Title:

Fotografia i moda: l’ascens de Cent de Cels

## Context i to de l’episodi L’episodi de *Quin Despropòsit* (a **Vilassar Ràdio**) té un to distès i de conversa propera, amb la **Mar Vilamajor** i en **Guillem Gea** entrevistant la convidada **Cristina Ebles**. És l’**últim episodi de l’any** i comença amb un escalfament informal (cap de setmana, anècdotes) abans d’entrar al tema central. > "Si surt endavant aquest episodi... és un miracle." ## Trajectòria creativa de la Cristina ### Estudis i camí cap a l’audiovisual La Cristina explica com la seva vocació artística va haver d’adaptar-se a l’oferta educativa: • Volia fer **batxillerat artístic**, però no el va poder cursar i va acabar fent **social-humanístic** amb *cultura audiovisual*. • A la universitat va estudiar **Comunicació Audiovisual** a la **UPF (Pompeu Fabra)**. • Reconeix que la carrera li va donar **eines** i contacte amb gent amb qui ara col·labora, però que cal molta iniciativa personal. ### La fotografia com a forma de mirar el món La conversa posa el focus en la fotografia com a *mirada* i *expressió*: • Descobreix la fotografia d’adolescent fent sessions amb amigues pels carrers de Vilassar (menciona **Can Bisa** com a espai habitual). • Defensa que la fotografia és una manera d’**expressar-se** i que pot néixer d’una necessitat interna: **"em surt fer-ho"**. • Parla de la importància de la *pràctica*, de mirar referències i de l’edició com a part del procés. • Subratlla que dues persones poden fotografiar el mateix lloc i crear resultats totalment diferents: la fotografia és **supersubjectiva**. ## De l’audiovisual a crear una marca de roba ### Origen de *Cent de Cels* (i el perquè del nom) La marca sorgeix de manera orgànica, compartida amb la seva sòcia Jimena: • No neix d’un pla empresarial, sinó de voler **crear samarretes** que els agradaria trobar. • L’inici és artesanal: una amiga amb coneixement de *serigrafia* les ajuda a estampar les primeres peces. • El nom es decideix caminant i fent pluja d’idees: **Cent de Cels** (i comenten que molta gent ho pronuncia com “100 de cels”). ### Primers dissenys i validació amb el cercle proper El projecte creix a partir d’un llançament molt “casolà”: • Fan una primera samarreta (la d’“Amor meu”) com a regal. • Producció petita inicial (unes **20 samarretes**) venudes directament per Instagram, sense web. • Expliquen com una versió amb ratlles va ser limitada per costos: la prova/error com a aprenentatge. • Apareixen altres dissenys i frases com **“No tinc Fomo”** i **“Tu i jo per sempre”**. ## Quan els artistes impulsen la marca ### Julieta, Nathy Peluso i l’impacte de la visibilitat Un dels blocs forts és com la marca arriba a artistes: • **Julieta** porta la samarreta després que el seu estilista els la demani per una promo. • Expliquen que sovint els artistes no etiqueten la marca, però la comunitat fa la feina: els fans identifiquen la peça i la viralitzen. • **Nathy Peluso** també apareix amb una samarreta i ho viuen com un moment d’eufòria compartida. ### La samarreta de Rosalía (per a un videoclip) És el punt més “gran” del relat: • Les contacten des de l’estilisme per produir una samarreta amb una **frase concreta** (idea i text venien de l’equip de l’artista). • La Cristina explica que elles van ajudar a **dissenyar i produir** perquè la frase es llegís bé. • Ho van saber gairebé a última hora i ho viuen com una combinació de sorpresa i incredulitat. ## Joc de cistella i preguntes personals En una secció lúdica, fan un joc d’encistellar per decidir qui respon: • Parlen de celebritats que no vestirien. • *Crush* del moment (resposta “famosa” per evitar exposar gent propera). • Pregunten per la samarreta que li agrada menys ara mateix: la primera (la blanca) perquè està **massa cremada** de tant usar-la i produir-la. • Comentaris sobre discussions internes del podcast: el repte de crear formats nous quan només són dues persones i no hi ha “majoria”. ## Tendències: del *clean look* al retorn de ser més “divertides” El tram final analitza canvis recents en moda: • Detecten una moda de **colors neutres** i una estètica de perfecció: *clean look*. • Defineixen el *clean look* com un pentinat/estètica d’anar **repentinada**, sense cap cabell fora de lloc. • La Cristina defensa tornar a **jugar amb la roba**, arriscar amb colors vius i perdre la por a destacar. • Veuen que la marca pot funcionar tant per gent que rebutja el *clean look* com per gent que vol trencar la rutina amb una peça diferent. ## Mirada al 2026 i propòsits Tanquen parlant de futur: • Volen fer **més contingut audiovisual** creatiu al voltant de la marca (foto/vídeo), no només vendre peces. • Volen col·laborar amb més perfils creatius (fotògrafs, dissenyadors, artistes). • “Manifesten” noms: mencionen **Addison Rae** i altres artistes com a il·lusions/targets per fer arribar la marca. ## Temes principals (en una frase) • **Construir una identitat creativa** entre fotografia i audiovisual. • **Neixement i creixement orgànic** d’una marca de samarretes (Cent de Cels) des de l’amistat i la prova/error. • **Impacte dels estilistes i els artistes** en la difusió d’una marca emergent. • **Tendències de moda actuals** (*clean look* i neutralitat) vs reivindicació de colors i personalitat.

['Quin Despropòsit', 'Vilassar Ràdio', 'Cristina Ebles', 'fotografia', 'Comunicació Audiovisual', 'Pompeu Fabra', 'Cent de Cels', 'samarretes', 'serigrafia', 'marca emergent', 'Instagram', 'moda', 'clean look', 'tendències', 'FOMO', 'artistes catalans', 'Julieta', 'Rosalía', 'Nathy Peluso', 'videoclip', 'fotografia de concerts', 'Cruïlla', 'Apolo', 'Maria Hein', 'La Mosca', 'col·laboracions']