Quin despropòsit! Un programa presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea. Hola, què tal? Com estem? Molt bé. Tu què tal, Mar? Molt bé. Segon episodi. Segon episodi, ja, de la primera temporada. I avui és una mica especial, encara no... Espera, encara no ho comentis. Per això dic. Perquè primer hem de dir una cosa, que sempre estem començant els episodis explicant què hem fet al cap de setmana.
Ah, sí, és veritat. I què hem fet aquest cap de setmana? Comença tu, si et sembla. Ah, hem estat junts, és veritat. On vam anar? Vam veure el clàssic femení. Correcte. Em toco molt l'esquena perquè estic com clavada, tio, quin dramatisme. Però sí, vam veure el clàssic femení, on el va ser guanyar 4-0. Té a dir que va haver-hi trams del partit on, bueno, una mica ja avorridets, però... Van robar molt. El Madrid sempre roba. M'ho vaig passar molt bé. La gent estarà veient alguns vídeos del clàssic perquè vam gravar, un col·lega estava allà gravant vídeos i doncs els aprofitarem, però m'ho vaig passar molt bé.
I vaig guanyar la porra, eh? Vaig dir 4-0. Jo em vaig flipar. Jo em vaig flipar. Jo vaig dir 5-4, em vaig flipar. Sí, et vas flipar bastant. Però volia una mica d'emoció. Volia joc. Exacte. I, Mar, tu no només vas fer això, perquè tu tampoc paràs quieta.
Bueno, aquest cap de setmana ha sigut mogut, però jo normalment soc una persona molt chill, ja ho saps. Què vas fer també el diumenge? Bueno, el divendres, mira, el divendres vaig anar... Divendres, jo t'estic parlant del divendres. El divendres vaig anar a l'Espai Texas a veure-ho, veies? És veritat. Una obra xulíssima, molt divertida. No sé per què fas aquesta cara, ja, home, perquè és increïblement divertida.
Després vaig sortir amb uns amics dissabte, el clàssic amb tu, i diumenge a la cursa Dani. I a la cursa Dani estava jo corrent allà suant la gota gorda. Jo potser anava per el quilòmetre 3 i em creu una persona que si jo anava pel quilòmetre 3 anava ella per el 7.
tranquilíssima, guapíssima, com si no estigués fent res d'esforç, i li dic, escolta, esdevenia quin despropós, i tu ho saps, oi? La vas agafar del braç i vas dir, tu vens. Sí, sí, i em va dir, perfecte, i bueno, vull estar aquí amb nosaltres. Aquí, m'han liat, m'han liat, aquí estic, sí, sí. Benvinguda. Gràcies. Feia moltíssim que volíem portar la Marina. Correcte. Ho parlàvem des de feia temps, de fet, et volíem portar la primera temporada. I tant.
I no hem pogut coincidir. No, però bueno, ara està aquí i això. L'hem de gaudir. L'hem de gaudir i... Exacte. Correcte, exacte. Així que, no sé, si us sembla, passem a la roda de preguntes. Sí, comencem. Comencem així a donar-li? Sí, sí, sí. Endavant.
Em fa gràcia perquè la Marina ha arribat i diu, ai, això sembla com el que no surti d'aquí. Faig cara de Juliana Canet i ell de Roger Carandell, no? Bueno, millors, millors, superats, superats. Oh, i les tarencs a sobre. Exacte. Mar, deixa'm a mi primer que pregunti. Bé, hem explicat el nostre cap de setmana. Què vas fer tu al cap de setmana? Perquè també l'ha costat ni, però a part...
Cap de setmana, mira, tots els caps de setmana marxo, perquè últimament per feina estic fora, curses, i aquest cap de setmana he fet el que més m'agrada, que és quedar-me a casa. M'he quedat a Vilassa de Mar. Molt bé. I la veritat és que he fet plans per aquí. Divendres van venir els meus amics a sopar a casa, em va tocar com no fer sopar per tothom, que als meus amics i a les meves amigues els encanta. Dissabte, m'he oblidat que vaig fer dissabte al matí.
Fatal. Segur que vas sortir a córrer o alguna cosa. Segurament. Dissabte no sé què vaig fer. Ah, ui, dissabte. Me'n vaig anar a fer una competició de força a Barcelona, que era per recaptar diners pel càncer. Molt bé. Però no sabeu com vaig acabar. Unes agulletes del cap de setmana increïbles. Vaig tenir dinar amb l'As de bàsquet i me'n vaig anar cap a Girona, que jugava la meva parella, els nens que entrena, a Girona, tu. Després vaig tornar... Me'n vaig anar cap a Abrils a fer poble, també, que feien...
com una cosa musical d'artistes emergents, que anava a la Gava, aquí fent una miqueta de promoció, sempre. Ah, però sí, que és amiga teva. Oi, que va cantar a Sant Joan, pots fer? Sí, va anar a la Gava. La coneixem, la coneixem. I tornarà, perquè va guanyar un premi d'artista local, o sigui, molt guai. I diumenge a la cursa d'Anis, sí, sí, o sigui, hem tingut un cap de setmana... Mogudet. Mogudet, com sempre. Que t'has quedat aquí però mogut, perquè ella estava flipant. Jo dic, bueno, doncs només vaig anar al clàssic i aquest ha sigut el meu cap de setmana. I ella, doncs bueno, primer vaig anar a Girona, després a fer Poble Cabrils...
Sí, sí. I quasi vaig al clàssic. Però no tenia temps, ja. Home, ja hauria sigut. Hauria estat xulo, eh? Va ser un partidès, s'ha de dir. Jo ho vaig passar molt bé. Sí, sí. La pregunta que li fem a tots els nostres convidats sempre...
Si hi ha algú ara mateix que ens està escoltant i no sap qui ets, tu què diries? Com et definiries? Què fas? Soc entrenadora i a partir d'aquí crec que això defineix molt la meva vida perquè la meva passió és la meva feina. I aleshores, de totes maneres, crec que ho tinc bastant ben separat perquè sé quan parar. Gràcies. O sigui, estic contenta en aquest aspecte.
Però sí, em definiria com una amant de l'activitat física, bàsicament, perquè de tot, i no només de l'activitat física per practicar-la jo, sinó que m'encanta que la gent la practiqui, que la gent la gaudeixi, i sempre des d'una vessant...
No lúdica, sinó molt sana. Que no dic que altres aspectes no siguin sants, però parteixo que la gent gaudeixi del que fa, estigui en forma, estigui sana i sobretot que li sumi en el seu dia a dia. Bàsicament és una mica la idea. Que bé, amb consciència. Molt bé. Fes esport amb consciència, ens encanta. I gaudint, que és el més important. Perquè a vegades sempre trobem aquesta problemàtica que fer esport no és el mateix que gaudir. Sempre hi ha aquesta controvèrsia. Sí.
Sí, em va passar a mi aquesta cursa, els hi vaig dir als meus amics, és la primera cursa que gaudeixo. Potser és perquè anava com també més lenta, no? Bueno, i al final, en entrenant, i que jo t'he vist, que has anat sortint, que jo també et veig a tu, eh? Et va vigilant, eh? Que jo també et vigilo i jo vigilo tot el poble.
Però anar entrenant al final, també és per això, per poder fer la cursa i gaudir-la. Que no vol dir no patir-la, perquè patir per mi també és gaudir. Ai, no, no, ho sento, no estic d'acord, és que el meu germà... Bé, tu coneixes l'Uri. Sempre que surto a meia a córrer, sempre m'està dient, mare, és que a tu, és que tu has de patir, o sigui, tu pateixes una mica i ja està i plegues. I jo dic, és que no m'agrada patir, a mi m'agrada gaudir, passar-m'ho bé...
El gustet. Hi ha el gustet en patir, sí. I després, quan acabes, aquest quilòmetre de mes, aquest metre de mes, després dius, vas a casa, t'estàs dutxant i dius, què he fet en aguantar. I tant. Això sí, sí. Tenim raó. Jo sempre crec que és positiu. Jo és que també ho volem preguntar com vas començar en aquest món de l'esport, si bé, des de petita, família...
Crec que em ve de família, perquè tinc una família molt activa, molt d'anar a la muntanya, sempre hem fet molts plans. O sigui, l'activitat física ha format part de la meva vida des que vaig néixer. Llavors, jo crec que el que m'ha marcat, sobretot, és que jo vaig jugar a bàsquet, des de molt petita jugava al bàsquet a Vilassa de Mar, i allà és on en seguida vaig començar. Sempre ho dic, he tingut la sort que en seguida em vaig poder començar a tenir les primeres feines fent d'entrenadora a Vilassa de Mar. O sigui...
Potser algú ha de fer una altra feina per aquells diners que has de guanyar quan comença a ser adolescent. Jo ja estava com enfocada en aquest món. Estava al club de bàsquet a Vilassà i allà crec que va iniciar tot. I a partir d'aquí, un projecte arreu a l'altre, que suposo que ara ho anirem parlant una mica, però un projecte arreu a l'altre va arribar que avui dia em pugui seguir dedicant a això d'una manera, doncs, jo crec que increïble. A mi m'encanta. Fins a quina edat vas estar jugant a bàsquet?
És que vaig tenir anades i tornades. El que em va passar és que quan anava a la universitat vaig tenir una lesió molt forta, que ara no ho podeu veure, però bàsicament a l'espatlla, a un lligament a la croma clavicular, i això em va fer bé d'aturar-me. Llavors em vaig apuntar a escalar del Piri. Jo he provat des d'una mica. Sí, per guanyar més massa muscular i més funcionalitat, perquè al final la vaig perdre per complet. Vaig estar al Piri escalant amb el Nando Gel, que és una persona que hauria de portar aquí, també, jo penso, perquè és un crac. A mi m'ha d'escobrir... Ens ho apuntem. Sí, m'ho estic apuntant.
si ho aconseguiu, perquè jo crec que també no para, és un crac de tot el que és el món de l'alpinisme, i ell em va ensenyar moltíssim, ell està en el Pirideville Estadamar, i allà d'alguna manera va ser una manera com de fer esport sortint del bàsquet.
I quan vaig estar una altra vegada, que vaig sentir-me més forta, vaig tornar al bàsquet. Llavors, després vaig estar a Cabrils un temps. Ah, molt bé. Aquí Vila se va entregar una miqueta de movida. Diguéssim que no vaig haver de continuar, me'n vaig anar a Cabrils. I com és que aquesta relació del bàsquet, com vas passar després d'altres aspectes com el running? En quin moment vas trobar aquest punt?
Mira, jo crec que va ser el moment també de començar... O sigui, havia fet jo sempre trail running, com estava el Piri, el meu pare corria, llavors és una cosa que m'agradava, havia fet trail running, però sí que és veritat que és un pas. Ara potser no tant, perquè està molt vist, corre, trail, tot. Trail és corre per la muntanya, per si algú no ho sapigués. No, ben fet. Està ben informat. Però...
Jo crec que potser en aquell moment no era tan normal. Feies trells, feies trells, feies asfalt, feies asfalt. I el fet d'entrar a la carrera i de veure que la gent corria, em vaig començar a interessar i llavors vaig començar a córrer. I em van agafar d'un projecte de Nike. Pel bàsquet, però que també era running. Llavors allà ja va ser bàsquet, running i la fusión. Que xulo. Les dues passions. De quin any parlem exactament en aquest primer projecte? O sigui, era el teu primer projecte professional, entenc. Mira, el meu primer projecte
de Nike em va arribar per Instagram el 2019. Uau. Sí. Ja veus. Que jo estava treballant a Madrid en aquell moment, superxaquetera, fatal. Fatal. Jo estava a Madrid. Perdona, però que estaves a Madrid, què vol dir exactament? Es pacifica. No, estava fent com uns campaments. Ah, vale, vale. Però sí. Ui! Però sí, el que no vols escoltar, Mar, el que no vols escoltar. Vale, vale. No ho diguis. Diga'm, amiga, jo no tinc problema en aquestes coses. No, no, no ho diguis. No saps per on va la cosa, sí.
A Madrid? On pot estar treballant a Madrid? L'escut que no tens a la taula. Ostres, el Real Madrid? Va ser així, va ser així. Però no ho diguis! És una cosa que va passar en el passat. No, es treballava. Era una empresa que tal com feia campaments allà, els feia amb qualsevol lloc. Estava flipant, un projecte de Nike amb el Madrid. No ho estava relacionant. Estava a Madrid i em va arribar aquest projecte i jo pensava, no, això no és veritat.
Això és algú que m'està timant. O sigui, no, no, no. I a part, em fa molta gràcia perquè encara tinc aquell missatge de la noia que em va escriure, dient-me això, i fa gràcia perquè t'està escrivint una persona superimportant de Nike i jo li contestava com, però a què et dediques tu dins de Nike? Fes-li preguntes com per posar-la perquè m'ho expliques bé, saps? A veure si m'està timant perquè tinc un col·lega que em fa bromes i jo pensava, ja m'està fent una broma. Clar, però tu no et sortia el xec blau? No.
No, no. Ah, clar, perquè de fa molt de temps no. I no, i era una treballadora. Et va obrir una treballadora. Clar, m'ha parat una treballadora, sí, sí. Perquè estava buscant un perfil com a cara visible per un projecte per córrer a la mitja de Barcelona que fes un altre esport, que no només fos corro. I en aquell moment, com jo feia bàsquet, no sé si us en recordeu, però abans crec que es podia veure una cosa a Instagram que era aquest li ha donat like a aquest. Ara ja no es veu, però abans es veia com hi havia una partida de notificacions. Sí, sí, sí. Doncs va veure que algú m'havia donat like a una foto de bàsquet. Què dius?
Sí, va ser així. Llavors va dir, aquesta noia m'interessa. I va ser en aquest punt, i a partir d'aquí ja vaig fer aquest projecte, vam crear un grup de noies, que és Half Runners, la comunitat que tenim ara a Barcelona, i d'anar fent projectes a projectes va arribar al punt en què vaig firmar el meu primer contracte, ja no només com a cara visible de projectes, sinó com a entrenadora, que al final és la meva feina. I la teva relació amb Nike com ha anat evolucionant? O sigui, a dia d'avui, què estàs fent amb ells ara mateix?
Ara mateix treballo com a entrenadora. Sí que és veritat que a mi sempre m'agrada dir que jo vaig començar treballant a la botiga, a la Roca Village. Jo vaig estar treballant allà, una cosa no té relació amb l'altra, o sigui, perquè de fet, quan em van demanar per entrar a aquest projecte, que us estic explicant, jo ja treballava a Nike, a Big Box, a la Roca Village, i me'n recordo que van haver de demanar permís per si podia entrar o no, perquè clar, al final t'estaves posant a una altra cosa. És com que estic entrant a Nike, però per una altra manera, quan ja hi estic, saps?
I és que sempre he tingut, o sigui, no m'ha passat cap experiència dolenta amb la marca. Crec que ara també hi ha moltes marques i és molt visible veure mil projectes, però al final per mi és una marca que realment viu el que fa, o sigui, viu de l'entrenament, viu del running i no només de vendre, sinó de les experiències amb la gent. I a mi és que m'ho ha donat tot, o sigui, podria dir-ho, eh? El que jo he viscut...
És increïble. I no parlo de la roba que et puguin donar, perquè és el primer que la gent em pregunta. Ai, et paguen molt la roba? Sí, em paguen, sí, em donen roba, però és que si em puc quedar amb alguna cosa és amb els viatges que he fet, amb la gent que he conegut. Sí, les experiències. Sí, sí, 100%. És molt heavy. La gent sempre acostuma a preguntar per no material i s'oblida realment del que t'omple, que són les vivències i les experiències. Molt bé.
Bueno, perquè també, jo crec que és el primer que et donen, et fa il·lusió, però després, quan ja vius no sé quantes experiències, dius, ostres, és que això val més la pena, les experiències, anar amb el viatge, fer esport amb gent que conec nova, que em donin unes noves sabates. 100%.
A més, tu fas una cosa, perquè jo penso en Nike i ja penso en roba esportiva de fer esport, però tu portes roba per anar al carrer en Nike, també. I a més, jo veig els teus vídeos que ho penses, no? Mira, roba per anar pel carrer, tal, streetwear. Ets la noia Nike.
Sí, és així. O sigui, al final m'agrada i també és una manera de sentir-me com supercòmode. Ara jo sento que vaig moníssima i vaig amb un xandall. Realment. I vaig supercòmode, saps? Però sí, sí, també tinc els meus moments que potser em trec aquesta roba, però poques vegades, eh? És que ja he arribat a sortir de festa allà així. O sigui, és així. M'encanta.
I quan vas començar amb la creació de contingut? Vas relacionar també amb aquest projecte que ja va ser com una mica de crear contingut, penjar fotos, adicatar-nos i a partir d'aquí tu vas donar el salt o és una altra cosa a part? Crec que sempre m'ha agradat...
penjar coses, m'ha costat molt poc tenir vergonya, o sigui... Jo quan feies la típica presentació a l'institut, que et posaves nerviosa, a mi m'encantava posar-me nerviosa i fer-la, saps? Sempre m'ha agradat molt parlar en públic, no sé, allò que ho notes, la teva companya diu, demà toca presentació, i dic, sí, quins nervis, però...
M'agrada, saps? Gaudies, gaudies. I jo crec que això també és una cosa que ja venia de mi i quan Facebook, que jo me'l vaig fer el Facebook super tard, per exemple, de fet, jo no he tingut res, que típic que diuen metrofloc, tot això jo no he tingut res, perquè no em deixaven, llavors no vaig tenir de res. Però quan em vaig a Facebook, que ja la gent feia molt que tenia a Facebook, me'n recordo que
M'encantava anar-me a fer els meus sessioners, amb les amigues, amb la Paula Ferrero de Vilassa de Mas. Clar, clar, clar. Sí, sí, anàvem a fer fotos, a mi m'encantava. I ja després amb Instagram també. Em va agradar molt compartir, però sempre tenia vergonya. I el meu germà sempre em deia, parla a la càmera, parla a la càmera, que ho fas bé. I jo deia, Albert, com he de fer això?
Clar, és que al principi pot donar una mica de cringe. Costa, costa, costa. Però ara em fa gràcia els vídeos que em surten de gent de... Vivint la vida que m'agrada perquè un dia vaig decidir fer cringe, saps? Llavors és una mica aquest punt de... Real. Sí. De Jordi Nacot, això, eh? Doncs mira, veus? De dir, home, doncs que al final passes aquest punt de vergonya però també estàs transmetent el que tu ets i al final trobes que hi ha gent que li agrada i que hi ha gent que li suma, o sigui que...
I realment és també quan la gent que es grava pel carrer, ningú t'està mirant. Exacte. Tu estàs fent el teu contingut, ningú t'està mirant. L'altre dia, així com anècdota, la Mari i jo volem fer gravar alguna cosa pel clàssic, fer com un mini recap del dia.
Però no vam trobar cap moment de... I al final no vam gravar res. Sí que vam gravar. Em vaig posar allà al davant de la botiga i vaig començar... Només vam gravar una intro. No vam treure res. Llavors va ser com...
A part, jo és que ja a vegades he fet alguns vídeos, jo he de patir i tal, i a la mà és com que l'estic empujant a dir, ens hem d'atrevir a fer coses, que a mi també em dóna vergonya, o sigui, jo sóc el tio que em poses una càmera i no sóc el mateix, però sí que és això de dir, ostres, hem de fer aquest pas endavant, i jo crec que realment el pas que has fet tu és...
Està a tope de ben fet. Sí, és com tirar endavant i ser conscient d'estar orgullós i orgullosa del que tu fas. Al final jo també, en part de ser entrenadora, o sigui, sent entrenadora, entreno a noies creadores de contingut. I això també em fa veure-les i dir, buah, que guai, i m'ensenyen moltíssim, de dir, o típic vídeo que et fas parlant, si t'equivoques, continua, saps? Oi que si ara ens equivoca amb la ràdio no direm prou, micros, out, marxem. No, igual de dir, ei, continua, ja retallaràs després. Clar, sí, sí, no, no, totalment. Sí, sí.
Perde la vergonya. A mi em passa una cosa, que jo no soc gens vergonyosa, però gent que em coneix, jo també gaudia fent presentacions al col·le. I no tinc vergonya a ningú, però em poso davant d'una càmera i és com, ni de conya. O sigui, em dóna una impressió...
Has de fer com si li parlessis a algú. Clar. Tu has de pensar que li parles a algú, que li expliques a la teva mare. O sigui, així. Ja està, Mar. Amb això ja ens ho està dient. Ara ja em tiraràs el carrer. Gràcies, Marina. Sí, clar que sí. I que sempre hi haurà gent. I si no hi ha ningú que et vulgui mirar, sempre hi haurà algú de la teva família, alguna amiga, que està allà. I també una cosa que a mi m'agrada dir és que a mi els projectes de Nike, sobretot, m'han funcionat bé...
Perquè uns entrenaments que vaig començar fent a La Roca, a les 7 del matí, tenia tots els meus col·legues, i les meves col·legues ahir, jo sempre els hi dono les gràcies. Molt bé, els Reals. Perquè la gent de Londres, de Nike, no ho sabien, però eren tots els meus amics. Ahir n'hi havia clients extres. Però des de fora no se sap. Clar, no, no. Heu de pensar això, des de fora no se sap. La que s'està d'estar llesta, la vida. I preguntes, tinc una així una mica morbosa. Vale, fes-la. Però jo després, eh? Que m'estàs aquí...
Perquè, clar, ets com ambaixadora de Nike, diguem-ne. A tots els vídeos has de sortir amb roba de Nike. Què passa en el casual que un dia et pillen i portes unes bambes a dides? Unes sabates... No passaria això. No? No, és que no ho faig.
O sigui, tot el que tens és... No, no, no. Sí, sí, tot el que tinc és Nike, sí, sí. De fet, o sigui, tinc una exclusivitat, també. Clar, clar, òbviament. Però no és allò que dic, buah, vull que no hi ha càmeres, em poso una altra... És que no. És que realment tinc la sort que la marca amb la que treballo és la que més m'agrada. O sigui, quan jo no treballava amb Nike i jo em podia... Me'n recordo que havia anat a comprar alguna vegada... És que me'n recordo un top que em vaig comprar Nike, encara el tinc, per jugar a bàsquet i...
Era el meu preferit, o sigui, me'l vaig comprar i era com... M'ho he pogut comprar, saps? Era com màxima il·lusió. Llavors, és que és una marca que m'encanta. No, no, no. Sí que a vegades passa que de cop es posen coses de moda d'altres marques... Bambes, eh? Que dius, va, ara s'ha posat de moda o ara s'han posat de moda aquestes ulleres i... Però realment és que ho veig tan materialista. O sigui que penso que...
Hòstia, ho tens, de Nike, que al fons, com ja ho tens, ara què? Estàs com traient-li el valor, saps? No, la veritat és que no. Podeu espiar-me pel carrer, que no em pillareu, no em pillareu. No, no, literalment, és el que t'he dit, ets la noia Nike, o sigui, sempre, sempre, sempre Nike. Jo vull parlar de Half Runners. M'interessa molt tot aquest concepte dels Runclubs. L'altre dia em vaig estar documentant. Yes.
Com m'agrada. Des del 2019, el percentatge de dones a l'aplicació d'Estrava, a nivell global, ha augmentat un 18%. Però és que a nivell d'Espanya ha augmentat un 44%. Això de dones, eh? A l'aplicació. I parlant de Runclubs, et volia preguntar a Halfrunners, vosaltres traieu alguna cosa a nivell econòmic? No.
No, no, no. O sigui, és una cosa que feu des de la mora a córrer per ensenyar a la gent, per ajudar-los... O sigui, és un projecte que va néixer per això. Sí que és veritat que, per exemple, sempre quan ve la mitja de Barcelona jo faig una planificació que és, ja us dic, o sigui, poc hasta dir-ho, són 60 euros tres mesos i mig, que és res per fer una planificació. Faig una planificació per qui la vulgui comprar i és una cosa que faig extra perquè la mitja marató de Barcelona m'agrada molt
I és una manera que la gent que vulgui ho pugui comprar, aquí sí que evidentment és amb una aplicació que jo pago, no puc ja regalar-ho, però perquè la gent tingui un més a més. I el que fem és que dins d'aquesta planificació, el dimecres el que et toca en aquella plani és el que fem a Half Runners. Llavors hi ha gent que té la planificació i gent que no. L'entrenament de Half Runners segueix sent gratuït.
Alguna vegada sí que hem posat algú de diners, però mai ha entrat directament a nosaltres. Per exemple, l'altre dia va ser per la malaltia de Rasmussen. No, directament amb una ONG, com el de la Dana. O sigui, al final posem directament el link de la ONG, mai ho passem a través nostre. No és la nostra intenció. Molt bé, molt bé. M'encanta. A mi això és una manera també de crear comunitat, no? Sí, sí. És que està molt de moda, eh? Això del running, jo crec que porta ja un any, dos...
que tothom fa running, o és runner, o té un club, sempre jo vaig a TikTok, veig a Instagram i només veig gent anant a córrer, influencers que se n'han apuntat anant a córrer. Aquí Vilassal, Passeig Marítima, també hi ha un xuc que ho porta l'Ona Fillol. L'altre dia vaig fer com l'escalfament de la Dany a Maze i, ai, quin fart de riure, t'he de dir, eh?
És que és divertit. Sí, és molt guai. Bé, és una moda saludable. Nosaltres també he de dir que tenim una mica de controvèrsia, perquè al final portem molts anys. Els entrenaments que fem, que per res ho critiquem, ens encanta també, no és només el punt social de sortir-me a trotar. Volem fer el punt de... Al final...
tenim la sort que jo soc entrenadora, les altres noies porten mil anys, per portar ritmes, per donar consells, i al final sí que ens allunyem una mica del social. O sigui, nosaltres cada vegada venem més que no som un lloc per venir a fer el cafè de després, no som un lloc per estar parlant tota l'estona, perquè el que volem és que estiguis tan cansada i tan cansada que estiguis amb la llengua fora. O sigui, em sap greu.
Per trencar una mica de mites. Però les últimes entrevistes que estem fent sempre és com no som un club per lligar, no som un club per parlar. Ostres, vés i no lligar. Tothom aprofita tot. Perdona, que forta em sembla això, eh? Nosaltres diem que no. O sigui que pot passar genuïnament. Igual que tu pots anar al gym. Exacte, pot sorgir amb les atraccions. Allà estuant, tot estuada, llet.
Però nosaltres diem que no, que és un lloc per millorar realment els teus entrenaments. Ara que va ser la cursa d'Anni, va escriure moltíssima gent de gràcies pels entrenaments, he millorat moltíssim. Al final no només sortir a trotar, s'ha de fer sèries, s'han de fer canvis de ritme. Avui estàs veient-ho a les sèries. T'he dit que he estat veient a l'insta de la Maria Bellaspi i pensava que havia fet com 8 sèries a 4.30, crec.
Nena, era de 4 a 10, però molt bé, molta memòria. He flipat, dic, ostres, quan et poses a 4 a 10, jo el màxim que he arribat a posar-me és a 4 a 30. No, però pots anar més ràpida, l'únic que menys estona. El teu cos aguantaràs 6 segons, però pots anar per sota de 4, i tant. Verge santa. I tant, un esperit tonto. Sort que ets la meva entrenadora, Marina.
I és que sí que he vist algun esdeveniment d'aquests que era, primer, anem a fer el running, anem a una uretta, una uretta i mig, i després fer un, què se li diu això, coffee parties. Sí, exacte. Està superbé. Sí, perquè interactuàs també, però sí que és una mica més de cachondeo, o sigui, més gent que va un dia però no anirà tots els esdeveniments. Sí, exacte.
Que sí que he vist això, però sí que realment que jo és això. És que ara no paro de veure les xarxes socials. Rank clubs, gent anant córrer, és el que diu la Mar. Tu vas un diumenge al matí pel passeig i és que són les Rambles. Ja no només de Rank clubs, sinó que és que hi ha tanta gent que córrer. És una barbaritat. Ho vaig estar informant un altre cop.
I vaig veure que és perquè des de la crisi del 2008, clar, el running és un esport que és molt econòmic, o sigui, realment només has de comprar unes bambes... Sí, és fàcil de poder sortir. Sí, no? I a part és un esport d'això, que no, tampoc has d'invertir molts diners. I es veu que des de la crisi econòmica del 2008 la gent va com dir, vale, doncs em tiro el running, que és un esport que no és car. I bueno, ara també amb tot això de les creadores de contingut, els runclubs i tot, la gent està, bueno...
Superint amb el running. Jo estic veient gent que no ha fet esport mai a la vida... Que ojo, també, perquè... Que dic, hòstia, i ara aquesta persona és runner? Clar, això què? Bé, o sigui, és que hi ha... Per mi és un tema que sempre ho dic, que dona per hores a parlar, perquè hi ha moltes maneres d'aprendre les coses. Tu pots prendre com una manera social i vaig a trotar una mica, ok, no va ser res. Jo crec que el problema comença a estar quan la gent...
Mira, massa xarxes socials, veu gent corrent ràpid, vol córrer d'aquella manera i el seu cos no està preparat. Pots fer un entrenament que t'hi permeti arribar, però s'ha de donar temps. O sigui, una cosa que sí que jo reivindico molt és que la gent que, igual que diem a les relacions crema etapes, es cremen etapes amb el running. Jo vaig començar, bueno, és que jo el que us he dit, porto corrent tota la vida i no vaig fer la meva primera marató fins l'any passat.
i hi ha gent que jo he vist començar a córrer fa dos anys que ja han fet més maratons que jo que potser ho fan molt millor que jo però al final jo crec que no som conscients potser no ens ho van explicar suficient a l'institut però això té un desgast cap al nostre cos i el nostre cos ha d'estar preparat i tot ha de ser una evolució igual que no ens aniríem al James el primer dia ens posaríem un pes mort amb 140 quilos jo crec que és una mica el mateix tot ha de ser una progressió jo vinc avui a fer-me una prova d'esforç que la gent no se les fa
I has de mirar que estem posant el cor a uns ritmes molt alts, canvis de ritme durant molta estona i, bueno, jo soc una miqueta la policia dolenta, com podem dir. La policia del running. Soc la que us anima a córrer, la que us ajudarà, però soc la dolenta.
No, a veure, ja està bé, al final també hem de saber els límits del cost. Sí. I jo m'agradaria ser, mira, jo he tingut les meves etapes. Vale. Jo he tingut les meves etapes del rei, de dir, va, surto a córrer i aguanto una setmana. Una setmana, dues, o potser, al màxim, un mes. Sí.
Clar, per una persona com jo, que potser li, no sé si es falta motivació, objectius, reptes, què li recomanaries a una persona com jo? Que només aguanta tres setmanes o... Que no és constant. Com la motivaries?
Seguir un plan, però un plan que tampoc de cop t'obsessioni. Per mi les obsessions és l'últim que volem a la vida, si no volem anar a superprofessional, oi que el que volem és començar a córrer, doncs no ens obsessionem, això primer de tot. Després, que tot va lligat, o sigui, va lligat el running, va lligat la força, va lligat l'alimentació, va lligat el dormir, llavors a mi la gent que em diu, clar, és que ara vull córrer tres dies per setmana, em sembla molt bé, però dorms?
Perquè si sortir a córrer significa que surts a córrer a les 9 de la nit, acabes superactivada i fins a les 11 no t'adorms i et despertes a les 5 al dia següent, és que aquest running que has fet era millor que te l'estalviessis igual. O sigui, real. Llavors jo crec que el millor és seguir un plan i...
i un plan ben fet i ben estructurat, i dir, doncs igual, si tu trobes que no millores, perquè sempre surts a fer dos quilòmetres, si tu sempre surts a fer dos quilòmetres, el teu cos s'acostumarà a fer dos quilòmetres, i punt. Llavors fer canvis de ritme, doncs ara camino cinc minuts, corro cinc minuts. Doncs ara surto a intentar aguantar 30 minuts seguits. A poc a poc fer com minipasses, i sobretot, no oblida de fer força. És molt, molt important fer força, fer mobilitat, perquè si no, està molt bé córrer, córrer, però necessitem estar forts i fortes, sí, sí.
Parlaves d'aquesta gent que fa poc que s'han tirat al running i que de sobte fan no sé quantes maratons. T'has vist el documental de la Verdelice? L'he mirat per trossos, sí. És una passada, aquesta noia. A mi em sembla una passada. Ho he hagut de mirar, perquè no estava segura. Set maratons en set dies en set continents diferents. I va guanyar. I guanya. I va guanyar. I bat rècords. I amb tota la criatura que té a casa. Quants fills té? Six, set, vuit? No ho sé. És una barbaritat. Sí.
És molt fort, però aquesta noia entrena molt. Aquesta noia entrena molt, estic segura que té darrere un equip enorme. Perquè s'ho pot permetre, sí. I el Salvador Illa fent la marató de Barcelona? Jo treballo per l'Ajuntament de Vilassa de Mar, que surto caminar amb gent gran. I quan vaig arribar, tenia a tots i a totes dient-me, anem més ràpid que tu, anem més ràpid que tu, i jo...
No en parlem. No en parlem, no en parlem. Tia, sisplau. Que va anar ràpid, eh? Que va anar rapidíssim. Que va anar a 4,30 el quilòmetre, crec. Va anar ràpid, va anar ràpid. Jo li vaig dir al meu germà, escolta'm una cosa, tu has vist això? Sí. El meu pare diu que el posen a dins d'un metro.
Diu, és impossible. Sí, sí, a mi se'm va... Va ser la broma de la setmana a Marxa Nòrdica, a Vilassana de Mar, sí. Des que vaig arribar a Canvisa ja m'ho van estar dient. Què li ha, què jo? No en parlem, no en parlem. Ei, amb les seves ullaretes i tal, és que jo no me l'imagino a 4.30 el quilòmetre. És una broma. És així. Quants anys té?
que t'ho miro. Jo... No, no, la meva aposta és que té... 60? Què va, menys. No? No estan gran? Ah, 59. Ja t'hem dit que no. 69, però home... M'he quedat a prop. Ostres, doncs Déu n'hi do, eh? On he de firmar per arribar així de bé? I jo t'he de preguntar quin és el teu pròxim repte? Si tens algun amb menys, si...
Tinc molts, perquè realment, mira, aquest cap de setmana marxo a Londres a fer una deuca ràpida. Després, amb Half, estem fent un projecte de fer tres mitges, cada una més ràpida. I aquest projecte, aquest dic, acaba amb la mitja marató de Barcelona. I vull proposar-me fer una bona marca, que és baixar d'hora a 35. Uau. Sí. Vull córrer...
Realment, ara la millor marca la tinc en hora 37. O sigui, està bé, però tampoc és tantíssim, eh? Per tot el que entreno, l'únic que a mi... Jo soc una dona chill, soc una dona chill. I ara sí que per Barcelona vull començar. De fet, jo et dic que ara vinc de trobar ritmes per la prova i em deia al noi que m'ho ha fet, home, és que tu a 4 a 10, 4 a 20, hauries d'aguantar molta estona. I dic, ja, estic allà i dic...
falta una tarofada d'aquí. Però sí, la realitat és que puc, però a mi m'encanta anar amb les meves pulsacions baixetes i tranquil·la. Però el que dèiem, ara puc anar ràpida i sentir que vaig tranquil·la. Doncs ara, més ràpida. Però sí, és el meu proper repte. Mitja martó a Barcelona i petar-ho bastant. I la de Formentera?
Bueno, Formentera! Com t'agrada Formentera, eh? És una real. Sí, Formentera brutal. És que jo conec la família de la Mar. Vam fer projectes, sí, sí. Mitja marató a Formentera, increïble. Sí, oi? Home, amb aquella casa que vam estar, què? Què passa? Ens encanta. Voleu venir, eh? Fem programa, ja. Volem venir, volem venir. Jo sempre ho he dit. Jo faré la mitja marató, la primera que faré i l'última serà la de Formentera i ja està. És dura, eh?
Sí, oi? Home, comences des del far i baixes fins que no arribes allà, ara no sé com es diu, però la carretera principal, que és una recta, que tu vas i dius, perfecte, estic al quilòmetre 4 i veig, si miro un davant veig els que estan al 18. I tu penses, tot això ho he de fer, i camines, no corres, i dius, no arriba, no arriba, no arriba.
i comences els primers 4 quilòmetres així, a baix, cap a baix, cap a baix, curbes. I pots anar tot motivat a dir, uah, vaig de sobte. Jo només us dic que després d'aquesta mitja vaig perdre 3 ungles del peu. Uau. Sí, és així. Sí, sí. Bueno, m'hauré d'entrenar molt. Hores d'entrenar les ungles. Sí, sí, sí. Les ungles, bon calçat. Passem a una altra secció.
Vinga, cap a on passem-me. Perquè com anem de timing, escolta? Jo crec que anem bé, no? Sí? D'acord, d'acord. Que naturals que som, ens encanta. Home, jo crec que sí. Com anem de timings? Anem bé, no? Anem bé, sí. Sóc una xerraire. Perfecte, 20, 20, 20, 30. Ah, estupendo. Anem molt bé. Perfecte, perfecte, ja m'estàs espantant. Jo és que soc patidora. D'acord, doncs passem a la secció de preguntes incòmodes. Som-hi. Perfecte.
Sort que tinc la Marina aquí que em va donant indicacions de com he de fer el meu programa. Però si no em poso jo la cisteia. No. Home, jo has dit que vaig començar amb el bàsquet, no? Clar. És que tu parteixes una mica aquí... No, escolta'm, una cosa. Per la gent que no ens està veient i ens escolta en directe des de la ràdio, la Marina té una cisteia blava i jo tinc una cisteia vermella, d'acord? Aquí tinc una bossa amb moltes...
Boles, hi ha algunes blaves i algunes vermelles. Jo agafaré les blaves, perquè he d'encistellar a dins de la cistella blava.
Ho estic explicant bé, oi? Sí. Aquí tinc un got amb diferents preguntes incòmodes a dins. A la que s'acabin les preguntes s'acaba el joc. Crec que hi ha 8. I tu no jugues? T'estaràs cacajant? No, perquè cada cop que vingui un convidat farem que jugui contra una persona. I en aquest cas jo crec que veig més divertit que fos contra vosaltres. Vinga, va. Déu-n'hi dret, eh? Començo jo, però...
Mou-te una mica, però tampoc molt. Ai, que se'ns estrotta. Jo faria amb distància. Voleu que em posi jo una cisteria al cap? Mira, vigila, vigila. Ai, te la sentem a tu? La de la Mar... Clar, la de la Mar me la poso jo al cap. Vinga, sí. Jo deixo aquesta. Ajusta-te-la, que es pot ajustar. Sí, deixa-la, deixa-la. Fora! Ai, per favor, que mira com t'està traient. Bueno, així...
Queda clar que és el nostre primer cop. Et queda molt bé. Però la mare està més a prop. No em sembla bé? Ja no, et pots aixecar si vols. Realment, mira, moro. És que no la posaré ni de broma. Va, eh, que vaig. Atenció, eh. Diguem, baixa el cap. Però primer ja deixo la pregunta. Ja deixo la pregunta. Això ho hem de preparar millor, eh. Això ho hem de preparar molt millor. Ja deixo la pregunta. Ja deixo.
Quina red flag tens que no vols reconèixer? Aquesta és la pregunta. Si l'encistello, la contestes tu. Ah, vale. Si no l'encistello, la contesto jo. Correcte. Vale. No sé si això es veurà bé, però bueno. Vaig, vaig, eh? Vamos! M'he passat moltíssim. Quina red flag tens que no vols reconèixer? La meva red flag més gran...
és que sempre, sempre, sempre arribo tard als llocs. I a més sóc de les persones que dic, estic arribant i no he sortit ni de mi a casa. I no em fa vergonya dir-ho. Creuada. Sí. Però t'he de dir que està millorant, perquè últimament arriba ella més puntual que jo. Aviam, va. Què va, eh? És complicat. És que baixa't un mica el cap. Aviam. La llegeixo jo? Aviam.
Qui és el teu crush? Va, aviam. Ah, però igual no l'he de dir. L'estic inclinant. Ui! No, no. Clar, jo no notaré. El meu crush. Tens algun? Pots ser famós. Clar, algú que sempre has tingut adioses. El meu nòvio. Ei! És fàcil, aquesta. No, però volia dir alguna més, però crec que no tinc. No? No?
No. Vaig pensant, i si se m'acudeix la dic. He quedat bé dient Marc Soler. Sí, sí, sí. Ho has salvat. És que té un nòvio running, la Marina. Sí, i aquest taig li heu de posar, el meu nòvio. Següent pregunta. Quina és la col·laboració més absurda que t'han proposat? Clar, jo això què? Això no ho he gestionat bé. Bueno, la contesto jo. No ho veuen, diem que ha entrat... Baixa el cap. Però...
Ha entrat! Molt bé, Marc! No, si no, t'anava a fer una altra pregunta. És que em passa moltíssim. Vinga, penso, la col·laboració més absurda.
a mi em sembla molt absurd quan m'entren col·laboracions no diré marques directes però que són altres marques d'esports molt directes que em diuen vols que veni un dia a canvi de producte i penso no has fet com la Mar, no has fet recerca o has fet molt malament si creus que vindré un dia només pensen en això crec que aquesta és la més absurda i a més no queden bé després
Exacte. Vinga, següent. Poc professional. Ui, ui, ui. Quina opinió teva és tan impopular que segur que et cancel·larien si la diguessis a xarxes. Impopular opinion...
És que no hi ha manera, però perquè no baixes el cap. A veure, però tampoc crec que sigui... És que hauríem hagut de falsejar i pensar abans. Una en popular opinion, eh? Sí. Clar, algú que sempre pensi és que la gent pensa al revés, si digués això a les xarxes, o... Al mig, algú del running. O... Queda fatal. O del món influencer. No, no queda per res fatal. De fet, queda natural. Ves pensant. Vaig pensant. Sí, sí.
Mar, a veure. Següent pregunta. Sí, tinc una, crec. Bueno, estil, és com una frase, no és una cosa directa, però que crec que està molt vist que la gent es creu que la gent que es dedica directament a xarxes té una vida meravellosa i no, no és així. O sigui que crec que dedicar-se a la creació de contingut i tot això... És veritat que jo m'hi dedico de manera parcial, però les vegades que més m'hi dedico és quan menys motivada estic.
Els comentaris també, no? Sí, o sigui, crec que per mi és com la cosa més real de dir, jo igual, quan he de fer coses molt... Ja ho faig poc perquè no m'agrada, però de dir, he dit que he anat a aquest lloc, que és increïble, i havia d'estar més pendent de gravar vídeos que de tirar-me a la piscina de bomba, saps? Aquestes coses. Home, si parlem dels comentaris, el comentari l'altre dia al nostre TikTok... Ai, sí, tu no saps el que ens diuen? Hablar en espanyol, ens diuen. Ah, bueno. Ah, tinc una altra.
Que, bueno, que espero que molta gent estigui amb mi. La del català. Sí. Que qui no parli català a Barcelona, fora. Ja està.
Espera, nosaltres tenim un meme amb això. M'encanta. Nosaltres tenim un meme amb això, que és parlar català o emigre. Home, és que l'altre dia... Mira, a la meva festa d'aniversari van posar aquests cartells. Vaig una calçotada. A tots els parets posava això. I està fatal. Fatal perquè ens passem. Des de la broma... Aviam, vaig demanar... De broma en broma. No escoltes català, no... Un cafè amb llet a Barcelona i que em diguin què. I li dic, mira...
Cafè és cafè, i amb llet és con leche. O sigui, i treballes en una cafeteria que és cafeteria, no? Llavors, crec que has pogut mirar, oi que utilitzes xat GPT per preguntar-li què em poso de mà? Doncs pregunta-li si em demanen, el bàsic que em demanaran treballant. Perdoneu, sóc una heidra, veus? No, no, no, jo estic totalment d'acord amb tu. Jo crec que s'hauria de fer com a Andorra.
que si no saps parlar català, doncs no pots treballar. Que rius? No, no, que em fa gràcia que coincideu. Sí, sí. Perquè també la senyora passada que hem estat parlant també allò de les colònies de Rosalia. És que el tema del català és un tema recurrent aquí. Jo també soc molt defensora del català. És que crec que la llengua és el primer que s'ha de defensar. Jo estic molt trista. Jo, per coses que passen recentment, estic molt trista.
Com per exemple? Coses que veig a xarxes o... No sé si us ha passat, però vaig obrir Instagram ahir i em va sortir un vídeo d'una creadora, que ara no me'n recordo qui era, traduït al castellà que ho havia fet la IA. Cagada! Ja sé qui és, no diré el nom, m'ha passat avui i és una creadora de contingut molt catalana. Però que ho ha fet la IA! Ja ho sé, perquè jo sabia evidentment que aquesta persona no ho havia fet. I a mi això m'ha espantat.
Per què penso? Per altra banda, a mi el que m'agrada d'això és que jo no vull canviar la meva llengua perquè jo amb això no canvio i he perdut moltes col·laboracions, això també us ho puc avançar, moltes i les més grans les he perdut per no canviar d'idioma
I crec que és una manera de si algú, però jo no veig algú de Catalunya que no entengui el català, ho veig com algú d'Estats Units que pugui veure el meu contingut i se li tradueixi a l'anglès. Mira, aquí et puc dir, ok, però amb el tema català i castellà em dóna alguna cosa. Jo crec que té molt potencial la creació del contingut en català. Sí, però...
Costa. A mi m'encanta parlar aquests temes seriosos i jo estic amb una que n'està al cap. O sigui que, vinga. És veritat. La pregunta. La cosa més vergonyosa, aquest vergonyosa, que t'ha passat en una cita. Amui mori. L'he de posar, eh? Vaig pensant perquè, com després m'oblido de tot... Vinga, aquesta te la poso fàcil. Gràcies. Uau! Més emoció i tot! Hauria de ser al revés per explicar-la. Sí, sisplau, gràcies. La cosa més vergonyosa...
O sigui, suposo que caure'm. Com, com? Caure'm, com si em fes esport, no? Ah, d'acord, d'acord. Sí, sí, clar. T'has de pensar que la meva vida és així. No ho sé, clar, el jo cites és, normalment, anar a fer una cervesa. Que poc sana, no? Potser és pujar a una muntanya, m'entens? Clar, clar, clar. Això anava a dir, rollo, tenir si vas a fer... Anava a fer deu quilòmetres i ens anem coneixent. Això deu estar guapíssim. Ens en queden tres només perquè et puguis treure aquesta si esteia al cap.
Vinga, sí, sí. O sigui, em sembla fatal que jo no hagi fet cap cisteia, tant d'esport, tant d'esport. No, a veure, posa't el... És que has de fer el que has fet, també. Home, clar, però així no té gràcia, perquè s'ha posat una mica... Influencer que no suportes. Mira que li he dit a la Marc que no volia contestar això, eh? Anem bé. Digues algú... Ala, t'has mogut! Un altre. A veure, costa't, a veure... No...
Aquesta no la puc contestar. No, la contesto jo. Influencer que no suportes. No suporto a la Maria Pombo. Ja ho està, ho he dit. Toma! No veig res, ja ho sé. A mi em costa molt tenir odi cap a les persones. Però segur que hi ha algú que no treu. A veure, també me la vaig pensar. Però no suportar no vol dir tenir odi, eh? Jo no la suporto i no consumeix el seu contingut. I a part és una persona que és obertament feixista i que està en contra de l'avortament. Llavors, clar, és que m'ho posa molt fàcil.
No em mollo, és una clàstica. Última vegada que vas... Ai, no, per favor. Vinga, sí, sí, va. Última vegada que vas mantenir relacions sexuals amb mi mori. Jo no sé per què esclic aquestes coses. A veure... Cada vegada està més a prop. Posa el cap. Posa el cap molt bé, Guillem. És que estic així, mira, estic recta. Estic recta, jo crec. Ai, Déu meu, Déu meu, senyor.
Però on has llançat? Ha tirat a fallar, jo crec que ens ho vol dir. Segur que és ahir, eh? Avui, avui. Fa una estona. M'encantaria aquesta tarda. No passa res. Últim cop. Fa un mes. Malament estem fatal. Bé, no passa res. El comentari final. Si parléssim.
Vinga. Queda una. Una. A veure, quina és l'última? És que tinc el meu pare radiofònic aquí mirant-nos i jo aquí... Sí, ets el meu pare radiofònic. Polític o polític amb qui et liaries? Ui. Aviam. Uf. De què? Quasi.
Puc fer la de que no em liaria amb ningú? Perquè ja he dit que el meu creix és el meu nòvio. Ai, ai, no val això, no val, no val. Sabem que tens nòvio en cas que no tinguessis nòvio, que no és que vulguem que ho deixes amb el teu nòvio per res del món, però si no tinguessis nòvio, amb quin polític et liaries? Jo, puc dir-ho jo, jo em liaria amb el Pedro Sánchez, ho tinc claríssim. És superal·legant, mereixo un metre vuitanta i pico...
Ens encanta. És que de veritat, aquestes preguntes no sé què dir-vos. Ho seguiré pensant durant l'estona. I ara, Mar, perquè la gràcia d'aquesta secció és sortiran aquestes preguntes però que tu em deixis una per un futur...
Ah, sí. Convidat, si vols ens la dius després per no posar-te així, però la idea és que els convidats portin una pregunta preparada i, bueno, això ja ho farem en futur, la llançarem i respondrem nosaltres. Perquè així també el convidat ens posa una mica i en aprieto. Però sí, sí, això seria... Que ho encertar, només una?
I jo ningú, no, estic fatal. I jo perquè m'ho ha posat facilíssim. No és fàcil. Passem a lo següent, Mar. Vinga, va, sí. Que lo següent sí que és de poble. Ah, que bé, no he contestat la pregunta. Jo seguia pensant, saps? M'encanta. No, no, ja està, m'encanta. No, que havia de contestar una pregunta, estem quedant fatal, Guillem. Aquina?
No, el polític, no l'he contestat Ah, m'heu salvat, eh? Seguim, seguim No, perquè jo pensava que en una altra secció tu de sobte diries Ah, per cert, ja tinc el polític Seguiré pensant Com crido, eh? Sembla la Juliana Canet, ja, Déu meu senyor Vale, va, passem a següent secció Nominis amb aquests ulls, sisplau Passem-ne
aquesta melodia de notícies, però la secció és què prefereixes? Versió Vilassar de Marc. Com a bona vilassarenca. Aquí només convidem, de veritat ho dic, gent de Vilassar. I a més tenim la gran sort que a Vilassar la gent és supertalentosa. Aquí la gent de Vilassar fa de tot i això ens encanta. Ens donen el contingut. Vols començar tu?
Vinga, va. Jo sempre faig una primera pregunta que és si has d'escriure entre dues coses, no? Espinalé o Favela. Uf...
Diria que igual serà un popular i tot, però diria que favela, perquè és el punt d'amics. Perquè a Espinaler anem algun dia amb el Marc a prendre alguna cosa, però favela és casa, no? Sí, crec que favela. És allò que més freqüentem. Estem intentant canviar-ho, però estem molt arraigats. És que també jo tinc a prop a casa. I l'espinaler, pots anar al de baix, però està molt ple. Vas allà dalt, és que fa pal. No, no, no. L'espinaler de baix, eh, era? El de dalt no és una possibilitat.
Per sortir de festa, ho tenim bastant fotut, la veritat, però si haguessis de triar entre el bar del mar, que ara es diu sintètic, o Origens, on aniries? És que ho tenim fotut. Val dir cap. Havia anat al bar d'alguna vegada. I com sorties, perquè aquell bar? No, és que jo anava molt amb peus de plom. Ah, ben fet, eh? Ara es diu sintètic. No, cocoa, cocoa.
Cocoa? Mira que em podies dir clar. Jo anava a Cocoa. Em podies dir clar? És que he sigut molt poc de clap. Molt poc. Marina. Sí. A veure, no t'enganyis, mare. O sigui, des dels 16 anys fins a... Digue que has anat a Cocoa, no? Has estat... Molts cops. Fins al Covid hauràs anat, potser... És que no va en broma, que mai igualaràs els cops que has anat a Cocoa. Clar que no. Jo era promotora de Cocoa.
De promotora de coco a entrenadora. Jo flipo, eh? Valla plot twist. El que m'olava quan estàs a l'institut eren les entrades aquestes físiques de paper per Halloween. Jo tinc alguna guardada, eh, a casa. Com es deia? Batxillerats? Sí, batxillerats. Els batxillerats. Jo anava amb la Berta, amb la meva amiga, i està corta de ramos. Anàvem amb la moto, per tot i les sàvenen entrades. Clar, és que abans anàvem amb entrada física, això ja no es veu. I t'havies de posar de portada el flyer.
Clar. Que era horrorós. Tenies una dona. Quina època, tio. Déu meu, senyor. Tornaries de l'època, Cocoa? Crec que sí. O sigui, tornaria una estoneta, perquè m'ho passava molt bé. I era un punt d'unió amb molts amics i amigues que ara ens veiem molt poc, realment. Sí, sí, sí. Molt bé. És que queda cap de setmana, eh? Bueno, la següent. Què prefereixes, la cursa Dani o la barbuda? És que per mi és com com el mateix. Mmm...
És que la barbuda, el bo que té és que... Dic allà. Llavors és que no m'he ni de moure. Llavors jo crec que a nivell de distància, la barbuda. Però... I a més és molt xulo el recorregut. Però la cursa d'Anil i el bo que té és que faig tot el progrés d'entrenaments. És que les dues me les estimo molt. Però el moment de fer una cursa...
No ve de fer ni guarda-roba, que el guarda-roba, que el lavabo estigui més a prova el de casa teva que el boli clean, és increïble. Això és perfecte. A mi em passa quan és festa major, o hi ha el birrassà que és a la plaça del círcul, visc regalada aquell dia. Clar, clar, clar. Parlant de festa major, nit de Sant Joan o birrassà? Bé, birrassà, i us diré per què. Perquè soc supervenuda i porto 3-4 anys anant a Menorca per Sant Joan. No ho faré més.
Aquest any vaig decidir que s'ha acabat, perquè a part tinc por i estic allà amb els cavalls que dic, ai, mare de Déu, mare de Déu, què faig aquí? Penso, pobre cavall, que sé que hi ha darrere tota la tradició, però pateixo moltíssim. Jo que soc superanimalista i jo estic allà que dic... I aquest any vaig dir, aquest any a Vilassà, perquè els Sant Joans a Vilassà són el millor. Però al Virassà mai fallo, mai. Jo t'he de dir que és l'inici de l'estiu. Per mi al Virassà és com dir, aquí comença l'estiu.
Jo, de veritat, ho penso i és que... Ai, quines ganes que m'he entrat. Et trobes a tothom. Mira, ho parlàvem amb les de bàsquet l'altre dia, que és guai perquè et trobes amb tothom, però no dóna temps tampoc a parlar molt. Perquè jo, quan la conversa ja està incòmode, dic... Ara què dic? Llavors és com... Eh, què tal? Tu bé? Estàs a tope? Sí, tu també? Vinga, adeu! 30 segons? Ja està. Perfecte, literal. És 30 segons de conversa. A mi em va passar literal. Jo anava contentíssim, anava, pum, una birra, pam, 30 segons, és que guai, alguns... El podcast, tal, pum, pam, i ja està.
Perquè si no és aquell moment que dius, s'ha quedat la conversa incòmoda. I bé, sí, bé, ja està. Són res, 20 segons. Déu. I la birra bona. Déu. La birra bona.
L'únic dolent del birraçat, diria, és que acaba molt d'hora en el sentit de com comences també tant d'hora per la tarda, clar, agafes una bona turca. És que per mi és la festa ideal. El sopar. És el millor. I com tornes després a casa. Tinc anècdota. Aquest any jo visc, bueno, no diré un visc, no falta que digui un visc, però visc molt a prop de la plaça del Barbut i tot això. Quan estava allà, a la cantonada, que és on estic, vaig obrir el pàrquing per entrar, perquè moltes vegades hi troba el pàrquing.
I de cop va passar gent i van dir, tens un? Perquè tinc com un rack per fer dominades a casa. I vam començar a fer una competició de veure qui aguantava més estona penjat a la barra. I la gent va començar a apostar diners. Llavors, la meva casa es va convertir en el meu minigimnàs que tinc ple de penya, que jo no sabia qui era. Em van tirar alcohol pel terra. I jo estava en punt que et volia que la gent marxés, però la gent ja no sabia qui era la propietària de la casa. I jo netejant.
Notejant. Aquest stop, eh? Així va ser. Així va acabar el virus aquest any. Ostres, tu! I jo dient, a dormir, que demà què tenia? Demà tenia cursa. I jo allà, va, marxeu ja, va, marxeu ja, sí, sí. Vaig muntar un gimnàs a casa, està bé. O sigui, et vas veure les sis birres i el dia 6... No, no, no me les vaig veure totes. Bueno, molt bé. Ja vas fer acta de presència, cosa que ja ens agrada. M'ha agradat aquesta anècdota. Nosaltres també tenim algunes, però crec que algunes... Millor no compartir-les. No, exacte, no, millor no compartir-les. A més, aquest any va ser com molt esbojarrat, jo crec. Sí.
Ja està. Sí, ja està. Sí, no? Sí. Ja està. No, no, ha completat... Has fet la secció superbé. Sí, la veritat és que si anem amb el següent mar... Sí. És així un joc diferent que hem fet. Sí, el Guillem, que és molt de TikTok, ja t'ho he explicat. Ah, meva.
Em va dir, això està com supertrendy ara. Trendy és la paraula que vas fer servir? No ho sé. Sí, està de moda. Vale, trendy, sí, no? Sí. Ho vols explicar tu? Sí, bàsicament és... Clar, això ja no té gràcia perquè abans la mare ha dit, què farem? Doncs farem un joc d'explicar si aquesta persona és guapa o realment és guapa perquè és famosa o rica. Ah, vale. I clar, la mare ha anat dient noms i ha sigut aquest, tal, tal... No passa res perquè, com som molt ràpids i molt creatius, nosaltres direm noms nous.
Jo començaré amb un que he escrit, que és, per exemple, jo si et dic la minya mal, creus que és guapo o la gent li ve guapo perquè és famós? Perquè és famós. Estic d'acord. Mart? És que jo tinc una boníssima. A mi em passa molt amb aquesta noia. Tu saps què és a Tana Paola? Sí. Aquesta és una que era actriu i cantant, no? Sí, que te l'he posat aquí. Sí, oi? Sí, ja sé qui és. Ella és guapa perquè és guapa o és guapa perquè és rica?
És guapa, no? Però, clar... Et poso una altra foto? Sí. Clar, és que si no la coneix, una foto no saps si... Sí, sortia una sèrie, no? A Elite. A Elite, no? A Elite. A mi em sembla guapa. I de fet la vaig conèixer per la sèrie, no sé bé què era cantant. I després de cop era cantant, oi? Bé, de cop, igual ja ho era. Igual ja ho era.
Bueno, molta gent fa això. La meitat d'elit eren actrius i ara són la meitat cantants. Jo tinc un altre aquí que és Gabriel Rufián.
És que a mi no em sembla guapo. És que no és ni guapo. No, ostres, però jo pensava que era el típic que... Perquè es viu, perquè la gent ho diu. A mi m'ha sortit algun TikTok que la gent ho diu. És que aquí hi ha una cosa. Si ho és, és perquè és ric. Crec que s'ha de diferenciar entre guapo i atractiu. O estem posant a tothom el mateix sac? Jo ficaria en el mateix sac. És que a mi em va sortir un TikTok l'altre dia que deien que era atractiu. I tu en els comentaris, doncs no. Jo, doncs no, a mi no m'agrada. Niki Nicole.
Sí o no? Guapa perquè és guapa o guapa perquè és rica? És que també són perfils que penso, com deuen ser a casa? Com es deuen despertar? Com deus ser? Jo el que veig jo dic guapa, però jo crec que són guapos que també la riquesa els fa més guapes. Sobrevalorada. Això no ho diguem, no?
No, bueno, a veure, és la meva opinió i jo dic que està molt sobrevalorada. Però és guapa. A mi em sembla molt atractiva. Veus, és que aquí entraríem un altre cop. És que jo diferencio... Estic buscant noms de... Crec que és de les persones més baixetes que jo he escoltat parlar. Que la gent m'adeix un... No sé si arriba a l'U50. Què dius?
Necessito comparar-la, veure-la comparada amb algú, ara. Niki-Niko, l'estatura. És de les persones que menys medeix que jo he conegut. És històric. Estatura. Ai, mira, que ja em surt. Els veus comparats, caca. Un 47. Tenies raó. I la Shakira.
La Shakira me dirà 1,58. Sí que és guapa, però clar... 1,57, la Shakira. Uf, per un centímet. Sí, sí, i ja em sembla baixa. I la Niki Nicole, 1,48. No, no, que és d'una de les persones més baixetes que he conegut. Anava a dir una aberració. Sempre hi ha molts... No ho podeu portar per... És un minion, és un minion. Anava a dir, no n'hi és por.
No, bueno, sí, realment. Va haver-hi un debat d'això. No, enanisme no és, tio. No, però, bueno, es considera... No podria posar el xambala, però enanisme no és. Un 47. No pot ni al Tibidabo. Un 47. Colla, no sabia això. Que fort. De fet, va amb uns taconazos sempre, no? És que per això, i a part, no sé, amb les parelles que ha tingut, amb l'Amil, l'altra, no sé quant mateix, però clar, és que tu fàcilment li pots sobre 30 centímetres. Clar, m'encanta. De...
Hansi Flick. Guapo perquè és guapo o guapo perquè és ric? Saps què passa? És que jo crec que a mi les persones que veig adultes no em semblen guapes. Però a mi sempre m'ha passat molt. Un dadi. O sigui, puc saber si és guapo o no. I crec que és guapo. Estic d'acord. Crec que quan jo tingui una edat més propera a ell diré... Sí?
Sí. Ostres. Sí, sí. A mi em sembla molt atractiu. I a part jo sempre em deixo guiar molt per al gust de la meva mare en aquest cas. La meva mare ja s'apropa més a la seva edat que jo i la meva mare sempre que surt diu, ai, que atractiu. Però és molt alemany, no? Ara s'aprenen amb mi, eh? Té molt l'expressió aquesta alemana. Té uns ulls, de veritat, té una mirada com superneta. Home, clar, perquè s'apropa amb laus, tal...
La Shakira. Guapa perquè és guapa o guapa perquè és rica? És que a mi m'encanta la Shakira. És que jo soc de l'equip de la Shakira tota la vida. És que és guapa perquè és una reina. M'agrada la Shakira de sempre. És que jo em diu molt per com em cau una persona o no. Llavors, igual de cop és més guapa la Nick Nicole, però com que no l'he seguit tant, però la Shakira que... de tota la vida, saps? Aure. Clar, és que és això. I la Maria Carell? Ostres, espera, que aquesta està resurgint ara.
It's time! Diu això, no? Ja ho ha fet? És veritat, ja ho haurà fet, no? Ja ho ha fet? Que nois, que ja ho ha fet. Ah, ja ho ha fet? Clar, però a quin món viviu vosaltres? Per això dic que és raro que no ho hagi vist a Twitter o a... Jo no puc igualar el seu to, però ostres, jo és que flipo amb aquesta dona. Ella acaba Halloween i ja surt dient que it's time i cantant i es peten vidres i no sé tot el que passa i de sobte apareix un arbre de Nadal i bueno, bueno. Maria Carey, guapa perquè és guapa o guapa perquè és rica? Jo ja ho sé.
jo crec que aquesta dona té molta riquesa i clar i les seves pròximes 15 generacions ja estan salvades no, perquè és rica sí, eh, jo aquí és l'única no passa res, jo estic d'acord i és que no sé com era de jove a mi em sembla molt guapa, però és guapa perquè és rica una cosa no ho treu l'altra és guapa, però perquè ets guapa? perquè ets rica
Però això passa a molta gent famosa. O sigui, és el que no podem... Jo crec que els esportistes, que són els que... Ara, perquè està molt de moda això, fer-se els canvis estètics i tal, però abans, els futbolistes, tu realment veies els canvis de quan estaven en actiu a quan deixaven d'estar-ho i allà és on veies realment com eren. Et poso exemple, Ronaldo, el de Barcelona Madrid, Ronaldo Nazario... Déu meu, quin pati. Clar, o jo què sé, Iniesta.
en una altra vida, perquè és futbolista, però l'Iniesta realment jo no li veig la gràcia al Gusilú, saps? L'Iniesta, o sigui, però és aquesta cosa que és guapo, la gent si troba que és guapo és perquè té diners o perquè és famós. Clar, i és el que diu la Marina. I que la riquesa també et fa, o sigui, també fa que et puguis cuidar més, o sigui, i jo inclús ho dic jo, que millor riquesa no tinc, però que moltes vegades que em poden convidar a fer coses, jo per exemple soc...
Com a mínim, fins al moment em declaro molt en contra de tots els retocs estètics, però sí que alguna vegada et diuen et faig un massatge facial, un massatge que no et posen res, però aquí, vulguis o no que la teva pell te l'hagin tocat, et dona com una brillantor que et canvia. I ets més guapa, saps? I quan estàs feliç també ets més guapa. Ah, i tant, mare, i tant. Està acabant ja, això. No em diguis això, que li volia enviar una cosa. Li pots enviar un dels àudios? Un, el que vulguis.
Tenim una sorpresa. Tenim una, o un pareix i dóna temps. Ai no, tenim dues, tenim dues sorpreses. Doncs ja em sembla les dues. A veure, anem amb la primera a veure si la trobem. Si no, t'ho ensenyem després. Quin fei! Una cursa de 10 quilòmetres que has fet estigat de setmana a la cursa de nit.
Com ho has fet? Què has fet? Saps qui és? Sí, la Cèlia. Molt bé. Com és que teniu la Cèlia aquí? No rebelem els nostres secrets. Marina Ramos, sé que estàs a un programa a la ràdio, tu no saps qui jo ho sé, però cositas. I m'han dit que t'he de fer una pregunta sobre el ràning, vale? I la meva pregunta és, tu què és el primer que penses quan estàs corrents?
Contesta la pregunta que vulguis perquè no tenim massa temps. La sèrie t'ha preguntat com t'ho fas per córrer tan ràpid. Entrenant, entrenant. Entrenar i entrenar. I la Mariona, que em deia... En què penses quan corres?
Moltes vegades no penso. Per això puc col·lar tanta estona que dic... Aquest és el truc. Penso molt poc. Depèn de parlar a la cursa, però sempre buscar... Sempre hi ha alguna cosa per pensar. I quan estic molt raïda, pensar en les persones que m'estimo. Molt bé. M'encanta la resposta. Doncs fins aquí un altre episodi, Mar. Moltíssimes gràcies per venir. T'adorem. Pots torrar quan vulguis. M'ha encantat, m'ha encantat. A mi també. Doncs res, que ens pensegui a totes les nostres xarxes i ens veiem la setmana que ve. Més contingut. Vinga, va. Adéu, adéu. Adéu.
Gràcies.