dius? I em dius, sí, a més, pel personatge de Tània, que és el que jo des d'un inici volia.
Qui és la Tània? La Tània... O sigui, són sis personatges que estan... O sigui, prèviament, abans d'escriure el guió, el dramaturg i la... O sigui, la dramaturg i el director van fer recerca i van anar per instituts fent entrevistes a alumnes, fent entrevistes a familiars d'alumnes que s'havien suïcidat i van treure com diferents perfils i els van agrupar en sis. Llavors, com el meu personatge és una agrupació potser de tres persones però és real, són casos reals.
Formeu part d'aquest al·lenc, en Quim Gil, Daniel Mallorquin, la Carla Moix, la Giselle Murros, la Tamara Andong i en Joan Lluïssa Terrassa. Sí. Fa molt... fa potser un mes i mig es va commemorar el Dia Internacional del Suïcidi i van venir aquí a la ràdio les famílies que formen part de l'associació. Ells parlen de mort per suïcidi, que és la nomenclatura que hi posen, doncs...
I reclamen això, eh? Que es digui l'amor per suïcidi. És un tema... Complicat. Complicat. Estem parlant d'un de... A part dels accidents, de trànsit, estem parlant de la causa de mortalitat juvenil més important. És a dir, el motiu... És la primera causa. És la primera causa. Tercius, hem estat investigant una mica, són uns primats que si viuen en captivitat, doncs s'acaben... No poden reproduir-se, s'acaben fent mal, s'acaben immolant, s'acaben, doncs...
embugina una miqueta, podíem dir. I això es lliga amb el suïcidi juvenil. Exacte. Com ho lligueu, això? Doncs fa una comparació que un dels personatges en un moment exposa, que diu, jo vaig anar de viatge i el del zoològic em va explicar que hi havia els tercius, que són uns primats, llavors ho explica tot, i fa com aquest... És com que se n'adonen de... Ostres, doncs, jo sóc un terciu. Perquè jo també, quan em sento en captivitat, doncs m'agradeixo, m'autolesiono...
Fa aquesta comparació, ens comparen nosaltres, els adolescents, els joves, amb els tercius.
I ha sigut dur de fer, és a dir, ha sigut un plaer fer una obra al Teatre Nacional, això t'ho portes ja de part vida, però m'imagino que la temàtica és molt dura, no? Sí, ha sigut important fer una feina de distanciament, de dir ara sóc la Tània, ja no sóc la Giselle, entro a la sala d'assaig, ja no sóc la Giselle, o sigui, això no sóc jo, perquè és molt normal que tots ens identifiquéssim amb coses del personatge, però jo considero que és millor treballar des de fora.
Perquè si no t'emportes coses a casa i quan vas a casa has de marxar tu a casa. El personatge es queda a la sala d'assaig. Per lo bo i per lo dolent. Sí, per lo bo i per lo dolent. Perquè, clar, a la sala, amb tota la gent que ha passat, segurament ha passat gent amb aquest problema.
No, no, molt fort. I quan fèiem funcions matinals amb adolescents fèiem col·loqui després i ha sigut heavy. Això ha sigut molt heavy a nivell emocional perquè, de sobte, quan els hi deixàvem torn perquè parléssim, alguns s'oblien i deien, doncs, jo he intentat suïcidar-me o jo... Bé, o et venien a tu i et deien, m'he empatitzat molt amb el teu personatge, t'abraçaven, ploraven...
Clar, jo no tinc tampoc les eines, no? Hi havia una psicòloga a la sortida també que els ajudava si necessitava alguna cosa. A tu ets actriu. Clar, jo sóc actriu, però entenc que si tu m'has vist a mi i has vist el personatge i de sobte t'has vist a tu reflexada, que sentis com que jo puc entendre't i llavors doncs re, jo els hi dono una abraçada i...
I ja està. Que a vegades és el que necessiten, eh? Que a vegades no cal més, sí. No ells, tothom, a vegades necessitem una abraçada. Què vols, una abraçada? I ja està. És una obra complicada, l'heu fet al TNC, i ara us aneu de gira. Sí, ara ens anem de gira, del febrer al maig de moment. Carai. Sí, i l'últim anem per tot Catalunya, que encara hi ha alguns teatres que ens estan escrivint, potser fem una segona gira. I l'últim, em deies? I l'últim és a Mallorca.
Clar, perquè un dels actors, el Joan Llu, és de Mallorca. I anem al seu poble, ens han agafat i això serà brutal. Un festival, us fotreu allà. Exacte, últim bolo de la gira. No tornareu, estarem dos mesos allà. Ens quedarem allà.
Escolta, hi ha alguna cosa més ara? Perquè, clar, ja, hòstia, em deies, tinc ressac emocional, deus tenir unes ganes de tornar a fer càstings. Uf, molt fort. Sí, tinc moltes ganes, però ara també estic buscant representant, perquè jo no tinc representant, de moment m'ho he aconseguit tot jo soleta. Llavors ara estic en això, doncs aprofitant aquest alta veu que he tingut perquè m'hagi vingut a veure gent, he convidat molta gent, a directors de càsting, bueno, tot el que he pogut per aconseguir feina arrel d'això, buscant representant, ara trauré, vull traure un àlbum que t'estava dient abans, que he fet, amb els poemes de la meva germana, que és poeta...
que era el Morros, i també, com que soc cantant, doncs ara que tinc temps, vull potenciar el meu projecte musical. Escolta, hòstia, quantes coses de fet. Dorm, no dorm. No, no dormo. No gaire. Tinc molt d'insomni. T'avorreixes, dormint t'avorreixes. Uf, no puc. Perquè per la nit, a més, és quan estic més llucida. Sí, no? Hòstia, passa això, eh? Quan et fots al llit i comences a donar... Donar voltes a tot. I dius, ara m'he de dormir. Escolta, t'aniràs de bolos i, escolta, prepara'm d'aquest àlbum.
Doncs mira, tot va començar perquè va ser el complès de la meva germana l'any passat, i jo vaig dir, va, que li regalo, ja són molts anys, no sé què regalar-li ja. Home, no tants, la caral, és molt jove, eh? Sí, no, pobreta. No, però que volia fer-li alguna cosa especial. Llavors, el meu cunyi és videógraf, que és el Pau Llibre, i em va dir, ei, i si li agafes un poema, el converteixes en cançó, i jo faig el videoclip. I jo, ah, doncs perfecte. I ho vaig fer, va sortir Rodó,
I llavors li van cantar i li vaig dir, vols que faci un àlbum amb els teus poemes? I llavors la gràcia d'això és que són poemes que ella va escriure fa 10 anys, quan tenia la meva edat, perquè ens portem 10 anys, i són poemes que no van sortir mai a la llum i els tenia guardats en un calaix i jo com que els he donat una segona vida, una segona interpretació. L'hem tingut a la ràdio, la Carol Montes, com a entrevistada i com a col·laboradora. Sí, sí, sí.
Escolta, hi ha alguna trucada rebut ja després d'aquests representants, aquesta gent que venia al Teatre Nacional? Sí, bueno, hi ha algun representant que m'ha escrit, que estan interessats. Clar, jo ara ja ho has de triar i jo no sé què triar. Estic informant-me a veure quin m'interessa més, els contractes que et proposen també. El que et cobri menys. Exacte, això també. El que tingui menys comissió. I el que tingui més contactes, clar. Això normalment és indirectament proporcional. El que tingui més contactes és el que...
Exacte, exacte. I ens ha vingut a veure gent de Madrid. I et posava nerviosa, això de tenir gent coneguda, no? La família, m'imagino, que il·lusió. Però saber que tenies algú allà que et venia a veure? No, em posava més nerviosa la gent propera, la gent que... La meva família, amics, companys de la Uni... Qui és la teva principal crítica? La meva principal crítica? La que saps que sortirà d'allà i et dirà la veritat.
A veure, jo crec que la meva principal crítica... Bueno, tinc una amiga que es diu Julià Masnou, que va estudiar amb mi, que és directora també i dramaturga, i ella no tira peles a la llengua. Sí, i què et va dir?
No, li va agradar, em va sorprendre, a més va venir amb tota la seva família... Em va sorprendre, diu, home. No, no, no em va sorprendre, però vull dir que normalment ella sempre em diu com... Tu molt bé, però llavors comença a dir tot, saps? I no, no, realment li va agradar l'obra, està una mica sense paraules i això és difícil que li passi a la Júlia. És que la temàtica és molt complicada. Sí, i a tothom li ressona al final, està enfocada als adolescents, però sortia gent gran plorant i dient-nos moltes gràcies per això que heu fet...
Però és que això és que, a part de tractar-ho bé, perquè l'obra Tarsius ho tracta bé, és que ho feu molt bé, perquè hi ha vegades que el personatge, per molt que t'expliqui una història cruel o una història, no te'l creus. No. I te'l vas i et quedes pensant en les teves coses. Sí. Això és que ho heu fet molt bé. Sí, la veritat és que sí, i ha sigut un càsting increïble. Els meus companys no ens coneixíem entre nosaltres, ens hem conegut arrel d'aquest projecte i hem funcionat tan bé, som superamics, i això es nota també, és important.
És a dir, com acabau la funció, us aneu al bar aquell de la cantonada a sopar. Sí, al bar Menta. Al bar Menta, allà, tots els caneu. Tots els del Teatre Nacional acaben sopant al bar Menta. Sí, sempre, sempre. I en Ferran Carvajal, què tal, com a director?
Molt guai, m'agrada molt perquè com és coreògraf també treballa molt des del cos i en aquesta obra per mi ha sigut superimportant treballar des de l'abstracció del cos perquè si no jo per exemple tinc una escena que faig com un duet amb el meu company de dansa que és el moment que jo de repente que m'estic com morint per una sobredosi llavors és com una cosa molt heavy ell em diu coses molt fortes a nivell de text i per suavitzar-ho tot que també com per l'espectador no sigui tan agressiu i sigui com una mica més maco de veure doncs fem una coreografia
I això a mi m'ha ajudat molt, que aquesta abstracció del cos que ens ha proposat des de l'inici, per allunyar-te, saps? A nivell emocional, que no és real, que no soc jo, per abstreure'm jo també. O sigui, la Tània també ballava. Sí, la Tània ballava. D'origen. Sí. Perquè l'Anna, l'altre dia, l'Anna Casasola ens venia i diu, ah, també balles? Doncs ballaràs. L'obra amb si, la Tània, ja ballava. Ah, sí, bueno, ballem tots. És que és superfísica, sí, superfísica l'obra. Balleu, interpreteu i canteu? I cantem només jo i la Carla.
Cantem La Llorona, en un moment. La Llorona? Sí. És la de la... Ja t'ho dèiem demà, de la pel·lícula... Sí, sí, sí. Ja em sortirà. Sí, aquella de Mèxic, dels morts. Sí, la de Coco. La de Coco. Això no em sortia, la de Coco. Sí. Escolta, i ara de gira, per tant, haurem de frenar una miqueta les possibles trucades, perquè te'n vas de gira. Sí. Com et veus d'aquí un any?
És que no tinc ni idea. No tinc ni idea perquè potser ens reprogramen, no sé, a Madrid o ves a saber, m'entens? És la vida d'artista. Clar. I llavors el que em faria molta pena, o sigui, jo estic buscant feina per intentar, sobretot coses de cinema m'agradaria més fer ara. Ah, mira. Perquè és més fàcil compaginar els rodatges de cinema amb els bolos de la gira. Perquè si no, si em fico en una altra producció teatral, és complicat que m'ho pugui compaginar. Hosti, has fotut un canvi de vida a l'últim temps? Perquè això quant va ser?
Això, o sigui, hem començat a assajar ara al setembre. Al setembre. Clar, al setembre. O sigui, això va ser, la trucada va ser durant l'estiu. Sí, la trucada va ser al juny, crec. Al juny. O sigui, que tu eres professora de gimnàstica rítmica.
Anaves a fer les teves classes... A més, estava fent molta dansa aquell any, jo feia dansa, cantava... I un dia et canvia la vida. Sí, sí, tal qual. I jo estava allà, quan vaig arribar el primer dia al Teatre Nacional, era com... Hòstia, que és molt fort, això és molt fort. Sí, jo no, devies pensar, què? Foto-hi. Bueno, jo segueixo pensant, a dia d'avui dic com... Sí, jo no. He treballat al Teatre... Sí. Bueno, pensava que quan em van donar la notícia, dic, uah, quan estic allà ho assimilaré. Què va, és que és increïble. A més, que ja em poden agafar al Teatre Nacional, que estarà superbé, però és que al Nacional, vull dir, ens rentaven la roba d'assaig. Jo amb això ja em vaig quedar flipant.
Tu acabaves l'assaig. Enrentaven la roba d'assaig. És molt fort, això. Acabaves l'assaig i tenies allà una cesta i posaves la teva roba. Teníem l'escenografia des del primer dia. Això, des de quan? He fet mil obres i l'escenografia la tens al final de tot. Sí, la tens. Sí, la tens. T'anava a dir. Sí, la tens. Clar, i estava... Dic, això és molt fort. A l'Eolian has fet obres de teatre, o no? Sí. A mi m'agrada molt aquell teatre.
Ah, sí? Ja, és molt mono. Funciona bé. A mi m'agrada molt bé. Funciona bé. Un poqueta gent. Sí, estàs a prop del públic. Els tens molt a prop, que no sé si per a vosaltres és bo o no. Sí, a mi m'encanta tenir-los a prop, perquè pots connectar més amb l'espacada. Veus les cares. Com que s'adorm... Ui, això és una putada, eh? Sí, t'ha passat. Sí. No!
El Teatre d'Òlia no, m'ha passat al Nacional amb les funcions de matinals amb els instituts, que es posaven sempre a primera fila, adolescents, que pobres, deuen anar rebentats. Sí, pots comptar. I clar, amb la caloreta del teatre, vens del fred que fa fora, i estaven però literalment amb el cap enrere. Sí o no? Sí, sí. Què dius? Pobrets, jo els justifico, diu pobrets, que hagin de cansar. Sí, pobrets, pobrets. Sí, pobres, no sap greu.
I, clar, hi ha molta diferència, no?, les matinals i amb les de tarda, públic adult. Sí, sí, però alhora tenia molt de sentit també les matinals, perquè hi ha escenes que directament fem de docents i de pares, perquè també critiquem aquest sector adult, que ens posa tota la pressió als joves quan la responsabilitat molts cops la tenen ells. Llavors, era com fort perquè deien frases en plan no teniu futur, i moltes frases que ens diuen als joves, i els hi dèiem directament a ells, i notaves com els arribava aquest impacte, saps?
Et pot prendre de l'edat? La meva? Sí. Oh, i tant. Quants creus? 20 i molt pocs. Sí, 23. 23. Veus? 20 i molt pocs. Escolta, Giselle, té alguna cosa a veure la Giselle i la Tània o no?
Sí, òbviament. Quan el càsting va ser, ens van donar ja sis monòlegs, i tot era cada personatge. I jo vaig llegir la Tània i vaig dir, és que aquest personatge l'he de fer jo. I per què? Perquè és una tia que tiene mucho carácter, que va canviant del català al castellà, que sembla una tonteria, però jo ho faig molt també.
Té, bueno, no sé, té com aquest power que podries dir, així parlant malament, que és una mica choni, però bueno, jo no em considero que sigui una choni o no sigui una choni, però té com esta fuerza, este descaro, que jo m'identificava bastant. I és una tia que està molt malament, però la tia fa com si nada i sale mucho de fiesta i no le pasa nada, però és mentida, fins que arriba a un punt que ja no pot controlar i diu que no vol sentir res. Tota nada a la fiesta o no?
A mi molt. Ara he frenat, perquè aquest any m'he posat molt a tope i també faig molta dansa i si surt de festa el cuerpo no rinde, m'entens? Llavors he frenat una mica, però m'encanta, m'encanta la festa, ballar. Clar, ballar és el teu. Per això. Sortir de festes és anar a sortir a treballar, ballar. Sí, no, tal qual, tal qual. Totes les meves amigues fumen, jo no fumo i sempre se'n va tothom a fumar i jo em quedo sola ballant a la pista, a mi m'és igual.
Que bé. Escolta, i quan veurem l'àlbum de la Giselle i Caral? Doncs m'agradaria... M'agradaria d'aquí poc. És que ja les tinc quasi totes fetes, només les he de produir. O sigui, que a més a més, composes. Sí, composo, composo. O sigui, no ets ballarina i actriu i cantant, és que a més a més ets músic. Sí, sí, sí. Què toques?
El piano i la guitarra. O sigui, vaig estudiar piano quan era petita, bastants anys, i al final ho vaig deixar, però segueixo tocant-lo així. Jo sóc a la casa. La Caral, que va ser la que ens va posar en contacte amb la Giselle, és una escriptora, és... Com ho diria? Poèter. Sí, això... A més, és una dona que treballa per la cultura, la promoció de la cultura i tal. Tu creus que això pot ser genètic o no? Perquè, clar...
Sí i no, perquè, per exemple, el meu pare, sí, perquè som germanes de pare, i el meu pare no... O sigui, el Josep Morros, ell és un tio molt graciós, podria haver sigut còmic, jo sempre li dic que podria haver sigut còmic, però no, no, tiene muy don de gente, que això suposo que és el que ens ha ajudat a les dues, però no. L'únic que jo crec que mi germana, que sempre ha estat tan dins de la cultura, per mi ha sigut un gran referent i és com una mica també la que m'ha ensenyat tot aquest món, també aquesta figura femenina, molt forta, molt important per mi.
Jo dic que el Maresme en general, i Vilassar en particular, és un cas molt a part. És a dir, a Vilassar aixeques una rajola i et surt una ballarina, una actriu, una cantant, un músic, un no sé què...
No, no, és molt fort. Jo sempre ho dic. Quan dic d'on ets jo, de Vilassar de Mar, que mira, hi ha aquest artista, aquesta, tal... No, no, és molt fort. És que si ho juntéssim a tots no hi cabríem. No hi cabríem. Però és preciós. Jo crec que és per aquest sentiment de poble, el mar, no? Tu s'ha de ser la sèrie aquesta de TV3, com si fos ahir? No. Bé, jo tampoc, perquè per la distància no la vull veure. Però és curiós perquè aquesta temporada, la primera entrevista que vam fer, ja són 18 temporades de programa, la primera entrevista que vam fer va ser a 5 actors de Vilassar, tots homes...
en aquest cas, que els cinc surten al Com si fos ahir. A part de Barcelona, a les ciutats grans, hi ha algun poble a Catalunya que aporti cinc actors en una sèrie de sobretaula. Però és que, clar, l'Anna Casasola i tu, que em sembla que no els coneixeu, cantants, actrius, ballarines, les dues al TNC, amb dues produccions seguides. Això és que aquí, Vilassà, què passa, Vilassà? I que haguem coincidit és molt fort, perquè quan ella estava fent funció jo estava assajant al costat. No es va conèixer? No.
No, no coincidíem. És curiós, eh? És curiós. Però, clar, no tot serà el teatre racional.
No, però no passa res, vull dir, hi ha molts teatres que m'encanten. Quin teatre t'agradaria? Anar a preguntar això, quin teatre t'agradaria? Bé, ja a Madrid, em sembla que t'agradaria. Sí, per feina, sí. Jo només aniria a Madrid si tinc feina, perquè a mi m'agrada viure aquí. Home, clar, sí, home, clar. Jo dic a treballar. Sí, però hi ha gent que li agradaria anar-se'n a Madrid, molts actors. A veure, jo sempre dic, t'agrada anar a passar el cap de setmana. Igual, m'agrada molt anar a Menorca o a Eivisa, sí, sí, vés a treballar, doncs, clar, una cosa, anar a passar el cap de setmana. Però tu a quin teatre dius? Hòstia, aquest teatre i algun dia...
A mi m'encantaria, trobo que la sala Becket és molt guai, per exemple, el poliograma també està bé, i a mi sempre he tingut un somni, perquè també he estudiat teatre musical, d'actual Tivoli. És tan bonic el Tivoli, és preciós, m'agradaria tant. Però el món del musical també és un altre... Ho he estat a la ràdio. Sí o no? El Tivoli és maco, és molt bonic. És molt bonic, perquè és així antic, té aquesta estètica de teatre d'abans, saps? I algun musical, allò que dius, aquest musical, m'encantaria fer-lo.
A mi, el despertar de la primavera sempre m'ha agradat molt, perquè és així de petit format, petit mitjà format, adolescents, molt coral, és preciós. A mi, jo el vaig veure en directe i em va canviar. I tu vas dir... Jo vull fer això, sí. És el tipus de musical que m'agradaria. I si no, el que vam fer fa no molt, que era... Ai, com es deia? Bueno, que sortia la Mariona Castillo... Era preciós, també. No sé, el polígram el vam fer. No me'n recordo el nom, ara, però era molt bonic. Jo també soc molt dolera amb noms. Soc horrible amb els noms. Jo també. Amb les cares no, eh? Em quedo molt de les cares, però després el nom de la persona...
Jo també, jo també. Heu vist que t'he quedat bastant bàsic? Sí.
Tarcius, ja no la podem veure al Nacional, però sí que la veurem de gira, i esperem que aquí al Maresme, i esperem que, jo què sé, a Vilassar... A Mataró pot ser. A Mataró és bastant probable. A Vilassar estaria molt bé. És que estaria obligat. Sí. Obligat seria. Giselle Morros, un autèntic plaer haver-te conegut. Gràcies. T'espero perquè m'expliquis coses quan tu vulguis, i us espero a les germanes Morros perquè m'heu explicat aquest algú, que tinc unes ganes d'escoltar-lo brutal, eh? Sisplau, estaria superguai. Doncs aquí us espero.
Moltes gràcies. A tu, que vagi molt bé. Arribem al migdia amb 10 segons, temps de notícies i arriba el s'ha acabat el bròquil. Aquells temes una mica incòmodes de parlar, però que nosaltres els volem parlar amb la Marta Badia i la Mar Natxer. És migdia. Les notícies de les 12.
Salutacions, molt bon dia. Divendres 5 de desembre a les 11 del matí, l'Ajuntament celebrarà un acte per commemorar el Dia del Voluntariat amb l'objectiu d'agrair i de posar en valor la tasca de les persones voluntàries del nostre poble. Una jornada que tindrà lloc a la sala, Roser Carrao, i que comptarà amb una xerrada de Sergi Borrull.
consultor especialitzat en voluntariat i acció social, amb experiència en projectes de participació ciutadana i col·laboració amb entitats del sector tercer, del tercer sector. També s'hi projectarà un vídeo commemoratiu que recull la feina i la dedicació dels voluntaris i voluntàries de Vila-Saramar. L'acte comptarà amb la col·laboració de Creu Roja Radars, Centre per la Normalització Lingüística,
L'acte acabarà amb un petit refrigeri que permetrà compartir experiències i fomentar la trobada entre totes les persones participants. El Punt del Voluntariat i el Gobi, per cert, estan realitzant avui una sessió formativa d'iniciació al voluntariat des de les 10 del matí fins al punt de la tarda.
El Ministeri d'Agricultura augmenta fins a nou els casos confirmats de pesta porcina africana a Catalunya després d'haver estat verificats pel Laboratori Central de Veterinària del GT a Madrid. Tots els casos confirmats fins ara són porcs sanglars que s'han trobat morts dins de Cerdanyola del Vallès en un radi de 6 quilòmetres on hi ha el focus. No s'ha detectat cap animal infectat.
En cap de les granges, dins de l'àrea de 20 quilòmetres al voltant del primer focus, els serveis veterinaris oficials de Catalunya han establert noves zones de control i de vigilància al voltant dels nous focus detectats.
El gelat artesà de l'empresa Rausenca Gelats i Torrons Xixona ha estat coronat com el millor d'Europa en la competició internacional celebrada en el context del MIG 2025 Experience que ha tingut lloc aquest passat dilluns i aquest dimarts a Longarone, a Itàlia, considerada la capital europea de la gelateria.
Fins demà!
De 2025, els reusencs Núria del Catxo i Admet a Tamna, propietaris de Jalets i Torrons, Xixona de Reus, han recollit el guardó després que el jurat internacional situeix el catalanet Ganchet en primera posició, seguit de les propostes d'Eslovènia i Luxemburg que han completat el podi.
Victòria del Barça contra l'Atlètic de Madrid per 3 a 1. Els de Simeone s'havien avançat amb un gol de Veena, però els culers van capgirar el marcador amb les dianes de Rafinha, Daniel Moix Ferran Torres. Lewandowski va fallar un penal a la primera part del partit, que podria haver estat el 2 a 1. Amb aquesta victòria, el Barça traspassa tota la pressió al Real Madrid, que aquest dimecres visita Sant Mamès. El triomf situa el Barça a quatre punts del conjunt blanc.
La selecció espanyola femenina de futbol s'ha proclamat campiona de la Lliga de Nacions. S'han derrotat a Alemanya per 3 a 0 en un equip titular on hi havia 8 jugadores del Barça i davant de 55.000 espectadors al Metropolitano. Les espanyoles van ser molt superiors, Clàudia Pina la millor del partit i Vicky López van ser les golejadores. A la una de la tarda tota la informació local i comarcal a la crònica amb Joan Escofet.
Escolta'm per internet a vilasarradio.cat Vilasarradio 98.1 FM Encara que això no funcionis, no em diguis ruc Si penso que de tu encara em podem traure suc Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut Si no et reciclem, ho tenim ben fotut Recicle'ls com es mereixen, recicle'ls amb amor Entrega'ls a la botiga o al repartidor Generalitat de Catalunya, el govern de tothom
Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen i vellen pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Saps que és possible demanar cita prèvia per posar una denúncia? Evita esperes entrar en el web dels Mossos d'Esquadra a través de l'ordinador o del telèfon mòbil. Podràs escollir entre tots els tipus de denúncies i tràmits disponibles i el dia, l'hora i la comissaria que et vagi millor.
Un dia perdrà-se el cap. La meva bossa! Informa't a mossos.gencat.cat barra cita prèvia. 112. Telèfon d'emergències.
Vols tenir Vilassar Ràdio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Ràdio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast, sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilassarradio.cat, més a prop teu. Des del centre del teu dial, Vilassarradio, 98.1. Segueix-nos a les xarxes. Som a Facebook, Twitter i Instagram.
6 minuts i mig per damunt del punt del migdia. Enfeulem l'última hora de l'edició. I com cada dimecres, aquesta hora, és moment per rebre, com molt carinyosament els hi diem, a les nostres bruquiletes. Marta Badia, bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia. Com va, això? Molt bé. Va bé el dia? Sí, molt bruquileta. Avui estem les dues, que jo la trobava molt a faltar. Sí, Mart Natge, bon dia. Bon dia. Ja s'ha posat tot a lloc?
tot allò que hi ha menys mal. Menys mal, és que clar. Però aquesta època ja se sap. Sí. Grip, virus... És el que sap. Molt bé. Doncs escolteu, gràcies per estar amb nosaltres. Matí de dimecres, molt xulo. Llàstima que encara no he esmorzat i tinc molta gana. Amb el vostre permís, igual em trec l'entrapa aquí i començo a esmorzar. Avui tenim previst parlar de consum i potser ja va bé que vagis menjant. Ah, mira, doncs...
Parlem de consum, avui? Sí, perquè ens costen les festes i et convé també donar alguna cleca o alguna... Sí, això ho diem tots i després fotem la paga doble, no arriba el 28. També, també. Doncs ara mateix s'ha acabat el bròquil aquí, en directe a través de Vilassar Ràdio. Som-hi, va!
S'ha acabat el bròquil quan et pregunten què és aquesta secció. Mira, per entendre'ns, és aquelles coses que són incòmodes de parlar perquè saps que les fas. És a dir, ara ve Nadal, ui el consum, sí, sí, ui, ai, el consum, que dolent és, però gastes. I aquí dius, s'ha acabat el bròquil. És això? Sí. I volem tocar la llaga, és que és al final, si no, sempre acabem dient allò, ai, bueno, és que és el que sempre s'ha fet, ja sabem que és així, però al final... Bueno, tocar la llaga, tocar els pebrots, els ovaris.
I pensem, no sé, Mar, però sempre pensem que si en parlem alguna cosa estem ajudant a que canviï. Alguna petita cosa. El fet de verbalitzar-ho ja és una cosa. I normalitzar que no fem bé les coses. Exacte. O no ho fem bé tot. Tot, tot. Avui parlàvem amb la Mar i, Mar, anuncia tu avui del que parlarem. Molt bé.
I pensàvem que ja diguéssim la pregunta incòmode de bon inici. A veure si algú ens escriu o ens truca o no ho sabem. Perfecte. Doncs avui parlarem, com hem dit, del consum. Allò que comprem perquè realment ho necessitem o perquè algú, subtilment o no, ens ha convençut que ho necessitem. Això és el que volíem parlar avui. A veure, el consum. Anem a la pregunta incòmode? Sí. Va. Marta.
Quina va ser l'última cosa que vas comprar que no necessitaves? I què buscaves en realitat? Un objecte o una sensació? 675 99 00 52. WhatsApp. 675 99 00 52. Què és l'últim que vas comprar i no necessitaves? No cal que aneu molt lluny. Això va ser ahir abans d'ahir. Sí, sí, segurament. Què és l'últim que vau comprar vosaltres que no necessiteu?
Mira, jo, sense anar més lluny, és una cosa que em passa habitualment, que vaig a buscar... Ai, m'he descuidat tal cosa. Vaig a comprar-ho i surto amb tres més. Clar. I ja faig expressament de no endur-me cap bossa per no omplir-me, però és que acabo comprant més del que toca. Sí, sí.
A mi em passa amb el menjar. Jo anava a dir també el menjar. Sí. I sobretot perquè sol que anar a comprar quan tinc gana, i això és dolentíssim. S'ha d'anar amb l'estómac ben ple. I sense els fills. També. I amb llista. I el marit. En el meu cas, el marit. Perquè el meu home, quan anem al súper, ha de passar per tots els passadissos. És que no se'n pot deixar cap.
No, no, no. A mi sabeu que m'agrada molt, molt, molt. Què? O sigui, és com... Anem de botigues, a mi? Anem de botigues. A veure, entro, eh? No passarà absolutament res. A mi m'agrada entrar a les peixeteries i a les carnisseries. Sí. M'encanta. On està el motiu? Què és el que t'enganxa? A mil menjar.
Els embotits, la carn, m'agrada molt el peix. Aquests de carn no peix, cony. Carn i peix. I t'agrada que t'ho facin al tall o trobar-t'ho ja amb bolicadet o amb pesat al riu? No, no, no, jo. I el peix no me'l neteixo, ja me'l neteixo. Sí, sí, sí. Aquest deu saber cuinar. Sí, sí. No, no, a mi no toquis el peix. Ja trigues a convidar-nos algun dia, eh? No tinc especialitat. Nosaltres posarem el bròquil i tu poses el peix. Sí, bròquil. Mira, un bròquil a vegades és bo. A mi m'agrada. A mi també. A veure, quan et fas gran, totes aquestes coses. Quan ets jove, dius un bleda, dius... Hòstia,
Però quan ets gran ja comença... Bueno, menys jo. Tu no. Tu que ets de poca bleda? No, no, no molt. Perquè sempre ha estat de menjar bastant. Era la típica nena que el menjador de l'escola, les monges que jo tenia, monges, l'estimava moltíssim perquè m'ho menjava tot, tot. És molt nena la mare. Sí, sí, sí. I la meva mare, com que sempre tenia gana... Sí.
La meva mare sempre em diu que li preguntava, mama, què hi ha de sopar? Bledes. I feia, mmm, bledes. T'ho prometo. No gaire, sempre tenia gana i m'estava bé qualsevol cosa. O sigui que en aquesta norma no entro jo. La gana és un tema que, dius, això no m'agrada, que estigues un ple de dies amb gana, veuràs tu si t'ho menges. I tant, i tant. Va, va. Vinga.
Bueno, fem una miqueta de reflexió, fem una mena d'història per entrar en situació. És a dir, persona que entra a comprar, només un gel de bany, bueno, allò que s'ha acabat el gel de bany, anem a comprar, i surt amb un exfoliant, una crema perquè hi havia descompte, un pack de tres productes perquè només és avui, si no ho faig avui ja no ho faig, i què si no ho fas? Què ens està passant quan fem això? Què penseu que ens està passant?
Perquè ens ha passat, eh? No anem a pensar en quantes vegades ens passa, ens ha passat. I quantes d'aquestes coses realment feien falta una mica la pregunta que hem posat al principi? Ens passa l'hi, i si? La pregunta, i si? I si em falta no sé què, i si faig no sé quantos... Oia que estic aquí, ostres, és que surt molt bé de preu... Saps que va molt bé per això, aquestes coses? Com vas al super, que ens passa aquestes coses, tenir els manusfets.
Sí, o anar amb llista. La llista i el menú fet. Dilluns menjarem això, dinar i sopar, dimarts això, perquè si no, hòstia, mira, agafo això per si fem allò, però també agafo una mica de pèsols o de verdura per si agafo el peix, cony, tingueu fet, i llavors ja t'estalvies.
El que passa és que hi ha una lluita entre això que has dit tu, que racionalment dius, vale, m'ho preparo perquè així faig una compra racional, no gasto més del compte, no em queden coses que es fan malbé, és que sense tu saber-ho, o potser ara sí que ho sabem i se'ns oblida quan entrem al súper, els lineals al súper estan estratègicament posats perquè tinguis impuls de compra, necessitat de compra...
I inclús tenen allò que se li diu les zones fredes i calentes, les tenen superestudiades. També és veritat que la conducta de l'home comprant no és igual que la de la dona, a veure, parlo d'estàndards, òbviament, després cadascú en particular, i és que l'home tendeix més a la compra de l'oferta.
El 3x1 o el 3x2. Això tira molt els homes. Les dones ho miren més. Això dels lineals és veritat, eh? És a dir, els productes que ells més els interessa, els tens a l'altura dels ulls. No els tens als peus que ni els mires. I els articles que estan a dalt, quan vaig al supernen, que em pots baixar allò, sisplau. Sí, sí, ja l'hi baixo. Allò no ho compra ningú.
Clar, però quan una necessitat és real? M'explico... Home, n'hi ha, n'hi ha. Sí, sí, però moltes vegades vas a comprar perquè toca, estic trist, vaig a comprar-me alguna cosa que m'alegri... Bueno, què era? Divendres després de què era?
Black Friday, clar. Estic segur que la majoria de compres del Black Friday van ser allò, hòstia, mira quina oferta, però si necessites uns auriculars, no, però estan molt bé de preu. Passa, ens passa a tots això, eh? Sí o no? Sí. Bé, això potser respon també al per si de cas, no? Que potser...
econòmicament, després no sé si m'ho podré permetre, ara està bon preu, ho tinc, però després et trobes al cap d'una setmana dient, i què faig jo amb això a casa? Exacte, el Wallapop. Exacte, però això també deuen sobreviure els de Wallapop. Igual això que dius de les necessitats, hem de classificar-les, perquè necessitats n'hi ha moltes, però no totes són bàsiques, no? I si fins i tot amb les que són bàsiques, com ara l'alimentació, acabem sucumbint,
aquells dolços que ens posen entre mig, entre un línia i l'altre, bé Nadal, i també la musiqueta ja ens està dient constantment compra que és Nadal, compra que és Nadal, també estan les que són funcionals, que serien les qüestions de tecnologia, les eines, serveis que resolen problemes concrets. També estan les necessitats emocionals.
El que dèiem, una miqueta d'aquella... I quantes vegades comprem coses que supleixen temes d'autoestima, de pertinença... En David, d'en David, que no sé qui és, però a mi em vas a la broma que diu, he comprat un pack de conserves que, a més a més, no m'agraden. Molt bé. Fantàstic. I l'Olga diu roba que no necessito. Sí.
Sí, mira, aquest cap de setmana... M'agrada molt el pack de conserves que no m'agraden. A veure, a fer el sup, hòstia, estan barats les conserves. Ens podríem ajuntar tots... Ajuntar tot això i fer una rifa. Sí, sí. O fer alguna cosa, perquè és que... No, no. Realment, t'adones ja només amb l'estona que ha passat, les dues persones que, perquè estaven escoltant, ja han contestat. Això et dona a entendre que és molt habitual. Això és molt d'home, eh? El què? El pack de conserves que no m'agrada. Això és molt de tio, eh? Però perquè estava d'oferta. Clar, tolla. I doncs, això val la pena. Vinga, fom...
Però és que no saps de quant valia abans. Ai, hòstia, que barato està, 6 euros. Igual abans en valia 3, m'entens? I la roba sí. Jo crec que haurien de fer un plantejament amb la roba tots i totes, perquè és obrir l'armari i dir... Això no ho he posat mai, però ho guardo per si. Sí, sí, res. Jo aquest cap de setmana he estat en un mercat d'intercanvi segona mà,
que ens hi posàvem, perquè fèiem una miqueta d'activitats pels fills que van de viatjar a fi de curs i ens vam apuntar aquesta activitat. O sigui, érem al final només quatre famílies, perquè tots els altres no podien. O sigui, vam portar una de roba, però nostra, eh? O sigui, que jo vaig portar quatre bosses i dic, és que realment tot això ho tenia aquí. Tot vengut?
Home, tot no es va vendre, però vam vendre molt. I la majoria de persones que venien, bueno, clar, era tot a 3 euros. Bueno, és que no ho necessito, però és que clar, són 3 euros.
Sí, sí, i era així, eh? I la roba és una barbaritat. O sigui, una barbaritat. Sí, sí, ho han dit aquí, la roba. Va, què més? Però llavors estaríem d'acord, no?, que no estem comprant objectes, sinó que estem comprant emocions. Que bé, que m'està sortint a compte això. I de moment no reflexiono més. Després arribo a casa, com aquesta noia que ha escrit, i diu, miro l'armari, miro allò i dic, és que realment no em feia falta. No.
Però aquella emoció que m'ha produït, el fet de veure-ho, el fet del preu i de provar-m'ho i que m'agrada, ja he tingut una emoció en positiu, la dopamina famosa, que ara comentarem, ja la tenim. I que de vegades la persona que et ve en sap. Això també. Si tens un muermo allà darrere, aquells que no saben ni dir bon dia ni somriure, aquest ja no l'hi compro jo directament, encara que m'agradi. De veritat, entro a una botiga i la rebudes això i me'n vaig. Sí.
En canvi, entres allà sense ganes de comprar-ho i que mono et queda, que bé, posa't-ho així, ja comences, no sé si és la dopamina o la no sé què. L'autoestima, també. Ja comences a posar-te la mà a la butxaca per treure la targeta. Hi ha un factor de donar-te premis per afavorir l'autoestima, i és així, eh? Sí, sí, és així. Arda, mestra, d'acord amb mi, que aquests que te'n sabonen massa, ai, que mono et queda, i penses, no, em queda mono i m'estàs dient que m'ho compri. Jo em colo, jo soc simple. A mi em colo, a mi em dius que em queda bé i ja m'ho quedo.
Ho tindrem en compte, eh, Mar, això? Sí, sí. Avui t'acabes de revelar. No, no, és així, és així, això. Sí, sí. Doncs... Jo, quan era jo, una vegada, ho explico molt ràpid, vaig anar allò... Em vaig apuntar a una agència que de tant en tant et trucava per tallar el cabell. Gratis. Anaves a les xerrades dels peluquers i peluqueres, allò els dilluns, normalment, era que fan festa...
Ja fotien allà, em fotien una turra que a mi no m'interessava per res, dues hores explicant com es tallava un cabell, i jo era el que després li tallaven el cabell. Sí, anaves de model. Sí. Vaig deduir i vaig arribar a la conclusió que jo no tinc vergonya, perquè em fotien uns pentinats que em fotien llàstima. Però ells em deien, queda molt bé, i jo sortia content a casa, i quan arribava a casa em deien, segur. Segur.
I ara veig fotos perquè et fotien fotos i penso, tu no tens vergonya, tio. Ni vergonya ni criteri, que és pitjor. No, no, i... Per això dic que és fàcil ensagonar-me. Sí. Bueno, en tot cas, hi ha mecanismes que ens creen aquestes necessitats que també volíem desgranar una miqueta, no? El primer, ja l'hem estat comentant una mica, que seria des d'aquesta escassada artificial en la que ens volen fer creure que estem. Ens falta això. Quan és mentida, no ens falta. No. Però ens ho fan sentir.
És allò, només aquells reclams que et surten en el lineal, només avui, o últimes unitats, o, ostres, oferta limitada. Mentida, limitada. Això és com quan posen aforo limitado i encara no s'ha apuntat ningú, però dius, cuidado, que no hi haurà lloc per mi, m'apunto, no? Sí, sí. Això ho hem fet una miqueta tots en algun moment, eh? Llavors, el que s'activa aquí és l'angoixa del que se li diu FOMO, que és el Fear of Missing Out, que vol dir por d'estar fora...
del meollo. De quedar-me fora d'allò que ara està en tendència, d'allò que ara tothom fa. Exacte. Que això passa molt a les xarxes socials, també. De fet, acaba d'entrar el Wallapop. No hi he posat res aleatòria, Wallapop. Es ven un amplificador Blackstar, que deu ser molt bo, perquè 520 euros sí. Però atenció, eh? Un TVO de Sacarino Extra. 12 euros.
Una obra, La caverna de José Saramago, 3 euros. Algú ho deu comprar, això? Quina necessitat tens de comprar-te? Col·leccionista... Exacte, deu ser més un col·leccionista. No ho sé, momento práctico, comptable, 50 euros. Què vols que et digui? Sí, sí, però... Hi ha gent per tot. No, no, per això t'ho dic. I la dopamina què té a veure amb això?
La dopamina el que fa són pics de benestar i d'eufòria emocional molt puntual que et dona aquest benestar que tu necessites. És allò del premi. En premi, comprant-me això, aparentment fa que em millori l'autoestima, després em sento culpable perquè dic que això no m'hagués hagut de gastar, o que tonto que soc que m'ho he gastat, o no ho necessito, llavors, igual que estàvem amunt, baixem a baix. Però hi ha un ratet de pic de dopamina.
I la facilitat que et donen al comprar avui en dia, que és un engany total i absolut, i això n'hem parlat en el parlant de consum, amb el responsable de l'Oficina Municipal d'Informació del Consumidor, ara tu compres amb la targeta i entres a l'aplicació mòbil i dius això com he gastat 150 euros de cap manera necessari, ara ho puc fraccionar i ho pagaré en els propers 3 mesos o en els propers temps que tu vulguis, pagant interessos.
Com que hi ha aquesta facilitat a l'hora de pagar, la banca sempre guanya, la caixa sempre guanya, això està claríssim. Encara ens dona més per gastar. Abans, si t'anaves amb caix i et deien 150, deies... Home, això passa molt amb la telefonia. Gairebé tothom porta un mòbil que val 1.500 euros...
si els haguessis de pagar a Tocatea, que en diuen, probablement tots portaríem... Amb el Nokia aquell de tota la vida. De tota la vida, però clar, ja, no, això ja t'entra en la factura, 20 horets més al mes... Que mai entén res, mai entén res, acabes pagant, però mai entén res. Ja no sé què m'entra, si d'internet o no sé què. Això va una miqueta també relacionat amb el que estàvem parlant de la dopamina. Perdó, la Teresa també diu roba, eh? També, no? La roba és un clàssic i bastant extès, eh?
Bé, i amb les apps ara d'aquestes marques que pots comprar... Bé, jo m'he quedat, saps? Quan comences a navegar per internet, que et quedes... Com es diu això? El roller? Com es diu? Ara me'n recordo. Sí, això que tires amb un llevat. Sí, el roller...
Escrol, escrol, escrol. A l'escrol, amb les apps de roba, jo em quedo pero pajarillo, eh? A vegades penso, ha passat mitja hora i estic aquí mirant. I encara estic aquí, no? Sí, sí, sí. Però abans que seguim amb això, jo quan abans has dit el tema de la roba, de quanta gent... Que algú ha arribat. No ho veieu, però en Jaume està rient. Digues, digues. Això em podia haver passat a mi, eh? Comparteix, comparteix. No, no, acaba, acaba. Sí.
El tema de la roba, específicament, és contra una educació de la que venim, de guardem per si de cas que ve dels pares i dels avis, el fondo de armario, tenim una contra que és...
immediatès, ho tenim aquí, és roba de fàcil preu i excés, amb la qual cosa anem renovant molt sovint, però no buidem l'anterior, perquè aquesta creença que hem de guardar no l'hem perdut. I potser el que s'ha de crear són circuits de donem una segona vida a la roba. O sigui, aquest mercat de segona mà alternatiu, que no és aquell que era primer de dir, ostres, la meva roba és vella, però potser algú altre li pot anar bé, que no té els possibles per comprar, ara ja no. Ara ja és com una economia circulant. Sí.
Anem movent i anem canviant de persona, però la roba és la mateixa, no? En Gerard, que es podia dir Jaume tranquil·lament, diu, no és l'última compra que he fet, però sí una de les més estúpides. Fa un any em vaig comprar un baix elèctric perquè el volia aprendre a tocar i encara no he començat. No me n'enric, eh?, perquè a mi em podia passar exactament el mateix. Un baix elèctric i, hòstia, ara tocaré el baix. Sí. Al final, aquest és el punt en què dius, si aquell... Com es diu? Gerard. Si en Gerard hagués dit, vale, ho vull...
però guardo la nevera 24-48 hores i m'ho penso, potser s'hagués acabat comprant un pin del mateix per recordar-li que hi ha una part creativa seva que vol sortir, però que no passa per comprar-se directament l'instrument. Bueno, som impulsius. Però som impulsius, exacte. I deixarem un parell de duros a la butxaca, encara que siguem pobres. Perquè la frase aquesta, i serà igualment pobra. Sí, sí, sí. Sí o no? Serà igualment pobra. Doncs mira, va gastar, no sé què li va costar el baix...
Encara no comença. Bueno, encara hi és a temps, sempre hi és a temps. I posar-lo a la pop, també. També, també. Sí. Anaves a dir, Mar? Res. Que vol tocar el baix. Sí, és que ho he pensat vegades, eh? No, això ve, crec que molt la relació amb la publicitat emocional.
on el producte en realitat és secundari, sinó el que et produeix comprar aquell producte. Felicitat, joventut, les famoses cremes. Si te la poses, et tornaràs 20 anys més jove. No.
Llavors, doncs... Una de les compres estupides que he fet jo, una vegada vaig comprar una crema i no me l'he posat mai. Mai, veus? Però com dic mai, és que no sé ni on te la tinc. Ja, bueno, i millor que ja no te la posi, si la trobes, eh? No sé per què, però no he posat mai a la meva vida una crema. Però si tu et compres un producte mogut per la... Per aquest efecte d'impuls... Mogut perquè estava al supermercat i vaig veure, escolta, vaig dir, però me la poso.
Això és el que et diu la teva part inconscient. La teva part inconscient està llegint el missatge aspiracional d'aquell producte. Sí. Em sentiré millor, seré més guapo, la meva pell brillarà més, el meu cabell serà molt més voluminós... Jo soc presumit, zero. No sé per què em van entrar per aquí. Doncs em trobaré millor. Pot venir una miqueta per aquí. Oh, perquè estaves entrant en aquella crisi dels 50, que se'm diuen. No, fa més, fa més d'això.
Deia ser la crisi dels 42 o alguna cosa així. En tot cas, el paper pot venir per la dopamina aquesta de la que hem parlat, moments clic d'aquests, a pics de tal, però també per avorriment. Estic avorrit, avorrit. No agafis el mòbil si estàs avorrit, perquè acabes comprant. Acabes comprant. O quan estàs molt cansat o estàs trist, no és el millor moment per comprar. I creieu que el fet de la facilitat de no cal sortir de casa per comprar, això encara ens fa malgastar més?
Sí, jo... I tant. Si és que, a més, tu pots estar a provar virtualment. Hòstia, també es pot fer això, no? Sí, sí, sí. Provar virtualment? Sí. Clar, jo sabia que et pot arribar i si no t'agrada, tornes. A part aquestes facilitats... Tu pots fer les compres de Nadal sense sortir de casa. Sí, i tant. I a més...
Ho tindràs l'endemà? A tal hora? Com a molt, 24 hores? Parlem del famós Amazon. Tu compres una cosa i potser la compres en 17 i el diumenge ho tens allà. A mi m'han arribat a enviar dues coses. És a dir, em van fent retard i els hi vaig enviar. Escolta, no m'ha arribat. I m'ho van enviar dues vegades. I els hi vaig dir... Sabeu què em van contestar? Que t'ho quedis. Queda tu. Sí. Fixat. Sí, sí, a mi em va passar també això.
És a dir, és curiós, és curiós. És a dir, si sabem que estem controlats, entre cometes, pels algoritmes, no hauríem de ser més conscients en l'obrir el mòbil de «cuidado, que entro en fase de manipulació». Bueno, i en tema OMIC, parlàvem amb l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, deia «si ho compres per l'ordinador encara estàs una mica atent amb les condicions i tal. Si entres en el mòbil, ningú llegeix aquella lletra, prima que no la veus». No. I segura, perquè passes. Però amb l'ordinador encara, però amb el mòbil...
Vinga, anem comprant, anem comprant. Accepto, accepto, accepto. Igual compta, eh, amb això? Sí, i amb això dels algoritmes... És que mira, perquè l'altre dia vaig veure un... no sé si era un TikTok o... on es veia una noia, no? I li posava un cartell. Lo que haces cuando passes al lado del mòbil de tu marido, no? I es posa al costat del mòbil i li comença a xiu-xiuajar Viaja al Caribe, joies... Perquè ell després...
Li apareixi la publicitat amb ell, saps, quan navegui i això, no? Dic, doncs mira, per aquí va una miqueta, perquè és això, eh? O sigui, només que facis una recerca i no està encara comprovat, però tots sabem que si parlem al costat del mòbil després ens apareix tal cosa. No, que no està comprovat, i tant que està comprovat. Per això, per això. L'últim paper del cervell, perdoneu, no penseu tan bé en l'autorecompensa?
També, m'ho mereixo. M'ho he guanyat, que he treballat molt jo aquests dies. Això m'ho regalo. Vinga, m'ho compro. A mi m'ha dit un amic meu que treballa en una empresa que és una poma mossegada. Sí. Estàvem sentats en aquesta taula i em va dir... Jo tenia el telèfon amb la poma mossegada aquí a sobre i em va dir...
Així vol dir que jo tenia la pantalla de cara amunt i em va dir que la posés de cara avall. I ell treballa en aquesta empresa. I em va dir, ara no t'escolta. Va, tio, no m'engallis. I em diu, fes el que vulguis. Bueno, a partir d'ara, sabent això, jo ho provaré. Si nos estás escuchando, s'ha acabat el bròquil. Els dimecres a les 12. Eh? Nos escutxes. Maria Teresa.
Com sempre anem justetes, et proposem, com que hi ha la pregunta, l'hem fet al principi, i tenim quatre tips, eh, Mar? Els diem intercaladament, els deixem aquí perquè la gent s'ho anoti, solucions i claus pràctiques. Va, vine, va. La primera, Mar, fer-se les tres preguntes abans de comprar. Ho necessito? Ho necessito ara? Ho necessito ara?
Ho necessito en aquesta quantitat o format? Sí, home. Aquesta seria la primera. Dua. Substituir el clic per una pausa. Ep. 24 hores abans de comprar. Guardar a favorits en lloc d'afegir la cistella. No és tan tonto, eh, això? Ajuda, ajuda. Una altra. Detectar quan estem comprant emocions. Si estic cansat, deprimit, avorrit, potser no és el millor moment.
I per últim, reconnectar amb allò que ja tenim. Revisa l'armari, calaixos i subscripcions i fes neteja perquè això ajuda a reduir impulsos. Amazon està molt content amb vosaltres.
Hem d'enviar un missatge que diu, doneu les gràcies a la Marta i a la Mar, les broquiletes, perquè estem molt contentes amb vosaltres ara. Podeu enviar les paneres que vulgueu aquí a la ràdio. Escolta'm, no si hem de comprar impulsivament, almenys que sigui el comerç local i la proximitat. Però és que som així, eh? Ens agrada comprar.
Vaig a comprar, és la frase de la setmana. Jo crec que ens agrada emocionar-nos i ens estan fent emocionar a través de la compra. Sí, però a mi anar a emocionar-me al supermercat no m'agrada. Home, jo m'ho he imaginat molt aquí fent-me una foto amb tu i amb la Mar. I això no m'ha costat un duro. Això és gratis. Però m'he emocionat. És qüestió de reeducar-nos, també. A vegades és allò.
Intentem-ho. Gerard, agafa el baix avui, posa el Google. ¿Cómo empezar a tocar el bajo? I t'ensenyar a fer algun acord fàcil amb un dit i amb els altres dos, dum-dum. A menys que jo ja hagi servit d'algú. I si no que vagi a fer el vermut amb l'altre, que no recordo que vagi a menjar un palmeretxo. Sí, exacte, amb les conserves. Les conserves que no li agraden, fantàstic. Que es continuïn dient durant la setmana, no? Sí, sí, ho publiqueu, ho publiqueu. Recordeu l'adressa Instagram vostra, va.
Doncs ara m'agafes, perquè... Ah, s'ha acabat el bròquil, no? S'ha acabat el bròquil, barra baixa ràdio. Ah, vale. Sí, perquè ja n'hi havia una altra. Doncs feu una pausa i ens anem a comprar, perquè ens anem a l'agrícola vilaçant. Doncs, gràcies. Molt bé, gràcies a tu. Dimeques que avui tornem. Vaja bé.
Posa en marxa la pel·lícula. Espera, espera. Per què no la poses en català? Està disponible. L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys. Abans de mirar una pel·lícula o sèrie, reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües. A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística, si consumiu un contingut en català, la pròxima vegada que la llengua estigui disponible ja la tindreu configurada per defecte. Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Diuen que el vi és la cultura que batega les nostres venes, la que ens connecta a la nostra terra, Catalunya, als paisatges de mar i de muntanya, a la nostra gastronomia i a la gent que s'hi deixa la pell. Jo diria que els nostres vins són una expressió de com som els catalans, exigents, dedicats, tossuts i apassionats, perquè només estimant el que fas pots aconseguir això.
Sí, el vi és cultura. I jo trio el nostre baixatge. La riquesa del nostre vi. Generalitat de Catalunya. Soc el Daniel i he treballat en diferents sectors. Ara feia més de dos anys que estava sense feina estable. I el certificat professional m'ha permès ampliar les meves competències i treballar en un àmbit nou.
Els Certificats Professionals són una oferta formativa pràctica disponible al llarg de l'any i cobra les portes al mercat laboral. Són una titulació oficial per trobar feina, reinventar-te, formar-te. Certificats Professionals, una porta oberta al teu nou futur. Més informació a fp.gencat.cat. Generalitat de Catalunya sempre endavant. Tot va començar amb aquell compàs de clac-clac. Accepto reciclert el fer que te crac...
Tu, telèfon espatllat, no ets pas un cas perdut Si no et reciclem, ho tenim ben fotut Recicle'ls com es mereixen, no et faci pal Cada peça que recuperem, i tant que s'ho val Generalitat de Catalunya, el govern de tothom Llibres, cinema, música i molt més Gaudiràs de documentals, premsa, revistes i còmics I des d'on vulguis Vols saber com gaudir-ne?
Amb Biblio Digital descobriràs tot un món de continguts. T'hi apuntes? Baixa't Biblio Digital. Disponible App Store i Google Play.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
A veure, una més roba. És que tens molta roba, eh, Àngels? La roba que portem ens defineix i acompanya al llarg de la nostra vida. Això l'Àngels ho sap molt bé. Què? Ens ensenyes el teu armari? I tant. Som-hi. Som-hi. Vinga, Àngels, t'explico la dinàmica. M'hauràs de fer quatre piles. Una pila amb la roba que et poses habitualment. Sí. Una altra pila amb la roba que igual la fas servir més esporàdicament però que li tens algun tipus de vincle emocional. Una altra pila amb la roba que no fas servir.
I la quarta pila per la roba que estigui feta amb el bé. Si això està clar, que comenci la neteja d'armari. Vinga. Que no utilitzo, tinc quasi un armari, eh? Tot això no t'ho posa. Sabies que hi ha una dada que diu que la gent fem servir el 40% de la roba que tenim a l'armari?
Déu-n'hi-do. T'esperaves aquest resultat de tanta roba i no? No, jo aquest exercici no ho havia fet mai. Nou, propòsit de l'Àngels, donar-li una nova vida a aquesta roba que tingui guardada agafant pols. Què hem de fer, ara? Tens feina, guapa, eh? Per la nostra vida hi passa molta roba. La nostra roba pot passar per moltes vides. El tèxtil té molta vida.
de dilluns a divendres de 10 a 1 parlant de tot amb Jaume Cabot
Set minuts, part d'abundadors, quart d'una recta final del parlant de tot d'aquest dia de, per cert, Sant Xavier, Xevi, Xavi, doncs totes aquestes varietats. És un moment, com sempre, cada dimecres d'anar a l'Agrícola Vilassà. Allà ens hi espera la Lara Xarau. Us dic una cosa, m'acaba d'explicar un secret i ara el faré públic. Doncs vinga, va, som-hi! Parlant de tot amb Jaume Cabot. Lara Xarau, bon dia, bon dia.
Tenim aquí la Lara que no hi és. Doncs fem una petita pausa en el camí, ens posem en contacte amb la Lara a veure què és el que ha succeït. Ara mateix fem una pausa. Parlarem amb l'agrícola Vilassà. Som-hi!
Fins demà!
Doncs vinga, ara sí, ja està, tot ha comunicat, ara sí, que les telefonies, les connexions fallen, eh? Lara Xarau, bon dia, bona hora! Hola, bon dia, bon dia a tothom. Com estàs? Mira, m'he pensat que la Lara no volia entrar perquè abans he entrat dient que la Lara m'ha explicat un secret que ara penso fer públic. Saps què de fer públic, el secret, no?
Deu ser públic. Fa-li públic un secret. És a dir, la Lara és una dona molt jove, que a més a més és molt jove i es manté molt jove. I sabeu per què? Perquè avui quan li he trucat m'ha dit, estic a la nevera.
m'espera a la nevera per entrar jo és que vaig fent coses vaig fent coses i estic esperant jo a dos quarts ja estic pendent del telèfon però tu avui no avui hem patit ara jo ja estava patint també no pateixi si això és el pa de cada dia això de les comunicacions hi ha dues coses que si poden fallar fallaran una és rodalies i l'altra les comunicacions totalment coses del directe doncs molt bé aquí a punt tot a punt per explicar-vos quatre coses
Tenim sorpresa, eh, avui al final? El què? Avui tenim sorpreseta. Sí, sí, tu ja la saps també. I tant, i tant. Va, Lara, fem una volta. Vinga, va, començem, que anem tard. Vinga, va. Bueno, ja sé que no t'agrada, però avui començo parlant d'una verdura que la setmana passada no vaig parlar-ne. A veure. Bueno, us parlaré del bròcoli, perquè ja sabeu què és. A mi m'agrada el bròcoli. T'agrada? Sí, sí, sí.
Vale, bueno, guai, bé, bé, bé. Doncs no sé si sabeu que això ens encanta dir-ho, que és un superaliment. I, evidentment, estem en plena temporada i a nostra grup botiga els trobareu recent collits d'aquí mateix, de Vilassar de Mar els tenim. Hosti, que bé. Apunteu. Bueno, ja sabeu que té molts beneficis i aporta moltíssima salut al nostre organisme.
També sabeu que amb una dieta equilibrada s'aconsella afegir tots els menús diaris que predominin vegetals.
I, bueno, doncs afegir bròquil a les receptes es veu que, bueno, és també... Això és una cosa que jo també faig, a part d'estar a la càmera, que és menjar bròcoli. Bròcoli per estar... super sana i jove. Doncs, escolta, està molt bo, eh, de veritat? Es pot fer de moltes maneres, suposo que encara... Està molt bo, sí. Sí, sí, i a part als nens els agrada molt que fem aquesta forma així de bret. Sí, és diferent, és diferent. Llavors, buscant, buscant, perquè tu un sap que té molts beneficis, però quan jo llavors ho busco i m'ho miro i...
Bé, ens ajuda a protegir el cor, perquè és un fantàstic antioxidant, té propietats anticancerígens i ens aporta molta fibra. Llavors, ara que venen també, ja sabeu, totes les refredats, té propietats antivirals, antiinflamatòries, cardioprotectores, i això que no ho sabia, que m'ha fet molta gràcia, és que també són antidepressives. Toma!
Toma ja. Escolta, guarda'm uns 45 bròquils, sisplau, que els vindeu. Jo te'ls guardo, eh? Jo te'ls guardo, eh? Bé, de purè desintoxica l'organisme, o sigui, també va molt bé pel fetge, vull dir que realment és... Què vols dir, que no és la verdura que més... Podríem dir, més propietats té? Doncs té molt èxit, eh? Perquè jo crec...
Doncs igual sí, perquè això del ser el superaliment, que no m'ho he inventat jo, bueno, doncs realment és molt potent. Doncs escolta, estarà molt bé tenir-ho en compte. El que ens interessa, perquè clar, mira, nosaltres no aconseguirem res, ens valem de menjar. Com ens el mengem? Com ens el mengem? Vale, doncs per obtenir tots els beneficis,
i aprofitar tots els nutrients, bé, això és com tota la verdura, es recomana menjar-lo cru o poc cuinat, és a dir, el vapor o salt de gelet. Molt bé. Tot i que es poden fer, hi ha un munt de receptes amb aquest ingredient, entre cremes, pastes, llegums, es poden fer hamburgueses, també, vull dir, la gent que no menja carn, doncs es barregen també amb llegums i també se li pot afegir. I a mi, sobretot, com més m'agrada, que potser no és la manera més sana,
És gratinadet amb una mica de bejamel i saltejadet amb una mica de panxeta o pernil. Això ja és... Clar, clar, clar. A veure, què és que... No sé si aporta tants nutrients, però... Una mica de cancel·ladet allà, clar. A veure, diem que el cos tampoc tanta salut pot admetre de cop.
No, tot de cop, no. Home, si està bé menjar el bròquil, que el cos diu benvingut, per li fotre una mica de cançalada o alguna cosa, perquè el cos també està content. Amb una llet, també, sí. Jo també m'ho faig moltes vegades, amb una llet, amb una mica de patateta i tal. Hòstia, ara, t'ho dic molt seriosament, t'ho dic en sèrio. No és broma, avui. Avui no hi he esmorzat. I tinc una gana. Jo tampoc, jo tampoc. Jo també tinc molta gana. Jo crec que amb el fred, no? N'has t'hi més gana.
Jo no sé si és el fred o no, però jo no hi he esmorzat. Tinc l'entrepa allà i me la vaig mirant i dic, escolta, mentre la dada parla estic per fotre unes mossegades, perquè no puc mirar. Home, doncs mira, a mi no em fa res, jo no t'ho tinc en compte. Seria una mica lleig, també, no? No passa res. Bueno, va, escolta. Vinga, va, deixem de banda el bròcoli. Vinga, s'ha acabat el bròcoli.
I ara us parlaré dels pollastres de pagès del Montseny. Epa! Ara s'acosten festes i és tradició, hi ha molta gent, doncs ens agrada menjar el pollastre el dia de Nadal. Clar que sí. Bé, doncs llavors, per nosaltres, bueno, us he de parlar del Pere Molins, que és un pagès, és un pagès molt jove, que és de ceba, que ell ens serveix cada dimecres el pollastre del Montseny. Vinga. Això ens serveix, doncs, amb burgueses, amb salxitxes, amb cuixes, d'acord.
Llavors, a part, a la seva granja, us explico això, els pollastres es crien a l'aire lliure i amb bones condicions de benestar animal,
Llavors estem parlant, clar, que és un producte de proximitat, de molt bona qualitat, i això repercuteix amb el sabor, que sí que realment es nota que aquells pollastres... Sí. Mira, jo a vegades em compro també les aletes de pollastre i, ostres, són grosses, tenen... Estan molt bones. Com m'agraden les aletes de pollastre, com m'agraden. Aquest sí, també és senzillíssim això de fer. Sí, sí, sí. Bueno, doncs llavors, ara també el que us volia parlar...
és que ara que a molta gent li interessa comprar el pollastre sencer perquè el farceixen i ja sabeu que això, que es menja el dia de Nadal. Llavors, nosaltres estem fent una promoció que el pollastre pot venir o sencer o tallat a quarts o a cuau, tot ja netet, amb el fetge a part, potetes i tot, i més o menys fan uns 3 quilos cada un,
I fem una promo a 9 i mig al quilo. Molt bé, no? Està prou bé. I tant. Sí, llavors, aquest producte només el fem per encàrrec. Llavors, si algú et vol encarregar, doncs ens heu de trucar, ara em colo, al 93 759 088 o enviar un WhatsApp al 620 45 56 90.
Heu de pensar que s'ha de fer amb una setmana d'antelació, ens serveixen els dimecres, i res. Jo ja tinc encàrrecs fets. Home! Ara me n'han estat a punt d'arribar uns, la setmana que ve uns altres, i després hi ha una setmana que és la del 17, després tinc molts encàrrecs també per l'última, que serà la del 22. Clar, però ara el pots comprar i també el pots congelar, clar. Ara se'ns ha penjat, això. Ara se'ns ha penjat. Doncs anem a veure si recuperem a la...
a la Lara. 12 minuts i mig, arribem a la una. Avui les comunicacions en giren en contra. Va, fem una pausa i tornem de seguida.
Vinga, recupera't. Lara, estàs aquí? Sí, sí, estic aquí. A veure, no em feu això que la Lara se'm posa nerviosa. Sisplau, no em feu això. Escolta, em deies el pollastre i et deia que també es pot congelar si el compres... Bueno, clar, si el necessites per Nadal i el compres avui, doncs s'ha de congelar, clar. Hi ha gent que... Sí, però això va molt... Depèn del client. Hi ha gent que prefereix avançar feina, hi ha gent que prefereix fer-ho a última hora. Això, nosaltres...
que ens adaptem a vosaltres. Vull dir, com vosaltres m'ho veu. Es pot congelar. Espera, que li estic escrivint un WhatsApp. Estic escrivint un WhatsApp a la Lara. 620 45 56 90. Hola, Lara, vull 8 pollastres. Per quan els voldràs? Per avui, per avui mateix, eh? Home, doncs per avui mateix anem malament, eh? No, no, no. Va, doncs... Bé, no, va. No pateixis. Va, què més? Va, què més?
Vale, doncs, bueno, us volia parlar... Perdona, Laura, perdona, eh? Recordem, ara farà bromes, que si voleu el pollastre per dimecres, és de dimecres a dimecres, que en Pere Molins... No, no, jo els demanaré, jo els demano... Aquesta setmana, també recordo que aquest dissabte tancarem el festiu i el dilluns també. Molt bé. Doncs jo faré les comandes el divendres i ens arribaran això el dimecres. Per tant, teniu de temps fer-ho, però escolta, que no us despisteu el timora que... Com a molt el divendres. Com a molt el divendres, eh?
Doncs vinga, va. Lara, què més tenim? Seguim. Una novetat, us volia parlar d'un cava que hem incorporat nou a la botiga. Ah, mira. És un cava que es diu Tres Naus. Pertany al celler Domenys, que es va fundar el 1917.
i està situat a Rocafort de Caral del Domenys, a la Conca de Barberà. Jo no ho conec. Jo conec Sant Jaume dels Domenys, que són una sèrie de pobles que tots formen part del mateix nucli. Sant Jaume dels Domenys i Rocafort de Caral del Domenys està parat. Sí, sí, està parat. Són poblets així. Molt xulos, eh? A veure si teniu l'oportunitat de veritat. Vaja, avui ens estan fent males passades. L'Ara...
No, no hi és, eh? Doncs vinga, sintonia de nou, que la tornem a recuperar. Avui això és un disbarat.
Vinga, doncs, recuperem la Lara. Lara, tornem a estar aquí. Bon dia i bona hora, va. No pateixis. Hola, home, quin horror. Estava amb la cava de les tres naus. Va, i destacas dos caves, em deies.
Sí, et destacava dos caves. Us volia parlar que es tracta d'un celler modernista, amb molta història, que és obra de l'arquitecte César Martinell, que n'ha fet diversos. És espectacular, eh? És un edifici emblemàtic, declarat bé culturat d'interès nacional el 2002. Llavors, us destaco dos caves. El Brut Roser,
que és Varietat Trapat. Em sentiu bé? Perfectament. Estic tenint problemes, d'acord? I he obtingut una medalla gran or als Premis Girubí 2025 i al Brut Nature Reserva, que és un xarelo macabeu i perallà. Toma ja. Ben fresquet, eh?
Home, això sempre. Jo sempre em fixo en les etiquetes. Jo també. És una cosa que em flipa. Jo compro per les etiquetes. Jo també. I en aquest cas són molt boniques. Jo el teu equip. Jo el teu equip, perquè jo sempre compro. Jo què sé, aquest bisbo, jo què sé, l'etiqueta m'agrada. Devem ser diversos perquè hi ha etiquetes molt xules. Sí, home, sí, no som els únics, no. Fantàstic. Ja ho hem regatant. Perdona. Digues, digues. Res, recordar-vos que durant tot el mes de desembre...
fem un 5% de descompte en les caixes senceres de vins i caves. Molt bé, molt bé, doncs Déu-n'hi-do, doncs un bon regalet. Exacte, com més compreu. Molt bé, què més? Bé, doncs res, ara us parlaré dels ramets de la sort, que és el vesc aquest que regala, que segons la tradició, diu que per Nadal s'ha de regalar un ram de la sort, que és una planta de color verd grubenc, de flors petites, i un fruit així arrodonit i blanquinós,
que s'ha de col·locar a prop de la porta d'entrada de la casa, per tal que, segons la creença popular, no hi entrin els mals esperits. Mira que bé, doncs ho farem un altre any. A mi m'encanten aquestes coses. A mi també, a mi també. Explicar-vos-les, jo després no sé què ho faig. Que després, a veure si passa, però mira, per provar-ho no passa res. No ho sé, exacte. Llavors això representa que aquest saquet ha d'estar tot l'any, perquè diu, l'any següent cal substituir-lo, és allò que es va... Cal substituir-lo per un de nou...
Que també ha de ser regalat, eh? No val això d'autoregalar-se'ls. Exacte, exacte. L'han de regalar, d'acord. Llavors, diu que l'antic s'ha de cremar el dia de cap d'any. Hosti, aquí ja veus, i aquest pas ja me'l salto jo. Bueno, doncs llavors res, que sapigueu que a la nostra botiga ens el fa una sòcia, també que els fa superbonics, la Isabel Roig,
I estan fets amb robeta de sac i decorats amb diferents motius nadalencs. Molt macos, de veritat. Molt bé. I abans de la sorpresa, abans que se'ns talli una altra vegada, explica'm on trobem l'agrícola i aquesta targeta que hem de demanar per correu per tenir els descomptes. Va. Exacte. Mireu, per sol·licitar la targeta ens envieu un correu electrònic a info arroba agrícola vilassar.com Ens trobareu a Vilassar demà. Això és el camí del Cris, sense número.
és pujant a mà esquerra des de la nacional
marcat de la flor cap amunt, a uns 400 metres aproximadament. I ho diu de memòria, ja, eh? Ja s'ho ha après de memòria, això, eh? No, no, tinc el paper. No m'ho diguis, dona, eh? Escolta, que la setmana que ve farem un super sorteig, que us ho vull agrair moltíssim a tot l'equip de l'agrícola, a la Lara, tot l'equip, de veritat, que col·laboreu amb aquesta casa, que ens ho passem molt bé. A més, coneixem nous productes i realment val molt la pena, i a sobre farem el sorteig d'una cistella de Nadal super, super...
Xula, Lara. Sí, ha quedat molt xula. L'has fet a tu? Home, clar. Doncs està molt xula, de veritat, eh? T'hi podies dedicar també, podies dedicar-t'hi. Què hi ha, què hi ha? Explica'm què hi ha, va. Bueno, hi ha una miqueta de tot el que hem anat parlant, o del que jo també parlarem la setmana que ve. Llavors, cauen un parell d'ampolletes d'aquest cava tan fantàstic tres naus...
Hi haurà una puncetia, hi haurà neules, torrons, polvorons, mandarines, perquè li podeu donar al tió. Sí, senyor. No, jo me les foto jo, jo me les foto jo al tió que mengi les pells, tu. I un parquet de patates d'aquelles tan bones que us vaig parlar la setmana passada. Sí, senyora, sí, senyora. Una miqueta de tot per no obrint boca per aquests dies. Sí, senyora.
Lara, que estic molt content, de veritat, que cada setmana parlem, que feu un parèntesi a la feina, que nosaltres fem molta broma, però en teniu moltíssima i això és molt d'agrair. Lara, una abraçada ben fort a tot l'equip, que vagi molt bé. Una abraçada a tots i perdoneu avui que ha sigut una mica accidentat. Faltaria més, el directe és el que té. Gràcies, Lara! Adéu, bona tarda a tots. Adéu, adéu.
Parlant de tot amb Jaume Cabot. Doncs què, quina peria anem a veure? Jo triaria aquesta, té bones crítiques i a més la fan en català.
Si t'agrada el cinema, viu-lo en català. L'oferta de pel·lícules doblades i subtitulades en català cada vegada és més gran, tant a les sales com a les plataformes. A través del web gencat.cat barra llengua barra cinema podràs consultar les pel·lícules i les sales que projecten en català a tot el territori. Així com altres notícies i recursos d'interès. Al cinema, provem-ho en català. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot.
Acabem el parlant de tot d'avui. L'edició, la número 2261, 2261 edicions del Magassin del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, i us ho manu. No us que us ho demani, sinó que us ho manu, sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços.
Acabem el Parlen de Tot amb la música, la cançó que ens inspira i amb bones mans us deixo els serveis informatius de Vilassar Ràdio, com com sempre ens acosten en Joan Escofet i en Robert Mazda per acostar-nos l'actualitat local i comarcal. Amb l'informatiu quina cançó ens inspira? Doncs ens anem a París. París. Doncs a París amb Duncandú. Ens anem fins a la 1 i nosaltres demà a les 10 ens ho tornem a explicar tot. 98.9 FM, Maresme, a través de Vilassar Ràdio.com. Gràcies per la confiança. Fins demà a les 10.
y en mi vieja habitación hay cortinas para que no entre el sol no entre el sol la noche se llevó los cuadros la cordura y la fe y nunca más se vio sale ningún color de mi pincel el cuadro que pinté
Con tu sonrisa y nunca acabé Quedó en la habitación Y nunca más se dio Una calle de París Me recuerda todo aquello que no fui El final de una ilusión En la noche en que París se estremeció Y ahora hay una habitación Con un cuadro y un colchón
Una calle de París. Su recuerdo, todo lo que conseguí. El adiós de una mujer. Se llevó la paga, el vino y el placer. Y en mi vieja habitación hay cortinas para que no entre el sol. No entre el sol. No entre el sol.
No he impensat.