Randa Mar, embarca't en un viatge pel present i passat marítim de Vilassar de Mar.
Presenta el capità Agustí Martín,
ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional.
Benvinguts a Randa Mar.
La tardor ja s'ha fet un lloc entre nosaltres.
Les matinades són més fresques, el sol baixa més ràpid darrere l'horitzó
i la mar canvia de cara cada dia, més viva, més intensa.
És temps de calma i de tempestes.
De recolliment i de retrobaments.
I aquí, Randa Mar, volem compartir amb vosaltres aquest batec de la nova estació.
De què parlarem avui?
En el cafè de popa explicarem què passa a les platges de Vilassar quan arriba la tardor.
En el rancho a bord, en Joan Martín ens acostarà a la cuina del pop.
En els motius de Vilassar de Mar i gràcies als Vilassarencs,
Damià de Bas i Lluís Guardiola,
avui sabrem on era la Fonda de las Flores.
A Històries de Mar viurem una realitat,
els cementiris de la gent de mar.
A l'espai de l'entrevista tornem a tenir entre nosaltres
a Vicenç Iglesias, un home de mar de cap a peus,
per explicar-nos les diferents embarcacions de pesca,
la vida a bord i els arts de pesca.
I finalment, a Paraules de Mar,
portem unes dites molt marineres sobre la saviesa dels pescadors.
Comencem!
Randa Mar
Café de Popà
Amb la tardor,
al litoral maresmenc s'enfunda un nou vestit.
I les aigües, que banyen la seva costa,
mesos abans cristalines i plàcides,
sota la tirania del sol d'estiu,
comencen a murmurar un altre cant.
És un moment de transformació subtil, però poderosa,
on la llum s'atenua
i les aigües prenen un altre caràcter,
més profund i turbulent.
La melodia de la temperatura
Durant els mesos d'estiu,
el mar del Maresme
s'havia dividit en dues ànimes,
una de superficial,
càlida i lleugera com un mirall,
i una altra de fundària,
freda i quieta,
retinguda a la foscor.
Però, amb la davallada de les temperatures,
aquella frontera invisible es desfà.
L'aire més fresc de la tardor
refreda la superfície de l'aigua,
que es torna més pesada
i s'enfonsa lentament,
trencant la pau de les capes inferiors.
Aquesta cascada d'aigua freda
es barreja amb la que s'havia amagat
a les profunditats,
i el mar sencer
comença a remoure's
en un procés de purificació natural.
És una gran barreja
que homogenitza el mar,
fent que la seva temperatura
sigui una sola melodia
en comptes de dues notes dissonants.
El despertar dels nutrients.
Aquesta gran barreja
té un segon efecte gairebé màgic.
Durant tot l'estiu,
els nutrients havien estat presoners
al fons marí.
acumulant-se com tres hores oblidats.
Amb la mescla de les aigües,
aquests nutrients s'alliberen
i ascendeixen cap a la llum.
La vida microscòpica del fitoplàcton,
que havia patit la manca de menjar,
es desferma
en una explosió de color veredós,
gairebé invisible a simple vista.
Aquest despertar de la vida marina
és la raó
per la qual les aigües,
abanys tan transparents,
poden tornar-se de cop i volta
una mica més tèrboles,
com si una boira subtil l'escobrís.
És el senyal que el mar està viu
i que s'està preparant
per un nou cicle.
La força de la tardor.
Però potser el canvi més evident
és l'arribada d'un nou temperament.
Els vents càlids i suaus de l'estiu
donen pas a les ràfegues més fortes
que desfermen onades més altes i potents.
La tranquil·litat de les platges
es trenca amb el so persistent
de l'onatge que trenca contra la sorra.
Aquesta nova força
mou els sediments del fons marí
amb una energia que no s'havia vist en mesos,
remodelant les platges
i arrossegant grans quantitats
de sorra mar endins.
Així, les aigües del Maresme,
que a l'estiu eren una invitació a la calma,
a la tardor es converteixen
en una força viva
que respira i canvia constantment
preparant el litoral
per l'arribada del silenci de l'hivern.
El pop és una autèntica joia
de la gastronomia marina.
Aquest cefalòpada,
tan fascinant per la seva intel·ligència
com per la seva versatilitat culinària,
s'ha convertit en un ingredient estrella
en moltes cuines d'arreu del món,
des de la Mediterrània fins al Japó.
A casa nostra
i en altres regions de la península ibèrica,
la seva presència
és un pilar fonamental
en la cuina tradicional,
especialment en regions
amb una forta tradició marinera.
Per això, avui tenim aquí
en Joan Martín ben preparat
per tractar sobre
aquest animaló marí.
Endavant, Joan!
Hola a tothom.
El pop científicament
Octopus
és un cefalòpet.
Hi ha quantitat d'espècies diferents
repartides arreu dels mars
del nostre planeta.
Des d'un pop molt petitet
que cap en el palmell de la mà
que és un pop que es diu
de taques blaves
que s'emmossega
i no vas a l'hospital ràpidament,
possiblement
la palma és allà
enmig de la barca.
Veranós,
molt veranós.
Fins al pop gigantí
de la costa de Califòrnia,
que són pops
que pesen fins a 70 quilos.
grandiosos,
inclús se n'han pescat
de més grans.
Bé,
doncs el pop és un,
com has dit tu abans molt bé,
és un animal
molt intel·ligent.
Té tres cors,
que ja és curiós,
i té un cervell
ramificat
amb neurones
a cada una
de les potes.
Segons el científic,
i com ja hem dit,
és molt intel·ligent,
perquè té una pega,
té una vida molt curta,
només viu dos anys.
I sembla mentida
que una espècie tan evolucionada
i tan intel·ligent
tingui una vida
tan curta.
Nosaltres,
el pop aquí,
a la nostra costa,
Vilassà,
Maresme,
i la costa catalana,
el que el menjàvem
sempre era
el pop
popets amb ceba,
que ara
se'n troben molt poc.
Els pops
que agafàvem aquí,
que jo havia anat
amb una fitora,
amb un arpor,
eren pops
d'aproximadament
uns 20 centímetres
de llargada,
i que,
es coïen,
es feien també
a trossos,
no es bullien,
sinó que es fregien
directament
amb molta quantitat
de ceba.
Aquesta és la forma
d'enjar
el pop aquí
a la nostra terra,
el pop amb ceba,
però també es podia
fer un guisat de pop
com si fóssim
una sèpia estofada,
estofat,
el que passa,
clar,
que el pop
és més dur
que la sèpia,
per tant,
hauria de portar
més d'estona
el foc.
A la costa
Llevantina,
a la costa de Llevant,
el que és València,
el que és Alicant,
es fa el pop sec,
s'agafa el pop,
es neteja bé
i es deixa secar
el sol,
fins que quedi ja
ben sec.
Una vegada
ja està sec
i es pot consumir
com o bé
al forn
o bé
a la brasa,
a la brasa
amb un bon ratxoli,
llavors l'acompanyem
amb el que calgui.
De Galícia
ens va vindre
el pop,
potser la receita
més coneguda
que és el
pulpo a feira,
que és el pop bullit.
S'agafa el pop,
ja són pops
de l'Atlàntic,
són pops més grans,
es pesquen,
per exemple,
això ho hem vist
alguna vegada,
amb una espècie
d'àmfores petites
de ceràmica,
vull dir,
també són de plàstic,
on el pop
veu una cova,
s'hi posa dintre
i ja queda allà
atrapat
fins que els treuen.
Són pops més grans.
A l'hora de bullir,
el que fan els gallecs
amb l'aigua bullent,
que hi han posat
una mica de sal,
és posar-lo
i treure-lo
tres vegades seguides.
Com l'aigua bull,
s'hi posa el pop,
es treu,
es torna a posar,
es torna a treure,
es torna a posar
i llavors ja es deixa bullir.
Això ho fan senzillament
perquè la pell
no es trenqui
i quedi uniforme
una vegada
el pop està ben cuit.
Aquest pop
s'agafa,
una vegada hi ha fred,
jo crec que és
una recepta
d'aquest pop
que està ni massa calent
ni fred,
tevi,
i llavors es posa
en un plat de fusta
i es va tallant
les potes a rodanxes
i la part del cap
també a rodanxes
i aleshores
s'avaneix,
s'hi posa una amanida
amb oli
de primera qualitat,
pebre vermell
i una...
dolç
i una mica
de pebre vermell sec,
perdó,
picant
i llavors també
s'hi posen escames
de salmàldum.
Bé,
també es pot fer
una base de patata
llavors
sobre la patata
bullida
s'hi posa el pop
i s'hi fa la mateixa amanida.
Salmàldum,
pebre vermell dolç,
pebre vermell picant
i oli de primera qualitat.
És un plat cart,
perquè vull dir,
el pop,
com que es consumeix molt,
diguéssim,
el preu
ha posat moltíssim.
Abans era un plat barat,
per això també
ha passat
amb el bacallà
i ha passat,
per exemple,
amb les espardenyes,
que l'espardenyes
mateix
era un molusc
que ningú el volia,
com a molt
la feien servir
per escar
pelangres,
però ningú
se'l menjava.
Algun dia
se'l va menjar
algú,
va trobar
que era molt bo
i ara és un plat caríssim.
Per tant,
de vegades,
els gustos del menjar,
més pel que el propi gust
del producte,
és el preu.
Si ho pagues car
és molt bo
i si és molt barat
ningú en fa cas.
Bé,
podem també,
el pop
el podem fer
amb una empanada,
amb una empanada,
diguéssim,
gallega,
on es pot ser empanada
de tonyina,
empanada de pop,
empanada de sardines,
empanada de barbareixos,
empanada de l'emprea,
que és un primer plat,
diguéssim.
Es pot fer també,
ja ho hem dit,
amb patates.
Una vegada bullit,
el podem passar
per la planxa
i aleshores
una vegada
passar per la planxa
amb un bon raig d'oli,
amb una mica
de pebre negre
per sobre
i acompanyat
d'un bon purí
de patates.
Aquest plat
és un plat
que està de moda
a molts restaurants,
que són molts restaurants
que anem amb pulpo
a la brasa
i és aquest pop,
una pota de pop
et posen,
grosseta,
i llavors a la brasa
amb un raig d'oli
i poder de patates.
El pop
té que bullir,
si el fem bullit,
aproximadament
són 18-20 minuts
per quilo,
per tant,
un pop
de 3 quilos
tardaríem
una hora
al foc
que anés fent
xup-xup.
Va molt bé
si compràvem
nosaltres un pop
congelar-lo,
perquè si el congelar
trobem
dues grans
avantatges.
Primer,
que eliminem
en el cas
que portés
algun tipus
de paràssid
i segon,
trencarem
les fibres.
A l'hora
de trencar
les fibres,
l'ullir
del pop
queda molt més tou.
Ja havíem sentit
també alguna vegada
que hi havia gent,
no sé si aquí
a la nostra costa
agafava
un bon
bastó
i començava
d'haver-li cops
de bastó
en el pop
per estovar-lo.
però avui dia
si es congela
això ja no cal.
Ja trencarem
les fibres
i ens quedà
el pop
llest
per menjar.
Sí,
jo he tingut
ocasió
i tu també
Joan
de viatjar
per Galícia
i de vegades
el millor
pop
que he provat
aquest
pop a feira
és en els mercats.
Jo recordo
que hi ha un mercat
que és el mercat
de Carballo
que obre unes diumenges
i tens allà
les pulpeires
que estan allà al mig
i amb unes olles
d'aram
estan fent bullir
l'aigua
amb les pop
i els entren
allò que
acabes d'explicar
els entren
els treuen
entren
treuen
entren
passant aquest temps
i te'ls van servint
contínuament
i allò és exquisit
vull dir que llavors
també si s'acompanya
amb una mica de pa
d'aquell pa
de Carral Gallec
boníssim
increïble
i també
que et serveixen
per veure
aquells tassons
amb vi de Ribeiro
que és un vi
normalet
però entra molt bé
entra molt bé
perquè està fresquet
i amb aquelles tasses
cada tassa
gairebé te la veus
d'un glob
o sigui que
és un vi baratet
abans
de fet
a Galícia
es coneixia
comercialment
només es coneixia
el vi Ribeiro
que és el mateix
que el vi no turbio
que també el veiem aquí
perquè
el Barinyos
era una producció
molt limitada
fins que es va posar
de moda
l'Alberinyo
és del sur
de les costes
del sur
de Galícia
i nord de Portugal
i és curiós
perquè això sí
que ho has vist
Agustí
que no hi ha vinyes
vull dir
no hi ha ceps
aquests ceps
posen a terra
uns pilars
que poden ser
de
són de pedra
de pedra
de granit
alts
que jo crec
que d'on
ben bé
uns dos metres
i mig
aproximadament
creix
el tronc
del cep
i llavors
l'emparren
i aquí comença
a créixer
diguéssim
el raïm
i d'aquí és on
té l'Alberinyo
que és un vi fresquet
i és un vi
de categoria
i aleshores
ja l'altra via
clar
l'Alberinyo
que fa molta fama
perquè és un vi
que m'imagino
que té
s'ha de cuidar
molt més bé
l'altre
és més senzill
exacte
i la regió
on
la seva regió
d'origen
és a Can Bados
que per cert
si algú va a Can Bados
de quin rassor
anà d'anar?
Home
a Casa Rosita
Casa Rosita
a menjar salpicó
i fan un salpicón
que la idea
del salpicón
que presenten allà
no és com la d'aquí
aquí el salpicó
de marisc
hi posen
el que dèiem
el pop
no hem comentat
però s'hi pot posar pop
s'hi pot posar gambes
s'hi pot posar calamans
rodalles
llavors es fa com
una vinegueta
en aquest cas
els trossos de pebrot
i ceba
tallats més grossets
i a menit amb oli
fresquet
queda molt bo
allà el salpicón
te'l fan
si més no
cada Rosita
i potser
algun altre restaurant
també
diguéssim en marisc
hi posen
bogamant
o hi posen llagosta
hi posen els camarlans
i llavors hi posen
el du
que dona com
una tonalitat
com grugosa
és molt bo
és boníssim
ho hem provat
diverses vegades
i també aquesta cosa
de menjar el pop
sobre un plat
de fusta
amb oli d'oliva
té un gust diferent
que si ho menges
en un plat
normal
de ceràmica
o de vidre
perquè la
dona com una
i també sempre
el pop
encara que a casa
el facis molt bo
menjat
en un lloc
d'aquests de fora
canvia
això a Agustí
és el mateix
que si un dia un menja
fas el barmut
per dia
en una taverna
molt coneguda
d'aquí Vilassà
fas el barmut allà
o el fas a casa
és diferent
no té el mateix gust
almenys més de gust
podríem dir
a l'espinaler
no?
sí, sí, és així
és veritat
no sé per quina raó
perquè el producte
és el mateix
però a casa
no té el mateix gust
el mateix sabor
i per anar acabant
sí que et diré
que amb les trobades
de Bella Llatina
que des de Brit Barca
fem a l'estiu
en més d'una ocasió
quan anàvem
a fer la trobada
a Sant Pol
els pescadors
allà
ens preparaven
un plat
molt gros
de pop
amb patates
ni posaven col
també
i col
boníssim
sí, ja me'n recordo
i potser
companyet d'allioli
no me'n recordo
podria ser
allioli també
amb allioli negat
potser
aquesta gent també
ho tenien ja per la mà
perquè
era molt bo
i també allà
és un tabat d'aprendre
que ens van dir una vegada
i ara
molt del pop
que ve aquí
és un pop
o pop gallec
que ja no és gallec
ve del Marroc
del Marroc
i suposo que
Marroc i Mauritània
que veu ser bo també
vull dir
perquè és el que mengem
jo me'n recordo
que fa això
estic parlant
més de 40 anys
que anàvem a Casa Blanca
i venien a Bacet
i estava allà
una jantada de por
i venien nanos
de 13 a 14 a 15 anys
i venien amb uns sacs plens
fins a dalt
de centollos
i de percebes
i els donàvem
dos o tres paquets
de malboro
de Winston
els nanos contentíssims
i nosaltres també
i ja per acabar
que se'ns acaba el temps
tens una experiència
aquí a l'assà
amb un gran amic
en Jaume Llacuna
que va pescar un
pop molt gran
que aquí deia
aquí estem acostumats
a pops
d'aquí
al Regaló
ara no sé
ara no en veia
pops de 40
45 centímetres
de llargada
però
en Llacuna
em va agafar un que feia més d'un metre
i era un pop immens
no sé
devia ser una cosa especial
es va enganxar tot aquí a l'assà
bueno no
però era la platja
l'estiu
clar
com va sortir
en Jaume Llacuna
que devia tindre
14 o 15 anys
amb aquell pop
totes les senyores
que estaven allà
es van espantar
veure aquell nano petit
o tan jovenet
amb un animal tan gran
bé
escolta'm
doncs mira
em fa ganes de provar el pop
que ara fa molts dies
que no el menjo
ara potser en provarem
Agustí
a veure
sí perquè ens anem a Galícia uns dies
Joan
gràcies
molt rebé
fins aviat
fins aviat
les flores
era el nom de la fonda
que hi havia al principi
del carrer de Sant Pau
i que més tard
fou traslladada
gairebé
davant de l'estació
del ferrocarril
en una casa
amb tipologia de masia
amb entrada
pel carrer de Sant Jaume
la façana lateral
de la qual era alineada
amb el carrer dels Gitanos
o sigui
carrer del Carme
establerta
a finals del segle XIX
abans de l'existència
de la fonda catalana
no cal dir
que tractant-se
d'un establiment
de menjars
els propietaris
de la fonda
de les flores
fossin els millors
clients diaris
de Can Feliu del Pa
Ran la Mar
Històries de Mar
Avui us proposem
un viatge diferent
un viatge entre tombes
i nínjols
entre històries de mariners
del Maresme
Descobrirem
com la gent de mar
ha deixat el seu rastre
no només a l'aiga
sinó també
en pedra
gravat per l'eternitat
Us convidem
a caminar amb nosaltres
pel cementiri
de Vilassa de Mar
a escoltar la història
de la seva vida marinera
dels símbols
que es cullen
per acompanyar-los
més enllà de la mort
i a sentir
amb cada inscripció
i cada àncora
que la mar
mai no els deixa
Al Maresme
els cementiris
són molt més
que espais
de silenci i repòs
són també
un llibre obert
que ens parla
de la gent
que va viure
amb la mirada
clavada a l'horitzó
Quan entrem
al cementiri
de Vilassa de Mar
al igual
que molts cementiris
costaners
hi trobem
un fil conductor
Tombes
i ninjos
plens
de símbols
mariners
Àncores
gravades
a la pedra
Timons
esculpits
Valers
que semblen
navegar
encara
entre les làpides
Epitàfis
que aboquen
la mar
i la vida
dels qui
la van fer servir
de camí
i d'ofici
El motiu
és profund
La mar
no era només
el lloc de treball
Era l'espai
on la gent de mar
arriscava
cada dia
la vida
i també
l'escenari
on sovint
la paradia
Col·locar
una àncora
o un vaixell
a la sepultura
era una manera
de dir
aquí descansa
un home
o una dona
de mar
Una manera
de conservar
l'orgull
d'ofici
més enllà
de la mort
Però no només
hi ha identitat
també hi ha
espiritualitat
L'àncora
és de haver
símbol
d'esperança
i de fermesa
El vaixell
representa
l'ànima
que navega
cap a l'eternitat
i la mar
omnipresent
simbolitza
el pas
la frontera
i alhora
el camí
cap a l'altre món
Els cementiris
mariners
del maresme
recorden així
que tota una comunitat
va viure
i créixer
gràcies a la mar
i que
fins i tot
en el repòs etern
no volguer perdre
aquest vincle
amb l'aigua salada
i amb l'horitzó
passejar-hi
és descobrir la història
marinera convertida
en pedra
és sentir que cada nínjol
i cada inscripció
formen part d'una memòria compartida
que encara avui ens parla
per això
quan ens endinsem entre les seves tombes
no només visitem els morts
ens apropem també
a la història viva
d'uns pobles
que al llarg dels segles
han fet de la mar
el seu destí
El primer cementiri
de Vilassa de Mar
va ser inaugurat
el 9 de novembre
de 1779
34 anys abans
que es va neix
el temple parroquial
El Camp Sant
es trobava
on avui tenim
la plaça de l'església
el veig mill
del nucli urbà
Era un espai limitat
i degut a l'important
creixement demogràfic
que experimentava
Vilassa de Mar
durant el segle XIX
i les previsions d'augment
durant el segle XX
justificaren la seva ampliació
També les noves normatives
de sanitat
i potser altres raons
van accelerar
les decisions
Al llarg de la història
els cementiris
han anat canviant
de lloc
segons les necessitats
sanitàries
i urbanístiques
dels pobles
Fins al segle XIX
era habitual
que els enterraments
es realitzessin
dins del nucli urbà
sovint
al voltant
de la pròpia església
Però amb les epidèmies
de còlera
pesta
i altres malalties
es va fer evident
que aquesta pràctica
representava
un risc
per a la salut pública
Així
les autoritats
van començar
a establir
que els cementiris
havien de situar-se
fora del nucli urbà
en zones més aïllades
i amb espai suficient
per a nous enterraments
Avui dia
la normativa urbanística
continua marcant
que els cementiris
han de situar-se
fora dels nuclis consolidats
amb accés adequat
i possibilitat
d'ampliació
mentre que els recintes antics
sovint es mantenen
per raó històrica
com a part del patrimoni
i de la memòria col·lectiva
dels pobles
L'actual cementiri
de Vilassa de Mar
es va inaugurar
el 22 de setembre
de 1822
37 anys abans
que fos una obligació legal
El trasllat
de les despulles
dels difunts
va resultar
molt lenta
i es té coneixement
que l'any 1835
el vell cementiri
encara estava endús
En el conjunt arquitectoni
del cementiri de Vilassà
descansen les despulles
de la majoria de nissagues
de gent de Mar del Poble
entre elles
capitans
pilots
nostramus
cuiners
mariners
i mestres d'aixa
que junt amb els comerciants
naviliers
agents consignataris
i de duanes
conformaven
tota la cadena
que va fer possible
el segle d'or
de la Marina Vilassanesa
quan s'accedeix
pel magnífic portal
modernista
dissenyat
per l'arquitecte
Eduard Ferrer i Puig
i es dona un tomb
per la part antiga
del cementiri
el primer que s'observa
a llegir els noms
i cognoms
de les famílies
que hi figuren esculpides
en les làpides
de màbre blanc
és que molts cognoms
vilassarencs
es repeteixen
diverses vegades
i la majoria d'ells
corresponen a famílies
que durant el segle XIX
van estar relacionades
amb el món
dels vaixells
del transport
i de la construcció
naval
entre altres magnífics
panteons
esculpits
d'en màbre
verdaderes obres
d'art funerari
i perfectament distribuïdes
en el jardí central
del cementiri
destaquem dos panteons
el que feu construir
Nicolau Mir
de Cala Droga
marí reconegut
i un dels més importants
neviliers vilassarencs
o el panteó neogòtic
amb detalls modernistes
de la família guardiola
de Cal Negre
que foren coneguts
agents de duanes
Pels diferents carrers
podem observar
com en algunes
de les tombes alineades
presenten
unes iconografies
pròpies
del món
de la navegació
i del comerç
es tracta
d'un costum
no exclusiu
dels oficis de mar
però que en el cas
de Vilassar
destaca
per a sobre
d'altres simbologies
aquest és un costum
del segle XIX
en què la família
va voler deixar
constància
i reconeixement
de la importància
de l'ofici
del difunt
la majoria
havien estat
pilots
i capitans
per això
actualment
amb 8 tombes
a la part inferior
de la làpida
apareix el mateix
gravat en relleu
en què dins
d'un marc de mabre
es representa
una esfera del món
una carta nàutica
un compàs
i una ullera
a la part superior
i central
de la làpida
hi han gravats
els noms
dels difunts
i l'any de traspàs
Jaume Gilpibotei
Jaume Danus
Pedro Argimon
Jaime Elcina Serra
Jaime Miri Borotau
Nicolás Miri Carbonell
Pedro Sabater
Joan Puig i Carrau
Antoni Roc i Roldós
Magín Julià i Serra
i Francisco Carrau i Girbau
En una altra làpida
que porta la inscripció
de Pablo Carrau
i família 1881
es pot observar
un gravat
en relleu rectangular
que representa
la següent simbologia
una àncora
unes caixes
i fardells
és la làpida
de la família
de mestre
d'Aixalmera
a la part superior
resalta un vaixell
en enramada
en procés de construcció
i en tres làpides
de tres ninjos
més antics
i senzills
apareixen gravat
que en aquest lloc
hi reposen
les restes
d'un pilot
o un capità
en un es pot llegir
la paraula
piloto
però és illegible
el nom i la data
l'art funerari
de les mans
de grans artistes
escultors
i artesans
marmoristes
ens permet identificar
en aquest lloc
de descans etern
a moltes persones
famílies
i nissagues
que amb la mar
i els vaixells
van fer possible
que Vilassa de Mar
ocupés un lloc
destacat
en la marina
marcant
dels segles XVIII
i XIX
randamar
l'entrevista
avui tornem a tenir
entre nosaltres
l'amic Vicenç Iglesias
un home de mar
que si la setmana passada
ens va parlar
del barri
de la Barceloneta
dels seus costums
de la vida
d'aquest emblemàtic
lloc de Barcelona
avui ho farà
de les barques
de la vida a bord
dels arts de pesca
etcètera
en Vicenç
és una persona
que parla
amb propietat
per la seva gran experiència
ens estic segur
que us apassionaran
els seus relats
benvingut Vicenç
hola Agustí
gràcies per ser aquí
amb nosaltres
una altra vegada
i aprofitant també
tot el que ens expliques
que per nosaltres
és
hora en pols
sí
mira
de vegades
moltes persones
es pregunten
per què hi ha barques diferents
per què hi ha uns circulants
d'uns tipus de barques
per què uns surten de dia
i altres de nit
els tipus d'arts
i crec que és el tema
que avui volem tocar
perquè val la pena
que ens ho expliquis tu directament
si vols
com a
partint del mateix port
de la Barceloneta
aquests anys 70
en què hi havia
una mica
vaixells de tota mena
què els pots explicar
d'això?
bueno
sí
allà la
a la
a la Barceloneta
hi havia
diguem
dos grans sectors
que era la llum
i
el bou
o l'arràs
aleshores
les barques més grans
eren
de l'arràs
també hi havia
de més petites
que potser feien
40 i escaig
o 60 pams
eh
aleshores
estem parlant
dels grans sectors
bou
i llum
bou
els bou
surten
a les 6 del matí
per tornar
a la venda
a les 6 de la tarda
horari màxim
són els 12 hores
que poden treballar
eh
aleshores
això seria
diguem
el bou
el bou
que agafa
el bou
agafa normalment
el pix blanc
parlem de llus
parlem d'arrà
parlem dels camarlans
parlem de gamba
parlem de maire
bròtoles
eh
això seria el bou
el pix
diguem
de fonària
aleshores
la llum
la llum
normalment
treballa
de nit
eh
actualment
tot s'ha
desenvolupat molt
perquè això
ja són barques
que no tenen res a veure
amb les que jo
vaig embarcar
eh
vams
amb
l'habitabilitat
eh
en fin
són més grans
i llavors
també van més junt
o sigui
que si avança
per escala
davant de Barcelona
doncs ara
doncs
pesquen inclús
arriben hasta aquí baix
hasta aquí a Alicà
i inclús
Massarrón
i el guf de Lleó
m'entens
aleshores
aquestes
pesquen
ja dic de nit
sortien a les 10 de la nit
i a l'horari
si no recordo malament
per la venda
se tancava
a les 8 del matí
val
eh
el bou
el bou
a les barques
als anys 60
podien anar
a les grans
les barques grans
anaven entre 8 i 10 persones
i
a les llums
les grans
doncs portaven això
14
15
fins 20 persones
i nomes
eh
eh
l'habitabilitat
de les llums
en aquell temps
les normals
era que
dividim el
diguem-ne
el que és
la barca
en 3 seccions
no
diguem-ne
la de prova
seria
el panyol
de la gent
o el sollau
com vulguis dir
i si vindria
la part del motor
i els tanques
de gasoil
i per últim
doncs
hi havia
vindria
el servo
eh
i el servo
normalment a vegades
tenien
doncs dos o
un parell de lliteres
o quatre
depèn de l'espai
de la barca
Vicenç
pots explicar una miqueta
el que és el servo
el servo
el servo
el servo
el servo
per la gent
que no sap
el que és el servo
ah perdona
el servo
el servo
el timó
la timonera
ah exacte
sí
ah sí
el servo
és diguem
el mecanisme
en el que
diguem
belluga la pala
del timó
que està fora
el timó està fora
de la barca
clar
però aquest mecanisme
diguem
ve accionat
diguem
des del pont
on està la roda
perquè s'entenguem
eh
la roda del timó
i llavors això
mou aquest mecanisme
això és el servo
perfecte
amb aquestes barques
clar
després ja
si anem més amunt
ja ho saps
que és molt més complex
sí
sí
i el servo
sí
llavors
diguem
no no
perfecte
per exemple
el bou
que sortien
a primera hora
sortien de nit
sí
no
el bou sortia de dia
sí
a les 6 de matí
a les 6
però que encara és
és
és
sí
granit
no
encara
sí
però ja
la gent ja està
tota coberta
quan surten
o aprofiten
per dormir
fins a anar
a la zona
de reforçament
sí
sí
sí
aviam
si calem
aviat
doncs
normalment
vas
a la cuina
fas un cafè
perquè calem
no sé
en cap d'un quart d'hora
o 20 minuts
estem tirant el bou
a l'aigua
no
ara
si per exemple
anem a un calador
que està més junts
potser està hora
a hora
hi ha alguna cosa
eh
doncs
sí
se queda
diguem
el patró
o l'home de confiança
o el pont
va servant
eh
el motorista
també va
controlant les coses
els nivells
aquestes coses
i les pressions
i bueno
hasta que s'arriba a puesto
i aquí
s'estira un rato
i
sí
sí
depèn
el temps que és tard
i m'arriba a calador
hi ha caladors
que ja et dic
tarden hora
o altres quarts
hora i mitja
depèn
i hi ha
doncs que no és res
en 20 minuts
estem en bou
a l'aigua
i aleshores
quantes passades es fan
en un dia
amb el bou
depèn
depèn
depèn
mira
depèn
jo
per exemple
pescant a la gamba
eh
pescant a la gamba
hem fet un bol revirat
què vol dir un bol revirat
que tu vas
diguem
de llevant
cap a garbí
eh
llavors
quan arribes
a garbí
revires
el bou
i tornes a anar
en busca
diguem
o més terra
o més fora
d'un escalat
eh
llavors has fet
una passada
o sigui
has fet dues passades
tu has fet
diguem
un bol
aleshores
el mateix trajecte
doncs ja aquí
el fa
de
igual
de garbí
cap a llevant
o tallaven
cap a garbí
depèn
on estiguin
i
quan arriba
a puesto
xorren
xorren
vol dir
que tiran
tot a dalt
eh
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
miren
l'arc
i llavors
apoquen
el que sigui
sigui gamba
o sigui
si vas a la gamba
normalment agafes més gamba
òbviament
també agafes pell
també agafes algun rap
també agafes alguna ròtula
algun lluç
aleshores
s'esmenten
què vol dir
que s'esmenten
que tornen a tornar
al lloc
on han calat
a primeres
i tornen a calar
cap a
cap a
cap a
cap a
on han fet
el vol
aleshores
hi ha mars
hi ha mars
que no es podien fer
diguem
de llevant
o sigui
hi havia mars
que no es podien fer
de llevant
cap a
o sigui
cap a
cap a
ponent
sí
i cap a
ponent
cap a
llevant
no
per què
perquè diguem
al fons
estava pentinat
pels mateixos
bous
cap a
garbí
llavors
si feies
de garbí
cap a
llevant
el que feies
és que
feies una
fangada
podies deixar
el bous
abaix
prou
interessant
i després
clar
quan
ja
es descarrega
del cop
de la xarxa
les gambes
o el peix
llavors ve la feina
de triar
abans de començar
una altra vegada
i encaixar
o això va
amb gel
va amb caixes
o va directament
a la bodega
aviam
per no perdre temps
moltes vegades
tu l'estàs triant
i diuen
a calar
llavors què passa
deixes de
de triar el peix
i cales
llavors
mentre vas
tirant boul
llavors
diguem
acabes de triar el peix
quan tens el peix
triat
classificat
diguem
per espècies
i per tamany
doncs
diguem
s'avaldeja
se neteja
amb aigua de la mar
llavors
se fica
o bé
avui en dia és un pobetes
abans eren caixes de costa
se fica
en caixes de fusta
tu portes gel
tens un compartiment
que diuen nevera
que hi portes gel picat
eh
i llavors
doncs
el tires per damunt
normalment
fiques una protecció
sigui de cartró
sigui de plàstic
eh
i llavors
fiques el gel
perquè se mantingui
i bueno
hi ha la nevera
diguem
aquest espai
que tens
on tens el gel
perfecte
quan arribes
diguem
no no perfecte
perfecte
i quan arribes
en terra
eh
o abans d'arribar en terra
doncs ja
diguem
fiques
amb els compartiments
que portes
per
els compartiments
amb els envasos
que portes
per la venda
eh
normalment
avui en dia
bueno ja fa anys
ja fa anys
són cubetes
però antiguament
que jo
vaig agafar
ja l'últim
l'últim
la venda
es feia en coves
en coves
diguem
de mimbre
sí
no sé
sí
sí
sí
sí
sí
i
cada
diguem
cada cova
o cada cubeta
doncs
porta un peix
més o menys
diguem
si a mi o portes
què sé jo
moll
i
i pagells
no
doncs
que més o menys
que pel tamany
tinguin
el preu aquí
similar
no
val
sí
i bueno
i pujo el peix en torta
i aquestes coses
i quan es decideix
que ja es fa l'últim vol
o l'última passada
i s'ha d'anar cap a terra ja
cap a port
per l'horari
per l'horari no
perquè
s'ha d'estar
entrant a port
a quina hora
a les 6
a les 6 de la tarda
sí
quan jo pescava
sí
a les 6
a les 6 de la tarda
de Barcelona
o sigui que eren 12 hores
de treball
sí
i treballau
de dilluns a divendres
sí
quan jo vaig embarcar
a l'estat
i abans amb el català
havia estat
una temporada
pescava amb això
sortíem a les 6
com a horari
més aviat
a les 6 normalment estaves
diguem en línia
on està
avui en dia
l'estació marítima
sí
des d'allí
quan sonava
la sirena
feies avant
i et posicionaves
per anar cap a
com a puesto
cap a la Bucana
tal com estava
abans
i
a l'entrada
a l'entrada
hi ha
un
un treballador
de la
o hi havia un treballador
del Pòssic
que es ficava
allà a la punta
de Baleares
i anava apuntant
a l'horari
que entrava
a la barca
a l'entrada
a l'entrada
i a l'entrada
a la sordida
i apuntava
a l'horari
i no es movia d'allà
fins que no estiguessin
tots dins
del control
exacte
perquè sempre
hi havia algú despistat
algun que havia fet
alguna meria
també
algú que li ha pogut
passar
algun contratemps
en fi
i
tenia un control
això mateix
i ara aquests vaixells
de pesca
porten també
el que diuen
la caixa blava
sí
això també és per control
veritat
sí
sí
això és per tindre
la direcció general
de pesca
però això
a tots
barques de bouda
tothom
totes les barques
tothom
professionals
sí
és com un
perquè s'entenguem
és com una X
però que està
connectat
a la
la pesca
a la secretaria de pesca
i allí
està controlant
per on pesques
quan
tardes
a fer un vol
en fi
i després
hi ha una altra cosa
ja
que avui en dia
que tens que fer
el diari electrònic
què vol dir això
que abans d'entrar
en port
tens que notificar
el que portes
la quantitat
o sigui
les espècies
i la quantitat
que portes
sí
avui en dia
està molt
controlat
què passa
que antiguament
que jo m'he embarcat
amb gent
ja
que hem après
molt
gent gran
això no ho entendrien
no ho entendrien
no no
sí
perquè
a veure
si tu
tenies un vol
o per exemple
el xiu català
que va descobrir
el freu del bacallà
eh
o sigui
un freu
que hi havia
diguem
entre roques
diguem
entre roques
hi havia un freu
un caminet
no
i ell el va descobrir
què passa
que això
ahir s'ho guardava
com un empanyo
no
i avui
no ho hem de dir
no
quan ja van sortir
els radars
ja te marcaven
on estaves
i hi havia gent
molt cuca
que
t'asseguia
i clar
i aquest aquí
avui ha fet
secada de besús
o de pagells
o de molls
m'entens
bueno
això és com
anar a buscar bolets
aquell que sap
el lloc
intenta que ningú
el vegi
fins que el veuen
o ho explica
Vicenys
hem de parlar
una miqueta
de la llum
la llum
la llum
la llum
doncs això
és un art
que és una
sàrcia
diguem
com te deia jo
com si fos
un llençol llarg
gran
que tu
el tens
el tens
a bordo
llavors
què passa
que quan tu
arribes
a puesto
que
avui en dia
amb els zapatos
que porten
te marca
el peix
te marca
el peix
tu arribes allà
arribes al bot
de la llum
encen
i aquest
bot
se manté
a un
a un lloc
determinat
aguantant-se
perquè el peix
pugi cap a dalt
llavors
quan hi ha el peix
ja està
que puja cap a dalt
atreigut
per la llum
sigui la sardina
sigui el sector
sigui el barat
en fi
puja
i veuen
que
és el moment
el patró
diu
de calar
calar la xarxa
que pega una volta
i aquest llençol
imagina't que pega una volta
no
i quan arriba
a puesto
l'altre
que agafa el bot
que està
atreixent
de la xarxa
llavors
el suro
diguem
que hi ha
la part flotant
no
i per baix
el plom
porta
com una corredera
o un cable
o una malleta
o una corda
perquè la gent
que no ho sàpiga
la sèrbola
també es diu
que tires cap amunt
llavors
això
ho tanques per baix
i quan tu
tens tancat per baix
es comences
a recuperar la xarxa
a xorrar la xarxa
eh
hasta que arribes
diguem
al final
que és
on està
el copo
o el matador
i allí
doncs bueno
ja agafes el peix
que normalment
acostuma a ser
peix pràcticament
de la mateixa espècie
no?
normalment
sí
bueno
jo m'he trobat
d'agafar peix
saitó d'una mira
amb sardina
d'una altra mira
o visaberta
o
sí
sí
normalment
és peix blau
normalment
sí
peix blau
però no tan variat
com el que pots
agafar amb un bou
no
no és tan variat
és més
diguem
és això
sardina
saitó
barat
bonito
eh
alguns
alguns
tenen els darts preparats
per treballar damunt de les roques
llavors
sí que poden agafar
què sé yo
mabres
o
esparralls
sí
i ara
aquests sí que passen
tota la nit
a bord del vaixell
sí
i clar
durant la nit també
tenen espais
moments per descansar
moments per menjar
o per sopar
o per
o per esmorzar una miqueta
a primera hora del matí
sí
quan tu vas començar
amb aquells barcos
encara es cuinava a bord
aviam
es cuinava a bord
quan
quan
pescaven fora
és a dir
anem a suposar
hem sortit
hem sortit
i hem trobat peix
davant
què t'he de dir jo
d'ablanes
eh
doncs bueno
fem la venda a ablanes
i clar
hi ha gent
que se'n va passar
agafar el tren
i se'n va a casa
a passar el dia
hi ha gent que es queda a bordo
la gent que es queda a bordo
doncs en aquells temps
teníem un
un
un
com si ve això
un fogonet de carbó
eh
i teníem allà
doncs quatre catxarros
no
quatre
un
un
cassoles
per dir-ho d'alguna manera
o
paellas
i allí
doncs fàvem
el peix fregit
a l'amanida
eh
del que havien pescat
el que havien pescat
fregit
a l'amanida
o
si tenies
algun
manetes a bordo
o algun que
et sapigués
alguna cosa
doncs fàvem
doncs un
un
un calderillo
d'ells
que diuen
un putxero
ells diuen un putxero
eh
i aquí
doncs anava al mercat
i comprava
què sé jo
dos botifarras
i quatre ous
i en fi
i se menjava a bordo
o sigui que la gent
s'espavilava
ho dic perquè de vegades
hi ha aquella cosa
que parlem d'un suquet de peix
amb gambes
amb rap
escamarlans
almejas
això no és el suquet
que es menjaven
en els barcos
no
no
no
no
i el bou
diguem que
això
menges tu
a bordo
perquè
claro
eh
he conegut
esclaro
el que fa
normalment el que fa
el menjar a bordo
dels bous
és el més gran
el més vell
diguem
no
sí
i llavors
doncs
hi havia cada maestria
jo que escolta'm
que
amb dos peixos torts
que feia un ranxo
que
vamos
tenien gràcia
tenien gràcia
en fer-ho
i cuinaven
sí
sí
normalment
el peix
que he anat
l'essencial
que el peix
era
més fresc
no podia ser
no
perquè jo
he ficat
dins
el foc
jo he ficat
el peix saltant
és el peix viu
eh
aleshores
eh
normalment
era
doncs
el peix
que té menys valor
o el que està carat
és el que fes
el ranxo
que tenia alguna
puxa
també
no
que tenia
s'ha posat
no
que també
són menjats
jo
no té res
no té res
és que
hi ha un
un animalet
que s'ha enganxat
un paràsito
d'aquests
no
però
vamos
que jo
el peix està bé
eh
no no
que el peix està bo
està bo igual
sí
sí
sí
boníssim
boníssim
si s'ha enganxat el peix
això passa igual que
amb la
com és això
amb les figues
que amb els moixons
o no
sireras
a sireras
un pare sempre m'ho deia
sirera picada
sirera bona
sí
sí
sí
i després ara
si mirem aquests vaixells
actualment
ja al segle XXI
perquè els vaixells
han canviat
són metàl·lics
tenen molta
molta electrònica
però clar
la mar
la mar
no està com abans
no
i hi ha menys peix
també
han d'anar més lluny
més motor
veritat
bueno
aquí
això és
és molt
perquè saps què passa
segons en què parles
se'n diu una cosa
segons en què parles
diu una altra
el que sí que és
ara avui en dia
es mira molt
a part de l'electrònica
que els arts
parlo del bou
que no siguin tan agressius
eh
per exemple
les portes
antigüament
les portes
són aquests
són aquests dispositius
que portes
portes dos
perquè
per mantindre
diguem
mentre estàs arrastrant
a l'aire obert
no?
sí
aleshores
eh
eh
el dia parlava
amb un company
i que
diu
no no
diu
les nostres portes
no toquen
no toquen
el fons
van a
80 centímetres
i un metro
de damunt
del fons
i dic
ai carai
sí
que són les portes
espel·làgiques
que diuen
o
sí
sí
que no toquen
a Blanis
hi ha bastants barcos
que les porten
sí
és que
me penso
que
va haver-hi
una
una reducció
de dies de pesca
si no
si no
aplicaven aquesta normativa
de portar aquestes portes
els arts
però
la pesca
avui en dia
amb la que
jo vaig conèixer
no té res a veure
eh
no
per exemple
amb el reprat
que anàvem a pescar
a Mallorca
eh
portàvem
un cervo d'aguardins
un cervo d'aguardins
eh
una sonda
no
dos
que sondes
portàvem
eh
i ja està
i el
l'habitàcora
i el
morteret
de poc
pel rumbo
no
res més
ni pilota automàtic
ni
bueno
sí
la xerradora
va comunicar-te
de ràdio
i ara
ara també tens el part meteorològic molt bo
el moment
i saps que en cinc dies
saps el temps
si plou
bueno
si hi haurà vent
si hi haurà un atxe
i abans no sabia res d'això
anava
sortia
i podies trobar alguna castanya forta
quan estiguessis fora
sí
sí
sí
a mi ha passat
a mi
va passar una bona
van dir d'allà baix
de
de Malta
rastreant un
a Gàbia
que ens va enganxar
però bé
que per cert
aprofitem Vicenç
per dir que
a tota la gent que ens escolta
que en el
proper programa
tu que tens experiència
amb la pesca del Bonítol
amb la pesca
del Gran
del Gran Tonyina
ens explicaràs també
com és aquest procés
com era el procés abans
com és ara
i que
i què ha passat
no?
perquè
hi ha
limitades molt
les captures
i uns preus
realment
caríssims
d'aquests peixos
sí
sí
sí
sí
sí
s'ha tornat un
un menjar
de luxe
sí
doncs
sí
sí
mira Vicenç
ens posen la musiqueta
vol dir que se'ns acaba el temps
molt bé
passa molt ràpid
hem passat una bona estona
la gent que ens escolta
segur que també
i
espero que
la propera setmana
puguem
veure'ns
i tenir un altre programa
amb tu
sobre la tonyina
i els arts de pesca
especials
per la tonyina
i com la conserven
com
com la talla
on te la porten
per aquesta encara
i la teva experiència
bueno
Vicenç
moltes gràcies
moltes gràcies
a tu
Agustí
ja arriben les barques velles
que ja arriben les traineres
ja ve la meva estimada
rosa
rosa del port

per tu i jo
la rosa del port
quan surt a la mar
les blanques
gavines
la van
voltejant
els braços
alçats
adeu
cridem tots
i jo
que t'envio
els petons
de dos
de dos en dos
quan tornin
les duranetes
quan vingui
la primavera
veurem
damunt
de la prada
les flors
de mans
i tu
tan encantador
cantarina
i rialera
vindràs
per sempre
estimada
al nostre
costat
vine
retorna
i tindrem
flors
de ginest
del torrent
amb muros
i salacala
caient
la tarda
del sol
ponent
la rosa
del port
quan surt
a la mar
les blanques
gavines
la van
voltejant
els braços
alçats
adeu
cridem tots
i jo
i jo
que t'envio
els petons
de dos
en dos
la rosa
del port
quan surt
a la mar
les blanques
gavines
la van
moltejant
els braços
alçats
adeu
cridem tots
i jo
que us
envio
els petons
de dos
en dos
hem escoltat
la rosa
del port
del grup
les enxuvetes
ram de mar
paraules de mar
la saviesa dels pescadors
el seu coneixement del mar
i de la mare naturalesa
queda reflectida en les seves frases
mireu quines dites
més entenedores
quan la mar
fa illetes
cap a terra
barquetes
si veus
les estrelles brillar
surt
mariner a la mar
el pescador de canya
més menja
que guanya
l'almadrava
vol
marbrava
hem arribat
al final del programa
número 122
sabem que encara
ens queden moltes coses
per explicar
desitjant
hàgim pogut passar
una estona entretinguda
parlant de coses nostres
del mar
de les platges
del patrimoni
de les persones
en fi
de la singularitat
d'un vilassar de mar
únic i repetible
bona proa
bona mar
i bon vent