Title:

Nadal, memòria marinera i veus de Vilassar

## Introducció i estructura del programa **Ran de mar** és l’espai de *Vilassar Ràdio* on es troben la mar i el poble. En aquest episodi, el capità **Agustí Martín** proposa un viatge que combina **memòria local**, **tradició marinera** i **Nadal**: • La història d’*En Bauxes* i la **Font d’Ambauixes** • Els **àpats de Nadal** i la seva evolució a Catalunya i a *Vilassar de Mar* • El record del baler **Maria Assumpta**, últim gran baler català del segle XIX • Una conversa amb **Jaume Cabot**, director de *Vilassar Ràdio*, sobre Nadal al poble • Una breu prosa poètica sobre el **final de la tardor i l’arribada de l’hivern** --- ## 1. El cafè de popa: la Font d’Ambauixes i la figura d’En Bauxes ### 1.1. De font anònima a Font d’Ambauixes • A partir d’un fulletó de 2007 sobre una *Passejada amb en Joan Roig, en Nan, per les fonts de Vilassar de Mar*, Agustí recupera la **memòria de les fonts del poble**. • El 1983, en una primavera cultural, es fa un recorregut per totes les fonts per recuperar-ne els **noms tradicionals** i batejar les que no en tenien. • Una de les fonts sense nom era la del **carrer de l’Arpella**, instal·lada el 1899 per millorar l’accés a aigua potable. • El 1983, a **proposta popular**, aquesta font rep el nom de **Font d’Ambauixes** en homenatge a un veí molt singular. ### 1.2. Qui era En Bauxes? • **Enric “Enriquilla” Bauxes**, conegut com *Ambauixes*, neix el 1910 a *Vilassar de Mar*, a **Can Bauxes**. • De jove aprèn l’ofici de *flaquer* i el practica durant molts anys. > “L’Enriquilla, Ambauixes, va ser una persona lliure en un país encotillat.” • Casat i amb una filla, el matrimoni fracassa; es separa, la filla queda amb la mare i ell es queda **sense casa** en una època en què el divorci no era socialment acceptat. • Profundament afectat, **abandona la feina** i se’n va a viure a: - Primer, a les restes d’un **fortí de la platja** - Després, a una mena d’*iglú* fet de **canyes i plàstic** davant l’estació del tren • Les **mares i temporals** sovint li destrossen la barraca i l’obliguen a reconstruir-la; de nit es refugia al **vestíbul de l’estació**. ### 1.3. Una vida de mar i dignitat • Viu **del peix que pesca** amb una canya molt rudimentària, sense rodet, amb boia i **fil fet de retalls de pèl de cuca** reutilitzats. • Només pesca **el que necessita**, sense afany d’acumular. • Utilitza com a esquer: - Cucs de *regaló* que captura amb un clot fet amb els peus - Musclos de roca - Cargolins de la **Riera de Cabrils** • Amb un tros de *mitja de dona* lligava muscló o cargolí a l’ham. Era **un gran pescador**: mai li mancaven *daurades, mabres i sards*. ### 1.4. La rutina diària i el vincle amb la font • Al migdia plegava la pesca, creuava **via i N-II** i anava a **netejar el peix a la font del carrer Arpella**, que després portaria el seu nom. • Tenia **clients fixes**, sobretot dones que l’esperaven al portal; venia el peix **a preu molt raonable**, només per cobrir el mínim per viure. • **Mai no acceptava almoines ni regals**, mantenint una dignitat molt marcada. ### 1.5. Imatge i percepció del personatge • Vestia sempre igual, estiu i hivern: - Americana fosca i gastada - Pantalons vells subjectats amb cordills - Boina d’on sortien cabells canosos • La seva **pell molt bruna** i aparença podien espantar la canalla, però el poble sabia que **no feia mal a ningú** i simplement vivia a la seva manera. • Mor el **13 de novembre de 1977**, amb 67 anys. • El bateig de la font com a **Font d’Ambauixes** (1983) és un acte de **reconeixement popular** a una vida marginal però **respectada i lliure**. --- ## 2. Ranch oberta: preparatius de Nadal i cuina tradicional ### 2.1. El Nadal al poble i el ritual de comprar • S’acosten les festes i a *Vilassar de Mar* els dies previs al Nadal són viscuts amb **pressa i il·lusió**. • Els carrers s’omplen de **llums**, els aparadors de **regals i decoracions**, i el **mercat municipal** i les botigues locals es converteixen en **epicentre de la tradició**. • Anar a comprar és **molt més que una gestió**: és un **ritual comunitari**. Passejar entre peix fresc, marisc, verdures i fruits secs connecta amb una **manera de viure heretada de generacions**. ### 2.2. Costos i pressupost nadalenc • El Nadal impacta fortament en el **pressupost familiar**: - El peix i el marisc (lluç, rap, cloïsses, gambes…) poden **duplicar el preu** respecte la resta de l’any. - Les millors peces de carn i embotits per a l’*escudella* també pugen, sobretot si són de **qualitat o artesanals**. - Els **torrons** i postres tradicionals poden variar molt de preu segons *marca, origen i qualitat*. • Per contenir la despesa, moltes famílies: - **Planifiquen amb antelació** - Compren productes setmanes abans aprofitant **ofertes** - **Congelen peix i marisc** per assegurar qualitat sense pagar els pics més alts. ### 2.3. L’escudella i carn d’olla: cor de la taula de Nadal • L’**escudella i carn d’olla** es presenta com a **plat estrella** de la tradició catalana: - Combina **carns** (pollastre o gallina, vedella, porc), **verdures** (patata, col, pastanaga…) i **embotits**. - Es cou **lentament en una gran olla**, creant un brou molt ric. - Al final, es **separa el brou** (sopa d’escudella) de la *carn i verdures* (segon plat). • És un plat **complet, nutritiu i ideal per al fred** de Nadal. • La seva preparació és **ritual i col·lectiva**: - Grans i petits tallen verdures, netegen la carn i controlen el brou. - Cada família té la **seva recepta** transmesa de generació en generació. • Aquest plat **alimenta el cos i la memòria**: cada cullerada evoca dinars de Nadal d’abans, *olors de casa i de llenya*. ### 2.4. Diversitat de plats de festa • El calendari de festes (Nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, Reis) obliga a **buscar combinacions variades**. • El **peix i el marisc** hi tenen un paper central: - *Suquet de peix* - *Calamars farcits* - Marisc a la planxa - Pollastre rostit i altres carns per completar la festa • Els **postres** es centren en torrons, però es destaquen també **postres casolans** i propostes que barregen *cuina marinera i innovació*. ### 2.5. Tradició, identitat i mestissatge del Nadal català • Es remarca que els àpats de Nadal són **memòria, afecte i identitat**, no només menjar. • El Nadal català s’ha anat **barrejant amb tradicions foranes**, sobretot des del segle XX: - Introducció de l’**arbre de Nadal** (influència centreeuropea). - Aparició del **Pare Noel / Santa Claus**, que conviu amb els **Reis d’Orient** i el **Tió**. - Incorporació de **nadales internacionals** adaptades al català. - Expansió de **mercats de Nadal, llums comercials i decoració visual**. • A la cuina, a torrons i neules catalanes s’hi sumen: - *Polvorons andalusos* - *Panettone* italià - Galetes i pastissos d’origen alemany (com *Lebkuchen* o *Stollen*). • El resultat és un **Nadal híbrid** on conviuen: - *Tió i arbre* - *Pessebre i llums modernes* - *Reis i Santa Claus* - *Escudella i panettone* > A Catalunya, el Nadal no s’ha perdut, **s’ha transformat**: manté les arrels mentre obre portes al món. --- ## 3. Motius de Vilassar: la figura del senyor Vicentó ### 3.1. Origen i família • **Vicenç Martí Oliver**, fill d’*en Quimet contramestre*, és conegut popularment com **en Vicentó**. • Es casa amb la filla d’**Innocenci Murtra**, àlies *Civil*, fabricant tèxtil. A partir d’aquí és conegut com **senyor Vicentó**. ### 3.2. Indústria, habitatge i reconeixement públic • Als anys 1920 és un dels **industrials tèxtils** promotors d’una **mútua per a la construcció de cases barates**, iniciativa de fort component social. • El 1960, com a reconeixement, es dona el seu nom a la **plaça de la Baratu**, que fins llavors no tenia nom. ### 3.3. Can Vicentó i transformació urbanística • Al **Pla de Locata** (actualment integrat al nucli urbà) hi havia una explotació agrícola coneguda com **Can Vicentó**, vinculada a **Vicenç Vila**. • La **casa de pagès encara existeix**, però ara està mig ofegada per blocs de pisos i les terres de conreu han desaparegut. • Aquest cas exemplifica la **transformació urbanística** i la pèrdua de paisatge agrari al voltant de *Vilassar de Mar* i nuclis propers. --- ## 4. Històries de mar: el baler Maria Assumpta ### 4.1. Naixement d’un símbol marítim • El **Maria Assumpta (Maria Sumta)** és presentat com **molt més que un vaixell**: és un **símbol de la tradició marinera catalana** i, especialment, del passat marítim de **Badalona**. • Construït el **1858** directament a la **platja**, per encàrrec de l’armador **Josep Isern (del Masnou)** i obra del mestre d’aixa **Nicolau Pica**. • Es tracta d’un **baler de fusta** aparellat inicialment com a *pollacra-goleta*, amb **dos pals** i estructura robusta per a **llargues travessies oceàniques**. ### 4.2. Activitat comercial i adaptació al segle XX • Durant el segle XIX, el vaixell recorre principalment l’**Atlàntic**, connectant **Catalunya i Amèrica** i transportant tota mena de càrregues: - Teixits - Sal - Productes colonials - Mercaderies diverses • És testimoni de **tempestes, calmes, ports actius** i d’una **marina mercant** que avui ja és només record. • Al llarg del segle XX s’hi instal·la un **motor**, es van retirant els **pals** i el vaixell **canvia de nom** diverses vegades (*Papita*, *Ciutat d’Inca*), reconvertit en **vaixell de motor** per allargar la seva vida útil. ### 4.3. Salvament, renaixement i vaixell escola • Quan ja no podia competir amb els vaixells de ferro, els propietaris eivissencs pretenien **vendre els motors i cremar el buc**. • És adquirit pels anglesos **Marc Lightfield i Robin Cecil**, que el **rebenen Maria Assumpta** i el dediquen a: - *Charter* (vaixell de lloguer) - **Vaixell escola** per a joves i aficionats a la navegació tradicional. • A inicis dels anys 80 és **restaurat íntegrament** recuperant l’esperit de **baler clàssic**. • Participa en **regates de grans velers** i trobades internacionals, arribant a ser considerat **el vaixell de fusta en actiu més antic del món** durant un temps. ### 4.4. El naufragi de 1995 i el seu impacte • El **30 de maig de 1995**, en intentar entrar al port de **Padstow** (Cornualla, Anglaterra), una **avaria de motor** el fa derivar cap a les roques. • El **naufragi és tràgic**: **tres persones moren**. • El **buc s’enfonsa**, però la història del vaixell ja havia esdevingut **patrimoni de Badalona i de la memòria marítima catalana**. ### 4.5. Memòria col·lectiva i divulgació • A Badalona, el record del Maria Assumpta s’ha **consolidat com a patrimoni col·lectiu**: - Construcció de **maquetes** i *exvots* - **Plaça** dedicada al vaixell, integrant el seu nom en la vida quotidiana - Activitats culturals, xerrades i conferències al voltant de la seva història • Les **maquetes** funcionen com a **eina pedagògica** per a noves generacions que no van veure mai el vaixell navegant. • Infants que juguen a la **plaça Maria Assumpta** creixen familiaritzats amb el nom i, amb el temps, poden **descobrir-ne el significat històric**. ### 4.6. Debat sobre patrimoni i últims balers • El 2004, amb motiu del **Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona**, es va intentar portar el Maria Assumpta a la ciutat, però **motius econòmics** ho van impedir; hauria estat una **gran atracció patrimonial**. • A partir del segle XX, la irrupció dels **motors** fa que els balers: - Necessitin **tripulacions grans** - Depenguin del **vent** i siguin **poc rendibles** • Els últims balers de càrrega desapareixen de les rutes comercials. • Els **vaixells propietat o comandats per vilassarencs** desapareixen també. • Avui només queden **alguns velers històrics o museu flotant**, testimonis de la **destresa marinera** i del paper decisiu dels balers en la història marítima. • La desaparició d’aquests vaixells marca **el final d’una època**, però el seu llegat **perdura en la memòria i la tradició marinera**. --- ## 5. Entrevista: Jaume Cabot i el Nadal a Vilassar de Mar ### 5.1. Encesa de llums i Fira de Nadal • Agustí conversa amb **Jaume Cabot**, director de *Vilassar Ràdio*, sobre com es viu el Nadal a *Vilassar de Mar*. • Destaquen la **festa d’encesa de llums i de l’arbre de Nadal**, tradició recent que fa uns 3–4 anys que es consolida: - Xocolata desfeta - Ambient de fred i carrer • El mateix cap de setmana té lloc la **Fira de Nadal** a la **plaça Tarradellas**, amb parades i activitats. ### 5.2. Tradicions importades i futur del calendari festiu • Es reflexiona sobre com **moltes tradicions actuals venen de fora**, sobretot dels **Estats Units**: - L’**encesa pública de llums** - El **Halloween**, que conviu i fins i tot competeix amb la **Castanyada** • Jaume ironitza que en un futur acabarem celebrant també el **Thanksgiving Day (Dia d’Acció de Gràcies)** amb capó, com ja s’ha fet amb Halloween. • Es comenta la **tendència globalitzadora**: als supermercats apareixen **dolços d’arreu d’Europa**, sovint més barats que els **torrons de qualitat**. ### 5.3. Els Pastorets: cor teatral del Nadal vilassarenc • Es parla amb entusiasme dels **Pastorets**: - Es representen el **26 de desembre (Sant Esteve)** i el dissabte següent a l’**Ateneu**. - Hi participen **grans, joves i canalla**, i cada any hi debuten actors nous. • Es posa en valor la feina de **La Tropa** i altres entitats (com els *nats del 51*) que han **mantingut viva la tradició** fins poder celebrar el **centenari dels Pastorets** a Vilassar sense pràcticament interrupcions (excepte la Guerra Civil i la pandèmia de la Covid). • S’explica la **gran feinada invisible**: direcció, actors, tramoya, tècnics, so i llum. ### 5.4. Personatges i anècdotes dels Pastorets • Jaume ha fet pràcticament **tots els papers** dels Pastorets d’en Pàmies (excepte Naïm): - Papers còmics com **En Jonàs** - Papers foscos com **Satanàs** • Explica una anècdota: els nens que assagen mesos amb ell el coneixen perfectament, però el dia de l’estrena, **vestit de Satanàs, no s’atreveixen a acostar-s’hi**, encara que sàpiguen qui hi ha sota el maquillatge. • Es destaca la **importància emocional dels Pastorets**: per a molts, **un Nadal sense Pastorets “no és Nadal”**. ### 5.5. Records d’infantesa i tradicions familiars • Jaume i Agustí comparteixen **records de Nadal de quan eren petits**: - El **concurs de pessebres** de la Caixa Laietana (amb pessebres creatius, com un pa de pagès buidat i figures de plastilina). - L’alegria de treure les **caixes del pessebre**, les figuretes i la **molsa** (amb aquella olor humida associada al Nadal). - Pessebres fets a casa amb **poques llums** i un **estel senzill**, lluny de l’exuberància lumínica actual. • Jaume explica la **tradició familiar** actual: - Fer el **pessebre la nit de Nadal**, després de sopar fora, amb tota la família, posant nadales i gaudint del moment. • Agustí afegeix que aquest any el **pessebre de l’Església de Sant Genís** es farà **davant del presbiteri** i serà un **pessebre mariner**, amb xarxa, rems i pal de barca, integrant iconografia marinera local. ### 5.6. Pessebre i arbre, Tió, Reis i canvis en la religiositat • Tots dos coincideixen que són **de Tió i de Reis**, més que de Pare Noel. • Recorden els **Tions compartits** a cases d’amics (com a Can Fanxell) amb caramels per a tota la colla. • Parlen de la **Cavalcada de Reis** d’abans, amb fanalets (ara substituïts sovint per **paraigües al revés** i fanalets de LED). • Es declara que ara a moltes llars hi ha **pessebre i arbre de Nadal**, que conviuen sense problemes. • Es lamenta la pèrdua progressiva de la **Missa del Gall** com a gran trobada comunitària: - Abans s’omplia l’Església i hi havia gent fora. - Ara es fa més aviat i amb menys assistència, probablement perquè **els sopars familiars** es perllonguen. ### 5.7. Torrons, excés i saviesa popular • Parlen dels **torrons preferits**: - Jaume: sobretot **xocolata** i **Xixona** (gust que aprecia més amb l’edat). - Agustí proposa una combinació: **ratafia molt freda** amb trossets de torró de Xixona a la copa, com a postres excel·lents. • Es comenta la **proliferació de sabors** de torró moderns (vainilla, plàtan, licors, combinacions extravagants) i el fet que **en sovint en sobren** molts després de festes. • Es recorda una idea atribuïda a **Josep Pla**: per Nadal **morien moltes persones grans** de tant menjar, perquè no estaven acostumades a aquell excés de greixos i quantitat. • Tanquen avançant que en programes propers parlaran a fons de **l’escudella, la carn d’olla, el pollastre rostit i els canelons**. --- ## 6. Paraules de mar: final de tardor i promesa d’hivern ### 6.1. Cançó i to poètic • Sonen versos de *“Agafar l’horitzó”* de **Txarango**, que reforcen un missatge d’**esperança, compromís i futur compartit**: - Gent de mar, de rius i muntanyes - Construir un demà de vida i llibertat - “No volem fum, no volem dreceres” ### 6.2. Prosa anònima sobre novembre • Es llegeix una **prosa anònima** que descriu el **final de novembre**: > La mar és més silenciosa, les fulles a terra dibuixen camins d’or i bronze, el vent fred porta els darrers sospirs de la tardor. • Tò clarament **contemplatiu i reflexiu**: - Novembre és **moment de pausa** i recolliment de la natura. - Recorda que **tot cicle té un final**, però sota el silenci ja batega la **promesa de l’hivern**. - El reflex del sol baix sobre les ones i el **murmuri de la sal** conviden a mirar **enrere amb gratitud i endavant amb esperança**. ### 6.3. Cloenda del programa • Agustí tanca recordant que encara queden **moltes històries per explicar** de: - La mar - Les platges - El patrimoni - Les persones - La singularitat d’un *Vilassar de Mar* “**únic i irrepetible**” • S’acomiada amb una salutació marinera plena de desig de futur compartit: > **Bona proa, bona mar i bon vent!**

['Vilassar de Mar', 'Vilassar Ràdio', 'Ran de mar', 'Nadal', 'tradicions catalanes', 'Pastorets', 'En Bauxes', 'Font d’Ambauixes', 'Maria Assumpta', 'història marítima', 'Badalona', 'pessebre', 'Tió', 'Reis d’Orient', 'torrons', 'escudella i carn d’olla', 'memòria oral', 'patrimoni local', 'cases barates', 'senyor Vicentó']