Randa Mar, embarca't en un viatge pel present i passat marítim de Vilassar de Mar.
Presenta el capità Agustí Martín, ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional.
Bona mar a tothom.
Avui, des de Randa Mar, tornem a salpar.
Obrim la cinquena temporada d'aquest petit gran viatge que fem des de Vilassar,
a rang de mar, arrelats del nostre poble, però amb la mirada posada més enllà de l'horitzó.
Cinc temporades compartim històries, veus marineres, l'actualitat marítima
i tot allò que fa bategar aquesta vora de la Mediterrània.
Però aquest inici no pot esquivar el vent que arriba de lluny, carregat de notícies també amargues.
Des d'Ucraïna fins a Gaza, la mar que uneix terres i persones,
avui també és testimoni de dolor i silenci trencat per les bombes.
Des d'aquí, des d'aquest racó on la mar és vida i identitat,
volem obrir una nova etapa amb una pausa per la reflexió.
Perquè fins i tot, des d'un poble costaner com el nostre,
la guerra es fa present en les converses, en la solidaritat,
en la consciència de viure en un món profundament connectat.
A Randamar creiem que escoltar és un acte de resistència
i que explicar-nos és una manera de no perdre el rumb.
Gràcies per continuar navegant amb nosaltres.
Som-hi!
De què parlarem avui?
En el Cafè de Popa intentarem explicar el per què de la frutilla de Gaza,
una travessia de resistència i silenci.
En el rancho a bord, ja que comencem a olorar els bolets,
en Joan Martín ens porta un plat que,
malgrat que els seus ingredients són terrestres,
molts mariners italians assaborien a les seves llars
durant els dies festius.
els tagliateli amb ceps.
En els motius de Vilassar,
i gràcies als vilassarencs Damià de Bas i Lluís Guardiola,
avui sabrem on era a Cales Noies.
A Històries de Mar viurem una realitat,
la reducció de pescadors professionals en pocs anys.
A l'espai de l'entrevista tenim amb nosaltres en Salva Manera,
un home que ha estat pescador professional
i que avui està immers en molts projectes del que volem destacar-ne un,
el de clown pescador.
I finalment, a Paraules de Mar,
portem unes expressions molt marineres
que s'usaven per quan la mar impedia de sortir a pescar.
Comencem!
RANDAMAR
CAFÉ DE POPÀ
El passat 31 d'agost,
25 vaixells d'Esbarjo
van salpar del port de Barcelona
i del port Fòrum
per iniciar una llarga navegada
amb escales
que els ha de portar
fins a les aigues de Gaza.
Aquest estiu,
entre onades de calor,
titulars de guerra
i la rutina estival
als nostres pobles costaners,
un moviment discret però carregat de simbolisme
està solcant la Mediterrània.
La flotilla de Gaza,
batejada en guany
com a Global Sumut Flotilla,
un conjunt de vaixells
que, des de diversos ports de la Mediterrània,
entre ells Barcelona,
han intentat posar rumb
cap a la franja de Gaza
amb un objectiu clar,
trencar el bloqueig marítim
imposat per Israel
i fer arribar ajuda humanitària
a una població asfixiada
per la guerra i l'aïllament.
Però aquesta flotilla
no només transporta medicaments i aliments,
transporta, sobretot,
un missatge polític i humà,
el de la resistència pacífica,
la solidaritat internacional
i la voluntat de no normalitzar
el patiment de tot un poble.
De fet, la paraula sumut,
en àrab, significa resistència ferma,
aquella que no rendeix ni davant les onades
ni davant els murs invisibles
que imposa la geopolítica.
Tanmateix,
moltes de les embarcacions
no estaven tècnicament ben preparades
per fer una travessia d'aquesta complexitat.
Vaixells petits,
desgastats o mal equipats,
amb tripulacions voluntàries,
però no sempre professionals.
Després d'un primer intent de sortida,
més motivats per la pressió mediàtica
i pels polítics de torn,
van haver de tornar a port
per les dures condicions meteorològiques
regnants marendins.
Després de la segona sortida,
alguns van haver de tornar enrere
pocs dies després de salpar,
especialment els que havien sortit
des de Barcelona
per mal estat de la mar
i també per motiu de seguretat.
No és una travessia fàcil.
Ens trobem, en aquesta època,
en condicions meteorològiques
de vegades adverses.
Cada vaixell disposa
d'una velocitat diferent.
Hi ha haveries difícils
de reparar en alta mar
i s'ha d'anar organitzant
diferents punts de retrobament.
Després del bullici informatiu inicial
i d'haver passat ja 15 dies,
avui se'n parla poc
en els mitjans de comunicació.
El silenci,
al voltant de la flotilla de Gaza,
no és casual,
sinó que respon
a una combinació d'incomoditat política,
criteris a l'hora de prioritzar notícies,
de saturació informativa
i també falta de suport institucional.
Tot i així,
el valor simbòlic i polític
d'aquesta acció
segueix sent profundament rellevant.
La flotilla
ha estat formada
per a desenes d'embarcacions
i activistes
de més de 40 països.
Des de pescadors,
metges,
periodistes,
fins a
payassos,
cooperants
i supervivents
d'altres conflictes.
Gent de mar
i de terra
que han decidit desafiar
el bloqueig
no amb armes
sinó
amb veles
i convicció.
El cas és que
mentre nosaltres
gaudim
del mar de la Sorra de Vilassà
o des del port
amb olor de sardina i sal,
altres naveguen
per la mateixa mar
intentant
que aquest horitzó
que compartim
no sigui
un límit
sinó
un pont.
I això
ens interpel·la,
ens obliga
a mirar més enllà
de l'escuma,
ens recorda
que el Mediterrani
és
també una frontera,
un camp de batalla
i un crit silenciat.
Arran de mar,
des del nostre racó,
arran de costa,
volem donar veu
a aquestes històries
perquè,
tot i la distància,
els vaixells
de la flotilla
naveguen
també pel nostre mar
i amb ells
naveguen
les preguntes
que no podem
deixar de fer-nos.
gran de mar,
ranxo a bord.
Encara ens trobem
a l'estiu
i el temps
és canviant.
Passem dels dies
assolellats
als dies grisos
o ennubulats
i les benvingudes
pluges
ens sorprenen
ben sovint.
Per això
arriba l'hora
d'anar canviant
de menús,
no tantes amanides
i més plats contundents
i per això
en Joan Martín
ens porta
un plat italià,
avui internacional,
però que antigament
era molt apreciat
pels italians
tant de terra
com de mar,
els tagliateli
amb seps
i foie gras.
Diuen
que els tagliatelis
van ser inventats
pel cuiner
cefirano
al segle XV
inspirant-se
en els cabells
rossos
de Lucrecia
Borgia
amb motiu
del seu casament
amb el noble
Alfonso d'Este.
Encara que la història
no és verídica
forma part
de l'imaginari
col·lectiu
astronòmic
italià
i s'explica
sovint
com a mostra
de l'amor
que Itàlia
sent
per la seva cuina.
És per això
que en Joan
estarà avui aquí
per explicar-nos
aquest plat
i el seu significat.
Endavant, Joan.
Hola, sí senyor
Lucrecia Borgia
germana
de César Borgia
i filla
del papa
César Borgia
reconegut
assassí
treballant
pel papat.
Bé,
parlarem
d'un plat
d'entretemps
i ara deixarem
com tu molt bé
has dit
davant de les amanides
els empadrats
les amanides
de patates
les sopes
de meló
de xíndria
els bitxesuàs
plats d'estiu
i tampoc encara
no parlem
dels plats contundents
d'hivern
peus de porc
tripa a la catalana
etcètera
etcètera
fiquen dos
i aquest plat
diguem que és un plat
de mig temps
doncs forma part
diguéssim
ja dins dels seus ingredients
els bolets.
El tagliatiri
és una pasta
és pasta italiana
fins fa
no fa massa temps
inclús aquí
havien comentat
que la pasta
havia estat
importada
per Marco Polo
de la Xina
i sembla ser
que no és veritat
sembla ser
que a l'època
de l'imperi romà
ja es coneixia
la pasta
en les cuines
d'Itàlia
és molt curiós
no aquí a Catalunya
i inclús a Espanya
però sí a Itàlia
que moltes famílies
sobretot
de la classe mitjana
classe treballadora
a petites ciutats
no a Roma
ni a Espècia
ni a Nàpols
sinó a petites ciutats
i pobles
cada casa
es feia la seva pasta
gairebé cada dia
així com aquí
menjàvem
pràcticament
a diari
mongetes
del ganxet
bullides
amb bacallà
a l'hora de sopar
els italians
quasi cada dia
si dia
si dia
també menjàvem pasta
i aquesta pasta
se la feien ells
és molt fàcil
fer una pasta
el que passa
que vol
certa paciència
la pasta italiana
porta com a ingredients
molt elementals
tots
portarà farina
portarà aigua
portarà sal
portarà oli
portarà ou
llavors la gràcia
i la paciència
és fer una bona massa
anar-la treballant
treballant
treballant
una vegada
tinc la massa feta
i a partir d'aquí
amb la base
ja faig
o puc fer tallarines
o puc fer tagliatelis
o puc fer raviolis
o puc fer espaguetis
o altres tipus de pasta
que cadascú la treballa
com vol
dir amb les seves salses
corresponents
la base
evidentment
és la pasta
nosaltres avui farem
tagliateli
amb
que és la pasta
evidentment
però acompanyada
d'una salsa
una salsa contundent
una salsa
diguéssim
gairebé de dia
de festiu
de diumenge
gairebé
podríem dir
que és un primer plat
acompanyat d'una amanida
per exemple
llavors
aquesta salsa
portarà
ceps
com a bolet de temporada
que estem ja
gairebé a la tardor
tallats a làmines
portarà
formatge
o bé
parmesà
o pecorino
un dels dos
jo
quasi que ve millor
el parmesà
portarà
també
foig gras
i portarà
crema de llet
Joan
ara que parles
de formatge
pecorino
o parmesà
pots explicar
una miqueta
la diferència
que hi ha
entre
hi ha milers
i milers
de tipus
de formatges
s'hi afegeixen
herbes
s'hi afegeixen
espècies
s'hi afegeixen
pebre
pot ser formatge
d'ovella
pot ser formatge
de cabra
pot ser formatge
de vaca
pot ser formatge
el típic formatge
de búfala
pot ser el típic formatge
inclús de burra
que diuen que és
un dels formatges
més cars del món
perquè esteu
d'una espècie
de burra
que fa uns 30 o 40 anys
va estar a punt
de desaparèixer
la van anar recuperant
i amb la llet
de les burras
fan un formatge
molt característic
i és molt car
així que n'hi ha
50.000 tipus
de formatge
però em refereixo
si el pecorino
és un formatge
per ratllar
també
com el per ratllar
bé
es ven formatge
ratllat
per acompanyar
i com el parmesà
el parmesà
és aquell formatge
recordem
és aquell formatge
tan grossos
que no es tallen
sinó que amb un punxó
es van trencant a trossos
i a partir d'aquí
el vas trebant
o bé els ratlles
o per estallar
totes les peces
inclús per menjar
directament
per tant
per fer aquesta salsa
que és l'important
aquesta salsa
el resultat
és el resultat
com una batxemel
cremosa
ens agafarà un color
diguéssim
un to grisós
pel foigràs
que hi feixim
el ceps
és evidentment
posem ceps
de temporada
estrenarem a làmines
els passem
molt poquet
per la paella
i els reservarem
el foigràs
clar
podem anar
des d'aquelles
antigues
llaunes de foigràs
que menjaven
de petits
el foigràs
mina
després
després
hi havia
el foigràs
ja
d'altres tipus
de llaunes
en podem dir
una de molt coneguda
que és la piara
però clar
a partir d'aquí
ja anem
amb els excelsus
foigràs
del perigot francès
que ja són excel·lents
o sigui que tinc
un ventall
depèn de l'economia
del moment
o depèn del pat
del moment
puc fer servir
un tipus de foigràs
o puc fer servir
un altre
aleshores
el format
s'hi han dit
o bé pecorino
o bé parmesà
i llavors
hi farem servir
també
crema de llet
aleshores
el que faré
primer
és agafar els bolets
els hauré
passar per la paella
en la mateixa paella
hi afegiré
ja la crema de llet
i en aquesta crema de llet
hi afegiré
el foigràs
el foigràs
és gras
ja ho diu la paraula
fetge gras
per tant
se'm desfarà
en seguida
i quedarà
tota la gràcia
i la substància
a la paella
barrejada
amb la crema de llet
i amb el
amb els ceps
i llavors
també afegiré
el formatge
i tot ben barrejat
llavors aquí
tinc dues opcions
tinc l'opció
que els tagliateli
o bé
aquí no es fan
sinó que els comprarem
els podem comprar
secs
que és el típic
o els podem comprar
com a pasta fresca
un sobre
de pasta fresca
aproximadament
dos 250 grams
serà per dues
persones i escats
llavors
els bullim
el fet de bullir
són dos o tres minuts
només
llavors
els correguts
i aquí tenim
dues opcions
els posem
amb una safata
a part
i llavors
la salsa resultant
amb el foc gras
amb el parmesà
amb els ceps
i la crema de llet
servir-la
a banda
amb un bol
i llavors
cadascú
vagi
servint
i barrejant
la pasta
la salsa
amb la pasta
o bé
l'abocarem
per sobre
diguéssim
la safata
on hi ha
el tagliateli
sempre
pel que pugui
reservar
amb una mica
de formatge
ratllat
de parmesà
ratllat
llavors al final
el vaig
espolsegant
per sobre
i llavors
cadascú
amb la seva
imaginació
ja pot adornar
la safata
als plats
de la manera
que vulgui
el tagliateli
quina forma
té exactament
el tagliateli
és com
una tallarina
més ample
aquí en diem
sí
ja no sé
segur
em sembla
que es diu
cintes
és com
una
una
una
una tallarina
a la diferència
de la tallarina
amb l'espagueti
l'espagueti
i rodó
la tallarina
és ample
el tagliateli
encara és més ample
que la tallarina
i en diem
cintes
de vegades
venen com
una mena
de capdells
també
també
i que són
molt correctes
inclús
diversos tipus
de
escenats
sofisticants
podem trobar
salses
perdó
salses
cintes
o tagliateli
de color
diguéssim
molt fosc
estan fets
amb tinta
de sèpia
o de calamar
o amb altres
tipus d'espècies
altres tipus
d'herbes
com els formatges
que s'hi afegeixen
a espècies
per donar
les seves
varietats
varietats
corresponents
i és un plat
que podem trobar
amb restaurants
al carrer?
es pot trobar
en restaurants
últimament
està molt de moda
perquè
jo l'he menjat
a la Cerdanya
i també l'he menjat
per aquí a la costa
i és un primer plat
molt correcte
es fa també
amb la mateixa salsa
en vez de fer servir
taglateris
fer servir
els raviolis
que els raviolis
sabem que és pasta farcida
o la podem fer
farcida de formatge
o la podem fer
farcida de carn
de carn
de porc
o de carn
de vedella
i llavors
aquests raviolis
també es poden acompanyar
amb la salsa
que hem comentat
Joan
ja que parlem
de menjar
italià
quina és la teva
opinió
que
arreu del món
arreu del món
la pasta
la veus
per tot arreu
i
la veus
en els millors restaurants
i els més senzills
i en canvi
coses fetes d'aquí
no ho veus tant
i tenim coses
de molta qualitat
també
ja ho havíem comentat
com la pizza
tu te'n vas
a qualsevol
a Boston
a qualsevol lloc
demanes una pizza
i saben el que és
i demanes pizza
i demanes pizza
demanes una coca de trampó
i no saben el que és
o una coca de recapte
no saben el que és
la promoció
i la gràcia
això perquè
a veure
la emigració italiana
els italians
la emigració
italiana
va ser molt potent
als Estats Units
tant al nord
com al sud
a l'est i a l'oest
i clar
van portar
els seus costums
la seva gastronomia
els seus vins
amb l'oli italià
que inclús l'oli espanyol
jo diria que és més bo
que l'italià
però jo tinc la gràcia
de saber el promocionar
més bé
són uns grans venedors
uns grans comerciants
uns grans venedors
uns grans venedors
jo tinc una experiència
d'haver estat
per vacances
una setmana a Nova York
hi ha un edifici
que es diu
The Iron
que és la planxa
i en front mateix
hi ha un gran mercat
italià
que quan entres allà dins
sembla que entris
a Itàlia
però tot
amb molt gust
o sigui
formatges
embotits
fan la pasta allà
pots menjar
pots esmorzar
pots emportar-t'ho
però amb una
molt net
amb una classe
i vaig pensar
carai
només que això
en vez de posar
mercat italià
posés mercat català
això seria increïble
el que podríem tenir aquí
d'embotits de qualitat
per exemple
i no, no, no
no hem pogut fer-ho
jo crec que hi ha més
més embotits
diferents
i més
i més per triar
aquí diguéssim
a l'estat
per allà l'estat espanyol
que no a Itàlia
el que passa
per exemple
no hem parlat de l'alasanya
l'alasanya és un plat contundent
i molt típic
també italià
i llavors
però si tenen la gràcia
ja dic
influenciat sobretot
per la immigració
perquè clar
els espanyols
els catalans
els bascos
potser una mica més
sí que van emigrar molt
als Estats Units
els bascos
però els catalans
i la resta d'espanyols
més aviat
tiraven cap al sud
cap a Centroamèrica
i Sudamèrica
això ho acompanyaria
amb Agustín
no m'ho hem dit
però amb un vinet
bueno
amb què l'acompanyaria
amb això
jo crec que un vinet rosat
o un vinet ja
negre
amb una copeta
fantàstic
només una?
jo crec que és just
una copa
una copa és just
jo crec que al mínim dues
dues copetes
dues copetes
i després
jo ho acabaria
ja del tot
per a una mareto
sí senyor
però Agustín
l'amareto juraria
però no en facis massa cas
es pren abans
ah mira
hi havia el cinar
aquí s'havia promocionat
fa molts anys
el cinar
que era un amareto
perquè l'amareto
és per obrir la gana
i el feia
el cinar
està de fet
a la base
era de carxofes
les carxofes són amargantes
i l'amargant
obre la gana
eh
llavors tots els
inclús el vermut
té certs
pinzellades d'amargant
hi havia també
el picón
tots els vermuts
la casa més important
va ser la Martini
la casa cinzano
que ara aquí
no es veu massa
el vermut
no es veu
en quant a promoció
el vermut cinzano
però són amaretos
diguéssim
per prendre abans
eh
per obrir la gana
el que passa
és que tinc el costum
d'aquí dels vermuts
que a mi m'agrada molt
fer el vermut
però el vermut aquí
és anar a assentar-te
i vinga a menjar
que si tapes
que no sé què
que si patates braves
que és la mà de la romana
i ara un amaretó
però
després
això a l'hora de dinar
et tapa la gana
que és el que em passa a mi de vegades
que és el que et passa a tu
hosti
i a mi també
Joan
molt bé
avui hem explicat
tota la galeteli
i ja ens hem
anem d'anar preparant
pels programes que venen
que ja vindrà a la tardor
i ensigui de l'hivern
molt bé
molt bé
està fet això
endavant
apel
randamar
els motius
de vilassar de mar
aquesta setmana passada
parlant amb uns amics
del poble
deien quantes botigues
que havíem conegut
ja no existeixen
en el nostre poble
recordem
algunes
per exemple
del meu barri
a Can Franco
o a Can Feliu
o a Cal Agustina
botigues que havien estat
de sempre
que havien anat a comprar
amb els pares
que compràvem sempre
el detall
i que a mica en mica
han anat desapareixent
del poble
això vol dir
que no trigarem
a fer
una entrevista
amb alguna persona
que ens pugui explicar
aquestes botigues
almenys
les que recordem
que segur
que són moltes
i per això
avui volem parlar
de Cales Noies
fa uns 45 anys
totes les dones
de Vilassar de Mar
coneixien
amb aquest renom
una acreditada
botiga
de vetes i fils
o sigui
una marceria
que estava
ubicada
al principi
del carrer
de Sant Joan
i que
la dona
del carrer
Benet Quintela
va obrir
l'any
1928
procedent
de la que
tenia el
vell
camiral
abans
que
enderroquessin
les cases
de la banda
de mar
o sigui
les cases
del
regla
abans
de la nostra
guerra civil
la botiga
canviada
de mans
i per allà
hi passaren
moltes
dependentes
vilassaneses
i clar
eren
conegudes
per les noies
la darrera
propietària
va ser
l'Angelina
Teixidor
aquesta botiga
i així com
la Bar del Costat
a Can Pau
Tapé
van ser
comprats
per l'Espinaler
i avui
configuren
en una aïlleta
de la conserva
i el vermut
Rang la mar
Històries de mar
Quan la mar
calla
a vilassar de mar
hi va haver un temps
no pas
tan llunyà
en què la costa catalana
era plena
de vela
i moviment
un temps
en què les barques
no tenien motor
però sí
una tripulació
experta
braços forts
i una saviesa marinera
que s'havia anat fent
amb els anys
i amb el celebró
del mar
els homes
sortien a mar
a bord de les barques
a trenc d'alba
amb la vela
tibant
i les xarxes
ben plegades
el poble
quedava en silenci
però
a la riba
les dones
començaven
la seva pròpia jornada
elles no sortien
a pescar
amb els sardinals
ni estiraven
la xarxa
dels bous
al mar obert
però tot allò
no hagués funcionat
sense
les seves mans
remendar xarxes
era una feina
era una feina d'hores
de paciència infinita
amb l'agulla
i el cordill
cosien els forats
fets pel peix
pel temps
o pel mar
assegudes
a la vora de casa
o al costat
de la barca
amb els infants
jugant a prop
cada nus
un gest
de saber fer
cada tros
reparat
un dia més
que la xarxa
podia tornar
a treballar
i també hi havia
la cursa diària
per comprar gel
abans que sortís
el sol
anar a la fàbrica
o al magatzem
amb el cabàs buit
tornar carregades
amb presses
perquè el peix
no esperava
el gel
era el tresor
que conservava
les captures
i elles
emportaven
la responsabilitat
després
calia anar a vendre
a la plaça
al mercat
a peu
pels carrers
o de porta en porta
eren peixeteres
venedores
tractants
sabien el valor
del peix
el bon gènere
el preu just
negociaven
sense por
amb caràcter
i gràcies a elles
el peix
que sortia
del mar
arribava a les cases
del poble
fresc
i viu
també eren
les qui feien
comptes
qui repartien
el jornal
qui estiraven
el sou
quan el mar
havia estat dur
les que sostenien
la casa
quan el pare
era la mar
i el sopar
depenia
de si hi havia
pesca
o no
entre les embarcacions
més emblemàtiques
de la pesca
tradicional
catalana
hi trobem
els sardinals
i els baus
de pesca
noms
que avui
ens poden sonar
a antigüitat
però que
durant dècades
van ser
el cor
bategant
del litoral
des de cap
de creus
fins al delta
de l'ebre
a Vilassar
a Vilassar de Mar
poble
sense port
pesquer
propi
la mar
sempre
ha estat
present
però
la pesca
artesanal
ja gairebé
s'ha convertit
en un record
avui
només dos homes
procedents
de famílies
pescadores
del nostre poble
amb barques
que amarren
a ports
veïns
o llunyans
mantenen
viu
un ofici
que durant segles
està en l'ànima
del litoral
meresmenc
no hi ha
platges
plenet de xarxes
ni barques
tornant carregades
a primera hora
però la relació
amb la mar
aquí
continua sent
profunda
i antiga
la pesca
artesanal
ha estat
durant generacions
un pilar
fonamental
de la nostra
costa
ara
tot són
dificultats
el cost
d'una embarcació
el manteniment
el preu
del gasoil
i un mercat
que no paga prou
per un treball
tan dur
fan que només
uns pocs
s'atreveixin
a continuar
a tot això
s'hi suma
una marcada
pujada
de normatives
europees
que regulen
cada cop
més estrictament
la pesca
els dies
de pesca
autoritzats
s'han reduït
les zones
de pesca
estan més limitades

que no
tenen
no tenen
ni la infraestructura
ni els recursos
per adaptar-s'hi
fàcilment

el canvi
climàtic
amb l'augment
l'augment
de la temperatura
de l'aigua
i la modificació
la modificació
dels corrents
marins
provoca
que moltes espècies
tradicionals
del nostre mar
es desplacin
cap aigues
més fredes
o fins i tot
desapareguin
el resultat
és que les captures
cada cop més
difícils
i escasses
fan que el pescador
hagi de sortir
més sovint
i més lluny
sense garantir
la sostenibilitat
econòmica
del seu treball
també hi ha un factor social
que no podem obviar
els joves
no veuen futur
en aquest ofici
el treball
és dur
inestable
i amb molts
sacrificis
personals
la majoria
prefereixen
feines més segures
a terra
amb horaris
fixos
i condicions
més còmodes
així
la tradició marinera
que ha caracteritzat
Vilassà de Mar
i el Maresme
es va esveint
sense relleu generacional
però aquests dos pescadors
que encara treballen
amb la seva tenacitat
són veritables
guardianes
d'un llegat
que no volem perdre
per ells
la pesca
no és només
una manera
de guanyar-se
la vida
és una forma
d'entendre el mar
de respectar-lo
i de viure
amb ell
en harmonia
si aquests
guardianes
desapareixen
no només
perdríem
un ofici
sinó una part
fonamental
de la memòria
la cultura
i l'ànima
de Vilassà de Mar
la mar
callaria
una mica més
i amb ell
o amb ella
el batec
viu del nostre poble
es tornaria
més distant
Avui a Randamar
ens visita
un personatge
que coneix
la mar
com el palmell
de la mà
però
que no té cap problema
ficar-s'hi
fins als jonolls
sigui per pescar
cerdines
o somriures
es diu
salvador manera
salva manera
però
el moll
a la plaça
o sota una carpa
del circ
molts el coneixen
simplement
com el clown
pescador
amb les botes
plenes de sal
el nas vermell
i el cor obert
barreja la saviesa
del vida marina
amb la màgia
de l'humor
que neix
del silenci
de la mirada
i del gest
més petit
és un home
que fa riure
sense fer soroll
que parla
del mar
amb l'ànima
i que pesca
rialles
amb més gràcia
que una xarxa
ben calada
avui puja a bord
del nostre programa
un navegant
molt especial
benvingut
salva manera
hola
molt bona
quina descripció
més poètica
i més maca
que has fet
bé
perquè
primer perquè
ens coneixem
perquè has vingut
aquí a Vilassà
també
a fer passar
una bona estona
a la quitxalla
i perquè
com que et seguim
per les xarxes
xarxes eh
que podrien ser
de pescar
però ara ja no són
de pescar peixos
com que et seguim
sabem que
estàs amb nous projectes
que després
ens explicaràs
i
jo volia començar
amb una pregunta
que
que per mi
és essencial
no?
perquè és
quan vas descobrir
que la mar
seria una part
tan important
de la teva vida?
Bé
la mar
ho vaig descobrir
amb l'amor
del meu avi
el meu avi
era
un pescador
que portava
el bot de llum
d'una tranyina
i
bueno
des de petit
que jo
quan es feia de nit
i ella es posava
les botes
i el traje d'aigua
i sortia de casa
a les 10 de la nit
jo començava a plorar
com una bleda
deia
on va
aquest home
aquesta nit
és fosc
i
estava enamorat
de la feina
del meu avi
de la feina aquesta
de la soledat
del bot de llum
d'endinsar-se
enmig del mar
i estant allà
tot sol
això em cridava
moltíssim
l'atenció
i ella em va transmetre
aquesta passió
pel mar
i al llarg
dels anys
jo
a raó
d'aquesta
inspiració
que em va fer
m'he estat
sempre connectat
amb el mar
de diferents maneres
com a pescador
hortacenal
ara més
com a educador
ambiental
o com a clau
ambiental
com has descrit tu
molt bé
però
sempre
per mi
el mar
és com el lloc
de la vida
el que ens acolleix
és aquest oceà
que és capaç
de tenir unes onades
molt grans
o estar en calma
és una mica
el símil
amb la nostra vida
que a vegades
tenim pensaments
molt forts
a vegades
estem més tranquils
però al final
el que compta
és aquest oceà
aquesta persona
que som
i això és l'important
i a tu
què t'ha ensenyat
la mar
que no t'hagi ensenyat
cap escola?
t'he preguntat
la mar
perquè la mar
són hores
preparació
tot
sí
jo crec que la mar
precisament
potser
el que entenem
per ensenyar
no ensenya
simplement
t'acolleix
t'acolleix
et bressola
et dona l'oportunitat
de ser-hi
i de generar
la vida
no?
estem acostumats
a ser ensenyats
a tenir coneixements
a crear personatges
a creure'ns aquests personatges
al llarg de la vida
en passem per uns quants
però
la major ensenyança
del mar
és observar-lo
saber que estan allà
que aquell horitzó
està per tu
i des de la soledat
i bueno
hi ha allà
no?
sempre
jo crec que aquesta
és la major ensenyança
i els anys
de la teva vida
que també és dedicat
a la pesca
on pescaves tu
i amb quin tipus
d'embarcació?
jo pescava
amb una barca petita
de pesca artesanal
de 7 metres
que és la San José
que ara pesca la meva filla
i bueno
fèiem la pesca
de trasmai
que és aquí
al cap de creus
pesquem
la temporada
fem temporades
ara fem el boníto
ara s'està fent el boníto
després
acabem d'acabar
la temporada
de la llagosta
i l'escorpera
que és la més fructífera
perquè són els peixos
que més sobreviuen
en aquest mar
tan
tan
no sé si dir-te contaminat
o
exaurit
o cansat
i bueno
i després
el gener i el febrer
la xarxa
el xoriguer
que és
no pesquem res
i després comencem
la temporada
del pop
que tampoc
és que n'hi hagi molts
però bueno
aquí és una zona
de bastanta roca
al cap de creus
i encara en toquem
algun
encara en toquem
algun
però els darrers anys
està molt esgotat
el mar està molt esgotat
clar nosaltres
des del maresme
que també el mar
està molt tocat
quan pensem
en la costa brava
encara pensem
en riquesa
amb fons
molt rics
amb animals
i plantes
i
i bones pesques
però clar
això també és idíl·lic
allà també es pateix
hi ha canvis
hi ha el canvi climàtic
i tu ets una persona
que
a més
ja ens ho explicaràs
amb els seus espectacles
però
però que
tens tot el tema
del medi ambient
de l'ecosistema
molt present
amb tot el que fa
és veritat
sí
jo al llarg
de la meva vida
com a pescador
sobretot he intentat
impulsar
amb l'Institut
de les Ciències del Mar
amb el CSIC
amb la Fundació
en Biodiversitat
he intentat
transmetre
coneixement
en els pescadors
he estat
de president
del Pla de Cogestió
del Cap de Creus
he intentat
sempre portar
el coneixement
en el pescador
perquè el pescador
sempre ha volgut
protegir
i sempre ha volgut
intentar
que aquest marc
que tenim la sort
de poder treballar
nosaltres
però que és de tothom
estigués respectat
i tinguéssim
coneixença
que els recursos
no són infinits
sinó que són finits
i s'acceureixen
s'acceureixen
per diversos motius
però que s'han de conèixer
i per això
cal treballar
amb científics
i cal aquest tipus
de sinergies
aleshores
nosaltres
al mar
estem observant-lo
des de fa molt de temps
aquí el Cap de Creus
sí
és idíl·lic
perquè es busseja molt
hi ha moltes gurgònies
hi ha molta cosa
a veure
sota l'aigua
perquè hi ha molt
de fons de roca
i tal
però tingueu en compte
que al maresme
també hi ha cosetes
i també esteu visquent
el mateix que aquí
aquí fa molts anys
que es diu
els músculos han desaparegut
per l'acció humana
això és mentira
nosaltres fa més de 30 anys
que no agafem músculos
perquè no n'hi ha ni un
vosaltres
al maresme
fa molts anys
que no sou capaços
de tenir ni cluïses
ni cap tipus de vívals
per què?
perquè al mar
li falta nutrició
al mar li falta
matèria orgànica
el mar està empobrit
està massa clar
està massa transparent
no hi ha plàcton
no hi ha menjar
si no hi ha menjar
el primer que pateixen
són els vívals
que era
el gran nutrient
que tenia on al maresme
però arran de tota la costa
ja no existeixen
tu passeges per la platja
només trobes sorra
i colilles
de tabac
sí senyor
jo tinc una pregunta
que em fa molta il·lusió
fer-te-la
i és
com neix
amb tu
la idea
de barrejar
el
el clown
amb el món
mariner
amb el món
pescador
pues mira
és una bona pregunta
perquè
jo no m'havia plantejat
mai ser
pallasso
era una cosa
que quedava molt llunyana
del meu personatge
que era el pescador
que era un pescador
que controlava
que feia les coses
ben fetes
i que tenia molt
de control
sobre la vida
però arran
d'una petita
bueno
una depressió
que vaig passar
molt dura
un amic em va dir
escolta
hauries de sortir
del poble
intentar fer alguna
fer algo de teatre
a Girona
o relacionar-te més
no només estar aquí
pescant
tot sol
i en l'olivar
i en l'or
sempre estar sol
hauries de relacionar-te
i tal
diu per què no vas a fer teatre
i jo vaig dir
jo no he fet mai
la vida teatre
diu ja
però t'anirà bé
i aquelles coses
doncs que me vaig apuntar
en un curs
que es deia
la imbecilitat del joc
que era un joc
era un curs
de clowns
per fer el ridícul
per estar
alimentant-te amb el ridícul
que és el que s'alimenta
moltes vegades
el pallasso
i bueno
vaig començar
a Girona
vaig estar 5 anys
fent la formació
m'agrada molt
i un cop
ho vaig tenir
apamat
vaig dir
vale
doncs ara vull fer
un número de clown
de la problemàtica
que em trobo jo
amb el meu dia a dia
quina és la meva problemàtica?
els plàstics
jo no em puc creure
que hi hagi plàstics
en el cap de creus
amb les meves xerxes
jo estic agafant plàstics
i vull transmetre això
això va ser
fa 15 anys
i em vaig posar en contacte
amb una gent de Canàries
que es deia
Naguita con el plàstico
que ja començaven
en aquell moment
a treballar
tot el tema dels oceans
i els plàstics i tal
i vaig muntar
un número
que es deia
el pescaplàstic
que és el que
vaig portar
a premiar aquí
fa uns anys
a Vilassar
a Vilassar
i amb això he estat treballant
amb molta intenció
de donar
no de lliçonar
sinó de donar-li veu
en el mar
d'intentar que el mar
a través del meu humor
a través de les meus tallers
de les meves accions teatrals
dels meus espectacles
puguin ser representant
que el mar pugui
d'alguna manera
tenir una veu
en l'espai públic
i dir
mira, això és el que passa
en el mar
vosaltres decidireu
el que voldreu
vosaltres sabeu
si el problema
és en els plàstics
si el problema
és el CO2
si el problema
és la pujada
de la temperatura
de les aigües
o les emissions
això ja no ho sé
perquè no soc científic
però sí que puc
donar-li aquesta veu
i el mar
és com el meu agraïment
el mar
es veu representat
a través
de les meves accions
en una manera
hi ha el més
amorosa
visual
perquè al final
les modes canvien
els coneixements
canvien
els científics
poden canviar
moltes vegades
els criteris
depenent dels estudis
però el que no canviarà
és l'amor que sentim
per la natura
i el respecte
i si jo puc transmetre això
ho intento
en el meu espectacle
jo amb el meu equip
perquè no soc jo sol
hi ha un equip
de gent treballant
hi ha dos actrius més
vull dir
que el que busquem
és aquesta
aquesta passió
que tenim
molta gent
pel mar
poder-la transmetre
en la resta del públic
perquè se sentin
inspirats
és molt molt interessant
Salva
i ara se m'ocorreix
una pregunta
que
tu quan et poses
el nas vermell
qui ets realment
el Salvador
que coneixem
o una altra
versió
de tu mateix
sí
això és una pregunta
és una pregunta
molt bona
i que s'ha de tenir
molt de coratge
per desvetllar-la
però
intentaré fer-ho
d'una manera
que es pugui entendre
que es pugui fer entendre
com molt bé t'he dit
a mi se'm va recomanar
de fer teatre
i em va anar molt bé
per sortir d'aquesta depressió
a part de
està ben diagnosticat
i de medicació
però
jo em trobava molt a gust
en aquest espai
del clown
en aquest espai
de no control
de fer el ridícul
d'equivocar-me
tot això era el contracte
amb el meu personatge
llavors
jo em vaig dir
això és fantàstic
jo puc tenir permís
a equivocar-me
puc estar
perfectament
fent el ridícul
i la gent riu
llavors això em feia
molta gràcia
i m'ho passava molt bé
en els cursos
i anava
supercontent
aquest és el nas vermell
aquest és el pallasso
aquest és aquest personatge
que s'ho passa bé
i que està molt
molt a gust
amb el que fa
molt vinculat
al teu ser
i després hi ha
un altre personatge
que és l'actor
que és el
bueno
anem a fer això
anem a parlar d'això
ens cal un guió
ens cal una estructura
ens cal una direcció
ens cal una sèrie d'exercicis
en els quals
tu ja desapareixes
com a clown
o desapareixes
com a persona
que està molt connectada
amb la seva essència
i passes a interpretar
un paper
per què?
doncs perquè aquest paper
després la gent
ho ha d'entendre
i perquè les coses
s'entenguin
no poden ser festes
privades
no pot ser
alguna cosa que jo faci
perquè jo senti
que tinc que fer allò
i no
ha de ser alguna cosa
que sigui clar
que estigui definit
que sigui ben marcat
escènicament
i és una feina
llavors
quan jo estic aquí
estic com una feina
com estàs fent
la teva feina
a la ràdio
o com la pot fer
un lampista
o com la pot fer
que condueix un camió
són dues coses diferents
però jo crec que
que el clown
sí que és cert
que quan es posa el nas
està molt a prop
de la seva essència
del seu ser
de com és ell
però
quan tu fas una obra
perquè se l'entengui
perquè portar-la
en el públic
cal una direcció
i cal tenir les coses
molt clares
de per on t'has d'anar
com has d'anar
què has de sentir
com ho has de sentir
i aquí sí que entra el treball
formes part d'un personatge
que aquest personatge
és un actor
i aquest actor
ha de conèixer
una sèrie de tècniques
i és totalment
llunyar
el teu ser
jo crec que som
i sentim
des d'aquest cor
des d'aquesta inspiració
del mar
sentim el nostre ser
la nostra essència
però després
ens hem de guanyar la vida
fent feines
i per mi
en aquest moment
la meva feina
és aquesta
i és on jo
estic més a gust
evidentment
i és on també
he guanyat la vida
els darrers anys
perfectament
molt bé
i per tu
quin és el moment
més inesperat
o emocionant
que has viscut
fent de clown
davant del públic
hi ha algun moment
que el puguis recordar
o el recordarà sempre
quan tens
tota la
sí
jo tinc un moment
gravat
jo
i l'actriu
la pallassa
que treballa amb mi
tenim un moment
gravadíssim
nosaltres vam anar
a fer una funció
en una escola
amb 600 nens
a l'Hospitalet
a Barcelona
a una escola
d'alta complexitat
i ens van demanar
si podíem col·locar
25 nens autistes
perquè estaven estudiant
els psicòlegs
a veure com reaccionarien
en el llenguatge gestual
i la música clàssica
i els interessava
el nostre espectacle
per veure com reaccionarien
nosaltres vam fer
a l'espectacle
durant una hora
allà no es va moure
ningú
d'aquests 600 nens
i quan vam entrar
al camerino
jo li vaig dir
a la pallassa
li vaig dir
ha sigut un vol fantàstic
diu
no sé què ha passat
perquè
és una escola
n'hem fet
50.000
dic
no ho sento així
diu
sí sí
dic jo
ho sento així
bueno
amb aquestes
que ens comencem
a desmaquillar
i ens entra
dintre
un del grup
de seguiment
un dels psicòlegs
i diu
fantàstic
diu
és fantàstic
diu
el servei dels autistes
els ha funcionat
molt bé
perquè han entès
tot el missatge
perquè no heu parlat
clar
i llavors
els autistes
ens han explicat
a nosaltres
de què anava
l'espectacle
i de què anava
el mar
diu
ens hem quedat
totalment sorpresos
diu
però és que amb això
descobreixes que els autistes
estan desconectats
només quan tenen un llenguatge mental
quan tenen un llenguatge
gestual
poètic
abocador
els hi funciona perfectament
aquest per mi va ser
el bolo
de la meva vida
i he fet bolos
a la Copa Amèrica
he fet bolos
molt grans
amb moltíssims
recursos
però aquest bolo
que era un bolo
en una escola
d'alta complexitat
que saps sempre que vas
amb dificultats
va ser
meravellós
jo no sabia res
vull dir
jo ho vaig notar
que vaig notar
alguna cosa
i quan acabes el bolo
és quan tu sents
dius
ostres
què ha passat
no?
perquè
aquest sí que va ser
un bolo
realment especial
ells van notar
perfectament
la vostra comunicació
amb gestos
sense haver de parlar
i els nens
us van seguir
o sigui
amb tot
sí, sí, sí
perquè
lligat amb això
tu si et pregunto
què t'agradaria
que el públic
s'endugués
després
de
veure-us actuar
o sigui
el públic
clar
de vegades parlem de
ara sempre
potser més de nens
però aquells nens
què es poden endur
cap a casa
del que us hem vist
a vosaltres actuar?
bueno
jo crec que
el públic familiar
que és el nostre objectiu
tant els pares
com els nens
que els acompanyen
el que s'emporta
és l'emoció
s'emporta l'emoció
i l'amor
i el respecte
cap a la natura
s'emporta
en aquest compromís
no?
el dir jo
no soc més
que aquest peix
jo no soc més
que el mar
jo soc un igual
formo part d'ell
i el tinc que respectar
i tinc que formar part
amb respecte
de la natura
no?
tinc que connectar
realment
amb la natura
perquè li dec
la meva existència
i sense el blau
no podem existir
o sigui
no existiria la terra
aleshores
nosaltres el que intentem
és això
més enllà
de lliçonar
que després
evidentment
podem fer guiçons
i les fem
amb els tallers
que fem
i amb els recursos
per a la golla
i amb un conte
que tenim
expliquem moltes coses
però més enllà
nosaltres quan acabem
el bolo
i la gent
ens ve
ens abraça
ens abraça
des de l'amor
des de l'amor
que té una mare
per un fill
i nosaltres
el que volem
és el mateix
sentir l'amor
que heu de tenir
per la natura
sentir el respecte
que heu de tenir
per el mar
perquè ell
us ho està donant tot
igual que us ho dona
el sol
igual que us ho dona
un arbre
igual que us ho dona
un gos
igual que us ho dona
qualsevol cosa
que estiguin vinculada
amb la natura
amb respecte
nosaltres
bueno
us vam veure
vam estar amb vosaltres
aquí a Vilassà
va ser
l'any 2022
quan
vam organitzar
les primeres jornades
de l'aigua
aquí a Vilassà
i
aquell moment
l'espectacle vostre
era
el pescaplàstics
correcte
pescaplàstics
ara esteu
en un espectacle nou
que és
la tempesta
sí
sí
sí
ara estem
en la tempesta
dels oceans
que ens agradaria
que vinguéssiu
aquí a Vilassà
perquè la gent
ho pogués gaudir
petits i grans
i
ens pots explicar
una miqueta
sense massa spoiler
una miqueta
el que voleu representar
en aquest espectacle
sí
sí
sí
mira
nosaltres
ara
havíem estat rodant
després del pescaplàstic
amb el Salva Mar
Circus
sí
és un espectacle
que parla dels residus
i
vam
voler fer un pas
que era com
anem a parlar
del canvi climàtic
i l'afectació
del canvi climàtic
que en els oceans
llavors
com els oceans
estan patint
una tensió
degut a les emissions
de CO2
aquest escalfament global
aquesta pujada
la temperatura
el desglas dels pols
la pèrdua
de la biodiversitat
i anem a parlar
de tot això
en un espectacle
gestual
amb música clàssica
llavors
la gent em va dir
esteu locos
això no sortirà
no podrà sortir
això és massa complicat
i van dir
sí sí que sortirà
perquè a mi ja tenim
la tempestat
tant en Shakespeare
que hi ha un mag
hi ha la seva filla
hi ha un aborigen
de la illa
i amb aquests tres personatges
llançarem tot això
i bueno
hem estat treballant
durant dos mesos
i
la cosa no pinta malament
la veritat és que
el director està content
està content
de la feina
ara
ens han d'entregar
el material
després ens tornarem
a tancar 15 dies més
i
i després ja farem
les prèvies
que si
si vosaltres voleu
que vinguem
amb alguna prèvia
les podem fer
sempre i quan es facin
per entitats
sense ànim de lucre
per llartavis
o NGs
on hi hagi
manca de diversitat
on tinguin problemes
doncs si
si ens dieu
des de la ràdio
vosaltres
coneixeu més l'entot
escolta que aquí
hi ha una fundació
que es dedica
a nens
amb síndrome de Down
o amb això
i tal
i estaria bé
que vinguéssiu
al desembre
nosaltres
la companyia
oferirà
en aquest cas
5 prèvies
a tota Catalunya
gratuïtes
per poder mostrar
l'espectacle
en públic
nosaltres
poder rodar
al mateix temps
i així
al desembre
aquestes persones
podran disfrutar
i gaudir
de l'espectacle
sencet
perfecte
mira
ja veig
escolto la musiqueta
se'ns acaba el temps
això passa volant
aquests 20 minuts
salva
i escolta
molt content
que hagis pogut estar
amb nosaltres
a Randamar
molt d'èxit
amb els teus
o vostres projectes
esperem veure'ns
amb l'espectacle
de la tempesta
i
moltes
moltes gràcies
per la feina
que feu
a vosaltres
també
per donar-li veu
al mar
una canzoneta
imonanem
ketotan irabe
enkara
kelmon
kaiga
kantarem
una última
canzon
que hogeixen
rere tot
que siga la penúltima
que l'última
em fa fort
la penúltima vegada
que vaig dir
mai més
serà un brindis
a la lluna
o era el sol
no ho sé
no ho tornaré a fer
no me senta bé
la penúltima
liada
forta
no fa tant de temps
i poco a poco
vais controlant
els meus impulsos
i el meu coco
vaig a posar-vos
la millor cara
en les fotos
canviar el foco
és la penúltima vegada
que el meu cap
en talla el rollo
fort
lo meu
és massa fort
serà la mala sort
tu sóc jo
el meu problema
però tu
que mires
amb bons ulls
que saps
tot el que vull
sempre tens
la manera
una cançó
una cançó
eta imonanen
que toltan
mirabe
inkara
kelmo
kaiga
kantaren
una última
cançó
que haudeixen
reretot
que siga la penúltima
kelultima
en favor
serà la mala sort
una cançó
una cançó
una cançó
una cançó
una cançó
una cançó
fort
lo meu
es massa fort
será la mala sort
tu sóc jo
el meu problema
una cançó
que mires
amb bons ulls
que saps
tot el que vull
sempre tens
la manera
una cançó
eta imonanen
que toltan
mirabe
inkara
kelmo
kaiga
kantaren
una última
cançó
que haudeixen
reretot
que siga
la penúltima
kelultima
hem escoltat
la penúltima
de la fúmiga
ram de mar
paraules de mar
hi ha unes expressions
molt marineres
que s'usaven
per quan la mar
impedia
de sortir a pescar
i els pescadors
deien adeu
i feien cap a la taverna
o cap a l'hortet
aquestes són
la mar
la mar
és encès
de vent
la mar
es remena
la mar
és un dau
la mar
gebrada
la mar
no creixerà
la mar
no tomba
i
la mar
no vol homes
hem arribat
al final
del programa
número 120
sabent que encara
ens queden moltes coses
per explicar
desitjant
hagin pogut passar
una estona
entretinguda
parlant de coses nostres
del mar
de les platges
del patrimoni
de les persones
en fi
de la singularitat
d'un vilassa de mar
únic i repetible
bona proa
bona mar
i bon vent