Ram de Mar, embarca't en un viatge pel present i passat marítim de Vilassar de Mar.
Presenta el capità Agustí Martín,
degada a la Facultat de Nàutica de la Universitat Politécnica de Catalunya
i ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional.
Bona mar a tothom.
Avui us convidem a fer un viatge a través de les onades,
a sentir el batec de les aigües i a descobrir tots els secrets que la mar guarda.
Prepareu-vos per submergir-vos a un ram de mar
que ve carregat, com sempre, d'històries properes i llunyanes,
del nostre poble i de l'entorn,
del nostre mar i les platges,
i, com no, de la nostra gent.
De què parlarem avui?
En el cafè de popa recordarem
quan hi havia qui tra les platges.
En el rancho bord, avui en Joan Martín
ens parlarà de les faves,
un plat indispensable a la cuina catalana.
En els motius de vilassar,
i gràcies als vilassarencs Damià de Bas i Lluís Guardiola,
avui sabrem qui era la capellana.
A Històries de Mar
explicarem quina roba portaven els pescadors
i algun costum antic, com el fumar a bord.
A l'espai de l'entrevista,
avui serà el director de Vilassa Ràdio,
en Jaume Cabot,
que m'entrevistarà per parlar
de per què es produeixen els accidents marítims.
Exemple, el recent accident
del vaixell escola mexicà Huautémoc.
I finalment, a Paraules de Mar,
veurem el significat de la coneguda expressió
bon vent i barca nova.
Comencem!
Fa algunes dècades
era habitual trobar taques de quitrà
a moltes platges,
sobretot a les zones costaneres
amb més trànsit marítim.
Aquelles taques fosques i enganxoses
que es quedaven a la planta dels peus
o a la tovallola
formaven part del paisatge estiuenc
d'aquell temps.
Però, per què hi havia quitrà a les platges?
La causa principal
era la contaminació
provocada pels vaixells.
Abans, no hi havia
les mateixes normatives
de protecció ambiental
que tenim avui en dia.
Els vaixells,
especialment els patrolers
o embarcacions de càrrega,
sovint netejaven
els seus tancs
o dipòsits de combustible
o de càrrega
en alta mar.
Era una tasca
que es considerava llavors
com normal
i es permetia
fer-se sense impunitat.
Aquestes aigües residuals
contenien restes
de petroli
i quitrà,
una substància espessa
i negra
i derivada
del petroli.
Amb el temps,
les marees
arrossegaven
aquestes substàncies
cap a la costa
i acabaven
dipositades
a la sorra
de les platges.
El quitrà
era molt difícil
de treure.
La gent
intentava netejar-se
amb oli
o amb dissolvent,
però sovint
era una batalla
perduda.
Era habitual
veure rètols
avisant
de la presència
de quitrà
o famílies
que portaven oli
per si calia
treure'ls
dels peus
dels nens.
Tots
recordem
aquelles taquetes
als peus
que, a més a més,
si no es treien ràpid,
s'havia de fregar molt
per fer-la desaparèixer.
Tret d'aquestes taques negres,
la presència
d'aquests hidrocarburs
no deixaven
de ser substàncies
molt perilloses
pels peixos
i per a tota la vida
marina.
Quan es produeixen
abocaments de petroli
o altres hidrocarburs,
al mar,
aquests es dispersen
per l'aigua
i tenen
greus conseqüències
pels animals marins.
És per això
que els episodis
de contaminació
anaven acompanyats
de la presència
a la platja
de peixos morts.
Els hidrocarburs
són tòxics
pels peixos,
ja que poden afectar
les seves branquies
que són els òrgans
amb els que respiren.
Quan els peixos
entren en contacte
amb l'aigua,
contaminada,
poden tenir dificultats
per respirar
i en molts casos
morir ràpidament.
A més,
els hidrocarburs
poden danyar
la pell
i les escates
dels peixos,
els que els fa
més vulnerables
a malalties
i depredadors.
una altra conseqüència
greu és que els hidrocarburs
poden contaminar
poden contaminar
els aliments
els aliments
dels peixos,
com les algues
i el fitopel·lecton
que formen part
de la seva dieta.
Quan els peixos
consumeixen
aquests aliments
contaminats,
poden ingerir
substàncies tòxiques
que els afecten
al llarg termini,
perjudicant
la seva salut
i capacitat
de reproduir-se.
Els hidrocarburs
també poden alterar
la reproducció
dels peixos.
Els ous
dels peixos
poden quedar
contaminats
i això pot impedir
que les noves generacions
de peixos
creixin
i es desenvolupin
correctament.
Amb el pas del temps,
les lleis internacionals
sobre la contaminació
marina
es van endurir.
Es van prohibir
moltes pràctiques
contaminants
i es van establir
controls més estrictes
sobre el comportament
dels vaixells.
Això,
sumat a una major
consciència ecològica,
va fer que el problema
disminuís molt.
Avui en dia,
és molt més estrany
trobar qui tra la platja,
tot i que encara
pot aparèixer
en casos puntuals,
sobretot
després d'accidents
o abocaments
de petroli.
L'organització
marítima internacional,
l'OMI,
el màxim òrgan
internacional
sobre la seguretat
de la navegació
i la protecció
del medi ambient
del mar,
va posar en marxa
l'any 1983
el conegut
conveni
Marpol,
que ha ajudat molt
a millorar
la salut
dels oceans.
El Marpol
és un conveni
internacional
creat per
protegir el mar
de la contaminació
causada
pels vaixells.
El seu nom
ve de les paraules
angleses
marine,
mar,
marine,
pollution,
pol pollution,
o sigui,
contaminació
marina.
Aquest conveni
estableix normes
que els vaixells
de tot el món
han de seguir
per no contaminar.
Està dividit
en sis parts
que s'anomenen
anexes
i cada anexa
tracta
un tipus
diferent
de contaminació
com el petroli,
les escombraries
o les aigues
brutes.
Els abocaments
líquids,
com ara els residus
del petroli
o les aigues
residuals
del lavabo
dels vaixells,
estan regulats
principalment
en dos anexes.
L'anex
1
és el que
prohibeix
que els vaixells
llencin
oli
o hidrocarburos
al mar.
També obliga
a tenir sistemes
per evitar
fuites
i aportar
un pla
de prevenció
a bord.
D'una altra banda,
l'anex 4
tracta
sobre
les aigues
brutes,
com les que
provenen
dels lavabos,
i estableix
que tampoc
es poden
llençar
al mar
si o no
han estat
tractades
de manera
segura.
Gràcies
al conveni
Marple,
avui
els vaixells
han de complir
normes
molt estrictes
per evitar
la contaminació
del mar.
Això
ha ajudat
a reduir
molt
la presència
d'equitrà,
aigues
brutes
i altres residus
als oceans
i a les platges.
En definitiva,
el Marple
és una eina
fonamental
per protegir
la natura
marina
i garantir
un futur
més net
per a tots.
Avui sabem
que protegir
el medi ambient
és responsabilitat
de tothom
encara que
queden
problemes
per resoldre
com
els plàstics
dels oceans
o la sobrepesca
però gràcies
a les lleis
la ciència
i la consciència
ciutadana
podem gaudir
de platges
més netes
i intentar
evitar
que errors
del passat
es repeteixin.
Les faves
poden ser
consumides
fresques
cuites
o en conserva
fins i tot
es poden menjar
crues
en algunes
varietats
a més
quan es deixen
assecar
es poden
utilitzar
guisats
o sopes
les faves
acabades
de collir
són
una delícia
les seques
es necessiten
remullar
abans de cuinar-les
les faves
també es poden
utilitzar
en purers
amanides
o plats
típics
com les faves
a la catalana
però qui ens ho explicarà
bé avui
és el nostre
capità i cuiner
Joan Martín
benvingut Joan
Hola a tothom
bé
les faves
és un de les
llegums
més antigues
que es coneixen
com la majoria
van aparèixer
sobre
l'àssia central
i
és una mata
ja fa anys
en Llorenç
em va dir
Joan
perquè jo
vaig preguntar
que ell en sabia
vull sembrar faves
jo em sembro
cada any
a casa de faves
i em va dir
mira
com les tinc
que sembrar
i escolta
les faves
per Santa Teresa
les faves
a terra
em va dir
i Santa Teresa
és el 15 d'octubre
el que passa
que jo sempre
les sembro
més tard
jo les sembro
passat
ja
tots anys
aleshores
les faves
tenen una peculiaritat
és que
quan tu les sembres
que és com
les mongetes
que cada foradet
hi poses
dos o tres llavors
de faves
i després
creix una mata
les primeres setmanes
queden parades
o creixen molt poquet
llavors
fins Nadal
van creixent
però molt a poc a poc
i una vegada
passen les festes
de Nadal
que si ja estem
a ple mes de gener
comencen a brotar de cop
i és una mata
que es fa
aproximadament
d'una alçada
més d'un metre
el que passa
que nosaltres
com la mata
de les faves
arriba a un metre
escapcem
als ulls de dalt
i llavors
passa una mica
com les persones
que quan són
tenen 14 o 15 anys
fan una estirada forta
i llavors
ja deixen de créixer
i no creixen més
però sí que creixen
a l'ample
que és el que ens interessa
amb les faves
que no creixin massa
però que es vagin fent
diguéssim
a l'ample
fan unes flors
molt maques
unes flors
de color blanc
i la part interior
de color negre
i d'aquestes flors
surten
unes veines
unes veines
que la seva recol·lecció
es fa aproximadament
depèn de la zona
per sobre
el mes de març i abril
aleshores
el que és
la fava
és important
perquè no es té
que famar
a la terra
no es té
que posar
hi cap tipus
d'abono
perquè la base
de l'abono
és el nitrogen
i
per una d'aquelles
coses de la ciència
les pròpies
faves
ja
produeixen nitrogen
per tant
no es tenen
que ajudar
com són molt petites
si vols tirar una mica
és correcte
però després
quan són grosses
ja es tenen
que deixar
i ja van
fer la seva feina
totes soles
bé
les
les faves
es mengen
es poden menjar
crues
hi ha molta gent
que les menja crues
es tenen
que recolectar
es tenen
que collir
les vaines
com són molt tendres
abans
que em sembla
que ho havien comentat
alguna vegada
a l'època
de la postguerra
que la cosa
anava justa
es deixaven fer més
perquè clar
feien més quantitat
i més pes
avui dia
potser no cal
llavors
s'agafen
molt tendretes
i com són
tan tendres
es poden menjar
crues
inclús
afegir-les
en una manida
es poden comprar
congelades
i es poden comprar
amb uns pots
que són molt correctes
que venen
confitades
amb oli
que són molt petites
llavors
un plat
per exemple
seria
un plat
que ara ja
hi ha l'estiu
un plat fresquet
és una base
d'encià
tallat ben petit
amb les faves
per sobre
i llavors
tallar-hi també
un bon pernil
a trossets
ben petits
un reget d'oli
i ja tens
un primer plat
molt complet
i molt correcte
un altre aspecte
de les faves
un altre recepte
de les faves
que es coneix poc
és la truita
la truita
de faves tendres
si agafem una paella
i posem un ratx d'oli
i llavors
en aquest ratx d'oli
tirem
ja quan estigui calent
diludem quatre voltes
les faves
i aquí
tirem ou batut
i fem una truita
i aquest plat
de truita
de faves
és molt correcte
ens va molt bé
és molt adient
diguéssim
per un sopar
acompanyat
de pa amb tomàquet
però de fet
la recepta
la clàssica
són les faves
a la catalana
la que coneixem més
que són les faves
estofades
o faves
també que diuen
ofegades
i que
és un plat
típic
o un plat
molt típic
de la cuina catalana
és un plat
és un plat
fàcil
de fer
les faves
són molt tendes
per tant
siguin
estrencuites
com que coincideixen
les faves
amb l'època dels pèsols
i l'època
també de les carxofes
ho puc barrejar tot
puc barrejar faves
i puc barrejar pèsols
i puc barrejar
els carxofes
i si no
faig solament faves
o pèsols
o pèsols
i els carxofes
bé
per fer les faves
a la catalana
agafarem una olla
en aquest olla
hi tindrem un raig d'oli
en aquest raig d'oli
hi posarem
aleshores
hi posarem
unes cebes
tendres
ben picades
hi posarem també
alts tendres
que els haurem
tret a la part de l'arrel
hi tindrem
la primera capa de l'all
aquella part més verda
ben picats
ben picats
per tant
amb aquest oli calent
ja hi tindrem la ceba
ja hi tinc la ceba
i hi tiro l'all
li m'adon
unes quantes voltes
perquè vagi canviant
de color
i en quedi tou
una vegada veig
que ja està canviant
de color
amb l'oli
la ceba
i l'all
i tiraré cansalada
la cansalada
jo la tallo
a tires petites
d'uns dos centímetres
per mi un mig centímetre
els hi aboco
i començo a dar
voltes
que es barregi
tot ben barrejat
és el moment
on hi posaré
una mica de sal
hi posaré un pocint de pebre
hi poso també
un ratx de cunyac
aleshores
quan això ja està al punt
és quan hi afegeixo
les faves
i amb una mica
d'aigua
ull
perquè les faves
ens deixaran
i si poso també pèsols
i si poso també escarxofes
això em deixarà
anar bastant aigua
llavors el que jo vull
que no em quedi
el resultat
massa líquid
però tampoc massa espès
la meva àvia
la meva àvia ho feia
la mare de la meva mare
quan feia faves
agafava l'all
i posava un plat
a sobre
com a tapadora
i en aquest plat
fondo
hi posava
hi posava aigua
de manera que
clar
en el transcurs
de la cocció
aquesta aigua
s'estava escalfant
i si el guisat
ho demanava
agafava
aquesta aigua calenta
amb el plat
i l'hi afegia
per tant
li tirava
amb aigua calenta
les faves
ja que no estiguin
començant a bullir
hi tiraré
un branquilló
de menta
jo no n'hi tiro
perquè a mi
la menta
en faves
la menta
és molt dominant
i a mi
no em acaba
de fer el pes
però en la recepta
tradicional
s'hi posa menta
i també
s'hi posa
evidentment
aquella botifarra
de faves
aquell bull negre
és important dir
que això ja està cuita
aquesta botifarra
és cuita
el que agafo
és dos trossos
d'aquesta botifarra
i diguéssim
entre cometes
la sacrifico
jo vull que se'm desfacin
aquestes botifarra
dins de les faves
perquè llavors
en reservo
la resta
de la botifarra
per posar-li
després
l'última hora
aquest plat
això
les faves
una vegada
comencen a bullir
tardarà uns 20-25 minuts
a poc foc
i jo
aniré remenant
amb la mateixa cassola
i aleshores
quan ja estigui
pràcticament llest
hi tiraré
un raig de nís
molt poquet
i si
tanco el foc
i llavors
hi tiro la resta
de la botifarra
aquesta botifarra
ja està cuita
el que passa
que amb l'escalfor
de la pròpia
de la pròpia olla
i de les pròpies faves
s'anirà escalfant
i començarà
en punt de
desfer-se una mica
el gust
ja l'han de deixar
perquè abans
ja n'hi havia tirat
de botifar-la
i aquesta
i aquesta serà
més aviat
més aviat
més aviat
per acompanyar
aleshores
és un plat
és un plat contundent
és un plat
un plat d'hivern
un plat d'hivern
que per exemple
el puc acompanyar
amb una amanida
d'escarola
i
i que és un plat
repeteixo
contundent
i un plat únic
evidentment
de vegades
quan menges faves
fora de casa
perquè com tu bé dius
la fava
d'ací tendra
però abans
són molt grosses
i són una mica dures
i tenen pell
tenen pell
aquestes faves
tan grosses
el que es diu
de la ceia negra
perquè quan es van fent
i a les treus
de la vaina
a la part de dalt
queda com una ratlla negra
que en dium
de la ceia negra
això
tenen molta pell
inclús de vegades
si es feien aquestes faves
es tenia que
apretar la fava
per treure la part de dintre
i
rebutjar la pell
perquè la pell
és bastant desagradable
per això avui dia
s'agafen
faves
el que es diuen
faves baby
que les repeteixen
les podem porar congelades
o les podem trobar
diguéssim a conserva
són les millors
i si són fresques
però evidentment
encara millor
i també
fora de Catalunya
les faves
també es mengen
a tot arreu
potser
de formes diferents
amb receptes diferents
però sí, sí
és conegut per tot arreu
a Sud-amèrica
les vam portar
els descobridors
entre altres coses
i entre per exemple
van portar
ja ho hem comentat
alguna vegada
quan van descobrir
Colón
van anar a Amèrica
entre altres productes
va portar
el cafè
jo sempre havia pensat
que el cafè era d'Amèrica
no era el cafè
és europeu
de Centra Europa
però
amb els viatges
de Cristóbal
i altres descobridors
guion
conqueridors
van portar
tots aquests elements
d'allà van portar
per exemple
les patates
van portar
blat de moro
el cafè
el devien portar
per exemple
de l'Àfrica
i de l'Àfrica Europa
i d'Europa cap a Amèrica
els orígens del cafè
si no crec malament
és de l'Àfrica
nord-oriental
per la zona d'Etiòpia
després va passar
al centre d'Europa
i per aquí
va repartir
per tota Europa
i llavors
va portar a Amèrica
i també és una
de vegades
podem confondre
quan parlem
d'històries
de la fabada
que no té res a veure
que anava
no, allò són faves
faves
que jo crec
no sé per quina raó
potser escombro
cap a casa
en el tema
de les mongetes
jo crec que les millors
i amb diferència
són les del ganxet
ja n'hem parlat
d'alguna vegada
però hi ha moltes
hi ha les de Tolosa
que són negres
hi ha les faves
d'Astúria
que s'han servit
per fer la típica
fabada asturiana
i nosaltres aquí
tenim les del ganxet
el que sí que és
una producció limitada
i la zona de Conreu
també és molt limitada
Vallès Oriental
Vallès Occidental
una mica
Oriental una mica
i el Maresme
i una mica la Selva
doncs Joan
crec que
quedaria molt bé
explicat
el tema de la fava
ara
ja a partir
de la setmana vinent
haurem d'anar preparant
plats més freds
però perdona
ho estic
estrenqui
és que
passarem set aquí
doncs escolta'm
això
en què ho acompanyaríem
les faves
a la catalana
en què les acompanyaríem
és un plat d'hivern
un bon porró de vi
o una copa de vi
evidentment
vull dir
les copes són petites
i tindria que prendre dues
i un vi del pionat
un vi de la terra
perfecte
paraders
etc.
ho prendrem així
Joan
bon dia
i moltes gràcies
moltes gràcies
vosaltres
















però el davant
la partia
per evitar ferits
en les habituals
baralles
que es produïen
durant els llargs
períodes embarcats
tampoc tenien
en punta
les navalles
dels mariners
que treballaven
en l'herboradura
dels vaixells
per evitar
que en cas de caiguda
poguessin ferir
algú de gravetat
el fumar tabac
es remunta
després de la conquesta
d'Amèrica
per part dels europeus
i per fer-ho
els mariners
van utilitzar
les pipes
doncs els permetia
disposar
de les dues mans
per treballar
en temps passats
era molt comú
veure pescadors
fumant
mentre treballaven
a la mar
aquesta imatge
gairebé icònica
respon
a una combinació
de motius
pràctics
culturals
i socials
que formaven
part del dia
d'aquests treballadors
del mar
una de les raons
principals
era la lluita
contra el fred
molts pescadors
passaven hores
a mar obert
sovint
en condicions
climàtiques
dures
fumar
sobretot
en pipa
proporcionava
una sensació
de calor
i ajudava
a suportar
les baixes
temperatures
el fum
i la calor
a la boca
podrien ser
reconfortants
durant les llargues
jornades
enmig del vent
i la humitat
a més
fumar
servia
per mantenir-se
despert
i concentrat
les feines
a la mar
poden ser
monòtones
i cansades
especialment
de nit
o en jornades
molt llargues
el tabat
amb els seus
efectes
estimulants
ajudava els pescadors
a estar més alerta
així mateix
el fum
també
contribuïa
a allunyar
mosquits
i altres insectes
molestos
sobretot
en zones
costaneres
o d'aigues
tranquil·les
però
més enllà
dels motius
pràctics
fumar
era també
una qüestió
de tradició
i socialització
formava part
de la cultura
marinera
i sovint
era un moment
compartit
entre companys
encendre
una cigarreta
o preparar
la pipa
era una causa
dins la rutina
un instant
de conversa
o de silenci
compartit
entre amics
de barca
cal recordar
que en aquells
temps
no es coneixien
els riscos
per la salut
associats
al costum
del tabac
fumar
era una pràctica
socialment
acceptada
i molt estesa
especialment
entre els homes
que feien
les feines
dures
i exigents
com la pesca
vist això
era important
que el mariner
gaudís
d'una bona
pipa
de tabac
però igualment
important
era la companyia
amb els seus
companys
quan el capità
donava permís
per fumar
els mariners
que aconseguien
l'autorització
arribaven
de tot arreu
de la nau
i el ritual
de tallar
el tabac
i d'omplir
la pipa
es va convertir
en alguna cosa més
que una experiència
particular
del fumador
era un esdeveniment
social
mentre que
gaudien del tabac
eren discutits
els assumptes
importants
i les notícies
i gefraderies
eren compartides
les notícies
passaven
de boca en boca
a tot el vaixell
després d'una fumada
doncs
en acabar el temps
a fumar
cadascun
tornava al seu lloc
en les diferents zones
de la nau
no hi ha dubte
que els oficials
van utilitzar
aquesta pausa
per fumar la pipa
com a forma
per saber
que escoïa
entre
els integrants
de la tripulació
de la seva nau
però fumar en pipa
també va tenir
una altra funció
molt important
que era
la de poder
alleugerar
la tensió
que s'acumulava
durant tot el dia
especialment
en dies
de gran tempesta
els pescadors
també adaptaren
aquests costums
i era difícil
no veure
cap pescador
sense la pipa
a flora de llavi
Randa Mar
l'entrevista
moment
per l'entrevista
el ram de mar
i no
no us espanteu
no hem canviat
ni de presentador
ni hem cessat
l'amic Agustí
i és que el capità Agustí Martín
avui ens ha d'instruir
sobre el que ha passat
en els darrers dies
en els darrers temps
de fet
s'estan produint
accidents marítims
algun d'ells
algun d'ells per
errades tècniques
i altres
per errors
humans
el fatal accident
del vaixell
escola mexicà
Cuauhtémoc
o Cuauhtémoc
en aquest cas
el port de Nova York
ha estat un cas
que ha fet saltar
totes les alarmes
què està passant
quins són els motius
com es pot evitar
un accident tan greu
per tractar
aquestes incògnites
avui ho tractarem
directament
amb el director
d'aquest mateix programa
el ram de mar
el capità Agustí Martín
Agustí Martín
se'm va estrany
dir-te benvingut
perquè això és casa teva
i és el teu programa
però benvingut
Moltes gràcies
moltes gràcies Jaume
avui canviem els papers
però crec que era el moment
també
de parlar
és un accident
molt
molt
molt proper
fa molt pocs dies
hi ha moltes incògnites
i crec que podem parlar
una miqueta
del que sabem
no del tot
per això
tampoc
anirem a buscar
exactament
què és el que ha passat
perquè
hi ha una investigació
en marxa
i hem de ser
sempre
molt prudents
en aquests casos
t'agraeixo moltíssim
que em deixis
entrevistar-te
en el teu
propi programa
i entendràs
la meva ignorància
en el tema
que tractem
però és molt interessant
i intentaré
posar-me en la pell
de l'oient
perquè
aclarir tots els dubtes
que generen
deia al començament
que últimament
estem parlant
de molts accidents
marítims
això és com
els accidents
d'aviació
són notícia
perquè són
realment espectaculars
perquè en passen
molt pocs
clar
si haguessin de parlar
de tots els accidents
que passen a les carreteres
no acabaríem mai
per això
dic que
se'n parla últimament
però és que se'n parla
sempre dels accidents
sempre que n'hi ha
per tant
Agostí
la pregunta principal
què ha passat?
doncs bé
aquest vaixell
un vaixell d'escola
que va ser construït a l'any 1981
a Bilbao
és un vaixellat de ferro
amb pals de ferro
aparellat de brick barca
és un vaixell
molt conegut
perquè
perquè
igual que el Juan Sebastián
el Cano
o la Glòria
són aquests vaixells
que donen la volta
al món cada any
i toquen molts ports
i on van
són molt ben rebuts
i fan d'ambaixadors
del seu país
on van
clar
quan hi ha una desgràcia
d'aquestes
molta gent
està filmant
està gravant
i l'accident
és horrible
a més
clar
veus el que està passant
com estan rebentant
els pals
i el primer
que un pensa
o el que vaig pensar jo
és que hi ha hagut
una errada important
dels motors
o sigui
els motors
no han sigut capaços
d'arrencar
i anar endavant
perquè no té
una per més corrent
que hi hagi
el vaixell té
propulsió
per anar endavant
i no acostar-se
perillosament
com ho va fer-ho
de popa
anant enrere
cap al pont
de Brooklyn
clar
aleshores
hem d'anar al tanto
quan comencem
a llegir
les primeres notícies
pels diaris
per internet
de vegades
també els mitjans
de comunicacions generals
de televisió
ràdio
perquè realment
comencen a dir coses
que s'aventuren
a explicar
les notícies
no?
que si hi havia un remolcador
que si el remolcador
ha trencat
la seva marra
que si anava
que si anava en un pràctic
que si no anava en pràctic
si el capità
no hi era
no
tot això
realment
no es pot dir
fins que ja tenim
les notícies
realment ja
segures
no?
però bueno
això són els mitjans
que ens informen
d'aquesta manera
hi havia pràctic
o no
Agustí?
sí
sí
sí
és obligatori
el pràctic
el pràctic
sabem que és un capità
de la Marina Marcant
especialitzat
en aquell port
i és el que
sota
bueno
sota les ordres
del capità
perquè el pràctic
és el que assessora
el capità
mai perd
el comandament
de la nau
però assessora
de la maniò
perquè és el gran
coneixedor
del lloc
del corrent
i tal
però el pràctic
també
s'assassora
primer del capità
de Clavargo
està bé
a veure
que el pont de Brooklyn
és espectacular
si l'heu vist
doncs vas allà
i sobretot
si l'has per primera vegada
doncs treus el mòbil
la càmera
el graves
clar
si a sobre
veiem un vaixell
tipus
per entendre'ns
Juan Sebastián
el Cano
aquest vaixell
escola
que va pujant
doncs encara és més
espectacular
la imatge
la meva pregunta és
aquest vaixell
a la Cuatémoc
tenia previst
passar per allà
o va parar allà
per accident
perquè clar
el pont
té les mides
que té
i el vaixell
té les mides
que té
és evident
que un vaixell
no frena
com un cotxe
és a dir
doncs
vas per sobre
l'aigua
i una frenada
no és com un cotxe
que el claves
però aleshores
el motiu
de l'accident
què és
parlem de motors
però pot ser
una fallada
humana
o no
al final
si hi ha
una fallada
del motor
si anem
buscant
sempre trobarem
que hi ha
algun error humà
no
de manteniment
de previsió
o també
perquè
un desgast
etcètera
no
clar
al final
sempre acaben
sent petits
errors humans
que es van juntant
i que provoquen
la catàstrofe
no
el vaixell
el vaixell no havia
de passar
per sota
el pont
no passa
ni amb les condicions
de baixa mar
més importants
que poden haver
no passa
aquell vaixell
per sota
el pont
i és un pont
que a més
no s'obre
aquest pont
aquest vaixell
accidentalment
quan surt
del seu
amarrament
el que no sabem
és que si
el posar
màquina enrere
no la pot treure
i no pot engranar
per anar endavant
que és la incògnita
que ara estem
intentant
a veure si hi ha
algun investigador
que ho estigui
treballant
ens ho digui
ens ho confirmi
i això
junt també
amb una marea
entrant
per tenir-me en compte
que el riu
anava
a un cantó contrari
o sigui
el riu
empenya
el vaixell
cap al mar
i en canvi
va al revés
va cap al pont
vol dir que hi havia
segurament
jo apostaria
però no puc dir
un seguretat
de calvar
que anava
amb màquina enrere
i el remolcador
al costat
que no ha de passar res
perquè si el barco
tira màquina
surt-se a part del moll
i ja tira endavant
ja se'n va cap al mar
va parar
i van-ho cap al mar
hi ha un tros de canal
encara important
per arribar fins a
Ambrose Channel
que és l'entrada
del port de Nova York
encara hi ha
unes quantes milles
de navegació
però ja vas
amb una ria molt grossa
diguéssim
per entendre'ns
i aquí hi ha alguna cosa
que ens falla
i és que
el vaixell comença
a anar enrere
que va amb més velocitat
i veiem com va
com de viatge
perquè va parar
justament a la cantonada
del pont de Brooklyn
on els pals
es van esclafant
un darrere l'altre
amb la
amb la conseqüència greu
i fatal
de l'accident
en el món del mar
parlem d'accidents
i d'incidents
quan hi ha morts
o quan hi ha ferits
són accidents
si no hi ha morts
ni ferits
que és el que
els fa malbé
és el vaixell
llavors és un incident
i aquí lamentablement
parlem d'un accident
hi ha hagut dues persones
que han perdut la vida
el pont de Brooklyn
si algú
no el sap
uneix a Manhattan
en Brooklyn
i al seu temps
va ser
el pont penjant
més gran del món
en el seu temps
per tant
no estem parlant
d'un pont petit
estem parlant
d'un pont molt gran
que va creuant
el East River
en qualsevol cas
lamentem la mort
d'aquestes dues persones
clar
això
pels mexicans
pel món en general
però pels mexicans
en particular
és un cop molt dur
és com si
a l'armada espanyola
s'accidenta
en aquest cas
el Juan Sebastián
el Cano
és a dir
això Mèxic
ha assentat
realment
a part de la mort
de les dues persones
és un buc
insigne
no podíem dir
sí
sí
això és
a tots els païs
els païs
que tenen
tenen mar
i que tenen
vaixell escola
i vaixell de l'armada
el vaixell de l'armada
no deixa de ser
una representació
un embaixador del país
és algú
que és celebrat
quan arriba a port
perquè
tota la gent
mexicana
que viu
al voltant de Nova York
van a veure aquest vaixell
es fan festes
es fan
lliurement
de premis
es fan
de vegades
també
per exemple
balls tradicionals
porta la seva cultura
quan un vaixell
a Juan Sebastián Alcándo
arriba a Japó
fa el mateix
allà
hi venen
ambaixadors
cònsuls
és una festa
i lògicament
quan el vaixell
surt de port
en aquest moment
també és una festa
a més hi ha música
els mexicans
posen música en directe
música mariachi
vull dir que
és un moment d'alegria
l'has vist
l'has vist
el vaixell aquest o no?
sí, sí, sí
va estar aquí
el mare Magnum
vaig estar a bord d'ell
aquest any
va estar aquí
a Barcelona
i vaig conèixer
el comandant
el que estava ara aquí
que pobre home
clar
deu portar un disgust
perquè això
que li ha passat
doncs
encara que potser
ell
potser que no
no tingui
diguéssim
una responsabilitat
directa
amb l'accident
perquè si ha fallat
la màquina
però clar
sempre li diran
bon i per què
la màquina
no estava ben preparada
què ha passat
aquí no?
tingueu en compte
que els accidents
sempre es produeixen
perquè hi ha
una o diverses causes
si aquestes causes
es junten totes
es produeix l'accident
que no deixa de ser
un acte involuntari
un obús
accidentar-se
ningú
i aleshores
amb resultat
que pot ser
com en aquest cas
una tragèdia
i això
no solament és clar
les vides humanes
és el més important
una noia
de 20 anys
i una noia
de 22
que s'avan pujats
a dalt
més els que queden
penjats
que jo no sé
com les van treure
ràpidament en grues
perquè van quedar
a 30 metres d'alçada
penjats
si es trenca
el pal
i s'acaba de trencar
allà es mora
molta més gent
i a partir d'aquí
pels que estaven
a coberta
o que estaven
també
a les vergues
dels pals
perquè en una briparca
aquesta sensació
no oblidaran
mai més
és que no pujaran
els pals
al vaixell
diuen
una última hora
diuen
que serà
doncs
reparat
a les mateixos
estilleros
del port
de Nova York
sembla que serà
reparat
té danys
no tan greus
com
es podia haver passat
perquè podia passar
parlem de dues vides humanes
però podia passar
una desgràcia
com tu dius
molt molt gran
a mi gust
com a
com a capità de vaixell
com a
de gada
la facultat de nàutica
com a veu
utilitzada en aquest cas
i ambaixador
maritim internacional
m'agradaria que m'expliquessis
el protocol
que s'activa
en un cas
d'un accident greu
com aquest
sí
el primer que es fa
és
des del mateix vaixell
des del
el mateix pràctic
que van al vaixell
si el capità
també
si no ho fa pràctic
és
pel canal 16
o el canal
de
port authority
que és l'autoritat portuària
és avisar
que té una
una
hi ha hagut un accident
que necessita
auxili
immediat
per mar
i per terra
i aleshores
com que són notícies
o imatges
que les estan veient
en directe
als centres de control
de mateix Nova York
de l'autoritat portuària
en seguida
allà
s'hi acosten
les embarcacions
per poder rescatar
la gent
que hi havia a l'aigua
hi havia gent a l'aigua
i també
preparar ja
l'actuació
perquè
com has dit molt bé
el vaixell
el buc
o sigui
el casco
el buc del vaixell
no pateix massa
potser té algun cop
a darrere
i es trenquen
dos pals
que són
tubos de ferro
això es pot arreglar
no és tan complicat
i les veles
segurament rifades
rifar una vela
és que quan s'estripa
les veles rifades
i segurament
la xarxa
això s'arreglarà
a partir d'aquí
segurament
i per les imatges
que veig
es van desplaçar
camions grues
al costat mateix
del pont de Brooklyn
i des del mateix pont
per poder
rescatar
aquelles persones
que estaven penjades
només amb el seu ernest
o sigui
és una posició
incòmoda
perquè estan penjades
per l'esquena
amb un muscató
i el buit
a 30 metres
enlaçada
recordin que
una caiguda
de 20 metres
és mortal
per una persona
encara que caigui
l'aigua
és el mateix
com si caura a terra
exacte
i dient de 20
però a causa 10 metres
malament
o de 5
i també et mates
aleshores
això
va haver-hi
una alarma
general
el primer
que va
el capità
el comandant
el que va
ja ordenar
que el vaixell
la barloessin
al moll
el primer moll
que tenien
la van a barloar
com van poder
i es va procedir
a desembarcar
tots els que
estaven ferits
i aquella
tripulació
traumatitzada
també
recordem que
aquella gent
aquells nois i noies
penjats
en els pals
del barco
quan van quedar
immòbils
alguns no es podien
bellugar
els van tenir
que ajudava a baixar
i ja una vegada
estan en el moll
doncs
amb camilles
amb ambulàncies
cap a un centre
hospital
un hospital
vaja
i bé
a partir d'aquí
és
investigar
no?
hi ha experts
que estan investigant
exactament
les diferents causes
si ha sigut
una parada
de motor
i queda
enbregat
enrere
és un blackout
ja havíem parat
una vegada
en el barco
de l'I
en el pont
de Baltimore
el que és un blackout
que et queda sense res
durant uns segons
i el barco és incontrolable
evidentment
no es pot controlar
i el vaixell
va anar enrere
si anava engranat
amb màquina enrere
va continuar enrere
i llavors no es para
el va parar el pont
de fet les primeres investigacions
insistim eh
hi ha gent que va molt ràpid
sobretot la premsa
doncs acostumen
volen explicacions molt ràpid
i els americans especialment
doncs volen explicacions
molt ràpid eh
eh
suggereixen
que el buc es va quedar
sense
sense energia
sense
en aquest cas
es va quedar sense energia
abans de la col·lisió
com dèiem
doncs
això és incontrolable
són les primeres investigacions
eh
277 tripulants
3 màstils
els 3 van quedar
doncs
frencats
i en aquest cas
dues persones mortes
i 19 ferits
insisteixo
és una desgràcia eh
però pel que podia haver passat
realment
és
una esposa
a la pell de gallina
clar
el vaixell aquest
per entendre'ns
el pont de Nova York
tot és molt gran
tot és molt gran
i molt alt
però en qualsevol cas
el pont de Brooklyn
que és molt molt gran
insisteixo
en el seu dia
va ser el pont penjant
més gran del món
per entendre'ns els oients
el vaixell aquest
quants metres
d'eslora té
quanta llargada
quina embargadura té
com d'aquí a on
bé
no són barcos
molt grossos
com a valers
són grossos
però com a barcos marcants
no
aquest vaixell té una eslora
una longitud
d'uns 90 metres
val
i aleshores
però sí que és veritat
que l'alçada dels màstols
és molt alta
aquest vaixell
no està pensat
per travessar
el pont de Brooklyn
es queden abans
i amarren abans
també hi ha
diversos vaixells
si algú ha tingut ocasió
d'anar a Nova York
hi ha una zona
que és
pujant el riu
el river
diguéssim
a l'esquerra
hi ha diversos vaixells
de vela
històrics
val
i aquests vaixells
és una miqueta
com una gran exposició
allà a la vora
és on estava
aquest vaixell
també amarrat
val
i tenia que anar
en direcció contrària
no en màquina enrere
com anava
no?
segurament que hi havia
maria entrant
important
pot ser
però el riu
baixa molt cap avall
és al revés
el riu
l'empenya
no cap al ponys
sinó cap a mar obert
el riu és important
és caudalós
per tant
això
jo també estic convençut
que la màquina enrere
va quedar engranada
màquina enrere
i no has de poder posar
la màquina
per algun motiu
això és una sensació
dels que estàvem a bord
terrible
perquè s'has perdut
pot passar
que
aquest vaixell
a la maniobra
el remolcador
només el vas tirar
per la prova
per obrir
el remolcador
per obrir la prova
i quan ja estàs
cap a la canal
deixen ja
la marra del remolc
i ja segueixes endavant
quan el vaixell va enrere
el remolc que hi ha
el remolcador
no té temps
ja s'hi acosta
però no el pot frenar
no pot fer res
és més
si l'arriba a tocar
tampoc el frenes
clar
això et passa
al Tamar
i clar
no és una sensació
agradable
evidentment
estàs amb un vaixell
sense control
però tens un temps
de reacció
si et passa això
al riu
amb el pont
que te'n vas contra el pont
la capacitat de reacció
és gairebé nul
en aquest cas
exacte
Agustí
has tingut mai
algun incident
o algun accident
al Tamar o no?
la causa
hem tingut un parell
un parell de vegades
però a Malta Mar
no ens passa res
el gran perill
és quan a passaport
però els vaixells
que jo navegava
sempre utilitzàvem
com a mínim
dos remolcadors
per entrar i sortir
de port
vol dir que si hi ha
dins de port
hi ha una
una pagada
una pagada
un blackout
que s'anomena
que queda sense energia
que pot passar
no ens passa res
també m'agradaria dir
que és molt important
que els accidents
no s'acabaran
o sigui
els accidents
sempre n'hi hauran
sempre n'hi hauran
és més
hem d'aprendre
dels accidents
no acabem d'aprendre
del tot
i és veritat
que si mai hi hagués
cap accident
l'home
i la dona
encara viuríem
a les cavernes
doncs sí senyor
és una molt
molt bona
reflexió
Agustí
vols afegir alguna cosa més
ja se'ns està acabant el temps
del teu programa
m'insisteixo
si algú s'incorpora avui
doncs ara mateix
tinc el gust
d'entrevistar l'Agustí
dins del seu propi programa
perquè ens hi es trobeixi
sobre aquest accident
del vaixell d'escola mexicà
Cuauhtémoc
que va tenir aquest accident
al pont de Brooklyn
què més podem afegir Agustí?
Mira
ja per afegir
i acabant
és que
a la que tinguem notícies
ja
de la investigació
del que serà
l'informe final
que al final
trigarà mesos
però ja
enseguida sabrem ja
diguéssim exactament
què és el que ha passat
doncs ja
des de
Randemar
també farem
una petita explicació
en el cafè de popa
per explicar una miqueta
ja
el que ha passat realment
i també
el que
una miqueta
doncs del vaixell
que es farà
quan estarà acabat
perquè
no trigarà molt
amb que s'arregli
el que no s'arreglaran
són les morts
de les dues persones
i esperem
que no n'hi hagi cap més
d'aquells
nois i noies
que estan hospitalitzats
lamentablement
això no ho podem arreglar
Agustí
gràcies per convidar-me
al teu programa
i deixar-me entrevistar-te
moltíssimes gràcies
per instruir-nos
una vegada més
gràcies a tu
Jaume
els llums s'han apagat
han tret el pastís
aplaudien els pares
els tiets
i els amics
tots alhora
agrupats
en un únic crit
que demani un desig
que demani un desig
i tu
nerviosa
com sempre
que et toca ser
el centre d'atenció
has fixat els ulls
en un punt
imprecís
del menjador
un segon
dos segons
tres segons
quatre
i cinc
els teus ulls
que balcaven
buscant un desig
les espelmes
cremaven
i alguns dels amics
t'enfocaven
amb càmeres
de retratar
una veu
comentava
que guapa
que guapa
i no
no
no
m'acabava
m'acabava
de la copa
decidit
a trobar
un raconet
adequat
per fer-me
petit
petit
del tamany d'una mosca
del tamany d'un mosquit
per un cop empatitit
sota els tamborets
i la taula allargada
pels dos cavallets
fer-me pas amb prudència
per un entramat de sabates d'hivern
de confeti aixafat
i esprintar maleint
la llargada dels meus
nous passets
i amagar-me
entra un tap de suro
i la paret
just a temps que no em mengi
el collons de gatet
i escalar les cenefes
del teu vestit
i falcar el peu esquerre
en un descosit
i arribar-te a l'espatlla
i seure en un botó
i agafar un palet d'aire
i amb un saltiró
enganxar-te a un cabell
i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig
està vessant la paret
del llagrimal
a l'ompeu
d'un braç
al tors del cap
a l'ompeu
a l'ompeu
a l'ompeu
a l'ompeu
a l'ompeu
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Hem escoltat aniversari del grup Manel.
Ramp de mar.
Paraules de mar.
L'expressió bon vent i barca nova és una de les moltes dites populars que utilitzem a la nostra vida quotidiana
per desitjar algú èxit i bona sort en una nova etapa o projecte.
Quan algú comença alguna cosa nova, ja sigui una feina, un viatge, una relació o una nova fase de la seva vida,
aquesta expressió serveix per transmetre-li els nostres millors desitjos,
perquè tot li vagi bé i el seu camí sigui favorable.
El seu origen prové del món del mar.
Els pescadors i navegants, quan s'embarcaven en una nova aventura,
desitjaven que el vent els fos favorable,
ja que el vent és fonamental per la navegació.
Així, bon vent representava un desig perquè el viatge fos tranquil i sense dificultats.
I barca nova feia referència a una embarcació en bon estat,
preparada per afrontar els reptes que es presentessin en el mar.
D'aquesta manera, l'expressió conjuga la idea de desitjar no només bona sort,
sinó també un bon començament.
És una expressió de positivitat i bona voluntat,
que reflecteix la nostra confiança en les capacitats de la persona que fa aquest canvi.
Hem arribat al final d'aquest programa
desitjant hàgim pogut passar una estona entretinguda
parlant de coses nostres, del mar, de les platges, del patrimoni,
de les persones, en fi, de la singularitat d'un vilassa de mar únic i repetible.
Fins la setmana vinent, bona proa, bona mar i bon vent.
Gràcies.