Ram de Mar, embarca't en un viatge pel present i passat marítim de Vilassar de Mar.
Presenta el capità Agustí Martín,
degada a la Facultat de Nàutica de la Universitat Politécnica de Catalunya
i ambaixador marítim de l'Organització Marítima Internacional.
Bona mar a tothom.
A les portes de la Festa Major,
avui us convidem a fer un viatge a través de les onades,
a sentir el batec de les aigües
i a descobrir tots els secrets que la mar guarda.
Prepareu-vos per submergir-vos a un ram de mar
que ve carregat, com sempre, d'històries properes i llunyanes,
del nostre poble i de l'entorn,
del nostre mar i les platges,
i, com no, de la nostra gent.
De què parlarem avui?
En el Cafè de Popa recordarem el passat dels camins de ronda,
el contraband i l'estraperlo.
En el rancho a bord,
la ratafia i les coques de Sant Joan
ompliran aquest espai de la mà d'en Joan Martín.
En els motius a Vilassar,
i gràcies als vilassarencs de Meadabas i Lluís Guardiola,
avui sabrem qui era en Jeroni Carmanyola.
A Històries de Mar,
toca parlar d'un parell de cases singulars
del carrer de Sant Pau.
A l'espai de l'entrevista,
avui el nostre director, en Jaume Cabot,
entrevistarà el conductor d'aquest programa,
o sigui, jo mateix,
sobre la mar i la festa major.
I, finalment,
a paraules de mar,
ja que ens trobem a les portes de Sant Joan,
què millor que unes dites relacionades
amb aquest dia.
Comencem!
RANDAMAR
CAFÉ DE POPÀ
En més d'una ocasió,
hem parlat en aquest programa
del contraband i l'estraperlo.
La principal diferència
entre el contraband i l'estraperlo
rau en el seu context i objecte.
El contraband fa referència
a la importació o exportació il·legal de béns,
sovint per evitar impostos o restriccions,
mentre que l'estraperlo,
històricament,
s'associà amb el comerç il·legal de béns
regulats durant períodes d'escassetat,
especialment després de la Guerra Civil Espanyola.
En acabar la Guerra Civil,
el règim de Franco
va implantar una economia
autàrquica
completament intervinguda
per l'Estat.
Espanya
es trobava aïllada
en el context internacional
i, a més,
estava a punt de començar
la Segona Guerra Mundial,
per la qual cosa
cap país
no estava disposat
a ajudar econòmicament
en la reconstrucció nacional.
El cost de la vida
va augmentar enormement
i només en els primers cinc anys
de la dècada del 1940
aquells s'havia multiplicat per tres.
Amb uns preus fixats per decret
per a sota dels costos,
els agricultors
ocultaven part de les seves collites
per distribuir-les al mercat negre
de manera clandestina.
Gairebé,
la meitat del blat
i de l'oli
van acabar
en aquest mercat clandestí,
on es movien preus
tres i quatre vegades
superiors
als oficials.
La situació
es va tornar
especialment dramàtica
si tenim en compte
que es produïa
en un context socioeconòmic
en què,
fins i tot,
qui cobrava un jornal íntegre
vivia
en condicions precàries.
Els anomenats cupos
i els preus taxats,
les guies de circulació
i les cartilles de racionament
van ser,
en aquells anys,
els mecanismes
de la política intervencionista oficial,
mentre que,
en paral·lel,
existia
una enorme venda fraudulenta
al mercat negre.
A tot això
s'hi afegia
l'adulteració
de productes alimentaris
com la llet
i l'oli,
la compravenda
de cupos,
el tràfic il·legal
i la falsificació
de cartilles
de racionament.
Els successius
governs franquistes
d'aquella època
van intentar
eliminar
el mercat clandestí,
però ni la Fiscalia
de Taxes
ni la Comissaria General
de Vestiments
i Transports
van ser capaces
d'evitar
les vendes fraudulentes,
en les quals
de vegades
hi estaven
implicats
els mateixos funcionaris.
Entre morts
durant la contesa
o afusellats,
empresonats
i depurats,
moltes famílies
van travessar
gravíssimes dificultats
durant la postguerra,
així que van intentar
sobreviure,
com van poder,
en aquells anys
de gana
i misèria.
El terme
extraperlo
és un mot format
per la suma
de dos cognoms,
estraus
i perl,
que van intentar
introduir a Espanya
un joc
de ruleta
i per aconseguir
el permís
corresponent
van subornar
diversos membres
del partit radical
amb diners
i rellotges d'or.
L'escàndol
per a aquesta trama
de corrupció
va suposar
un cop molt dur
per a aquest partit
a les eleccions
de 1936
i el neologisme
extraperlo
va quedar assimilat
a lloc clandestí
i fraudulent.
Us sona
d'alguna cosa?
L'extraperlo
durant la postguerra
va ser el delicte
més comú
i va generar
beneficis
que s'estimen
al voltant
del 10%
del producte
interior brut.
Els extraperlistes
modestos
els quals
la Fiscalia
de Taxes
sancionava
multes
que oscil·laven
entre les 100
i les 1.000 pessetes
s'hi va sumar
una minoria
privilegiada
de grans
extraperlistes
els nous
rics
de l'època.
Un exemple
ben conegut
és el dels germans
Julio
i Álvaro
Muñoz
Ramonet
dos barcelonins
sobre els quals
es va difondre
la dita següent
el cel
manadeu
i a la terra
els Muñoz.
Lògicament
el contraband
és considerat
com una pràctica
més perseguida
que l'extraperlo
ja que implica
normalment
quantitats
més elevades
de diners.
Donat
el caràcter
il·legal
de la pràctica
del contraband
els testimonis
documentals
al respecte
són
sumament
escassos
fet que ens
dificulta
l'estudi
i la valoració.
Aquesta
circumstància
ha motivat
una manca
d'atenció
per part
dels historiadors
que sovint
s'han limitat
a una valoració
ideològica
d'aquesta activitat
bé per considerar-la
contrària
als interessos
de l'Estat
bé per creure
que és la resposta
d'una determinada
comunitat
davant d'un poder
central
opressiu.
Però
en dos casos
sense que s'hagin
pogut aportar
suports estadístics
que fonamentin
de manera sòlida
aquestes opinions.
Tanmateix
això
no és obstacle
perquè
a través
de l'escassa
i diversa
documentació
existent
sigui possible
formar-ne
una idea
global
de la variable
incidència
del contraband
en els diferents
aspectes
de l'activitat
econòmica.
Per controlar
i reprimir
el frau
i el contraband
l'any
1892
es va crear
el
reial
cos
de carabiners
de costes
i fronteres
d'Espanya.
La missió
dels seus
integrants
era
fer la ronda
per interceptar
els contrabandistes
que d'amagat
per no pagar
impostos
introduïen
terra
en dins
tabac
ros
i altres
productes
com penicil·lina
cafè
sucre
pebre
xocolata
i altres
mercaderies
menors
com
estoig de maquillatge
llençaria
bijuteria
i roba
de seda
quan
caia la nit
els contrabandistes
amb petites barques
s'acostaven
als grans
vaixells
que els descarregaven
a la mercaderia
que tot seguit
amagaven
en aquells
racons
de la
abrupta
costa
brava
i des d'aquests
amagatalls
fent ús
dels camins
de ronda
procuraven
esquivar
els controls
dels carabiners
i de la guàrdia
civil
portaven
la mercaderia
cap a l'interior
des d'on
es distribuïa
i ja que parlem
dels camins
de ronda
hem de dir
que aquest és el nom
pel qual
a Catalunya
era conegut
el trajecte
que discorria
per la tranquil·la
costa brava
i que era
utilitzat
per la guàrdia
civil
per controlar
la frontera
marítima espanyola
i evitar
el contraband
entre Espanya
i França
avui dia
també se'l coneix
com un atractiu
passeig
pel qual
podem desplaçar-nos
per la costa brava
i les seves
respectives platges
en els darrers anys
s'han anat
fent reformes
gràcies a les quals
el passeig
s'ha convertit
en una ruta
turística
els seus orígens
es situen
al segle XIX
quan es va habilitar
un petit sender
a través dels penys
assegats
i costa
de la costa catalana
per controlar
les poblacions
costaneres
el segle XX
especialment
durant la postguerra
va adquirir
una importància
capdalt
en servir
bàsicament
per controlar
l'estraperlo
activitat en auge
a causa
de la pèssima
situació d'Espanya
després
de la guerra
civil espanyola
tant mateix
la gran corrupció
imperant
a l'època
va impedir
que es trenqués
completament aquesta via
ajudant
malgrat
l'elevat preu
dels productes
i l'enrequiment
d'uns pocs
a pal·liar
lleument
la greu situació
dels anys
40 i 50
en què hi havia
una elevada
escassetat
d'aliments
eines
i altres
productes
bàsics
amb el desenvolupament
econòmic
d'Espanya
el camí de ronda
va deixar de ser
important
perdent
la seva utilitat
amb l'ingrés
d'Espanya
a la Unió Europea
i el consegüent
mercat
comú
i desaparició
de les fronteres
ja vi la sada mar
doncs
sobre aquests temes
tenim pocs fets
i algunes
llegendes
per això aprofitem
un text
del vilacerenc
Felicià Sust
i Vives
que va ser publicat
al diari
barceloní
La veu de Catalunya
del diumenge
24 de juliol
de 1921
i escriu així
era el temps
dels grans
contrabanys
i les barques
forasteres
únicament
destinades a això
es refiaven
en cada poble
dels seus pescadors
que amb aquest motiu
es feien
tot sovint
cagaines
que així
s'anomenaven
els viatges
que les barques
pescadores
feien a terra
fins a deixar
aquelles
alleujades
per cert
que és digne
desment
la manera
com es valien
de vilassar
per aportar
el contraban
a terra
simulaven
una gran
veneració
a un Sant Antoni
que hi havia
en una capelleta
al llevant
de la casa
de la vila
imatge
que subsisteix
molt ben conservada
i decorant
un jardí
i que com aleshores
és avui també
perfectament visible
des de la mar
estant
clar
estem parlant
del 1921
avui ja no es veu
tots els pescadors
coneixien
el Sant Antoni
de Calatoia
i tots sabien
perfectament
que aquella llum
perpètua
no era més
que un telègraf
de senyals
en el qual
el nombre
i la posició
dels siris
encesos
tenia
per ells
especial
significació
sobretot
per indicar-los
el moment
i el tratge
en què cada cas
havien d'anar
a treure
S'acosta a Sant Joan
la nostra gran festa
i avui toca parlar
de dues coses
primer de la ratafia
i després
de les sabroses coques
de Sant Joan
i per això
tenim preparat
aquí en Joan Martín
que ens instruirà
sobre aquests temes
Benvingut Joan
Hola a tothom
Bé
la ratafia
la ratafia
els orígens
són incerts
inclús alguns
diuen
que ve d'Itàlia
però de fet
la recepta
més antiga
que es coneix
és de l'any
1842
i ve de la comarca
de la selva
la ratafia
és un conjunt
d'elements
on la base
és l'alcohol
l'alcohol
de 95 graus
que aquí està
em sembla
que està mig prohibit
comercialitzar
l'estat espanyol
i hi ha molta gent
que vol fer licors
que fan escapar
d'Andorra
i posa les ampolles
sota la cadireta
del nen
per passar
per la policia
i que no diguin res
i entre aquests elements
que em dic
que hi ha
l'alcohol
hi ha
en ous verdes
aigua
sucre
pell de llimon
i pell de taronja
i aquí
ve la mare dels ous
herbes
aromàtiques
hi ha receptes
que porten
fins i tot
a 70 tipus
d'herbes
diferents
que són moltes
això vol dir
que hi ha
moltes
receptes
diferents
de ratafia
per exemple
en un mamasí
o un mas
que hi hagi
a la selva
hi poden posar
i m'ho invento
ara
poden posar
Maria Lluïsa
i no posar-hi
llaurer
en canvi
en el mas
del costat
hi posen llaurer
i no hi posen
Maria Lluïsa
o sigui que
les receptes
són molt
diguéssim
diferents
dins d'aquestes
herbes
aromàtiques
hi podem trobar
llaurer
camamilla
alfàbrega
fonoll
orenga
inclús figues
espècies
com canyella
clau
nou moscada
etc
hi ha una
una llegenda
que diu
que ara
això ho llegiré
directament
diu que el dia 23
de juny
o sigui la nit
de la barbena
i el dia
de Sant Joan
és quan es recullen
les herbes
es deixen reposar
fins al dia
de Sant Pere
llavors el dia
de Sant Pere
ja comença
a elaborar-se
i fer la barreja
de tots aquests elements
amb garrafes
el dia 15 d'agost
que és la Mare de Déu
d'agost
s'embotella
es posa amb ampolles
i aleshores
el dia 1 de novembre
que és tot sants
tota aquesta barreja
que les està amacerant
amb garrafes
es decanta
es filtra
i es posa
amb un altre tipus
d'envàs
i fins al dia
26 o 27 de desembre
que es deixa reposar
és com
per Nadal
i el dia de Sant Esteve
s'enceta
i es tasta
aquesta nova ratafia
la ratafia
abans
es feia
amb l'aigua
amb aigua de pluja
vull dir
es fa amb aigua mineral
té una graduació
d'uns 30 graus
llavors
depenent
de si afegim
més o menys
aigua barrejada
amb aquest alcohol
pot tindre
una graduació
més gran
o més petita
més forta
o més fluixa
i aleshores
podíem dir
que aquesta ratafia
és un licor
que es pot servir
en els postres
el dia de la barbena
de Sant Joan
acompanyant la coca
i
o bé
en una tarda
o vespre d'estiu
inclús amb gel
que és un licor
dolç
com altres licors dolços
que trobem aquí
a Catalunya
que ja sabem
que és terra de licors
on podem trobar
les aromes
de Montserrat
podem trobar
l'anís
del mono
destilat
a Badalona
la ciencia
lo dijo
yo no miento
podem trobar
les destilacions
de la família
Molfolleda
al Calissar
a Arenys de Mar
o inclús
recordem-nos
l'estomacal
bonet
que trobaríem
a la seva fàbrica
antiga
a Sant Feliu
de Guíxols
crec que no m'equivoco
i la ratafia
formaria part
d'un d'aquests
tipus
de licors
dolços
Joana
fa un temps
i potser farà un anyet
que va estar aquí
en el programa
la Conserció Agustí
que ella
cada any
cada any
elabora
la ratafia
molt a la vora
allà en el Ripollès
tenen una casa
i ens explicava això
que recollien
aquesta època
per Sant Joan
a les boles de Sant Joan
amb totes les herbes
que eren diferents
les receptes
perquè en funció del lloc
hi ha unes herbes
i n'hi ha unes altres
la deixaven reposar
40 dies
i em va quedar
una cosa clavada
que es deixa
sol i serena
no l'ombra tancat
amb un rebost
no, no
a la cuina
no
el sol
això deu ser també
per la maceració
exacte
per la fermentació
i els corantins exactes
la filtren
la filtren
la posaven
amb unes ampolles
jo ara fa pocs dies
vaig estar a Calafell
i de postres
ens van oferir
una copa
una copa grossa
amb gelat de torró
i un bon
i tres lits de ratafia
un postre
exquisit
que el recomano
especialment
si algú encara té lloc
que li sobra
alguns torrons
de la nevera
i els vol aprofitar
per llençar-los
amb una copa grossa
una copa d'aquestes
de vinagre
i allà
li posem
un tros
de torró
i tres lits de ratafia
això és boníssim
ben fresquet
és el gel
i el porta
la frescola
i el porta el torró
i això aquí
quan
per què hi ha hagut
tu creus que
abans no se'n parlava tant
de la ratafia
i ara se'n parla molt més
va a modes
senzillament
home
el ser un llicor dolç
i que entra bé
i a més
la ratafia
em sembla una mica
em fa pensar
amb aquest
com
amb el petxarant
diguéssim
de Navarra
aquest tipus
de
de
de licor dolcet
el petxarant
té
més anisat
però és aquest tipus
de
de licor dolç
i inclús
com dius tu
que amb gel
entra molt bé
sense passar-se
evidentment
sí
perquè
de la graduació
m'has dit
que és bastant elevada
uns 30 graus
30 graus
i després
ara ja veiem també
que es comercialitza molt
a les tavernes
a les cases de vit
hi ha moltes marques
ja
doncs mira
per dir marques
encara que no és més d'allà
perquè hi ha
i a mi una de les millors
és la ratafia bosc
bosc
i últimament
l'espinaler
també té
una ratafia
que és molt correcta
que ratafia espinaler
però hi ha
centenars
de marques
comercials
diferents
i totes bones
totes són bones
unes més dolces
l'altre no tan dolces
unes altres
amb uns tipus
d'aromes
que ja hem dit
que com que hi ha
aquesta variació
d'herbes
però és que també
canvien els matitzos
jo jo em volia recordar
a tothom
que justament
el dissabte
14 de juny
ja
de fet
ja va passar
ja ho recordo
però ja ha passat
va haver un taller
de ratafia
a càrrec
de la Riarada
clar
era la
la pre
festa major
i es va fer
aquí a la
a Can Visa
i va tenir
molta acceptació
perquè hi ha gent
que va aprendre
com es fa la ratafia
aquí en aquest cas
en verbes locals
d'aquí de la muntanya
eren aromàtiques
està molt bé
i Joan
què m'expliques
de les coques
de Sant Joan
de Sant Joan
home
és el
diguéssim
és el dolç
el postre típic
de la Rebella
de Sant Joan
i també
de l'endemà
del dia
de Sant Joan
es fan
aquestes coques
l'origen
és antic
eren coques
molt elementals
que només
portaven
farina
portaven
pa
portaven
enllevat
llavors
s'hi posava
al forn
i amb sucre
i
a mesura
d'aquestes coques
tan antigues
s'ha anat evolucionant
amb les coques
d'avui dia
inclús es feien
coques rodones
que diuen
els entesos
que volien
assemblar-se
diguéssim
en el cercle
del sol
del sol
la coca
la coca típica
les que mengem
avui dia
que són més
elaborades
i sofisticades
hi ha la coca
de fruites
tenim la coca
de llardons
tenim
les coques
que abans
fa molts anys
no hi havien
ara sí que ja
en trobem
però es coques
de crema
o coques
inclús de xocolata
les coques
va bé
també
l'endemà
de la rebella
o si ens a sobre
coca
per esmorzar
agafem un tros
de coca
i amb un cafè
amb llet
és un esmorzar
excel·lent
i diuen
els entesos
que va molt bé
per aquelles
ressaques
barbaneres
que t'espavilen
t'espavila
una miqueta
jo tinc aquí
una recepta
per fer una coca
de
de fruita
i la llegiré
perquè no m'hauria
descuidar cap element
després ho comentarem
com es fa
i porten
una llegiria ràpid
350 grams
de farina
100 grams
de sucre
80 grams
de mantega
45 grams
de llet
2 ous
100 grams
de fruites confitades
que poden ser
meló confitat
carbassa
confitada
taronja
confitada
os fileres
confitades
50 grams
de pinyons
això sí que és important
pinyons d'aquí
que són aquells
que tenen una punta
que acaben en punta
i a la part de dalt
arrodonida
perquè si no
també trobem
els torrons
no
els pinyons
que venen
de la xina
que sí que la part
de dalt
és com escapçada
aquest no tenen tant de gust
jo si posats a fer
encara que siguin
més cars
posia
pinyons d'aquí
ratlladura de llimona
ratlladura de taronja
essència de vainilla
la vainilla
la podem trobar
o bé amb branca
amb una vaina
que llavors l'obrim
triem les llavors
i les rasquem
a un gabinet
i ens queda tota la polpa
o bé
ja venen
concentrats
de vainilla
que hi tirarem
unes quantes gotes
i sal
i al marge
hi posarem
el que és
la fermentació
el que ens farà
fermentar
i créixer
la coca
que seran
100 grams
de farina
100 grams
de llet
i 30 grams
de llevat
aquest llevat
que podem trobar
a qualsevol comerç
el venen normalment
fresc
i com si fos
una pastilla
d'un caldo
però més gran
llavors obres
i tu agafes
la quantitat
que vols
i la vas esmicolant
per tant
aquesta última part
la de la pre-fermentació
l'agafaré
la llet
agafaré la farina
i el llevat
ho barrejaré bé
ho poso en un bol
el tapa
en un paper film
i un lloc fresc
evidentment
pot ser la nevera
l'endemà
agafaré
la resta
dels elements
agafaré
un bol
on posarem
la farina
llet
llavors
hi posarem
també
la vainilla
hi posarem
també
els ous
hi posarem
també
la ratlladura
de taronja
i de llimona
i tot això
amb una d'aquestes màquines
que avui
podem trobar
a qualsevol comerç
i tampoc
no són massa cares
una amassadora
ho tirem a dintre
hi haurem posat la sal
hi haurem posat també el sucre
i com ja veiem
que la pasta
s'està desenganxant
diguéssim
dels costats
de la màquina
del bol
de l'amassadora
ja la podem treure
la triem
aquí també
hem barrejat
el fermentat
i llavors
ho vestirem
sobre els fogons
empolsinats
i treballem
aquesta massa
aquesta massa
li darem la forma
que vulguem
que normalment
és allargada
i amb les puntes
arrodonides
i aleshores
hi ha
el que farem
donar-los
una alçada
aproximadament
d'un centímetre
o un centímetre i mig
i aleshores
la deixarem
reposar
fins que
dobli
el seu tamany
en aquest moment
hi posarem
les fruites confitades
hi posarem
els pinyons
i aleshores
hi ha
el forn
durant 20 minuts
a 180 graus
la traurem
deixarem reposar
i ja la podem
degustar
ja ens la podem menjar
Joan
escolta'm
o sigui
per resumir
tenim dues opcions
o fer la coca a casa
o anar-la a encarregar
a una de les pastisseries locals
però pastisseries
intentem no
comprar coses industrials
canvia molt
canvia molt
Joan
en què acompanyaríem
en què acompanyaríem
aquesta
mira
podem acompanyar-la
d'un cava ben fresc
o un vi mosquatell
que abans em deien
de petits
vi bo
o vi dolç
d'un vi ranci
o bé
de qualsevol
vi
per exemple
un xerès dolç
o per exemple
un vi de porto dolç
o un vi de madeira
només una copa?
jo com que estem
a la barbena
potser
apartaríem una miqueta
i en veuríem
dues
i inclús tres
Joan
bona festa major
bona festa major
a tothom
Rany de Mar
Els motius
de Vilassar de Mar
Carmanyola
era el sobrenom
de Geroni Casanovas
pescador
amb domicili
al carrer de Sant Roc
van ser tres germans
solters
Federico
José
i Geroni
tots tres
d'enteniment curt
el més popular
dels quals
i el darrer
a morir
fou precisament
en Geroni
Carmanyola
Geroni
va passar
els seus darrers anys
a la Casa Pairal
dels Desvalguts
l'actual
Fundació
Casa Pairal
era molt conegut
al poble
perquè es passava
tot el dia
passejant
morir
l'any 1956
a l'edat
de 63 anys
tenia veritable
adversió
als gitanos
aleshores
era molt corrent
veure el grup
de gitanos
transhumans
en Geroni
en veure'ls
un tros lluny
els es cridaçava
i els amenaçava
esgrimint
el seu inseparable
bastó
si se li costava
massa però
renunciava
a la seva actitud
callava
girava
cua
i s'apartava
acostumava
a anar
a passar
estones
a l'estació
veient
arribar
i marxar
els trens
un dia
amb el
convoy
aturat
a l'andana
imitant
el cap
d'estació
feu senyal
al maquinista
i aquest
engegar
el tren
podeu imaginar
la sorpresa
i córre
cuita
del responsable
veient
com el tren
s'allunyava
per sort
havia recorregut
pocs metres
i arribar
a temps
a fer-lo aturar
en Geroni
no es deixava
perdre
cap enterrament
era encara
època
dels cotxes
funeraris
de cavalls
i de quan
el seguissi
del dol
anava
a peu
fins al cementiri
un cop
el taüt
descarregat
del cotxe
aquest
se'n tornava
de buit
cap al poble
i el cotxer
convidava
el nostre protagonista
era un ritual
a pujar
al seu costat
i el passejava
fins la carretera
general
on cotxer
cavall
i cotxe
seguien
camí
cap a Mataró
seu
de la funerària
també
em podríem dir
que
a tall de broma
que fou
el precursor
dels telèfonos
mòbils
anant pel carrer
s'aturava
de cara
la paret
i simulava
que parlava
per telèfon
digui
sí
sí
adeu
adeu
quan va morir
el dia del seu funeral
es va omplir
l'església
de gom a gom
i el cotxe fúnebre
amb el seu taüt
va ser immortalitzat
fotogràficament
pels germans
López Teixidor
Randa Mar
Històries de Mar
El carrer
Sant Pau
és un carrer
del municipi
de Vilassadamar
que conté
diversos edificis
que formen part
de l'inventari
del patrimoni
arquitectònic
de Catalunya
El carrer
de Sant Pau
és una de les façanes
marítimes
més interessants
del Maresme
la majoria
d'edificis
reformaran
les seves façanes
entre finals
del segle XIX
i el segle XX
Totes elles
tenen un jardí
davanter
ben cuidat
amb arbres
i plantes
Moltes d'aquestes cases
ja no pertanyen
a les famílies
originals
Algunes són residències
per a la gent gran
Algunes hi eviten
permanentment
i altres són
cases d'estiuetge
Ens trobem
amb un conjunt
d'edificacions
format per 18 cases
que totes
miren al mar
Són de planta baixa
i un o dos pisos
i tenen una aixida
posterior
i un pati
o jardinet
davanter
tancat
per una reixa
Malgrat que no siguin
del mateix estil
arquitectònic
mantenen
una certa
homogeneïtat
en el conjunt
En realitat
es tracta
de cases antigues
de les quals
es feu
una reforma
a la façana
Han estat
motius
de moltes
postals
i de moltes
fotografies
per tractar-se
d'un carrer
emblemàtic
i majestuós
que convida
els vianants
a passejar-hi
La seva proximitat
al mar
i a la platja
a la plaça
de Vendra
o plaça Nova
avui plaça
de l'Ajuntament
al Camiral
a l'estació
del Ferrocarril
i a la carretera
de Carrils
l'ha fet
un lloc
emblemàtic
La majoria
dels edificis
reformaren
les seves façanes
entre finals
del segle XIX
i començament
del segle XX
Són
el prototipus
de cases
considerades
d'estiuetge
i que des de l'inici
han gaudit
del gran prestigi
entre la població
de la vila
Aquests grups
de cases
formava
un interessant conjunt
amb el passeig
de les palmeres
que for eliminat
amb l'ampliació
de la Nacional 2
Avui parlarem
d'un parell
d'aquells edificis
i començarem
per la casa
del número 7
l'edifici
del número 7
coneguda
com a
Can Matamala
És una casa
civil
de planta baixa
dos pisos
i un terrat
A l'altura
del primer pis
sobressurt
una gran tribuna
suportada
per pilars
El que més destaca
del conjunt
és l'ús
un elemental
de la ceràmica
especialment
la rajola blanca
que recobreix
la major part
dels elements
que el formen
balustrades
murs
garlandes
decoratives
pilars
etc.
L'edifici
queda remetat
a la part superior
amb elements
de ceràmica
de color blanc
una cornisa
suportada
per emmènsules
una balustrada
amb quatre pinacles
coronats
amb boles
i unes cenefes
decoratives
que perfilen
el conjunt
Hi ha un pati frontal
tancat
amb una reixi
de ferro
Aquesta casa
fos restaurada
vers 1916
Sabem
que es tracta
d'una reforma
integral
d'una casa
antiga
de cos
realitzada
per l'arquitecte
Eduard
Ferrés
i Puig
a partir
d'un projecte
iniciat
el 1916
per encàrrec
de la família
Matamala
La família
Matamala
al principi
eren fusters
i mestres
d'aixa
i posteriorment
van esdevenir
neviliers
El primer representant
de la família
Vilassa de Mar
és el fuster
Joan Matamala
natural
d'Arenys de Mar
Un fill seu
de nom
Anisset Matamala
conegut
amb l'apelatiu
de
Miseto
va reformar
aquesta casa
en l'espai
que ocupava
una antiga
casa de cos
que ja havia
estat reformada
cap a mitjans
del segle XIX
Tenia
planta baixa
i dos pisos
Però segurament
la casa
que més inscrive
l'atenció
és
Can Bassa
Un dels edificis
més característics
del passeig
de Vilassà
obra de l'arquitecte
Eduard Ferrés Ipuig
de l'any
1899
És un edifici
civil
una construcció
de soterrani
planta baixa
golfes
i terrat
amb una torre quadrada
que queda
a la part central
de la façana
Es caracteritza
per la gran profusió
d'elements
escultòrics
de tipus ornamental
que coronen
les obertures
Curiosament
cap d'elles
d'igual forma
ni mida
Trenca aigües
amb escuts
florons
garlandes
figures humanes
impostes
i capitells
amb elements
florats
i animals
gàrgules
animals
als angles
de la torre
S'accedeix
a la planta
principal
a través
d'una escala
de dos trams
amb les baranes
esculpides
La façana
està esgrafiada
Hi ha un jardí
a la part anterior
de la casa
tancat amb un reixat
de ferro
també treballat
amb elements florals
S'han perdut
diversos pinacles
de coronament
de la façana
així com la barana
esculturada
d'escala d'accés
Una altra característica
és la manca
de simetria
amb tots els elements
de la façana
De fet
es tracta
d'una reforma
integral
de dues
antigues
cases de cos
realitzada
per l'arquitecte
Eduard Ferrés
i Puig
l'any 1899
segons la data
que hi ha gravada
en pedra
sobre la llinda
de la porta
El projecte
de reforma
fou encarregat
per Pere
Sitges Bassa
que va néixer
a Vilassa de Mar
el 1852
en el si
d'una família humil
Els Bassa
eren
sagristans
i campaners
i vivien
al carrer
del Carme
Pere Sitges
es va embarcar
cap a Montevideo
i un capellà
a Jercí
de Berber
fins que va conèixer
Aurelia
Pasqual
i Miquel
filla
del propietari
d'un servei
de llanxes
de salvament
gràcies
a la fortuna
dels sogres
poder endegar
diversos negocis
El matrimoni
Sitges
Pasqual
va decidir
d'anar a viure
a Vilassa de Mar
i en arribar
encarregaran
la nova casa
a l'arquitecte
Ferrés
A càrrec
dels negocis
del Montevideo
s'hi quedà
el germà
Josep Sitges
Si ens fixem bé
la façana
està plena
de detalls
escultòrics
que aboquen
a Amèrica
i als mars
un home
amb barretina
un home
amb bevent mate
un pop
un cranc
un gos
gerros
de flors
i moltes coses més
Un altre element
destacat
de Can Bassa
és la reixa
de ferro forjat
decorada
amb elements
florals
Avui és un dia especial
perquè ja és aquest darrer
programa
de l'estiu
estiu que tot just
estem començant
i
el que condueix
aquest programa
que sóc jo mateix
seré l'entrevistat
i m'intervistarà
el director
l'amic
Jaume Cabot
i de què parlarem?
De la importància
del mar
durant la nostra
festa major
Endavant
Jaume
Agustí
Bon dia
bona hora
com estàs?
Molt bé
i amb moltes ganes
I bon vespre
si ens escolteu
doncs
el dijous
també
Exacte
Amb moltes ganes
un home
de mar
T'agraeixo moltíssim
que em deixis entrevistar
en el teu programa
i parlem
parlem de la importància
del mar
durant la festa major
perquè clar
som vilassà de mar
i això vol dir
que tenim aquí davant
un bé
que a vegades
no el tenim molt en compte
però que per la festa major
ja vam veure
la setmana passada
que es poden fer
moltes coses divertides
com és el cas
del navega com puguis
que va ser un èxit
rotund
quins crits
quins aplaudiments
se sentia
jo que era petit
es feia el córrer
com puguis
que eren andròmines
pel carrer
i ara jo crec que és
més divertit al mar
aquestes andròmines flotants
Sí, sí
de fet
ja fa uns quants anys
que la Rierada
i Brit Barca
organitzen aquesta activitat
i
és un èxit
la gent ho espera
a més
és una
una participació
de vegades
de famílies
de vegades
de grups d'amics
de grans
de petits
ja de tot
i aprofitant
la Rierada
i els tres sectors
del poble
doncs aquí
cada un fabrica
la seva andròmina
i
bueno
i la gent ho espera
la platja
de l'Espigua de Garví
aquest passat diumenge
15 de juny
estava ple
de gom a gom
i
va ser a més
molt divertit
i el mar
i Bric Barca
i tot plegat
pren la seva importància
per exemple
a Premià de Mar
arriben els pirates
altres pobles
arriben doncs
els seus personatges
emblemàtics
i aquí
ja és tradició
que la
primera tarda
de festa major
doncs
arriba
el Pigat
i la Lucía
a bord
del Sant Ramon
Barca
un vaixell
que tu coneixes
molt molt
molt de la vora
eh?
sí
de fet
és una tradició
arriba
el Sant Ramon
amb el Pigat
i la Lucía
i arriba
doncs
més o menys
a un quart de set
arribarà
el divendres
i aleshores
la platja
també sempre
està ple de gent
esperant
aquesta arribada
i aquí sí
que intervé
molta gent
perquè
la gent
i les entitats
eh?
la Rianada
el Club de Pescadors
de Garaví
les Colles de Laval
la Tropa Teatre
que són els que ens animen
amb els seus personatges
i el Sant Ramon
que sí
agafa
el protagonisme
aquell dia
i el que és molt important
és que
a la platja
també ens espera
l'exbot
que ja és una tradició
l'exbot
que és aquella embarcació
que durant tot l'any
es guarda a l'església
a la capella
de la Mareu del Carme
i l'anem a buscar
la recollim
i aquest any
ve amb una cosa especial
que són els
bugadors
de Britbarca
a veure
explica'm això
primer l'exbot
l'exbot ha estat tot l'any
a l'església
el aneu a buscar
bé amb el Sant Ramon
i el torneu a l'església
sí
i què són els bugadors?
els bugadors
són un grup
de Britbarca
que acompanyen
custodien l'exbot
durant el recorregut
i cada un porta un rem
en català
bugar
és remar
i aleshores
custodien
aquest any
l'exbot
per aquesta processó
que es fa
fins a la plaça
de l'Ajuntament
i després
es deposita
una altra vegada
a l'església
en l'altar major
fins que després
de la festa major
es guarda la capelleta
l'exbot
i bueno
els bugadors
actuen
aquest dia
per qui no ho sàpiga
què és un exbot?
un exbot
és com una ofrena
una ofrena
feta
amb una ermita
que hi ha una mare de Déu
o hi ha un Crist
o hi ha un Sant
en concret
i els pescadors
en aquest cas
i els mariners
en general
ho fèiem
com a prometença
que si arribaven
bé d'aquell viatge
o si havien passat
un temporal
i el passaven
si no hi havia
cap malalt
cap accident
doncs
quan portaven
l'exbot
o abans
o després
perquè hi ha
diversos tipus
d'exbots
a les esglésies
en realitat
els vilassarens
de mar
el portaven
a la Cisa
a la mare
a Déu de la Cisa
Escolta Agostí
parlem
tant se val
el desembarcament
com l'embarcament
del Pigat
l'últim dia
abans dels focs
artificials
perquè
clar
no és una cosa
senzilla
i intervé molta gent
han de baixar
el Pigat
i la Lucía
de carn i ossos
han de baixar
de Sant Ramon
per anar a la Voler
si no m'equivoco
la Voler
és la barqueta
que els porta
fins a la platja
aquest cas
de l'Espigua de Garbí
com és la maniobra
d'això
de tot plegat
és una maniobra
si el mar ho permet
hi ha hagut anys
que no ha pogut ser
bé
i suposo que és decisió teva
com a capitada
dir escolta
sí que es pot
no es pot
per no posar en perill
a les persones
però explica'm
com és la maniobra
perquè senzilla
no deu ser
no
el Sant Ramon
té que arribar
a un cert punt
que no pot avançar més
perquè té dos metres vint
de profunditat
de calat
per tant
no ens podem acostar massa
perquè allà hi ha
sempre hi ha
Sol Ramon i avall
ens acostem
el màxim que podem
portem una sonda
que calculem
aquesta profunditat
i aleshores
intentem posar-nos
davant mateix
a l'Espigua de Garbí
en el moment
que arriba
tota la comitiva
i la Volere
és la que s'acosta
al Sant Ramon
el Sant Ramon
està parat
i ve la Sèlia
i la Volere
dues embarcacions
la Sèlia
de l'Espigua de Garbí
i la Volere
de Brit Barca
s'abarloen
al Sant Ramon
Sant Ramon
Paradet
posem unes defenses
perquè fusten
fusten
no hi hagi cops
a la popa
eh això
al mig
del vaixell
a la meitat
de l'eslora
cap a la popa
cap al final
i aleshores
desembarquen
amb molt de compte
no és fàcil
baixar d'un barco gros
a un barco petit
mulladets
algun any
de bonca
sí
passa que la gent
de la tropa
són gent molt hàbil
molt hàbil
molt hàbil
i ho fan molt bé
i baixen
sempre hi ha algú
que es mulla
i llavors
cap a la platja
aquesta operació
la fem sempre
que hi hagi
menys
d'un metre
d'onada
perquè si no
no és possible
no es pot fer
és més difícil
desembarcar
o embarcar
les dues coses
són semblanys
de fet
el que
de vegades
el desembarcar
costa més
de vegades
el desembarcar
perquè has de fer
un salt
amb una barca petita
i a l'embarcar
t'ajudes
que baixa la barca gros
i pots agafar-te
i t'ajuden
des del barco gros
però baixar la barca
petita en moviment
no és fàcil
si ens escoltes dijous
serà demà passat
si ens escoltes divendres
doncs això serà demà
és el dia
doncs
us ho recomano moltíssim
Vilassar Ràdio
estarà en directe
doncs fent connexions
i en directe
íntegrament
amb una cosa
que ens encanta
que és la subhasta
cantada de peix
anem a pams
11
exhibició de pesca
amb arts tradicionals
exhibició de pesca
amb arts tradicionals
a càrrec del Club
Pescadors de Garbí
escolta
això s'ha de mantenir
com sigui
perquè tinc la sensació
que cada vegada
es perd més
la tradició
lo tradicional
mira
Brimbarca
que
de quan en quan
he fet la tirada
de l'art
doncs va rebre una denúncia
per tirar l'art
a l'espigua de Garbí
que no hi ha peix
agafem quatre peixets
però és una cosa
tradicional
per no perdre
sí
hi ha gent per tot
ha prosperat o no
la denúncia
no no no
se l'abrem
no i ara
el que passa
és que Vilassar Cossa
perquè hi ha molta roca
i rebentem les xarxes
no
però ja ho tornem a fer
però aquí en aquest cas
hi ha l'espigua de Garbí
el club de pescadors
que no perden
aquesta tradició
d'ensenyar
com es pescava la platja
amb les canyes
i altres arts
això no s'ha de perdre
perquè si no
la canalla
els nens i les nenes
poden deixar de veure
aquestes activitats
ja per sempre
i això s'ha de
de protegir una miqueta
i ho fem d'aquesta forma
crec que serà molt interessant
estar un ratet a la platja
per poder veure
aquestes activitats
i també
després
anar a la fira de mar
sí senyor
el mar és important
el mar està present
a la festa major
on hi haurà parades
i també
atraccions
ara parlem de la subhasta
però deixa'm dir
o preguntar-te
si està previst
que algun any
torni a allò tan espectacular
que és l'exhibició
d'aquelles barques
de salvament
n'hem tingut
barques que no estem
acostumats a veure
al nostre litoral
almenys a les nostres platges
sí
mira
cada dos anys
hi ha la trobada
de vela llatina
o vela tradicional
que fa abrir barca
la fem cada dos anys
l'any passat
l'any passat
l'any passat la vam fer
aquest any no toca
tocarà l'any que ve
l'any que ve
si tot va bé
tindrem la barca de salvament
de Calafell
és brutal allò
que dóna la volta
sobre si mateix
tindrem les barques
que ens venen
de vela llatina
de la Catalunya Nord
que són potents
i les barques nostres d'aquí
més algunes
que volem que vingui
la Francisca
que és una barca feta a Badalona
i que és molt important
perquè és de les més grosses
que hi ha
després del Sant Ramon
és impressionant
l'any passat
estàvem en directe
i vaig acabar dalt d'una barca
doncs retransmetent
des d'allà
va ser un espectacle allò
subhasta cantada de peix
la subhasta cantada de peix
a l'estil tradicional
com es feia abans
allò doncs
a pulmó podem dir
a pulmó
perquè és una subhasta cantada
ara tot ha canviat molt
la tecnologia
doncs hi ha la informàtica
això també val la pena
doncs recordar
que hi ha gent que ho veu
i li porta records
i hi ha gent que ho veu
i al·lucina
de com es feia
la subhasta
és que es feia peu de barca
a la platja
era així
i aleshores
la gent es posava al voltant
no era tanta gent
com una festa major
perquè anaven les peixiters
i homes i dones del poble
comprar
i es va a la baixa
o sigui el que canta
que és un expert
marca un preu de sortida
i va baixant
va baixant
normalment en Dòrius
en Dòrius
en Dòrius
en Dòrius
en Dòrius
en Dòrius
en Dòrius
serà el que farà la cantada
com sempre
altres vegades
també l'havia fet
en Miquel
Reixac
i tant
en Pau Descans
i altres persones
que l'ajudaven
algunes ja no hi són
però la tradició
continua
que és lo maco
i amb ells
el recordarem aquest dia
subhasta de peix
que crec
crec
que ara parlo de memòria
que si parlem del maresme
l'un lloc que es manté
l'altre tradicional
és amb un gat
oi?
sí senyor
amb un gat
a la platja d'Amongat
doncs
això serà
doncs
a dos quarts
d'una
i doncs
el peix
que tenim a la costa
escolta
que traiem bon peix
és allò
ja veiem llenguados
a part del peix de roca
típic
també tenim
però sobretot
llenguadets
podem trobar alguna sèpia
són peixos
que pesquen
els pescadors
abans
com es fa això?
bé
és peix
tret
de pesca artesanal
tota propera
pot venir
del port d'Arenys
del port de Premià
de les barques
que hi ha a Mataró
barques també de Vilassà
hi ha en quedat molt poquetes
a Vilassà
però
és peix
aquí
molt proper
i per Sant Joan
és una de les millors èpoques
de pesca
per això hi ha peix
i per la festa major
què més podem destacar
que a la qual participi
l'entitat Brickbar
que a la qual tu no ets el president
bé
aquest any volem fer
un tema que és interessant
que s'anomena
és una petita visita guiada
que se'n diu
la
darrere
les empremtes
del temps
sí
i volem presentar
uns llocs
aquest any serà un lloc
molt curiós
que és la plaça
de l'Ajuntament
com havia de ser
la plaça
porxada
de la plaça
de l'Ajuntament
que en el catàleg
que surt
plaça fortificada
és
plaça
porticada
de pòrtic
o porxada
dels porxos
que hi ha
de la plaça
de l'Ajuntament
i com que té
és un relat
molt
que el mar
i la gent
del mar
de Banys
amb el casino
i té a veure
explicarem
com havia de ser
aquesta plaça
de l'Ajuntament
que serà
una activitat
molt curta
però crec
molt interessant
que la farem
des d'abrir barca
doncs
a celebrar
una molt bona festa
major
no sé si vols destacar
alguna cosa més
però sí que et vull dir
que
no avui
perquè estem
en falta de temps
però sí que la setmana que ve
m'agradaria que passessis
parlant de tot
els dos últims programes
de la temporada
ja entre dijous
i divendres
per parlar
un
de
Bric Barca
de la Universitat
d'Estiu de Mar
i Ultramar
impressionant
ja us diu que ara
impressionant
el que tenim
aquest estiu
ja és una activitat
doncs
completament
arraigada
al nostre calendari
estiueng
i també m'agradaria
parlar
de l'Agustí Martín
doncs
de Gà
de la facultat de Nàutica
que estàs en aquests dies
deixant el de ganat
i a punt
de disfrutar
d'una nova etapa
de la vida
exacte
doncs
a la teva disposició
sí que m'agradaria
dir una cosa
que la repetirem
i és
aquesta Universitat
d'Estiu de Mar
i Ultramar
que serà excepcional
està dedicada
dedicada
a l'amic
Adrià Saborit
el recordat
i enyorat
eh
Adrià Saborit
s'ho mereix
s'ho mereix
molt vinculat al mar
a part de regidor
que ens va deixar el passat mes de gener
de forma molt prematura
massa prematura
i serà dedicada a l'Adrià
no?
perfecte
així serà
Agustí
vull aprofitar els últims 30 segons
ara ja parlo
com a director de la ràdio
per agrair-vos
moltíssim
l'esforç que feu
ningú s'imagina
l'esforç
que hi ha darrere
un programa
com el Rande Mar
tots els programes en general
però el Rande Mar
que busca la història
preservar la història
t'agraeixo moltíssim
a tu
a nivell particular
i a tot l'equip
que ha fet possible
aquest programa
en Joan
i a tots els convidats
i convidats
que han fet verders esforços
perquè el programa
se'n registra
normalment
quan l'agenda de l'Agustí
podem dir març
però hi ha dies
que és de bon matí
inclús abans de les 8 del matí
ja estem asseguts a l'estudi
els convidats venen
i ho fan molt a gust
Agustí
t'agraeixo moltíssim l'esforç
i no cal dir
que al setembre
torno a esperar
tornem a esperar tots
per una nova temporada
de Brit Barca
més tranquil
més tranquil
més tranquil
gràcies Jaume
gràcies a l'equip
de Vilassa Ràdio
gràcies a tota la gent
que ens escolta
i que també ens pregunta
i gràcies a ell
que ens podem omplir
aquests programes
bon estiu
Agustí
que vagi molt bé
bona festa major
igualment
El meu poble
té una plaça
de records
fanals encesos
i banderetes
de colors
i un gran ball
dirigeix
les nits d'estiu
avui que tothom riu
avui que és festa major
a la plaça
de nit
si aplega tothom
que ballen
nens petits
nens petits
senyores i senyors
ballen lluny
els que avui
ja no hi són
i entre les lluny
i el fum
ai balla
el nen
que vaig ser jo
i enmig de la nit
d'envolta la plaça
tot és com ahir
aquí el temps
no passa
enmig de la nit
tan volta la plaça
com quan érem petits
com quan érem petits
quédate avui a casa
que potser demà
no ens podem trobar
balla aquesta nit
el que ballaríem sempre
que potser demà
no podem ballar
quédate aquí amb mi
com si et quedessis
per sempre
sol!
M'he perdut
pels carrers
de matinada
al passeig
la plaça
la botiga
de la mare
t'he guardat
els tresors
en mil cançons
l'escalfor
dels veïns
i els que han fet
de mi qui soc
i enmig de la nit
d'envolta la plaça
tot és com ahir
aquí el temps
no passa
enmig de la nit
d'envolta la plaça
com quan érem petits
com quan érem petits
la vida balla descalça
que potser demà
no ens podem trobar
balla aquesta nit
del que ballaríem
sempre
que potser demà
no podem ballar
quédate aquí amb mi
com si et quedessis
per sempre
són de pot que els teus petons
que s'encenen de nit
i cremen la matinada
són l'or
que abraça el rodamont
i apaga el neguit
avui que torna a casa
som de pot que els teus petons
que s'encenen de nit
i cremen la matinada
són l'or
que abraça el rodamont
i apaga el neguit
avui que torna a casa
som de pot que els teus petons
som de pot que els teus petons
som de pot que els teus petons
hem escoltat el meu poble
de xarango
aquests dies previs
a Sant Joan
són un niu
de dites populars catalanes
en què es fa menció
d'aquesta diada
avui portem un recull
d'expressions típiques
per la nit de Sant Joan
així com formes diverses
per desitjar una bona rebel·la
a familiars
amics i companys
animi
de Sant Joan a Nadal
mig any cabal
o mig any igual
són els sis mesos de diferència
per Sant Joan
una passa de gegant
la dicta aludeix
a la creixència del dia
cap al mes de juny
Sant Joan i Sant Pere
adéu primavera
sembraràs quan voldràs
però per Sant Joan
segaràs
a l'estiu toca cuca viu
per Sant Joan
tot es fa gran
per Sant Joan
el primer bany
banja Sant Joan
salut per tot l'any
qui no es banya
per Sant Joan
no es banyen
tot l'any
qui encim foc
per Sant Joan
no es cremen
tot l'any
i
els focs de Sant Pere
se salten
pel darrere
i els de Sant Joan
se salten
pel davant
hem arribat al final
d'aquest programa
desitjant
hàgim pogut passar
una estona entretinguda
parlant de coses nostres
del mar
de les platges
del patrimoni
de les persones
en fi
de la singularitat
d'un vilassa de mar
únic
i irrepetible
us desitgem
una feliç festa major
de Sant Joan
que no falti la coca
i el cava
i que les rebel·les
arribin
a tots els pobles
i ara sí
amb el programa
número 119
us diem
adeu
fins al setembre
que passeu
un bon estiu
bona proa
bona mar
i bon vent
o
el