Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Molt bon dia a tothom. Què tal? Com estem? Benvingudes, benvinguts tots i totes. Un matí més, com sempre, i en directe a través de Vilassar Ràdio. Som l'emissora municipal de Vilassar de Mar i us saludem com cada dia, com cada matí, des del 98.1 de l'AFM al Maresme.
i a través de vilassarradio.cat per internet. Matí de dimarts ens endinsem a la setmana i ens endinsem també ja a la recta final d'aquest desemes de l'any. Avui és dimarts 21 d'octubre de 2025. Just d'aquí 10 dies estarem celebrant la castanyada, la festa més emblemàtica de la tardor. Estarem celebrant també alguns el Halloween, els altres el Castawind. Dieu-li com vulgueu, la qüestió sigui càlebra i que per molts anys...
Matí assolellat, presència de núvols a primera hora, temperatures jo diria més que agradables una mica més altes del que hauria de ser aquesta època de l'any i atenció que de cara dijous en alguns punts i també de la nostra comarca
podem arribar, atenció, als 30 graus. Per tant, a finals d'octubre podem tenir una temperatura, diem, més estiuenca que no pas de tardor. Però en qualsevol cas, tot això ens ho explica de seguida Joaquim Serra. Connectem amb el Centre de Referència Meteorològic de la Comarca. Connectem de seguida amb el Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme.
De seguida també, cap un quart d'onze, saludem a Joan Escofet, el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio. Els saludem, com sempre, cada dia per fer el poc ens passa, on repassem l'actualitat i els seus protagonistes. El poc ens passa amb la informació local, general, les notícies curioses i aquelles notícies que ho van ser també un dia com avui. Tot pujant al DeLorean. Repassem, doncs, les efemèrides.
A dos quarts d'onze, recordem l'entrevista que li fèiem a en Jaume Tulrà, és un dels responsables dels ADF, associació de defensa forestal, amb ell fem balanç a l'estiu, un estiu que es previa molt problemàtic, de fet, si mirem el conjunt de l'estat espanyol ho ha estat, a Catalunya també, pel que fa a la comarca, doncs no, i així.
i aquí hi ha una feina, evidentment, de prevenció amb tot plegat. Celebrem aquest estiu tranquil a les nostres muntanyes en quant a incendis, però en qualsevol cas, l'ADF també. Jaume Torrà ens va explicar que estrenaran en breu un nou centre logístic i de comandament a Cabrils, que els permetrà multiplicar l'eficiència de la seva feina. L'escoltem a dos quarts d'onze.
Arriba la tertúlia, tertúlia dels avis i les àvies, els avis i les iaies sempre a punt per als temes d'actualitat. Avui parlarem precisament de la gent gran, com es veuen, com es senten, què fan, què deixen de fer. Ho faran com sempre durant 60 minuts els avis i les iaies, els avis i les àvies moderats per la Mar Vila Major.
A les 12. Ja sabeu que cada dimarts alternen presència. Cada 15 dies arriba la imatge Ets tu amb Isabel Caparrós des de Mi.exclusius. I cada 15 dies, i avui és el seu torn, la Montse Martínez, des d'addictes solitaris. Cada setmana ens porta protagonistes, i avui la protagonista serà ella. Què passa quan ets addicte a la feina? A més a més, ella és ex-addicte a substàncies, i avui ens explicarà la seva història personal.
I a dos quarts d'una arriba, com sempre, cada dimarts, l'amic Txema La Saga, crític de cinema i televisió. Amb ell parlem de sèries, de pel·lícules, pel·lícules cinematogràfiques, també pel·lícules que podem veure, doncs, sèries i pel·lícules que podem veure a les plataformes televisives. Tot plegat, com dèiem, amb en Txema La Saga, l'amic i company Txema La Saga, que avui, sense més, ens portarà...
Les pel·lis, les pel·lícules d'estrena aquest mes d'octubre a les plataformes. És el contingut d'aquest espai amb el qual acabarem el parlant de tot d'avui. Dimarts, 21 d'octubre de 2025, l'edició de la número 2.231. 2.231 edicions del magazín del Matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot. Tot a punt. Motor encès, posem primera i arrenquem, som-hi. Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a una, parlant de tot. El temps.
Centre de referència meteorològic de la comarca Servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. Dia assolellat, presència de núvols a primera hora, res fa pensar que avui haguem de treure el paraigua, però atenció perquè les temperatures, tot i que són més elevades del que hauríem de tenir, no és res comparat amb el que podem tenir atenció de cara al proper dijous, on alguns punts del país i de la nostra comarca
poden arribar a aquests magnífics 30 graus. Temperatura més d'estiu que no pas de tardor. Ara mateix, a Vilassar de Mar, 18 graus de temperatura. Joaquim Serra, en directe, que ens espera de cara avui, de cara als propers dies. Molt bon dia.
Algun problema de connexió amb Joaquim Serra? De seguida ho arreglem. Connectem amb el servei Meteomar del Consell Comarcal del Maresme. De seguida marxem cap allà. Sembla que tot ha solventat. Joaquim Serra, com dèiem, què ens espera de cara avui i de cara als propers dies?
Hola, bon dia. Ahir ens va acabar una línia frontal que va deixar precipitacions durant el matí. Durant la tarda ja va començar a dominar el sol i avui tindrem justament això, un temps estable i dominat per l'ambient assolellat a tota la comarca. Fruit d'això han baixat les temperatures nocturnes, ambient més frescot a primeres hores del dia.
mentre que aquesta tarda les màximes s'han de mantenir molt semblants a les d'ahir, valors que oscil·lan entre els 24 i els 25 graus a les zones on més pujaran aquests valors al centre del dia. Estarem parlant sempre de temperatures una mica per sobre del que tocarien aquestes alçades de l'any. Per la seva banda, els vents bufaran fluixos,
Aquest matí més aviat de l'oest-sud-oest. Aquesta tarda també giraria una mica cap a nord-oest, sobretot cap a la costa del Maresme Sud, però en qualsevol cas seran vents terrers i que, per tant, no afavoriran les precipitacions que, de fet, no n'hi haurà durant tot el dia. La situació marítima estarà dominada per la maró de fons a tota la costa de la comarca. De cara a demà s'espera que es mantingui aquesta...
apunant-se, podríem dir, amb temperatures que pugen una miqueta més, podran arribar als 25-26 graus puntualment, nou dia de sol, uns núvols prims, poc destacables, vents que novament serien fluixos de terra cap a mar, i amb una situació marítima que com avui estarà dominada per la maró de fons. Dijous, atenció, perquè es va confirmant que tindrem una apunentada, és a dir, vent de l'oest, que serà fort i podrà superar els 72 km per hora, com
Per tant, superaria el llindar d'alerta meteorològica en alguns punts, sobretot en zones elevades de la comarca, cap al serral de litoral i també a primera línia de la costa. Per tant, precaució amb el vent de cara a dijous. No cal dir que amb aquests vents tan eixuts, dijous tornarem a tenir un dia majoritàriament assolellat, amb alguns núvols prims i amb temperatures que aquesta setmana tocaran sostre i que puntualment
podran arribar als 27 o fins i tot fregals 28 graus de màxima. Afortunadament, de cara a divendres, la situació canvia, entren vents més fresquets de component nord i nord-est i això farà baixar o, si més no, normalitzar-se les temperatures.
Doncs Joaquim Serra, estarem atents a aquests vents aponentats, vents que poden llindar passar, llindar del que és l'alerta, per tant, a 72 km per hora, però acompanyat d'altes temperatures. Estarem molt atents a tot plegat. Joaquim Serra, demà a la mateixa hora hi tornem. Fins a les hores que tinguis molt bon dia. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Obrim finestra informativa.
I com sempre, a aquesta hora, un moment per saludar el cap dels serveis informatius de Vilassar Ràdio, un moment per saludar el senyor Joan Escofet. Senyor Escofet, bon dia i bona hora. Bon dia, Jaume, molt bon dia a tots i totes. Crec que... tinc un dubte. Ja podem començar a dir allò de si no ens veiem bones festes? Home, això des del setembre ja quasi, eh? Sí, no? Sí, home, sí. Que si inaugurem la temporada... Sí, jo crec que hauríem d'inaugurar ja la temporada del... Si no ens veiem, Joan, que tinguis bones festes, eh? Que tinguis molt bones festes. Sí, sí.
Que seria l'equivalent a... A veure si quedem un dia i ens truquem. També seria més o menys... Que això no ho faràs ni tu ni jo. Exacte. Però són aquestes fórmules que molta gent fa servir a peu de carrer. Creus que ja podem...
Inaugurar 21 d'octubre aquesta bonica tradició que no entens mai. Si no, ens veiem que tinguis molt bones festes. Després vindrà una altra història, que és fins quan hem d'estar dient bon any. Jo crec que mati juny, tocant la festa major, ja podem dir que tinguis un bon estil. S'allarga a vegades una mica massa. Sí, i després del bon any, fins al mati juny, començarem amb el... I les vacances, què? On vas? Aquesta també és una altra...
que també ens crida molt l'atenció. Hi ha un moment de l'any entre maig i juny que tot és interessar-se presumptament. Presumptament. És un interès per les vacances que faràs, quan les faràs, on aniràs, i els plans divertidíssims que tens per endavant, el qual...
per coses d'educació, has d'interessar-te també per la persona que t'interpel·la sabent que a tu mateix té la pela i a ell encara més. Sí, sí, exacte. En fi, Joan... Aquestes fórmules. Què m'expliques? Doncs mira, el 21 d'octubre dèiem...
L'any 1879, un tal Edison inventava la bombeta elèctrica. Ah. El 1949, naixia Benjamin Netanyahu. Ah, molt bé. I... primer ministre a Israel i al 71 Pablo Neruda guanyava el Premi Nobel. Carai, quin 21 d'octubre més farcit, oi? Un 21 d'octubre de...
Diferents afemèrides. Sí, senyor. Que bombeta elèctrica, que no li fem massa cas, sinó que se'n va la llum. És d'ells, eh? Se'n va la llum, és d'ells. Llavors tots som presses. Sí. Llavors això hauríem d'inventar alguna cosa. No som res. En Thomas, no? En Thomas, jo li dic Tommy. Tommy Edison. Que va inventar tot. En fi, molt bé, Joan. Doncs un 21 d'octubre farcit d'afemèrides i aniversaris.
I a més a més a Nova York estan celebrant la setmana de la moda. Ah! Hi ha hagut una imatge que m'ha encantat. Sí. M'agradaria compartir-la amb tots vosaltres, eh? Joan Escofet! Passaré a la moda de New York.
Aquesta és la cançó de la moda, eh? Em fa molta gràcia que l'acertaven de la moda, que et sabien que va ser fa poc. A Barcelona es diu 080, que abans, no sé si ara, però abans era el telèfon dels bombers. El telèfon dels bombers, 080. Fashion Week. 080 que no sigui el codi postal genèric de Barcelona. 080 Fashion Week. Però què és el telèfon dels bombers? Jo crec que va pel codi postal, eh? Vaig a mirar-ho, a veure. Telèfon bombers. A veure, telèfon... bombers. Anem a mirar-ho.
0,80. 0,80. També, també, també. O de Vilassà, també pot ser. Oi? Doncs què va passar a veïns, Joan? Doncs en qualsevol cas estaven fent la desfilada. Perdona, ja no està operatiu, eh? Com a calçades 92. 112 ara, eh? 112, però ja no està operatiu. Vinga, què més? Doncs desfilada, front row, diferents personalitats del món de la moda.
I surt un noi, guapot ell, amb una... vestit, amb una bossa d'escombraries. Ah, molt bé, molt bé. La sort que es va colar i va començar a desfilar allà al mig, davant dels aplaudiments de tothom...
Perquè això no crida l'atenció. Hi ha vegades que això passa, eh? Sí, sí, sí. I el guarda de seguretat va ser, segurament, indicat per la orellera, el pinganillo, de fot fora aquest tio aquí, eh? Però en qualsevol cas, m'agrada perquè és una ridiculització de l'art, moltes vegades. Però mira què et vaig a dir, eh?
Mira què et vaig a dir. Si no arriben a dir res, deixa'l que baixi i a darrere l'escenari el foten fora. Ningú se'n dona compte, eh? Ningú se'n dona compte. Això és molt greu, eh? És molt greu que estiguis a una desfilada de mod i surti un tio amb una bossa d'escombraries i tothom l'aplaudeixi. Jo dic que si aquest tio el deixen baixar i a darrere l'escenari el foten en el contenidor, ningú s'entera, eh? De fet, aquest estiu, ara no recordo exactament quin museu era, sí, que era un museu europeu d'aquests d'art modern, un turista japonès,
que devia estar cansat de caminar, es va seure en aquelles banquetes que posen a vegades als museus per contemplar una obra, es va treure les sabates, les va deixar a la paret perquè tenia els peus, entenem, a l'amic Nipó, doncs allò una mica inflats de tant caminar, i la gent estava fent fotografies a les sabates.
del japonès pensant-se que era una obra d'art contemporània. I l'exercici, l'experiment que vam fer amb un llar d'infants a Madrid l'any passat, que vam penjar un quadre pintat pels infants al Reina Sofía, crec que era el Reina Sofía, la gent estava allà... Anem a fer-ho, anem a fer-ho, és que m'agrada molt això. I no hem d'oblidar aquell platan de 3 milions de dòlars. Sí, senyor. Anem a fer-ho.
I a continuació, un 20 paquet d'escombraries de 0,07 euros per article. Les bosses d'escombraries perfumades de 30 litres, que desfilin. I ara que desfilin les de 30 litres... Però aquestes ja valen 1,25. Aquestes ja són. Aquí ja són, passaré-la a top, eh? Molt bé, eh? Vas a fer la compra, et diuen, vol bossa...
Sí, escombraries per posar-m'hi dintre i anar a desfilar, eh? Quants cèntims, em sembla, eh? La gràcia. 19 l'altre dia me'n van cobrar. Vaig flipar. 19... 19 i haig de dir la veritat, eh? Supermercat Vilassanenc. 19 cèntims. No anava excessivament carregada. Jo sempre porto bosses, però aquell dia no em portava, eh?
Va cobrar 19 centis, per això m'hi vaig fixar, i vaig sortir del supermercat amb la bossa trencada. Vaig pensar, hòstia, tio, és que això ja és l'últim. Cobren cada dia més car i foten, perdoneu, una merda de bosses de... A vegades hi ha bosses aquestes de supermercat que són partides de factuoses. Sí, sí, totes. I es trenquen sovint. Sí, sí, sí.
En fi, va, Joan, què ves? Doncs home, avui era 21 d'octubre, ho vam parlar la setmana passada, Nicolas Sarkozy, el primer president de la història de la República Francesa en entrar a la presó. Avui entra a la presó d'Anna Santé, la presó parisina, acusat, doncs, bueno, no, acusat, no, condemnat per aquest finançament de la seva cursa electoral a l'Elisi del 2007.
amb diners presumptament de... diners libis, eh? Diners il·legals libis. No, ara el Gaddafi. Que no passi desapercebut en Gaddafi, eh? Un home que tenia un cos de seguretat d'altíssima preparació format per dones, eh? I ell anava a les diferents reunions cimeres internacionals amb la seva jaima.
Gaddafi no... La història no l'està posant... No, no, allà... Hauríem d'aprendre molt. Muammar al Gaddafi. El Gaddafi, sí, sí. Pot dir una cara de... Sí, sí. Quan tothom li ve la cara, no? Doncs ha entrat, estarà en una cel·la d'uns 9 metres quadrats, és a dir, com el meu pis, més o menys,
i el tancaran allà, diguéssim, per mirar de protegir-lo, de banda que la població reclusa no vulgui, doncs, saltar algunes contes pendents amb Nicolás Sarkozy. I no el trauran d'allà? Sí, tindrà un petit pati on podrà caminar, també tindrà accés a tres petits gimnassos. Sí, gimnassos. Gimnassos i... Tres? Tres gimnassos? Tres TLC.
o abasta. Si som petits, home, un és per fer bíceps, l'altre per fer gemes i l'altre per fer... Davant d'una cel·la de 9 metres quadrats quasi que visc el gimnàs, eh? No ho sé. Bueno, depèn, el dir petit gimnàs, clar... Sí, bueno, petit, a veure, qui entén? Le petit, le petit. I s'ha portat lectura.
Nicolás Sarkozy s'ha portat... Quant de temps estarà? 5 anys. 5 anys, bon comportament. No sé què, mig any. Res, mig any, has anat a la casa. Si no ens veiem... Si no ens veiem bones festes... Jo i jo, Noel, què diuen allà. Però per carnavaler ja ens veurem, eh? Ja ens veurem. Potser que preguntaries quines són les lectures per les quals ha apostat Nicolás Sarkozy per passar aquesta període tancat a la Sant T. Quants llibres s'ha portat? Dos, que sàpiguem.
Dos, tres mesos, tres mesos. La biografia de Jesús, mira, sobte, perquè clar, la Bíblia sempre és molt més fàcil, no? Biografia de Jesús, què vol dir exactament? Biografia de Jesús. I després, com no podia ser d'una altra manera, com a bon francès,
Quin és el gran reclus històric de la història de França que va estar condemnat sent innocent? Doncs el conde de Montecristo. Que és un puro també, és un puro. Amb una picadeta d'ullets, segurament, doncs, Sarkozy ha entrat, doncs, en aquesta literatura per amenitzar, doncs, segurament aquests, a principi, cinc anys que haurà d'estar tancat a la Santa. Segur, segur, segur.
Molt bé. Una altra protagonista femenina d'avui és Sanae Takahichi. Ah, la Sanae. Què he fet, la Sanae, avui? La primera vegada serà la primera presidenta del Japó, de la quarta economia del món. 64 anys...
conservadora, admiradora de Margaret Thatcher, però la gràcia és que va estar durant molt temps sent bateria d'un grup heavy. Què dius ara? L'amiga Takaichi. Es veu que portava diferents baquetes perquè es veu que ella era molt enèrgica.
tocant la bateria i alguna que altra vaqueta s'escapava i podia anar al cap d'algun admirador del Javier. Quarta economia del món per aquesta dona, amant del submarinisme, dels cotxes esportius, i que va treballar també com a presentadora d'un programa de televisió. Molt bé.
Molt bé, molt bé. Vinga, què més, Joan? Doncs ens ha cridat l'atenció al llibre L'esquerda republicana, Esquerra republicana, entre la resistència i la negociació. Crònica dels dies que ho van canviar tot. Ha estat editat per La Campana i ha estat fet pel periodista de l'ANC, Bernat Vilaró, i pel cap de política de RAC1, Adrià Santasusacna, amb G, eh? Santasusacna.
resulta que aquests dos paísistes han volgut furgar una miqueta en aquesta esquerda, d'Esquerra Republicana, de fet es titula així, l'Esquerda Republicana, han fet més de 60 entrevistes, que embossant-se en les relacions entre Oriol Junqueras, Marta Rovira, etcètera, etcètera. Però ens ha cridat l'atenció...
que es va intentar, per part de l'aleshores director de comunicació del partit d'Esquerra Republicana, segons aquests dos periodistes, que es deia Tolo Moia, va proposar a les eleccions municipals de Barcelona omplir la ciutat de paneroles vives
per fer evident que la ciutat estava bruta i fer una campanya lletja contra Ada Colacau. Lletja i desagradable, eh? Una campanya lletja, joc brut, contra Ada Colacau, tampoc caldria, eh? Perquè ja tenia la ciutat a punt, eh? Però fixa't com és la pel·lícula, la vida, eh? A vegades pensem... Veiem pel·lícules d'aquestes... Sí, que no pot ser...
La realitat supera la ficció, si ho diem sempre. La realitat supera la ficció. On vas a comprar les panaroles vives? Perquè d'algun lloc les has de treure. Grills sí que en pots comprar. Grills sí. Els fan servir per alimentar. Les panaroles... Aquí és on hi ha el reportatge d'investigació. Aquí, aquí. D'on treus...
Panarola, les vives, suficients. És a dir, no valen 10 o 12. No, no. Ni mil, que són les que ja tenia la Barcelona. Milions, milions. Perquè pugui transcendir els mitjans. Sí, senyor, sí, senyor. Curiós, eh? Aquest llibre de l'Esquerda Republicana. Es diu així, eh? Crida l'atenció. També deien que un dels llocs a la llista de la formació republicana anava per Laura Fa. O volien que anés Laura Fa, que està...
periodista del cor nascuda a Badalona. Poc ens passa, eh? Poc ens passa, poc ens passa. Prou la humanització dels animals. Prou. Fa temps que ho diem, atenció, a la nova gamma de torrons creada, no podria ser d'una altra manera, per El Lobo. Oh!
El lobo, que gran turrón El lobo, que buen turrón El lobo, que buen turrón El lobo, que buen turrón El lobo, que buen turrón El lobo, que buen turrón El lobo, que buen turrón El lobo, que buen turrón El lobo, que buen turrón El lobo, que buen turrón
Ara m'he quedat amb el hijo de Manuel Soler. Que ho sàpigues. Què? Doncs nova línia de torrons pels gossos. Ah, pels gossos! Que saps que només volen jugar i que no fan res. No fa res. Jo tampoc faig res. Déu-n'hi-do. Segurament ara preguntaràs
perquè els gossos... Jo pregunto, la pregunta és cal? Primera, i segons que sucres xocolates ho tenen absolutament prohibit d'alimentació canina en aquest cas. Doncs mira, proposen un torró cruixent de pastanaga
un torró cruixent de coco i també polvorones fets amb farina d'arròs. Diuen que estan perfectament avalats pels veterinaris i pel consum. Perdona, però jo crec que això, ja sé que la gent, els animalistes especialment, en poden dir de tot, però... Estàs a punt, no? Estàs a punt de disparar. Això és...
Això és un imbècil del dia, perdó. Això és un imbècil del dia i que vinguin els animalistes i m'ho expliquin. Que hi ha gent que s'està fotent de gana. No juguem amb tonteries com aquestes. L'obos, la branca canina, però clar, i els amants dels gats. Sí, home, sí. Podria fer algun torró de sardina, no?, per exemple.
Un torró... Sí, unes llaminadures més pels petits felins. Adéu-n'hi-do, adéu-n'hi-do. És que poc ens passa, eh? Poc ens passa. Vaneït. Vaneït aquell dia que vam pensar el nom d'aquesta secció perquè vam fer una mirada a l'actualitat i vam dir...
Vinga, va, què més, Joan? I abans d'entrenar el DeLorean, deixa'm remarcar que Cassio acaba d'estrenar el rellotge de Regreso al Futuro. Oh! El podeu comprar a 119 euros, està posat, és una...
actualització, tu te'n recordes? Aquells rellotges amb calculadora, d'aquell platejar... Jo vaig més enrere, eh? A mi, una vegada per Sant Jaume em van regalar, els meus avis, un rellotge Cassio de dos botons, que un deia a l'edat i l'altre feia llumeta. I t'asseguro que és inolvidable. I fa més de 45 anys, això, eh? Hòstia, aquells Cassio, tio, són irrepetibles. Tot torna, eh? Aquesta nova edició, 119 euros,
podem comprar aquest recordatori de Regressa al Futuro, la pel·lícula amb la qual tenim la nostra excusa per repassar cançons antigues, que també fa 40 anys. Tot fa 40 anys.
Molt bé, Joan. Què, puja mal, di l'Orient? 40 anys no, però avui faria 100 anys nascuda a l'Havana Úrsula Hilaria Célia de la Caridad Cruz Alfonso. Carai! Li van dir, tu no et pots presentar així. Tu no pots anar amb un concert, això, que la gent no se'n recordarà. La gent ja ha desconnectat. I van dir, doncs diguem-li Célia Cruz, la reina de l'açúcar...
Doncs avui es faria centenari, es faria centenari a la gran Telia Cruz, es faria cent anys, la reina del carnaval, perquè la vida és un carnaval, Joan!
Ja tinc cançó per tot el dia. Avui t'haig de confessar una cosa, faig una confessió. M'he llevat cantant Eres tu, de Mocedades, perquè hi vaig veure una sèrie que acabava amb un karaoke cantant Eres tu, de Mocedades. I ara ja estaré tota la resta del dia amb aquesta. El teu cervell primitiu ha processat tota la nit el Mocedades. Sí, i tant. És el cervell reptilià, eh?, que diuen els psicòlegs i els psiquiatres, eh?
Avui seria jo per... per sentar-me al divan i que em digui, gent, què et passa? Doncs ara estaré tot el dia fent això! Per què? Perquè la vida és un carnaval!
Què més, Joanet, què més? I també l'any 1956 naixia a La La Land, a Los Ángeles, Carri Frances Fischer, filla d'immigrants russos. Segurament Carri Fischer, el més posat, potser sí que sabrem qui és, però si parlem de la princesa Lía, de la Guerra de les Galàxies, ja la tenim perfectament ubicada.
Qualsevol banda sonora d'aquestes, eh? La guerra, les galàxies, Superman, tot això són bandes sonores impressionants, però impressionants, eh? Què dius? Critica el merchandatge de Star Wars, eh? Jo no. Sí, no hi ha princeses Lías, pràcticament. És curiós, eh? Perquè tot és els ninots, eh? Sí, representació de tot el... Jo soy tu padre.
Els personatges masculins, però de la princesa Lía no hi ha pràcticament res de marxandatge. El testimoniam, perquè a la meva filla va haver-hi un moment que li encantava la princesa Lía. No hi havia manera de trobar cap mena de rèplica, de detall, de regal. Una mica masclistes has d'estar a bord. T'agrada la meva habitació de Constantino Romero? Era la veu de Constantino Romero. Yo soy tu padre. Sí, senyor.
Ha quedat, eh? Ha quedat una mica Movie Record, eh? Movie Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record Record
Bé, Joan, va. 1972, el rei negre del rock'n'roll Chuck Berry, número 1 als billboards mundials, amb el seu My Dingaling. Chuck Berry, és que què cal dir de Chuck Berry? Què més tenim, Joanet?
1981, 21 d'octubre, el boss, el jefe d'Olox Plisting, treia aquest single, aquest Hungry Heart. Per cert, on és, en Bruce? Bruce és artista del Maresme, com bon jovi. Les marismes de New Jersey! Uau! Que fica va aquest DeLorean!
Ara l'imatge del 3info aquest és curiós. Com un jardí, com si s'estiguessin casant. Saps aquells jardins en florat? I tots els que fes d'estat allà aquí. I ara en Pedro Sánchez els està explicant per què no vol que s'acabi el canvi d'horari a Espanya. És curiós la imatge, eh?
Vinga, tanquem el Dilori, en Joan. I tanquem perquè tal dia com avui del 1997 sabíem quin havia sigut el single més venut de la història del rock. Doncs aquesta preciosa cançó d'Elton John Sir, Elton John primer dedicada a Norma Jean amb Marilyn Monroe l'any 1997 revisionada amb la English Rose dedicada a la princesa Diana.
Gindy Lorien més fi. Pots aguantar una miqueta, no? I tant. Unica cançó, eh? Candle in the wind. Aquelles imatges de l'abadia de Westminster a l'enterrament de Lady Di. Inolvidable, eh? Ell al piano, trencat completament. Eren íntims, íntims amics.
Doncs mira, aguantarem aquest candeling d'avui mentre m'expliques què tindrem a la una o a migdia 3.57 de la tarda. Doncs estem pràcticament fora de temps, obrirem, obrirem amb el vilassarenc Xavi Espar, jugador del Futbol Club Barcelona, juvenil de segon any, que avui estarà convocat, ha estat convocat per Hansi Flick, el tècnic d'Eidelberg, pel tercer partit de la Champions League, que enfrontarà avui tres quarts de set de la tarda el Barça contra l'Olimpiakos del Port del Pireu d'Atenas.
Senyor Escofet, un autèntic plaer, com sempre, demà et saludo a un quart d'onze, i avui t'escolto molt atentament a la una de la migdia, 3.57 de la tarda, amb en Xavi Espar, el Vila Seren, que avui està convocat per segon partit consecutiu. Va ser dissabte contra el Girona, sí, sí, i recordarem que la vida a vegades pot ser meravellosa.
Molts t'expliquen el trànsit de Lleida, d'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar.
Benvingut. Avui porto una recepta diferent. No la trobaràs a cap llibre de cuina. Per atenció, agafa punts i comencem. Ingredients. Un aparell elèctric o electrònic obsolet, un punt de recollida rae i, últim, una mica de ganes de posar-hi de la teva part.
Tres.
Entrega'ls. Si acabes de comprar-ne un de nou, recorda que els venedors o repartidors estan obligats a quedar-se al vell de manera gratuïta. O bé, busca el punt de recollida més protec. 4. Felicita't. Hi has posat de la teva part i el planeta t'ho agraeix. Si t'has perdut en algun pas, entra a la pàgina web residuonvas.cat barra rae per saber-ne més. Recicle'ls bé. Recicle'ls com es mereixen.
Uns t'explicaran la fira del formatge de la Seu d'Urgell, d'altres la del romaní de Montagut. Nosaltres també en podem parlar, però preferim parlar-te de Vilaçà de Mar. Vilaçà Ràdio, 98.1 FM. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Moment, per l'entrevista del matí.
Un any més passa per la ràdio en Jaume Atolraix, un dels responsables de l'Associació de Defensa Forestal d'aquí al Beresma, a Vilassa de Marc, Abrils Cabrera...
I ens agrada molt que vingui. La temporada passada el vam tenir 15, va descobrir què volia dir els ADF, que tots coneixem, aquell gip groc que tenen i doncs els veiem moltes vegades amb actes populars, culturals, però també la seva gran tasca és ballar pels boscos que tenim al nostre entorn. L'any passat el vam tenir, aquest any tenim el goig que ens torni a visitar per parlar i fer balanç del que ha significat aquesta campanya d'estiu. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Jaume Torra, bon dia, bona hora. Hola, bon dia a tothom. Com estàs? Molt bé, molt bé. Moltíssimes gràcies per revisitar-nos. Aquí estem. Escolta, si anem al mes de maig-juny, començava a fer molta calor i es preveia un estiu desastrós en quant a incendis forestals, etcètera. Ha estat un estiu desastrós si mirem a nivell de tot l'estat espanyol, mirem els incendis, vam començar aquí a les Terres de l'Ebre, vam anar a Galícia, a Castellelló, etcètera. Aquí...
Almenys pel que sabem, de grans incendis ens n'hem escapat, eh? Sí, sí, aquest any pintava negre, negre, i a la zona nostra hem tingut molta sort. Sí que és veritat que a nivell d'Espanya ha sigut terrible, i aquí la provisió era igual, però per sort hem tingut, també és veritat que hem tingut molta aigua, ha plogut molt, i això ens ha ajudat moltíssim.
però sí, sí, com vam parlar la primera vegada i que això serà molt terrible, però ens n'hem salvat un any més. Sort de l'aigua i sort, m'imagino, de la prevenció, del qual vosaltres esteu gairebé al capdavant, sense el gairebé esteu al capdavant. La prevenció també és molt important, a banda que ens plogui, que això per vosaltres és una gran notícia. Per vosaltres i per nosaltres, evidentment. Sí, a veure, la prevenció és la feina principal nostra. L'extinció és, a més a més, que és el que no hauríem de fer mai, però també estem per això.
Però la prevenció comença tot l'any, un darrere l'altre, i sempre és preparar camins que estiguin en condicions, dipòsits d'aigua a punt que hi hagi l'aigua, esbrossades amb el que es pugui de camins i també de zones forestals i franges d'incendis. Tot això és la prevenció, que és el que estem a tot l'any i per això és el que hem de treballar més.
I suposo que la conscienciació de la població també, no deixar de salles, no fer foc al bosc, tot això també ens n'hem escapat, o no? Sí, sí. Cada vegada la gent és més conscient. El tema foc ja està, jo penso, sumit, sempre hi ha algun error, però normalment la gent ja sap que bosc res. Això sí, malauradament els abocaments cada setmana ens en surt algun. No entenem perquè això de mira que hi ha deixalleries i és gratuït i tot, però la gent a muntanya cada setmana, cada mes...
Sempre tenim un regalet o altres, nosaltres ja tenim un regalet, vol dir que ja ens han tirat, doncs, runa, bé, tot el que és mobles, cada dos per tres. Vull dir, això ens hi trobem bastant. És l'única cosa que no hi ha manera de conscienciar la gent.
M'estàs dient que la gent va a la muntanya tirar-ho, no? Sí, sí, concretament, ara farà un mes i mig, sota el mateix de la Font Pigant van deixar un camió de mobles, vull dir, al Font Pigant de Cabrera, allà, us han deixat un camió de mobles, que no s'entén, perquè el mateix portar el camió pots anar a la xalleria, doncs no, el van deixar tirat a muntanya, vull dir, això ens costa molt jardineria, els jardiners, doncs, també tiren com que es pensen, o es pensen o malament pensen,
que com que és ordinaria, allà es podreix i es queda, i això no, i ens trobem molt, això sí, sí. Home, una cosa, tampoc ens sembla gens bé, que vagis al contenedor al costat de casa i llencis allà, que allò sóc ho trobem, és el pa de cada dia, eh? Sí, sí, sí. Però agafa el cotxe per anar-te'n a la muntanya, cony, perdó, eh? Agafa el cotxe i vés-te'n a la xalleria.
És el que no entenem. Jo suposem que, com que la deixalleria té un límit i queda ja... Si tu portes molt, arriba un moment que has de pagar, doncs deuen dir... Que paguin tots, paguem tots. Llavors es queda allà, risc d'incendi, perquè depèn què és, també quin tipus de residu, a vegades, com que no els hi accepten, doncs mira, muntanya, llavors, clar, l'hem de gestionar de diferent manera.
pel tema oralita i amiant, això en trobem bastant perquè com que s'ha de fer especialment, doncs això és el que més trobem. Petits, no coses grans, un dipòsit, tuberies, una planxa, perquè coses petites ningú te les vol, llavors què faig? Me'n vaig a la muntanya i allà s'hi queda.
L'aviant, l'oralita de tota la vida, és aquest producte que s'ha demostrat que té unes propietats que poden desenvolupar, poden ser cancerígenes, i és difícil, perquè a més a més ho has, no pots anar a l'aixereria, això sí. Però anar a la muntanya és desastroso, això. Llavors, què passa? Que antigament ho recollíem i portàvem, però ara ja no ho podem tocar, llavors allò ho hem de tenir allà, hem de tenir un temps, hem d'avisar una empresa especialitzada, i això van passant els dies. Què passa? Que també...
Que si tarda molt, allò crida a més porqueria. I a vegades hem trobat que estàs 15 dies pendent que t'ho vingui a recollir i arribes i tornes a trobar més coses. És constant, eh? El tema bosc, la brossa, això està... i és un risc, eh? Un risc i un desastre. Bé, això sí, és que no s'entén.
I no hi ha hagut cap petit ensurt, per petit que sigui, aquest estiu, a les nostres muntanyes? Nosaltres, a la zona nostra, que és Cabris, Cabre, Vilassà i Argentona i això, no hem tingut res. Tonterietes de Mataró, sí que a Mataró van tenir allà al costat del Mataró Parc un incident que semblava, però bueno, van tenir sort, que és el que més ens toca a nosaltres com a veïns, però no hi ha hagut res que diguis, ostres, la comarca ha estat molt tranquil·la.
Això us dona respir, eh? Perquè, clar, passes uns dies que dius, hosti, amb aquesta calor, perquè la calor és sufocant. Sí que ha plogut, però anaves pel bosc a alguns moments de l'estiu, per més que desplogui, estava sec, eh? Sí, sí, no, no. I, a veure, quan l'estiu, quan hi ha moltes colors, llavors diuen que estem amb Alfa 3, que ara ja pujarà amb Alfa 4, vol dir que a bosc no hi pots entrar. I, en principi, aquest any no hi ha hagut. Va, estàvem allò, ai, ai, però al final no hi hem arribat. I, bueno, ha anat bé, vull dir...
Diuen que els episodis de sequera encara estan per arribar, però encara hem d'estar molt pendents. No val que hagi plogut i que els pantans estiguin més o menys plens. Encara estem amb sequera i hem de tenir molt de compte això en el bosc. No, és que ha plogut, no pots fer una barbacoa allà al mig. Això ja ens hem de posar al cap, que el bosc ha acabat d'anar a fer barbacoes, ni fer focs, ni res. Això ja ni hivern, ni estiu, amb pluja o sense pluja. Això ja ho hem de tenir al cap a la gent, que el bosc ja s'ha acabat.
i a part d'això doncs vigila molt i està pendent perquè ja vindrà els focs tornaran i els boscos estan com estan i les sequeres els tindrem molt fortes i això que ha passat a Galícia també passarà eh
De fet, aquest estiu, ja fa d'estius, però aquest estiu s'ha incidit molt sobre el tema, focs de nova generació. I parlaven els experts en meteorologia, i els que en sabeu de muntanyes i boscos, dient que un foc de nova generació, per entendre'ns, és un foc capaç de començar a cremar Collserola i arribar a Passat Mataró i inclús més a l'Alma Resme, en hores, en un dia. En un dia ens pot cremar tota la muntanya. Això...
Fa anys que ens ho diu bombers, la previsió de boscos que tenim, que, clar, la gestió és la que es fa, és minça, perquè no n'hi ha més que... I acabarà un dia passant això. Ens trobarem, doncs, tot el conjunt de calors, temperatures, vents, tot, i ens pot passar, que comenci... I, a part, aquests focs són... Bueno, amb tant combustible és ràpidesa que va per extingir, i és que és molt complet nosaltres mateixos, si passa...
poca cosa podrem fer. Haurem d'estar després a fer-la repagar quan ja ha passat, però si passa, serà difícil per bombers i ja no parlem d'aquest que sóc més petitets. Doncs aquest estiu vam patir un dia perquè vaig a buscar-ho, perquè era el dia abans de la Festa Major de Vilassada de Mar, la Festa Major...
crec que era entre el 21 o 22 a el que és la zona de Badalona, l'Hospital Germà Estigues i Puigó al Can Ruti, va haver-hi un incendi que al principi allò fotia por, van, evidentment, doncs salvaguardar, entrar a DF1 i es van salvaguardar a les cases, i l'hospital sobretot, però és d'aquells que fot patir, eh? Dius, hosti, això com comenci a caminar cap allà... És que és això, és el que diem, el dia que comenci així i les temperatures els hi vagin a favor i els vents serà... anirà corrent...
I per això ara justament s'ha començat aquí a Badalona, que ho fa l'Associació de Propietaris Forestals de la Litoral Central, que és la nostra zona.
ha començat a fer una neteja de tot el que és al costat de Badalona, la cartoixa, per fer un tall, perquè com a mínim, a menys si ve d'allà, però clar, es fa fins on arriba econòmicament. Aquesta és una altra. Aquesta és una altra. L'inversió econòmica és clau en aquest sentit. Això suposem que després del que s'ha vist aquest any començaran a donar diners per fer neteges forestals, perquè podem tenir...
molts bombers, molts camions, molts avions, però si el bosc no es neteja, no. Ja, home, ara estem aquí, tu i jo, amb confiança. Ho creus de debò?
és quan d'acabar plantejant, perquè el bosc cada vegada... Que seria allò normal? Això és indiscutible. Ajudes n'hi ha, eh? Nosaltres vam crear l'associació de propietaris forestals aquesta, que hi ha des de Tiana fins a Argentona, que és la nostra zona, i aquests propietaris es va fent cada any feinetes pel que es dona, pels pressupostos que hi ha.
Sembla que s'ampliaran, ens han dit, i aquest any n'ha sortit un altre, i anem demanant tota la sovint, anem repartint, concretament ara, en un mes comencen a fer el turó de Burriac, tot el turó de Burriac es netejarà tot, per la sovintia aquesta, i es farà tota una neteja i una franja, i tindrem, en principi, Burriac net.
que si hi ha un foc serà petit. Però, esclar, es va fent trossets, no es fan grans extensions. I com que també l'agricultura va plegant, què passa? Que llavors va tornar en bosc i així ens anem. I allò que deien d'anar cremant boscos de manera controlada... Bueno, això es fa, bombers, per exemple, ho fa molt a la zona de Dos Rius, fan pràctiques amb bombers, els nous bombers que això, amb el graf,
I ells van fent, doncs, a part de fer la pràctica que els ensenyen, ens ajuden a fer neteges o neteges controlades, contrafocs, que això es fa. Aquí no n'hem fet mai, nosaltres, aquesta zona, però els que aquí al Maresme normalment fem és la zona de dos rius. Jaume, vosaltres interveniu als ADF també en accidents de muntanya? Us ho dic perquè en Jaume i tots els ADF es coneixen el bosc gairebé com casa seva. Pot anar a casa seva del menjador a l'habitació, al lavabo o a la cuina amb la llum tancada.
en Jaume i el ZDF ho poden fer a la muntanya, això. Sí, sí. Moltes vegades quan vien incendis són ells els caguin a bombers, perquè evidentment us coneixeu al bosc pam a pam. Per tant, entenc que interveniu amb accidents de muntanya. Sí, sí, ajudem concretament aquest any. El dia de la festa major de Cabrera, quan es va acabar, hi havia uns nois al rocà d'en cama, d'allà al costat del Burriac, que es van quedar penjats allà amb cordes i no podien sortir, també a les 12 de la nit, que també no s'entén, però bueno...
I vam haver d'anar, clar, bombers venien de Vellaterra, no sabien on era, vam haver d'anar, ajudar, vam trobar la persona, els vam ajudar a poder-les treure.
I sí, això ho fem, perquè normalment només et demana, escolta, un test, això, acompanya. Clar, nosaltres sí que la part, si hem d'ajudar, ajudem, però la part més tècnica o si és sanitària la fan ells, però sí, sí, això ho fem, ens truquen bastant per fer-ho. Caminaires, corredors, voletaires, ciclistes, motoristes... Ens agrada molt, Nalbós, és una cosa molt bonica de fer, però això també implica un risc. M'imagino que tot això d'accidents hi ha més dels que ens pensem, no?
Sí, sí, cada setmana hi ha una cosa bata també, perquè quan no cau una bicicleta s'ha perdut algú, quan no se li espatlla el cotxe i no el pot treure, perquè també un altre tema, com que les grues no pugen a la muntanya, a vegades et demanen ajuda, em pots estirar un tros i que em vinguis la grua, cosetes d'aquestes però hi ha molt, molt...
Tranquils no esteu, eh, Jaume? No, sempre hi ha cosetes. A veure, tampoc estem al 100%, perquè, clar, també tenim vida i la gent anem fent. Només si hi ha una cosa una mica greu, doncs ens truquen les policies locals i més, podeu venir a ajudar això, o hi ha això, o mateixos bombers que et diuen, escolta, que tinc això, pots tenir algú? Llavors, si un altre hi va, i així, sí. Jaume, quants professionals i quants voluntàries, persones voluntàries, hi ha en els ADF?
A veure, aquí, la nostra, en principi, som 14 voluntaris, i jo sóc el que més o menys em dedico més per motius de feina, però són aquests 14 voluntaris que tenim, i a part tenim els pobles veïns. Tot tant, a la comarca que disposem, si és una cosa grossa, estem amb uns 300-400 voluntaris. Però tu ho fas de forma voluntari, tu tens la teva feina. Sí, sí, jo tinc, sí, sí. No us pensi que en Jaume és un professional, això. No, el que passa...
És un professional, això sí. Jo treballo amb el tema de prevenció d'incendis a l'Ajuntament de Cabrera Mar, llavors també porto una mica... Però clar, jo quan hi ha una cosa vaig voluntàriament, com un altre més. O qualsevol cosa hi ha un incendi, també. Ell té la seva professió, tot i que és un voluntari completament professional. L'únic que el diferencia d'un voluntari professional és que no es cobra per fer això. Per tant, en Jaume, aquí tots els voluntaris i voluntàries no cobren.
No, no, tenim una gent, i ara justament tinc 3 persones jubilades, que estan cada dia, cada dia, vull dir que venen, es lleven al dematí, arriben, obren, llavors van arreglar una cadena, o arreglar un camí, o esbrossar, i van fent coseda, van mantenir les eines, les màquines, els vehicles, perquè qualsevol cosa, clar, això és una voluntat que podien estar fent el que volguessin, i ells cada dia estan allà, vull dir que això ajuda molt.
Això ajuda i és molt, molt d'agrair, eh? Per això ens agraden d'altres coses que vingueu aquí, perquè la gent entengui la vostra feina. Quan us veiem amb un correfoc, per exemple, no m'està de festa, vosaltres esteu allà de manera voluntària, no esteu? Sí, sí, no, és quan també a vegades anem a... que ajudem, que quan hi ha els aigüats o això, que vas a treure, i a vegades la gent exigeix, escolta, que aquí no veniu, això, i que... Escolti'm, senyora, que estem aquí, o ja ens hem trobat, eh? L'hem dit, també, senyora o senyor, eh? Vull dir, perdó.
i els diem, escolta, que jo podia estar al sofà de casa assentat i estic aquí ajudant a vostè a casa seva, perquè bombers no pot i entre tots ho fem, però no ens exigeixin perquè fem el que podem. Perquè això ens hi hem trobat, eh? A sobre encara és que no ho feu, escolti'm, no, fem...
perquè volem. Sí, exacte. Perquè depèn dels ulls que ho miren, també. No, no, em refereixo a la brutícia del bosc. Dic, depèn del bosc. Hòstia, és tan net el bosc, no hi ha brutícia, clar. Però a veure, hi ha herbes, hi ha embranques, tot això s'ha de fer, eh? Sí, clar, esbrossar els camins, els corriols, per exemple, quan hi ha la Burriac Atac... Ara anava a dir. Anem uns dies abans i ens ho diuen, mira, que ha caigut un arbre que llavors agafem el circuit, anem fent amb la motxilla motoserra, mira aquí, vinga, esmicolem el tronc,
perquè serveixi que aquells corriols puguin passar i no hi hagi riscos. Això ho podíem dir, escolta, a mi no és problema meu, ja us ho fareu. I es fa, perquè la gent vol i perquè també aquells corriols també ajuden que pugui circular tothom. Tot el que sigui el bosc, doncs sí, fem el que puguem. Tu quan et crida aquest amor, deixa'm-ho dir així, l'amor teu cap al bosc i a la muntanya? Bé, tota la vida. El meu pare sempre ha estat a muntanya, tenim un bosc aquí a muntanya, a Gabrils...
Sempre m'he vinculat, sempre m'ha agradat molt això, llavors ja sempre m'he vinculat, bueno, i caminant per aquesta zona, i a partir d'aquí, sempre llavors. Clar, prevenció d'incendi, tot això, ja he estudiat coses d'aquestes, tot això m'he vinculat molt, sí. I m'agrada molt. A veure si has pogut ser bomber.
Bé, podia haver sigut, sí, que passa que en aquelles èpoques això costava més, i també era l'època en què volies estudiar, deies, bé, tinc ganes, i ara ho penses, però bé, he estudiat la prevenció, que... Tant igualment important, eh? Ara em dedico a fer plans d'emergència, a coordinar tot això que hi és, perquè quan hi ha la feina, també a darrere hi ha tot això, el tema de coordinar voluntariat, de coordinar material, bé, tot.
Perquè quan ens criden, doncs, ha d'haver-hi algú que digui, bueno, doncs, feu això, que feu aquesta maquinària, aneu aquí i feu d'aquesta manera. Vull dir que això... Yes, i em toca a mi. Estic segur, i ara vaig a fer broma, eh?, però estic segur que quan esteu dues vegades treballant, el bossa us acosta algú i us diu... A veure, l'important, com està el tema, bolets?
Ah, sí, bueno, jo diuen, però, per exemple, jo, com que és boletaire, veus, això no en sóc gens, no en sé, els puc estar trepitjant i no els veig. Hòstia, ara sembla que m'estranya, això, eh? Sí, mira, i la meva mare és una gran boletaire, però una crac, però jo és un tema que m'ha avorrit molt, sempre, d'anar passejant a voler, jo sóc més de vinga, vinga, però sí, ens ho pregunten, i clar, llavors els dius, sí que tenim dos que són boletaires d'aquells que els oloren,
I llavors depèn. Mira, ens han dit que sí, ens han dit que no, però sí, sempre hi ha el que preguntes. Doncs Jaume, m'imagino que sempre esteu oberts a voluntaris, eh? Persones que vulguin col·laborar. Sí, això ens interessa molt perquè...
Sempre la gent va rotant, perquè és normal, i clar, estem mancats sempre de voluntaris, sobretot de Vilassar a Marc. Ara, en aquests moments, no tenim ningú. Què s'ha de fer? Què s'ha de fer per ser voluntari? Doncs és anar a l'Ajuntament... Cada Ajuntament, ells... Si dic, mira, jo vull ser voluntari a l'ADF Aburrià, llavors ells ens truquen a nosaltres, o si no, posar-se d'acord amb el nostre correu, i allà ens posem amb ell i dir, mira, ja li preparem tota la documentació i pugui venir.
Ens interessa, perquè a més, ja com vam dir l'any passat, fer el 30 aniversari, ara comencem ja, que ja en breu, el nou local que tindrem, que serà Conjunt Cabrera Cabrís Vilassamà, que serà un centre d'emergències, el centre per prevenir qualsevol, bueno, tindrem un centre logístic,
una sala de reunions per emergències, tot això, i llavors interessa que també ens vinguin a ajudar per tirar-ho endavant i a veure si... On estarà aquest centre logístic dels ADF? Estarà a Cabrils, a la zona que es diu la zona esportiva Gantolrac, la propietat, la família de Cabrils, la cedida de l'Ajuntament, la donada, i l'Ajuntament ha fet un conveni, està acabat de signar, un conveni amb l'ADF en uns quants anys, que nosaltres gestionarem tot, i allà tindrem el nostre centre
de logístic, de prevenció, per fer els cursos de... tots els cursos d'incendis als voluntariats, tot una mica, sí, sí. Fantàstic, és una molt bona notícia. Jaume, arribem a les 11, un minut i mig. T'agraeixo moltíssim que una mesura has vingut aquí, però ja no t'agraeixo només que vinguis aquí, que això, evidentment, ho faig. T'agraeixo moltíssim la feina a tu i als teus companys i companyes, perquè és una feina imprescindible.
Voleu col·laborar? Aneu als ajuntaments del vostre poble. Escolta, jo vull ser ADF. Una estoneta. Jo puc venir divendres, jo puc venir diumenge. Jo aquest diumenge no puc venir. No us obliguen. Per tant, Jaume, mil gràcies. Gràcies, ja ho sabeu. I aquí estem pel que faci falta. Quan ho vulguis, ja ho saps, aquí és casa teva. Molt bé, moltes gràcies. Gràcies, Jaume, que vagi molt bé. Adéu. Temps de notícies!
Les notícies de les 11 Salutacions, el Consell d'Infants va engegar el curs 2025-2026 amb una trobada a Can Visà que es va fer dijous passat amb els membres del curs passat del curs anterior que actualment fan sisè de primària i primer d'ESO. Es van acomiadar els consellers i conselleres que ja cursen la secundària
i que podran continuar contribuint al futur del nostre poble a través del Consell d'Adolescents. I també es van començar a preparar els tallers que s'estan desenvolupant a les escoles de Vila-Sanamar per donar a conèixer què és el Consell d'Infants a l'alumnat de cinquè de primària i convidar-lo a presentar-se a les eleccions per formar-ne part. Des de demà passat dijous fins al dia 31 d'octubre s'escolliran els i les representants de cada aula per votació dels seus companys
i companyes. Així també se seleccionaran els representants d'altres espais amb infants del nostre municipi com Tucutuc o l'Agrupament Atzabara. L'acte oficial de Constitució del Consell d'Infants 2025-2026 i de Defensa dels Drets dels Infants tindrà lloc el dia 19 de novembre a la sala de plens de l'Ajuntament i comptarà amb la presència de l'equip de govern, de les famílies i representants de les escoles i també de les entitats implicades.
Des d'aquest passat dilluns, els usuaris de les línies de bus express que uneixen Mataró a Barcelona, l'E11-1 i l'E11-2 disposen de més autobusos a primera hora del matí. S'han empujat cinc de nous d'anada i dos de tornada. És una mesura que la Generalitat de Catalunya, que és qui encarrega el servei a Moventis, pren per pal·liar la manca de places en una línia que està molt col·lapsada, sobretot entre les 6 del matí i dos quarts de 9 del matí.
A les últimes parades de Mataró, molt sovint, les persones que volen agafar el bus s'han d'esperar molta estona fins que no arriba un que tingui places suficients. A més de la falta de places, els usuaris han denunciat des de fa molts anys que anar drets als autobusos, encara que sigui legal, circulant per l'autopista és molt perillós. I és que la demanda ha crescut molt. En els últims 5 anys, un 23%, i només en el darrer mes, les línies express, Mataró-Barcelona, han guanyat un 18% de passatgers.
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha anunciat noves mesures per millorar la seguretat a les presons catalanes. El principal repte dels centres penitenciaris és ara mateix l'entrada de drogues i de telèfons mòbils. Per tal d'evitar-ho es faran escàners corporals a tots els interns.
També s'utilitzaran inhibidors de telefonia mòbil per bloquejar la comunicació dels interns amb l'exterior quan no estigui autoritzat. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha explicat a la sortida de la Comissió de Seguretat i Justícia per què els preocupa la presència de mòbils. D'altra banda, s'estendrà a totes les presons el sistema de detecció i inhibició de drons, que fins ara estava en proves. Aquests dispositius s'usen per entrar-hi droga o bé per entrar-hi elements perillosos.
Parlem d'esports. A Copa pel Reial Madrid i l'Ajuntament de Madrid, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha avalat la paralització de les obres per construir dos aparcaments subterranis i un túnel als voltants del Santiago Bernabeu, unes obres promogudes pel Club Blanc i autoritzades per l'Ajuntament. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha rebutjat el recurs d'apel·lació
presentat tant pel Consistori com pel Reial Madrid contra una sentència anterior del jutjat contenciós administratiu 30, que havia donat la raó a l'Associació Veïnal de Perjudicats pel Bernabéu. El Tribunal considera que la Junta de Govern Municipal va aprovar les obres de manera irregular, per tant, manté anul·lat l'acord que permetia executar el projecte.
Molts t'expliquen el trànsit a Lleida. D'altres t'expliquen el resultat del nàstic. Només nosaltres et parlem de Vilassar. Parlem de Vilassar. L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Vols tenir Vilassar Radio sempre a un sol clic al teu mòbil? És molt fàcil. Entra a Vilassar Radio.cat des del navegador del teu telèfon. Si tens Android, toca els tres puntets de dalt a la dreta i selecciona Afegeix a la pantalla d'inici. Si tens iPhone, toca la icona de compartir, el quadrat amb la fletxa, i tria Afegeix a la pantalla d'inici. En pocs segons tindràs un accés directe com si fos una aplicació.
Notícies, programes i tota la ràdio local al teu abast sempre que vulguis. Prova-ho ara, vilasarradio.cat, més a prop teu. No em toquis els ous. No em toquis el calamar. No em toquis el nat. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família.
Ara, el que toca, productes catalans. De qualitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs.
Sílvia, 27 anys. Perroquera. Va fer un avançament antirreglamentari. Va provocar un xoc lateral amb un altre turisme i va matar un menor. Va donar positiu en drogues. 3 anys i mig de presó i 4 sense permís. Seràs tu el següent Generalitat de Catalunya.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot. Especial, 25 anys del cap, doctor Mariera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. La teva veu. La teva ràdio. El 98.1 de la FM Vilassar Ràdio. Escolta'ns per internet a vilassarradio.cat
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat, i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot, amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, som-hi! 11 i 7 minuts de dimarts i això vol dir que ja ho tenim tot a punt perquè arriba ara mateix la tertúlia de les tertúlies. Som-hi!
Hora de saludar en directe la Mar Vilamajor. Senyora Vilamajor, bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora, bon dia. Com estàs? Jo molt bé, eh? I tu? És el moment de la setmana que més bé m'ho passo, que els tinc aquí. Fent anar a les 6 del matí, fent anar a les 6 del matí, fent anar a les 6 del diner a fer un cafè, en Feliu ja us el paga, perquè això és una cosa, un escàndol tot el matí.
És molt fort, el Feliu. Jo encara no dono crèdit que es desperti. Bé, no que es desperti a les 6 del matí, sinó que ja rondi pels carrers de Vilassar a les 6 del matí.
Amb tot això, bon dia, Feliu, què tal, com estàs? Ah, bon dia, bon dia, molt bé, gràcies a Déu, que dic sempre, bon dia, gràcies a Déu. Sí, és veritat que el Feliu sempre quan marxa li dic, bueno, ens veiem la setmana vinent i diu, si Déu vol. Això se deia molt abans. Bueno, és el que mana. Això ens ho havien ensenyat ja de petits, i ens ho deien. I tant. Jo conservo.
A mi m'agrada que es conservi. De fet, jo començaré a dir-ho, també. Les coses bones s'han de conservar. És que la realitat, eh? Si ell no vol, no tornem. Tant si creus com si no, es diu. Sempre s'ha dit, eh? Jo soc molt creient i, llavors, no catòlica, ni practicant, però sí que soc molt creient i considero que sí, que hi ha una realitat. Algo que mana més que nosaltres. Hi ha una dita que diu... Com ho diu allò?
El que diu que no creu té prou feina per creure que no creu. Exacte. Totalment d'acord. Sí, senyor. I és curiós perquè els que no creuen i els ateus són els que parlen més de Déu. No sé per què hem de parlar en contra, justificant-se, no cal justificar. Bé, he dit bon dia, Feliu, però també bon dia, Maria Pilar. Bon dia. Bon dia, Maite. Bon dia. I bon dia, Aurora. Hola, bon dia.
Mar, què tenim avui? Amb què els animes avui? Avui parlarem d'envellir bé i de gent gran. Que no són vells, ja m'ho ha dit la Maite. Només la roba és vella. O els mobles. Tenen joventut acumulada. Ajustos. Ajustos, m'encanta ajustos. És maca aquesta farà, ser joventut acumulada, clar. I experiència. Ui, ha començat amb els mòbils. Ja estic sentint mòbils per aquí. No, no.
El Fer, encara serà el meu. Vaig quedar la setmana passada que els mòbils es quedan dintre la caixeta, com els instituts, eh? Jo no. Jo l'he pagat. Aviam, aviam qui és. Jo no ho he mirat ningú, Aurora, però em penso. Que ha sonat per aquí, eh? No el porto, el mòbil. El tens negre. Però que el tinguis negre. Vaig a trucar a l'Aurona. A veure, un moment, eh? Truquem a l'Aurona. A veure. Truquem a l'Aurona. Que el recordes del mòbil?
Home, el tinc. És que no sona. No sona. No, no, eh? No, és que sou unes males persones. Sempre he pensat-me les coses. Oh, a veure, que anem a tocar. Anem a fer una ronda. Ja, home, t'he vist, eh? Feliu. Què? No, no està disponible, eh, el del Feliu. Mira, mira, la Maite ja s'ajuda. Ai, que sóc jo. És el teu, Maite, que aquí he buscat.
Ah, mira, la Maria Rosa. Ai, la Maria Rosa. Bueno, ara entrarà la Maria Rosa. Perfecte. Sí, home, sí. Ara ja serem tots, eh? Estàvem una mica preocupats. Ara resulta que l'aurora que tinc jo no és l'aurora aquesta, perquè ara m'està trucant l'aurora. Ja no sé qui és l'aurora, jo. T'has fotut. T'has fotut. Un moment, un moment. Però qui és l'aurora? Ara la truco jo, no ho sé. Ah, vés a saber. Ai, ai, ai. Ai, jo tinc una altra aurora, també. Jo és que he trucat amb una aurora. Però si són quatre d'aurores...
Mira! Mira! Mira! És ella! No, no, Aurora! Aurora! És el meu! Doncs no el tens en silenci! No! Home! Hola, Maria Rosa! Hola, guapa! Estem començant bé, la tertúlia d'ofici! Que se li ha fet tard, no passa res! Ja hi som tots! Seu, seu, Maria Rosa, que et fem lloc! A la teva cadira!
Que guapa, que elegant que vas fer. Sempre. Sempre. Espera, deixa-la a seure. La Maria Rosa és un figurí. Saps què passa? Que com més grans fem, més rato necessitem per agafar-nos. Més estona necessitem per posar-nos amagues. Molt bé. Em sembla perfecte. Això és com el meu tuto de l'ESO. Sempre em deia, sempre arribes 5 minuts tard, però amb la trena feta. I jo, home, doncs sí, evidentment. Què et penses? Home, per això arribo tard, que no li vas dir això. Clar.
Perquè la trena costa molt de fer, no? Clar. El primer és el primer, no? O això diuen. Bueno, què us fem si comencem? Ara ja tenim aquí la Maria Rosa. Ja comencen els mòbils. Aurora, sisplau, Aurora, em permets posar-te el mòbil en silenci? Sí, perquè jo li he pagat. Jo estic agafant aquí unes llibertats. No, no truca ningú, no. No, no. Ara sí que tinc l'Aurora, eh? Vols que la truquem?
Bé, ara és la Maria Rosa. Vinga. A veure, senyor Movistar, senyor Vodafone i senyor Warren, si voleu patrocinar la secció... Eh, escolta, cap problema, eh? Al final tindrem que fer això, deixar-los a fora. Jo és que no el porto ja. Perquè no em sonava. Perquè ja no et trucaven. Ara qui li està sonant al telèfon?
Però diu Espanya, aquí. Sembla el camerino de les germanes Mars. Diu Espanya, aquí. Diu Espanya en el telèfon, eh? Perquè és un telèfon espanyol. Si fos Finlàndia, em preocuparia més. D'acord, d'acord. No, però és que quan diu Espanya...
No l'agafo mai. Però és que a Catalunya no posa. No, jo tampoc, eh? M'encanta. Jo tampoc. Perdona, però és que a Catalunya no n'hi ha cap que posi Catalunya. Boicot Espanya. Si diu Espanya no l'agafo mai, diu la Maria Rosa. No, no, no, no. És que s'ha de ser així, s'ha de fer. No, però, perdona, tots truquen d'Espanya. Ja ho sé, ja ho sé, però els que et truquen d'aquí no et posen Espanya. Et truquen els d'allà. Posen Espanya. Els d'allà. A mi m'és igual. Els d'allà. Els d'allà. Els d'allà.
De la meva filla, que és la meva directora. I els cascos, Maria Rosa, també, si vols, quan vulguis, posa-t'ls, eh? Ho pensem bé, avui. Ja no he agafat mai un telèfon que digui Espanya. Però què està passant avui? Avui estem una mica engrescats, com pots veure. No, no, a mi m'és igual que rieu, que no.
Però sempre són coses a vegades o de propaganda. No, això tens tota la raó. De propaganda, de tonteries o de mirada que tu contestis el telèfon només perquè tu te'n riguis. No, no, no. És que feia estona que no sonava aquest telèfon i ara sona el meu. Veu? Què diu? Que està sonant el meu telèfon.
Veus que feies tona que no ens sonava cap, ja. És que, Maria Reusa, tu has arribat una mica tard, però tenim aquí un... A tots hem arribat tard. No, no és que hem arribat tots tard. Un desgavell, m'encanta. Un desgavell amb els telèfons. Ens està sonant els telèfons a tots. Bueno, eh! Comença la tertúlia, va!
Maria Rosa, això és un desfet de temps. Ens posem sèrius, sisplau. Estic castigada, avui. Jo la primera. Avui, Maria Rosa, Aurora, Feliu, Maria Pilar i Maite, parlarem sobre envellir. Sobre envellir. Per vosaltres, què és envellir bé?
A veure, perdona, començo jo? Envellir bé, què vol dir envellir bé? És que és una paraula fer-se gran, bé, canviar els hàbits, agafar els hàbits que tu pots disfrutar de la vida,
Com més gran et fas, més intentes disfrutar de la vida, del que no has pogut de jove, perquè no sé els de més, però jo em vaig casar molt jove, vaig tenir els fills molt jove, i suposo que els de la meva edat, més o menys, tots parlem del mateix. Llavors, disfrutem més poder de la bellesa, com dius tu,
que de la joventut, clar que ens agradaria ser joves, clar que sí, i tenir les forces d'abans i tal, però jo no tornaria enrere, soc una de les que no tornaria enrere. Jo tampoc. Sincerament, esclar, sense aixaques, si tens aixaques i estàs molt malalta, doncs pensaries... Però, bueno, vas solucionant les coses a mesura que venen i vas pensant...
Bueno, puc fer això i això no. Bueno, doncs faig això i faig més coses diferents. Però penses que els joves també es posen malalts, eh? Sí, però jo parlo per mi ara, per mi en personal. Els homes és un punt a part. No dic els homes. Els joves. Ah, perdó, els joves. Els joves també es posen malalts. Bueno, però els joves, si ara parléssim amb un jove...
no podríem parlar com nosaltres, perquè tenen per ells tota la vida per endavant. Quan ets jove no penses que faràs gran. Jo me'n recordo quan estava treballant que deien... Jo me'n recordo quan tingui 50 anys, mare de Déu, quan tingui 50 anys, que era l'any 2000, o 51, l'any 2000 no sé si tenia 50, 51, vaig pensar, mare de Déu, seré ja una persona molt gran...
Doncs mira, els 50 van passar, els 60 van passar, els 70 van passar, i bueno, i tal com parlo per mi, eh? I cadascú que parli com vulgui, no? O com pensi. Exacte. Però és molt clar això, eh? Maita, no cal que ens donis permís.
No, però entén-me, jo, el que diem, dia a dia, com diu una veïna meva, dia a dia dius, oi, quin dia? L'Aurora m'envia moltes coses per WhatsApp, m'agraden molt, d'aquestes de, viu la vida, avui quin dia fa, oi, que maco, fa sol, el dia que plou, plou, i si plou i vols sortir, que fas un paraigua, això sí. Dia a dia, disfrutar de la vida, de la vida, bellesa o no bellesa, o sigui, la bellesa en si és una paraula.
I no t'agrada? És una paraula que no t'agrada? No, ni m'agrada, o sigui, m'és indiferent. Jo la que no considero. És indiferent. Perdona, ja diré jo. No, això és el que vull dir. Jo crec que és una paraula. Hi ha persones d'en 40 anys, jo quan tenia la meva botiga, jo tenia llavors ja, jo què sé, 50, potser. O jo tenia 40 i la persona...
Ai, és que jo ja sóc gran, jo deia, per quina edat tens? I potser en teníem 28, per dir alguna cosa. Jo pensava, aquesta persona és... Sí, clar, perquè jo ja sóc gran. I jo pensava, si tinc 20 anys més que tu i tu et consideres gran... O sigui, gran...
És una actitud. És una actitud a la vida. És l'actitud. És una actitud a la vida. Tu et pots sentir envellida o vella, la paraula vella, als 30, als 40, als 50, als 80... O quan et mires al mirall, en el meu cas. Bueno, perdona, et mires al mirall i no veus aquella persona que eres. No, però bueno, com que et veus cada dia...
de mica en mica et vas acostumant no et sorprèn, no és un dia cada sobtat no, em vas acostumant a la teva casa em vas acostumant el que t'has estalviat de veure clar, o sigui, et mires el Mireia i com que ets cada dia que no és de dir, fa 10 anys que no et veies i ara et veus és preseu ja està, continueu però si no, acapar el programa i podré cantar
Gràcies.
Ah, el duodinàmic. Somos jóvenes. Somos jóvenes. Home, jo també penso que la joventut està... Ser jove està molt... Això que la joventut divina o tesoro, bueno, depèn, no per tots, perquè malauradament una de les primeres causes de mort de la joventut a l'adolescència és el suïcidi. Això afortunadament està visibilitzat, perquè tot això està molt apagat i molt amagat,
la qual cosa vol dir que l'adolescència no és una etapa difícil, fàcil, és molt complicada. Llavors, per mi, envellir dignament i fes gran és conseqüència de com has viscut tota una vida, amb les diferents etapes, amb l'aprenentatge, primer, assumir el que la vida t'ha donat,
I després, claro, amb els cuidados que necessitem a través de la salut. Per mi el cos també és important, perquè viure fins a 100 anys a mi m'importa un pimiento. No m'importa gens, perquè per mi respirar no s'està viu, ni que et bategui el cor. Per això crec que el cuidado del cos i tindre la màquina en condicions és molt important.
I malauradament també això les persones ho hem delegat molt en mans de la medicina, d'anar al metge, sense donar importància possiblement a la bona alimentació, als bons hàbits de vida, i no només físicament, sinó a la salut mental, emocional...
que també és molt important i que forma fort de la nostra naturalesa, que no només és el cos, sinó el que pensem, el que sentim i el que som en realitat. Estic d'acord. Llavors, clar, veure persones... Ara ens estan venent que avui es viu molt més, no?
Però jo no estic massa d'acord amb la manera que hi ha la gent gran, amb cadira de rodes, amb residències, amb moltes malalties, amb una qualitat de vida terrible. Això no em sembla que sigui arribar a disfrutar de la bellesa, i la bellesa per mi és una etapa de disfrut també, com qualsevol etapa de la vida.
Molt bé, és evident que viure molts anys no vol dir que els visquis dignament. No, és que a mi és igual. Això de 100 anys i la medicina avança tant, doncs no sé si avança tant, perquè totes les malalties que hi havia quan jo vaig néixer que s'havien d'erradicar no se n'ha erradicat cap. I al contrari, me'n van apareixent de noves i cada vegada n'hi ha de més autoimmunes i de més greus i de pitjor.
Així que, no sé, alguna cosa hi ha que no dèiem fer bé a nivell individual i personal, no? Dic jo. Moltes, moltes coses. Perquè si no, no hauríem arribat amb aquesta situació. I a nivell col·lectiu tampoc. Bueno, és que, claro, el personal és el que porta el col·lectiu. Sí, exacte. I el canvi sempre de vindre per un mateix. Si vols que els altres canvien o que la societat canviï, el canvi has de ser tu. Molt bé. I en Feliu, què? Ah, ara em toca a mi...
No, no, jo això de vell no. No, no ho resistres. No ho tinc, no ho sóc. Jo sempre sóc jove. El que és vell és això. Això és el vell. Ah, això, així m'agrada. Però en canvi jo no, jo no et sento vell. Mira, quan tenia 18 anys vaig dir, ara quan em faci 25 posaré 100. Perquè em deien, posa 100. Quan tingui 25 posaré 100. Vaig pensar, saps què? Espera els 50.
I ara, ara que en tinc 80, encara no li he posat el cel. És així. És l'esperit d'una persona. Molt bé. És ell. El que se'n velleix és el cos. Però l'esperit mai és vell. I el cos, que és el menys important. I malament rai quan un té l'esperit vell, que diuen. Que n'hi ha molts, eh? Llavors els deu costar molt de tirar endavant. Clar.
Perquè tots els hi ve sobre, ai, com ho farem? Si hi ve sobre, tira endavant, que ja t'ho trauràs de sobre. I tant, i tant. I quin és el truc per mantenir aquest esperit jove? Ai, és viure el dia, estar amb tot el que hi ha avui en dia, com estàs, i dius, bueno, sí, ho accepto, no ho accepto, endavant, i no fer cas massa del que poden dir els altres. Sí.
perquè els altres t'explicaran moltes històries.
I, en canvi, ets tu que has de tirar endavant, no els altres. Digues, digues. Fins a ti que molta gent que ens ajuntem de la nostra edat, X edat, com estàs? Bueno, jo vaig estar a l'hospital fa 15 dies, jo vaig estar... O sigui, la primera conversa que hi ha... Un altre telèfon, eh? La primera conversa que hi ha... Aviam, aviam. Qui és aquest telèfon que està sonant? Hola, digue-me, digue-me. Jo diria que sí, Maria Rosa.
Sí, sí, és el teu, és el teu. España està llamando. España directo. Hola, buenos días, María Rosa, ¿cómo estás? Molt bé, cariño. Doña María Rosa. Doña María Rosa. Doña. Doña, le llamo de la zarzuela, para si quiere venir a comer hoy. Bueno, tanco, perquè ara no sé què li dona per trucar amb aquesta hora. Uy, a veure si tindrem tema aquí. Ara estàs trucant a algú, María Rosa. Mira, mira. Hola. No, l'estic tancant, no?
No, ara estàs en trucada. Mira, mira. És que... Mira, aviam. Aviam. Minutos musicals. Hola, què tal? És que estem aquí, en directe, a la ràdio, i la Maria Rosa, res, equivocat, sense voler. Penjo, eh?
Hòstia, això no m'havia passat mai. Has contestat-hi tu. És que ha fet una videollamada. A qui ha trucat? A la seva filla. Has trucat a la teva filla amb una videollamada. Ah, sí? Sí. Diu, no sé fer-ho, però ho has fet, eh? Perquè a dalt, on hi ha el nom, on hi apareix nena, si tu cliques, hi ha l'opció de trucada i l'opció de videotrucada. I doncs hauràs clicat sense voler. No em feu cas, que avui sí que el metge ha quedat així al revés i continuo. No passa absolutament res. Ja em preparé el dret.
Maria Rosa, per tu, el que han estat dient ara els teus companys, també ho comparteixes? Sí, perquè et dic una cosa, el trobar-te a tu bé, això és molt important. O sigui, jo crec que encara que siguis més jove, si estàs malaltís, ja no dic malalt, malalt, si estàs malaltís et pesa l'edat.
Perquè jo ho he viscut molt amb la meva mare i la meva avia. O sigui, van estar malaltes molt joves. Llavors els hi passava l'edat. A mi fins ara, i ja som 84, no, 87. 87, 87. Que m'han traient. Que ja tenen restes, eh? Que ja som 87. No m'ha passat mai l'edat. O sigui, és que no hi penso amb ella.
No, o sigui, no hi ha arribat mai. En un moment que digui, ai, això és que no ho puc fer, perquè sóc tan gran, no. Però sí que hi ha una cosa que quan em miro un mirall, a vegades penso, ets que és molt gran, eh, ja. Llavors sí que penso a la que tinc. Però per ara no, per fer tot el que s'ha de fer.
No tinc mai un inconvenient per l'edat, aviam si m'entens. No tens obstacles? No, no, cap ni un, cap ni un. Perfecte, doncs, te'n negocis sempre. És que no se'n poden posar obstacles, has de mirar de sortir-te'n. Jo el que no entenc, em toca a mi, jo, jo el que no entenc és, per exemple, fan una tertúlia per la ràdio
que surten persones de 60 que estan a punt de jubilar-se i jo es veuen velles. I jo penso, així, els 20 i escaig d'anys que et queden per viure de normal, què faràs? Plorar? O operar-te? Perquè totes van operades? Jo no ho entenc. No, no, no, és que és així, va sortir l'altre dia la Judith Mascó, que estava molt maco i tot, però, bueno, els 60... I jo penso, però si els 60 no són res. Els 60 què és?
Un número. Un número. I agafa-te'l com vulguis. Sí, sí. Perquè jo vaig fer els 80 i era la dona més feliç del món. Estava fent una alegria. Eren els 80. I ara, quan he fet els 88, els he celebrat, m'ha faltat el més principal, que era el meu marit, tenia els meus fills, tenia els nets. Jo, escolta, m'arreglo com una tonta i me'n vaig. I penso, tira pel enter. I ja està. I mirar de fer...
Tot el que has fet sempre. No deixar de fer res. Si jo mateixa he tingut dos problemes, encara els tinc, però els ho viu, perquè passo i ja soc amiga de tothom, i el rigollà com si fos casa meva, i ja me'ls agafo bé, com tu has d'agafar. Com et trobes? Perfecte. Estupenda. Perfecte.
No, no, és que és la veritat. És que si no tu la fas així, què fas? El dia que estiguis malament no ens diguis perfecte, també. Ara estaràs ja acostumada i seguiràs dient perfecte. No, jo tinc un fill meu, el meu fill gran, mai a la vida, des que va néixer, m'ha dit que em trobo malament. I els meus pares, que eren grans, grans, i van viure molts anys, jo deia, però estaran angustipats. Com esteu, papa?
Molt bé, mai ens havien dit, no estem encostipats, mai, ni el meu pare ni la meva mare, i van morir grans, jo crec, bueno, de malaltia al final, però la meva mare que va morir, estava en una residència, la meva mare va morir amb 99 anys i mig,
I ens van dir, es troba malament la seva mare, i l'endemà es va morir. Fantàstic. Mai em va dir, mai té vina, ja no estava molt bé del cap últimament, però li deies, no estava bé, però li deies, mama, com estàs? Bé. O sigui, poques paraules et deia, però deia, bé. Jo diré una anèdota d'un tient meu. I això és molt maco, per no preocupar. El germà petit de la meva mare, que era veterpolista, havia anat a la...
A la lleva del biberon. Com el meu pare. Era professor dels escolàpios del Càrrec. I el veies, vam anar a la festa dels 100 anys.
una mica per celebrar-lo d'ell i un cosí germà, que era nebot d'ells també, 57 anys que s'estaven morint de pàncreas, però va vindre, vam parlar, vam fer broma, però tot va ser al voltant d'un i de l'altre. Bé, el meu tio quan li preguntaves, com estàs tiet? Bé, aquí, com em deia el general, resistiendo...
I ja està. I ell baixava a la platja, jugava a la petanca, i va morir de 101 anys. 101 anys. Fa un any, eh? Un any i mig deu fer. El meu avi va morir de 104. Deu-n'hi-do. I estava, o sigui, era un senyor gran. Era grandot, perquè el meu pare i els altres eren normals, tots els fills havien tingut
I no s'exagero, la meva àvia, 21 per... Què dius? I quants fills? No, fills vius, 9.
I 21 parts. 21 vegades havia quedat amb l'estat. Pobreta. Pobreta, pobreta. Però no m'estranya, era un mastodonte. Sí, bueno, però 21 no té res a veure. Per favor. De debò que no m'estranya. Pobre dona. Ai, perdó. No, no, ella era petiteta, petiteta. Vull dir, és d'aquelles coses que no les entenies. I no fills, vius. Però vull dir, no ho sé, a casa meva tots han sigut
de molt grans. A casa també, eh? Els meus pares també i, bueno, ha sigut... I jo a l'edat tampoc no, jo també en tinc l'edat de l'aurora. Jo no m'alçucito, jo no tinc la teva edat.
Tu ets més jove que jo. Ara ens bagajarem. Tu els has fet ara i jo els faré el mes que veig, home. Són nanes al març. Són nanes al març, tu. Tu ets la nena. Jo els faré al març, els que té ella, no és la mateixa edat. 88. Teniu gairebé la mateixa edat. I tant. Tinc un any menys que ella, val? No, no és igual. Però el principal és saber...
vestir-te sempre a fer el ridícul, perquè hi ha moltes persones que ho fan. Bueno, sense fer el ridícul. Sí, no, nena, jo parlo de mi, de mi. Jo intento fer-ho. Però hi ha gent, perdona, Aurora, el que nosaltres creiem que fan el ridícul, a mi no m'agrada tampoc, però l'altre dia vaig veure una senyora molt gran, molt gran, no sé la que tindria, estava al súper, tu i els cabells curts, rosa, blanc, blau, i no sé quin color més, eh?,
Anava curta amb una faldilla de texar i es veia que era gran. Jo pensava, anava amb un carretó, anava comprant el condis, bueno, és igual que digui el nom del condis, i vaig pensar, però si ella se sent bé... A veure, per mi vaig pensar, no toca. Però una cosa, no havíem quedat amb que l'edat era un número? Llavors què passa?
que la gent gran no pot vestir. No, però la senyora, si se sentia contenta, això és el que vull dir, si aquesta senyora... Jo vaig pensar que no tocava, no tocava perquè es veia a les càrrecs. Jo no penso això. Però vaig pensar, però aquesta senyora està contenta veient-se així, doncs bueno. Hi ha les dues maneres. El club de lectura, on tu em sembla que véns al 20. Hi ha la Núria, que té... La Núria té 92. 93. O 93.
Déu-n'hi-do, eh? Magnífica. Quin cap que té aquella senyora. Magnífica. A més, és encantadora. Va superben vestida. Uns jerseis senzills amb blau cel. Però quin cap? Amb manigueta. Però i el cap? Els pantalons. No, no, no, perfecte. Jo, quan la veig, sempre l'abraço i dic que ets la meva... És ídola, ídola. Allò exemple és aquí, no? Però pensa que és la més gran del Club de Lectura i té el cap perfecte. Perfecte, perfecte.
És simpàtica, correcta, no es passa mai de passada, és perfecta. La Núria jo me la pressio molt, de veritat, perquè m'enamora de veure la manera tan senzilla que té d'anar vestida, que això també fa molt.
A mi això de fer el ridícul no m'ha acabat d'agradar massa. No m'agrada. Però a mi no m'agrada. Potser no hem trobat l'expressió correcta. Potser són més atrevides, més modernes i potser tot és més clàssica. No me vale. Ahir vaig conèixer una persona, no sé ni el nom, ni m'interessa, i em va dir que tenia 71 anys i...
Jo tinc 88. Digo, i no me han fet nada. I amb la boca així de salchita, perquè portava duro de salchita, han dit, a mi tampoc. Jo vaig pensar en vostera.
Bueno, perdona, escolta, la meva mare t'he dit que va morir. La meva mare no era la meva mare. La meva mare, des dels 80 o 70 i escaig, va anar operant, operant, fins que va deixar de ser... Sí, la meva mare era una addicte a la cirurgia. Ah, d'estètica. Estètica, sí, sí, sí. I la meva mare va arribar a un punt que no era ella...
La meva mare era molt guapa, però va arribar a un punt que no es veia bé i va començar, sí, sí, i quan no es feia, la primera operació que es va fer, sempre ens van recurrir, els meus germans deien, i la mama s'ha anat a viatge, els meus pares viatjaven molt. Sí, però el papa està a casa i la mama no la veia, es va amagar. O sigui, es va amagar que no la veiessin, perquè és clar, la van embolicar, perquè es va fer estètica,
un líptim allò que portava darrere les orelles portava un bunyón de pell la pell perquè eren els principis parlo de molts anys estiraven la cara hasta que va arribar un moment que el metge li va dir senyora no li puc estirar més perquè si no li trencaré la pell li trencaré la pell
No, no, i la meva mare era una dicte, jo t'ho dic, i la meva mare anava molt moderna, més que jo, a veure, jo he sigut més moderada o més sèria, no més sèria, de la meva família sóc la més sèria, també us ho haig de dir, eh? Tinc uns germans molt esbojarrats, jo he sigut molt educadeta i molt sèria, dic, mira, Jaume...
I la meva mare era, bueno, però us dic una cosa, va morir amb cent anys, havent fet el que li va donar la gana, havent disfrutat de la vida. I que cadascú faci el que vulgui, no tan bé. Sí, tenia molts amics, ella tenia molts amics gais, aquest, com es diu, el González, que encara es viu, que surt a la tele...
El Jordi González, sí. Ella tenia, no sé per què... Ah, sí, perquè ella pintava. Llavors tenia amics artistes i se n'anava de viatge. El meu pare ho consentia, eh? Amb el consentiment del meu pare. I la meva mare va fer el que li va donar la gana fins que es va morir. O sigui, com es diu allò que me quiten lo bailau? No, no, no. Amb això jo tampoc no ho puc dir, perquè he sigut la dona més feliç de la meva vida. Però, bueno...
Però s'estimaven els meus pares, s'estimaven molt. Sí, jo també. No, però vull dir-te que el meu pare ho consentia, doncs era la parella. I tant, clar. Vull dir, si el meu pare ho consentia és perquè volia, no li deien que vagis. Els teus pares eren uns avançats, eh? Molt avançats. Molt, molt.
Però ja n'hi havia, eh?, en aquelles èpoques. A casa meva es feien la fiesta de blanco, a casa meva no, a casa dels meus pares, la fiesta de blanco, la fiesta de verde, la fiesta... La meva mare organitzava festes per tot Cristo. Sí, sí, sí, era molt... Bueno, la meva mare era molt especial. Vull dir, era pintora, ja us ho he dit, pintava... Jo veig aquests quadros ara que han robat i allò que la posposició, i penso, però si la meva mare pintava més bé...
amb la meva manera de ser perquè tinc quadros a casa el grito mateix a mi no em diguis que el grito és fantàstic aquell quadre és fantàstic a mi no m'agrada que vols que et digui jo sé l'estàs mirant i sents el grito
Ai, què vols que et digui? L'art cadascú el veu d'una manera diferent. Potser un quadre que per tu no és res, per un altre ho és tot. Jo els quadres, en tinc la meva mare, un dels viatges primers que va anar sola a Eivissa, i tinc uns quadres d'Eivissa preciosos que me'ls va regalar a mi, que són les senyores, perquè fa, m'he imaginat els anys que fa, que encara anaven amb el mocador de negre, a les carrers aquells empadrats, aquells quadres m'encant. Veig Eivissa.
La he vista autèntica. No la d'ara de festa. Però vull dir-te que la meva mare, jo penso que va ser una dona increïble. Increïble, increïble. Molt avançada. I jo no he sigut...
Jo crec que sí. La teva ideologia jo crec que sí que és força avançada per al que hem parlat, Maite. Us sembla si ara llancem un clip? He preparat, l'he dit al Jaume que em tirés aquí un clip, que és sobre un conte d'Instagram, de les xarxes socials, que es diu Somos Estupendes, que l'altre dia, per el Dia de la Salut Mental, van treure aquest vídeo en el que parlaven sobre la soledat.
Sí, i també ho relacionen molt a la gent gran, no? Llavors, què us sembla si ho escoltem i després opinem? Perfecte, perfecte. Nuevos estudios revelan que la soledad crònica afecta al 13,5% de la població.
Sé que nos has visto y has pensado, pobres viejitos desvalidas, están tan solitas. Pero te diré una cosa, ni estamos desvalidas ni estamos solitas. Lo que estamos es hasta el papo de que la soledad se vea solo como una cosa de viejos. Y por eso decidimos que teníamos que hacer algo más que ganchillo. Y no nos valía con un club de lectura.
Nuestras operaciones empezaron en los años 80. Allí se creía que el aislamiento social era algo solamente de gente mayor. Pero Nasti de Plasti. No nos costó descubrir que era una lucha con muchos frentes. Objetivo a las 12. Mujer de unos 45 años. Cuidando de su madre al mismo tiempo que su hijo y sin ningún apoyo.
La tenemos totalmente rodeada, pero sintiéndose completamente sola. Nido vacío. Repito, nido vacío. Sus polluelos han volado de casa.
Es una lucha que necesita tiempo. Y nosotras tenemos todo el tiempo del mundo.
Pero solo juntas conseguiremos hacer pequeño enemigo que nos acecha a todas. La soledad. Siete de cada diez personas se han sentido solas alguna vez en su vida. L'estoledad no té edat? Estem d'acord? És molt relatiu. Per què és relatiu?
Ah, perquè cada persona és un món i tothom no pensa igual i no està feliç estar sola. Jo soc molt feliç quan venen els meus fills, em truguen. Mama, venim a dinar. Vale, preparo el dinar i quan se'n vaig, adeu, guapos. I ja està.
I la vida te l'has d'agafar d'aquesta manera. Estàs sol? No. Jo, mentre tingui un llibre per llegir i pugui llegir, no estaré mai sola, perquè jo sempre dic que els meus millors amics són el llibre, i ja està. I sortir, i passejar, i veure el sol, tot això és fantàstic, és magnífic. La soledat, és que no sé com... No te la puc plantejar perquè no la sento.
No, la sento perquè en el moment que estic a casa, fa 3 anys se va morir l'Esteva, me'l sento al costat i a vegades m'ha donat la impressió que fins i tot em parlava. I el tinc pertot arreu i sempre li parlo, racionalment, eh? Vull dir, el que t'has perdut, rei. Adeu.
I ja està. I te l'has d'agafar tal com ve. I no està depenent. És que ara la nena no m'ha trucat. És que ara no sé què. És que ara no sé quantos. No. Cada vida s'ha de viure per separat.
Que et venen feliços. Que no et venen. Doncs mira, ja venen un altre dia. Estan bé? Jo truco. Esteu bé? Sí, heu arribat bé? Vale, fantàstic. Adéu. Adéu, guapa. L'Aurora llavors no es sent sola. Algú d'aquesta taula algun cop s'ha sentit sol?
No, a més penso que això de la soledat, que sempre he estat al món, la soledat, que la soledat, bueno, jo penso que el més important és que tu et facis sempre una bona companyia. I tant. I considero que sols no estem mai. Mai. No, no, jo tampoc.
I penso que a vegades, sí, que amb molta gent i amb molta companya et pots sentir molt sol perquè no et sents integrat, no et sents escoltat, no et sents respectat o valorat, i et pots sentir molt sol. Jo moltes vegades, perdona que t'interrompi, amb una colla que eren molt macos, me'ls estimava tots molt, i estava sentint converses, i jo m'aturava el cervell i pensava, i jo què colli faia aquest?
Jo, per exemple, soc una persona que soc solitària perquè soc molt poc sociable. Jo també. Social. A veure, sociable soc... Però no m'agraden grups i coses. No, soc una persona... Més individual. No...
La paraula seria... Introvertida. No, tampoc. A veure, sense que soni una mica... No, no, no, t'entén. Exploient, però selectiva. Efectivament. Amb les relacions, no? Tindre converses interessants, estar amb persones a gust, encara que no parlis, i estar en llocs que m'aportin alguna cosa de creixement, de bona energia.
I creus que això ho ha causat el pas del temps? O sigui, abans eras també estar activa o és més aviat ara? Jo també. Sempre, sempre ho he sigut molt, perquè també m'ha agradat escoltar-me, connectar-me, estar connectada amb mi mateixa i tindre el meu propi criteri, les meves opinions...
les meues necessitats, i clar, a vegades això no coincideix amb la resta de... Bueno, és igual, però jo penso que, clar, que l'important és el treball individual que s'ha de fer amb un mateix, i que la soledat a vegades és un gran regal, perquè t'ajuda molt a connectar justament amb tu mateixa. Sí, de vegades t'agraeix. El Feliu alguna vegada s'ha sentit sol? O es sent sol?
No, de moment, gràcies a Déu, no mai m'ha passat res d'això de soledat. Soledat no. A vegades hi penso per això. Sí? Què penses? La saudade. Ah, això sí. Però m'agradava per una banda. Per exemple, jo quan anava...
a ballar el Vella Mar, que nothom ballava, ballava, allà el Vella Mar estava tocant el mar, que les onades entraven sota l'edifici aquell. I a vegades sentia la música i sortia fora al carrer a contemplar només el mar. I sentia l'orquestra de fons, si tocaven jazz o així, i sortia. Érem un o una noia que sortíem, però vull dir, m'agradava això.
La tranquil·litat, la calma. Aquesta era la meva soledat. Per què? Perquè em sentia a mi mateix. Perquè l'agafaves tu mateix. No era la soledat d'estar sol, sinó trobar-me a mi mateix. No era imposada, sinó que tu l'anaves a buscar. Això és important. Això és el que sentia més. Ara després la vida et dona moltes coses i ja no tens temps de quedar sol.
perquè si no, tu un problema per aquí, també per un altre, tens el cap com un timbal a vegades, perquè et surten, i com vols que estiguis sol, si aquest també aquí, aquest també allà. Ha canviat molt la vida i la manera. Clar, quan estàs solter o ets promès, que surts amb la senyora o el que sigui, hi ha moments que t'agrada estar sol.
Ja dic, a mi m'agradava molt veure quan hi havia un temporal de llevant que veies aquelles onades que et pujaven fins dalt de tot i senties en Calduc a dintre cantant. El Ramon Calduc. El que deia aquesta cosa, en Josep Guardiola. Sí, en Josep Guardiola. Més en Lorenzo Santa Maria. Aquí hi ha un que també li encanta, en Lorenzo Santa Maria. Sarau tu Roberto.
castellà a la redacció, és fanàtic. M'encanta, m'encanta. Doncs ja he dit, m'agradava això i aquesta. La vida. Aquesta és rosó. Sí. Amb la llum del Déu
I no és del meu temps, eh? Caldoc. Caldoc. Jo l'havia sentit a casa pel vendrell. El papa sempre deia que el millor tenor de Catalunya era el vendrell, que la cantava també. I en renom...
I en Renom, també? Sí, sí, però ja no... Home. No, a casa no m'entrada tant, el Renom. Ah. No, no. I aquest Renom havia cantat La passió de segons Sant Mateu? Ah. I en Bach l'havia cantat ell? Sí, ja, però... Però, Jaume, jo, si ara em toca, prefereixo el bosc...
Està com un tren encara. Hi ha molts altres que estan més joves i ja no cal que en recordem aquest. Que és un DJ, el Jaume, ara que li estem aquí davant cançons. Si ara em toca, vull aquesta. A mi l'estic. No, no, però vull dir... Jo ho veig així. Canta Rosan. Rosan és l'estic, perdona, que és el meu. L'estic és el meu. I la Maria Rosa?
La Maria Rosa no és massa de música. No, però i alguna vegada s'ha sentit sola? Ah, sí, m'he sentit sola. Sí, però no massa, perquè estic sola, eh? Però una cosa és estar i l'altra és sentir-te. Normalment no m'he sentit sola. Ara, sempre t'aixeques un dia perquè o no et trobes massa bé o perquè t'ha passat alguna cosa o em volta algú pel cap, penses que estic molt sola. Jo sí que ho he dit alguna vegada, però no m'he sentit sola. I ha sigut
Un moment. Però normalment, o sigui, m'hi acostumen molt a estar sola. I com sola, sola, tampoc no et puc dir que estigui. Perquè estic sola, però la meva filla ve a dormir dos o tres cops a la setmana. Ja ve a sopar, o si ve els dissabtes, els diumenges. Tampoc és estar sola, no es dola tant tant.
Molt sèria, m'entès? I no, no m'he sentit sola. Ara hi ha dies que si no et trobes massa bé o si t'aixeques una mica així, penses, ai, si estigués aquí la nena, perquè la nena per mi és tot, no? És veritat, només en tinc una. Si estigués aquí la nena, no em trobaria tant així. Però no, no, en general no, eh?
Ho porto molt bé. Ens alegrem que ho portis bé. Eh? Que ens alegrem que ho portis bé. Sí, sí, sí, ho porto molt bé. I la Maite? Jo, gràcies a Déu, estic acompanyada pel meu home i tinc cinc nets i dos fills, els fills els tinc lluny, però vaig haver una època de la meva vida amb molts problemes
I acompanyada em vaig sentir sola. I tant, i tant. Quantes vegades, Mai. Acompanyada, o sigui, no estava sola, però vaig tenir uns problemes molt grans, gràcies a Déu es van solucionar, però em vaig sentir molt sola, o sigui, amb gent, o sigui, amb acompanyada. Quan això passa, quan et sents sol i estàs acompanyat, és, entenc, perquè no et sents, que no et comprenen, no?
que no comparteixen el que tu estàs vivint, que no et veuen... Carinyo, és que normalment, en el meu cas, jo parlo per mi, no m'entén ningú.
No, no, no, però jo no parlo d'aquest tema, eh? Parlo d'estar acompanyada i se sentir-te sola. Aquesta soledat és pitjor que estar sola sola, eh? Sí, i tant. O sigui, estar acompanyada i sentir-te sola és pitjor. Soledat fa més mal, aquesta soledat. A mi em va fer molt mal, va ser una època que no la voldria pas tornar a passar mai més a la vida, però ho vaig passar molt, molt malament, perquè és el que diem, estar acompanyat i sentir-se sol, això
Això és pitjor. Sí, és molt dolent. Ja ha passat, no s'ha de recordar, ho comento ara perquè ve el cas del programa, però no aconsello ningú. A més s'ha sentit a vegades de dir, estàs acompanyat però estàs sent sol, per el que sigui, per problemes... Mil coses, mil coses. Perquè passes un mal moment... Jo ara estic sola, però no me sento sola. Tinc mil coses per fer i no me sento sola.
quan el Feliu ha parlat, que ha sigut fantàstic el que has dit per mi, Felip, que l'edat és un problema del temps, però que l'important és l'esperit, no el cos i tot això, i m'ha encantat el que has dit. La mare ha fet una pregunta, i què s'hauria de fer? Què creus que s'hauria de fer per tindre aquest esperit?
jo crec que podria donar una mica l'orientació per experiència pròpia el bé
Ser bones persones. Una cosa que avui en dia està tan denostada, que no ho sembla, però tindre la consciència molt tranquil·la. I fer el màxim del que puguis amb tot. I dic el màxim, eh? Del que puguis. No el màxim de tindre una gran carrera, uns grans beneficis, unes grans amistats, una gran vida social, sinó el màxim cada un amb el que pugui. Però també sempre pensant que tot el que tu fas tingui una repercussió a tots els nivells.
No només amb les persones, sinó amb la naturalesa, el respecte, la comunió amb la naturalesa, l'agraïment. I això per mi és el que manté realment l'esperit aquest, que jo penso que podria dir que el comparteixo amb el Felip, ser una bona persona. L'Antònia Machado, que era una gran persona,
a part de gran poeta, però una gran persona i un home molt espiritual i molt bona persona, en un llibre, en una entrevista que li vam fer, li vam preguntar com se definiria. I ell va dir, com una bona persona, amb el bon sentit de la paraula.
I ja està. I no cal dir-los més. I no cal dir-los més. I ja està. Això avui en dia, malauradament, no es promociona molt. Si això volia ensenyar-se'm el millor, o aquests valors tinguessin aquesta joventut que a vegades es sent tan desemparada... Saps què passa? Jo crec que hi ha molt bona gent, però que fem més cas a la gent dolenta que a la bona. Exacte.
Ens pesen més les notícies dolentes, les accions dolentes i les accions bones. Els que tenen els inputs que rebem és la competitivitat, la intolerància, el pensar més en tu mateix que en els altres, no ser respectuós tampoc amb el medi ambient, és igual si contaminem. Els inputs que rebem sempre sobre els beneficis, els guants, els diners i el poder.
Jo em vaig trobar un cas que els diumenges, els meus anons eren petits, anàvem a veure els avis a premiar. Jo els duia amb la furgoneta, amb el cotxe. I un dia dic, mira, si us porteu bé, avui anirem en tren.
Ah, sí, sí, sí, perquè no hi havien anat mai. Anàvem amb el trenc, anàvem amb el trenc. Vaig trobar-me un cas, que era el dia de l'Assumpció. Estàvem esperant el trenc i una noia anava una mica així pel trenc i se'n fot a la via. Ah!
salto i l'agafo venent al tren. Doncs aquells nois que deien que són tan esborgerrats, tan ximples cadences, enseguida van venir a ajudar-me a treure'ls. Clar que sí. No dient que ells són joves i tenen ganes i tot això, però en canvi van venir ells a donar-me un cop de mà. I tant que sí. Però és que això és un estereotip. Ni la gent jove està ondolent, ni la gent gran no està sabent de res. Per naturalesa són
som bons. Sí, mira, jo... El que passa és que després te deixes portar per interessos i coses que no... A veure, jo, per desgràcia, pel que vaig amb la cadira, així m'he trobat. Mira, dos vegades m'he quedat sense bateria pel carrer, per badar jo, llavors, si no tinc bateria, jo haig de baixar i jo no puc arrasolar la moto. Cal, cal.
No fa molt em va passar 100 metres de casa, però un xicot em va portar la moto, em va ajudar a mi el braç, fins que no va entrar a casa. I que n'hi ha. Però aquests gestos, quan mireu les notícies, no surten. Se parla del que passa al món i normalment sempre són desgràcies. Però és que això m'ajudiu. Senyores i senyor, és que hem d'anar acabant. M'ha encantat a mi això avui.
Traiem les conclusions? La Maria Rosa diu 21 fills. Diu, no m'estranya, era un mastodonte. No vull saber el que era un mastodonte, jo. Era una persona... No, no, ja, ja. Tot gran, eh? Era molt maco, eh? Maria Rosa, quin dia de març ets tu? Quin dia de març ets? El 17. I quin dia és el teu aniversari?
Ah, quin dia és? El 17 de març. Ah, mira, jo el 8. Veus? No, no. Ah, jo també soc pistis. Per això vull. Per això penso que... Del 20 de febrer. Els portaré també com ella. La Maite diu, la meva mare pintar millor. Toma ja, vinga. L'Aurora m'ha fet molta gràcia i diu, totes operades. Totes.
Aurora, fes-me un favor, torna'm a fer la veu que et va fer la persona que vas trobar ahir.
Sí, sí, torna-hi. És que era castellana. No, és igual, fes-ho, fes-ho. M'ha agradat molt. Vols dir que era una persona? Sí, sí, sí. Qui és aquella de la tele que no pot parlar? Totes. Segons l'Aurora, totes. L'Aurora... Atenció. La Belén Esteban. No, no, no. En Feliu ha dit, als nens els hi vaig dir, si es porten bé anirem amb trens.
Obviaré el que ha passat. Però avui en dia, sisplau, si et portes malament, vas amb el tren, ja t'ho dic ara. Ningú vol anar amb rodalies. Posar seny, en Feliu diu posar seny i donar un truc per mantenir-se vital. Jo ja el sé el truc, a mi m'ha volgut dir i ara el faré públic. Tocar la botifarra. Ho sento. La que fa el Feliu per això, eh? Què més, què més?
Bé, que ja estaria, eh? Que Movistar seguirà patrocinant la secció amb els telèfons vostres i que ara, la conclusió, i aquesta sigui sèria, la qualitat de vida és molt millor, ara que fa uns anys. Estem d'acord amb això? Sí, i tant. Home, no ho potser. I després, que, escolta, un pot estar a una residència amb cadira i ser més feliç que el que tu vulguis, eh? Per tant. Bueno, hi ha gent que és per decisió pròpia, eh? O sigui...
Sí, jo tinc una amiga. Jo tinc una amiga que està a una residència, està contenta perquè vivia amb el fill. Però, Maite, tu estàs feliç i contenta. I tu t'ajudes d'una cadira? Maite, ja ho has dit tot. I també hi ha un terme, Mar, que es diu viejoven, que no ho sabia jo. No. Que seria el que serien ells. John Grant, que és perill jove, són els viejovens. Hi ha una cançó que es diu viejoven. No ho sabies tu, Mar? No. Bueno, mira, hi ha una cançó que es diu viejoven.
Jo crec que la cosa que ho diria de fer és explicar a les persones... Aviam, aviam, aviam. Això és un jove que ho canta Ojete Calor. Ojete Calor. Aquest nom. Bueno, una cançó prescindible, com podeu veure, ja és igual. Escolteu, que 30 segons hi venten, Robert Mazza. Petons a tots, que vagin bé. Petons, ens veiem a l'estegüent. Adéu, adéu.
Les notícies de les 12. És migdia avui a La Crònica. Us explicarem, entre altres notícies, que el vilasserenc Xavi Espart està vivint uns dies d'autèntica bogeria. Dissabte era convocat per primera vegada en Lliga pel partit que el Barça disputava contra el Girona i que acabava amb triomf blaugrana in extremis i per la mínima. Aquest dimarts, i també per primera vegada, el de Casa Nostra ha estat cridat per Hansi Flick
per la convocatòria per disputar el tercer partit de la Champions League del curs, el que enfrontarà a partir de tres quarts de set de la tarda a l'Olímpic de Montjuïc, al Barça, amb l'Olimpiakos Grec. Un partit que ha de servir perquè tant els catalans com els de Pireu es recuperin de les engles derrotes que van patir en els darrers compromisos de la màxima competició europea. Ampliarem la informació, com dèiem, a la crònica, a la una de la tarda i també a les tres de la tarda, cinc de la tarda i set del vespre, amb Joan Escofet.
Més d'un any després que s'aprovés per unanimitat al Congrés, el Consell de Ministres aprova aquest dimarts el reial decret amb diferents mesures per agilitzar el finançament de la llei L. El ministre de Drets Socials és l'encarregat de detallar el decret en el Congrés, un decret que suposa...
el desenvolupament normatiu d'aquesta llei que s'ha d'establir abans de l'1 de novembre, quan fa un any justament que entrarà en vigor. El mes de juny el Ministeri va enviar a Isenda una proposta d'adaptació del sistema de dependència per incorporar les previsions de la llei i incloure un finançament adicional de 200 milions per desplegar la normativa. El ministre s'ha compromès que aquest finançament adicional permeti donar cobertura prioritària als malalts de l'Ajuntament
amb els 10 milions per atendre les necessitats més urgents que va anunciar la ministra de Sanitat el juny passat. Davant de les queixes de familiars i pacients d'ELA per la manca de recursos pel desenvolupament de la llei, durant els últims mesos, des del Ministeri de Drets Social s'ha explicat que el finançament de la norma està garantit.
Per evitar més apagades elèctriques, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència ha aprovat un conjunt de modificacions dels procediments d'operació del sistema elèctric. L'operadora Reta Elèctrica els ho va demanar fa dues setmanes per tal de reforçar la seguretat del subministrament d'electricitat després de detectar canvis bruscos de tensió en la xarxa. Ara, la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència ha autoritzat diferents canvis per bé que no tots els que demanava l'operadora. Es tracta de mesures urgents
que modifiquen temporalment diferents procediments per dotar l'operadora de més eines. La Comissió Nacional de Mercats i Competència ha explicat en un comunicat de premsa que s'aplicaran durant un mes i s'allargaran tres mesos a tot estirar. S'intenta d'aquesta manera reforçar el sistema per garantir el subministrament si torna a haver-hi canvis bruscos de l'atenció com va haver-hi abans de la pagada i com s'havien detectat en les darreres setmanes.
Sanae Takaitsi s'ha convertit en la primera dona que governarà el Japó. El Parlament ha elegit aquest dimarts la dirigent conservadora com a primera ministra després d'un acord per formar una nova coalició amb el Partit de la Innovació del Japó.
Futbol femení, sigui la competició que sigui, la rivalitat entre Barça i Madrid, converteix qualsevol partit entre els dos equips en un esdeveniment amb un munt d'ulls a sobre, rebent l'etiqueta de clàssic. Per aquest motiu, dissabte 15 de novembre a les 4 de la tarda el Barça ha anunciat que el primer clàssic femeni de la temporada es disputarà a l'estadi olímpic Lluís Companys, un escenari amb mal record per l'equip blaugrana el curs passat, i és que tot i el domini aclaparador del Barça sobre el Madrid, en ple absolut de victòries,
Justament l'últim dual directe va ser pel Conjunt Blanc. Tota la informació local i comarcal a la una de la tarda a La Crònica, amb Joan Escofet. Mira què he buscat, però no tinc ni idea de què li podríem regalar el biel. I per què no en joc de taula? Has mirat el cercador de tot joc?
Tot Joc és una iniciativa per promoure l'ús del català a través del joc. Hi trobaràs el cercador de jocs i joguines en català amb més de 1.100 referències catalogades per edat, tipus de joc o fabricant. I també més de 400 botigues d'arreu de Catalunya on anar-los a comprar. Informa't-en a totjoc.cat. Juguem en català!
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot. Especial, 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. La teva veu. La teva ràdio. Tu sabies que el germà de la Laia patia setjament escolar? Ah, sí? I com està? Molt millor, gràcies a la intervenció de l'Ossac.
La unitat de suport a l'alumnat en situació de violència dona resposta a les violències que viu l'alumnat. Si vius una situació de violència, contacta amb la USAP a través del telèfon 900 923 098. El correu electrònic usap.educació.gencat.cat o l'aplicació web usaps. T'escoltem, t'ajudem, et protegim. Segueix-nos a les xarxes. Facebook, Twitter...
Cada dia, de dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot. Repassem l'actualitat de Vilassar de Mar, què passa al món, les entrevistes d'actualitat i obrim la caixa de l'entreteniment. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot.
Doncs vinga, som-hi! Última hora del parlant de tot aquest dimarts. És 21 d'octubre del 2025 i són les 12 i 6 minuts i mig del migdia. Dia solellat, temperatura més que agradable. Prepareu-vos que torna l'estiu, diuen, eh? Farà molt de vent, això sí. Vent que pot soparar els 72 quilòmetres per a l'hora i això és alerta de cara a dijous, però també hi haurà molta calor. Diuen que arribarem potser als 28, entre els 28 i els 30 graus. Ara mateix 21 graus de temperatura a Vilassa de Mar i com cada 15 dies passa per la ràdio la Montse Martínez, que alterna en presència...
Amb l'Isabel Caparrós, des de mi, punt exclusius, amb la imatge Ets tu. Doncs avui toca parlar d'addictes, addictes solitaris. Parlem amb la Montse Martínez. Parlant-ne tot amb Jaume Cabot.
Montse Martínez, bon dia, bona hora. Bon dia, què tal? Molt bé, com estàs? Doncs mira, amb la notícia que m'acabes de donar del bon temps, millor. Sí, no? Ai, sí. T'estiu tu, eh? Jo també, ara canvien l'hora. Ja, per això, per això, canvien l'hora. La cosa bona és que tenen 49 hores de cap de setmana, no m'ho he plantejat, això, veus? 49 hores de cap de setmana. 49 hores, mira. Retrassem l'hora, el que passa, que també et dic una cosa,
Ja que volen mantenir l'hora, això, que ara en Sánchez avui està reunit amb la plana major del món i d'Europa, allà... Però això passa cada any, eh? Cada any fan el circo. Cada any va passar un parell de dies allà, gastos pagadors... Fan el circo. Ja que volen mantenir un horari fixe, que mantinguin el d'estiu, perquè si ens foten el de l'hivern, això serà un descalabro. Jo prefereixo l'estiu. Jo també, home.
Bueno, Montse, què? Vinga, va, som-hi. Què fem avui? Això és el que et pregunto jo a tu. Vinga, avui què fem? Avui què he estat pensant? Clar, jo us he parlat de moltíssimes coses, de com funciona la malaltia, que ara faré un petit resum. Llavors, jo us explicaré també la meva vida de consum, com jo vaig entrar en tractament i quina va ser la meva decisió de fer-me terapeuta. Aleshores, començo. Això és una malaltia multifactorial.
Hi ha uns factors genètics, ambientals i neuronals que fa que una persona consumeixi una substància i vagi desenvolupant la malaltia d'addicció. No vol dir que tots els addictes tinguin tots els ítems. Faig un recordatori genètic. Hi ha un cromosoma que es desencadena en una generació o dues generacions. En el meu cas, en la meva família, no hi ha cap cromosoma. Per tant, jo no soc d'aquestes.
El factor ambiental, per suposat, quin és? El que ho explico moltes vegades. Què passa aquí a Espanya, sobretot amb l'alcohol, que és quan comença tot el tema de l'addicció. I la vulnerabilitat neuronal. Sí que és cert que hi ha unes neurones que estan predisposades a tenir la malaltia d'addicció. Tornant a la Montse...
En quin moment la Montse va començar a desenvolupar la malaltia d'addicció? Des del primer moment que em vaig posar en contacte amb la substància psicoactiva, la primera quin és l'alcohol? On ho vaig fer? A casa dels meus pares? Quan? Al Nadal? Quina va ser la meva història?
Una nena de 6 anys va agafar l'alcohol en plena dalt, es va fotre sota la taula de casa dels seus pares i va començar a veure alcohol. I quan ma mare es va donar compte, una nena de 6 anys la tenia completament borratxa i jo vomitant. Això és molt significatiu perquè penso, ostres, que fort, una nena de 6 anys... Això pot començar sent una anècdota.
Sí, però aquí comença tot. L'anècdota es transforma en un camí. La pregunta és per què la Montse agafa una botella d'alcohol. També hi ha el patró psicològic. Sí que és cert que jo sempre he sigut una nena molt impulsiva, molt inquieta. Però hi ha un punt de, perdona, de risc. Sí, el que va, de transgradir. Sempre he sigut molt transgressora. I llavors aquest batibull psicològic fa que una nena que sigui petita digui, bueno, doncs juga.
Però a vegades és al revés, no? Dóna-li una mica de cava, que no passa res. Sí, aquest és el factor ambiental. Aquí hi vaig. Mira, jo això ho explico a vegades, ho vaig explicar en un podcast que vaig fer.
A mi, quan era petita, com que era impulsiva, jo era molt inquieta a l'escola, jo anava a un col·legi de monges, i ho he explicat alguna vegada aquí en el programa, a mi l'escola de monges em donava aigua del carme. Aigua del carme què és? És una beguda que té un 97% d'etanol. No només, eh? L'etanol és la molècula
psicoactiva, que fa que hi hagi la molècula que enganxa, que és l'etanol. Allà les monges m'ho començaven a adonar. Llavors, jo què vaig fer? Sí que és cert que va haver-hi un moment, jo parlo molt de conducta, jo vaig tenir un moment quan era petita
que jo estava molt enganxada també i robava cèntims, jo me'n recordo que robava les monedes i tal, per jugar al Come Cocos. Us en recordeu? Te'n recordes al Come Cocos? Jo vaig arribar a uns punts de jugar bastant compulsivament als Come Cocos, però amb un punt de no anar a l'escola, jo entrant als bars sola... O sigui, et vas fer dicte. Allà que estava començant a formar-me ja l'addicció. A partir d'aquí què va passar? Jo vaig anar... vaig créixer...
era una nena preadolescent adolescent bastant complexa i els meus pares passava de tot i els meus pares van decidir amb tota la bona fe internar-me en un col·legi me'n recordo Barcelona imagineu-vos a 13-14 anys ingressada en un col·legi clar, en un col·legi interna allà qui hi havia? la flor i nata de cada casa gent amb un nivell adquisitiu bastant alt i allà vaig començar a provar la cocaïna
Allà dintre, eh? Quina edat? 13-14. 14 anyets. Hi ha cocaïna, hi ha els porros, però fixa't, com els pares, amb tota la bona voluntat, agafen una nena de 14 anys i la posem aquí i tal. I a partir d'aquí va començar tot. La cocaïna, tot tipus de drogues, vaig fer el bupallà, vaig sortir d'allà, imagina't, dos o tres anys a Barcelona, vaig tornar cap a casa meva i les drogues van seguir. Tot tipus de drogues.
Ja és l'alcohol, en aquella època hi havia molt d'exercis, molt de mescalina, molt d'espit, i jo anava funcionant. Jo en aquell moment estava com estava bé. Quan jo parlo de l'estat de silenci clínic, ho parlo enamorament, que és quan l'addicta es posa a punt i tot és estupendo, i llavors silenci clínic. En aquest silenci clínic pot durar tranquil·lament des dels 14 fins als 27-28.
Aquí jo podia treballar i, a part, era portar cicatantà, se'm donava molt bé, i una vegada més els meus pares i la meva família, sobretot els meus germans, que jo tinc germans que ens portem 4 o 5 anys més grans i que en aquella època ells eren joves, sabien perfectament el que estava passant i em van voler treure del meu entorn. Em van portar a Itàlia.
A Itàlia, a formar-me com a protèsica dental. Però què va passar a Itàlia? No, una nena. I allà jo vaig començar a tenir els primers símptomes d'abstinència, perquè jo no sabia el que em passava. Jo tenia ansietat. Jo en aquell moment jo volia ser molt bona protèsica, perquè sí que hi havia una part meva de... I l'addicta això ho té, que és molt exigent i vol ser molt bo amb tot.
A mi em van enganyar. Montse, vés-te'n a aquest laboratori dental, que és molt potent a tot Europa i et formaràs bé com a protésica dental. Vale, perfecte. Vaig anar allà, superbé. Però allà, allà em passaven coses a mi, coses que jo no sabia. Des d'ansietat, des d'irretibilitat...
Jo em trobava molt malament i allà vaig començar a buscar-me la vida, com bona dicta que era. No coneixia ningú, no parlava l'idioma, i allà vaig començar a provar. Allà no hi havia la cocaïna. Jo a vegades us parlo que Espanya és un país geogràficament molt propens a la cocaïna, però per què? Perquè és l'entrada. A Itàlia en aquells anys, jo us parlo de fa 20, 30 anys o més, eh? Clar, aquí als anys 80 era la heroïna, no?
Clar, era l'heroïna. Llavors què va passar? L'heroïna que era més barata. Una nena que té 21 anys, la poses a Itàlia i que és addicte. Clar, allà la cocaïna, en aquell moment hi havia moltes fronteres, ara és diferent, estem en la comunitat econòmica europea, hi havia moltes fronteres i la cocaïna era molt cara i molt dolenta. Què volia dir això? Que jo em tenia que buscar com la vida. Llavors allà hi havia més heroïna que una altra cosa.
Va començar també els meus picotes amb la droïna, que menys mal que a mi no m'agradava la droïna, estaven els porros, estava l'alcohol, clar. Llavors, jo allà em centrava molt en la feina, però els caps de setmana feia de les meves. Allà en aquest silenci clínic, jo encara allà controlava. Què va passar? Bueno, cap del típic, acaba dels dos o tres anys, papa, mama, que torno cap a Espanya. Vinga, torno cap a Espanya.
Jo cada cop que baixava a Espanya als estius, amenaçant, llavors consumia tot el que no havia consumit durant aquests mesos. Aquella contenció que jo tenia, que a vegades us parlo també de la contenció. Arribaig en aquest punt
Jo ja em planto en 21 anyets, continuo treballant, silenci clínic, tot està superbé, la meva parella no consumia absolutament res, la consumidora era jo. Jo vaig potenciar molt també que la meva parella en aquell moment consumís, perquè a mi em tallava completament el meu rotllo.
Aleshores, en aquest moment que jo torno a casa, torno a estar en el meu món, en el meu entorn, amb les meves amigues, amb la meva família, amb les coses que em passaven a nivell emocional familiars, que tots els addictes tenen les seves coses, les seves excuses de consum. En el meu cas era el meu pare, pobre, que no feia res. Bueno, feia de les seves, però simplement era un tema seu d'educació i el meu germà.
Allà, clar, jo treballava amb ell, jo era protecica dental, jo vinc de família de dentistes, cròniques dentals, i allà va començar, bé, l'UFOR. Però per què? Perquè la meva parella no era consumidora. Però es va fer dicta o no, la parella? No, no, no, ella no es va fer dicta, no era consumidora, però clar, jo els caps de setmana volia estar amb ella, evidentment, era la meva parella, i ella no consumia. Però clar, el meu cervell de dicta volia consumir. Llavors és quan apareix la cocaïna diàriament a la feina.
Aquí va començar tot, no? Què passava? Jo, se'm donava molt bé el tema de protèstica dental i la cocaïna té això que et fa ser molt productiu i t'obre molt la ment. Jo em podia passar hores i hores treballant fins que arriba un punt que la cocaïna ja no et deixa ser funcional.
En aquell moment ja em planto jo, imagina't, 32. Des dels 21 fins als 32, silenci clínic, jo soc protèstica dental, la meva parella cada cop una relació més tòxica, més dependent, més mal rotllo, perquè jo desapareixia i ella no entenia res. A partir d'aquí ja em planto amb...
Bé, 32 anys. 32 anys, lògicament els meus germans ja dèiem, bueno, la Montse desapareix, ja no era la que era protésica dental, ja cada cop les més capacitats cognitives i manuals cada cop passaven més marmades per al consum. Es notava per això que anaves... Sí, clar. A veure, jo em pensava que no.
Però clar, sí que és cert que jo dissimulava durant molt de temps, però clar, si jo marxava de la feina un dimarts i me n'anava per all, i no dormíem tota la nit, jo em presentava l'endemà, doncs, bueno, d'aquella manera, no? I llavors va haver-hi un moment que, clar, la Montse deixa de ser funcional, el meu aspecte físic cada cop és pitjor, perquè vaig arribar a consumir diàriament, fins que va arribar a un punt
que si jo no tenia la cocaïna no m'aixecava del llit. Què vol dir consumir diàriament? Vol dir... Una al dia, vàries, constantment... Constantment. Jo vaig estar consumint constantment tot el dia. Quan dic tot el dia és tot el dia. Si jo m'aixecava és més el consum meu...
Va ser ja d'uns nivells molt alts, perquè penseu, clar, jo us he parlat molt de la tolerància que té l'addicta. Clar, jo portava des dels 12-13 anys consumint, llavors els meus consums, a mi he necessitat que les dopamines fes el seu efecte cada cop eren més alts.
Què va passar? Ja començo a consumir la cocaïna en el món laboral i aquí em va matar. Però per què em va matar? Perquè cada cop era tot el sant dia. Però quan dic cocaïna, és cocaïna, és alcohol, són porros, pastilles de dormir, perquè aquesta era una altra. Com que jo tenia accés a recetes mèdiques pels meus germans, jo necessitava dormir. Aquí ja entren les benzodiazepines. Estava al meu cervell amb cocaïna, alcohol, benzodiazepines, THC, que és el porro,
i un batiborrillo de nassos. A nivell emocional, què passava? Bé, una relació completament tòxica amb la meva parella. Vaig estar 10 anys, eh? Però, bueno, tot era un desfet de temps. Arriba un punt que què fa la meva família? Montse s'ha acabat. Mon germà, sobretot, s'ha acabat, no? Estic farta, amb tota la raó del món, no? Que quan l'amor dur que han de fer els familiars, doncs és aquest, no? Arriba un punt de dir, s'ha acabat,
deixa de consumir i ja no miren cap a un altre costat. Perquè sí que és cert que la codependència, que també us he parlat d'ella, fan que miren cap a un altre costat i normalitzin coses que aquí no passa res. Bé, la Montse és així, la Montse desapareix, ja la coneixem, fins que arriba a haver-hi un punt que, sobretot als meus germans, que jo els hi agraeixo molt, s'ha acabat. Perquè va haver-hi un dia, que és el dia que jo...
Va ser molt fort. Aquella nit, una nit abans, jo dins meu estava molt, molt desesperada, perquè jo en aquell moment estava amb molta paranoia, dormint sola a casa meva, i vaig demanar, no sé qui, que sisplau passés alguna cosa perquè m'ajudessin perquè no sabia què fer. Aquell dia que va passar.
L'endemà, el meu germà Jordi, era un dimarts, imagineu-vos, un dimarts a la una del migdia, ell se'm va anar de la clínica, a mi se'm van, les claus se'm van quedar en el pis de dalt, i quan tenia tanta necessitat vaig trucar al camell, sisplau vine a portar consum,
i em vaig posar a dins de la clínica dental a consumir. Què va passar? El meu germà es va deixar les seves claus, va passar per la clínica i em va enganxar consumint a la una del mig. Això ara totalment... Com ho desmunto jo això que ara el meu germà? Això és inviable. I aquí va ser el detonant. Me'n recordo aquell dia el meu germà, li vaig dir de tot, no t'hi fotis, a mi deixa'm tranquil·la, sé perfectament el que estic fent, deixa'm pom, pom, pom... Llavors què va passar?
Reunió familiar. Reunió familiar on la meva família es planta amor duro, que jo ho explico moltes vegades, l'amor dur de Rionpunca, és a dir, fins aquí, i no mirar cap a un altre costat.
automàticament jo allà sí que ja reconec que jo ja estava molt malaltona emocionalment i cognitivament jo ja estava patint molt perquè consumir cada dia no és una cosa fàcil a nivell emocional ni mental perquè et passen coses des de paranoia, des de cansament, des de temps d'uns baixons molt importants amb pensaments molt foscos i molt complicats de dir jo així no vull viure i a partir d'aquí em deixo portar. Vinga, Montse, què fem?
Bé, doncs res, portem-ho. Em van portar amb un doctor que és meravellós, que és el doctor Rovira, que el doctor Rovira va ser un dels que va fundar aquest mètode, el famós mètode que està en tots els centres. Va ser el doctor Rovira, el doctor Bach i el doctor Freixas, que el van portar dels Estats Units i els van implantar aquí a Espanya.
En aquest moment el doctor Rovira va, Montse, què vols fer? No sé què. Jo en aquell moment vaig dir, no, no, jo, doctor, vaig anar amb les meves germanes a la clínica, vaig dir, fes el favor de parlar amb elles, que estan tots molt espantats, i jo el que ho fixo és marxar, fugir. Diu, on te vols anar? Diu, me'n vull anar a Itàlia. Vaig pensar, mira, a Itàlia, allà, tenia quatre amics, quan vaig a Itàlia. Lògicament em van desmuntar tota la pel·lícula que jo portava i m'ingresso.
doncs vaig a la Garriga i m'ingresso. A la Garriga, eh? A la Garriga. La Garriga va ser el primer centre en aquell moment que hi era, que ho portaven una gent, i allà va començar a sortir com tots els centres que hi ha. Me'n vaig a la famosa Garriga...
Lògicament el meu ingrés va ser complex, però per què va ser complex? Perquè jo era una dona molt impulsiva, molt irreverent, tenia un personatge muntat que no m'agradava que ningú em digués res, mai havia passat pel tubo, era irreverent, era irresponsable, era una dona amb molt de caràcter i llavors allò va ser molt complex. Què va passar amb la meva parella? La meva parella, normal, em va dir, mira Montse, jo no vull saber res, m'has estat enganyant molts anys, normal,
La cocaïna l'has consumit tu i el problema és teu. A mi no m'atabali, és normal. Els meus germans van haver de desmuntar el pis que jo tenia amb els nou, amb ella, m'ingresso, i l'ingresso va ser molt difícil per mi, amb una alta voluntària inclòs, jo vaig agafar, vaig ingressar, que m'envoy a anar, que m'envoy a anar, i el que faig jo ara amb els terapeutes i quan jo ho he fet, donar-li la volta al pacient, medicar-la i que es tranquil·litzés.
Vaig perdre la parella, la feina no l'he perdut, no la vaig perdre perquè simplement jo treballava a casa meva, si hagués tingut un altre tipus de feina a fora l'hagués perdut segur.
En aquest procés meu de consum també hi ha hagut tràfic per part meva, fixa't, no? Jo sóc una dona de molt bona família que va començar a traficar i ajuntar-me amb gent amb la meva vida de consum que no tenien res a veure amb mi, però traficants, gent amb pistoles, una cosa molt bèstia, no? Perquè una nena, hòstia, amb una bona educació, amb uns bons valors, acaba en uns ambients una miqueta foscos.
O molt. Molt foscos, no? Bé, amb tot això, em rehabilito. Amb un procés complicat, eh? Anava a dir, això no és tan ràpid, eh? No, clar. No, ho dic per... Ja ho sé per tu, evidentment, ho dic per la gent, eh? Em rehabilito, clar. No, em rehabilito que va ser... Jo m'ingresso, m'ingresso tres mesos a la Garriga. Amb aquests tres mesos, què va fer la meva família? Fora el pis de Masnou, canvia't el telèfon, fora targetes de crèdit...
I tot no. Jo vaig estar il·localitzable per al meu entorn. Tant el meu entorn emocional, més el meu entorn social. Les meves amigues. Jo estava en el Maresme, però ningú sabia jo on era. Automàticament, jo en aquest primer any va ser molt difícil, perquè el meu cervell em demanava consum cada dia. I si no m'ho demanava d'una manera, m'ho demanava d'una altra.
Cada dia, me'n recordo, que jo em pujava al cotxe, que quan anava cada dia a la Garriga, jo m'observé i em deia, va, cocaïna, Garriga, cocaïna, Garriga, i era una lluita mental. I per sort era Garriga. Era Garriga. Jo, dins d'aquest any, jo cada vegada els explico a meus pacients, quan diuen, no, no sé què, que tenen ganes de consumir. Normal, què vols? No tenir-ne. Llavors, aquest any, de la Garriga, jo em vaig ingressar vuit cops.
Vaig fer molt ingrés, però sí que és cert que quan jo tenia les meves crisis normals, que té un addicte en ple tractament... Alta voluntària.
normal, que vull abandonar, que tinc ganes de consumir, i m'ingressava. Llavors jo m'ingressava i al meu servei es tranquil·litzava. Per què es tranquil·litzava? Perquè no hi havia els estímuls. Jo a la Garriga és com si fos un lloc que jo estava tranquil·la, estava com en un lloc segur i que no consumia. Era la teva zona de confort. Exacte. Era el lloc, aquí estoy a salvo, no? Estàs el que allò estoy a salvo? Llavors a mi se'm passaven les crisis i tornava a començar el procés. El meu procés va durar tres anys.
Què em va passar a la reinserció laboral? Reinserció laboral, per mi, el que significava? Ah, la Montse torna al laboratori, torna amb el teu pare, torna amb el teu germà, i a vegades us he explicat que la ceràmica dental són polvos,
Són polvos blancs, polvos grisos, i, bueno, són polvos. Clar, jo quan torno al laboratori, veia de tot menys ceràmica. Si jo tenia els mateixos utensilis de les gilets, com jo feia... I aquells polvos blancs mataven. Home, amb el meu cervell. Abans no vaig canviar jo el meu últim registre, que a vegades us parlo molt, no? Quin últim registre? Doncs vaig tardar molt. Però, bueno, vaig passar aquesta fase meva de reinserció social... El social em va anar molt bé, perquè tinc un germà, el Jordi, que és molt guai...
i em vaig entendre molt bé amb el seu entorn, que era gent molt divertida i zero consum, el típic, una miqueta d'alcohol, el normal. Llavors jo a nivell social ho vaig tenir superbé. Ara, les primeres nits que jo sortia, fins a la 1 o les dues, arribava a casa completament girada, girada com un mitjà. Però a base de molta psicoteràpia, a base de molt de tractament, sí que vaig aconseguir tenir un entorn social sa, passar-m'ho bé per la nit, i que això per mi va ser determinant. Per què?
Si un addicte fa bé el tractament, fa bé la reinserció laboral i social, ja ho té tot guanyat. Per què? Perquè tu estàs passant bé sense drogues. I a mi això va ser determinant per dir jo no vull tornar a consumir mai més. I tu quan fa que vas deixar de consumir? 20 anys. 20 anys. Superat. Superat.
Sí, superat, evidentment que estic superada des del meu punt d'addicció, però jo com todo hijo de vecinos, a vegades em passen cosetes, eh? I aquestes cosetes jo tiro de recursos meus. Mira, sincera, més lluny. La setmana passada, arrel d'àdic, vaig tenir coses complicades com a terapeuta, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a les meves companyes, les meves companyes, escolta'm, hi ha unes terapeuta, escolta'm, que em passa això, això, això...
normal, ja saps, no? De què va? Sí, però no de consum, no de consum, d'una altra manera. Llavors, clar, a mi, cada cop que jo tinc alguna cosa emocional o alguna cosa complicada, tinc la capacitat de, des de la humilitat, agafar el telèfon, anar-me'n amb un professional, anar-me'n amb un psiquiatre, anar-me'n amb un psicòleg, perquè en aquesta recuperació jo ho he passat molt malament. Perquè al cap de 12 anys jo ja era terapeuta, a mi em va donar un ictus.
Un ictus a conseqüència de les drogues, ja ho dic aquí, la cocaïna és un vaso dilatador, que vol dir que forada totes les teves artèries, i llavors a cap d'11 anys em va donar un ictus. Què va passar allà? Jo ja era terapeuta, et dona un ictus, que et quedes amb una cadira de rodes, molt, molt difícil aquest procés, i lògicament vaig estar dos anys de baixa.
Què va passar amb aquests dos anys de baixa? Complicat per una dicta. Complicat. Complicat, però per què? Perquè tu estàs en un moment molt bèstia, personal, i entre el teu cervell ets la que ets i et demana el que et demana.
Montse, i l'alcohol no l'estona de prou? No, jo no bec alcohol. Clar, quan un es rehabilita, és que ja no li fa falta. Aquesta és la història. Quan tu rehabilites bé i fas un bon procés, no tapes amb la conducta, tens uns beneficis superguais de deixar de consumir, no et fa falta res. Montse, avui... Avui què? Avui m'has conegut, eh?
Sabíem part de la història. Però avui et vull donar les gràcies molt especialment. Perquè, hòsties, jo sempre ho dic, i sempre m'he sentit moltes vegades dir-ho, i no em cansa de dir-ho. És molt fàcil venir a explicar coses a la ràdio, com un llibre, he fet una poesia, he fet això, he fet allò...
Però explicar això no és gens fàcil, i passar-ho molt menys encara. I avui estava previst que la Montse ens expliqués la seva història i que ens expliqués el seu món de terapeuta. Era de dicte a terapeuta. Però amb aquesta part ens quedem, perquè estem acabant. I d'aquí 15 dies vull que em facis el pas.
De què? De terapeuta? Sí. Vinga. Allò, el dia que vas dir... Ara em posaré a l'altre costat. Vale, perfecte. I m'agradaria que m'ho expliquessis. De conya, és que has sigut una miqueta llarg. No, no, no. La vida d'un addicte passa moltes coses. Jo ja fa 10 minuts que el que he pensat ho he decidit. És a dir, no vull que m'expliqui avui com és terapeuta. Vale, perfecta. I d'aquí 15 dies véns i ens expliques el teu pas. Molt bé, moltes gràcies. Monser, gràcies a tu. Que vagi molt bé. Un plaer. Vinga, estigueu bé. Adéu.
L'actualitat de Vilassar de Mar la pots buscar a molts llocs, però només la trobaràs a Vilassar Ràdio.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I simuleu. Veniu i de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlant de tot. Especial, 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. La teva veu. La teva ràdio. Tanca els ulls i escolta el mar.
A Vilassar Ràdio hi ha un programa únic que et fa viatjar sense moure't de lloc. És Randamar, amb Agustí Martín Mallofré, capità de la Marina Marcant, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional i una de les veus més respectades del món marítim. Amb ell descobriràs històries reals de mariners, curiositats nàutiques, cultura marinera, cuina de bord, dites antigues, llibres i paisatges que només s'expliquen des del mar.
Tot un món de saviesa i tradició que no trobaràs enlloc més. Cada dijous a les 8 del vespre i en radifusió divendres a les 9 del matí i dissabte a les 10 del matí. Randa Mar, només a Vilassar Ràdio. Perquè el mar té veu i aquí la pots escoltar. Un batec invisible que connecta el món.
Una veu que t'informa del que passa al teu voltant, que desperta la imaginació. Un pont entre generacions. La banda sonora de les nostres vides. La veu que es manté sempre al teu costat. La ràdio evoluciona, es transforma, però la seva essència sempre es manté. La ràdio local sempre amb tu.
Dos, gairebé tres minuts per damunt de dos quarts d'una. De dilluns a divendres, de 10 a 1, parlant de tot amb Jaume Cabot. Com sempre, moment d'anar...
i saludar el nostre bon amic Xem a la saga crític de cinema i televisió. I avui amb en Xem a la saga, com sempre, repassarem estrenes avui, concretament pel·lícules d'estrena a les diferents plataformes televisives. Hola, Xem a la saga, bon dia, bona hora. Què tal, Jaume, com estàs? Molt bé, i tu? Bé. Estic mirant Animal. Està bé, no? Està bé, està bé. Perquè és una sèrie que et dic una cosa, eh? Si no hi hagués Luisa era...
Totalment d'acord. Acaba, eh? Jo, mira, et deixaré les dents llargues perquè el penúltim i l'últim capítol són els millors. Sí. Suposo que deu ser el que entra al merder absolut, que deixen de passar coses perquè hi ha uns capítols que no passa res. Bàsicament, que Luis Zaira demana ser molt més protagonista i que la noia sí, fa gràcia, però tampoc... Si no fos per Luis Zaira, no...
Què vols que en digui, eh? En fi, doncs una de les sèries que estem mirant per recomanació d'en Xem a la saga. Què ens recomanes avui? Doncs mira, anem al cine, anem al cine però a casa. A casa, sí, a casa perquè... Mira, la tàctica de Netflix a mi em sembla una miqueta curta perquè penso que jo deixaria més temps, però bueno, estrenen en sales comercials durant 15 dies...
no gaires a les comercials, i els 15 dies ja la tens a la plataforma. I són pel·lícules importants. Per exemple, la primera, Un fantasma i la batalla, una pel·li que té molt a veure amb la infiltrada. Si has vist la infiltrada, potser aquesta diràs, home, com a complement, però gairebé diuen el mateix. Perquè aquí ens parlen de la Maya, una jove gent de la Guàrdia Civil que s'infiltrarà durant més d'una dècada
a ETA, operant des d'una icastola i treballant per a desmantellar la xarxa d'azulos en el sud de França. Qui ho dirigeix això? L'Agustín Dianyan, un home que ha fet pel·lícula sobre tots els 90, principis del 2000, Sin noticias de Dios, Nadie hablará de nosotros cuando hayamos muerto, A la triste... I el repartiment està encapsulat per la gran Susana Abaitúa. Susana Abaitúa la vam conèixer a Pàtria, just en una altra pel·lícula que parlava d'ETA,
i després no ha parat de fer coses importants, perquè és una gran, gran actriu. També amb l'Andrés Gertrudis, l'Iraia Elías, el Raúl Arevalo i l'Ariana Gil, que fa un paper dificilíssim d'una de les jefes d'ETA, que té la marinera. A veure, la pel·lícula sí que podria diferenciar de la infiltrada, perquè està molt ben documentada. Incorpora imatges d'arxiu, per exemple, de assassinats, manifestacions, que li donen veracitat a tot allò que estàs vient, no?
La protagonista femenina, forta i complexa, és a dir, no és un mer instrument de la trama, la Maia, no, no, no, sí que és un personatge amb conflicte interior, ambigüitat moral, sacrificis, dubtes, solitud, i el seu viatge personal afegeix profunditat i ens interessa. El estil cinematogràfic és molt cuidat, perquè, diat llanes, pren referències de cinema d'espionatge clàssic,
per exemple, a Costa Gabres, i la importància de la memòria històrica. No sols es conta la història d'etat, sinó els impactes en la societat, la memòria col·lectiva, les vides troncades, és a dir, un film valent i necessari, i que realment, com a complement de...
de la infiltrada, està frangament bé. Susana Vaitua, una triu de 35 anys que ho fa molt i molt bé. La vaig descobrir fa poc en una sèrie del 2017, aquella Sé quién eres, una sèrie amb tots els actors catalans, etc. I va ser una molt bona sèrie. Em va agradar molt i l'he vist últimament treballant moltíssim. Per tant, això ja és un valor per una pel·lícula així.
Sí, sí, perquè va sortir sobretot d'aquest fenomen que va ser en el seu moment l'adaptació de la novel·la Pàtria. Sí, sí, sí. I a partir d'aquí tothom ha vist que aquí teníem una gran actriu i podien portar-la cap a les seves treballs. Per cert, sembla molt més jove del que és, eh? Sí.
Sí, sí, sí, sembla molt jove. Diries que deu tenir 25 anys. Doncs mira, en tant de... 35, està bé. Sí, home, sí. Són quines dades podríem parlar. Bueno, mira, escolta, 35, sembla que en tingui 25, jo en tinc 51 i sembla que en tingui 50. No, i 41, també. Sí, sí, sí. Tràiler! Vinga. No lucho por deber, por ley, por un caudillo.
Ni tras la gloria y clamor de multitudes. Un solitario impulso de delicia me trajo este tumulto entre las nubes. Y todo lo medí. Lo pensé todo. Vi el porvenir. Y era un vivir estéril.
Y un estéril vivir eran los años ya pasados. Ante esta vida. Ante esta muerte.
Pinta molt bé. Sí, la veritat és que si has vist infiltrados com a complement a aquestes fantasies, si no has vist infiltrados, encara amb més raó a veure aquesta pel·lícula. Que raro que no sigui una sèrie, estranya, això. Sí, sí, sí, Un fantasma i la batalla. Doncs una hora i 45, o sigui que està bastant bé. Això, un dissabte de pluja, te la tens feta, ja? Sí, pluja, perdó. Un dissabte de pluja, que era allò... Saps què és pluja? És allò que vas, el cel es tapava. Sí.
i cacau a aigua. Sí. Ho dic perquè últimament ha plou molt, però l'any passat els petits no sabien què era pluja. Els he vist explicar. A veure si plou. Deien, què és plou? Doncs això. No, no, estem en ple 21 d'octubre. Tu mires aquí des de l'estudi, que per cert és una de les coses més meravelloses que hi ha aquest estudi, veus la mar i veus un sol que dius, agafo la tovallola i me'n vaig a la platja. Doncs sí, sí, sí.
En fi, i dijous diuen que podem pujar fins als 30 graus en vent, eh? Això és, molt de vent, aponentat, però fins als 30. Bé, doncs t'agradaria el windsurf, ja està. Sí, i tant, i tant, i tant. Vinga, va, què més, Gemma? Bueno, una altra de les estrenes de Netflix, que també ha fet aquesta mateixa tàctica, que es va estrenar, doncs, el 10 d'octubre, doncs, el 24 d'octubre ja la tenim en solfa, aquí a Netflix. I sobretot perquè és una de les pel·lícules que, si ve totes les travesses, diuen que serà una de les 10 nominades a l'Òscar.
Atenció, eh? Perquè es diu Una casa llena d'anyamita, està dirigida per una grandíssima directora, Catherine Bigelow, dos Òscars. Pel·lícules com En Tierra Hostil, La noche más oscura, Detroit, Dies Estranos. Doncs ens parla que aquesta pel·lícula bèl·lica, podríem dir un thriller polític i bèl·lic,
Quan un missil sense identificar és llançat contra els Estats Units, la Casa Blanca comença una carrera contra el rellotge per determinar qui és el responsable i com actuar en resposta. Com deia en aquesta morellosa pel·lícula dirigida per la Catherine Vigrow, amb el repartiment tenim l'Hidris Elba, el sempre grandíssim Luther, Rebecca Ferguson, que bastava, per exemple, a Missió Impossible, Jared Harris, Anthony Ramos, Jason Clare, però un thriller polític i bélic que combasta...
presentat al Festival de Venècia, va generar una grandíssima ovació, d'aquelles llargues, eh? I la crítica és molt positiva. Destaquen, sobretot, el mestratge de Bigelow per al thriller, la seva capacitat per crear tensió asfixiant, i, certament, nois, és una pel·lícula que està vista com un advertiment urgent sobre la geopolítica actual.
les cimes d'abans de res, una exploració de l'ordre mundial i una denúncia dels perills d'una guerra nuclear. I la seva conclusió és que el món no està preparat per respondre a una hipotètica contesa nuclear, cosa que ja ho sabíem, però que cada vegada amb totes les cartes que ens estan tirant per sobre no farem ni una doble parella i se'ns emportaran al joc i tot. A veure, sí que està molt bé perquè...
Si la comparem amb clàssics del nivell de John Frankenheimer o Sidney Lumet dels anys 70, té moltes, podíem dir, correlacions, no? És una pel·lícula que, a més, Bigelow demostra la seva habilitat per a generar tensió sense necessitat d'artificis excessius, sovint només utilitzant la incertesa, el muntatge i el so, entens per passar, doncs, això, una obra vibrant, visceral i carregada d'adrenalina. Del qual en tenim el trailer. Vinga.
Siempre he pensado que ese libro nos bastaba. Así teníamos a la gente controlada, al mundo en orden. Y si nos veían preparados, nadie iba a empezar una guerra nuclear.
Hace unos tres minutos hemos detectado un misil balístico intercontinental en el Pacífico. La trayectoria actual es compatible con un impacto en alguna zona de los Estados Unidos continentales. ¿Habíamos llegado a death con tosar una vez, no? ¿Esto es en serio? Strathcon pide instrucciones de represalia ahora mismo.
D'aquestes pel·lícules, Gemma, que et fot nerviós, eh? Sí, és la seva intenció. Absolutament, i crec que ho aconsegueix. I tant, i tant. I bé, és una molt bona pel·lícula, sobretot perquè serà de les 10 pel·lícules que segurament estaran nominades a l'Òscar. Per tant, aprofitem que la podem veure a Netflix. Ens n'anem cap a una pel·li que s'han portat 3 premis al Festival de Màlaga d'enguany. Una pel·lícula molt contemplativa, que al primers 20 minuts dius...
Està bé, eh? Però vols dir que no avança gaire? És allò que dius, esperem 10 minuts més. Vale, i valdrà la pena. I valdrà la pena l'espera. Perquè està molt bé. Es diuen Los Tortuga. Saps qui eren Los Tortuga? No. El nom ve de tots els immigrants que venien d'Andalusia...
Sí, senyor. I portaven la maleta a l'esquena. Sí, senyor. I per això els van dir els tortuga, no? I doncs ens parla que després de la mort del pare, una mare i la seva filla afronten el dol i l'amenaça d'un desnonament lluitant per mantenir-se unides enmig de la precarietat. Qui dirigeix això? Doncs la Belén Funés, una dona que ens ha dit, per exemple...
L'Hija d'un Ladrón o la sèrie La Ruta, no? Repartiment, dues grans actrius, una que la coneixíem i l'altra que no. L'Antònia Ziggers és per mi la gran actriu xilena, és una grandíssima actriu que l'hem pogut veure, per exemple, a Una Mujer Fantàstica, a La Jauria, una sèrie del 19, que si la podeu rescatar diréu quina meravella d'actriu, El Castigo, El Conde i l'Alvira Lara. Actriu Revelació...
que no havia fet gairebé res i tothom diu, qui és aquesta noia jove? Tres premis, com dèiem al Festival de Màlaga. Aquesta pel·lícula torna a explorar els llaços familiars i la vulnerabilitat social amb una mirada sòbria i profundament empàtica. I d'aquesta pel·lícula s'ha de relació entre una mare i la seva filla marcades per la pèrdua
la precarietat, però sense acabar amb el dramatisme fàcil, no? La directora manté el seu estil realista, pròxim, condigut, recusats per unes interpretacions brutals. Per tant, un retrat íntim i honest sobre com se sobreviu emocionalment quan la vida apenas et dona treba. Tenim el trailer de los Tortuga. Sí, sí, està molt bé. Vinga, doncs som-hi.
¿Quiénes son? Tortugas les llamaba. ¿Por qué? Les decían a la gente que se iba del pueblo por las mochilas y porque se lo llevaban toda cuesta. Era el año 92 y también se lo decían. Julián el Tortuga. Y tu madre te contó cómo se mató mi padre. ¡Adiós, familia! Hola, linda. ¿Qué tal por Barcelona?
Súper bien. Súper bien. Te conté que estoy manejando el taxi anoche. Madre soltera inmigrante sin nómina. ¿Qué pides?
¿Qué pido? Que vendas esta mierda. Que consigas un piso. Pero no puedes.
M'estàs donant feina, eh, Gemma? És que és molt bona. I és que va guanyar tres premis a Màlaga, per tant. Hi ha parteixes de la banda que la crítica i el festival el va valorar molt. El públic també, eh? El públic també. I val molt la pena aquesta pel·lícula, Los Tortugas, a Movistar Plus. O sigui que una bona elecció. També pot ser una bona elecció Miss Carbon. Miss Carbon, aquesta pel·lícula agafen a Movistar i a Filmin. Ens explica la història de Carlita Rodríguez.
una dona trans que viu a Riu Tèrbol, a la Patagònia argentina. En aquest poble miner, tradicionalment les dones, i més encara una dona trans, estaven escloses del treball en les mines. Hi havia supersticions i normes nosquides que impedien que descendís de les galeries.
Malgrat els prejudicis, Carlita assumia en treballar a la mina, no sols des del simbòlic, sinó des del real, amb pic i pala. Carlita aconseguirà fer fallir la tradició, el tabú, la superstició, entrar a la mina i convertir-se en un exemple de visibilitat i transformació per a la comunitat.
Aquesta pel·li que dirigeix l'Agustina Macri, l'Argentina, té un repartiment molt curiós. La Carlita és la Lux Pasqual. Saps què és la Lux Pasqual? La germana del Pedro Pasqual, del Vandalòria. Home, i tant. És una gran actriu, i la veritat que està molt... El Paco León també hi és, la filla del Darío Grandinetti, la Laura Grandinetti. O sigui que tenim una pel·lícula que és una història real positiva.
Real, eh? Subratio. Real, poc comptada. Retrata alguna cosa que no és ficció. La vida d'una dona trans que trenca amb rols molt rígids en un entorn extremadament tradicional i masclista. Imagina't si aquí ja n'hi ha feina, allà a Amèrica del Sur no te digo. Combina lluita personal i canvi social. L'actuació de Lux Pasqual. Sou primer protagonista en cinema.
aconsegueix transmetre aquesta vulnerabilitat i la seva fortalesa, fent creïble a Carlita. Té un valor cinematogràfic estètic molt potent i una reflexió sobre gènere, identitat i drets. Veure-la, jo crec que pot obrir empatia, qüestionar prejudicis i reconèixer lluites que moltes vegades queden invisibles. Però voy a la Vito.
Este, bueno, sí, la vi, la vi. Era un boludo, no me dijiste nada. Y dije recién que está bien. Recién, pero esto no es recién, es del 12 de julio. 12 de julio, ya están en cines. Hostia, porten bé, ¿eh? México normalmente yo tengo un days bastante cubano.
Quan intento fer alguna llengua... I jo estic... Tu posa... Como dije recién... Sí. Vos, como dije recién... El Messi sempre et posa això. Sí, sí, sí. I ja, clar, és molt fàcil. Que bé, que bé, que bé. Escolta, et saluden oients que estan prenent el sol, eh, Xema? Sí? WhatsApp de la ràdio. Estem prenent el sol. Escolta, fantàstic. Molt bé. Doncs nosaltres venim ara, eh? Vinga. Mics carbon trailers, homi.
Rodríguez Carlos, interior. Al puto lo mandaron adentro. Usted se desempeña como mecánico en el sector de preparación primaria en interior de mí. Parecemos niñas de secundaria, dale. Eduardo, ¿tu hubo alguna queja sobre mi trabajo?
Supuestamente, usted ahora es mujer. Carla Bárbara Rodríguez. Y sabrá que en esta empresa a las mujeres les son asignadas otro tipo de tareas. Usted conoce el interior. No es para mujeres. ¿Nunca has pensado en irte de aquí? Así queriéndome ir.
No es justo lo que te están haciendo. ¡Aquí está la resistencia!
Ja has dit que m'estàs donant molta feina, Xema. Tinc moltes coses per veure's, que totes m'han agradat molt. És que estem intentant això, buscar el menú perfecte, que mai hi serà, està claríssim. Sí, però està molt bé aquesta, eh? Jo penso que totes són bones. Jo sempre us dic que menys aquesta última vegada us parlaré, totes ja s'han estrenat. Per cert, l'acusació en la entrevista de Movistar o Filmin?
Filmin. Ja m'has tret una mica de feina, doncs, ara. Està molt bé. És el dia de la castanyada, el 31 del 10. I, malgrat que és un tema que se n'ha parlat força, no deixa d'estar malament que hi hagi aquest punt de reflexió i de mirada diferent, no? Un professor és acusat injustament de conducta sexual inapropiada per a un adolescent de la seva classe.
haurà d'afrontar les acusacions a mesura que la situació es complica fins a convertir-se en una espiral fora de control. La dirigeix el Teddy-Louis Modest, que és la seva tercera pel·lícula d'un gran guionista francès, i sobretot està interpretada per un dels millors actors francesos contemporanis,
El François Civil, que l'hem vingut per veure tota la franquicia de los tres mosqueteros, té pel·lícules tan bones com tan cerca i tan lejos, i la resta de directors són molt poc coneguts. El context està inspirat, atenció, en fets reals viscuts pel propi director com a professor en els sobrevius de París.
I la pel·lícula aborda temes molt presents avui. Acusacions d'assetjament, reputació en perill, rumors, versitat del testimoniatge, relacions a professors-alumnes, límits del poder pedagògic... I el que m'agrada és que té una mirada social i moral molt interessant. No es presenta a un vilar únic.
ni es dona tot fet en blanc i negre. Convita a preguntar-nos quina responsabilitat tenen els que escolten rumors, com reaccionen les institucions, quin paper juga la mediació social i l'opinió pública. La pel·lícula planteja que les fallades, moltes vegades, no venen només dels individus, sinó del sistema. Doncs en tenim el tràiler que escoltem ara mateix. L'acusació.
Hablamos de seducción mediante halagos. Intento conectar con ellos. Por ejemplo, con ese nuevo peinado, Leslie está especialmente guapa. ¿Qué intento hacer? ¿Qué es lo que intento? El poema habla de amor, de seducción, de deseo. ¿Qué le voy a hacer? Le dije que me daba igual.
¿Pasa algo? Nada grave, pero ven a verme. ¿Qué le acoso? ¿Cómo que acoso a Leslie? Yo no he tenido nada que ver. ¿Nadie ha tenido nada que ver? Dijo que estaba fresca. Sí, pero solo hablaba del agua. Pero lo dijo mirándome. Yo no... no he hecho nada de...
Sí senyor, sí senyor, pinta bé. Jo penso que és una pel·lícula que molts excompanys meus de la professió d'educador diran que bé que posen aquestes pel·lis perquè, clar, s'ha convertit en una cosa tan difícil, tan difícil, que els límits són tan petits...
que, a veure, evidentment que s'ha de protegir les víctimes 100%. Hem passat de l'A a la Z, eh? Exacte. Hem passat de l'A a la Z, eh? En fi, Xema! Escolta, un autèntic plaer, com sempre que tenim aquesta setmana a l'Advice. Doncs a l'Advice fem un... Allò, un... Anem a parlar del vostre esperit. Cançons espirituals, cançons que diguis...
Tinc que reflexionar. Necessito... Perquè a la tarda, en principi, en principi, recalco, porta això, aquest recolliment, aquello de pensar com el dia també es va fent més curt, i et porta en aquesta reflexió. Però bé, després de fer el programa d'avui, amb el que ens cau, com el fem per la nit, normalment aquest programa tindrà més tirada. Això serà dissabte i diumenge a la tarda, i nosaltres divendres ens anem d'excursió. Vols venir? Va, digues. Va, doncs mira, ens anem.
Aquest divendres 24 d'octubre, el Parlant de Tot celebra els 25 anys del CAP, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Des de les 10 del matí fins la 1 del migdia, emetrem en directe des de la Rambleta del Baral de Lucata per compartir amb tots vosaltres la història, el present i el futur del nostre centre sanitari, amb entrevistes, testimonis i els protagonistes d'aquests 25 anys de servei a la salut de Vilassar de Mar.
I si voleu, veniu-hi de públic. Us hi esperem per celebrar-ho junts. Parlem de tot. Especial, 25 anys del cap, doctor Marriera de Vilassar de Mar. Vilassar Ràdio. La teva veu. La teva ràdio.
Ja ho saps, si vols venir, pots venir, estàs convidadíssim. Em sembla una proposta molt interessant, eh? Ja fas com els grans de la ràdio que es van a fer programes a foc. Volo, sí. Volo, de conya, de conya. L'Ostrell se'n va a Suïssa i nosaltres marxem aquí a la vora. Perquè fa falta anar a Suïssa, no? No, no.
O fa veure que va a llocs, que no va. Ah, amigo. Bueno, bueno, és igual. No es poden jardinets de veïns, ara tu i jo, que estem acabant i estem molt bé, eh? Xema, un autèntic plaer. Moltíssimes gràcies per tot i la setmana que ve i tornem. T'escolto l'Advice. Gràcies.
L'edició d'avui, la número 2.231, 2.231 edicions del magazín del matí de Vilassar Ràdio. El meu nom, Jaume Cabot, gràcies per la vostra confiança. Un dia més en Vilassar Ràdio en general, parlant de tot en particular. I us ho mano, no us que us ho demani, si no que us ho mano, us sigueu tots i totes molt i molt i molt feliços. Que vagi molt bé i amb la cançó que ens inspira arribem a la una del migdia. Temps de notícia, Joan Escofet, Robert Mazza, ens acosta a l'actualitat local i comarcal.
Un al migdia, 3, 5, 7 de la tarda, per estar assabentats, assabentats, de què passa a Vilassadamar i al Maresme. I la cançó que ens inspira avui, doncs, la flaca. No la, sense l'article, flaca. Flaca, Andrés Calamaro. La flaca, Pau d'Ones i Carave de Palo. Què dic, la flaca, eh? La flaca, Pau d'Ones, Carave de Palo, flaca, sense l'article, Andrés Calamaro. Que vagi molt bé, fins demà a les 10, que ens ho tornem a explicar tot. Las raíces del amor.
Fins demà!
Gràcies.