Title:

Nadal a Vilassar de Mar: tradicions i mar

## Panorama general de l’episodi L’episodi de *Ran de mar* gira al voltant del **Nadal a Vilassar de Mar** i al món marítim. Es combinen records locals, història, gastronomia i vivències marineres, sempre amb la mirada posada en la **comunitat vilassarenca** i en la mar com a fil conductor. --- ## 1. Com arriba el Nadal a Vilassar de Mar ### Ambient, llums i comerç local • Es descriu el Nadal com una onada que arriba a poc a poc: **llum, aromes i vida als carrers**. • L’encesa de l’arbre i les llums a la plaça de l’*Ajuntament de Vilassar de Mar* dona el tret de sortida a les festes. • Hi participen famílies senceres i el **Consell d’Infants**, que expressa desitjos com la pau mundial i la salut. • Els carrers del centre es transformen amb garlandes, estrelles i arcs lluminosos, creant un ambient que convida a passejar-hi encara que bufi el llevant. • El comerç local s’implica amb aparadors decorats i un missatge clar: **“fer poble”** vol dir també **comprar a casa i saludar els veïns**. ### Fira de Nadal i activitats • A la plaça Tarradellas s’hi celebra la **Fira de Nadal**, amb més de 40 paradetes: - decoració nadalenca - artesania i bijuteria - dolços i *foodtrucks* • Hi ha actuacions musicals, dansa i contacontes, a més del tradicional **trenet de la fira de Nadal** per a les famílies. ### Teatre, cultura i tradició • El Nadal també és **cultura**: - lectura del *Poema de Nadal* de Josep Maria de Sagarra - representació dels **Pastorets** a càrrec de *La Tropa Teatre* a l’Ataneu • Els Pastorets són descrits com a part del **patrimoni emocional dels vilassarencs**: - barreja d’humor, dimonis, àngels i música - continuïtat generacional d’actors veterans i joves > “Un Nadal sense pastorets no seria un Nadal.” ### Tió, àpats i Cavalcada de Reis • El **Tió** té un paper fonamental: - visita la plaça de l’església, escoles i llars d’infants - els infants canten, piquen i esperen petites sorpreses - es reivindica com una **festa de comunitat, caliu i imaginació** • S’enumeren els **inacabables àpats** de les festes: esmorzars, dinars i sopars d’empresa, Nit de Nadal, dinar de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Any Nou, vigília i dia de Reis. • La **Cavalcada de Reis** del 5 de gener és un dels moments més emotius: - carrers plens d’il·lusió, carrosses i música - caramels que volen i patges que saluden - arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar • Es remarca la sensació que, almenys per una nit, **“la màgia encara existeix i es passeja sense pressa pels carrers del poble”**. • Conclusió d’aquest bloc: el Nadal a Vilassar de Mar és una **combinació de tradició i innovació**, carrer i intimitat, memòria i futur, que **“fa poble”** i escalfa l’hivern. --- ## 2. Gastronomia marinera i de Nadal: el capó rostit ### Origen i particularitats del capó • El **capó** s’explica com una *exquisitesa* de la cuina catalana i mediterrània, **plat clàssic de Nadal**. • Històricament, a l’edat mitjana, era una peça de **gran prestigi**, reservada a noblesa i determinats monestirs. • Es detalla el procés: - el capó és un pollastre castrat cap a 1–1,5 kg - després només menja i dorm, engreixant-se - aconsegueix una carn **grossa, greixosa i molt delicada** • Es comparen altres aus de festa: **pollastre de pagès, gall d’indi, polarda, pintada i galls de pota negra** (del Prat, del Penedès). ### Recepta detallada de capó farcit al forn **Preparació de l’au** • Comprar el capó ben net en una carnisseria especialitzada. • Deixar pell al coll per poder-lo cosir i que no s’escapi la *farsa*. • Eliminar restes de ploma i borrissol amb flama o bufador. • Salar i empebrar **per dins i per fora**. **La farsa (farciment)** • Base clàssica: - carn de porc picada passada per la paella - botifarra (*d’ur* tallada a rodanxes) - prunes, orellanes, figues seques **rehidratades amb conyac, brandi o vi ranci** - pinyons • Variants possibles: afegir-hi **peres, pomes, castanyes**. **Farcir i cosir** • Omplir amb cura la cavitat interior del capó. • Cosir l’obertura amb **fil de cuina**. • Lligar potes i ales per aconseguir una bona presentació al plat. **Cocció al forn** • Safata de forn amb: - brou de pollastre - una o dues copes de brandi • Forn **preescalfat a 180 °C**, cocció aproximada de **3 hores**. • Cada 15–20 minuts cal **regar el capó** amb els sucs de cocció per mantenir-lo hidratat. • Si es torra massa: - baixar temperatura - o tapar amb paper d’alumini **Guarnicions i servei** • Acompanyaments suggerits: - puré de castanyes - puré de patata • Per beure: **cava de bona qualitat ben fred**. - Es remarca que un cava bo perd molt si no és servit prou fresc. ### Menjar de festa i excés nadalenc • Es recorda (citant *Josep Pla*) que antigament moltes famílies **estalviaven tot l’any** per fer un gran àpat per Nadal. • Àpats típics antics: - *escudella i carn d’olla* abundant - posteriorment, aus rostides (pollastre, ànec, polarda, capó…) • Es comenta, amb humor, que després de tanta escudella sovint **“no hi ha gana”** per al pollastre o el capó, que es reconverteix en **canelons de Sant Esteve** o en altres plats d’aprofitament. • També es parla del **gall d’Índia** com a carn barata avui, més present en talls que no pas sencer, i la seva vinculació amb el **Dia d’Acció de Gràcies** als Estats Units. --- ## 3. La Tomasa i el món del peix a Vilassar de Mar • Es presenta la figura de **Tomasa Galiana**, muller del pescador **Pere Linares Galiana**, conegut com *Pere de la Tomasa*. • Tots dos eren originaris de la **Vila Joiosa**, a la Marina Baixa. • La Tomasa venia a plaça el peix acabat de pescar amb la barca **Segona Vencedora**. • Si li sobrava peix, recorria els carrers del poble amb **un carret, una panera i les balances**, anunciant la mercaderia amb el seu accent valencià característic. • El record de la Tomasa serveix per **evocar el passat mariner i comercial** de Vilassar de Mar i l’ambient humil però viu de la venda de peix tradicional. --- ## 4. Nadals al segle XIX a Vilassar de Mar (i a Catalunya) ### Context i preparatius • Es convida l’oient a imaginar **pobles petits, carrers de terra, cases de pedra, llum d’espelmes i oli, fred entrant pels portals**. • El Nadal començava uns dies abans amb l’arribada de **felicitacions i postals**: - al principi, cartes epistolars senzilles - a partir de la segona meitat del segle XIX, postaletes il·lustrades • Les primeres postals, influenciades pel món anglès i francès, mostraven **paisatges nevats, angelets, grèvol i escenes religioses**. • La canalla escrivia el **vers de Nadal** que llegiria a la família durant l’àpat. ### Celebració senzilla i religiosa • Es destaca que el Nadal del segle XIX era **molt menys comercial i lluminós** que avui: - festa **religiosa i familiar** - marcada per silenci, senzillesa i fe • Decoració de les llars amb **branques de pi, galzeran, boix grèvol**. • Presència del **pessebre** com a element central: - figures de fang (Jesús, Josep, Maria, bou, vaca, pastors) - **caganer** com a figura ja popular • Es subratlla el **ritual de collir molsa al bosc**, amb el fred i l’olor de sòl humit, com a record d’infantesa. ### Tió, Missa del Gall i dinar de Nadal • El **Tió** ja forma part de la tradició: - tronc del bosc que es porta a casa - s’alimenta amb peles i escorces - la nit assenyalada “caga” nous, figues, caramels i alguna joguina senzilla. • La **Missa del Gall** és un dels moments centrals: - sortida de nit amb fanalets d’oli - església plena d’olor de cera, humitat i cant - ambient de recolliment, sense grans sopars de gala • Després de la missa, tothom anava al llit; el **gran àpat era el dinar de Nadal**. ### Menjar i desigualtats socials • A les cases humils: - **escudella senzilla** amb patates, col, cigrons i algun tros de porc - pa negre i vi aspre • A les famílies benestants: - gall rostit - sopa més rica - dolços com **torrons artesans i neules** • El Nadal era un **petit luxe** enmig d’un any dur de feina i fred. • El dia de Sant Esteve es menjava el que havia sobrat, amb plats d’aprofitament. Els **canelons** encara no eren tan centrals com avui. • Es resumeix aquest Nadal com **“cases fredes però cors calents”**, amb valors que encara perduren: pessebre, tió, Nadales, trobades familiars i llargues sobretaules. --- ## 5. Reis d’Orient al segle XIX ### Una festa íntima i domèstica • Es descriu la vigília de Reis com un moment d’**espera ansiosa per la canalla**, però molt més íntim que les cavalcades actuals. • Dimensió principalment **religiosa**: missa, representacions senzilles i *pastorets* sobre l’adoració dels Reis. ### Rituals infantils i regals • La nit del 5 de gener els nens: - deixaven les **sabates al balcó o al costat del foc** - posaven palla i aigua pels camells • Els regals eren **modestos**: - dolços - fruita seca - peces de roba - petites joguines de fusta • El **carbó** servia com a advertiment simbòlic per qui s’havia portat malament. ### Sense grans cavalcades • Gairebé no hi havia **cavalcades** com les d’avui: - Reis representats de manera senzilla - sovint anaven a cavall de pagesos locals - els nens els esperaven amb **fanalets encesos** • El **tortell de Reis** ja hi era, tot i que menys estès: - la **fava** ja decidia qui pagava el tortell - comença a aparèixer alguna figureta sorpresa • El Dia de Reis tanca el **cicle de festes nadalenques** amb alegria i convivència familiar. --- ## 6. Nadals a bord de vaixells mercants ### Embarcar o desembarcar per Nadal • L’entrevista amb **Joan Martín** gira sobre com viure el Nadal **lluny de casa, en vaixells mercants** a finals del segle XX i inicis del XXI. • Es contrasta la gran alegria de **desembarcar poc abans de Nadal** i tornar a un Vilassar de Mar guarnit, amb la tristesa d’embarcades d’última hora (fins i tot el dia de la Loteria). ### Nadal als ports del nord d’Europa • Als països del nord (Hamburg, Bremen…): - mercats de Nadal que comencen molt abans (fins i tot al novembre) - però **tanquen just abans de Nadal**, de manera que el dia 24–25 gairebé no hi ha parada ni festa al carrer • Diferències culturals: - allà es concentra la celebració en la **Nit de Nadal (Nochebuena)** - aquí el gran àpat tradicional era el **dinar de Nadal** i també Sant Esteve ### Vi calent i gastronomia europea • Es descriu el **vi calent (Glühwein)** típic del nord d’Europa: - vi afruitat amb llimona, taronja - espècies: canyella, nou moscada - es valora com a molt adequat per combatre el fred. • Als mercats de Nadal hi abunden **salsitxes, porc rostit, cervesa i altres productes carnis**. ### Ports llunyans: calor i contrastos • Quan el Nadal es passa a ports de **Sud-amèrica o zones càlides** (Perú, Brasil, Nova York): - resulta xocant veure carrers **plens d’adorns nadalencs amb calor estiuenca** • El cuiner o el *ship chandler* (proveïdor del vaixell) aprofita el **darrer port europeu** per carregar tot el necessari per un bon àpat de Nit de Nadal: - peix, bacallà, pollastre de pagès - marisc i beguda de qualitat ### Provisions, menús i beguda a bord • Tradicionalment, en els vaixells hi havia **beguda alcohòlica de molta qualitat** (*Marquès de Riscal, Marquès de Murrieta, Paternina, San Asensio, caves Freixenet i Codorníu, whiskies, conyacs, roms de primera*), comprada en règim d’*entrepôt* (sense impostos). • Avui dia, però, moltes companyies apliquen **polítiques d’alcohol zero** per seguretat en la navegació. • Es recorda que anys enrere el conveni col·lectiu preveia **¾ de litre de vi per tripulant i dia**, cosa avui impensable. ### Ambient nadalenc navegant • Fins i tot quan s’era en **plena mar**, hi havia ambient de Nadal: - decoració del menjador d’oficials i de marineria amb boles i guarniments guardats d’any en any - tasca de decoració sovint assignada als **alumnes de nàutica** • Horaris condicionats per les **guàrdies de navegació** (4–8, 8–12, 12–4), de manera que els àpats de festa s’esglaonen. • Tant per Nadal com per Cap d’Any es feien àpats complets: - aperitiu, vermut, primer i segon plat - postres, torrons i fruita seca ### Cap d’Any, cava i sirenes • Per **Cap d’Any**: - a les 12 de la nit, brindis amb cava (normalment Freixenet o Codorníu) al pont de navegació - tothom hi pujava, fossin 15 o 20 persones • Es recorda l’ús de **coets i bengales caducats** la Nit de Cap d’Any des dels alerons del pont, com si fossin focs artificials improvisats. • A les 12, tant a port com a alta mar, es feien sonar les **sirenes del vaixell**; als grans ports (Barcelona, Gènova) l’efecte coral de totes les sirenes és espectacular. ### Loteria de Nadal a bord • Una tradició molt arrelada era comprar **força loteria** al darrer port espanyol abans de creuar oceans. • S’explica una **anècdota destacada**: - tota la tripulació compra un mateix número al port de Huelva - els toca un **quart premi** i, més endavant, fins i tot un **segon premi** a un altre vaixell - els dècims es converteixen en papers d’un valor enorme • A Porto Plata (República Dominicana), s’envia un alt càrrec del **Banc d’Espanya** per formalitzar l’entrega; molts tripulants, desconfiats, prefereixen guardar-se el bitllet ells mateixos. • La companyia acaba **ascendint de categoria** diversos tripulants afortunats, il·lustrant com la sort també pot aparèixer a alta mar. ### Begudes, piscines i costums socials a bord • Es relata el costum, especialment en climes càlids (Carib, Colòmbia), de **prendre gin-tònics o rom amb refresc a la piscina del vaixell** després de dinar. • S’expliquen petits “protocols” de bar: - primer posar l’alcohol - després el refresc (tònica, Coca-Cola) - al final el gel i la llimona • Es destaca el **rom de Caldas de Colòmbia** com un dels millors roms per acompanyar aquestes estones. --- ## 7. Desembre amb reflexió: solidaritat i mar • En el tram final, a l’espai *Paraules de Mar*, es proposa **“Un Nadal per reflexionar”**. • Després de la cançó *El desembre congelat*, es contraposen llum i festa amb **silenci i fred dels qui no tenen res**. • Es recorda: - les persones que passen gana - els qui viuen la mar com a **ruta migratòria i de risc**, no com a joc o oci > “La mar, que per a alguns és joc i alegria, per altres és travessia i espera.” • Es posa el focus en els qui **emigren per mar** buscant un lloc segur, calor, sostre i família, i en la duresa de la seva travessia. • El missatge central convida a: - **solidaritat, acollida i empatia** - fer que la comunitat sigui com una **platja que acull les onades**, un refugi per a tothom • Es reivindica que **Desembre és temps de Nadal, però també de recordar els altres**, de compartir i de fer del poble i de la costa un lloc on ningú no se senti sol. --- ## 8. Tancament • El programa es tanca desitjant haver passat una estona entretinguda parlant de **mar, platges, patrimoni, persones** i de la singularitat de **Vilassar de Mar**. • Es clou amb la fórmula marinera: **“Bona proa, bona mar i bon vent!”**, reforçant la identitat marinera del programa i del municipi.

['Nadal', 'Vilassar de Mar', 'Vilassar Ràdio', 'Ran de mar', 'Consell d’Infants', 'Fira de Nadal', 'Comerç local', 'Pastorets', 'Poema de Nadal', 'Tió', 'Cavalcada de Reis', 'Capó rostit', 'Gastronomia catalana', 'Pollastre de pagès', 'Gall d’Índia', 'Pintada', 'Canelons de Sant Esteve', 'Josep Pla', 'Tomasa Galiana', 'Pesca tradicional', 'Segle XIX', 'Pessebre', 'Missa del Gall', 'Reis d’Orient', 'Tortell de Reis', 'Vaixells mercants', 'Nadal a bord', 'Ports del nord d’Europa', 'Glühwein (vi calent)', 'Loteria de Nadal', 'Cap d’Any', 'Sirenes de vaixell', 'Rom de Caldas', 'Solidaritat', 'Migració per mar', 'Empatia', 'Comunitat', 'Fer poble']