Quin despropòsit! Un programa presentat per la Mar Vilamajor i en Guillem Gea. Hola, bona nit, què tal? Com estem? Bona nit, ja comencem dient el programa sempre bona nit. Sí, ja s'ha posat de moda dir bona nit.
Avui estem en un espai diferent. Ens hem mogut. Normalment ens està agradant moure'ns bastant, no? I a part de la gent també és com que li agrada molt i és com... També ens motiva, no?, a fer-ho. Sí, diem on estem o... O mantenim en secret. Pot quedar com el nostre espot secret. Bueno, i com ja és desembre, aquí al nostre darrere tenim un arbre que hem improvisat així d'última hora. Sí, espero que la gent de la ràdio... Tampoc anem d'anar cap a... No anem d'anar cap a... No anem d'anar cap a... Robatori d'anar nadalenc.
Exacte, sí, sí, ja tenim l'esperit nadalenca aquí. Sí, aquest, per cert, és el nostre últim episodi. Correcte. Del 2025. Uf, que llarg, no? Que és fort, eh? Sí, sí. Estic veient uns jampecs per aquí. Sí, és que avui ha fet una pluja bastant interessant. Estem gravant un exterior, si de sobte cauen gotes. Bé, sortirem corrents. I avui, Mar, ara explicarem el nostre set de setmana, però què et sembla si introdueixes una mica avui la convidada que portem avui?
Sí, que també es participa del nostre Secret Spot, no? Clar, sí, sí. No pots dir res, Cristina, però benvinguda a qui ens proposi. Moltes gràcies. Cristina Ebles, què tal, com estàs? Molt bé. Sí, encantada d'estar aquí. Mira, un dimarts a la tarda. Sí, sí, no, no. Ho pots dir, ho pots dir, no passa res. No hi ha cap problema, hi ha el tabú aquest de dir quan gravem, ja això...
Això ho hem superat, ja. Doncs sí, Cristina, nosaltres sempre comencem primer dient el nostre cap de setmana, però bueno, ja que estàs aquí de convidada, què has fet aquest cap de setmana? Si ho recordes, clar. Què he fet?
Estem a dimarts, eh? O sigui, tampoc ha passat tant. Ah, mira, mira, és veritat. Just vaig estar fent un mercadillo. Ah, molt bé. On? Van en samarretes. Una popa, així, d'aquestes. Sí, però era amb més gent, no era només nosaltres. O sigui, era conjunt amb altres marques, també. Sí, era de... A la nau estic a Barcelona, que era com... Bueno, a Barcelona fan mil cops al dia, i llavors vam veure això i vam dir, pues, anirem. I vaig estar allà... Molt bé. Montant una...
Que era també això de marques emergents. Sí, sí, moltes coses com dissenyadors que tenien allà mil coses xulíssimes. Que xulo. S'ha portat molt últimament tot aquest rotllo, eh? No, no, últimament ja... M'encanta. Sí, sí, molt fàcil. No em prendeixos de vídeos també en plan d'altres marques així emergents i sobretot de botigues vintage noves, molt xules. Sí, sí, un montant.
Vam estar també fa poc a un altre que era com tot de roba vintage. Clar, però era un rotllo, perquè cada vegada que algú comprava una somarreta nostra, nosaltres anàvem a una altra paradeta i ens compràvem algú de nosaltres. Per aprofitar. Llavors no es guanyàvem els diners, però està bé. No passa res. S'ha de reinvertir. S'ha de reinvertir. Al final també t'inspires de les altres marques, també. Exacte, 100%. I alguna cosa més?
Has estat per Barna o Vilassa? Més Barcelona. Sí, normalment els caps de setmana sí que vinc una mica a Vilassa. Però és just aquest a Barcelona. No ha fet molt més, t'he de dir. Ens ha abandonat la Cristina. Però jo vinc molt, jo vinc molt. Vilassarenca, Vilassarenca. De sempre, de sempre. Home, de moment no feiem, sempre estem convidats vilassarencs.
Sí, hi haurà algun dia, i ho hem parlat, això, eh? Que vindrà gent que està passada en mataronina o meresmenca, i direm, una persona meresmenca. I tu, Marc, què has fet aquest cap de setmana? Ostres, a mi em pilles. Jo aquest cap de setmana he estat com una mica malalta. Sí? Llavors, he fet com coses molt low, saps? En plan, he estat com molt a casa, així, plans cosi, vaig sortir a córrer un matí, i aquestes coses, no?, que fa una, quan es troba malament. M'he vist molt Stranger Things, m'encanta, Stranger Things, no sé si n'has vist.
Jo les he vist totes menys aquesta. Fa por. Hòstia, la temporada, l'última temporada. A veure, a mi és que jo... Sóc una cagada, eh? Jo veig el monstre ja... Jo he patit veient-la, jo he patit veient-la. Jo encara no he vist la cinquena, però bueno, algun dia caurà.
L'heu de veure 100%. No fa por, o sigui, és pasta pitjor que por. Jo crec que... O sigui, hi ha ensurs, saps? És una sèrie molt d'ensurs, però... Però han tret com... És el volum 1? Sí, han tret el volum 1 i ara el Nadal el treuen el volum 2 i l'últim episodi per cap d'any, crec. Ah, vale. Que fort. Bueno, jo crec que m'esperaré. Que ho treguin tot i al millor. Bueno, mengeu-vos els esponers. Un dia que no tingui res a fer, doncs te ho mires tot sense fer i ja està. No, no, molt bé. I tu, Guillem, què has fet?
Pots descansar. Porto uns caps de setmanes últimament, que és de descansar, relaxar el cos, perquè durant tota la setmana estic a full. És que t'ho mereixes, eh, no pares. Estic a full. No, ja queda poc. Home, també pel sector en què treballo tot, doncs aquestes són dues setmanes potents, però cap problema. Ara ja arriba el Nadal, les festes, reunions amb amics i coses del podcast, o sigui, més coses no es pot fer. Però sí, sí, poca coseta. Ja arribaran bons temps. Molt bé. Passem a la secció de preguntes, perquè tinc ganes de preguntar-li coses. Sí, home, anem a conèixer-ho una mica més.
Som-hi. Vale, Mar, doncs comences tu. Sí, bueno, primer afegir que no sé com estem fent aquest episodi, perquè, sincerament, ens ha passat una de coses. Abans de començar a gravar, la Cristina estava fora de la porta i li dic al Guillem, estic com sentint una veu, i em diu, com que sents una veu?
No, no, o sigui, això és increïble. Expliquem com hem entrat, no? Sí, des del principi entrem per la ràdio i, bueno, hem tingut com un conflicte amb l'alarma. Has sonat l'alarma. S'ha disparat, de sobte trucant al telèfon, he agafat el telèfon, s'ha posat l'alarma, una senyora en castellà parla molt educada, jo que tinc problemes parlant en castellà, perquè em costa comunicar-me, i li he dit, lo siento, no soy la jefa, soy reportera, no sé qué hacer.
Sóc una reportera, això m'ha matat. O sigui, podríem dir, sóc una treballadora, sóc una persona que estic treballant en sonar l'alarma. No, no, sóc una periodista. No, l'he dit, sóc una reportera. Ah, reportera, reportera. Però el primer que m'ha passat pel cap. La senyora és molt simpàtica, ho hem solucionat i hem obert a la Cristina i ja està. Si surt endavant aquest episodi...
És un miracle. Doncs sí. Nadalenc. Nadalenc, un miracle de Nadalenc. Ara sí, que està aquí la Cris. Posem-nos en acció. Comencem des del principi. La primera pregunta que et llançaria ja seria com va sorgir Cent de Cels? Però sento que és com que també és com una cosa que et neix a tu de dins de fa temps, aquesta creativitat. Llavors, tu per exemple a quin batxillerat vas estudiar?
Jo volia estudiar l'artístic, però com aquí a Vilassar no el feien... Correcte. Me'n recordo amb el meu amic Noe Sitges, Vilassarí també, que vam anar-nos a mirar Badalona, diferents batxillerats, però...
Era una mica el show tot, a Barcelona tampoc podíem anar, a Badalona era com de sobte dos hores en transport públic i vam dir, saps què? Ens quedem aquí, no passa res i ja està. Llavors vaig fer social-humanístic, vaig agafar cultura audiovisual. Bueno, aquesta signatura. Però bueno...
el més artístic que teníem. Però no passa res. Sí, una mica limitadets estava. Sí, a veure el Vilanzara. Pels creatius, el Vilanzara. Ara no sé com està. Ara entrem moltes totes. Hi ha periodisme, hi ha coses d'aquestes. L'hiropeia una ràdio. Ràdio Vilanzara. Ah, total, ho he vist.
Jo ara m'he encantat que tenen noves optatives, que estan fomentant noves arrels d'estudiar, i la veritat que mola, però és que abans només teníem això. Jo és que feia el científic barrejat amb audiovisuals, o sigui feia electrotècnia, tecnologia i física, i després feia audiovisuals. Total.
Però i volia estudiar audiovisuals, però és que no teníem altra manera. És que el teu és bastant ràndome, també. Ah, no, sí, sí, el meu era bastant... Sí, sí, bueno. Sí, jo primer volia fer el científic, o sigui... I de sobte vaig dir... Cristina, no vols. No, molt bé. Clar, o sigui, el científic... Per què es vol fer el científic? O sigui, jo també vaig ser en una època... Jo, quan de l'aigua vaig triar totes les optatives del científic, quan sé que... Saps per què? Perquè jo crec que si et va una mica bé amb els estudis i tal, dius... Ah, clar, he de fer el científic. He de fer el complicat, no? El més difícil per a...
Per mostrar que sí, que és aquí està que puc.
i realment no cal no i un cop quan vaig veure el camí que el tenia ja decidit de què volia fer vaig anar a lo més bàsic o sigui, sabent la universitat a la que volia anar vaig anar a la selectivitat a lo mínim però tu vas anar al Tecnocampus però clar, vaig anar a lo bàsic a fer només les assignatures bàsiques i ja està, cap optativa a treure la nota necessària i endavant o sigui, no em volia complicar la vida però ho vaig decidir tard també et dic però bueno
Després del batxillerat, te'n vas a la uni. Sí. Vas anar a la Pompeu. Vaig anar a la Pompeu. Què vas estudiar a la Pompeu? Comunicació i visual. O sigui, sí que és veritat que tenia molt clar que era o allà o...
O res, perquè si és algú ja més de cine, més de foto, és tot privat, és caríssim, llavors això sí que era com, 100% no puc. Llavors, també era com, de sobte no volia anar a la UAB a fer audiovisuals, perquè estava superlluny. I me'n recordo amb l'Institut, vam anar a mirar-ho i vaig dir...
Tampoc me veo, eh? No ho sé, no ho sé. Jo me'n recordo d'aquella excursió a la UAB. Molt guai, la gent que ha anat, però no ho sé. Potser no era el teu rotllo, no? Sí, però de sobte vaig entrar ja a la Pompeu i va ser com... Vale, ja està. Ja després, sí, que sigui el que sigui, però... M'alegro també d'haver anat allà, la veritat. Comunicació és enginyeria? No. O sigui, és comunicació audiovisual i són moltes coses. O sigui, molt cine...
molta tele, ràdio també, com bastant teòric, moltes coses pràctiques també, però tocava molts temes... Història al cinema, no? Sí, sí, total, total. Clar, a mi em va rellar una mica al principi perquè jo dic, jo és una mica el que vull fer, que de sobte no era ràdio, era més foto. Clar, jo volia agafar una càmera i anar fent fotos, llavors és com, això no ho puc fer a totes les assignatures, Cristina, has de... Però bueno...
O sigui, vaig aprendre un muntó, o sigui, moltes coses, vaig conèixer gent que ara són els meus amics, amb els que estic treballant un muntó, també, i llavors, la veritat, que molt guai. Ens va pillar amb el Covid. Va ser un moment estrany, també, com de sobte, entre mi...
Socialitzar, una mica complicat. Sí, no havia fet amics, jo encara estava fent classes en plan, treballs en grup i dic, no sé amb qui fer-ho si no el coneixo ningú. Si no t'he vist la cara. Una mica una època estranya. I diguem-ne que de l'audiovisual el que més et tirava era la fotografia. Sí, i tenia moltes ganes també d'aprendre de cine.
Com m'encantava com la foto en el cine, però és que realment no sabia de cine. I llavors em va servir un muntó realment per aprendre de cine i he de dir que estic molt contenta i que he après. Molt bé. He après de cine i és molt interessant, la veritat, i m'encanta. Sento com que hi ha molta gent que acaba una carrera universitària i és com que diu...
Estic al mateix lloc que abans de començar. Però en canvi tu és com, no sé, molt bé. Realment, o sigui, vas aconseguir el teu objectiu, no digues? Sí, mentrestant també vaig anar fent algun curs a fora, saps, algun curs de foto, jo què sé, a segon. Això ho fèiem tot online i vaig dir jo, jo no puc, o sigui, necessito... Saps? I de sobte vaig fer un curs, vaig anar com també tirant una mica cap on jo volia, però intentant aprofitar-ho.
Jo crec que a la universitat el que et donen són les eines, una mica, perquè tu les utilitzis pel teu compte. Sí, espavilar-te una mica també. Jo crec que qualsevol universitari, si no fa alguna cosa per autònom, o sigui, per bé sol, mai arribarà a fer res. Jo, per exemple, la fotografia és una cosa que em costa bastant entendre-la. Jo soc més del vídeo. I la fotografia sempre ha sigut un món que he dit, osses...
Doncs mira, aquest vídeo a mi em sembla complicat. Em costa moltíssim. També referències, des de petita haurem vist diferents coses. Però sí que és veritat que la fotografia sempre ho he vist com una cosa que o has de tenir un molt bon cap, o sigui, creatiu en el moment de dir, ostres, doncs, si capturo aquest moment...
té alguna cosa de sentit. Jo això em costa molt. Quan faig una fotografia o penso, dic, no, és que jo prefereixo fer un vídeo i llavors cap tu tot el moment. Bueno, cadascú té la seva manera com... No, no, jo és això. Jo la fotografia, bueno, és que a part també és que em fotoen un món que és a l'audiovisual sent el tònic, saps? O sigui, que també... Sí, sí. És total, sí, sí, sí, sí, me'n recordo. Llavors, el tema de fotografia... Ja, ja, ja. El tema de fotografia és encara més de...
treballs de la Unió, no em van dir, heu d'expressar temes de colors, i jo em van dir, no em fotis, tío. I llavors, bueno, tots els treballs anaven racionats, com veu el del Toni, al món. Oia, em sembla perfecte. Sí, no, sí, sí, però bueno, la veritat és que sí. Jo també tenia, de sobte, una optativa de fotoperiodisme.
Ah, tu què vas fer? Jo periodisme i comunicació. Vale, vale, vale. Sí, però sí que és veritat que jo em vaig especialitzar més en periodisme. O sigui, jo comunicació, si és que avui ho has vist, si és que no tinc ni idea, si l'he de dir al Guillem... Bueno, cadascú... Bueno, cadascú la toca, o sigui, aquí per tot. El cas és que el que estaves dient tu, jo sí que sento que la gent que has de dedicar a la fotografia, que són fotògrafs o fotoperiodistes, és com que sento que tenen molta sensibilitat
i que saben capturar molt bé el moment perfecte. Crec que has de tenir molt bona vista i molta sensibilitat. Tu diries que la tens?
Clar, és que per mi és com... Jo sento que és una cosa que vaig veure que m'agradava fer fa molt temps, literalment, quan amb les amigues anàvem amb una càmera reflex pels carrers de Vilassa, aquí a Canvisa. L'època sessioneo. Sí, sí, sessioneo total. De sobte, jo era com... Ai, no vull que em facin fotos, vull fer-les jo. I li demanava... Jo no tenia ni càmera, i li demanava a la meva amiga, que era la que la portava...
que me la deixés. Li dic, ai, avui em pots deixar la càmera? Saps? Jo, què, 15 anys. I de sota vaig dir, ai, m'agrada. Que fort. I me'n recordo que vaig estar molt contenta perquè vaig dir, ai, crec que he trobat la cosa que m'agrada com la meva passió, ai, que guai. I és veritat, perquè encara segueixo i encara sento que és el que...
Ja no és que ho vulgui fer o no, simplement és una cosa que... T'acompanyarà. Sí, i que em surt fer-ho, em neix, saps? Ja et surt sol. És com una necessitat, una mica. No puc fer fotos. Òbviament tinc èpoques que faig més o menys, també depèn de si ho estic fent per feina o no per feina, saps? Però és una cosa com... Com miro jo el món, sento que és una cosa que també he anat treballant i que sempre...
Va amb mi, saps? I al final no deixa d'estar una manera d'expressar-te la fotografia, o sigui, és un art. Per mi és, sí. Tot i que sigui amb el mòbil, o sigui, moltes fotos que faig són amb el mòbil. És que les coses han evolucionat moltíssim. O sigui, si no em porto una càmera en el meu dia a dia, m'encantaria, però vaig ser encarregada sempre que hi ha una càmera i ja digui... Estaria tan estètic portar la càmera aquí penjant tot el dia. Però he descobert que realment, quan ho he intentat, és que no la utilitzo i he dit, Cristina, no passa res.
no cal que no cal que sembli que siguem reals la performance total total molt bé i clar acabes la carrera i com surgeix o sigui el món de l'audiovisual tot com surgeix la idea de treure una marca de roba o sigui també aquesta és la pregunta total com surts d'aquest món i et plantes en el món de la moda sí
O sigui, sí que és veritat que a mi vestir i una mica la moda m'ha agradat jugar a partir d'allà. No em posaré a veure tots els desfiles de tothom. No seré una friqui en aquest sentit. No em posaré a estudiar moda, però m'agrada com l'artístic que té. Però en cap moment jo em vaig... O sigui, realment no m'ho vaig plantejar en cap moment. Simplement que jo crec que
ens ha sortit fer... O sigui, perquè la marca aquesta la tinc amb la meva companya, que es diu Jimena, i llavors sento que ens ha sortit a expressar-ho a través de samarretes com ens podria haver sortit a expressar-ho a través de... Pintura. Pintura, de sobte, però... Clar, que l'eina ha sigut la roba, que podria haver sigut una altra cosa. Sí, i l'objectiu a expressar... Sí, alguna cosa. Sí, com dir... També era com, ai, ens encantaria trobar...
Samarretes d'aquest estil, que ens agradessin com quedés, tal, no sé què... I vam dir... I sí? O sigui, realment hi ha molta gent que fa les seves pròpies samarretes, que estan per samarretes, o sigui... I vam dir... Ai, de sobte, podem intentar-ho, però...
no teníem ni idea de com fer-ho. O sigui, ni de gestionar on trobar les samarretes, ni de com estan les samarretes, o d'aquí preguntar-li. Saps? I es va quedar ja una mica. I llavors, un dia jo me'n vaig recordar i vaig dir... Era l'aniversari de la Jimena i vaig dir... I si de sobte... Li faig una samarreta en pla... Perquè sí que un dia vam pensar el nom. Vam pensar el nom de la... Sense Cells. Vam dir, això serà el nom. En teoria per això, però bueno...
com no havien fet res, ja s'havia quedat. Vam crear, jo crec, un compte d'Instagram, que era com... Saps d'aquests que existeixen, però que no saps què fan, perquè no menja el contingut ni res. Res, res, res. I llavors, just, la Jimena vivia amb una persona, amb una amiga, que feia serigrafia, o sigui, que literalment estampava samarretes. Vaig dir, alhora...
Jo li vaig obrir així d'amagat i li vaig dir una cosa, m'ajudaries a fer això? Jo no sé ni el que s'ha de fer, però vull fer una samarreta. I ella, la més maja, em va ajudar i de sobte vam fer dues samarretes. Molt bé. I allà va començar tot, la veritat, aquesta, la blanca d'aquí. Sí, bueno, la gent no sé si s'haurà fixat, però l'estem aquí. La mormiu amb el cavall. Sí, sí, sí. Molt xula.
Que, clar, o sigui, i el nom, o sigui, també de... Sense cells. Sí, d'on sorgeix? O sigui, té algú a veure... O sigui, potser és algú entre vosaltres, a dir... Era una mica com... O sigui, jo amb els noms sempre he sigut molt dolenta. Saps quan has de fer un treball en grup i diu... I mateus un nom de grup? Sí. No ho sé. Però vam dir, ens agrada alguna cosa que tingui de sobte algun número...
a ella li agradava com també la paraula cielo en castellà li ha agradat molt i vam dir, vale, doncs en català, cel. Un número, cent. Sí, sí, és igual. Sí, sí, sí, amb la caminant per Vilassar un dia vam començar com a pluja d'idees, saps? I vam dir, sense cels, i vam dir, és una mica complicat. T'he de dir que tothom s'alimenta una mica, però em sembla perfecte, o sigui, mentre el diguin...
Jo t'he de dir que és bastant fàcil de dir-ho, mira que et pots complicar bastant. Però la gent saps què diu, 100 de cels. Ja, és que a mi és el que em passa. 100 de cels. Jo dic 100, singular, però és més que res que ja és al mig queda una mica rara. O costa de dir. És que un número en plural, 100 de cels, costa, no? Però a la vegada està com superben trobat. Però si li pilles el tranquillo és fàcil de dir-ho. Un cop ja ho coneixes... A mi m'agrada, a mi em fa gràcia.
Ho dius de cop, o sigui, no costa dir-ho com altres marques, o sigui, que quan ho veus de primer cop dius... Primer, què vol dir? Et quedes una mica així com... A veure si ho penses bé en català, sense cells. I a part si no té res... O sigui, en veritat no vol dir res, simplement sense cells, però...
Sento que és molt únic el nom. A mi m'agrada. La primera samarreta dius que va ser la d'Amor meu. Quina ve després d'aquesta i per què? A la Jimena li agrada la samarreta que li regales? Sí, li va fer il·lusió, li va agradar i de sobte jo crec que li vam preguntar a les amigues us agrada? De sobte, si fem alguna compraria, saps? I de sobte vam fer com 20.
li vam dir a la nostra amiga i va ser com jo et faig unes fotos i tu ens fas 20 samarretes i va dir perfecte i jo perfecto i per nosaltres fer 20 samarretes ja va ser com mega producció que fort
I llavors vam penjar una foto a l'Instagram i vam dir, hola, venem samarretes, 20 euros, envia'ns un missatge a qui vulgui una. I al principi eren com, amigues, ens anàvem apuntant el nom de la gent que estava com interessada... Una mica super... Com d'estar per casa. Realment, 100%. No teníem ni web, no teníem res. I vam estar venent aquesta blanca. I vam fer una versió amb ratlles i molta gent les volia, però clar, va ser perquè jo li vaig... O sigui...
també era part del regal, vaig fer el mateix estampat en ratlles. Vaig comprar una samarreta de ratlles. Després, quan vaig voler comprar més samarretes de ratlles per fer l'estampat...
em van donar a compte que cada samarreta valia com 15 euros i que no podia fer això. I un dia vam fer 5 samarretes de ratlles i vam dir, és que no ho podem fer més. Em sap greu? Samarreta de ratlles ja no va existir, no? O l'home impalcible? Òbviament no. Ja, però era com... Saps? I...
I llavors després, al març d'aquest any, vam fer la de No tinc Fomo i la de tu i jo per sempre. Van anar com de la mà. La de tu i jo per sempre és la blava. Sí. Molt xula, eh? Jo m'ho tinc estudiat. La de No tinc Fomo jo recordo de sobte... Clar, jo era conscient del teu projecte i del de la Jimena. I de sobte recordo un post de la Julieta, la reina de Catalunya. Sí, sí.
Amb aquesta samarreta hi dic, escolta'm una cosa. Ja, ja. Oh, uau. Que guai. Sí, sí. Que xulo, no? Sí, sí, sí. Com s'arriba aquest moment? Perquè jo coneixia el seu estilista, que es diu Jaume, i ens va contactar i ens va dir, de sobte...
em donaríeu aquesta samarreta per la Julieta que ha de fer una promo aquí a Madrid, crec que era, a veure si li agrada. I jo, clar que sí, que guai, li vaig anar a portar, saps? Clar, que em va fer il·lusió. I me'n recordo que em va dir, ai, mira, noies, em va enviar una foto de la Julieta amb la samarreta, ja guapíssima, i em va dir, li ha encantat, se l'ha posat tota l'estona, no sé què, i li vaig dir, Jimena, que guai, que fort, o sigui, va ser com...
O sigui, va ser la primera. Sí, sí, realment. I ens va fer molta il·lo i llavors nosaltres ho vam penjar en plan... La millor amb la samarreta. M'encanta molt bé. Jo he investigat una mica, a lo millor, però he investigat una mica i crec que en una entrevista vau dir que les frases que he posat a les samarretes és de coses que dieu bastant en el dia a dia o frases que bastant comúen al vostre cercle. Com això del fomo. Sí, sí.
Tu no, eh? Jo vaig seguir bastant en... En entendre el fomo? No, en entendre el no, però com a utilitzar-la. Ja. Utilitzar la paraula. O sigui, ho veia com molt cringe, la veritat, a l'inici. Bueno, té un punt... Sí, sí, sí. Sí, però després... O sigui, jo no tinc, eh? O sigui, per exemple... Tu no tens fomo? No, jo em puc perdre qualsevol cosa i no passa res. O sigui, ella no. Ella es perd qualsevol i diu... O sigui, ja no, però jo... Jo tinc un fomo terrible. Jo aquest estiu estava a Indonèsio i els meus amics estaven aquí i se n'anaven a l'espina. He d'estar a Vilar Mut i jo els deia... Ho veus?
Això és el que no entenc. Nois, tant de bo estigués aquí amb vosaltres prenent algú i jo. Perdona, que estàs a Bàlia, una villa increïble, amb la teva amiga. No diguis això. Són coses, per exemple, d'una cosa que he demostrat bastant, que no tinc ni entrades per Bad Bunny, no tinc ni entrades per Rosalia, no tinc per res. I és com, no he volgut, no vull comprar-me-les perquè ja està, no he sigut espavilat.
Jo no he fet ni... Però ja teniu ocasió. Sé que no ho aconseguiré. Ni ho intento. T'ho juro, eh? Ella mira, en canvi, tu tens la Bat Bunny. Sí, però la Rosalía no tinc. Jo sempre ho intento, nois. Jo soc de les que ho intenten fins al final. Ja. Sí, sí. Molt bé. Moc tot el món. Ja.
Bueno, i haguem tret una mica el tema, no? Ah, sí, clar. De Batveni no, eh? De Batveni no, home. Tia! T'imagines que ve aquí a Barcelona? No ens ha contactat ningú. Batveni, si vols una somarreta en català. Home. Jo crec que és dels artistes
que suporta aquestes coses. Ja. 100%. O sigui, jo crec que ets els artistes que veu qualsevol cosa i que s'integra molt en el lloc que està. Però ell com pot saber que existim, saps? Aquí està el... Bueno, només que hagi vist a la Rosalia portant aquesta samarreta i s'interessi una mica. També té contacte amb l'Anna Tipelus, o no? Una mica. També.
Clar, però de sobte moltes connexions, no? Ja, ja, ja. Com va sorgir? Jo això no tenia ni idea. Jo, que soc molt apassionada de música, jo veig de sobte la Rosalia Apareix, Trobergen... I...
porta una samarreta, i llavors veig una samarreta que em cria bastant l'atenció en el moment que veig el videoclip, perquè me'l vaig veure com 100 cops el primer dia. A veure, es veu mig segon, eh? Sí, però jo soc el típic que paro els frames, o sigui, amb coses, la referència a la ventafoc, coses d'aquestes, i llavors vaig veure una samarreta, i vaig veure i vaig dir...
Això... Em sona. D'algú em sona. O sigui, algú té a veure. I els dies van sortir les notícies que si el frans de Rosalia... Això és d'aquesta marca, no sé què. Com va sorgir? Nosaltres quasi no vam dir res i llavors la gent ja loca i jo... I com va sorgir tota aquesta col·laboració? Perquè ens va contactar un dia el seu estilista i ens va dir, mira... No ens va dir ni per què, ni res, en plan... Directe. Simplement Rosalia i jo allà...
És una estafa. És broma, no? És broma, tipus, és broma. I just necessitava... O sigui, nosaltres com fem? Samarretes amb frases. Ell va dir, jo necessiti una samarreta amb una frase.
Em podeu fer-la? O sigui, ells tenien la frase, ells tenien tot, tipus com la samarreta és seva, saps? Però, o sigui, com volien que ells ajudéssim com amb el disseny i realment com a produir-la, saps? I llavors vam fer diferents dissenys, vam provar diferents coses, però ells volien que es veiés, o sigui, la gràcia era la frase, saps? La frase és xulíssima. I llavors van acabar agafant aquesta, que era com es llegia perfecta, tot i que
Tu pots parar el frame, tot i que... Sí, no, t'has de fixar molt bé. Però, bueno, el pares i l'entens. No, però realment és un detall que a mi ja em sembla heavy, que un artista com la Rosalia ja faci la intenció de posar-se-la i anar al videoclip, perquè, clar, això ja és una mica de misteri. Jo que soc friqui, quan va ser tot això? Si va ser tan recent, quan va atreure, o quan més o menys ho vau saber? Cap al setembre. Però sí, nosaltres no sabíem que era pel videoclip, eh? Ens van avisar com el dia abans i ens van dir, demà...
Tipo, avui sortirà i porta la samarreta o alguna cosa així, saps? I nosaltres en plan, ah, uau. Tampoc sabíem quina se n'anava a posar o què, en plan, no sabíem res. I va ser com, que fort, que guai. I llavors el mateix estilista és l'estilista també de la Nati.
Sí, és que tenen com... O sigui, clar, no hi ha estils semblants, però sí que converteixen com... O sigui, l'estilista és molt guai, llavors jo crec que deu fer temps, ja que treballa amb elles, no ho sé. I llavors ens va dir, ei, de sobte em doneu alguna part l'Anati? I nosaltres en plan... Les que vulguis... No, no, jo també ho he vist, és que... Home, jo li dono...
i un dia també va penjar un vídeo al seu Instagram amb la Mormeo Blanca i jo literalment jo estava al cine i em truca la Jimena i jo, ai, estic al cine vaig sortir del cine i què passa? ja em diu la Nati Peluso acaba de penjar i jo nosaltres repostejant això sí, òbviament
no ens etiquetaran, no diran... A veure, elles són les més famoses del món, no cal que ho facin 100%. Llavors ens toca a nosaltres penjar-ho i dir, eh, mira, saps? Jo només veig en això, ja et dic, és que no cal ni que us etiqueti, perquè és que està la típica fan boja que comença internet, la deep web i aquestes coses, comença a buscar i de sobte diu...
És aquesta marca. I ja posa Nati Peluso Fans o Rosalia Fans i diuen és aquesta marca. Realment és tan fàcil com agafar, obrir internet i posar amor meu, no? O no tinc fomo i et surt. I a part, realment, si estàs una mica enterat del mundillo català i tal, ja saps i ja et coneixen i saben que és sense de cels, jo crec. I no sé si has vist com la Rosalia ha anunciat el seu World Tour
no sé si has vist la fotografia, i porta una samarreta blanca amb una frase. Sí, sí. No, no hem tingut res a veure. Jo és que quan vaig veure això vaig dir... Si ve la Cristina, li preguntaré, però té molta referència a la samarreta que també porta. A veure, l'estil d'una frase així, simple...
Sí, també t'he de dir que ella sempre ha portat moltes samarretes. O sigui, per això també nosaltres era com... Ai, tant de bo algun dia arribi a nosaltres perquè ella porta moltes samarretes amb frases. I era com... Ai, bueno, potser li agrada tant de bo algun dia li puguem donar una samarretes, saps? Sí, era com una expectativa que teníeu de futur, no? Sí, sí, clar, però potser d'aquí dos anys, saps? Llavors, sí que és veritat que ella porta samarretes molt xules amb frases molt icòniques i llavors...
És que li pinta bastant. Li pega tot, li pega tot. Sí, sí, sí. Tornant un moment a la fotografia, jo també m'he informat, vale? Ei! M'ha estudiat. Llavors, clar, jo he vist que vas participar en l'últim projecte de la mosca.
Sí. Què vas fer exactament? Doncs era un videoclip. Llavors, en els videoclips, normalment, si es pot, hi ha alguna persona fent fotos. Ja sigui com per treure fotos de l'equip i moltes vegades també com per fer la foto de la portada. D'acord.
que a vegades de sobte és una pintura o de sobte és un gràfic o de sobte és un fotograma del videoclip però potser també és guai intentar treure fotos i a veure si alguna funciona i llavors m'ho van dir i vaig dir clar que sí, que guai a mi em feia molta il·lusió i llavors vaig fer la foto de portada de l'últim no l'últim que ha tret perquè ha tret una altra però bueno
pensava que era l'última però fa menys d'un mes i també fas fotografies dels concerts de la Maria Heine sí, sí, total va ser molt graciós perquè jo tinc una amiga que és estilista la millor també, que és igual i ella és l'estilista des de fa molt de temps de la Maria Heine
I llavors jo sempre li deia, ai, si algun dia vol fotos de concert, digue-li, a mi m'agradaria no sé què, com... A mi, jo escoltava molt a la Maria i m'encanta el que fa. És molt xula. I llavors, o sigui, últimament també estic fent com bastantes fotos a de sobte artistes catalans, amb...
Que de sobte també porten les samarretes, saps? Perquè la Maria té totes les samarretes. O sigui, sí, sí, sí. Ella, la meva supporter, també. I... Si me'n recordo aquest estiu que jo estava a Mallorca, de viatge, i ella tenia un bolo i de sobte estava a Mallorca. I em va dir...
m'encantaria tenir aquesta samarreta per cantar avui. I jo, just, estic a Mallorca i tinc la samarreta, te la porto. I l'hi vaig portar ja a Mallorca, li vaig dir al meu pare, anem guapa allà? Me'n vaig a un concert. I llavors això, i un dia...
la vaig conèixer a Mallorca i llavors va ser molt guai perquè un dia va tenir el concert del Cruïlla aquest estiu i em va dir si podia anar i vaig dir, clar que sí, encantada, va ser molt guai, o sigui, per mi va ser heavy també, com jo mai havia pujat, o sigui, jo estava a l'escenari, o sigui, jo... L'escenari del Cruïlla. Era gran allò, era gran.
I de sobte van ser fotos molt xules i llavors en l'últim que va fer a l'Apolo també vaig poder anar. I la veritat que molt guai, he descobert que és una cosa que m'agrada molt. La Maria també, la més agraïda, li van agradar molt les fotos, llavors a mi...
Jo encara més contenta, que li agradin, que li serveixin i és una cosa que m'agradaria seguir fent. És fort perquè tens com la capacitat de... Jo m'imagino agafant una càmera i fent fotografies en un concert i a mi em sortien les fotos més cutres d'aquest món.
I en canvi tu tens la capacitat com de transformar-les i fer-les com superestètiques, com un bec molt full romance, saps, també? En plan, no sé, veig com una estètica així molt artística i dic, ostres, que fort. També és una mica pràctica, o sigui, pràctica d'haver fet moltes fotos i segur que jo veig aquestes fotos d'aquí a un any i dic...
Vaja merda. Això passa. Això passa, però és que ja no d'aquí un any, d'aquí dues setmanes, t'he de dir, saps? Llavors també és complicat. Bueno, també dones-li el sentit a la fotografia, o sigui, que encara que tu ho vegis... A mi sempre passa el mateix, quan veig una foto a l'Instagram d'una altra persona, dic... Tu, una story. És que una story senzilla, fent-li una foto al dinar o a la platja, dic...
Que bé li ha quedat aquesta foto. Com ets el millor? Ho intento jo i dic, no la penjo ni de broma aquesta foto. O sigui, ja només amb aquesta petita tonteria de l'Instagram dels stories, jo ja, potser de 5.000 fotos que tinc, bones en el meu cap, només tinc 3. Per mi sempre també és veure el que fa l'altra gent i dir...
és molt millor, o sigui, molt millor de qualsevol cosa meva, saps? Llavors és com... També costa una mica i hi ha molta gent fent fotos xulíssimes que jo els miro i dic com t'ha sortit fer aquesta foto? No ho entenc. Però també és molt... O sigui, a mi m'encanta com saber que potser ens poses a cinc persones que fem fotos al mateix lloc
i cadascú et farà alguna cosa diferent, i serà superguai, però serà diferent, i a mi això és el que flipo, com cadascú té una visió, veu les coses d'una manera única, i crec que és el guai. Tu connectaràs més amb una, connectaràs més amb una altra, però a mi que cadascú hagi trobat la seva manera de veure el món i de plasmar-ho, crec que és superinteressant i superxulo. Clar, evidentment. La veritat. És supersubjectiva, la fotografia. Sí, però també és molt...
de pràctica d'haver fet moltes fotos, haver mirat molt, haver provat molt, haver dit de sobte ara m'agrada... O sigui, si veus les fotos de concert, les finals no tenen res a veure amb els raus que tiro jo allà, saps? O sigui, de sobte jo aquelles les vaig editar, els colors un muntó, i de sobte vaig dir...
Em funciona. Doncs ha funcionat. Això em mola. Sí, però hi ha vegades que no funciona, eh? Hi ha vegades que intentes fer alguna cosa i dius... Només hem d'imaginar, Marc, com va ser el nostre primer episodi. O sigui, tu escoltes aquell primer episodi i escoltes un episodi d'ara i és que estàvem... Necessito que borrin allò de tot arreu, de totes plataformes. Jo borro les meves fotos. Com es diu això de la huella digital, que s'elimini? Borren-lo, por favor. Sí.
Bueno, estaríem mil anys més preguntant-te moltíssimes coses. Però, clar, és que... No, no, sí, sí, el temps passa volant. Llavors, passem a la següent secció. Sí, a aquesta a la gent li agrada.
Perfecte, com ja sabeu, aquesta secció ens encanta, a veure si funciona. Cada cop que veu un convidat, jo m'invento una nova cosa. No sé si és que està m'oblida, segurament. Mira, no, mira, és que ja comencem malament. Vosaltres aneu tirant, vosaltres aneu tirant. No sé si està m'oblida en les coses. Explica la secció. Mira, bàsicament, el que t'he dit abans, però per als que no hagueu jugat mai, bueno, hagueu jugat. No ho heu vist, no? Qui vol venir a jugar amb nosaltres? Els espectadors. El Guillem porta la cisteia al cap.
I aquí tenim aquestes bones, i llavors aquí tinc dos gots. A tu t'ho donaré un, per cert, el teu està marcat amb la C. Llavors, la Cristina, abans de tirar, obrirà un paperet i llegirà la pregunta. Si la poses...
jo o el Guillem hem d'agafar una pregunta de les nostres i respondre-les. Si no la poses, respons tu la pregunta que has llegit. M'he explicat? Sí. O sigui, és a dir, si la poses, responem nosaltres. Si no la poses, respons tu. I abans de tirar, has de llegir la pregunta. Perquè així és com més emocionant. No sé si és un triple, però vas fer bàsquet? Sí. Només portem gent que fa bàsquet. Total. Home...
És l'esport perfecte per aquesta prova. M'encantaria tornar. Yes.
No, és que quin dramatisme, sisplau. A veure, t'ajudem. És que jo crec que a la que tu posis el cap, quan tenen problemes, no es comuniquen. Aquí jo no tiraré cap bola, eh? Sí, Cristina, hi baixa el cap, ja veuràs. Aquí hem de tenir... No, passa-hi la bosta, ja directament. I no et preocupis, perquè les boles aniran caient i després ja les recollim.
Sí, no sé com te'l passaré. No, sí, sí, sí. Un moment. Conflicta. Perfecte, ara sí, així puc comentar la jugada. Llavors, primera pregunta. Llavors, agafes i llegeixes. És que és molt trotó, això. Fora d'estudi és increïble. No hi ha cap veí, no? No sé, estic sentint com uns sorolls d'això. Sí. Una celebritat a la que mai vestiries. Vinga, la primera és forta. No la contestis, llença i veiem.
A veure, és que m'estic veient a camí. Aquí, aquí em veig. Genial. Quina posa, eh? Riu a aquesta posició. Focus, focus. Sisplau, que no encerti. Ui! Ostres, havia sonat a xarxa. M'he passat. No passa res, la primera. La primera. A qui no vestiries? Segur que ho tens. O t'ha arribat i has dit que no. Algú...
algun home així que fa música... Tipo Anuel, no? Tipo Anuel, aquests que... Sí, sí. Que són raros. Així que brotegen. Sí, sí, sí. A Junviv mai el vestiries?
De sobte, sí. De sobte, sí. Però sí, jo crec que aquests que diuen també frases una mica estranyes. I un mal home, tia. Un mal home? Jo crec que potser ho faria per... No li pega. For the plot, saps? M'encantaria uns quatre babies de no tinc fomo. Un mal home, no tinc fomo. Sí, total. Els quatre babies de full romance, no? Però sí, algun home així raro que... Perfecte. Molt bé. Molt bona resposta. Sí, la veritat.
Ara, una altra. Estava bé, no? Aquesta posició. I el Guillem també. No, no, jo estic... Cada dia faig aquesta posa. Aviam, aviam, aviam. Puc canviar? Sí, sí, sí. Crec que ja sé quina és. Sempre hi ha alguna que saltem.
Hauríem de fer un càstig. De sobte ara també. Puc canviar? No, en sèrio? No, no. Ah. Qui és el teu o la teva creix en aquest moment? Vale, perfecte. Tu, aquesta surt en cada episodi. Ai, ara he de posar la bola, eh? Intenta encistellar. Clar, clar. A més, has de respondre amb algú que no sigui com full en plan famós. Famos, no, ha de ser algú proper o algú que hagis tingut les possibilitats. No, no, clar, jo aquí he dit barbaritats. O sigui...
Si no tinc... Ens hem de sincer... La nostra anterior convidada va dir que no té cap creix perquè cada creix que tenia se l'havia tirat. És veritat, m'encanta amb aquestes declaracions. A mi no em passa això. No. No passa, no passa. Ai, que se'ls col·loca! No, estic bé. Mai he estat tan recta. Guillem, que ho estic passant malament. No em fotis. I és que se'm caurà el mac a sobre. No, ja està, ja està, ja està.
No, que ara l'he liat per allà. Calma, calma. Aguanta, aguanta. Clar, clar, mentre s'aguanti, jo aguanto la pose. Què? No, després m'apropo. La gent que ens estigui escoltant per la ràdio diu que està flipant, però és que la Cristina està punta i està. Sí, vinga, va. Ui! Li ha donat en tota la cara. Perfecte, jo aguanto, eh? Que era allò del crash, vale. Allò del crash. Però és que tinc un problema. Per què? Perquè no sé.
Perquè et pot escoltar. Ah, no saps què és el teu crush. No tinc, eh? No tinc. Jo he sigut una persona de sempre tenir un crush. A l'Insti, saps? Com jo tenia ganes d'anar a l'Insti perquè tenia un crush allà a l'Insti. Si vols, podem fer un pi aquí, el podem mutejar, el pots dir? La nostra cara es sorprendrà i...
Es pot fer això? Jo ho faig, jo ho apunto Era un noi o una noia? És que clar, eren nois perquè jo en aquell moment jo no sabia que podia ser una noia Sí que ho sabia però potser no ho podia dir Jo crec que ho has de llançar ràpid i jo ho muteixo Digue-ho, digue-ho Jo ho muteixo Digues algú famós, no passa res Et funciona un Jacob Elordi de sobte?
Sí, vinga, doncs ja està. Hem de posar càstigs. M'estic donant en compte que hem de fer càstigs o alguna cosa. Ja, 100%, és que no m'he mullat molt. Nadia del seu creix i ens el tirarà després darrere càmeres. Se m'està movent això, ara que n'està. Però no passa res. Vinga, anem a la següent. Anem a la següent, Cris, agafa la següent pregunta. Ah, val, val, val. Quantes queden? Quantes has fet, Mar? Realment, aviam. No, fins que tirem. En fem dues més i ja està. A veure...
T'has triat o has tingut algú amb algú del món de la indústria musical actual? En aquesta t'has de mullar 100% si no la poses. Ja ens va passar amb la Paula. Hem de deixar que la gent parli. Quina estampa, Mar. Estàs molt guapo. Mis papis.
En tu mejor momento. ¡Uy! ¡No! ¡Qué mal! Bueno. A ver, es que esta respuesta es una mica aburrida. Perquè te he dit que no. No. Pero hi ha alguna posibilitat?
per alguna part, tant teva o de l'altra banda. M'encanta que rasquis 10, ho fas molt bé. Home... De moment? Jo crec que no, eh? No. Si no m'escolta... Anem amb la següent. Jo és que m'estic imaginant... Ara mateix tinc pose de pureta de bar. Jo faré veure que m'ho crec, això. Anem amb la següent, queden preguntes? La última, va, fem la última. Fem la última. Mar, i si... Què? Si no encerta...
Respon ella i tu i jo responem una i una. Quin poc salseu, no? No, cap problema. Quina és... Ah, sí, sí, ho he de dir. Quina és la samarreta que t'agrada menys ara mateix? Això... Ui. Bueno, crec que sí que... No, no. Sí, és contra de mi misma. Vale, eh? Sí. Ui! Aquesta que has dit la tens, eh? Vale. Vale. És alguna d'aquestes? Sí.
La podem endevinar? Mar, tu quina creus? A mi em funciona molt que de sobte sigui... Mira, m'has enganxat-lo de sobte, eh, Cristina? Ja, és que ho dic molt. La negra, per mi. És negra? Ah, vale, sí, però sí, la negra. No és. Més les altres. Sí, però saps per què? Perquè la blanca...
Sí, t'he de dir que ara és com ni jo ni la Jimena ens la posem. Clar, t'he de dir molt cremada. Jo t'he de dir que aquestes tres és la que més m'agrada a mi. Clar, total. M'agrada molt, però crec que fa tant temps que l'hem fet i que ha sigut com la que més hem fet que ja és una mica com... Clar, això és com les cançons. En plan B, però saturació. I la que portes també per mi és de les més tots, eh? Aquesta sí. Aquesta és la meva preferidíssima.
Aquesta és la... Jo me la compraré, ja t'ho dic. Sí, al principi no sabíem si anava a funcionar, però de sobte la gent li està agradant molt i anem fent, i anem fent. Està molt xula. I el missatge? Sí, deu de deu. Saps què és d'una senyal de trànsit? Ah, sí? Ah, però d'aquí? Del cotxe, no?
que està, sobretot, crec que a les escoles o a llocs així. Sí, com pels seus pares, en plan de un petó i adéu. En plan, no et pots estar molta estona, simplement un petó i adéu. Que fort. Ja llegeix la pregunta i llavors la Cristina decideix qui la respon, si tu o jo. Qui vol escoltar la seva resposta. A veure. Quina és la discussió més tonta que heu tingut preparant un episodi? Ostres. A veure, hauríem de coincidir, no?
Sí, però aquí no. Jo és que no en ve ninguna. No. Ja en tinc moltes, per això no en ve ninguna.
Jo crec que la més recent ha sigut d'una idea de tipus de programa que volem fer i no ens està encaixant la idea. No volem espoil·lejar, però és un nou format de programa que volem fer, o sigui que em sembla bastant xulo, amb gent que és externa i tot. Llavors, volem veure com funcionarà i ens està costant molt decidir-ho. Realment, tot deu passar el mateix, Cristina, que els projectes de dues persones és com...
Dos visuals diferents. És que no sou majoria. O sigui, és que no hi ha ningú més. Clar, no teniu un tercer, no hi ha... Sí, que és molt guai perquè tu treballes amb aquesta persona perquè saps que funciona, però no sempre... Has d'estar a dir i no sempre és 100% igual, saps? Sí, sí. No, jo crec que, o sigui, realment la majoria de cops hem coincidit amb totes les idees quant a convidats a portar, però sí que és veritat que de sobte hi ha seccions o jocs que és com...
ostres, pues bueno, tirem endavant, un cop li agrada més a l'altre farà més il·lusió, però jo crec que també és part del camí. I no passa res. Clar que no. Mentre no sigui algú raríssim que dius... No, sí, sí. No, vinga, tira un altre, tira un altre que això em mola. Molts dies i entrevistes, perquè a mi em fa gràcia perquè és com, sortim i ho comentem, no? Veus la cara de l'altra persona i hi ha dies que és com que li em surt i diu fatal, i jo penso, tu ho vull superbé.
Sí, no, això ens ha passat molt, de sortir d'un episodi i dir, ostres, avui ha estat fatal. I l'altra persona diu, ostres, no m'ha semblat així, però tu internament et veus així. També està guai veure que l'altra persona està bé i dius, vale. Sí, no, no, totalment. A veure, Marc, què surt? És la mateixa, de veritat, eh? Va, va. Semblo tonta. Perfecte. Bueno, ja deixo jo. Espero que no surti una pregunta que crec que... A veure. No deixo jo.
Quina ha estat la pitjor idea que heu tingut gravant? Jo crec que l'he fet un spoiler a la Cris abans, abans de començar el programa.
Què li has dit? És... No ho diré molt alt, però saps qui és? O sigui, el programa més incòmode que hem tingut. Ah, sí, 100%. És que li he preguntat, li he dit... Allò, què? Sí, eh? Vam tenir un programa... Jo sempre diré que si aquell programa es pugés sencer a YouTube... No està, sencer. No, aquest no està, perquè va ser la primera temporada. Aquell seria increïble, les cares. Les cares van ser increïbles. Et juro que jo no sabia ni a on posar-me. O sigui, vaig sortir i va ser com... Però aquesta persona és conscient.
No, jo crec que no. Jo crec que sí. Jo crec que és que és molt idolatrar. Ara, quan surti d'aquí...
Ja, sí, sí, també. Miraré... O està borrat? No, no està borrat, però tenim gent propera que també li hem explicat i ens ho ha dit. Sí, o sigui, es veu que quan escoltes l'episodi es nota. A veure, saps què? És normal, també. No, no, és normal. Seria raro que no us hagués passat. Estàs treballant amb persones. Un dia, quan passi més temps, el típic d'allà ha prescrit, ja ho explicarem bé. Però ara jo crec que ens podem posar en problemes.
A mi no ve gens de gust. Trobar-te que també és una persona que et pot servir pel carrer. Ja he dit que és una persona. Podria ser un programa. Podria haver sigut un programa entre tu i jo, rotllo incòmode per parlar d'algun tema. Jo també he dit alguna cosa que t'ho he fet veure. Això m'agrada respondre. Això de respondre no em posa nerviós.
Eh... Següent secció. Anem amb la següent. Endavant, correcte. Queden 10 minutets. És que això està passant superràpid. Vinga. Vinga, va.
Vale, Mar, doncs, què has portat? Perquè això ho has dit tu, realment, m'agrada, ho he llegit al guió i m'agrada, perquè realment no tinc ni idea. Tu realment has notat com un canvi en la moda, perquè a mi m'està passant que és com que de sobte ve que tothom llueix colors com molt pàl·lits, tipus un beige.
Un marró a mi em funciona molt, també. Un negre, un blanc. Però on ha quedat aquell rosa cridaner? On ha quedat aquest vermell fort? No sé, colors llampants, no? O sigui, 100%, jo crec que també, en relació a això, tota l'estètica, que jo crec que entendreu com del clean look, de llui perfecta, de rutines facials, de deu...
deu passes per estar... Per sempre estar perfecte, com per no desentonar molt, com per... Saps? Com colors així neutres, que tampoc... Que vagis com guapa, però que es noti com... Effortless, no? Sí. És un esforç que... Una pregunta per la gent que ens estigui escoltant i veient que no sàpiga què és el clean look i no ho dic per mi, o sí?
En el fons és una estètica en general, però és sobretot un pentinat que s'ha posat com de moda, o sigui, ha existit tota la vida, però s'ha posat de moda últimament, que és com anar això de pentinada i repentinada, com tots els cabells fora de la cara, un monyo perfecte, tot ben pentinat...
T'ha algú a veure allò d'engominar-se? Sí, sí, tot engominar. He vist algun vídeo. Perquè no et vingui ningú en cabell. O sigui, la cosa és que no t'ha de venir ni un cabell a la cara perquè ha de ser perfecció total. O sigui, ha de ser un pentinat que cridi perfecciosa. T'ha algú a veure quan no et duches? És que va començar amb això. També, també. Quan tens el cabell brut, et fas això. Que és aquest estil, que et poses el màxim perfecte perquè no es noti que... Sí. Vale, vale. No tant desencaminat. Sí, però també és una cosa que va...
supermalament pel teu cabell. Sí, realment sí. També hi ha un punt aquí de dir, prefereixes quedar-te calva o anar guapa tota l'estona, saps? Però 100%, per això també és una mica com...
hi ha molta gent ara que està també reivindicant de, sisplau, anem a tornar a ser divertides, anem a tornar a jugar, anem a tornar a no tenir por de barrejar coses, d'utilitzar colors, o sigui, realment això, aquest groc, és fort, saps? O sigui, la gent et veurà amb aquest groc i dius...
Això és el que feia jo a vegades a l'institut. No és que vull que em mirin, sinó que no tinc por... O sigui, no vull anar... No tinc por a ser qui soc, no? Sí, o no tinc por a ser com... Diferent. Sí, o sigui, per mi és com...
O sigui, crec que la gent té por de ser qui és, d'opinar, de dir com les coses molt anal, de mullar-se, saps? És com, mon amor, crec que justament això és el que toca fer, saps? Real. Llavors, o sigui, no toca com...
Quedar-se així com tranquil·leta, no, tot bé, em poso una samarreta que tampoc crida molt l'atenció, tal, és com tot al contrari. Clar, clar. O almenys a mi el que m'interessa ara mateix, saps? Toca llui i toca ser una mateixa, m'encanta. Sí, sí, sí. Clar, preguntava això tu perquè precisament sento com que les samarretes que tens són d'uns colors molt vius.
Llavors, clar, en aquest sentit és com que esteu trencant també una mica amb aquesta estètica clean look, no? Però a la vegada us funciona, o sigui, no deixa de ser una prova evident que per molt, que ara tingui molt èxit, doncs aquesta estètica de no perfecció, pocs colors i tal, la vostra marca està en el punt de mira i és una marca que interessa i que la gent compra, no?
Sí, perquè sí que és veritat que ens compra molta gent que tota aquesta estètica més clean, perfecta, no els interessa. Però també ens ha comprat gent que potser sí que segueix una mica com aquest estil, saps? Potser no compren el mateix tipus de samarretes. Per FOMO? Sí.
A no tenir la samaderta el millor d'algú que li ha vist. O potser on de sobte et ve de gust, mira, trenca una mica i porta alguna cosa diferent, saps? Perquè sempre tancats en el mateix. També jo crec que a la que la gent veu alguna cosa que l'altra gent porta, ja només per això,
És això, el fomo de dir, ai, jo també vull. I són samarretes accessibles, que és fàcil. I els artistes tenen un paper fonamental en el tema de la moda. Jo, per exemple, artistes que segueixo, que realment els enganxaria que flipes tot aquest estil de posar-li aquesta roba, jo els veig i dic, ostres, crec que jo no em veig vestint això, però realment dic...
És que tots els seguidors d'aquests artistes són públic objectiu d'aquestes marques. I sobretot d'aquí, jo veig un Rusowski. Ja, ojalà. Jo veig un Rusowski vestint alguna d'aquestes tamarretes, un ralfitxú... Sí, sí, total, ojalà. Sí que és veritat que ells són els més fàixons del món, queda dir. Fins i tot han tret una...
El Rafi Xung, no sé qui més, però una col·lecció de sabates. També xulíssimes, amb colors com supervius, amb formes superdiferents també. Llavors, crec que també és una mica... És una persona totalment diferent, o sigui, la resta. Jo no he vist que, creativament, ens el vam trobar, el Mar no el va reconèixer, vam anar al clàssic femení.
allà a Montjuïc, i estava amb un amic també, i de sobte veig així una persona vestida, realment així, diferent, criant l'atenció, i li veig la cara i vaig dir, em miro així amb el meu col·lec, que sabia que m'ha escoltat, i dic, és ell, no? I diu, sí, sí, i no ens vam fer una foto, tio. És del d'Omega, amb la Rosalia i jo. Ara sí, no? No, però realment sí que veig artistes que em pega vestint aquesta marca. Sí, sí que és un sector que ens ha funcionat bastant i que ens...
ens contacten també per deixar samarretes i és una cosa que a nosaltres ens sembla perfecte, la veritat. Ja veus, normal. És que no sé, jo estic com superemocionant. Jo no m'imagino d'haver-ho fent un missatge. Sí, sí, sí. Tens una samarreta per anar-te per l'uso i jo, perdona, què? O sigui, m'he escoltat totes les teves cançons. Jo fliparia. Sí.
No, no, i és que em cagaria a sobre només veure el missatge. I ara, aprofitant que hem dit que seria l'últim episodi de 2025, una perspectiva de futur que tinguis amb la marca.
Per aquest 2026. Propòsits, també. Sí. Propòsit, perspectiva futur. Algo que t'agradaria fer aquest 2026? O una persona a qui de sobte t'encantaria aquest, no sé, donar-li una samarreta i que peixes alguna foto o fer alguna col·labor, no? O sigui, jo crec que és una amiga com... Ens ve molt de gust
fer coses creatives en relació a la marca, o sigui, fer dissenys nous, però també com tenir temps per poder fer com continguts audiovisuals xulos, saps? Com tant jo i la Jimena, o sigui, ens agrada el món audiovisual del cine de la foto, llavors és una mica com, com podem aprofitar la nostra marca com per treballar amb gent que ens encantaria treballar, o sigui, fem moltes col·laboracions, ja només com...
de vestir artistes, sinó com de treballar amb altra gent, ja siguin dissenyadors de moda, ja siguin fotògrafs... Manifesta un nom. Una persona. És que ens encantaria que de sobte diguís algú i el 2026 passa aquest tall.
És el típic de... Ho vam dir. Jo sé que això a la gimnale li farà gràcia. Llavors, això, òbviament, no passarà, però la Addison Rae, al Primavera Sound, que porti sense cels. Jo necessito donar-li una somarreta. Confiem. I, de sobte, algú més accessible. Doncs ens encanta...
una cantant, bueno, que està sobretot a Madrid, que és Iguamore, la María Scarmiento, de sobte. Ay, la María Scarmiento funciona moltíssim, eh? O una maia, no? Ah, bueno, la maia, la maia, 100%. Segur que passa. Alguna d'aquests noms portarà? Sí, no sé. O sigui, ho sento així. Tinc aquesta vibra. Totalment.
No hem contactat, però, bueno, ho intentarem. Molt bé. I un altre cop ens passaríem 40.000 hores més. Sí, no, últimament ens passa el temps volant. Jo que us digui qui és la meva crush i ho feu un pill. Vinga, va. Ho podeu fer, eh? Sí, sí, sí, jo ho faig, jo ho faig. Però...
Però això no es pot dir Això hauràs de fer un vídeo Hem de dir als nostres oients i espectadors que ens fan seguir totes les nostres xarxes socials Instagram, TikTok Que tingueu molt bones festes Que tingueu un bon Nadal i un bon Cap d'Any I que sapigueu que potser venen sorpreses Jo ho deixo per aquí Adéu, adéu Ens veiem, moltes gràcies Adéu, adéu
Vilassar Ràdio són les 10 de la nit.