Bona tarda!
Prepareu-vos per salpar amb nosaltres en un viatge ple d'emocions. De què parlarem avui? En el Cafè de Popa toca parlar de la polèmica actual sobre els dies de pesca al Mediterrani. En el rancho a bord, en Joan Martín comença amb un dels plats de Nadal, l'escudella i la carndolla o bullit.
En els motius de Vilassar, i gràcies als vilassarencs Damià de Bas i Lluís Guardiola, avui veurem qui era la xata de la Madrava. A Històries de Mar parlarem del pessebre, una tradició que fa port a Vilassar de Mar. A l'espai de l'entrevista ens acompanya en Josep Gurri,
director de l'empresa D'Ortoca, que fa possible la fira de Nadal al Port Vell de Barcelona. I finalment, a Paraules de Mar, portem una bonica poesia de Nadal del gran Miquel, Martí i Pol. Comencem! RANDAMAR
Café de popà. Aquests darrers dies hem vist com els pescadors d'arrossegament veien perillar la seva activitat pesquera per la dràstica reducció dels dies de treball.
Hem de deixar clar que aquesta polèmica europea afecta aquests tipus de vaixell que arrosseguen l'art, no a la resta. Es tracta d'un tipus de pesca que requereix un control més estricte per la seva incidència en el fons marí i les poblacions de peixos que viuen prop del fons. L'impacte més significatiu
i el debat polític recent s'ha centrat en la flota del Mediterrani, on la Comissió Europea va proposar inicialment retallades dràstiques en els dies de pesca. L'objectiu és reduir l'esforç pesquer per protegir les poblacions de peixos, com la gamba vermella i el lluç, i millorar la salut dels ecosistemes marins.
La proposta de Brussel·les, igual que l'any passat, anava acompanyada d'un paquet de mesures de compensació que permetrien al sector català sortir a la mar set dies fins a arribar als nivells de pesca del 2024. Algunes d'aquestes mesures són l'ús de malles amb forats més grans,
la instal·lació de portes pel·làgiques o les vedes amb més profunditat. Les portes pel·làgiques treballen sense estar en contacte directe amb el fons marí, de manera que minimitzen l'impacte sobre el medi. La majoria d'aquestes solucions ja han estat implementades pel sector aquest any,
I en les últimes setmanes el govern espanyol havia demanat reiteradament a l'executiu comunitari que les quotes del 2026 havien de reconèixer l'esforç pel sector pesquer els últims 12 mesos. El ministre d'Agricultura i Pesca del govern espanyol, Luis Planas,
El passat dissabte 13 de desembre va anunciar un acord amb la Comissió Europea per unes quotes de pesca pel 2026 que permetran a la flota d'arrossegament del Mediterrani sortir a pescar fins a 143 dies sense haver d'aplicar noves mesures mediambientals.
Així ho va anunciar el ministre espanyol en un missatge per vídeo després d'una nova jornada maratoniana a Brussel·les. Planes va admetre que les negociacions van ser molt difícils i va qualificar d'èxit evident el resultat aconseguit després de dos dies de reunions.
La Comissió Europea plantejava una retallada del 65% dels dies de feina respecte del 2025, una proposta que Espanya rebutjava radicalment. Ha estat un debat molt intens i important, va dir Planes després del Consell d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea,
en què s'han tancat les quotes per l'any vinent. El ministre espanyol ha dit que es tracta d'un bon resultat perquè la negociació partia d'una proposta que donava poc més de nou dies de mitjana per embarcació per sortir a pescar tot el 2026. La discussió ha sigut francament difícil,
Partíem, deia ell, d'una proposta d'únicament 9 dies. La base era tremendament desequilibrada. Durant la negociació, Espanya, França i Itàlia han fet de front comú per aconseguir esgarrapar més dies a la Comissió Europea.
Les negociacions van començar el dijous 11 de desembre, a primera hora del matí, i es van allargar fins a la matinada del dia 13 de desembre, Santa Llúcia.
Arriba aquella època de l'any en la qual el mercat bull d'activitat comercial i les cuines s'omplen d'aromes diversos, olles, cassoles, safates del forn i tota mena d'ingredients, condiments i estris per a preparar el millor dinar de l'any. L'escudella de Nadal i la carandolla o bullit és un dels plats estrella d'aquestes festes a Catalunya.
Diuen els experts en gastronomia que l'escudella i carandolla és el plat de sopa documentat més antic d'Europa.
i segur que la majoria de cases el serviran aquest 25 de desembre. I per això avui en Joan Martín li dedicarà aquest apartat del Randemar. Benvingut, Joan. Hola a tothom. Bé, com has dit, que us he dit molt bé i molt correcte, l'escudella és el plat emblemàtic a la nostra terra del dia de Nadal, l'escudella i la carn d'olla. És un plat ancestral...
Cosina germana l'escuderia i la cardolla del caldo gallego, de l'olla podrida, del cocido madrileño. Tots beuen de la mateixa font. Els nostres abans passats, no sé quants anys, agafaven una olla, una marmita, l'omplien d'aigua i posaven verdures i vegetals i carn. I una vegada si estava cuit es bevien el brou o el caldo i es menjaven les carns corresponents.
Evidentment, avui dia això ha anat evolucionant, s'ha anat modernitzant, s'ha anat refinant, i tenim l'escudella i cardolla de l'any 2021, que ara comentarem una miqueta com la podem fer. Jo parlava l'altre dia amb un amic i deia que com faig l'escudella jo poso tot de cop, tots els elements, les carns, les verdures. Jo pensava, sí, pot ser, evidentment, però clar, tot el que afegirem a l'escudella...
Hi ha la carn d'olla, totes les carns i les verdures tenen diferents punts de cocció. No és el mateix coure el pollastre que coure els ossos. No és el mateix coure, per exemple, la xiribia i els naps que les patates, perquè si tinc les patates tres hores bollint, doncs n'hi han desfent. Per tant, jo faig l'escudella, diguéssim, tenint en compte aquests temps de cocció.
Per fer l'escudella agafaré, aquí ja no parlarem de quantitats, perquè cap pot ser una escudella per 4 no pot ser una escudella per 100, però per fer una escudella agafarem una olla important, una olla, que l'omplirem d'aigua, pot ser aigua de la xeta o aigua mineral, aproximadament fins a la meitat. La posaré al foc.
Aleshores, encara que no estigui bollint, aquí ja hi puc afegir, diguéssim, certs elements. Primer, deixem-me comentar que no és el mateix fer una escudella per una familiar, per sis o per vuit, que fer una escudella per molta gent. Si fem una escudella per molta gent, el consellable és anar a comprar en el Xinos o a un centre comercial aquelles bosses que es fan servir per posar roba per a les rentadores, que són bosses de plàstic,
tancades amb una cremallera, normalment es venen amb packs, que abans que n'hi ha una de més petita, una de mitja ni una de grossa, no són massa cares, i aquestes bosses, sí, a casa les escaldarem amb gaivollint, i llavors ens faran servir per anar a introduir els diferents elements, i a l'hora de pascals, entre cometes, per servir, diguéssim, les safates, ens serà molt més fàcil que no anar ara amb una olla immensa, ara agafant una pilota, ara agafant un tros de peu de porca o una patata, que això serà...
Seria una tasca molt important. Per tant, quan jo tinc l'olla amb l'aigua, agafaré tots els ossos que estindré ben esbandits i nets. Quins ossos faig servir? A mi em agraden molt els de genoll de vedella, però també podem fer un conjunt d'ossos, com per exemple l'espinada de porc, tant pot ser normal, acabada fresca, o bé l'espinada salada. Podem fer servir aquests ossos que són blancs,
També hi afegirem en aquesta bossa el garro o l'os de pernil, que ens tindrà molt de gust. Llavors, una vegada omplert aquesta bossa, amb tots els diferents tipus d'ossos, ja la puc posar a l'olla. Jo encara no ho salo, perquè com que si fixeu...
Si us fixeu, hem parlat d'ossos salats i hem parlat de garro, aleshores això ja porta sal. Tindríem que anar al tanto a l'hora de salar, que no es quedi salat. Sempre podem rectificar al final de la cocció o a mitja cocció.
Per altra banda, agafaré una altra bossa i en aquesta bossa hi posaré tota la carn de porc. I agafarem els peus de porc. Es tallaria d'un peu on feria quatre trossos i em estallin a la carnisseria. Hi posaria orella de porc, hi posaria el garro o l'os de pernil, hi posaria morros, si no ho puc fer, inclús les combinacions que a mi m'agradin.
Tanco la bossa. Això tindrà que bullir aproximadament dues hores i tres quarts o tres hores. Per tant, sempre calcularé el temps. Amb una altra d'aquestes bosses hi posaria la vedella. Jo de vedella m'agrada molt fer servir el que els castellans em diuen zancarrón o morcillo, que és el conill de vedella, que és el muscle que tenen les vedelles a les potes de davant i a les potes de darrere.
És molt correcte per fer una escudilla de cardolla i, si no, també hi puc posar costella de batella. Per tant, ja tindria una altra bossa que la posaria a bullir juntament amb les altres. Per altra banda, agafaria una altra bossa i posaria les verdures. Quines verdures? Pues nap, xirivia...
Àpid, pastanaga i porro. Això m'és igual que bulli el temps que vulgui. A les pastanagues no se'n desfaran i les xiribies en els naps i l'àpid normalment la gent no se'ls menja. Per tant, que estigui bullint i que estigui d'angust, perquè després aquí ja hi afegiríem una bossa amb les patates i la col, que això costa molt menys de coure.
Per tant, ja tinc el tocino, tinc la vedella, tinc les verdures, i aleshores aquí ja començaria, en tot cas, a fer-hi les pilotes. Les pilotes és molt típic de l'escudella catalana.
No així com a Galícia, que no n'hi posen, no així com al cocido madalenyo, que no n'hi posen, o a l'olla podrina, que no n'hi posen. Nosaltres canviem el xoriço que ells posen en aquests cocidos per la nostra pilota. La pilota, com si agafem qualsevol recepta, veurem que la seva proporció és barrejada amb carn de porc i carn de vedella, i dependrà, diguéssim, cadascú. Jo de carn de vedella no n'hi poso, perquè trobo que fa la pilota molt assarraïda. Si no hi poso carn de vedella...
i només hi poso can de porc, queda la pilota més melosa. La pilota, a més a més, de la carn de porc picada, portarà, evidentment, una mica de sal, una mica de pebre, portarà un ou, portarà all picat, portarà jurivert picat, i portarà pa ratllat, i també portarà, si no vull agafar pa i ratllat, podria fer servici, he de fer moltes pilotes, molta pilota amb farina de galeta.
Faré una pasta, i llavors aquí hi ha dues opcions. O bé agafar les pilotes i fer-les individuals, amb un tamany aproximadament d'una taronja petita, o bé fer pilotes grosses. Jo me'n recordo que a casa meva els feia en forma de... En recordeu-vos-en els tepelins, aquells globus allargats, amb punxeguts, més que no hi ha punxeguts per les bandes. Aquí també se solia fer. Llavors, l'únic que he de fer és fer les pilotes més grosses a l'hora de servir-les, ja les vaig tallant per racions.
Després, una vegada fetes les pilotes, farinades, evidentment, i amb molt de compte, perquè no se'n desfacin, no se repretin unes contra les altres, les posarem amb una bossa i aquesta bossa cap a l'olla, que estiguin bullint una hora més que suficient.
Aprofitaré, una vegada posar de les pilotes, hi posaré el pollastre, perquè el pollastre no et cal, sobretot aquests pollastres d'avui dia no calen gaire cap opció. El puc posar sencers, el puc posar per mitats, el puc posar per octaus, això ja al meu gust. I llavors tancaré i posem el pollastre.
Aprofitaré, recordem-nos les patates i la col, jo crec que en 20 minuts, mitja hora, ja estaran cuites. Anem calculant els temps i afegirem les patates i afegirem la col a la seva bossa, tot anirà bullint. Ens recordem-nos també d'anar escumant aquesta escudella a la part superior on queden les impureses, les restes de greix, traurem tota aquesta impuresa que creix amb un col·lador i aleshores ja la cosa anirà fent.
Cap al final, ja hi hem tirat tots els elements, no ho he dit, però també podem tirar a la bossa dels peus i de l'orella de porc, cancel·lada, si és cancel·lada, papada, millor que millor. I aleshores ja cap al final queden dos elements, els cigrons. Els cigrons hi ha dues opcions. Si hi poso cigrons crusos, que els tindrem remunt la nit anterior, evidentment amb una bossa, aquests cigrons tenen que estar, diguéssim, bullint des del començament, pràcticament.
I l'altra possibilitat és comprar ja cigrons bullits o inclús d'aquests cigrons que van en pots, que també són molt correctes, i també dins d'una bossa ja estan cuits, per tant només caldrà gairebé escalfar-los dintre l'olla. I una altra cosa que també està cuita i només caldrà escalfar serà la botifarra negra. Deu minut abans que apagui el foc de l'olla, posaré aquestes botifarres, les que calguin, dins d'una bossa, i ara només caldrà escalfar-la, o ulls que si els tingui molta estona podria ser que rebentin, eh?
I amb això ja tindré, diguéssim, l'escudella feta. Ara ja només en quedarà amb una altra olla, apartar el caldo, necessari, el que calgui, el prou, i llavors coure els galets. Ull amb els galets, que no és el mateix bullir galets que bullir, per exemple, cabell d'àngel, estrelletes o lletres o altre tipus d'ollaços, altre tipus de pasta que en 5 minuts estaran cuites. Els galets aquests grossos de Nadal ben bé els caldran uns 20 minuts en coure. Això ho hem de tenir en compte.
Llavors allà sí, servir ja els galets, podem servir galets juntament amb la cardolla, o primer servir, el que es fa normalment, es permet menjar l'escudilla amb els galets, i llavors la cardolla. Ull amb la cardolla, sobretot també pot arribar, que és com se sol fer, que té moltes virtuts la cardolla, però té un petit defecte que refreda molt ràpidament. Per tant, això ho hem de tindre en compte, mantindre-lo en un lloc calent, i a l'hora de servir-lo anar amb certa rapidesa.
Joan, entenem que quan parles de bosses, quan està per molta gent van molt bé, quan és una escudella per 3-4 persones no faria falta, perquè recull molt més bé aquests elements de la carn individualment i tal.
I després també hi poden haver algunes variacions, que ho has dit molt bé, de tradicions familiars, que alguns els hi posen, per exemple, botifarra negra, botifarra blanca, també se'n posen, alguns no la posen...
I si anem, per exemple, a la part més de Girona, que a mi no m'agrada tant, hi posen el xai. No ens agrada tant perquè no hi estem acostumats. El xai es posa sobre... Aquí també suposo que hi ha alguna casa que fan can d'oll i hi posen xai. Ens hem descuidat la gallina, la gallina d'un bon gust. Aquí n'hi podem posar al convençament, perquè la gallina normalment no es menjarà. Però sí que la podem posar al convençament, que vagi deixant anar el seu sabor. Però, diguéssim, aquí hi ha moltes cases, algun dic que sí, que pot posar can de xai, can de bé, o un braó, o una falda, etcètera.
El que passa és que té un gust, no és que sigui dominant, és un gust que aquí no estem acostumats a menjar una escudella carndolla amb ve. Llavors, en seguida es nota aquest gust del ve. A mi m'ha passat, i em sembla que amb tu menjant per allà a Pirineu, no sé si per allà a la collada de Tossa, que hi va un lloc molt famós d'escudella, però en seguida notaves aquell gust del ve. Aquell gust de ve. I a mi, jo no n'hi poso, però no n'hi poso senzillament perquè no estem acostumats. Tu menges la carndolla tota junta, o primer la verdura, després la carn, com ho vas fent?
Jo, a veure, normalment se serveix tot junt. A mi m'agrada molt fer-ho amb una escudella barrejada directament. A mi també, però no a tothom els agrada. No a tothom els agrada. Jo el que faig és, quan tinc una safata amb la cardolla i els galets, i me hi tiro un tos de pilota i vaig barrejant. Joan, i aquest primer plat de Nadal, amb què l'acompanyaríem? Amb un vinegre potent.
De cos. Jo sempre parlo de vins d'aquí, perquè ja sabem tots que hi ha bons vins arreu d'Espanya, a Itàlia, a França, on vulgueu. Però un vi d'aquí, del Penedès o del Pellorat, d'aquests negres potents, en graduació, i endavant. I una copeta? Jo crec que, com que és un plat d'hivern, un plat consistent, jo crec que amb una copa faríem just. Com a mínim dues o tres. Per tant, que hi ha una dita castellana molt bona, que diu, és en castellà, diu...
Diu, si con el caldo bebes vino, ¿qué harás con el tocino? Doncs anem al tanto amb això, però, Joan, l'escudella l'esperem pel dia 25 i algú ja l'ha pres abans amb festes amb amics i familiars i tal. I, escolta, molt bones festes, Joan. Molt bé, igualment. Bones festes a tothom. Ran la mar.
Els motius de Vilassar de Mar. De família de pescadors de procedència a la cantina, una joveneta de nom Llúcia, sobre el 1920, ajudava a remendar els sardinals que calaven al costat de l'almadrava de Vilassar de Mar.
Deien que era una noia molt, molt educada, sempre amb un somriure als llavis, molt atenta amb la gent gran que acudia a veure com treballava. La Llúcia, de qui desconeixem el cognom, es va mereixer que els seus contemporanis li apliquessin el sobrenom de la Xata de la Madrava.
El pessebre, una tradició que fa port a Vilassar de Mar. Quan arriba el Nadal i l'hivern comença a deixar-se sentir a la vord del Mediterrani,
A Vilassada Mar hi ha costums que tornen any rere any i una d'elles és la del pessebre, una tradició arrelada que, com la mar, connecta generacions, memòria i identitat. A moltes cases del poble, el pessebre ocupa un racó especial del menjador o de l'entrada i amb ell arriba també el temps de parar, mirar i recordar.
L'origen del pessebre es remunta al segle XIII, quan Sant Francesc de Cis va voler representar el naixement de Jesús d'una manera senzilla i entenedora. Però amb els segles, aquesta escena va viatjar com un vaixell de port en port fins a arrelar a pobles mariners com el nostre.
on la vida sempre ha estat marcada pel pas del temps, les estacions i el vent del Mediterrani. Les figures del pessebre, del fang al plàstic. En el pessebre hi trobem sempre les figures principals, el nen Jesús, la Mare de Déu i Sant Josep, al seu voltant els pastors, els Reis d'Orient...
els animals i tota una petita comunitat que dona vida a l'escena. Durant molts anys, aquestes figures es feien majoritàriament de fang, modelades i pintades a mà. Eren peces fràgils, que es guardaven amb molta cura, embolicades en paper de diari, com qui guarda un objecte estimat tornat d'una llarga travessia.
A Vilassadamar, moltes famílies encara conserven figures de fang antigues amb petites esquerdes, amputacions o restauracions que parlen del pas del temps.
Avui, en canvi, les figures solen ser de plàstic o materials més resistents, pensades per durar i per facilitar el muntatge, especialment quan hi ha infants o quan el pessebre es munta a l'exterior de casa. Com les barques del poble, que han canviat de materials però no d'ànima,
Les figures del pessebre han evolucionat sense perdre el seu significat. A Vilassar de Mar, cada pessebre té la seva personalitat i estil.
Alguns es construeixen ells mateixos les casetes, castells i estables, recreant un petit poble ple de vida. Altres destaquen per pintar el cel estrellat sobre paper, fent que l'escena es vagi amb la màgia de la Ninna de Lenca.
Alguns incorporen l'aigua que brolla d'una font o de la mateixa muntanya, afegint moviment i frescor a l'escena. Un altre element que fa unir cada pessebre és la il·luminació.
Moltes famílies utilitzen llums petites, leds o espelmes artificials per crear ombres, reflexos i contrastos, ressaltant figures concretes o donant profunditat a la muntanya i als carrers del poble.
Els llums no només serveixen per veure millor les figures, sinó que aporten màgia i calidesa, com un petit far que guia la mirada i dóna vida a tota l'escena. Aquesta varietat mostra com cada família, artista o aficionat aporta la seva visió i imaginació fent que cada pessebre sigui únic i ple de detall.
Muntar el pessebre continua sent un ritual familiar molt arrelat. Antigament, quan molts homes del poble passaven temporades llargues embarcats, el Nadal era temps de retrobament. El pessebre es feia a poc a poc, com qui adoba xarxes al moll, i cada figura trobava el seu lloc amb paciència.
Els infants aprenien la història del pessebre igual que aprenien a reconèixer les barques, els vents i els senyals del temps. L'estrella d'Orient, sempre present, és una imatge molt propera a un poble mariner, una llum que guia, com ho feien els estels o el far, quan calien tornar a casa de nit.
A Vilassar de Mar, el pessebre al carrer es concentra principalment a la plaça de l'Església, un pessebre esperat i que en diferents anys va ser elaborat pels veïns del voltant de l'Església i que actualment ho fa personal de la brigada de l'Ajuntament. Durant molts anys representava un poble de mar, amb muntanya i diferents llocs emblemàtics del nostre poble.
Tradicionalment s'inaugurava durant la nit de Nadal a l'acabar la missa del Gall, encara que ara ja es pot visitar abans. Nenys, famílies i visitants poden gaudir-lo al llarg de les festes. Com moltes activitats de l'aire lliure, depèn de la pluja, però l'esperit nadalenc es manté sempre present.
Un altre punt clau és l'exposició de pessebres a la Sala Roger Carreu, organitzat per l'Associació de Pessebristes de Vilassa de Mar, on es poden veure creacions de tot tipus, des de les més tradicionals fins als més innovadors, incluent els que incorporen elements naturals, llums o detalls sorprenents.
Aquesta exposició mostra la riquesa de la tradició i com el pessebre continua sent una expressió creativa i comunitària viva. El pessebre ens parla de naixement, però també de comunitat i identitat. A Vilassa de Mar, un poble crescut entre la terra i el mar, el pessebre és una manera de fer port
de retrobar-nos i de mantenir viva la memòria col·lectiva. En un món que va massa ràpid, aturar-se davant d'un pessebre és com quedar-se un moment al moll, escoltant les onades amb calma.
Des de Randamar reivindiquem el pessebre com una tradició que, com la mar, canvia el temps però no desapareix mai i que cada Nadal ens recorda d'on venim i cap on volem continuar navegant. Randamar L'entrevista
La Fira de Nadal del Port de Barcelona és una celebració nadalenca que té el lloc al Port Vell de Barcelona durant les festes de Nadal. És un espai obert al públic on es combina l'ambient tradicional de Nadal amb l'entorn marítim de la ciutat. Durant 40 dies hi podem trobar una mica de tot, des d'activitats familiars com tallers infantils, espectacles, música, atraccions i animació i també gastronomia.
Tot plegat crea un ambient festiu i acollidor al costat del mar que en aquests darrers anys s'ha convertit en un lloc d'obligada visita pels barcelonins i visitants. Per això avui tenim entre nosaltres el seu creador, Josep Gurri, que amb el seu bon equip omple la porta de Barcelona de festa nadalenca. Benvingut, Josep! Hola, bon dia, Agustí, què tal?
Mira, moltes gràcies. Sé que estàs molt atabalat, sé que aquests 40 dies vius pràcticament al Port de Barcelona perquè tot funcioni. I bé, ens agradaria que ens expliquessis una miqueta d'on surt aquesta idea de fer aquesta fira al Port Vell de Barcelona.
Mira, això va començar... Bé, el primer és que, per sort, jo fa molts anys tinc relació amb el tema del bar, com saps també sóc armador, i sempre m'ha agradat el tema del bar, m'ha agradat de família, i he tingut la sort de poder treballar cada cop més amb entitats o empreses relacionades amb el bar, no?,
és igual, Hutchinson, Hutchinson Ports, Trabebe, és igual, també els Pescadors, i el mateix Port de Barcelona. I tant amb Concessions com amb el Port Vell. I la idea una mica es plasma durant la gerència d'en Joan Coll de Carrera el 2019, per començar el 2018, amb el poder fer alguna cosa. Ells com a
com a dinamitzador d'espai, a l'hivern, en el port, la veritat és que tot estava molt mort, hi havia anys, ho havia comentat a Manel Roca, que les golondries tancaven perquè no hi havia trànsit, i per tant, de Rambles cap a baix ningú baixava de Barcelona. I nosaltres, amb el fet d'haver treballat amb temes d'efímar molt grans,
Vam portar molts anys l'ACB de bàsquet, la Mitsubishi, diferents projectes i festivals, i volia donar el pas aquest de fer alguna cosa com a promotor.
i llavors es va proposar el fet aquest del Nadal. I va sorgir una mica el primer any petit, perquè estàvem allà al portal de la Pau, però el compromís que se va fer era aquesta base de contingut. O sigui que sí, havia de ser un element de Nadal, està clar, però que la base sobre la qual volíem construir era...
el contingut, que el territori i el tema social tingués la base per tal que tot l'entorn se'l fes seu. I una mica aquest va ser als inicis. L'altre dia estava parlant amb gent que baixen a Barcelona, d'aquí del nostre poble, de Vilassar de Mar, o d'aquí del Maresme, baixen a veure el mercat de Santa Llúcia,
ja tenen com a tradició baixar després per les Rambles i anar a la fira de Nadal del Port Vell. O sigui que ja s'està convertint, de mica en mica, en una tradició. I també el bo és que és un espai obert a tots els públics, tant als nens, a la canalla, com també a la gent jove i també a la gent gran. I avui en dia com està distribuïda aquesta fira?
Mira, com he dit abans, per nosaltres la base del contingut, i amb el que jo faig, per mi és bàsica. Les coses per mi han de tenir sentit i llavors hem potenciat més aquest tema de contingut per les diferents edats. Per exemple, tenim un carrer, diguem nosaltres un carrer, una zona...
en la qual hi ha activitats per a nens i família que la porten les mateixes entitats, escoles i associacions que tenen relació amb el mar o del territori. Entre elles, quan tu hi eres i aquest any també, la facultat nàutica. Allà els petits tenen l'oportunitat de, mentre juguen, poder aprendre una filigrana de nusls,
els béns, poder-se fer una foto amb un fotocall o amb un òptimis, poder tenir una petita experiència de ser estribador, poder fer o identificar les professions portuàries. Hi ha tota una sèrie d'activitats que
se fa en base al contingut, com t'ha dit, d'aquestes entitats, que fa que hi hagi una gran oferta per tal que els petits estiguin entretinguts a la vegada que aprenen certs coneixements de mà.
Aquest any ja n'hi havia amb el port, però hem volgut incorporar més realitat portuària. En aquest sentit, i pels grans i també pels petits, si ja teníem, des de fa tres anys, el Museu Marítim deixava entrar gratuïtament
El Santa Eulàlia, que té un èxit brutal. Aquest any hem aconseguit incorporar que vingui una patrullera dels Mossos d'Esquadra, que l'altre dia em van dir que no donaven abast a rebre famílies i els explicaven la missió que feien al mar. I també tindrem el remolcador de salvamento marítim.
que també s'obre a les famílies i expliquen la missió que tenen al mar. A la vegada, perquè al final tot són realitats diferents, però són realitats ja sigui portuàries o del mar, també continuem tenint l'Open Arms,
que també obre durant el dia i explica la seva missió. Aquesta és combinada aquest any amb la navegació nocturna que han començat a fer les grondrines i que és un èxit i que és per públic familiar infantil, estat ametitzada per Nadal i passeja per dins del port, fins a gaudir de la il·luminació que s'ha posat.
Aquestes són les ofertes en el contingut. I Josep, per fer possible aquesta fira, amb quanta gent comptes en el vostre equip? Vaja, perquè això és molt gros...
Sí, sí. Mira, també t'ho dic, eh? O sigui, al final, per sort tenim mètode, i el mètode ens fa que sabem optimitzar. Nosaltres no som un gran estudi, però sí que portem 35 anys. Realment, a l'any, potser ens movem en funció d'això entre 15 i 18 persones.
Però ara, quan arriba Nadal, aquí... Directament, eh? Directament, nosaltres arribem fins a 90 persones. Dona-hi-do. Sí, a l'equip per tal de portar a terme tot això. Al final, no només és contingut, hi ha els monitors. Nosaltres...
a totes les entitats per tal que participin, els oferim, perquè si no seria possible, els oferim si necessiten monitor, si necessiten material, si necessiten... Llavors hi ha gent que gestiona tota la part infantil, hi ha gent que gestiona, tenim l'escenari...
també és una part important que permet expressar tot el territori d'una forma també lúdica i atractiva. Tenim tota la part, ja no et dic perquè al final pròpia de tècnica i després tenim tota la part logística perquè tenim la...
Els patrocinadors que tenim, bàsicament, són de beguda i, per tant, gestionem tot el tema de barres i tot el tema de comunicació. O sigui, sobre uns 90. Déu-n'hi-do. I si parlem de les atraccions pels nens petits, quina és l'atracció estrella que tenim?
Aquí el que intentem és... Vam començar petits a Port del Gou, o sigui, cada any incorporar alguna cosa perquè és llei de vida fer novetats, igual que t'he dit aquestes realitats portuàries. A nivell d'atraccions, a nivell infantil, tenim les de sempre que són èxit, que són al carrusel...
el carrusel i el trenet, el carrusel també té una història, aquest carrusel és de la família que, avui dia, que el seu, no sé si és l'avi o el vasavi, va fer, o sigui, en va fer dos, que són antilles, són del 1900, no sé, 1930, 40 o així, i va fer el del Tibidabo, el del Tibidabo, el que és el Tibidabo, és igual que el que hi ha en el moll de la fusta, el que va ser el Tibidabo està fixa i aquest el va fer i tira d'anar.
I és la curiositat, és un carrusel molt antic, doble, i que té molt èxit. Però hem anat incorporant elements d'atracció, i per exemple tenim la pista de gel, és també un dels èxits, o la baixada de trineus, i des de l'any passat també vaig trobar un...
un barco de disseny italià, que és com un remolcador, que cediu molt a la temàtica i que també té molt èxit entre els petits. Bé, els petits i els grans, eh?, perquè el propi Cugestiu diu, estic una mica sorprès perquè altres llocs només hi juguen nens petits i aquí hi pugen els nens i els pares. Però una mica és això. I després tenim l'espectacular Nòria,
Sí, llavors tenim ja, amb perfil més juvenil, família, tenim la Nòria. La Nòria és un element que vam portar des del primer any, que ens va costar molt, però que ara ja ningú la qüestiona i que és un element que ens fa, entre cometes, de fart, perquè se'ns veu de totes partes.
L'any passat vaig aconseguir portar el de límit, que són unes cadiretes que pugen a 60 metres. Vaig aconseguir que deixessin on estaven i que vinguessin a Barcelona. I així també podem tenir aquest espectre de tota la família, el més infantil, el més juvenil i el més familiar. I poder donar una mica que tota la família pugui audir. Uns amb els tallers, els altres amb les adreccions, els altres amb pujar els barcos, els altres amb...
amb les atraccions d'aquestes més grans i així puguin tenir un dia hi ha un tema que és molt important el fet que entitats de tota mena persones a nivell particular que facin propostes per l'escenari per aquesta àgora que tenim que és un escenari grandiós i que durant tot el dia hi ha activitats de tota mena
Això com ho gestioneu també? Per això és complicat fer un calendari així. Sí, 40 dies, la veritat és que sí, però també és el que la gent ens diu, i a mi en el port, perquè el trànsit l'any passat va ser molt gran. Ostres, què heu aconseguit? Jo dic el mateix, al final qui ha fet que això funcioni és del mateix territori, el territori és el que t'has dit tu, les entitats,
que els hem donat un espai en el qual se poden expressar, uns amb activitats, els altres a l'escenari, els altres amb activitats directes a l'aigua, perquè també hi ha activitats directes a l'aigua o indirectes, i aquest escenari, a dia d'avui, jo crec que és una de les peces claus i que donen encara més sentit a l'espai i aquesta relació amb el territori, perquè tenim coses de tot tipus, tenim dansa, tenim música, tenim ballet,
Tenim presentacions. Ahir va haver Gull Carme Prògic explicant el seu documental, que va ser boníssim, però a la vegada també vam tenir el Museu d'Història i després vam tenir el Leonardo amb les seves classes magistrals d'Avela que et deixen sorpresos. Però a la vegada ho combinem amb música, no? I tenim música de territori o entitats de territori. Ara no me'n voldria deixar, però és que n'hi ha tantes a l'escola de música, al Xanfrà, a la Riba Orquestra, a la Petita de Liceu, a la Petita de Daraçanes...
la Marató de TV3, amb tots els valls de Saló, també tenim activacions, ara aquest demà el Club Super3 activa el Nadal al nostre escenari. Hi ha tota una sèrie de propostes que han sortit espontàniament a partir del primer any i que han fet que aquest any sigui el primer any. L'any passat, jo crec que el vam omplir, però aquest any, al revés, molta gent s'ha quedat fora perquè no tenim més escaleta
a l'hora de poder oferir espai a l'escenari. Però jo crec que és una de les peces claus. Sí, sí, perquè és dinàmic i sempre es va canviant, no? Jo l'any passat, per exemple, vaig veure...
Hi havia classes de REM. Sí, mira, el diumenge puja la Sònia Güell. La Sònia Güell. Sí, senyor. I va ser molt maco. Argòmetre, sí, senyor. Exacte. I després, per una família o un grup d'amics que vulguin anar a passar la tarda vespre allà, tenim oferta gastronòmica.
Sí, sí, la veritat, al final el que hem dit, volem que sigui un plan familiar, per tant, que puguis passar el dia, que puguis passar el dia i que puguis repetir, perquè al final el que té el Port Vell és que és molt gran i no només hi ha les nostres activitats. Llavors, nosaltres el que oferim a nivell gastronòmic és...
una mica del que és propi de fira, el tema d'hamburgueses, i després tenim una mica fulltracks una mica més diferenciadores. Tenim, per dir-ho d'una manera, Frankfurt d'autor, hamburgueses d'autor, i després tenim un magicà, tenim una pizza, els artesans del foc, la veritat és que...
i una mica també que estan reconeguts a nivell d'Efimar, perquè estan clar que aquí per venir aquí 40 dies has de tenir molt mètode i això només se fa amb Efimar. Tenen nom i la veritat és que a dia d'avui també tenim llista d'espera, però no volem saturar tampoc. I aquest any el temps ha anat acompanyant, encara que va haver pluja abans d'ahir?
A veure, és el primer any que ens ha plogut tant. Vam estar sis anys bastant... Ens vam salvar de la pluja, inclús era bastant irreal, i aquest any hem tingut dos dies de pluja que al final és la realitat, també, perquè no pots obviar que estàs a l'exterior i que, per tant, les inclemències l'any passat vam tenir vent, vam haver de tancar un dia per...
va vent molt fort en el pont de la Puríssima, però el vent és una cosa i la pluja és una altra. El vent potser espanta, aquell dia vam tancar, però després tornes, la pluja fa que... Ahir l'altre dia, el dia que va ploure més, molta gent va tancar. Nosaltres hem tingut que tenir obert, però les parades tancen. I sembla que per ara s'aguantarà, avui s'aguantarà, demà s'aguantarà, dissabte s'aguantarà...
La setmana que ve sembla, pot ser que hi hagi, però això ho hem d'anar a mirar, com saps tu, a Navarra el parte només se pot veure a 48, 72, més allà és una de les realitats. Sí, perquè així com el vent és molt previsible, es pot preveure molt més fàcil amb les partes meteorològiques, la pluja de vegades diu que plourà i no acaba plovent, i aleshores si pares abans d'hora, malament ja.
Sí, senyor, perquè al final qui treballa amb Afimar sap que no és d'un dia, és una cursa d'allà recorregut. És la suma de tots els dies el que fan que allò els surti a compte, venir i poder estar allà.
Jo també voldria recomanar a la gent que ens escolta que si poden passar una bona estona, poden gaudir de tot el que hi ha allà, si poden pujar en una de les embarcacions, és una experiència única, especialment per a Canalla. Sí, sí. I l'any passat jo vaig pujar, que no hi havia pujat, sí que hi havia pujat, en l'Open Arms, havia pujat el més gros quan es va inaugurar a Barcelona, però vaig pujar en el petit, a l'Open Arms, el rebocador. És el que hi ha ara.
I em va encantar aquells noies i nois que ens van explicar la seva experiència, el que feien, en aquell espai reduït, de coberta, carregat de cartells. Bé, jo portava els meus nets i els hi va encantar i aquest any volen tornar a anar, perquè crec que val la pena. I també...
Escolta, si hi ha salvament marítim, hi ha els Mossos d'Esquadra, crec que tot això també crida l'atenció, i la Santa Eulàlia, que és un gran vaixell que s'ha de cuidar. I aquest any, les coses com van anar, ja havia tancat amb els remolcadors, amb el Jorge Hernández, dels remolcadors del port, que vindrien, però no sé si te'n recordes que hi va haver aquell accident. Sí, sí. I llavors, com que era el de reserva,
que hagués dormit al moll de Tresanes, doncs no ha pogut ser aquest any. Però, per primer cop, Remolcadors participa, d'una forma alta participa, i l'any que ve hi ha el compromís que se pugui sumar. Exacte. Hi ha tingut una altra realitat portuària que la veritat és que ajuda molt. Doncs Josep, mira, ja se'ns acaba el temps de l'espai que tenim per parlar avui d'aquí de la Fira de Nadal del Port Vell.
des d'Enran de Mar, Vilassar Ràdio. Enhorabona pel que esteu fent, pel vostre equip, pel que esteu aconseguint. I tota aquella gent que ens escolta, de Vilassar i del Maresme, aprofiteu per anar a la Fira de la Port Vell, que passareu i gaudireu d'unes bones festes de Nadal allà mateix, al costat del mar. Moltes gràcies, Josep, per estar amb nosaltres. A tu, Agustí. Una abraçada ben forta i a veure si ens veiem un dia d'aquests. Demà mateix.
Cuida'ta, cuida'ta molt.
Xa-la-la-la-la, xa-la-la-la-la, xa-la-la-la-la-la-la. Xa-la-la-la-la-la, xa-la-la-la-la-la-la-la. En un pessebre hi ha d'haver-hi el nen Jesús i el Sant Josep, també la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet.
Però sobretot hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi un caganet. Hi ha d'haver-hi escorça i molça i un poblet ben nevedet i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d'un foc rogent. Però sobretot hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi un caganet. Però sobretot hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi un caganet.
N'un pesebre hi ha d'haver-hi tres gallines i un farre. Un ramat de cabra sueltes i una iaia castanyera i un timó i tins d'infern. Però sobretot hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi un caganer. Però sobretot hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi un caganer.
Agafeu la cartolina, retalleu un cel immens i afegiu-li unes estrelles als que no tinguin triometes i podeu posar-los més. Però sobretot hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi un caganer. Però sobretot hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi un caganer.
També hi ha d'haver tres reis, entre els patges tres camells, que venen des de l'Orient, que regats porten presents, que bé que ens ho passarem. Però sobretot hi ha d'haver i hi ha d'haver i un caganet, però sobretot hi ha d'haver i hi ha d'haver i un caganet.
Xa-la-la-la-la Xa-la-la-la-la-la Xa-la-la-la-la-la
Hem escoltat El Caganer, cantat per Albert Pla, Gerard Quintana, Joan Miquel Oliver, Quimi Portet, Estopa i Els Manel. Quan ve Nadal fem el pessebre, amb rius, muntanyes de colors.
El caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors. Cantem cançons i mengem neules, també torrons i altres llamins. I per a redonir les festes, complen de joia grans i nins. Ens aboquem a les finestres a esperar els reis que vagin venint. Miquel, Martí i Pol.
Hem arribat al final del programa sabent que encara ens queden moltes coses per explicar, desitjant hàgim pogut passar una estona entretinguda parlant de coses nostres, del mar, de les platges, del patrimoni, de les persones... En fi, de la singularitat d'un Vilassa de Marc únic i repetible. Amb el Nadal ja a port,
i el 2025 fent l'última cingladura, alcem les veles al bon humor i brindem perquè l'any nou ens porti bona mar, ben suaus i moltes històries per comptar rendemar. Acabem aquest programa amb la Nadala quan somrius de diversos actors. Bona proa, bona mar i bon vent.
ara que la nit s'ha fet més llarga, ara que les fulles ballen, danses al racó, ara que els carrers estan de festa,
Fins demà!
La nit es fa més freda quan t'abraces el meu cos. I les llums de colors m'il·luminen nit i dia. Les encens amb el somriure quan em parles amb el cos.
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Són petits detalls, tot el que em queda. Com queda el jersey i un cabell llarg.
que mai més tornaries. El temps per la gent anar passant. Qui havia de dir que avui estaries esperant que ens trobéssim junts al teu costat. És la
T'hem de veure quan la nit es fa més neta, quan m'abraço el teu cos i les llums de colors m'il·luminen nit i dia. Les encén el teu somriure quan et parlo de mà.