Quin desproposi! Un programa presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea. Hola, hola, què tal, Guillem? Com estem? Molt bé, i tu? Molt bé, aquí, en un espai diferent, i és que els que no ens estigueu veient per YouTube i ens estigueu escoltant per la ràdio de Spotify, doncs ens trobem a un restaurant de Mataró. Correcte. Quin restaurant ens trobem, Guillem?
Estem al nou farcell i portem-me un convidat molt especial. Sí, però primer què fem? Et pregunto una mica com ha anat el cap de setmana. És que mira, ja te m'estàs engorilant, eh? Home, tu em preguntes on estem, doncs jo ja passo directament al convidat. Què has fet el cap de setmana, Guillem? Doncs hem fet el mateix. Barbacoa, sortir de festa... Ai, aquest son de l'ordinador, eh? M'avisen, m'avisen de coses. Doncs sí, vam fer una barbacoa. Com va acabar la barbacoa? Vam acabar, clar.
Sí, no? Sincerament, sí, sí. Molt bé. Jo vaig marxar molt d'hora. Crec que és dels cops que més d'hora he tornat a casa. Aquí la gent riu, no sé... Aviat, aviat. Anècdotes de nit, no sé. Aquí tenim avui convidats al restaurant. Sí, tenim públic, realment. Primer cop que tenim públic, realment. Mira, jo em podria acostumar, eh?
Ah, sí? Sí. Ja em poso més nerviós. Bueno, i el nostre convidat avui... Hola, Xavier Corona, què tal, com estem? Què tal? Molt bé. Què has fet aquest cop de setmana? Jo a treballar. Sí? He treballat, sí, sí. Mira, vaig poder aprendre alguna cosa el dissabte nit, però sobretot... Molt bé. Sí, sí. O sigui que obres dissabtes i diumenges. Sí, sí. Sempre. Diumenges a nit no, però dissabte a mig i a dissabte a nit i diumenges a mig. I quan fas festa? Avui? I març. Si no, no estaríem aquí, març.
Només un dia de festa a la setmana. Sí, un i mig, perquè dilluns tarda també la tinc lliure. I què tal? Com va la cosa? Bé, va bé. Sí? Però bueno, és el que dieu. Us teniu fin de... I jo aquí estic. Però bueno, és el que m'agrada, eh, també. Doncs ja està, si t'agrada... És la teva passió? Sí, i tant. I tant, sí, sí. Molt bé. Mar, avui anem conjuntats. Sí, eh? Hòstia, aquí hi havia un dress code i jo no me n'hi ha estavantat. A mi ningú m'ha avisat.
Jo m'he posat... Jo m'he posat perquè vull jugar al Barça. Últimament estem gravant sempre que he jugat al Barça. La setmana passada vam agafar el partit. Sempre fem porres. Jo la setmana passada vaig dir 1-2. Jo 0-3.
I el Jaume va dir 0-4. I ens vam emportar un 3-0. I bé, el Chelsea ens vam fotre... No la fem avui millor, no? Home, avui contra l'Atlético... Jo espero que pinta millor, no? Hauria de ser com el primer partit que guanyem contra un club així més gran, no? Home, ara estem líders.
Ara estem líders. I tenim a Rafinha i a Pedria, també, aquest que avui... Bueno, avui vas al camp, no? Sí. O sigui, quan acabem l'episodi, ell se'n va corrent. El que no tenim per això és a l'Arabujo, que s'ha demanat una setmana de baixa, no? Per salut mental. I que no estigui. Home, però no ho ha de passar, eh? Que no? Bé, jo li dono ja el finiquito, per avançat. Està cobrant, eh? Mentre està de baixa, això és el que... Ja, això és el que més fot. Jo que he anat aquí a fer un discurs de salut mental...
que després de surmatar el nit... Home, a veure, és que allò de l'altre dia ha de ser indignant. Va, passem a una tirada de preguntes. Sí, anem. Anem cap a tirada de preguntes. Som-hi. Vale, Mar, doncs comences tu. Sí, és que a cada convidat li fem com diferents preguntes. Però tu no t'has d'espantar perquè això no és per res un test. És perquè la gent et conegui una mica més. Exacte. Perquè et puguin conèixer.
Ja t'he preguntat què has fet el cap de setmana i ens has dit què treballar. I jo ara et vull preguntar, clar, tu quan obres el nou farcell i dic obrir, perquè sí que és veritat que estava obert abans, quan comences a gestionar-lo tu, quina edat tens? 21 anys. O sigui, comences a portar aquest restaurant amb 21 anys. Sí, heavy. En quin moment et trobes portant-lo? Com succeeix tot?
Jo sempre dic que som joves, jo vaig madurar de cop en qüestió de molts pocs dies, o sigui, mesos potser, perquè clar, de cop em van començar a entrar, doncs, no ho sé, per exemple, necessita un datafon, com funciona el datafon, jo no sabia què era tot això, parlar amb el banc, parlar amb assegurances, doncs clar, primer ve tot el procés que porta una gestoria, el que...
el que portes moltíssimes gestions que no es veuen clar, jo no tenia ni idea i és això, primer trobes tot això i després és portar proveedors que encara que jo treballava aquí abans i sí que ho portava una miqueta perquè portava molt la cuina jo els últims mesos vaig portar molt la cuina jo però el tu a tu amb el proveedor el tens tu doncs tot això era molt nou i doncs és això, de cop
t'hi trobes tot això. Clar, has estat dient que vas estar treballant aquí, has explicat una mica la història de com va sorgir a l'altre sort el nou Farsell, perquè abans això era un altre restaurant on tu estaves treballant, veritat? Correcte. Com es deia l'anterior? Es deia Farsell. El farsell. Sí. El senyor que hi havia abans es va cansar
I va dir, jo m'ho traspasso. I... Jo no. Jo m'anava fora a aprendre anglès. Jo no sé per què m'anava fora a aprendre anglès. A Austràlia, eh? A Irlanda. I el meu pare em diu... I per què no te'l quedes? Així, directament? Sí. I saps allò que dius...
Comences a pensar, pensar, pensar, t'il·lusiones, perquè clar, quan ets cuiner la teva il·lusió sempre és tenir el teu restaurant. I això, doncs vam tirar endavant, vam parlar amb el senyor que hi havia aquí abans i sí, sí, vam tirar endavant. Va ser molt ràpid, la veritat, però el procés va ser molt divertit, la veritat, perquè vas veient el canvi, el canvi que ha fet tot el local, la gent quan entra diu, ostres, això no era així i molt, molt divertit.
I ha de ser molt maco i molt gratificant, segur. La meva pregunta és, clar, tu ara portes dos anys. Un any i vuit mesos. Un any i vuit mesos, d'acord. En alguna ocasió t'has trobat com que algú et tractava de diferent manera per ser tan jove?
Bueno, sí, i tant. Però és això. Entra algú, el responsable, i dius... Soc jo. Jo. Jo estic flipant, no? Sí, la veritat és que sí, però el cuiner dic, no, no, soc el... Bueno, cuiner ho soc, perquè jo estic a la cuina, però porto jo les compres i ho porto jo tot. I sí, diferent tampoc et tracten, perquè la que veus que doncs domines... No, saps una mica del que estàs parlant, doncs ja et...
Jo crec que és més amb els clients que es queden... Home, els hi deu fer il·lusió, també, la gent. Entrar i veure que una persona tan jove està portant un negoci. I tant, i tant, i tant. Jo crec que també s'ha de promoure això. Però és que es queden sobtats, però et tracten encara millor perquè diuen... Ostres, valent. Valent de fer aquest pas. Sí, sí. Però bueno, jo crec que és igual de valent fer-ho ara que més valent fer-ho amb 50 anys. Sí, no, no, també. Perquè amb 50 anys ja tens uns fills, tens una casa que s'ha de pagar...
Realment per mi ara és el moment de fer aquest tipus de coses. Jo crec que també. Perquè si no funciona és com tens tota la vida endavant encara. Escolta, i tu saps el dia que es va inaugurar? El 12 d'abril del 2024. I és que nosaltres vam estar aquí a la inauguració. Correcte. 11, crec que era. I es va fer aquí com un picoteo. Sí, sí. Tonto. I jo he de dir una cosa, una anècdota. Recordo, crec, també. I...
Jo no sé què va passar, però estava amb una copa, precisament amb una clara, i de sobte se'm va relliscar la copa i vaig ser la primera persona a trencar una copa en aquest restaurant. Podríem haver penjat a algun lloc. Aquí no veig cap diploma, cap foto meva, on digui... Clienta del mes, primera copa. La copa marcada. Jo me'n recordo quan vaig morir de vergonya de dir, no pot ser...
Perquè sempre dius, ostres, avui és el dia on no l'has de cagar, no has de fer res. I justament, no sé què vaig fer, perquè realment estava amb la copa i se'm va relliscar, o sigui, va fer així... Ens ha sortit tort pel nen. Sí, sí, no, i a part me'n recordo després de tenir pressa, també hem partit de futbol, no sé, mil històries... Jo recordo la teva cara tota vermella, vaig...
Clar, jo miren també. Sí, perquè realment nosaltres som amics de la teva germana i clar, jo l'estava mirant també amb l'Anda. Perdó. Per què m'has convidat? Per què m'has convidat aquí? Però sí, sí. Jo en recordo. Va ser una inauguració molt xula. Sí, va ser molt... M'agrada molt. Hi havia enbraves, recordo, croquetes... Vam fer com un picoteo, oi? Sí, sí. Tenia... Bueno, vam convidar una canya, el que es podia, i una...
No, però molt xulo i, a més, molta gent hi havia. Molta. I va ser com molt xulo de veure, realment. Sí, sí. Molta aglomeració aquí. No hi cabíem. Clar, sí. I això també fa molt, perquè al final, o sigui, passa algú pel carrer i això queda com mirant, no? I és com prendre la curiositat de dir, ostres, què està passant aquí, no?
Suposo que també per això es fan aquestes coses. I hem vingut més cops aquí. Jo, per exemple, l'any passat justament vam fer el sopar de Nadal amb els nostres col·legues, el vam fer allà. Així que, realment, l'hem freqüentat i molt top. Sí, hem mirat algun partit del Barça, també, s'ha dit en algun episodi. La final, com en Ray, la vam veure aquí, mare meva. Va ser divertit. Hi havia les dues sales. Hi havia una sala aquí i allà al darrere hi ha una altra sala...
Els que estigueu a YouTube ho podeu veure. I allà també hi havia una altra pantalla. Llavors hi havia una pantalla que anava més tard que l'altra i jo m'anava aixecant com una tarana corrent. Si es torna a fer una pantalla ja ho hem de solucionar. Sí, sí, però va ser molt divertit realment.
Sí, jo anava a preguntar, no sé si recentment has vist, però el Nil Ojeda està intentant obrir una pizzeria. No m'he fixat. No has vist? Estava fent una pizzeria i ara està fent com viatges a diferents països, com fent recerca per veure com es fan les pizzeres a diferents jocs del món. Sí.
Tu, a l'obrir un restaurant, també vas fer aquesta recerca per dir, vull... No cal per altres països, sinó altres ciutats, de dir, ostres, jo vull que el meu restaurant sigui així, vaig a fer una mica de volta. Clar, jo he fet això d'una manera... També vaig començar estudiant en direcció de cuina, jo, a Barcelona. I també és una manera d'aprendre. Vaig estar a tres restaurants més i sí, he après moltíssim. Jo crec que he après molt més a un restaurant que no pas a l'escola de cuina. Clar.
Però si és això, en comptes de voltar pel món, la cuina que fem aquí és molt mediterrània, molt catalana, i sí, hi he après moltíssim als tres restaurants que he estat. Després tenim un test sobre això. Certament. Dius que la cuina que hi ha aquí és molt mediterrània i molt catalana. Si tu vinguessis com a client, quin plat tastaries? O sigui, quin seria el plat que escolliries? Només un. Un.
Ho tinc claríssim. Ho dic i després diré una cosa que... El pop en papà de baixa temperatura. Fem el pop a la brasa, la papà de baixa temperatura i un llit de parmentia. Va sortir... No sé si sou qui és el Mar Ribas...
Sí, clar, el de joc de cartes. Brutal, no? Sí, va sortir dient que això és el pitjor plat que hi agafaria un restaurant. Ah, però això ha sortit recentment, no? Va sortir res. Aquest clip l'he vist, ara que ho dius.
que té raó, perquè ell diu... compres la pota de pop feta i poses un puré de patata. La pota de pop la faig jo i la papada està 18 hores fensa, però que veiem que hi ha una mica de... Clar, i també reivindicava una mica la cuina catalana...
Sí, exacte. Que mancava això als restaurants... Que no hi ha peus de porca en un restaurant. Clar. Hi ha peus de porca en aquest restaurant. Oh, molt bé. Això és un restaurant català, senyoria. Home, realment sí. Tu veus la carta, veus el menú i realment és que tots els plats destaquen per això, per ser d'aquí. Realment sí. Molt bé, molt bé. Ens encanta. El producte que tens...
D'on... D'aquí, de tots els carrers d'aquí, tot el peix és de la peixeteria de plaça Cuba, o d'unes peixeteries.
la verdura és de la plaça Gran de Mataró, i la carn també ens la porten, però sí que és d'aquí a Catalunya. A vegades sí que comprem... Kilòmetres zero, realment. El que podem, sí, a vegades no pots. Pels preus que tens al menú has de comprar carn d'una altra zona, però sempre intentem, sobretot a la carta, posar manja d'aquí. Això ho has notat? Clar, perquè quan vas començar fa un any i vuit mesos, crec que aquest any ha hagut molta inflació, de veritat. Molt. Molt.
és que també treballo en un sector que ha pujat moltíssim i es nota no em vull imaginar una persona que té un restaurant que li deu gustar ho has notat molt la veritat és que primer vam començar amb l'oli ara l'oli per almenys en el nostre sector ha baixat una miqueta està més millor però hi ha altres coses que segueixen caríssimes
I has hagut de modificar alguns preus per regular-ho? Sí, clar, clar. Doncs el pop, per exemple. És que és caríssim. I a més aquí a Espanya no tenim pop, per exemple. Clar, el pop, per exemple, dins de carta portaria un suplement. No, la carta no. Ah, no, clar, la carta no, el menú. El menú no l'hem posat mai. No? No l'hem posat mai. El cap de setmana hi ha un menú, però sí que... Si està la carta, però no el menú, clar. Clar, és que el plat de pop ja val més que un menú d'entre setmana.
I com és també fer la recerca de buscar un equip? Perquè, clar, un restaurant no es porta sol. Clar, tu aquí manes, però també has de buscar un bon equip. Al final has de buscar també cuiners que t'ajudin, la gent, doncs, els cambrers... Clar, és tot aquest món. A l'hostaleria hi ha molta rotació. Molta, molta, molta. Oi que sí? Clar, jo no en tinc ningun que va començar amb mi, a part de... Bueno, no, perquè també va marxar l'Ilias, que és un dels meus meus amics, doncs...
has treballat als tres restaurants que jo he estat, doncs jo me l'he anat emportant, saps? Me'n vaig a Cabrera, doncs va venir amb mi, al pack complet. Sí, sí, i quan vaig començar a treballar aquí, quan encara no era meu, doncs ell també va venir amb mi i vam començar, és que vam començar a portar nosaltres bastanta part del restaurant. I el... el... Perdó. No, no passa res. No.
El Lilias ara va estar quasi un any, va marxar d'Erasmus i ara se'n va ja de tot perquè ell no ha triat aquest sector. És que costa molt, veritat, veure tu vas a qualsevol restaurant o bar, que realment normalment és on els joves van a traure els seus diners, a mantenir-se, però realment després ja marxen perquè busquen altres coses.
tres, bueno, entre cuiners i agents de cuina, perquè jo és això, he estat ara de cambrer, ara de cuiner, doncs tres, i a Sal hem tingut dos, o sigui, imagina't, en un any, i som quatre a l'equip, a part de la gent que ve el cap de setmana.
que només treballen dissabte i diumenge. És que jo crec que realment és un sector, el de la restauració, que és molt sacrificat, no? O sigui, al final parlem que la majoria de feines, almenys, tens com els dos dies de festa assegurats a la setmana, horaris potser més flexibles... Clar, o sigui, tu a quina hora arribes aquí? A quina hora obres el restaurant? Un dia de cada dia? Obrir o el client? No, jo arribo... No, a quina hora arribes tu aquí, al restaurant, per preparar-ho tot?
Clar, depèn del dia. Hi ha dies que vinc a les 9 del matí i hi ha dies que vinc a les 10 i mitja o a les 11. Depèn de com... Clar, depèn de la preparació, depèn de si aquell dia em ve el cap de setmana a ajudar-me, depèn de moltes... I a quina hora marxes d'aquí? Depèn del dia. Ja, però de normal? A la tarda, doncs, a les 5 i mitja a 6 i a la nit, doncs...
Clar, o sigui, marxes a les 5 i mitja sis d'aquí i a quina hora tornes? És que per setmana no torno. Moltes vegades no torno. T'has de quedar aquí. Perquè, clar, ve la gent a la nit, has de preparar les coses a la nit. Clar, o sigui, és que realment passes tot el dia aquí. Moltes vegades sí. No sempre, eh? Hi ha dies que dic... O potser tens una obreta entre mig, no? Sí, me'n vaig a descansar. Però molts dies sí. Últimament, amb la feina que estem tenint per sort ara, sí, em quedo aquí.
Això és que també has de pensar-ho. Clar, o sigui, per això et dic... El torn de matins, doncs, acaba a les 5, en plan, ella acaba a les 5 i a les 6 has d'estar preparant-lo de nit. Per això dic que és un sector que realment... Si no has tingut temps per preguntar-nos tu. Sí, sí, exacte. O sigui, en aquest sentit en tinc que hi hagi molta rotació personal, no? Sí, però aquest restaurant jo crec que és un restaurant que es viu bé, perquè aquí respectem les hores de treball dels treballadors. Això és molt important.
Home, està en molt bona zona de Mataró. Realment, o sigui, no t'esperes que aquí al centre hi hagi un restaurant d'aquestes característiques, perquè realment aquí tens els típics locals de, jo què sé, pizzeries, de cadenes... N'hi ha 3 o 4 que són molt bons per a nosaltres aquí. Sí? Sí, sí. Sents pressió en aquest sentit? O sigui, els veus molt com una competència d'aquests 3 o 4? No, no, al contrari, al contrari. Fins i tot ens ajudem. Que bé, això.
No, no, molt bé. No sé si és... Jo crec que a Vilassar, per exemple, això també passa. Perquè jo sé que gent que conec del sector de Vilassar, doncs, parlen entre ells. Aquí, doncs, puc dir noms perfectament amb el Balú, amb la Marineta fins i tot. Doncs parlem, hem fet reunions quan hem fet alguna fira i molt bon rotllo, molt bon rotllo. Què t'agradaria més? Seguir aquí o, per exemple, tenir-lo a Vilassar?
Hem de tirar cap a casa, home. A Vilassà hi ha molt bons restaurants. Molt bons restaurants. Creus que hi ha més bons restaurants a Vilassà que a Mataró? Mataró, per general, hauria de tenir més perquè és més gran. És la resposta perfecta. És que al final, per mitja... No, exacte, aquí a Mataró hi ha molt bons restaurants, però a Vilassà, pels habitants que tingui, n'hi ha de més. Home, ja per què ens treuen? Perquè amb el tema del Palomares?
Ja, és fort. Que era un emblema del poble i ara ja tenim un menys. Jo el que sento és com... Bueno, fa poc vaig fer un reportatge d'un restaurant d'aquí a Mataró, que era com històric de tota la vida. I vaig estar parlant amb el propietari i em va dir que és una pena perquè realment tenir un restaurant propi i que no sigui una gran cadena de restaurants...
Costa molt. I no és tan rentable com ens pensem. O sigui, hi ha moltes despeses, que si el lloguer, que si la llum, que si els treballadors... I tant, i tant. O sigui, què opines tu, això al respecte? És molt difícil, això. Sí. O sigui, és el que a mi em crea més ansietat, més nervis, doncs els diners, bàsicament. O sigui...
Bo, és que tot surt bé, però és que, bueno, per tots llocs tens despeses. Clar. El lloguer, això, el que has dit, el personal, el seguro, la llum, que és el que estàvem dient. O sigui, ha pujat el menjar, però la llum ha paujat. També, també. No havia apagat una llum. Aquest estiu ha sigut horrible amb l'aire condicionat. Uai, ja veus. I ara amb la calefacció.
Sí, per lo menys és un restaurant que és això Tens la brasa, tens... Ara també ve una època on la gent també s'anima més a sortir a sopar, a dinar A llocs que no tinguin terrassa, per exemple És un restaurant molt d'hivern I a l'època del Nadal també jo crec que anima Aquest lloc tancat és el que dius Ja no vas a la terrassa Convida molt, jo crec, aquest restaurant No sé si repetirem sopar nosaltres Segur que sí
Algú moment o un altre, crec que ja li hem fet prou preguntes, no? Pobre home, això sembla un interrogatori. Passem a la següent secció, si et sembla. Vinga, endavant. Mira, Xavi, t'explico. Jo et porto una secció, d'acord?
Bueno, venen a ser com dues, no? Perquè jo porto una, tu també hi portes una altra, o això és després? Que naturals que som, eh? Bueno, no, què dius, el d'això o això? Jo et parlo dels restaurants. Ah, vale, sí, comença tu i després faig jo l'altre. Estupendo. Jo et porto una secció, clar, parlàvem dels restaurants de Vilassà. Tu ets de Vilassà tota la vida, per això estàs aquí al nostre programa. Vilassà i Cabrera, eh? Però tu vivies a Vilassà. Jo he viscut a Vilassà.
Ara vius a Cabrera, però tot ara la teva vida has viscut a Vilassà. Sí, sí, molt de temps i tant. Doncs ets vilassarec, ja està. Vinga. No ho hauries d'haver dit a Cabrera. Doncs et porto com un tipus de test en el que tu t'hauràs d'acabar quedant amb el restaurant definitiu de Vilassà, que bàsicament serà el teu preferit o aquell que t'agrada sempre o freqüentes més. Depèn de com ho miris. Llavors, si jo et dic terral o llume, amb quina et quedes? Amb quina em quedo?
Jo soc molt de Terral, eh? No, estàs dubtant. Però clar, també soc molt de Llume. És que estic dubtant perquè no ha anat mai a Llume. No has anat mai a Llume? Ua, has d'anar a Llume. Jo mai he anat, jo mai he anat. Mai tothom. Al Terral sí que he anat tres o quatre vegades. Ai, m'encanta el Terral i m'encanta. I es menja molt bé, el Terral. Per mi ja, és que la primera ja és com supercomplicada. Em quedo amb el Terral perquè jo el Llume no hi he estat. D'acord. Està molt bo, està molt bo. Sí, molt bé. I molt ben ubicat. Aquest no sé si hi hauràs estat, el Terral o el Sot. Saps on és el Sot? És allà baix de la Torre de Nadal.
No, no he estat. O sigui, et quedes amb el Terral. Sí. El Terral o el Benparit? Molt diferent. I veïns. Sí. El concepte del Benparit és el que es porta ara. O sigui, ho hem fet molt bé perquè jo crec que és el primer restaurant així de Vilassar que...
copiat, no?, perquè si no els copiaríem tots de tots, ha agafat... Que s'ha influenciat. Sí, els que s'està posant de moda ara a Barcelona, platillos i... Tapeo. Sí, plats petits i... Però ben cuinats, ben format, no? Sí, encara que al Terralte hi ha molta cuina. Llavors, clar, doncs és això, doncs... Però has decidit on. Vinga, vaig anar fa poc al benparit, em quedo... Benparit o la niña, que és mòxica.
Els conec, els conec. M'agrada molt la niña, molt, molt, molt. La niña? Us recomano anar-hi si no heu anat. La Mònica estarà molt contenta de sentir això, eh? Sí, sí. Venen aquí, eh, ells? Sí, i tant. La niña o el Botavaro? No he anat a la Botavaro. No has anat a la Botavaro? Molt bons arrossos al Botavaro. Mai he anat jo. I mira que el tinc a prop de casa. Llavors la niña, no? La niña o Anxereta?
A mi l'enxaneta em recorda molt a un restaurant aquí. Sí, què s'assembla? Nosaltres sí que, no sé, ells fa molt que no hi vaig, ells estan posant coses més modernes, més modernes tampoc, però més rotació de carta, no sé com ho fan ells, però és un restaurant bastant semblant aquí. Home, i ara fan-se...
Algú que ho faci com nosaltres encara que... Enxaneta. Home, i ara el local que tenen? No hi ha anat a la local, eh? I una bona terrasa. Molt bé, s'ho han muntat molt bé. Està sobre el carrer. Molt bé, molt bé ho hem fet, i tant. Enxaneta o Verdaguer? Verdaguer, sense cap dubte. Verdaguer o Caltito? Verdaguer. Encara Caltito, és que ara ja només diré Verdaguer. Verdaguer o Salvana.
Deixa'm... Verdaguer, ho sento. Perfecte, ja està. Doncs el teu restaurant preferit a Vilassa és el Verdaguer. És el Verdaguer, eh, 100%. No, no, no, hi ha dubte. Sí? Sí, sí. Molt bé, aquest té està funcionant. Mai he anat. No has anat mai al Verdaguer? Mai he anat al Verdaguer. Al Verdaguer hi ha dos menús, dos opcions de menú, no m'equivoco, oi? Hi ha una que és com més senzilla i després hi ha una que...
Jo he fet les dues. Recomanable? No, no, i tant, i tant. I els altres dos també, el Salvana i el Tito. Realment a tots, eh, els que estaven donant la llista. És que teniu molta raó i a Vilastà hi ha molt bon restaurant i molt bon producte. I tant, i tant. Molt bé. Doncs anem a fer una mica similar a la mar, però jo en aquest cas et faré escollir entre plats típics catalans. Llavors començaré. Què prefereixes? L'escoder i carn d'olla o la botifarra mongetes?
Escudella i Cardolla. Escudella i Cardolla o fricandó? Fricandó. Fricandó o suquet de peix? Fricandó. Fricandó o arròs caldós de marisc? Fricandó. Hi ha un munt de plats. Fricandó o canelons de Sant Esteve?
Fricandó. Fricandó o pullar salast, amb salcaina. Fricandó. Fricandó o xai al forn. Vinga, xai. Xai. Un bon xai. Xai o fideuada de peix. Xai. Xai o bacallà, amb salcaina. Xai. Xai o espinacs, a la catalana. Jo això mai ho havia escoltat. Ostres, molt de Popeye, això, eh? Xai o peus de porc, amb ongetes. Oh!
Aquí t'he donat, eh? Aquí tenim els dos plats. Aquest és complicat. El chai. Ostres, sí, eh? Sí. Chai o badella amb bolets. Me'l sembla el fricandó. Sí. Chai. Bàsicament el mateix, eh? Sí. Chai o yosa de llauna. Chai. Chai o conilla mais. Chai. O chai i gambes al panxa amb olidai.
Txai, unes bones gambes també tira molt. Txai o calçots.
Txai. Sí, no, en sèrio. Però el concepte de calçots... No, clar, però jo he parlat de... Tu parles de calçotada, no del calçot. No, però és que menjar calçots és com una calçotada, també. Mira, a mi em pots posar qualsevol cosa. Jo, per exemple, soc molt de carn en vedella, de mariscada, de fideuat, de tot, realment. Però a mi tu em poses calçots i jo em quedo amb calçots. Per què? Perquè per mi ja és com que ho relaciono amb el concepte de calçotada.
Això és veritat. No, a veure, el concepte de calçotada és de les millors coses que hi ha, igual que fer una barbacoa, però jo t'he de dir que, per exemple... No, no és el mateix. El concepte d'ajuntar-se amb amics, família, és el mateix. Jo t'he de dir que, per mi, el meu preferit són els canelons. Ja he dubtat. Sí. D'aquests, 100%, jo veig això a la carta, vaig directe. Uns canelons molt bons per comprar Vilassadamar, els de Can Roca. Quina bestialitat, t'ho juro. Molt bons. Molt, molt bons.
Molt bé, doncs també anava a fer un de postres, però ja era passar-se. Quin és el teu postre preferit? Aquí feu alguns que estan molt top. Tiro cap a casa. Clar, clar. Xuxu de crema. És que aquest és molt top. Quins més tens? Jo és que només... El pastís de formatges és molt bo, també. Xurros amb xocolata. Xurros hem començat a fer, sí. Ah, molt bé. I...
Teniu colant, també. Sí, però a mi la xocolata tan forta no... Personalment, eh? És xurro o el que se diu la porra? No, és xurro. Som xurros petits. No, és que... A mi m'agrada més la porra. Ah, sí? No m'agrada. El xurro l'associo molt més a estar ple de sucre. Però és que és el bo, que estigui ple de sucre.
No, és que a mi el xurro aquest de sucre no m'agrada ni el que està adonat amb xocolata, no. Jo vull la porra i sucar-ho al xocolata. Jo quiero la porra. Perfecto. Doncs sí. Passem a la següent secció. Aquesta és la meva preferida. A la millor, sí, sí. A l'Estella. Doncs vinga.
O no ho tenim, Marc, tot. Ah, ho tens allà. M'estic ajupint. Això l'últim cop va sortir una mica com el cul. No, però avui ho farem bé, perquè jugaràs tu amb ell. Correcte. Per la gent que ens està escoltant per Spotify i ràdio i no ho està veient, ara mateix tinc a les meves mans una cistella de color vermell. La famosa cistella. Amb diferents boletins. Llavors, aquesta cistella jo me la posaré al cap. Me la estic col·locant al cap. Ah, te la col·loques tu. Ho he assumit. Vale.
Clar, o sigui, per... Sí, sí, no, no, tu comença, tu comença. D'acord. Ai, no, això, espera, eh? Ai, no, espera. T'ajudo? Ai. T'ajudo? Que el convidat et digui si t'ajudo. Està perfecte, està perfecte, està perfecte, Mar. D'acord, jo ara aquí porto un assiste. Explica la dinàmica. Llavors, la dinàmica serà la següent. Xavier, tu tens allà un bol amb paperets, d'acord? I, Guillem, tu et poso aquí el teu bol amb paperets. Correcte. D'acord?
haureu d'encistallar-me, ok? L'haureu de posar a dins, amb altres paraules. Només ell. Si tu, exacte, si tu la poses a dins, el Guillem haurà de destapar una d'aquestes preguntes, un d'aquests papers que té al seu vol, i és una pregunta incòmode, d'acord? I respondre-la. Si la falles, hauràs de respondre-la tu del teu pot. Jo he de dir una cosa, sincerament estem molt a prop, tirat una mica enrere. Sí, el que ferís era moure'm una miqueta...
Sí? Així? Va, sí, així em sembla bé. Em surt una mica d'enreda, eh? Se't dona bé el basquet? El meu consell és que mireu molt bé la cistella i apunteu. Jo, espera't... Però jo tinc intent per empatar-ho, o...? No, o sigui... És que només hi ha un sestor.
Exacte. Només llences tu. Si la poses, contestes Guillem. Si la falles, contestes tu. Aquí depenc de tu. Vinga. O encertes i jo responc o al revés. D'acord. De quin color vols la bola? Blava o vermella? Blau. Uf. Color de sort. Espera, jo et dic que era posició, Marc, perquè l'altre dia sí que és veritat. Em poses així? Espera. Ai, ai, ai. Aquí? Bueno, així ho poses molt fàcil. Allà, vinga, va. Primera. Buah, fora.
Ah, espera. Primer havia de llegir la pregunta i després tirar perquè així saps si li fot o no. No passa res. Clar, clar, així t'afagis pressió. Preferies quedar-te sense mòbil un mes o sense sortir a una festa un mes? Té claríssima. És molt fàcil. Em quedo sense mòbil. Ai, em quedo sense festa.
Estava flipant. M'hauria encantat. No puc sortir de festa, quasi. No, no, clar, clar. La primera és d'escalfament. Ara llegeix. Treu una, llegeix-la i així veus una mica la pressió. Ho tinc col·locat, jo això. Està bé, està bé. Què és el compliment que més et motiva? Ara llences? Té. Mar, jo et dic, així estàs perfecte.
Hòstia, l'han encertat. És que hi ha cada una aquí. Us avré, canvien les caps, és que estic dubtant. Sí, està al revés. És que està guapa.
Sí, perquè bàsicament aquí hi posa. Estava pensant. Quin famós no t'agradaria gens que vinc al Torrestaurà. No hauries d'haver dit res i hauries d'haver canviat així, en plan d'estrany. Bueno. Fail. Bueno, aquesta queda interessant justament. Agafa una altra. Vale, va. Ah, sí, clar, para, em foto. Home, evidentment, la posada. T'has de fotre. A veure. Quin ha estat el teu crush més improbable? Oh!
Però Crash sempre estem tirant a famós, no? No, no, no. Com que no? No, no, no. Ah, no. No ha de ser famós. O sigui, ha de ser real. Nom i cognom, senyories. Jo ja el sé. No diré ni nom ni cognom. En sèrio? Perquè jo vaig dir una cosa molt heavy l'altre dia, eh? Només dic les dues inicials. M1, ja està. Què? El Crash? El Crash?
Ah, sí, sí, sí, sí, d'acord. Sí, sí, està bé. Pensar què anaves a dir? Joder, quin moment més incòmoda. Pensar què anaves a dir? C, G. No. Mar, no, si vols anem tirant coses. O sigui, jo et vaig tirar, vinga. No miro mires. No? Ah, vale. Broxo a vosaltres. No, no, no. R, C, R, C. R, C. Què? No sé si m'he equivocat en el nom, però en el... R, C. En el cognom l'he encertat.
Tira, tira, tira. Está una mica de esto chueca, pero... Vamos, vamos. Ja sento que em rebentaran el cap. Ha fallat. És que hauríem d'anar dient ha encertat, ha fallat, la gent de ràdio. Que se'm descol·loca, això. Ves responent. Hi ha algun plat que vas deixar de la carta només perquè a algú li fa il·lusió, però tu l'odies?
Ja està, així està perfecte. T'estem desconcentrant. Quin és el plat que has deixat però que odies però algú li feia il·lusió? A la meva família li agrada molt l'estic tartar. I tu l'has deixat perquè a la teva família li agrada.
Jo crec que sí. Però tu l'odies, l'estic tartar. Fer-lo sí. Perquè clar, un bon estic tartar d'estar tallat a ganivet, doncs, si no, en el moment del servei, abans del servei, i això, costa molt. És que em fa gràcia. No, no, que la tens bé, la tens bé. Doncs anem amb la següent. Llegeix. Llegeixo.
Jo et dic l'estop, eh? Tu ho és més i ja, eh? No, jo porto perfectament el temps. Portes perfectament el temps? Sí, sí, sí. Doncs que bé, quin pati, perquè jo patia molt, eh? A veure... Has pensat a tancar alguna vegada des que vas obrir? Uf! A veure...
A veure, és un 50-50. Apunta bé. Vamos. Ui, no, xavi. Ha fallat. Sí. Sí, hi ha molta pressió, molts nervis, molta ansietat i tal, que sí. Però això era a l'inici, quan tot va començar, o va ser... No, quan tot va començar, doncs, les ganes és... Però quan portes molt de temps anirem treballant i trobes problemes, doncs sempre se't passa pel cap.
Home, és normal. Sí, sí, tant. Això pot passar pel cap, 100%. Però guanya més... Deixo una feina, també penses tampo el meu projecte, no? Sí, guanya més les ganes d'estar aquí... Clar, que l'altre, llavors. Vinga, dues últimes. Dues més? Sí, dues més. Fes fort, eh? Sí. Home, és que el que ve després és... Han xicat gràcies al restaurant.
Quina és? Has lligat gràcies al restaurant. Ara fotré. Aquestes... Marc, ho tens bé. Que no ho tinc bé, que l'estic notant. Però que estava recta. Mira, els meus collons d'estar recta. Mira com està. Està igual que amb l'altra pal. Ja m'has fet i una barbarita. Vale, va. Col·loca't. Ai, ai, estàs per fer. Sí, molt bé, Xavier. A veure, aquesta era... Tampoc...
Quina responsabilitat adulta t'agradaria deixar de tenir? És que de moment, com a responsabilitats en si, viscant que l'avem els meus pares, o sigui, tampoc he de pagar tot. No sé. A veure, d'amoc, t'estem dient que expliques aquí la teva vida. No, no, la meva responsabilitat... Jo què sé, ser milionari i deixar de treballar, és que... T'ho diria així de fàcil. No estàs enfocant bé la pregunta, però quan no t'ho pastem. L'última, eh? Sí. L'última. L'última.
Quin és l'error més car que has comès des que vas obrir? Quin és l'error més car? Més car. T'has il·luminat, escrivint aquestes preguntetes. Home. Joder, una altra. Aquesta secció va d'aquestes puc jo al convidat, no jo. No, no, m'encanta. A la següena em passaré. A veure... Has ignorat mai algú per m'ha d'explicar-li alguna cosa? Sí. Sí.
Sí, sí Totalment, és cert Hi ha vegades que no et ve de gust Respondre-li a una persona perquè no toca
És que has ignorat algú, eh, Guillem? Sí, no, però soc de parlar... Però soc de parlar les coses, també. O sigui, posteriorment, però quan no toca, no toca. O sigui, això és així. Molt bé, molt bé. Ens agrada que ho deixis clar. Sí, molt bé. A la següent, clar, a l'anterior programa, totes, ella va respondre molt poques, només una. Mira, vaig respondre una i Déu n'hi don la que vaig respondre. Bueno, t'ha agradat? Molt. Sí, no? A mi també. És que aquest joc és molt divertit. Ara l'hem remunerat una mica i ja té forma.
Com anem de timing? Anem bé. Ens faltan uns 15 minuts. Bàsicament, 15, no? Algo així. Dura 58 minuts, això. Sí, anem bé, no? Ah, anem bé. Perfecte. 18 minuts ens queda en mar. Molt bé. Doncs vinga, anem a lo següent mar.
Sí, bàsicament passem al joc de l'impostor. Correcte, joc de l'impostor, això tothom ho ha vist. El tren de TikTok s'ha vist arreu del món. Juga amb tres, bueno, l'impostor ho ha de fer molt bé, però per això hem vingut. Amb això de liam una mica de... No sabíem ben bé com sortiria, perquè la gent que no ho veu, la gent que ens escolta per ràdio, només és complicat d'explicar-ho, però jo ara mateix a les meves mans tinc tres sobres, un de cada color, un groc, un lila i un verd.
Llavors, començarem per un sobre. A cada sobre hi ha tres paperets, d'acord? A cada paperet hi ha escrit un nom que els ha escrit la meva mare, o sigui, no tinc ni idea del que posa a dins. Gràcies, Mònica, per col·laborar. Moltes gràcies. I, o sigui, en principi hi ha dos noms i un impostor. D'acord? Llavors, vosaltres em dieu per quin sobre voleu començar, de quin color? Em dóna igual. Tu, Xavi?
És igual, també. Comencem pel groc. Esmentar també, una mica explicar de què tracta el joc. Cadascú rebrà un paper. Com he explicat, serà o un nom o la paraula impostor. L'impostor ha d'intentar dissimular i fer veure que no té la paraula impostor, sinó que té l'altra paraula. És a dir, jo ara vaig a posar un exemple. Jo li he dit a la meva mare, escriu paraules relacionades amb el món de la restauració.
Si ell ha escrit taula, si el Xavi té taula i jo tinc taula i el Guillem té impostor, ell, sense saber que nosaltres tenim taula, hauria de ser capaç de més o menys dir paraules relacionades amb taula. Sí? És així? Sí, sí. D'acord, perfecte. Let's do it. Sí, sí. L'estic cobrint el sobre. Endavant. ASMR una miqueta.
Guillem, faig ASMR. No, no, va, agafo. A veure. Mira, m'encanta la gent que passa per darrere. Sí, ens estan veient així com persones rares. Ui. No, persones rares no, persones que passegen. Tinc dos ara ja. Ostres. Clar, és que... Un mosso a càmera. D'acord. I ara es torna... Bueno, no, us ho quedeu. Us ho quedeu, sí, clar, exactament.
I amb això no m'havíem pensat, qui comença? Jo me la jogo, va. I després, què va? Fem horari. Perquè estàs preocupat? Sentit horari. A mi aquestes coses, veus, ja començo a dir... Va, típic. La paraula que tu dius relacionada amb la paraula que surt del tapé és típic. Jo dic que és típic. Jo diré desembre. Jo diré...
Blanc. Hi ha una altra ronda? Sí, fem una altra, fem una altra. Anem a l'oportunitat. Jo diré... Àvia. Molt bé. Jo diré casula. Mira, sí, l'impostor ja ho ha pillat, òbviament. Sí, jo crec que sí. I ja sigui. No ho soc, eh? Jo diré gratinà.
Molt bé. Jo votaria. En sèrio? Sí. Jo no tinc clar, eh? No, jo digue el meu vot. Si ets tu, jo dius ella. Jo no va dir el Xavier. Jo no va dir tu. Sí. Ets tu. En sèrio? Òbviament, Marc. Que no, que no. Blanc? Blanc, no? Bueno.
O potser que ets tu, eh? A veure, sí, soc jo, soc jo. Òbviament. Soc jo, però heu dit Nadal, i jo Nadal, blanc. És que ho veus per això. Era canelons. Oh, però canelons blancs. Sí, sí, no era... Bueno, quan agafa el color... I després he dit casolà. Sí, sí, perquè he dit típic, càvia, o sigui, no em pot dir. Eh, però ojo, eh, ben colada. A veure, això és perquè no tinc la meva cara de poc, realment. O la dones a la primera i no sembles impostor, o... O sigui, la paraula era canelons. Molt bé. A veure, posem aquí.
Ara jo faria que comencés el Xavi. Toqui el que toqui. Però què fas? Que has de deixar el paper. Ah. La mare que et va parir. Però ara hi ha quatre. No, que ara hem d'agafar una altra sobre, que havíem agafat... Ah, és que ets el Toni, que és veritat. No, a veure, no, això és una tonteria. O sigui, veig el groc, però jo he vist quatre papers dins d'aquell sobre, i som tres, o sigui... Sí, clar, o sigui, jo he obert abans el sobre groc. Va, va, reparteix, va, home. Encara jo aquí...
Jo faré la mateixa, eh? Jo la mostraré al públic. A veure? La gent m'està veient, sí? M'ho confirmen. Xavi, et toca? Següent pregunta, eh? Per als que ens escolteu per ràdio. Jo diré... Plaça de Cuba. Plaça de Cuba. Uf.
Jo diré... És que no sé. Vaya liada. De Mataró, eh? Jo diré... Jo diré suquet. Jo diré fresc. Xavier, segona ronda? Estic pensant, eh? Però crec que sé qui és, eh?
Perquè tota l'estona m'esteu mirant a mi, és molt fort, realment. Jo només puc mirar a dues persones, a tu, a tu. Llavors, si li toca el torn, doncs vaig mirant. Jo diré... Mediterrani. Mediterrani. Jo diré... Atipat. Atipat? Atipat? Sí.
Jo diré... Jo diré marcat. Tornes a ser la impostora, Mar. No soc la impostora. No. Que no soc la impostora. Era jo. És que la tipa té una peixetaria de viles. Vinga, vinga. Siguen, siguen. Perquè sempre us penseu que soc jo la impostora. Jo intento dir... No, sabia que l'he pillat per la Mar, la que ha dit... Què has dit? Suquet. Suquet, ja està. Suquet, tio. He dit peix i he dit fresc.
Ja està. O sigui, jo dins tu aquest... Mira, de veritat. Home, jo t'hauria de votar, tu. Era peix al forn. No sabeu que hi ha una peixateria a Vilassama que es diu a ti? No, no sabia ni què era la plaça Cuba. És això d'aquí, la plaça Cuba? Sí, la plaça Cuba és on comprem el peix. Jo no ho sabia. No sabia què era la plaça Cuba. Vinga, jo ho tinc sobre, no? Com anem de temps? Anem bé, anem bé. Per tant, res, 9 minutets o alguna cosa així. 8-9. Vinga. Li donem l'últim? Sí, sí, clar. Sí, sí, joder.
Ai, he mirat una mica, però no he vist res, eh? Ara comences... Ah, no. Sí, ara comences tu. Abans d'obrir, cap a on anem? Quina ansietat. Hem anat tota rata. No podria haver començat l'anterior. Et tocaria tu el segon. Per què t'interessa tant el saber qui és el segon? No havia obert encara, eh? Estic molt tranquil, eh, Guillem? Vale, vale. A veure... Vale, jo la tinc, ho mostro. Mira la paraula. Es veu?
Sí? El Guillem està mostrant aquí al públic que la gent no sàpiga Jo prefereixo mantenir un secret Vinga, Mar Sí Ai, Mar Ai, Mar Producte Jo diré nou farcei, ara Varietat És bona Open your brain
Daré una volta. Fica a veure't. Vinga, va ser una ronda perquè tens una pinta a la impostora. Com la salves, a veure? A veure... Quotidià. Si diré brasa. Jo diré digital. Digital.
Mare de Déu, aquest home, de veritat, eh? No ho tinc clar jo ara, eh? S'està passant el joc, eh? Jo tinc claríssim. Digital. Donar-li una volta. Donar-li una volta. Vale. Voleu fer una tercera ronda? Però és que ja hem fet una tercera, no? No, és una segona. Voleu fer una tercera? Tu no ho saps? Jo tinc claríssim, però si voleu fem una tercera ronda. Sí, sí, fem una tercera. Ah, perquè la necessites, no? Home, no, no, perquè no és qui és. No, no, va, fem una tercera, a veure què s'inventa. A sobre? Eh...
Recipient. Recipient. De què? No, és una paraula només. Jo soc l'últim. A la que digui ja saps que no soc. La deixaré votant.
M'encanten aquests silencis. És de nevera. Nevera, és que veus? Recipient, nevera. És que ho tens clar, no? Digital, ha dit. Digital. Jo la teva l'he pillat. Ah, molt bé. Has pillat nevera i no has pillat recipient. Òbviament que no. I jo et diré llegir. Llegir? Llegir? Ai, estic sentint com... Soles nevera. Si és el Xavi ho ha fet bé. Si és ell, realment ho ha fet molt bé. Per mi ets tu. Jo dic que ets tu.
Sí, jo soc impostora. Òbviament, o sigui... Era jo, l'impostor. Ah, jo també. Ah, ens n'hem enganyat. Ha fet dos. Hi havia dos impostors. Ah, sí? Ah, doncs sí. Que trapella la teva mare, no? Ah, tenies impostor també? Sí, sí, ara... Hòstia, tu què pensaves que era? Espera, no diré la paraula. No tinc ni idea. No! Hòstia, tu has dit digital, has dit llegir... He tirat coses. Què penseu que era? És algú molt típic d'un restaurant, quan entres... La carta. La carta.
El nevera de vins. Ai, la carta de vins. El menú. Ah, d'acord. Clar, has dit nevera, la típica persona que té el menú. Digital, llegir-ho en plan, què està dient? No entenia res. L'he jugat bé, que ho sàpiga. L'he jugat bé. Ei, doncs, no, no, no m'esperava aquesta. Molt bé, té mare, eh? Eh, una gènio. Però què divertida. Que coses d'aquestes que l'helia tant. No ho sé, sincerament. Molt bé, molt bé. Doncs què ens queden, 5 minutets? Què portem, 50 i alguna cosa?
54? 57? Portem, eh? 47? Ah, vale, portem 47 minuts. Ah, 47 minuts només. Anem molt bé. Ostres, ja veus. Bueno, jo tinc preguntes. Tens preguntes? Sí, tinc alguna. Jo també tinc alguna, a l'hi pot ser tu la primera. Vinga, jo et diria plans de futur. Plans de futur. La Mar ho ha dit. D'un restaurant no pots viure bé.
Primesa que encara no ho he fet. Que funcioni bé o molt bé aquest i ojalà algun dia, tant de bo, puguem obrir un altre. Això ja seria un gran pas. Sí, i tant, i tant. I tant, i tant.
Vas fort, m'encanta. No, no, m'encanta, ambició, al final. Sempre, doncs, això, respectant, doncs, comprant, doncs, sempre de proximitat per donar treball a la gent. Clar, no es tracta de tenir deu restaurants, perquè, si no, el que està fent molta gent és matar-nos els petits. Hi ha molta gent, doncs, aquí a Madroca ha obert dos, tres, quatre, però sempre amb cura respectant el comerç petit i de proximitat.
Molt bé, s'ha de tenir ètic amb tot. I tant. Ens encanta. I tu, Marc, què hi tens? Sí, jo volia preguntar. Jo sé que tu freqüentes molt per Barcelona, diferents restaurants. Restaurant preferit a Barcelona. Ostres.
Per exemple, si jo et dic al barri de Sants, freqüentes Gràcia, potser. No em conec molt, Barcelona. No, eh? Tirem per una altra. Digue'm un restaurant que t'agradi de Barcelona. Avui m'has dit que has d'anar a un restaurant, per exemple. No, per això... No ho diràs, eh? Ui, secret!
No, no, a Barcelona, doncs, és clar, és que ho fan molt bé a molts llocs i no he repetit, potser de petit sí, quan érem els pares vas als llocs típics, però no... Val, he dit Barcelona, però realment... No, no, és que jo et dic que quan puc anar, m'escapo el Verdaguer, que no puc anar-hi molt... O sigui, fregüentes més que res Vilassar i mares. Sí, sí, però això és això, quan vaig a Barcelona, doncs hi ha gent que ho fa molt bé, és que hi ha molts restaurants que ho fan bé a Barcelona. Aquí em vaig estar jo ara fa poc, que és...
Són la hòstia, el cruix de Barcelona. Em va encantar. I això. Li posa cuina? Molt més d'autor, molt més vanguardista. Jo crec que d'aquí poc li donaran... Segur que estarà guia Michelin ja, però potser algun dia li donen l'estrella, jo crec. Em va agradar molt. I tu quan vas a un restaurant, vas a un restaurant més... O sigui, t'agrada més anar de tapeo, plat... Estan posant molt de moda els platets, les tapes...
I això mola molt. Mola molt perquè proves moltes coses i m'agrada. A mi també. Que ets més, de menú sencer o de tapeo? Estava a preguntar una mica, no? Perdó. Estava dient, aviseu-me com valdi poc. Perdó, perdó. Vaja lapsos. Bé, així és que t'hem connectat. Sí, sí.
Sí, ella ha dit que amb la nena s'està posant molt de moda, no? Sí, perdó, perdó, sí, sí. Molt bé. Jo, per exemple, a Barcelona, quan hi vaig, m'agrada molt el Xiviritas, que és un restaurant... Bueno, és tapeu. Sí. M'agrada molt també... Bueno, últimament estic fregüentant bastant el Barbocato, que està molt de moda. No hi ha anat, eh? El tinc a la llista. Però m'agrada molt perquè té una samarreta del Barça fora. Ah, molt bé. Fa molt, no sé, fa molta calor. És un tipus jove, també, crec. Sí, és molt jove i guapo, eh?
No sé com es diu, però... Jo tampoc, però vaig pensar que... Jo vam fer un article de La Vanguardia i sí, va, jo em diu això, de la nostra edat, també. Molt bé. Després tenim altres persones que decideixen fer el camí cap a les cadenes, no? Per exemple, tant el de Leito o el de Vicio, dues persones que van sortir de Masterchef i han decidit fer una cadena d'hamburguesàries, que també el tema de les Smashburgues. Molt diferent. Aquí a Mataró, de fet, n'hi ha... Bueno, no sé si puc dir noms, bueno, dic el Gula, el
En plan, aquest, per exemple, també destaca aquí a Mataló perquè va ser dels primers. Però això, jo, per exemple, soc una mica hater. Sí? Sí, d'aquest tipus de... Però si t'agrada. No, però a mi m'agrada més la típica... Notar l'hamburguesa que té el seu... Més bruxudet. Sí, té el seu tros de carn, té... Soc més d'aquest estil. Veus, a mi m'agrada bastant un smash, eh? A mi em poses un smash i pec. Sí?
Uf. Sí, sí. Jo vaig anar a les oficines de vició, vaya flipada, eh? O sigui, tenen tobogans, tenen de tot, o sigui, és un altre estil de concepte de cuina, de dir jo vaig a lo modern i aquí tot. Clar, com crees els plats, això? Això no m'ho he explicat.
Home, també una mica d'inspiració, no? Agafes per tot arreu. Clar, és el que dic, si... Doncs sí que fas coses que fem entre tots, el que dic, perquè si no, no faríem res, perquè totes les idees les agafes d'algun lloc. Sempre els tinc. Quan jo surto a dinar, quan surto a sopar, doncs realment t'inspires. No acabes copiant, però dius, ostres, no tinc un plat que aporti aquest ingredient, no tinc un plat que l'ingredient principal sigui això. Li fas fotos o apuntes...
Sí, i tant, i tant, idees moltes. Això deu molar. I clar, qui no té un pop a la carta. Qui no té un timba... Bé, unes braves a la carta. Sí, sí. Jo crec que les braves nostres aquí a Matarot no es poden menjar enlloc la nostra versió. Igual que potser les braves de...
d'un altre lloc, del balú, no són igual que aquí, que és el que mola, també. Que tinguin les braves però dius, hòstia, quines són millors o quines en venen bé de gust avui. I que els plats tinguin personalitat, no? Perquè al final si menjéssim el mateix, però el mateix mateix a tot arreu seria com, ostres. El teu menú perfecte. O sigui, si tu anessis a un restaurant, quin seria primer plat, segon i postre? Sí, plats preferits, saps?
Mira, jo sóc molt senzilla en aquest aspecte. Una coca amb tomàquet, de primer, amb unes bones anxogues. Molt bé. És un bon plat. Resolutiu. De segons sí que hi ha alguna cosa més xitxa, més... Carn. Ets més de carn o de peix, clar.
Avui ho pensava. És que un bon peix. Sí, sí. Però, bueno, quan m'has fet les preguntes i resposta de retocant. Pensant sempre en el que menjo normalment, sempre carn. A mi em passa el mateix. Jo és com que menjo més carn que peix, però m'agrada molt més el peix. Sí, que un bon arròs. Per exemple, comenceixi un bon arròs mariner. Un arròs caldós, eh?
Sóc més d'arròs sec, jo. Sí. Jo també. Jo no, jo sóc d'arròs calment. Un arròs del senyoret. Oh, i un arròs del senyoret. Top. Sí, sí. I, escolta, el tema de, clar, cuina típica catalana, també en el tema xarxes, promoció, publicitat, feu alguna cosa o...
O realment et mantens que això vagi el boca a boca o... Ah... No tinc... No tinc molt de temps per... Clar. Per fer coses a xarxes. Sí que ho intento. I el... I el diuen hola, no? És que clar, és que no serà habitual. Hem dit, ay, que mono...
Doncs això, no tinc molt de temps i quan puc sí que fem quatre fotos i ho pengem. Hi ha gent que es dedica a això i que algun dia voldria treballar amb ells. Però està funcionant molt el boca a boca. La veritat a Mataró que la gent ens comença a conèixer una miqueta. Un referent que tinguis. Un referent... Pot ser persona, o sigui xef, pot ser restaurant...
L'Oriol del Verdaguer, per exemple, a mi m'ha ensenyat moltíssim, moltíssim, moltíssim. I l'Anna, també, la seva dona, que van ser qui van portar la cuina de Santa Marta durant 12 anys, crec, i que ara té el Verdaguer de Vilassar, doncs molt, molt, molt. Després a Barcelona també vaig aprendre molt. Em preguntava sobretot amb què hagi treballat amb ella.
Bueno, sí, referent, persona a la que et miris, persona de la que agafis algun consell, no de tant en qual. Sí, bueno, és això. Jo amb consells d'aquest sector sempre, quan he tingut algun problema, he trucat a l'Oriol del Verdaguer i és el que et dic. Ens agrada molt ajudar-nos entre tots i sí, jo ho tinc com a referent i tant. I així de famós...
És que no m'agrada molt a mi els famosos de... M'agrada molt el que fan, però... Ja. El que dèiem, no... No queden de prop, no? Sí, exacte. Queden com molt... Un altre nivell. No és que m'agradi, tot el contrari. Són els putos cracs del món i aprenem tots d'ell. Escolta, i a joc de cartes, quan? No ho sé. Però cap la possibilitat. Sí, i tant.
Sí, eh? Sí. O sigui, podria passar, podríem veure perfectament a un joc de cartes. Potser sí. Potser sí, potser sí. Molt bé. Vale, Marc, doncs això ja està acabant. Sí? Sí, sí, ja ho hem fet sencer. Ja aquí m'han dit, aquí al públic, que això ja falta res. I, bueno, Xavi, tens res. 20 segons, si vols, de fer una mica de... De promo, promocionat. Bueno, veniu. L'espai l'esteu veient, que ho està veient per YouTube.
I benvinguts tots i moltes gràcies a vosaltres per cridar-me. I jo vull afegir que realment és un espai molt xulo, molt lluminós i molt ben decorat. A mi m'agrada molt aquesta barra aquí al darrere, les taules com les tens, els coixins, aquests blabosos, no? No sé, molt bé. Molt bé, doncs res. A la nostra gent, com sempre, seguim-nos a les nostres xarxes socials, YouTube, Instagram i TikTok. Ah, no tenim Twitter? No.
No, en Twitter no tenim. Aquesta broma ja està passada. I doncs res, la setmana que ve ens veurem més i millor. I res, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, Xavi. A vosaltres, la veritat. I ens veiem en el següent episodi. I visc el Barça. Adéu, adéu.