RANDAMAR
Embarca't en un viatge pel present i passat marítim de Vilassar de Mar
Presenta el capità Agustí Martín
L'ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional
Benvinguts a RANDAMAR
Avui encetem el programa amb una nova estació
La Tardor
Una època que arriba amb la llum més suau
En tardes més curtes
I amb aquella marinada fresca que ens recorda que l'estiu queda enrere
Però la mar no té estacions
Sempre ens acompanya
Sempre ens sorprèn
Des d'aquí, RANDAMAR
Us convidem a navegar amb nosaltres
En aquest temps de fulles que cauen i horitzons daurats
De què parlarem avui?
En el cafè de popa ens fa molta il·lusió
Parlar d'un nou lloc
Que nascut a la platja de l'Espigua de Carví
I que a partir d'ara porta el nom de la varada de l'Adrià
En el rancho a bord toca parlar d'un dels peixos més exquisits del mar
La tonyina vermella
I avui en Joan Martín ens parlarà de la seva preparació culinària
En els motius de Vilassar toca parlar d'en Camp Fils i Betes
A Històries de Mar ens endinsarem
Al segle XIX
A Vilassar de Mar
Quan hi havia el costum de la mota i la fusta
A l'espai de l'intervista
Tenim nosaltres
En Vicenç Iglesias
Un home de mar
Que ens farà viure a la Barceloneta dels anys 60
I finalment
A paraules de mar
Portem uns refranys
On sempre hi surt
La paraula peix
Comencem!
Café de popà
Des del passat dissabte 20 de setembre
Un trosset de la platja de l'espigua de Garbí
Porta el nom de la varada de l'Adrià
Correspon a un dels homenatges
Que està rebent l'amica Adrià Saboriti Ferrés
Que ens va deixar amb només 38 anys
El passat mes de gener
Quan encara tenia tota una vida per endavant
La 21a edició
De la Universitat d'Estiu de Mar i Ultramar
D'enguany
També ha estat dedicada a ell
Amb un acte solemne
Que es va portar a terme
El darrer dijous de juliol
A la platja de l'espigua de Garbí
L'Adrià
Es va dedicar amb cos i ànima
A lluitar
Per tal que les barques tornessin de la platja
El seu lloc d'origen
Com per la llei de costes
Van haver de ser retirades
Durant el novembre del 2018
Llavors
No només totes les barques
Van ser traslladades
A altres ports
Garatges
Porxos de masies
O solars
Sinó que també es va haver de desmuntar
Els tandals
I taules
On durant tants anys
Els pescadors de Garbí
Els socis i no socis
Aprofitaven
Per fer algun àpat
Per jugar al dominó
Per fer unes manilles
Amb les cartes
O senzillament
Per fer-la petar
La platja
Va quedar orfe de barques
I aquí és quan
Des del club
De l'espiu de Garbí
Es va lluitar de valent
Per tornar a disposar
D'una zona de barada
Encara que petita
Per poder tenir
Algunes barques
Reunions
I més reunions
Amb advocats
Amb l'Ajuntament
Amb la Generalitat
Amb el Ministeri
Va portar el seu oferit
Aquest passat estiu
Encara que ha estat
De manera molt simbòlica
Dues barques tradicionals
De fusta
Han pogut treure
En un trajo
Que s'ha organitzat
Al costat mateix
De l'espigó de Garbí
Sense cap mena de dubte
Tot això
Té a veure
Amb la gran feina
Que va fer l'Adrià
Amb constància
I dedicació
Pocs dies després
De la festa major
De Sant Joan
De 2025
Vam poder saber
Que Vilassa de Mar
Recuperaria
En breu
I fins que acabés
La temporada de bany
La postal més típica
De Vilassa de Mar
Sens dubte
La imatge més retratada
I icònica
Del nostre municipi
Vam saber
Que tornarien
Tot i que
En una modesta representació
Les barques tradicionals
De pesca
A la platja
De l'espigó de Garbí
Fins a finals de setembre
La intenció
Era portar unes quantes barques
I instal·lar unes prestatgeries
Perquè els socis i sòcies
Hi poguessin posar
Els seus caiecs
I els paddlesurf
A l'espai que se'ls va servir
D'uns 100 llestats
Metres quadrats
I que el club de pescadors de Garbí
Pogués continuar
Fent les seves activitats
Com abans
També quedava clar
Que no podrien haver
Embarcacions amb fora bordes
Neumàtiques
Ni embarcacions de fibra
Exclusivament
Per embarcacions tradicionals
Les embarcacions de platja
Que malgrat el pas del temps
Encara subsisteixen
Tenint en compte
Que algunes
Van ser construïdes
Pels mestres d'aixa
Vilassarencs
Ara per ara
Des del club
Estan moderament optimistes
Davant d'aquest primer pas
De la recuperació
Tot i que parcial
De les barques
M'agradaria destacar
Que de moment
El club no disposa
De corrent elèctrica
I el seu enginy
Ha fet que
De dins d'una tercera barca
Que ja no navega
Han col·locat
Un motor elèctric
I una bateria d'alimentació
Per a la que poden
Pujar les barques
Mitjançant un cable
Des de Randemar
Els volem felicitar
Per aquesta originalitat
Per haver desenvolupat
Aquest sistema
Entenem
Que la idea
És disposar
De més metres
I tornar
La convivència
Que sempre havia existit
Entre benyistes
I embarcacions
I el passat dissabte
20 de setembre
El club de pescadors
De Garbí
Va tornar a celebrar
La segona trobada
De pesca memorial
Joaquim Romeu
El concurs de pesca
Del lloritu
Que ja s'havia celebrat
En moltes edicions
Durant la celebració
De l'àpat
Es va descobrir
Una placa
Amb el nom
De
La verada
De l'Adrià
Lloc
Que perpetuarà
L'empenta
I forma de ser
De l'Adrià
Saborit
Ferrer
La tonyina vermella
També coneguda
Com a tonyina comuna
O tonyina
De l'Eta Blava
És una mena de peix
De la família
Dels escombrits
Solquen tots els oceanys
I mars del planeta
Excepte
Les aigües polars
Poden arribar
A mesurar
3 metres 65
De llargada
I pesar
Un 680 quilos
De pes
I viu
Amb molts anys
En alguns llocs
Posen entre 15 i 30 anys
La tonyina vermella
Té un sabor ric
Intens
I una textura
Ferma i densa
Que la fa
Molt apreciada
En la gastronomia
A diferència
D'altres tonyines
El seu color
Vermell brillant
I sabor potent
Són signes
Distintius
De la seva qualitat
Es pot cuinar
De moltes maneres
I fins i tot
Es pot menjar crua
Per això avui
En Joan Martín
Ens parlarà
D'aquest
Parouat peix
Endavant Joan
Hola a tothom
Bé la tonyina
De la tonyina
N'hi ha moltes espècies
Tal com m'has dit
La tonyina vermella
O blava
Hi ha la tonyina
Groga
El bonítol
El llistat
La
La coneguda
Albacora
I també jo
Inclús crec
Que tant el sorell
Com el barat
El que és en castellà
La cavalla
I el xixarro
Jo crec que també
Som parents
O cosins germans
Llunyans
Del que és
L'espècie
De les tonyines
Ens recorden
Agustí del xixarro
Aquí no es menja gaire
Però al nord
Se menjava
I en menjava molt
Per tant
Són peixos
Preuats
La tonyina vermella
És curiós
És un peix
De tots els oceans
La que ens ve
Per aquí
És de l'oceà atlàntic
Molt aigues
No massa fredes
Inclús que ara en parlarem
Com ve a reproduir-se
Al mediterrà
Vol aigues
Sobre uns 20 graus
De temperatura
I fa una migració
Anual
Entra pel mar
Mediterrà
Començament d'estiu
Per tant
De reproduir-se
Aleshores
Hi ha tres punts
De reproducció
Molt importants
El primer
És a la zona
Del mar d'Alboran
Recordem
Alboran
És el mar
Mediterrà
On comença
A partir de l'estret
De Gibraltat
Nant cap a l'oest
Fins a l'or
Sur de Cabogat
Aproximadament
On al centre
Hi ha la illa
De Alboran
Per tant
Aquí
És una zona
De reproducció
Van seguint
La resta
La que no es queda d'aquí
Van seguint
Fins a la illa
De Sicília
En recordem-se'n
Perquè és curiós
Això vaig llegir
Ja fa molt de temps
Que el tauró blanc
El carxaradón
Carxàries
Més gran pescat
Es va pescar
A la illa
De Sicília
Tot
Per anar
Encalçant
I perseguint
Aquestes grans tonines
Que tu
Com molt bé has dit
Fan entre
Sob un promig
De 400 quilos
Però n'hi ha
Que inclús
Han arribat
Als 700
La resta
Continua navegant
La seva migració
Fins al cul de sac
Del Mediterrà
I va parar
A les costes
De Turquia
De retorn
Tornen
Per la costa
Del Mediterrà
De dalt
Per dues raons
Una primera
Per la temperatura
De l'aigua
I segon
Perquè aquí
És on troben
El menjar
Per tant
Tornen
Per la costa
D'Itàlia
Cap al nord
Per la costa
Diguéssim
De França
I van baixant
Per la costa
Diguéssim
Catalana
On aquí
En recordem
A la Vila
Sà
Hi havia una gran
Almadrava
Que és un artil·lúgic
Complexe
De muntar
Que és com
Una espècie
De laberint
On s'intentava
Agafar
El màxim
Número
De tonyines
Que van aparar
D'una entrada
Estreta
I van aparar
A partir de certs
Moviments
Diguéssim
Ja tots
Controlats
Amb barreres
A una part central
Que llavors
Aquí és on
Estreien
I ja
Els mataven
I les exportaven
Sobretot
Cap a Barcelona
Aquesta tonyina
És aquesta tonyina
On els japonesos
Van bojos
Per comprar-la
On les llotges
Japoneses
Agafen uns preus
Extraordinaris
Nosaltres
Aquí la tonyina
Vermella
La menjaven
Sobretot
A la brasa
O la planxa
O la planxa
Amb bistecs
Un bistecs
Que tenen
Que fer
Aproximadament
Entre un centímetre
I mig
I dos centímetres
És molt important
Que no es cogui massa
Perquè si no
Queda molt
A serraïda
Ja ho veurem
Enseguida
A l'hora de coures
Perquè és una carn
Molt vermella
Un vermell
Molt fosc
Però quan la poses
A la planxa
Gairebé
I de forma automàtica
Agafa un color
Rosa
Bastant clar
Tirant a blanc
I llavors
La part central
Tenim que cuidar
I vigilar
Que ens quedi
D'un color rosat
Perquè no quedi estellosa
Aquest bistec
De tonyina
El que passa
Que llavors
El podem acompanyar
Bé
Amb
Puri de patates
O bé
Per exemple
Amb una amanida
I lliga molt
La salsa de soja
Aquesta salsa
Fosca
I forta
D'un gust salat
Intens
O sigui que Joan
En aquest cas
D'un bistec
De tonyina
Directament
Amb sal i oli
Ja seria suficient
Molt poc oli
Perquè és un peix gras
Recordem-se
Que porta
Aquells
Omega 3
Que abans deien
Que era molt dolent
Pel colesterol
I ara tot el contrari
Que és molt bo
Per la salut
Per tant
Poc oli
I enseguida
Veurem que
Està cuit
Es té que cuinar
Molt poc
Una altra forma
Que es menjava aquí
També era
Diguéssim
Lluísada
Amb patates
Un tipus
Marmitaco
Marmitaco
Ja sabem que és un plat
Molt conegut
Del nord
De la península
Hi ha un altre tipus
De preparar
La tonyina
Que és
La mojama
Consisteix
En obrir
La tonyina
Com si fos un bacallà
Es neteja
Ve per dins
I es posa
A secar
El sol
Llavors cada dia
Si fa
Amb una salsa
Que es fa
Amb envasi
De pebre vermell
I oli
I amb un pinzer
Es va pintant
I el que volem
És que es vagi
Deshidratant
El sol
La mojama
Una vegada
Ja preparada
És com una textura
Sembla un pernil
Però més consistent
I més fort
Altra manera
De preparar
I menjar
La tonyina
Doncs bueno
Amb una bona
Enceladilla russa
Indispensable
On recordem
D'aquells
Entrepans
Magnífics
Ens fèiem
Amb pan tomàquet
I tonyina
Que a més a més
Si volem afegir
Unes olives
O unes
Però feia seria
Tonyina de llauna
D'aquesta de llauna
Perquè llavors
La tonyina
També la podem trobar
De llauna
La podem trobar
De llauna
O bé
Amb llauna
Diguéssim
Amb oli
De primera categoria
Altres tipus
De tonyines
Que no són
De la vermella
De primera categoria
La podem trobar
Amb oli
De girassol
Sempre més econòmic
O inclús
Pels que fan règim
Tonyina
Que més s'hi posa
La tonyina bullida
Amb el caldo de bullir
I no porta res més
Aquí no porta
Ni gota d'oli
També trobem
La tonyina
Amb escavets
Que és correctíssima
Escavets
Que podem fer a casa
Agafem la tonyina
Enferinem fregida
Una mica
I la barregem
Amb l'escavets
I deixem reposar
També podem trobar
Un menjar d'estiu
Una amanida
Amb patata
On hi podíem posar
Tonyina
On hi podíem posar
Una vinagreta
I llaudú
I queda perfecte
Escolteu-me
Els de Villanova
Ens diran
Bé i nosaltres
Que per ser
El xató de Villanova
És imprescindible
Entre els elements
Que porta el xató
Que és l'anxoa
Que és el bacallà
Que és
L'escarola
I evidentment
La salsa del xató
I la tonyina també
Per tant
Són plats
Diguéssim
Que es tenen
Que tindran en compte
I que són
Molt interessants
També hi ha la tonyina
Que aquí s'ha menjat molt
Que és
Fregida
Amb salsa de tomàquet
Sí
Això fan molt
País Basc
Fan dos tipus
El lliur i el bonito
Bonito
Que el fan a la brasa
O la planxa
Molt pacuit
Acompanyat amb salsa vinagreta
O amb tomàquet
El que passa aquí
L'interessant
El que es té que fer
És
Fer la salsa de tomàquet
Coure-la a part
Perquè tardarem bastant més temps
En coure
A fer una bona salsa de tomàquet
Al marge
Es fa
La tonyina
Enfarinada
I fregida
Molt poquet
Un dos o tres minuts
I prou
I llavors aquí
Si ara hi fregirem
La salsa de tomàquet
I l'acabem de coure
Amb el tomàquet
Però es fa per separat
La salsa de tomàquet
Per un costat
La tonyina fregida
Per una altra
I llavors al final
Ho ajuntem tot
Que facis xup xup
Durant dos minuts
És més que suficient
I també hi ha una altra forma
De menjar la tonyina
Que no estem tan acostumats
Perquè és d'una tradició
Que ve
De l'Àsia
Foramentalment del Japó
De menjar la tonyina crua
Sí
La tonyina crua
Els japonesos
Que són
La cuina japonesa
És una cuina molt desconeguda
Jo crec que és una cuina extensa
I molt sana
Menge molt pocs fregits
A part de la tèmpora
Però la resta
Ho fan
El que sabem tots
El peix cru
Ells l'emboliquen
Tant la tonyina
Com l'altre tipus de peix
Amb aquell arròs
Que couen de forma
Tan correcta
I especial
Embolicada
Amb tonyina crua
Acompanyada
I acompanyada
Amb salsa
Que pot ser salsa de soja
Que és del sushi
No?
El famós
El sushi
El sushi
Que a més ara està molt de moda
I que es prepara
Te la prepara endavant teu
A molts
Comerços
Perquè
Sí que és veritat
Que
Parlar d'altre tipus de tonyines
Aquí no hi ha el costum
Aquí no hi ha tants
Tonyinaires
Com el País Basc
Que van
Els que van especialment
Al Bonitru
Perquè aquí
Aquí com veurem
En un programa
Que dedicarem a la pesca
De la tonyina
Tonyina
Vermella
Vull que
Hi ha unes vedes importants
I també hi ha unes captures
Que es poden fer
Cada any
I d'aquí no pots passar
Però això és més complex
I això ens ho explicarà
Un especialista
Però sí que al País Basc
Acabant amb aquests vaixells
Que capturen amb canya
Diferents tipus
Que abans tu deies
De tonyins
Més petites
Són més petites
Doncs sí que enseguida
És a dir
Que a cada casa
Així com fan les anxobes
Amb concerra
Fan també la seva tonyina
I en els barcos
Sempre recordo de venir
Gent de Vermell
O de Mundaca
Amb uns pots de vidre
Amb tonyina
Amb oli
Amb oli
Molt bona
Molt bona
Que no tenia res a veure
Amb les conserves normals
Aquí a Agustí
També recordem
Que hi ha
Diguéssim
A l'engreixar
Tonyines
De l'empresa
Belfegor
Que està a la metlla de mar
Van començar ells
Però el que passa
Que això és molt bé
Llavors hi ha
Un sistema de control
I engreix molt controlat
Però
Ens recordem
Que primer
Estan amb espais
Relativament reduïts
I clar
Contamina molt
Són animals
Molt grans
Els maten
Evidentment
Quan són grans
Perquè es puguin tindre
Un bon preu al mercat
Però clar
Tota aquesta aia
Queda en un espai reduït
Bastant contaminada
I una altra cosa
Per engreixar una tonyina
Que arribi al mercat
Tinc el pes que sigui
300 quilos per dià
Té que menjar molt
Aquesta tonyina
Si no
No s'engreixa
I té que menjar proteïna
Aquesta proteïna
Sort, diguéssim
Del pinso
I farina
De peix
De tot tipus de peix
Bancals de sardina
Processats
En les fàbriques
Jo havia estat
I tu em sembla
Que també havia estat
Allà a Perú
A Chimbote
Que hi havia una fàbrica
De procés
De farina de peix
Que quan estaves a 10 milles
Ja senties aquella furtó
De peix
Allà hi anava per de tot
Ja ho hem comentat
Si hi havia sardines
Sardines
I d'aquestes sardines
Si colava un delfín
També anava a dintre
Per fer farina de peix
Per fet quan arribàvem a casa
Hasta els llibres
Feien pudor de farina de peix
Sí
Els llibres la roba tot
No se'n anava
Molt forta
Molt forta
Té costumes
Però no era molt forta
I bé
De les Almadraves
Ja vam parlar el seu dia
Un dia tornarem a tocar-ho
I sí que d'aquí 3 programes
En tindrem un especialista
Que ha navegat amb la
Amb la Tio Gel
De l'Ametlla
Un home que ha dedicat
Part de la seva vida pescada
A la tollina vermella
I ell ens explicarà
Com és aquesta tècnica
I també
Fins on es pot capturar
Avui en dia
Perquè és un peix
Que no tothom el pot capturar
I està controlat
Està molt controlat
Molt
Moltíssim
I Joan
Si tu ara mangessis aquí
Un bistec
Com dius tu
De tollina vermella
A la planxa
Amb una mica d'amanida
O una mica de puré
Aquest bistec de tollina
Sense fer-se massa
Amb què l'acompanyaries
Jo amb un bon vi blanc
O un vi rosat
Ben fresquet
Amb una copeta
És just una copa
Perquè la tollina
Que sigui la tollina
Que s'hi portarà la soja
Que hi ha salada
L'amanida i tal
Amb una copa
És just
Jo com a mi en dues
Doncs un parell
Joan
Moltes gràcies
Molt re bé
De nom Feliu Novell Roca
I originari de Cabrera
El darrer terç del segle XIX
Amb fils i vetes
Es dedicava a la venda en volant
D'articles de maraceria
Recorrent el poble
Amb un carro
Tirat per un asa
Que sabia
Totes les parades de memòria
Vivia
Al carrer dels Gitanos
O sigui
Al carrer del Carme
En Feliuet
Fill seu
S'establir
De Can Saladé
Una activitat
Que durant molts anys
Van seguir els seus descendents
Junts amb la família
De fet
Es va convertir
En una carnisseria
Molt coneguda
A la que molta gent
Hi anava a comprar
Especialment
Els d'aquell baral
Aquella carnisseria
Que tots encara recordem
Va tancar
No fa massa anys
Per jubilació
Del matrimoni
Feliu Novell
I Eugènia
Endinyac
Durant el segle XIX
Conegut com el 800
La proliferació
De construccions
De vestiments
A les platges
De la costa de Llevant
Va ser impressionant
I la manera
D'aconseguir
Els recursos
Econòmics
Tant per la construcció
Del vaixell
Com per la posterior
Compra
De les mercaderies
A transportar
Va significar
Un canvi
Molt important
Amb els costums
Dels negocis
De l'època
Un detall
Un detall
Que revela
Defineix
I determina
El modus

D'aconseguir
Noms
Com noms
I quantitats
De diners
A portats
Diferents
Les persones
Han tingut
Han tingut un gran interès
Per donar a conèixer
Una fórmula
Empresarial
De les costes
Catalanes
De la primera meitat
Del 800
La mota
Un dels que més ho ha fet
Va ser
Pere
Estesen
I Cortada
Que va viure a cavall
Entre el segle XIX
I el XX
L'origen
L'origen de la mota
És a la Catalunya
Desfeta
De després
De les guerres
Napoleòniques
Conegudes
Popularment
Com a
Guerra del francès
Aquest costum
De navegar
A la part
És molt antic
A part
De Catalunya
Va ser
Practicat
A les Balears
Itàlia
I altres països
En aquells moments
Mancaven
Grans
Capitals
Per invertir
En el comerç
Exterior
Els possibles ajuts
Dels governs
De la monarquia
Eren nuls
I al mateix temps
Els mercats
De molts dels productes
Catalans
Més competitius
Com el vi
Oli
Suro
Fruits secs
Rejoles
Draps
Paper
Cuir
Etc
Eren mercats
Internacionals
Els empresaris
Catalans
Necessitaven
Embarcacions
Per transportar
Els seus productes
En el que serien
Sovint
Llargues
Tremessies
La solució
Fau la formació
De dos originals
Tipus d'empresa
La mota
I la fusta
La fusta
Tenia com objectiu
Construir
Una nau
I dotar-la
De tots els elements
Necessaris
Pel transport
Paral·lelament
L'objecte
De la mota
Era comprar
Tots els productes
Destinats
Als mercats
Estrangers
I alhora
Formar una tripulació
Dirigida
Per un capità
Per fer el viatge
De nada
I tornada
Quan un armador
O un capità
Es decidia
A fer construir
Un vaixell
Fins i tot
Abans d'escolir
Els mestres d'aixa
A qui faria l'encàrrec
Ja havia pensat
En les característiques
I principals
Dimensions
De l'embarcació
I quina mena
De balam
Aparelleria
I també era visual
Que l'armador
Comencés a buscar
Els seus socis
O sigui
Aquells que
A l'argot
D'aquell temps
Estaven disposats
A participar
En l'interès
De la fusta
O sigui
Del vaixell
Perquè
Quasi mai
Es donava el cas
Que tot el cos
D'un vaixell
Fos a càrrec
D'una sola persona
Si bé
Moltes vegades
El capità armador
Era qui participava
A la quantitat
Més important
Era una situació normal
Que els vaixells
Tinguessin
Varis propietaris
Promotors
Que eren
Les que figuraven
Oficialment
A l'hora
De la inscripció
De la nau
A la corresponent
Escrivenia
De Marina
Cada un
Podria tenir
Una part
Del total
Del cos
De l'embarcació
Per tal
De disminuir
El seu risc
Procedien
Ja abans
D'acabar-se
La nau
A buscar
Les participacions
Que es coneixien
Per interès
A la fusta
Que no era
Altra cosa
Que un grup
D'interessats
Que s'associaven
Per explotar
El negoci
Del vaixell
Per tant
La fusta
És a dir
La construcció
De la nau
Era la suma
De les participacions
De gent molt diversa
El capità
La seva família
Industrials
I també
La gent d'ofici
Que havia intervingut
En la construcció
Del vaixell
Com el mestre
Baixa
El serraller
Els subministradors
De fusta
Els de les planxes
De cobre
Per cobrir la quilla
De les veles
Els de les cordes
Els de les politxes
Els del quitrà
Els de les banderes
Usades com a senyals
Marítimes
Etc
La fusta
Es formava
A les poblacions
De la costa
I participaven
Normalment
La gent benestant
Del poble
I de vegades
També
Dels pobles veïns
Tots aquests
I molts altres
Veïns i veïnes
Amb petits assalvis
De la població
Més els membres
De la futura tripulació
Pilot
Nostramo
Mariner
Cuiner
Fuster
Podien participar
En quantitats
Ben diverses
Tant en la fusta
Com en la mota
Aquest segon capital
La mota
Era el destinat
A comprar
Tot allò
Que la nau
Necessitava
Les mercaderies
Per vendre
Les assegurances
La matrícula
Els aranzels
I les provisions
Per un llarg viatge
Transoceànic
Tots els que tenien
Alguna relació
Amb l'expedició
Comercial
D'una nau
I alguns
I alguns
Que no hi tenien
Cap relació
Però hi posaven
Part dels seus
Estalvis
Constituïen
Aquestes dues
Associacions
De capitals
La mota
I la fusta
Podem dir
Que cada vaixell
Era una veritable
Casa de comerç
Una mena
De factoria
Flotant
El capità
Era l'administrador
I emperava la mota
Per la compra
De les mercaderies
Que ell cregués
Convenients
Per comercialitzar
En els ports
De destinació
I amb el resultat
De la venda
Comprar-ne d'altres
Per ser venudes
Al seu retorn
A la península
Els resultats
O beneficis
Eren repartits
Proporcionalment
A cada una
De les participacions
En aquell fons
Expedicional
O mota
No pas
Forçosament
Els participants
En l'interès
De la fusta
Eren els mateixos
Que participaven
En la mota
Si bé
Era normal
Que molts
Els que hi participaven
En un fons
Ho fessin
Amb l'altre
Els constructors
I subministradors
De la nau
Si tenien part
En la fusta
I en la mota
Cobraven
Els que corresponia
Els tripulants
Que tenien
La seva part
De mota
Cobraven
El salari
Més la part
De la seva participació
En la mota
En tornat
De l'expedició
El capità
Distribuïa
En mà
Els membres
De la seva tripulació
Els guanys
Obtinguts
En funció
De la seva participació
El verdader comercial
Era el capità
Que tenia relació
Amb les persones
Que podien aportar diners
Gent de confiança
Anomenats
Anomenats
Motistes
O també
Personers
Aquests
També tenien
Confiança
En el capità
Ja que els
Lluïraven diners
Perquè
Negocies
Les mercaderies
A transportar
Comprant-les
En els ports d'origen
I venent-les
A els de destí
El capità
I la tripulació
Que ho desitjava
També
Invertir els seus diners
En aquesta aventura marítima
Durant la travessia
El capità
Tenia cura del rum
I despeses
Del vaixell de vela
Propietat
D'un armador
O d'ell mateix
Després d'acabat
El viatge
En ocasions
Alguns accionistes
Demanaven
L'import sencer
Del capital prestat
Sempre
A passar seu
Ja que en aquells temps
Havia un verdader
Anhel
De participar
En les expedicions
Marítimes
Una vegada
Repartits els beneficis
Del sobrany
De l'expedició
Es pagaven
Les reparacions
Del vaixell
I l'adquisició
De materials
Indispensables
Per tornar
A preparar el vaixell
Per una nova
Aventura marítima
El motista
A manera de soci
Comanditari
No podia perdre més
Que el capital
Que va prestar
Al capità
Com a cap
D'expedició
No tenint
Responsabilitat
Personal
De manera que
En el cas
Per un naufragi
Es perdés
Tot el capital
I que les despeses
De salvament
Fossin
Superiors
Que el del salvat
Ningú tenia cap dret
De reclamar
Ni un cèntim
Als motistes
O socis
Capitalistes
De l'expedició
Segons molts historiadors
Els beneficis
Van ser molt importants
Suposant
Que cada vaixell
Tenia un fons
D'expedició
O mota
D'uns 6.000 duros
I que igual que la fusta
Gonyessin aproximadament
El 15% anual
Resulta
Que en un any
El benefici
Era de 900 duros
Per vaixell
Quan en el segle XIX
Catalunya va tenir
734 vaixells
Que feien els viatges
D'Amèrica
Suposar
660.600 duros
I en 20 anys
D'explotació
Corresponia
A 13.212.000 duros
I en 20 anys
D'explotació
Corresponia
A 13.212.000 duros
Guanyats per la mota
Que sumats
A 17.700.000 duros
Guanyats amb la fusta
Resultava
Un global
De 30.912.000 duros
Considerant el valor
De la moneda
En aquella època
En què les liquidacions
Es vaixells
Es pagaven
Enre l'ociens
Onces d'hort
Es comprèn
El sorprenent
Desenvolupament
Que va adquirir
Tota la costa
De Llevant
Però
Quan el negoci marítim
Ja no feu
Tan lucratiu
I es va començar
A acumular
Liquidacions
En pèrdues
Es va complir
La dagi
A la casa
On no hi ha farina
Tots són baralles
I aleshores
Va començar
Els dubtes
I les dissidències
Exigint-se
A majors formalitats
I durant entrada
Els notaris
I altres figures judicials
Perquè també gaudissin
De la seva part
En el negoci
Moltes de les famílies
Pescadores
Que en el seu moment
Es van traslladar
De les poblacions
A la cantina
Per trobar
La seva llar definitiva
A Vilassa de Mar
Van viure
I treballar primer
Al barri pescador
De la Barceloneta
Avui ens acompanya
Una persona
Que té la Barceloneta
Al cor
I la mar
A les mans
És l'amic
Vicenç Iglesias
Ell va néixer
L'any 1957
En aquest barri
I va créixer
Entre les carrers
I el port pesquer
D'aquest barri mariner
Ha viscut la vida
Entre xarxes
Barques
I històries
De pescadors
Coneix com ningú
Els secrets de la pesca
Els ritmes
Del mar
I els racons
Més amagats
De la Barceloneta
I avui ens obrirà la porta
Al seu món
Ple de sal
Vent
I experiències
Viscudes
Entre onades
Benvingut Vicenç
Hola Agustí
Mira
Estem molt contents
Molt
Que avui siguis aquí
Al programa
Rendemar
Aquest programa
Que l'escolta molta gent
Del Maresme
Que també el podràs escoltar tu
I mira
Ens faria molta il·lusió
Començar a parlar
Del barri
De la Barceloneta
I no sé si
Voldries començar
Per el que era
L'antic
Somorrostro
No sé si voldries
Començar per aquí
Aviam
L'antic Somorrostro
Jo el que vaig conèixer
Diguem
Que era barraquisme
El que vaig conèixer jo
Però per exemple
El que va conèixer
La meva àvia
El meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I el meu baçà
I era una gent
Que era de gràcia
O sigui que
Era un barri pesquer
En els seus carrers
Tenia
La seva parròquia
Església
Tenia inclús un casino
Que els diumenges feien
Fem ball
I llavors
El que eren
Les cases de fusta
Per dir-ho d'alguna manera
Eren on guardaven
Els armeixos
De la mar
De pescar
És el que jo
Conec del Somorrostro
O sigui que
Antigament
Abans del barraquisme
Però
Va ser un barri
De pescadors
I on guardaven
Les xarxes
Les nances
Val
I
I aleshores
Els pares
Els pares teus
D'on eren?
Els teus pares
La meva mare
Era
Filla
Neta
Bisneta
Del barri
I el meu pare
Era de Sant Carles
De Ràpita
També
De
Fill
Net
Bisnet
Familles de pescadors
I van tenir
Algun mal nom
O algun
Quins eren?
Quins eren?
Aviam
La meva àvia
Per part de mare
Era peixetera
I de mal nom tenia
La Maestro
I el meu pare
Era conegut pel gallego
Per què?
Perquè el meu avi
Que era gallec
Era mecànic
Muntador
Va anar a muntar
El primer motor
Que es va muntar
La pesca
La Ràpita
Que era un
Escàndian Berken
I treballava
L'Escàndian Berken
D'això que estava
A València
A casa
Estava a València
Aleshores
Aleshores
El primer motor
Que va muntar
Li va fer bullada
A la llalla
Però
El segon motor
Que va vindre a muntar
Es va quedar
Ràpita
I en fin
Vas començar a festejar
A la meva llalla
Que
Amb el nom
Eren els Pussos
Els Pussos
Pussos
Els Pussos
Sí, sí, sí
Perquè no ho va saber
Li deien
Salvador
El Pussos
I a la llalla
Com l'hi deien?
A la meva llalla
És Salvador
Però
Com l'hi deien
El Pussos
També
O la Pussa?
No, claro
Perquè era filla
Del Pussos
Però també
És que
Aviam
Aquí
Tothom
O quasi tothom
De la mar
Té mal nom
Perquè per exemple
La meva
Bessàvia
El meu Bessàvia
Venia
Del Canà
Eh
I
El Pussos
Li van posar
La Ràpita
Aleshores
Quan
Quan va conèixer
La meva Bessàvia
I la meva Bessàvia
Era de la família
Dels Cots
I llavors
Us paro
Eh
La meva
Àvia
Igual que
Les germanes
Eh
Van agafar
El mal nom
Del pare
Les Pussos
Que li deien
Oh sí
No, és curiós
Bé
Aquí Vilassà
També hi ha
Molts mal noms
Que
Que encara
Alguns se'n fa servir
A poquets
Però que eren coses
Molt tradicionals
Sí
I Vicenç
Els anys 60
Ens podries explicar
Com era
Aquella
Barceloneta
Que tu veies
Els anys 60
Bé
Bé
Vaig començar
A anar a Doña Lola
Després
Aquí hi ha
Un tros
Que encara que
Ja vivia
Al barri
Ja vivia
Al barri
Eh
Però
Ens vam traslladar
A Premiar
Però
Després
Vam tornar al barri
Vam estar molt poc temps
A Premiar
A ma mare
No li va agradar gaire
Eh
I llavors
Vaig estudiar
Els escolabis
Del carrer Ample
Del carrer Ample
Que encara hi són
Sí
Sí
Sí
Sant Josep de Cala Sant
Sí
Sí
Sí
Aleshores
Eh
Doncs quan sorties del carrer
Doncs
Eh
Perquè jo
Evitava més
Diguem
Al carrer de l'àvia
Paterna
Dó
L'allà de Salvador
Que era el carrer Mer
Allí
Aquell carrer
Pràcticament
Era tot pescadors
Armadors
Patrons
En fi
Gairebé tots eren
Gent de la mar
I ens coneixíam
I clar
Ens vam conèixer
Des de
Des de
Que era Amnés
Com aquí que viu
No
I bueno
Doncs
Nosaltres teníem
La
La
Comèixer de pescadors
D'ara
El
Moy
Sempre anàvem al Moy
I s'embarcàvem allà
I bueno
Jugàvem a pirates
A vikingos
I
En fi
Era el nostre
Parc etemàtic
És que era un
Verder
Parc etemàtic
Llavors també hi havia la
Cofreria
Allà al costat mateix
Del port
Sí
On hi devies anar-hi també
Sovint
I acompanyar el parc
Perquè
Jo sé que
Que
El primer embarc
Que vas fer
El vas fer amb el teu pare
Com va anar això
Això va anar
Doncs aquí va ser
Una
De un tirallafloja
Perquè
El meu pare
No
No li feia gens de gràcia
A ma mare
Tampoc
Que anés a la mar
Però és el que diem
Que la mar tira
No?
I llavors
Doncs
Eh
Me vaig embarcar
Jo el primer que me vaig embarcar
Va ser amb la Canana
Emilia Casanova
És una barca
Que l'havíem fer
Fixa't-hi
Una setmana abans
Que es tratés la guerra
La va fer Cardona
A Cilles Cardona
Sí
Exacte
I llavors
Aquesta barca
Doncs
En el temps
Va anar canviant d'armador
I
De ser una barca d'ou
Doncs va ser una barca
Diguem de llum
Que treballava a la nit
No?
Sardina
El saïtó
Barat
En fi
I me vaig embarcar
Però
Per provar
Per provar
Vaig embarcar
Un estiu
Llavors
Aviam
Aviam
No hi havia tanta
Un troc
Com hi ha avui en dia
No?
I me vaig embarcar
I me'n vaig passar l'estiu
Me va agradar
I llavors
Doncs bueno
Vaig fer la cartilla
Que llavors
Només amb la cartilla d'embarca
I el reconeixement
Ja t'ho podia embarcar
I ja
Doncs bueno
Re
Vaig començar
I vaig aprendre els oficis
En fi
Vaig
Vaig fer diverses
Perquè dins la mateixa barca
O sigui
Compte jo
Hi ha diferents
Càrrecs
Diguem
No?
Llavors
Jo vaig passar
Gairebé per tots
Vaig fer la guàrdia
Vaig fer
El que deia
El cabecero
O sigui
El vot de la llum
El vot que
La muleta
També que li diuen
I bueno
I que més
Vaig fer la guàrdia
El cabecero
I bueno
I clar
I ja
Doncs aprenent els motors
A costat del meu pare
I així
Doncs vaig anar
Vaig anar fent
Hasta que
Com aquest que diu
Pràcticament
Vaig anar a la mili
I Vicenç
Això de navegar
Pare i fill
Com ho vas viure?
Bueno
Jo és que
És que jo
Ja et dic
Era un treia floja
Amb el meu pare
Jo no
Era molt estricta
Molt dur
O sigui
M'exigia molt
No?
I bueno
I
Fins
Jo no ho vaig passar
Gairebé
És la veritat
O sigui que
A la barca
No ero massa amics
Vaja
No
No
A mi
Sí
Sí
Es portava bé
Però
No
No
No
No era una relació
Diguem
Cordial
Que el pare
Que vol ensenyar el fill
I tal
És més
A mi
El meu pare
Una vegada
Li vaig preguntar
No sé què
No me'n recordo
Penso que va ser
D'una reductora
I
Vava a dir
Quien quina saber
Que si compri un llibre
Vava a dir
Que carai
Perquè tu
Tu Vicenç
O sigui
Tu el que volies
Era
Estudiar la carrera
De maquinista naval
Exacte
Exacte
Exacte
Jo volia
Jo volia
Perquè
El meu pare
O sigui
Jo havia anat molt
A l'escola d'aútica
Perquè
Mon pare havia estudiat
En Pérez del Riu
Eh
Aleshores
Anaven bastant
Eh
Jo
Quan veia
Aquell
I el Sant Carlos
O el Don Carlos
No
Jo em quedava
Embubat
De ben petit
Eh
I allò
Doncs m'allava molt
I després
Vaig conèixer gent
Que sí
Que van fer
Gent del barri
Eh
Gent del barri
Que van fer la carrera
De
Mequinista
De jefe
I jo volia
Però bueno
Pues resulta
Que no va poder ser
No
No va poder ser
No
Perquè jo soc
El segon
De nous germans
Nous germans
I dels que van anar
A la mar
Quants vau ser?
Ui
De la mar
M'han
Menys el petit
Tots
Tots
Perquè el meu germà
Incluso
No sé si
No ho sé segur
Si encara està embarcat
O
Que ens segueix a mi
Que té 4 anys menys
I
Però
Han passat tots
El Jaume
El Jaume estava
L'últim que va ser
Sàpiga
És que estava
A les golondrines
Estava de motorista
A les golondrines
O sigui
Per un dels mascles
No?
Sí, sí
Dels varons
I has dit una cosa
Que m'ha fet molta gràcia
Perquè el professor
Peret del Río
Que va ser
Una eminència
De professor
Va fer una gran
Encyclopèdia
De motors
Que ara té una aula
Dedicada al seu nom
A l'escola nàutica
A la facultat
Doncs era una persona
Que venia molt aquí
Al nostre poble
A Vilassar de Mar
Perquè era íntim amic
D'una altra persona
Que estudiava també
Per maquinista naval
Que es deia
Geroni Gelpí
I veníem molt aquí
Al poble
I aquí estudiaven junts
Vull dir que
És molt curiós
I un dia
No ho sabia
I parlant
Amb la filla
D'en Geroni Gelpí
M'ho va explicar
I dic
Carai mira
Em fa il·lusió
Perquè
Pere del Río
Va estar molt ben considerat
Sempre
A l'escola nàutica
De Barcelona
Molt
Molt
Molt
El mon pare
El tanya com un 10
Sí
Sí
Jo
La pés del río
L'anècdota que tinc
És que
I quan vaig estudiar
Quan vaig examinar
Per la primera vegada
De mecànic naval
Que precisament
Era teòric de l'escola nàutica
Era teòric de motors
Aquí a l'escola nàutica
Aquí a l'escola nàutica
El cap de la primera vegada
El cap de tribunal
Era el cap de l'escola nàutica
Sí
Sí
Curiós
Vicenç
Vicenç
Quan
Quan la gent de mar
Pescadors
Especialment
Parleu de
La mar seca
Què vol dir això?
La mar seca
La mar seca
Aviam
Se refereix
A que
Pel que sigui
No
No hi ha gaire pesquera
No hi ha gaire pesquera
Llavors
Què passa?
Que canvies
Diguem
De calador
Te'n vas a un altre puesto
No?
Perquè si
A mi
Per exemple
M'ha passat
Que
A mi hi ha molta gent
Que anem al cot
Agafar gamba
No?
Fas tres vols
I bueno
I agafes
Fas el jornal
I vas al somdemà
I pel que sigui
Doncs
Si agafaves
Què sé jo
Cinc o sis robes
De gamba
O vuit
O deu
Que fes el jornal
Doncs de cop i volta
Doncs agafaves
Al millor
Quatre o cinc quilos
I
D'on va a fer la passada
I bueno
I
Són de mà
I tot sigui
I llavors
Doncs claro
Tens que canviar de calador
I fins i tot
Gent de la Barceloneta
Amb èpoques dures
De mar seca
Anaven molt lluny
A pescar
Sí
Sí, sí, sí, sí
Sí
A Balears
O Maria
Sí, sí, sí
Un dels records
Que tinc més presents
Que a mi em ballava
Molt, molt, molt
Era
Jo
Anavem allà
Al Rallotge
A despair els pares
Que s'anaven cap a pescar
A Mallorca
A Obama
I aquí anava a pescar
A la mar de Sawyer
I aquí anava a pescar
A la mar
Diguem
De Mahó
Aleshores
O Formentor
Llavors
Què passa
Que
Ells sortien
Me'n recordava
Tota la vida
A les 10 de la nit
Del diumenge
Haga és el que hi hagués
Haga és el que hi hagués
Ells s'ha provat cap a fora
Vull dir
Que els homes
Anaven a guanyar-se el jornal
És que la mar és això
La mar
Si no treus
No portes a
No alimentes la família
Entens?
I llavors
Aquests són els records
Que tinc
I aquest record
Jo me'n recordo
Que eren
Unes quantes barques
Els que anaven a pescar a Mallorca
Els retats
El niño
Aquell de
Com li deien
Aquell
De la Montfi
En fi
Aquestes s'anaven a pescar a Mallorca
I unes altres
Unes altres
Van a pescar
A Garrutxa
Que es va descobrir
Aquí un calador
De
De gamba
I van a pescar a Garrutxa
Els homes
I van estar un temps
Pescant aquí a Garrutxa
Unes quantes barques
I també una alguna de granys
De granys també hi havien anat
Sí
Tornant una mica
A la Barceloneta
Ara estàvem
Pensant
Coi
Tu ara vius fora
De la Barceloneta
Encara que vens aquí
De quan en quan
Sí
Vius ara a Cartagena
Per temes familiars
Sí
Però quan
Jo
Digam
Digam
Però quan tornes aquí
I veus la Barceloneta d'ara
Què et ve al cap?
Doncs mira
No
Traient
Quatre
Que ens coneixem
De tota la vida
Que segueixen al barri
Igual que
Els negocis
Que els quatre
Que queden
De peu
Doncs no
És que la Barceloneta
De la que jo
Tinc bon record
De jove
De jove
Els merenderos
I com era
Com era el mercat
El carrer
En fi
La vida que hi havia
A la Repla
Que deia
A la plaça
De San Miquel
Que era molt
A la joventut
Eh
Aleshores
No
No té res a veure
És que inclús
Si m'apures
Te diré
Que
Te sents com foraster
No
No és
No és
Ni
Ni
Ni de prop
Ni de lluny
Res
El que has
Viscut
No
S'ha convertit
Ja en un barri
Turístic
Amb molta gent
Aquests pisos
De
De lloguer
Turístic
La platja
Tenen molt plenet de gent
Tothom fent fotografies
Amon i avall
A més
Ara s'ha arreglat
Una miqueta
Però jo
Com que també
En el barri
He estat tants anys
Va haver-hi
Un moment
Que els veïns
Es van empipar
Perquè
A les dues
Tres del matí
A les quatre
La gent
En aquells pisos
En ple estiu
Amb música
Jaranes
I no deixaven dormir
A la gent
Que tenia que llevar-se
Ja per anar a treballar
Això mateix
És que jo
O sigui
Això
Afortunadament
No ho he viscut
No
No
Sé que existeix
Perquè tinc amics allà
Però
No
No ho he viscut
Jo he viscut
Ja te'n dic
Un entregar a Barceloneta
Carai
Amb un respecte
No
Per a la nit
Senties
El
El
El cop que pagaven
Els serenos
Davant i avall
Després
Atre
Record
Que tinc molt
Molt present
És que a l'hivern
Per exemple
El meu pare
I el seu oncle
Un tio català
Convivien molt a prop
De passeig
Quan sortien cap a
Cap a Bordo
Cap a la banqueta
Ells portaven esclops
Esclops
D'aquesta fusta
Sí
I era
Clar
Com que a mi n'avans
Era un soroll
Molt peculiar
No
I són aquestes vivències
Que
Les temps
Estan presents
No
Sí
I bueno
Sí
Hi ha una cosa
Que no m'agradaria
Oblidar-la avui
Que ens ho expliquessis
I tu ho saps bé
I en el teu blog
Que tens
Ho expliques molt bé
És que
A la
Facultat de Nàutica
De Barcelona
Reposa una àncora
Una àncora molt grossa
Que es va recuperar
Del mar
I és una àncora
Que bueno
Es va portar
A una tragèdia
Una tragèdia
Que molta gent
No ho sap
Nosaltres
Arrel de
Déu estant de Degar
Vam col·locar
Una placa
Amb un codi QR
Perquè la gent
Pugui saber la història
Si us podries explicar
Una miqueta
Què va passar
Primer un tir
Aquella àncora
Perquè es va treure
I què va passar
Arrel d'aquesta recuperació
Això va ser
Mira
Resulta que
Llavors
El senyor Coromines
Tenia dues barques
Una era
La virgen de l'emparo
Que portava
Un 180 bòlum
Que per cert
Que van ser
Les primeres barques
Que van portar
Art francès
De plàstic
O sigui
Que van deixar
El caranyam
I el cotó
I
Aquell xarx
Doncs volien moltes peves
Era a prop del Nadal
I llavors
Doncs claro
El peix sempre
S'acotissa més
No?
L'emparo
Que la manava
Un xicot
Que es deia
Antoni
Tot aquella mar de
Diguem
De la banda
Allà banda
Barcelona
Se'l coneixia molt bé
Les pedres
Els ancles
Els ferros
En fi
Que es deia molt bé
Però va rapar
Va rapar
Amb l'ancla
Va rapar
Amb l'ancla
L'arc se va quedar
Abaix
Tal
I llavors
Doncs bueno
Van anar cap a terra
I
Van agafar
I els bussos
El Minguet
I el Maspons
Doncs van anar
Per
Es podien recuperar
L'arc
No?
I
Sí
I llavors
Quan
Diguem
El van
El van
Poder
Diguem
Va sucar
Per tirar cap a dalt
Doncs el Minguet
El noi
Doncs li va enganxar
La valvoleria
Amb la griferia
Diguem
A la
A l'Arsia
I es va quedar
L'altre
Vas esperar
Va fer
Inclús apnea
I tal
I no
No va haver-hi manera
Clar
Llavors ja
Van sortir
La barca gran
Amb el Manelit
Que era una barca fetal
Bermeo
Una barca preciosa
De 20 i tants metres
27 metres
Una cosa així
I
I
I
I
I
I
I
I van tirar cap a dalt
I tal
I llavors
El
El
El niño
Que és el que manava
La
La
La
El manelit
Eh
Perquè el
El niño manava
El manelit
Primer havia manat
L'emparo
Però aquest senyor
Que era un
Home d'enterra
Que tenia
Un industrial al taxi
Tenia dues barques
No?
Com he dit
Llavors
El niño
Va dir
És tan clar
No va matar
Mà gente
I sí
Sí
La van tirar cap a dalt
Van tirar
La xàrcia
O sigui
Primer van tirar
La xàrcia
I després
Els va dir
Que
Eh
La trinquessin
L'ancla
No me'n recordo
Si és pel mapa
O no me'n recordo
Això no
Perquè
Pel mapa
Ho hem parlat
Moltes vegades
Eh
Pel mapa
Diu
Pel mapa de l'àncora
Sí
Sí
I sí
Sí
Sí
Sí
Aquella marca
Una marca
Molt potenta
El més gran que s'ha vist
Bueno
En aquest temps
Clar
Estem parlant
De l'any 68
Eh
I sí
Sí
La va tirar cap a dalt
Aquesta
Clar
Va treure
Pots
De mal de cap
Perquè va quedar amarrada
Tot just
Davant del rellotge
Però
Com fa
Diguem
A la curta
Com tira jo
Davant del rellotge
Però entre el moll de Balears
I el moll de pescadors
O sigui
Allà on fa la racunada aquella
I ell va quedar amarrada
Però clar
Va passar el temps
Va passar el temps
A l'hora de fora va dir
Que això ho tenien que treure
I després
La van treure
La van posar
A damunt de la cera
De la
Del rellotge
La cera que fa Rodona
No
I la van posar allà
I hi ha fotos d'això
I bueno
I també
Escolti
Va ser
Oh
Aquí molesta
I bueno
Al final
Va parar a l'escola nàutica
Sí
Vicenys
Se'ns acaba el temps
El programa
Podríem
Però
Com tenim la sort
Que també ens veurem
La setmana vinent
Va
Continuarem parlant
De més temes
Demàrem tu
Que ens ha encantat
Escolta'm
Una forta abraçada
Una altra tornada
Agustí
Pedra, pedra, pedra, una companya
Construïda a cop de fals
Brolla aigua entre les flames
Resguardant el teu portal
I ella et mira
I ella et mira amb la nostàlgia
D'una fera sense mal
La mainada li fa rauixa
No emplencantis i perdats
La font d'aquella plaça
Lluita sense mordessa
E-e-e-e-oh-a
El ritme d'un saltit
Batega la cuirassa
E-e-e-oh-a
Quan la vella seu al mig
El teu som gira rotllana
E-e-e-oh-a
I tothom s'hi sent cridat
La magrana
La magrana
Hem escoltat la magrana
del grup La Cusina
Avui portem uns refranys
amb segona intenció
per comparar actituds
d'efectes o condicions humanes
i on la paraula peix
sempre hi surt
Peix al cova
És fàcil
Estar com peix en a l'aiga
Trobar-se còmode en un lloc
Ser un peix gros
Poderós
Ric
El peix gros
Es menja el peix petit
El poderós
Sempre domina
El pobre o el dèbil
Estar peix
No sabe res d'un tema
Seu lluç
No gaire llest
Escorres com una anguila
Escapolir-se
Desapareix sense ser vist
Molt ràpid
Tenir sang de peix
No s'inmuta
El peix que es mossega la cua
No té solució
Agafar peix per la cua
Agafar peix per la cua
Sortir-se amb la seva
El peix no fa greix
S.A.
C.
Un cerdineta
O un anxuveta
Un covard
Hem arribat al final del programa número 121
Sabent que encara ens queden moltes coses per explicar
Desitjant
Hàgim pogut passar una estona entretinguda
Parlant de coses nostres
Del mar
De les platges
Del patrimoni
De les persones
En fi
De la singularitat
D'un vilassadamari
Únic
I repetible
Bona proa
Bona mar
I bon vent
Bona mar
Bona mar
Bona mar
Bona mar
Bona mar
Bona mar
Bona mar