Set Ciències, el programa de Vilas a Ràdio que t'explica la ciència que t'afecta de la manera que t'interessa.
Amb Alexis Vizcaíno, Ernest Aventín, Gemma Mateu, Òscar Janet i Xavi Altafaj.
Salvador, corregeix-me, ara llegiré una petita història i tu em corregeixes a veure si ho teatralitzo bé, d'acord?
Va, som-hi.
Som-hi. És una història d'un paleontòleg que està al museu i a veure com va.
Has estat milions d'anys sota terra i ara ets aquí exposat sota el focus fred perquè un munt de gent et miri uns segons.
Segur que et preguntaries què fem aquí mirant-te, oi? Però la veritable pregunta és qui eres tu?
Jo és que no paro de preguntar-me. Deixa'm dir-te que el teu planeta i el meu són el mateix.
però el teu món ja no existeix. No, no. Vas nedar en uns mars que no existeixen.
Sota aquests uns cels, el cel que tenim ara mateix al damunt nostre, és diferent del que veies tu.
Vas veure espècies de les quals avui només unes poques en són reconeixibles.
I tu ara només ets ossos.
Sí, sí, gràcies a tu, millor dit, gràcies a una part de tu sabem qui vas ser.
Un ictosaure, els ictosaures us hagués passat com la majoria d'espècies, que mai sabrem si han existit.
Gràcies als teus pocs ossos, que han arribat avui a l'actualitat, podem saber com et movies.
Les teves dents també ens diuen què menjaves.
La teva vida està escrita aquí, i només hem d'aprendre a llegir-la.
Però encara ens amaga secrets, oi?
Jo em pregunto, eres de sang freda o sang calenta?
Una pregunta segur que no contestaries.
Els teus ulls eren capaços de veure la foscor de l'oceà?
Però la pregunta que realment em colpeix és, per què vas desaparèixer?
Extinció.
Extinció? Com podries estar extins si ens dones tanta informació?
Cada nen o cada nena et mira fascinat darrere aquesta vitrina, pot reconèixer un animal i un estil de vida.
Sí, ho sé. Els teus ossos, en aquesta vitrina, també ens recorden que l'extinció pot afectar a totes les espècies.
M'ho apunto.
Òscar, Jané, estàs interessat en el teatre?
Estar realment fent una immersió.
Sí?
Bona tarda.
Bona tarda.
Ernest Aventín?
Hola, què tal? Fantàstic.
El nostre equip dels 7 ciències.
Comocionat.
Comocionat.
És el nostre equip dels 7 ciències, com sabeu, és més gran i avui no han pogut venir ni la Gemma Mateu ni el Xavi Altefaig.
I per parlar de la teatralització a la ciència i a la divulgació científica, hem convidat una persona molt especial.
És el Salvador Puig Martí Puig, biòleg per l'Autònoma i ha fet un curs,
un curs, un curs no, diguem-ne, està, com es diria, com diries?
Sí, vam estar un any i mitja a Philippe Golié.
A Philippe Golié, o sigui, està entrenat, diguem-ne, a les arts escèniques a París.
Màster d'Astronomia i Astrofísica per a la Universitat Internacional de València,
director del Cuyol Nature i del Centre Astronòmic del Pedraforca i de la Xarxa Transfrontalera d'Educació Ambiental Pirineu Viem.
Actualment estàs fent el nostre doctorat en integració a les arts escèniques per a la divulgació científica.
Correcte.
Set Ciències, el programa de Ciències per tots els públics.
Benvingut als Set Ciències.
Moltes gràcies, Alexis.
Jo crec que ets la persona més eclèctica que ha passat pel programa, en el temps que portem.
perquè aquí hem barrejat conceptes bastant diferents.
Jo em considero una persona eclèctica, però em superes, però de lluny.
Sí, la veritat és que sí.
Mai m'hagués pensat que aniria del teatre a la biologia ni de la biologia a l'astrofísica
i que després recuperaria les arts escèniques.
La veritat és que no m'ho esperava, no.
I una mica, si vols, a mi em sembla la teva trajectòria bastant inspiradora.
potser per la gent més jove que ens escolta, potser unes vies per avançar per la seva formació.
Ens podries explicar com has arribat fins aquí, a la teva trajectòria, una miqueta més personal?
Sí, explicaré el que es pugui explicar perquè hi ha llocs que hi ha punts que ni jo mateix m'explico.
Aleshores, sí, bàsicament, molt ràpid, jo venia de la Tèxtil.
Jo em vaig dedicar 10 anys a la Tèxtil, des dels 18 fins als 30, així.
I vaig tenir un canvi, vaig deixar-ho tot i me'n vaig anar a viure a París.
Vaig apostar per poder anar a una escola de teatre, que és l'escola de Philippe Goulier,
que és un mestre en el món del clown.
Jo vaig apostar per anar allà, no?
I vaig tenir la sort, doncs, de poder entrar, de passar un any i mig amb Philippe Goulier.
I vam estar girant per Europa, també fent espectacles, a Edimburg.
Quins records, el Festival Fringe d'Edinburg.
I després, quan vaig tornar als 36, un canvi a la vida molt gran em porta a fer Biologia.
Entrar a l'Autònoma i estudiar Biologia.
I després vaig entrar a treballar en una empresa ja, havent acabat la carrera,
i em vaig enamorar de la feina de la divulgació ambiental i de l'astronomia.
Allà feien astronomia i jo havia de fer activitats astronomia, vaig aprendre una mica.
I després, doncs, és com si arribes a una símptota, no?
O sigui, arriba un punt on l'experiència que vas agafant cada dia en aquella empresa que tant t'agrada ja no és tanta.
O sigui, sempre aprens, eh?
Però arriba un punt que dius, ja s'aplana la corba, no?
I llavors va ser el gran pas de posar-me autònom i de fer el meu propi projecte, que es diu Cuyol Nature.
I aquí ja vam agafar, doncs, també la direcció del Centre Astronòmic del Pedreforca.
I després ens faltaven una mica de coneixements d'astronomia.
I aquí vam començar el màster d'astronomia i astrofísica per a la Universitat de València.
El Salvador i jo ens vam conèixer per casualitat l'estiu passat.
Dius Aures Fumanya.
Els teus Aures Fumanya veiem petjades de Dius Aures on estava ell, que ja tancaven i vam arribar tard.
I ens va acollir.
Ens va dir, passeu, passeu, però passeu, ràpid.
Sí, mira que vaig pensar, ostres, ara aquests i aquesta hora, jo, ganes de plegar i...
Els pixapins pesats.
Això del pixapí, com és un concepte relatiu, molt més del que un es podria pensar,
doncs el Salvador és originalment de Manresa i els de Berga diuen que de porrets cap a baix, pixapí.
Llavors, tot és relatiu.
Una pregunta, ja introduint-nos en el tema una mica més.
Aquesta presentació una mica d'aquest paleontòleg que té aquesta conversa imaginària amb un os,
un os, os, os, os, os, os.
Això vindria a ser una mica de teatralització?
Evidentment és fictícia, no?
La vaig escriure que t'ha fet aquest matí.
Vindria... Aquesta és la línia?
O sigui, intentar cridar l'atenció mitjançant escenes,
portar l'audiència a una escena real o imaginària perquè l'experimenti?
De fet, t'he de dir que jo he vist l'ictiosaure, eh, quan estaves parlant.
Jo l'he vist, sí.
I aleshores, sí, sí, i tant, és un recurs.
El fet que tu, per exemple, estiguis parlant amb un os
i aquests canvis de ritme que has fet
i aquest portar la gent en aquest indret,
com jo he vist l'ictiosaure, sí, sí, és un recurs.
Hi ha diversos recursos i això, doncs, i tant, per descomptat.
Clar, per la ràdio...
Per descomptat.
Com treballes tu? Quins recursos utilitzes quan...
O sigui, tu estàs fent recerca en aquesta teatralització, diguem-ne,
de la divulgació científica, no sé com dir-ho.
Sí, sí, sí.
Quins mecanismes o quins recursos teniu vosaltres per...
o estàs investigant que poden existir per fer divulgació científica?
Molt bé. Ara mateix, ja ho comentàvem abans,
estem fent el treball de final de màster al TFM sobre això, no?
Les arts escèniques al servei de la divulgació de la ciència.
Eines.
Per exemple, una eina que fem servir molt és el silenci.
Treballar molt amb el silenci, amb les mirades,
amb el canvi de ritme, que això ho has fet amb lo de l'icti o saura,
sí, amb els canvis de veu,
amb el fix point,
amb el fet de poder-te quedar quiet davant d'una audiència,
sense moure't, això et dona un focus molt bèstia,
això és una eina també.
Això són petites eines, no?, que pots fer servir de les arts escèniques.
A banda d'això, el que pots fer ja és la dramatització.
Pots, per exemple, quan fem mitologia,
perquè de vegades amb les activitats també hi ha entre mitologia,
allà fem de Zeus,
i fem de Cassiopeia,
i fem el que calgui,
però això ja és teatre.
Porta.
Exacte, exacte.
Sí, sí.
Això, en el fons, és com una alternativa
a una època que tot és visual,
tot és imatge, no?,
i sembla que tot hagi d'entrar per una recreació
de tot el que va ser en la realitat.
Vosaltres porteu això,
entenc que la recreació teatral,
la paraula,
molts anys,
és més posar flor de pell
i intentar que entri d'una altra manera, no?
Exacte, sí, sí, sí.
Amb l'objectiu...
Això que dius que entri
és convertir aquella informació
que entri com experiència.
És una mica el que...
per exemple,
per explicar al principi
amb una activitat d'astronomia,
de vegades
comencem
amb una maleta,
i entro allà amb una maleta,
i això,
de vegades,
la gent ja diu,
hòstia,
aquest amb una maleta,
jo he vingut a fer astronomia,
i em sembla que...
I llavors,
de la maleta,
traiem una peça de ferro,
i això ho empitjora tot,
no?,
això ja...
i llavors la gent que mira a la porta,
com que no cobrem l'activitat
fins que hem acabat,
la gent està tranquil·la,
per això almenys,
no?
Perquè...
Tot cas és gratis.
Ah, exacte, dius,
aquest benaventurat
no fa cara de mala persona,
dius, a veure.
Llavors,
triem el ferro
i preguntem,
d'on ve el ferro?
Aquí posem un silenci,
i llavors mirem cap amunt
i mostrem,
parlem,
com el ferro es forma
a l'interior de les estrelles,
i com ha viatjat
de l'interior d'una estrella,
d'una supernova,
una explosió d'una estrella gran,
a la hemoglobina
que tenim al nostre cos,
sí,
i és això,
és una mica aquest
som pols estrelles
explicat a partir
d'una peça de ferro,
al principi,
doncs,
amb aquesta activitat
d'astronomia.
Molt bé,
i...
O sigui,
per exemple,
en aquesta petita història,
no?,
que aquest paleontòleg té
en el museu parlant
amb un os.
Clar,
al final,
el que fas
és que aquella persona
que t'està escoltant,
tota l'audiència
ara mateix
que ens escolta,
ha experimentat
en primera persona
com seria
la ciència,
no?,
una conversa
que al final
té una informació científica,
per exemple,
que en aquesta conversa
que hem tingut,
hem dit
que el planeta
és el mateix,
però que els mons
són molt diferents
i no es reconeixen.
és una informació
del contingut científic
de la qual
es poden
desprendre
moltíssimes coses,
no?
O sigui,
al final
és transposar
informació científica
de manera
que
l'audiència,
o l'audiència
per nosaltres,
però els espectadors
puguin seguir,
es puguin sentir
implicats,
ho puguin reconèixer.
Exacte.
Llavors,
hi ha una feina científica
també,
per això tens
un màster
en astronomia
i astrofísica,
sí,
sí,
i tant.
Totalment,
totalment,
sí,
sí.
I la pregunta,
com ho,
o sigui,
com vas tirant,
com tens les idees
aquestes
per buscar
personatges,
per buscar,
com ho fas?
Pots explicar una miqueta?
Sí,
bàsicament,
això passa molt
quan
en les arts escèniques
no el teu dia a dia
és un laboratori.
Hi ha un acudit
molt dolent,
no?,
que diu que són dos actors
que es troben
i un li diu a l'altre
i diu,
ei,
l'altre dia et vaig veure
sortint de casa.
Diu,
i què et va semblar?
És una mica...
I cada dia
és un laboratori
i descobreixes
a través de les preguntes
de la gent
què volen,
a través dels riures,
de cop fas algo
i allà estàs divertit
i estàs divertit
i ho saps,
saps que estàs divertit
perquè veus el riure
de la gent,
o sigui,
a partir de la gent
et pots descobrir
a tu coses teves,
no?
I això és un laboratori,
mirant també,
aprenent des de fora,
veient espectacles
i veient...
S'ha d'estudiar
dos avis
si hi ha una diferència
entre...
Vull dir,
una teatralització
està en directe
amb algú
que t'estan divulgant
en directe
o el que deia l'Òscar
o realment
la televisió
o algun vídeo
o alguna...
Si realment
l'explicació teatralitzada
en directe
fa que entenguis més
els conceptes
realment
que no està veient
un reportatge
o qualsevol cosa.
Per aquí em sembla
que sí, no?
Vull dir que
ho marques potser
en un moment
més d'experiència
que no en un moment
només de divulgatiu,
vull dir,
de raonament, no?
A la tele
o de...
Exacte, potser.
Menys.
És com...
Doncs és una bona pregunta
i m'agradaria
poder-la respondre
amb el treball
de final de màster
que faig
i espero poder respondre això.
Jo penso que sí.
Jo penso que sí.
Sembla, no?
Sí, sí, sí.
I l'objectiu
que em paita sempre,
abans parlàvem
de fer de la ciència
una experiència,
de fet,
tres objectius,
divertir,
instruir
i provocar.
I jo que no tinc cap dubte
que amb el teatre
es pot fer.
No, sí, sí,
últimament sí que...
Bé,
a mi em va passar un cop
que vaig intentar
precisament
que alguns amics
m'ensenyessin
com funciona la gravetat
dins del sistema solar,
però vaig quedar amb ells
perquè ells en sabien
d'això,
no me'n recordo ara,
fa molts anys, eh?
Doncs em vaig quedar amb ells
expressament
perquè em fessin
una mostra,
diguem,
em creessin la imatge
de la rotació
dels planetes
en el sistema solar
i a partir d'allí
m'ho van fer veure
i cosa que jo
amb llibres a casa
em costava.
Sí que ho veies
però no acabaves
de realitzar-ho
d'una manera...
I així ells explicant,
recordo que m'ho van explicar
molt bé
que després ho he vist
crec que per internet
com si tu poses una tela
i aleshores
petites boles,
les llences,
les boles
i van fer la rotació
i ells m'ho van explicar
sense tela ni res
però ho vaig entendre,
és veritat,
em va semblar que
ho vaig entendre
realment, no?
Crec que és molt interessant
això,
divulgativament.
Bueno,
penso.
Per mi penso
que has tocat un exemple
que és clau,
el de la gravetat.
És,
per una part,
això és
relativitat general
d'Einstein,
no?
És uns monstres
d'equacions
que hi ha aquí al darrere
però en canvi
el concepte de gravetat
com a deformació
de l'espai
i del temps
el pots explicar
amb una al·lona
i tanmateix
encara seguim
a les escoles
explicant als nens i nenes
que la gravetat
és una força.
Sí,
penso que és un grandíssim
exemple aquest.
Sí, no?
I sobretot
perquè ells ja em van
teatralitzar
és aquest punt.
Ho vam dir
imagina,
total,
els van posar les mans
sobretot molt
moviment de mans
moviment de...
I així ho vaig
realment ho vaig
captar, no?
Ho vaig dir
hòstia que bé, no?
És...
Bé,
només això.
De vegades
és una de les
explicacions estrella
en el centre astronòmic
explicar una mica
detingudament
què és la gravetat
i què hi ha
darrere
de la relativitat
general d'Einstein, no?
I explicar
això, no?
Que la gravetat
no existeix
i quan s'adonen
compte d'aquesta
deformació
d'espai i temps
és que podries,
pots veure com
exploten els caps.
De veritat,
dius...
Ostres,
i això que m'havien explicat
no em tiba, no?
És el resultat
d'una deformació.
Sí.
És que es podria
acabar l'activitat
allà, ja.
Sí,
és molt,
molt interessant.
Sí, sí.
Aquí estem parlant
de la investigació
que estàs fent tu
i a la vegada
estem parlant
de les pràctiques
que fas tu,
no pràctiques
en el sentit de
les experiències
que proporciones tu
a la gent que va
al centre astronòmic.
Sí.
Hi ha on?
Fes la llista de llocs
on fas?
Treballem al centre astronòmic
del Pedreforca,
a Saldes,
i després oferim
les activitats,
per exemple,
a festes majors.
Està funcionant molt.
Ara,
astronomies
per 200 persones
n'hem arribat a fer.
Funciona molt bé.
Sembla Bustoc,
però no.
Funciona bé.
I quines activitats
serien,
per exemple?
Aquestes astronomies,
per exemple...
pots descriure una mica
com funciona?
Sí,
i tant.
Per exemple,
una que vam fer
i posem lloc i tot.
Això va ser
a Guardiola de Berguedà.
L'Ajuntament em truca
per fer una astronomia.
Jo, encantat.
Treballar a casa,
no?
O sigui,
no us compraré
ni quilometratge.
Arribo allà
i em trobo
200 cadires.
Dic,
però...
Dic,
però què foteu?
No,
és perquè la gent,
per quan vingui,
dic,
però què us penseu?
Sí que vindrà 50 persones.
Van faltar cadires.
Van faltar cadires.
Sembla que van.
venir cap a 250,
una cosa així.
Doncs aquí és on vaig descobrir
el potencial d'això.
Sí que portàvem
una alta veu,
no?,
perquè es pogués sentir bé.
Vam projectar
en una paret
d'un monestir
i llavors
amb un simulador especial
en aquestes activitats
la gent pot fer preguntes.
No és que els deixem
en una pel·lícula,
no, no.
La gent pot aturar,
pot demanar
i pots posar simulacions
i això.
I funciona molt.
Després la fem en museus.
la fem amb escoles,
la fem amb cúpules
a 180 graus.
l'iglú aquell que vas posant a...
Exacte, sí, sí.
Que poden entrar a dintre.
Per l'audiència
és una espècie
de tenda de campanya
d'aquesta d'iglú gran,
però no massa gran,
tampoc.
O sigui...
25 persones,
5 metres de diàmetre.
O sigui,
que hi capen,
o sigui,
que hi capen sales
relativament mitjanes,
no?
Sí,
uns 5 metres ben bé
necessitem de diàmetre
i uns 3 d'alçada
i llavors aquí
el que fem de vegades
és diverses sessions
perquè,
esclar,
25 persones
i si ho fas
en una festa o això,
doncs de seguida
ve bastanta més gent.
I la gent hi entra
i què veuen?
El bo és això que dic,
veuen una mica
el que volen
perquè poden demanar,
però el que s'explica
és,
bueno,
una...
Però el que t'hem projectat
el dom,
diguem-ne,
jo m'imagino
que és les constel·lacions.
És una part,
sí.
Una part.
S'obren les comportes
i llavors primer
veuen un cel estrellat,
el cel que tindríem a fora
i aleshores
parlem una mica
de l'evolució
de les estrelles,
parlem de constel·lacions...
Per la gent
de l'èrea metropolitana
és allò que veus
quan surts de...
Ah!
Has d'anar molt lluny, ja.
No és tan immediat
que d'aquí, ara.
Perdona,
en aquest cas
tot són simulacions,
suposo,
actuals.
Sí.
Abans,
parlant de ciència,
m'imagino que també
heu fet
precreció científica històrica,
una miqueta de veure
com en una altra època
es descobrien
alguna d'aquestes coses,
o no?
Expliquem.
De vegades expliquem
com, per exemple,
el valor del telescopi,
això parlem molt,
o la muntura del telescopi,
que hi ha coses
molt interessants.
Es parla molt
de Kepler,
per exemple,
com el primer,
bueno,
no primer,
però un científic
que no va intentar explicar,
simplement va dir
i es va
limitar,
no limitar,
però
es descriu el que veia,
no?
Sense intentar donar
una explicació complexa,
simplement veig que això,
no?,
les lleis de Kepler.
i sí,
sí, sí,
també...
És que m'has fet pensar,
i més d'allà on véns,
som un país de molt material escrit,
i aquesta gent que us ve a visitar,
que us fan aquestes,
que assisteixen,
com explicar-los què és en una altra època,
haguessin estat,
no només els que observaven,
sinó actors,
no?,
perquè el fet d'observar
i el fet d'escriure el que observaven,
que també n'hi ha ara que ho fan,
ens han deixat una informació
que d'una altra manera no tenim.
Llavors,
al nostre país tenim
molts textos
que parlen
del nostre entorn,
que en fons són textos científics
sense saber-ho.
No sé si els coneixes,
aquests textos,
que estàs escrit al Bages
i altres llocs.
Sí,
malauradament no es conec,
però...
I són meravellosos,
però en fons és això,
o sigui,
la gent d'una altra època
que són els actors,
no?,
els que ens transmeten,
doncs mira,
ahir va caure una bola,
o va passar una bola així encesa,
i clar,
quan ho mires,
amb un científic diuen
no,
això és el cubet de jalei,
i t'ho explica.
O va caure una bola de no sé què,
i era el meteorit de Talany,
llavors et permet també posar,
però clar,
t'ho està explicant
el pagès de no sé què,
de Solsona,
el de no sé què de Berga,
i existeix,
i ho tenim escrit,
i és meravellós.
És preciós això,
sí,
hi ha un exemple molt maco
que va quedar documentat
a l'any 1054.
Van veure una llum en el cel
que es manté mesos,
mesos,
però una llum amb una magnitud,
estaríem parlant de la lluna,
una magnitud important.
Clar,
1054.
Què passa quan al mitjans del segle XX
això es pot observar
i fotografiar?
Doncs una supernova.
I van veure una supernova,
on allà,
doncs,
sí,
i tant.
Jo,
ara que has dit això dels pagèsos,
estava com a geòleg,
jo feia sortides del camp al Pirineu,
i vaig trobar un senyor,
pagès,
de la província d'Oscar,
i em diu,
què feu aquí?
I no,
en companys,
i diu,
estem,
mira,
per aquí,
veiem les roques,
diu,
si us disineu cap allà,
aquelles muntanyes,
és on van a l'arca de Noé.
ja,
ja,
ja,
ja,
ja,
sí,
sí,
sí,
senyor,
sí,
quan estàs estudiant,
sí,
sí,
sí,
però de seguida va dir,
sí,
si us fixeu,
si aneu cap allà,
trobareu molts fòssils,
tot allò era mar,
o sigui,
va passar de dir nosaltres,
sí,
sí,
senyor,
a ser una persona que observava la natura d'una manera espectacular,
però va trobar les respostes amb el que ell tenia,
el context que ell tenia,
que era absolutament,
o sigui,
si allò era mar,
per tant,
era l'arca de Noé,
no?
O sigui,
en aquesta cosa de,
el que escrivien ha explicat com ells ho vivien,
no?
Les seves paraules.
Les seves paraules.
L'únic que a vegades s'ha de saber també llegir les seves paraules,
perquè té de sentit,
l'únic que l'ha explicat,
la interpretació falla perquè no tenen el context.
Exacte.
Llavors,
quan anem a Saldes,
per exemple,
al Centre Astronòmic,
vosaltres,
què feu?
Què viu la gent?
Què es pot trobar?
La gent,
doncs,
arriba allà
i fem una experiència d'una hora i mitja,
no?
I
saps que fins que no veig la gent,
no sé què es trobarà la gent.
Ah, sí?
I si,
és així,
vull dir,
la gent arriba,
faig una benvinguda,
això sempre,
dono les gràcies,
això...
Ets educat,
ets educat.
Ah, sí,
intento ser,
exacte,
si m'hi guanyo la vida,
si no...
20 euros.
Ah,
exacte,
sí.
No,
i com que la gent no paga fins al final de l'activitat,
doncs...
Doncs l'educació sempre.
Exacte,
val la pena.
Aleshores,
fem una dramatització del sistema solar,
molt bàsica,
molt bàsica,
però que deixa
una idea molt clara
per conceptes que es veuen després.
Agafo una persona,
generalment,
i dic,
vostè és el sol,
i dic,
no s'amoïni perquè no ha de fer res,
simplement s'ha de posar aquí,
o donaré voltes al seu voltant.
i jo vaig que explico així una mica,
doncs,
amb aquesta representació,
per què tenim un cel d'una època de l'any,
per què tenim un cel d'una altra època de l'any,
per què tenim estacions i no n'hi ha una de sola,
degut a la inclinació,
i dit això,
llavors entrem a dintre del planetari,
i llavors ja engeguem la projecció,
obrim les comportes,
i aquí és aquesta incertesa,
aquesta incertesa,
i és com començo,
com explicar que la natura és tot,
des del Big Bang fins a la consciència humana,
i aleshores generalment parlo dels elements,
de vegades demano si hi ha algun químic,
hi ha algun químic aquí?
Per si de cas.
Sí, no, exacte, per si de cas.
I llavors dic no,
perquè si aquest químic hagués estudiat
fa 13.700 milions d'anys,
la cosa hauria resultat més fàcil,
perquè la taula periòdica estava limitada a l'hidrogen.
Bé, pels més puristes diran també hi havia L i l'íti,
sí, però sobretot hidrogen.
I aleshores aquest hidrogen es va convertint en carboni,
en oxigen, en silici, en ferro,
i això doncs aquí expliquem una mica
com les estrelles fan això,
com es van fusionant aquests elements fins...
Si em permets, només un breu incís,
hi ha uns 700, el segon de la primera temporada,
que és el primer segon de l'univers,
en el que parlem d'això,
per si algú vol anar als datals.
I llavors, per començar a parlar de com ha anat canviant,
diguem-ne, la composició química de l'univers
durant aquests 14.000 milions d'anys?
Ah, exacte, sí.
13.000.
De vegades, fins i tot,
per posar comparacions,
comparem l'evolució de l'univers
amb un capítol del Senyor dels Anells.
Hòstia, què dius?
Què fas?
Sí, no, l'univers s'il·lumina,
es torna fosc, es torna a il·luminar,
té la seva explicació física,
estem parlant de moments en què els fotons són alliberats,
moments en què hi ha una recombinació d'àtoms i electrons
que permet un altre cop que es formi l'hidrogen
i l'hidrogen forma estrelles
i la fusió torna a il·luminar aquest univers.
És maneres de provocar això.
Es refreda.
Es refreda, s'escampa, sí, sí.
I llavors,
la gent que va allà,
en el centre astronòmic,
o sigui, és una explicació una mica,
en aquest sentit,
del refredament de l'univers,
i és de dia o de nit,
quan presenteu això?
Generalment de dia,
perquè comencem com una hora abans,
mitja horeta abans que es faci fosc,
si són al capvespre.
Correcte.
I llavors fem la sessió a dintre de planetari
i quan han passat aquests 45 minuts o hora de planetari
ja podem sortir a l'observació.
Ja és prou fosc.
Els 700 som molt conscients
que som un programa de masses
i animaríem a la gent a pujar a saldes,
però potser inondarien el poble.
No, de 16 en 16, si pot ser.
D'acord.
Saldes és un dels llocs dels països catalans
amb el cel més bonic,
més clar.
Té un bon cel, això sí.
És cel nocturn de qualitat.
Té el reconeixement.
Té el reconeixement.
Sí.
I té la silueta del pedraforc al costat
que dona una bellesa espectacular.
Això sí.
Sí, sí.
No és un dels millors de Catalunya?
Sí, sí, sí.
El certificat aquest què vol dir, en realitat?
És un certificat que es diu
Certificat de Cel Nocturn de Qualitat.
És un certificat que ve de la Generalitat de Catalunya
i es fa uns estudis en municipis.
S'ha de canviar l'enllumenat.
Llavors, Saldes, en el seu moment,
canvia l'enllumenat
i posa un enllumenat
amb respecte amb el cel nocturn.
Fins i tot va posar un interruptor
que deixava tot el llum públic
del municipi a les fosques
per poder fer activitats d'astronomia.
i llavors hi ha aquest estudi
i pots tenir aquest certificat
de Cel Nocturn de Qualitat.
Barcelona també s'ho estan plantejant.
I tant.
Molt bé.
Preguntes?
No, no.
Em fa com somiar una miqueta
amb potser aquestes persones
que explicaven històries
de la vora del foc fa molts anys,
el traspàs de les informacions.
Una mica com un conte, no?
seria a vegades, no?
Seria més, no?
Diguéssim, és com un conte, potser, no?
Però recreat.
Un conte recreat.
Però un conte, al cap i a la fi.
Ho escoltes amb el mateix interès,
amb la mateixa il·lusió,
amb la mateixa...
Clar, l'únic que ara els nens,
pensant en nens i nenes,
però també els adults,
estem tan bombardejats per imatges
que ara o se li dona
alguna cosa més que un conte.
Clar, les històries abans
podien ser relativament senzilles
i simples
i la gent ja estava...
Metafòricament,
si apagues l'interruptor ara,
veus millor el cel.
No?
Una mica...
Si apagues l'interruptor de les màquines,
descobriran coses.
Potser la gent es posa nerviós.
Primer s'ha de passar
una mica de...
el mono
per tenir el temps
i la llibertat mental
per veure aquestes històries,
perquè realment,
una vegada s'apaga,
hi hauria una mica de pànic.
Però passa ràpid.
Perquè, en general,
el públic que teniu
són famílies i nens
o hi ha de tot?
Hi ha de tot.
Hi ha de tot.
Sí, a mi m'agrada parlar
de públic familiar.
De vegades,
quan em truquen,
havies dit,
no són infantils,
perquè et pots trobar...
Ara es fa molt,
i està molt bé,
activitats per infants,
que dius,
de vegades,
poden molt,
molt joves.
aleshores,
és públic familiar.
Perquè fora d'aquest espai
o del que has explicat abans
del cel,
feu activitats
precisament
amb la gent
que està estudiant això
a les universitats
o alguna cosa,
amb estudiants
perquè puguin captar...
Perquè tu ho saps,
tot sovint sempre es diu,
no?
És que hem d'aprendre a divulgar,
a més a més,
de fer recerca científica
com toca...
Sí, i fer classes.
I la transferència
i aquestes coses, no?
Vosaltres teniu contacte
o us criden de tant en tant
per poder interactuar
amb aquest tema?
Per fer cursos
vols dir
per divulgar...
O per portar-los
o per ensenyar-los
amb ells
com poden fer-ho
o per obrir les mires,
també,
de dir,
hi ha moltes maneres
de parlar de ciència.
Però acadèmics,
que ensenyar els acadèmics
a fer divulgació.
Sí,
o els futurs acadèmics.
Sí que ho fem,
fem uns cursos així
per divulgació
o per aprendre a divulgar
i de fet
també hem fet
una amb una trobada
de biòlegs
del Pirineu
o això,
ja fa uns anyets,
el Col·legi de Biòlegs
demanava
a diferents biòlegs
del Pirineu
que presentessin
els seus projectes
i jo vaig posar-me
en contacte
amb el col·legi
i dic
jo no sé
si això que faig jo,
que faig servir
les arts escèniques
per divulgar la ciència,
sí, sí,
ens agradaria
que ens ho presentessis.
I bueno,
i vaig anar allà
i veies
doncs uns que parlaven
de la comunitat
de macroinvertebrats
que hi ha
en els llacs
d'alta muntanya
o de recuperar
espècies
i clar,
quan vaig sortir
jo dic
aquí ets l'espècie rara
i vaig fer la presentació
i va anar
molt, molt bé.
Vaig parlar
de les arts escèniques,
del servei
de la divulgació,
dels recursos,
de les eines
i afortunadament
ens van donar
un premi
en reconeixement
a l'aproximació
de la divulgació
de la ciència
amb la inclusió
de les arts escèniques.
I després cursos,
de vegades
ens demanen cursos.
L'Agència
del Desenvolupament
de Berguedà
ens ha demanat
algun curs,
sí,
per això.
El que passa
que haurien
de ser llargs
perquè si vas
o fas un curs curt
no tens gaire temps.
O sigui,
falta,
són eines
que s'han de treballar,
treballar,
treballar
per anar bé.
Tornem al teu
màster?
Sí.
On vols acabar?
És un viatge,
un màster
en una tesi?
Sí,
on acabarem tots.
Quina és la previsió
en el teu cas concret?
Tenim una secció
al programa
que es diu
Trump.
què?
Però no,
avui no la traurem.
Avui ens quedarem
una mica
en el curs
de seccions
avui,
però no passa res.
Cap a on?
El viatge aquest
que has començat,
de fer recerca
en aquest camp,
quin és l'objectiu
que t'has plantejat
d'entrada?
Em trobo molt
quan faig
l'activitat,
això ja de fa temps,
es nota
que has fet teatre.
M'ho deien molt,
això,
quan estava
a planes de son,
hòstia,
es nota que has fet teatre,
no?
I és això
que em va donar,
em va fer donar
del valor
del teatre
a la divulgació.
O sigui,
no ho vaig fer
intencionadament,
no?
Va ser després.
La gent em deia
que has fet teatre
i aleshores
llavors ja vaig
anar buscant
i ara l'objectiu
d'aquest treball,
d'aquest TFM
és veure
quines eines
del teatre
serveixen realment
per
fer de la ciència
una experiència,
per optimitzar
aquest intercanvi
d'informació,
no?
És una mica
això,
és veure
per què es nota
que he fet teatre.
És aquest estudi,
no que hi ha a sota,
que t'estàs investigant
a tu mateix.
Sí.
Sí, sí.
Una mica narcisista,
no?
El perdonem.
Sí, sí.
Soc molt doent.
Endavant, endavant.
Aquí també hi ha
una mica teatre sempre.
Jo,
tot comença pel teatre.
Just i necessari.
I al final,
a la ciència
sempre hi ha
una connexió
amb un mateix
perquè si no,
no hi ha interès
per fer aquesta investigació.
L'Òscar
fa investigació
de pobles abandonats
perquè està buscant
un lloc perfect.
Estic buscant
les teves pedres.
Podria saber,
gent com el Carl Sagan
o
grans divulgadors
reconeguts,
realment
ells
depuraven una tècnica
també
d'actuació
o d'arts escèniques
o realment
és natural
molta d'aquesta gent
de grans divulgadors
els surt de dins
o realment
són gent
que estan també
sempre
millorant,
intentant millorar
diccions,
postura,
maneres,
moviments de mans,
és com...
No ho sé,
sobretot que els americans
sempre estan
intentant millorar
tot
amb cursos
i amb estar constantment
a...
Cosa que no ho sembla
al final
però que realment
hi ha una feina darrere.
Sembla natural, eh?
El bosc no ho sé.
No ho sé.
Seu mà,
sí que ho sembla.
No, no,
no sembla que ho facin
aquests...
Sembla que una...
Ho farem amb naturalitat
com si no...
Com si jo fos...
Com si aquesta persona...
O hi ha societats
que s'han parlat millor,
que s'han divulgat millor
i hi ha cultures
que s'han divulgat millor.
Els nens a escola
als Estats Units
tenen...
O sigui,
s'aixequen
i han d'explicar les coses
des que va anar
a...
Com es diu?
Prescolar.
El prescolar es diu,
no sé,
infantil.
Des de petits
s'han d'aixecar
i explicar les coses
en veu alta.
Aquí no.
Aquí no passa això.
Em penso que vam parlar
d'això fa...
Fer preguntes...
No tenim...
No som d'un país
de cultura
de fer preguntes.
Els sensients
en aquest sentit,
amb aquest ambient
una mica distès,
no?
I de dir tonteries,
però volem fer preguntes.
És l'objectiu.
Jo discrepo
amb el fet
que crec
que en els últims 15 anys
al nostre país
els nanos,
si alguna cosa
tant que es critica
l'educació,
han millorat molt,
és el no tenir vergonya
a l'hora de parlar
i a l'hora d'expressar-se
oralment.
Jo ara fa 15 o 20 anys
quan començava aquí
a donar classes,
al principi era
que hi havia vergonya
haver de fer una exposició oral,
ara és el que menys problema tenen.
Tenen problemes
per altres coses.
Però per això,
no.
I és precedent
perquè a l'etapa escolar
estan més acostumats
a treballar
per reptes,
per projectes.
Aquesta cosa
dels reptes
que Europa porta tant
i que es treballa
de que són petits
i que les universitats
ara estan incorporant,
treballa per reptes,
no?
Quin repte podem trobar
en tal poble,
la natura,
que podíem fer,
no sé què.
Doncs poses els estudiants
no només a aprendre,
sinó a trobar com,
no?
eines per solucionar,
per trobar respostes
a les coses.
Potser sí,
jo parlo de la gent ja adulta
en el sentit de,
jo vaig a molts congressos
i molta gent parla
només quan sap la resposta.
És a dir,
és més aviat
per demostrar
el teu coneixement
que no pas
per la curiositat
d'aprendre.
Potser les noves generacions
en aquest sentit
seran diferents.
No, tens tota la raó.
És com quan vas a veure
una tesi
que parlem més d'ells
que d'escoltar
el que presenta la tesi.
Llavors,
de tècniques
de...
Has parlat abans
del...
Del fix point,
el silenci,
el canvi de ritme.
El fix point,
per exemple,
què és?
Diria...
El que acabes de fer?
Podria ser-ho.
Això és un silenci,
però estava pensant...
Dic que és la Bíblia,
pensava,
anava a dir això.
Sí,
fix point
és una tècnica.
és una tècnica
que
es basa
en la capacitat
d'estar
quiet,
però viu.
Sí?
Tu pots tenir
una persona
que està quieta
i dius
a dintre d'aquesta persona
no hi ha ningú.
o sigui,
no.
En canvi,
tens una persona
que està quieta
i veus que està present.
Sí?
Anem a posar
algun exemple
de fix point
potser
en el cine,
no?
Estic pensant
per veure si
puc trobar,
doncs...
Mira,
qualsevol
pel·lícula
o la majoria
de pel·lícula
de...
de pel·lícules
de l'oest...
o westerns
el fix point
és una part,
és la base
de la pel·lícula.
Quan aquell pistolero
entra,
fot una patada
a la porta
i tothom es para,
tothom es gira,
tothom se ho mira,
ell no es mou,
però està allà.
Això és un fix point.
Els valls
de Michael Jackson,
un fix point
darrere un altre.
Parava
i seguia.
Parava.
un exemple
així per
entonomàcia,
no?
El silenci
dels anyells.
Aníbal Lecter,
no?
Economia
de moviment
total.
Sí,
quan surt
allà
que l'estan
entrevistant,
és que
apenes es mou
i allò
té una potència,
això és el fix point.
Això és molt potent.
De vegades
es diu
jo
quan vull
fer callar
els joves
a l'escola
de vegades
em quedo
quiet,
quieta
i no sé
per què callen.
doncs callen
per això.
Perquè si tu
estàs viu,
estàs allà
viu,
vull dir
present,
eh?
I et quedes
quiet,
és molt,
molt,
molt potent.
Ho fem molt
amb les activitats
d'astronomia,
és un recurs
molt,
molt utilitzat
i és un recurs
que estic estudiant
ara pel treball,
pel treball
de final de màster,
eh?
Moltes vegades
he començat
l'activitat
quiet,
quiet,
i veus la gent
que va mirant,
que va mirant,
es capta
aquella tensió,
és superimportant
perquè després
qualsevol cosa
que faiguis,
si aixeques una cella,
si bufes,
té molta força,
no?
I és...
Es pot trencar
després
molt ràpidament,
vull dir,
hi ha un moment
de tensió,
però si tu
ja passes
a moure't més,
o ja has captat
la tensió
i a partir d'allí
els tens
a la palmell
de la mà
i pots fer
el que vulguis
o no?
O has de constantment
estar,
diguem,
tornant a quedar
quiet un altre cop
o com...
Quant dura?
Quant dura?
Quant dura el poder,
el superpoder?
És com un...
Jo no tinc ni punyetera idea
de fer surf,
però és com si surfessis
una onada.
T'has de mantenir a dalt
de la onada.
No val haver tingut
un bon principi
i dir,
ja està,
ja els tinc a la butxaca.
No,
no.
Contínuament has d'estar
escoltant,
de fet...
I ara ha de pagar la pena,
perquè si no,
la següent vegada
no...
Exacte,
exacte,
sí,
sí,
sí.
Aleshores,
has d'estar sempre
molt,
molt,
molt atent.
El millor amic
del divulgador
o de l'actor
és el fracàs.
Sí?
El fracàs
és com un senyor
que passa...
Tu tens la teva audiència
davant
i a darrere de l'audiència
que no ho veu ningú
perquè passa per darrere de tot,
hi ha un senyor
que passa amb una pancarta
i diu,
això se'n va a pique.
Sí?
Una diferència
en quan estàs treballant bé
i quan no estàs treballant bé
és que quan treballes bé
tens la sensibilitat
de veure aquesta persona,
per entendre'ns,
en sentit figurada,
és metafòric,
eh?
No sé si això fos cert,
seria preocupant.
Veure,
notar quan allò cau
i notar perquè cau,
sí?
I sempre has d'estar
a d'onze.
Sí, sí.
I agafes una persona
de referent
de què t'està de...
O sigui,
quan estàs actuant
de tenir alguna persona
que dius,
mira,
aquesta és la que avui
m'anirà indicant
si ho estic fent bé o...
hi ha persones
que de vegades
hi ha aquella persona
que te la mires
i dius
jo no torno a mirar aquí.
Sí,
perquè és una persona
que poden estar allà
i no li interessa
o que tu t'has pensat
que no li interessa,
sí?
I després hi ha aquella persona
que et mira aquells ulls
i dius cap allà.
Sí?
Ajuda molt.
Ajuda molt.
Molt ràpid,
molt ràpid
a les arts escèniques
una cosa,
un exemple molt pràctic
d'aquesta sensibilitat
amb l'audiència,
Charlie Riebel,
el gran pallasso
que va néixer a Covelles.
Aquest senyor sortia a escena
i volia pujar
en una cadira.
Això era l'espectacle.
Ell feia un crit,
tots hem sentit
aquell crit
d'en Charlie Riebel,
i tothom reia
amb aquest crit
d'en Charlie Riebel.
Ell cridava
i després
seguia el seu espectacle.
I quan veia,
quan notava
que la cosa queia,
ell parava
i tornava a fer aquest crit.
Tothom ria,
no perquè la gent pagava
per veure això.
i és això,
anar fent aquesta dramatúrgia,
sent sempre
amb aquesta sensibilitat
de veure quan això cau.
Per tant,
un bon principi
és necessari,
però no et garanteix.
Hi ha un punt de por,
no, aleshores?
Sí, sí.
Han de tenir un punt de por.
Sempre.
Tant de tema,
una mica.
Què pot fer aquesta persona?
Què farà ara?
Hi ha un punt de...
Perquè Charlie Riebel
a mi m'ha fet molta por.
Sempre.
M'ha fet molta por.
Sempre.
però vull que això
també et manté la tensió
perquè estàs,
no?
Estàs tensionat
amb això.
No saps què farà ara
aquesta persona?
És sempre
impredictible.
Impredictible.
Impredictible?
Pot ser,
no sé,
no,
hi ha de mal.
Ets previsible
quan fas aquestes...
O sempre vols
que s'ha de sorprendre?
Quan no ho soc
és molt guai
perquè descobreixo
coses noves.
Sí,
de cop quan em sorprenguis
quan surten coses noves.
i quan l'audiència
pensa que no ho ets,
notes que tens més capacitat
de portar-los cap a un...
No?
És l'està llenç.
Sí, sí.
Sí, sí.
I una cosa que has dit,
la por...
Jo no ho sé,
l'audiència,
jo sí.
Jo sí.
El que...
D'acord.
Jo quan surto
tinc molta por,
tinc molt respecte
i una gran directora
de teatre
d'aquí,
de Barcelona,
va dir malament
aquell actor,
actriu que surt a escena
i no té respecte
i no sent aquest vèrtic.
Clar, clar, clar.
Necessari.
I quan...
A veure...
Imagino que
tu has parlat abans
que vas anar
a Guardia de la Barguedà
i tenies 200,
més de 200 persones.
Sí, sí.
I què passa
quan en tens
moltes menys
de les que pensaves?
Això passa?
pot passar?
Malauradament.
I què fas?
Perquè és difícil,
llavors.
I que arriben tard
a l'últim moment.
Sí.
I jo no haguéssim vingut.
M'estàs mirant
com si jo ho fes.
No ho sé.
Ho podria fer,
podria ser jo,
ara que ho dius.
Doncs...
No me'n recordo.
Doncs...
Ah, clar,
jo t'ho vaig fer a tu.
Jo t'ho vaig fer.
Doncs és fotut, eh?
L'havies donat, Alexis,
aquí.
Sí, perquè
quan vénen només dos
i això passa,
malauradament,
això passa que tu fas
una activitat d'astronomia
per dues persones,
clar,
se senten
o...
com si se sentissin
una mica
intimidats, no?
És una mica...
Sí, per tant,
no és gaire...
El Rubianes?
Rubiales?
El Rubianes,
ara m'estic a comerç.
Pau descans.
El Rubiales és el del Besito.
El Pepe, sí, sí.
Que sí, quin Besito, sí.
El Rubiales és l'espanyol aquest.
El Rubianes,
aquest deia que ell sortia a actuar
encara que estigués sol.
O sigui,
encara que no vingués ningú,
ell ho feia.
Bueno,
de fet,
el seu espectacle es deia
Rubianes solamente.
Sí o no?
Sí,
és veritat,
és veritat.
És que li era igual,
em sembla.
A Rubianes
és i serà sempre
amb els Rubianes,
i tant.
Perdoneu l'audiència
que m'he equivocat.
I tant.
Utilitzes llavors
tècniques d'aquestes
de personatges
molt consolidats,
no?
També?
O sigui,
clar,
tu ja portes molts anys
al teatre,
però tens el llenguatge científic
que vols explicar
històries científiques.
Exacte.
Sí,
sí,
sí.
Llavors,
personatges aquests
com els Rubianes
segur que t'inspiren
per tenir projectes.
Sí,
i tant,
que m'inspira
gent així,
sí,
i alguna vegada,
alguna vegada,
doncs,
l'he plagiat i tot.
Sí,
he fet servir
algun gag
dels Rubianes,
i tant.
Bueno,
sí,
xoa,
xoa,
xoa,
xoa.
No,
xoa,
xoa.
Aquest no,
però un dia
en Rubianes
el va anar a veure,
surt allà a l'escenari,
amb un espectacle solamente,
i diu,
veieu això que tinc aquí a terra?
Diu,
per si us pregunteu què és això
que treu com vapor,
diu,
són vaporitzadors.
Diu,
la Montserrat Caballé
en té un.
Diu,
jo en tinc dos.
I això ho fa servir molt
al centre astronòmic.
Veieu,
aquí aquest telescopi,
a tal lloc en tenen un.
Jo en tinc dos.
Ho dic amb clau de gromes.
i penso en Rubianes
en pel descans.
Sí, sí, sí.
I deu funcionar això,
no?
Perquè la gent deu dir,
no, no,
ara en té dos.
Funciona,
funciona.
Això estarà fantàstic.
Tu ja els he escolat,
sí, sí.
I tant.
Una altra cosa
que de vegades
els hi faig,
que és,
quan noto que tot està molt parat,
això,
dic,
escolta,
em podeu demanar
com es forma una estrella?
I afortunadament
hi ha algú que diu,
com es forma una estrella?
Dic,
m'agrada que em faiguis
aquesta pregunta,
i, bueno,
és una broma així
que ajuda,
doncs,
a dinamitzar.
El temps del primer bloc
s'està acabant,
però encara queda temps
una mica
per parlar del...
Què creus?
Si creus que t'has deixat
alguna cosa
que voldries mencionar
abans de...
Jo crec que anem molt bé.
Sí,
primer de tot
agrair-vos,
eh,
aquesta experiència,
però crec que anem molt bé
simplement això.
Tot el teatre,
tot això,
perquè,
doncs,
per fer de la comunicació
una experiència,
sí,
aquest és el gran...
Aquest,
i una altra cosa
que has dit una mica
parlant
en termes de teatre,
que és entre bambolines,
no?
Ah, sí.
Que és que la natura
és tot.
Sí, sí.
això de fons
en totes les xerrades
i en tots els esdeveniments
que fas
sempre està de fons,
no?
Amb tot,
i és una cosa
que em sembla
que no trobaré,
però sí,
sí,
de fet,
com que em dedico
a l'educació ambiental,
hi ha una cosa
que em rau molt,
no?
i és escoltar
avui en dia
dir,
això ho dic jo,
eh,
però sentir i dir,
escoltar,
hem de recuperar
el contacte
amb la natura.
Ostres,
com si la natura
fos algo separat,
com si les persones
no fossin natura,
i això els estem dient
els nens i nenes,
hem de recuperar
el contacte
amb la natura.
Ostres,
però jo crec
que és més interessant
i és el que es veu
amb l'astronomia,
que et mostra
aquest univers
que és un tot,
és un conjunt
de successos
al qual no hi hauria
un sense l'anterior,
no?
Per tant,
penso que és molt important
donar aquesta visió
integradora
de la natura
i canviar,
hem de recuperar
el contacte
per saber-nos
natura.
L'altre dia
em comentaves
que hi havia,
no me'n recordo
quin nom em vas dir,
però alguna persona,
Josep Maria,
Mallarac,
Mallarac,
que deia
que hi havia
tribus
de l'Amazònia,
potser...
Això no t'ho sé dir.
Sí, sí,
hi ha cultures o això que...
Cultures que no tenen
el concepte de natura
perquè per ser,
per parlar de natura
t'has de sentir
externa a aquest...
Correcte, sí.
És com parlar
de casa teva
i en canvi
nosaltres ens hem alienat,
ens hem aïllat
moltíssim de la natura
i en alguns llocs
més que d'altres
a Saldes menys.
Bueno.
Aquí a Vilassà,
tenim el mar
i tenim les muntanyes,
però, bueno,
sí que sempre ho diem,
no?,
d'anar a la natura
i potser hem de canviar això
i fer que la natura
sigui clarament més tot,
o sigui,
que ho tinguem
tot més integrat,
no una barrera,
diguem-ne,
urbana
que ens separa de...
Tot i que l'urbanisme
és natura.
Ja, també.
Però clar,
és de fins i tot
de...
en Carl Sagan
són pols estrelles,
bàsicament el que estava dient
és això.
Historiadores,
escriptores,
metgeses,
matemàtiques,
físiques,
químiques,
ciència en femení.
I ara la secció
ciència en femení
amb la Gemma Mateu,
que avui
no està amb nosaltres,
així que el faré jo.
Avui parlarem
a la secció
de ciència en femení
parlant de la Beatriz
Barona,
que és doctora
del Centre Astronòmic
de Cantàbria
i que porta
el projecte
Trits
Van Bangbe
Theory.
Theory, exacte, sí.
Qui és?
Ens pots fer
cinc cèntims?
Sí,
i és la persona
que s'ha aventurat
a acompanyar-me
en el treball
de final de màster.
Tinc dos tutors
i ella és una tutora
i ella és arquitecta,
és astrofísica
i directora
de l'Observatori
de Cantàbria
i es dedica
a la divulgació
d'aquest projecte
ara que es diu
Trits Van Bangbe Theory
i està buscant això
maneres alternatives
de comunicar
contes
així dramatitzat
i això
i és un projecte
molt, molt interessant.
Recomano molt
que donar-hi una ullada.
Està bé
que hagi agafat
el nom de
Trits Van Bangbe Theory
perquè potser
és d'una de les maneres
de divulgació científica
més exitoses
de l'última dècada
o de les últimes dues dècades.
Totalment,
sí, sí.
De fet,
hi ha un grup
que s'hi ubic
van de furgoneta,
van theory
i ho estan petant.
Són bons.
Molt bé.
i ara sí,
la nostra secció
d'indiferència artificial
amb l'Ernest Aventin.
Bé,
hola,
què tal?
Bon dia,
Salvador.
Indiferència artificial
perquè ens interessa,
al final.
Vull dir,
és artificial,
evidentment.
no sé si podré
divulgar bé
avui això,
les preguntes,
tinc poc temps
com sempre,
però no sé
com fer-te aquesta,
sempre faig la pregunta
de quan vas voler
dedicar-te a això,
però clar,
ets tan eclèctic
com va dir l'Alexis
que no sé exactament
quan va ser el moment
que vas traspassar
el llindar
de la divulgació
de la divulgació
al teatre
del teatre
de la ciència
com va anar això?
El primer
jo crec que és fàcil,
la biologia
em venia de petit,
petit,
petit,
quan tenia 4 anys
vivíem en una casa
de camp
i el meu afició
era buscar cuques
i els cargols
els deia
Cullol,
i ja sabeu
d'on surt el nom
de la meva empresa,
Cullol Nature.
Aleshores,
el teatre
em va venir,
saps que no ho sé,
em vaig anar fent gran
i vaig anar oblidant
la biologia
i em vaig dedicar
després al teatre,
no?
I del teatre
a la biologia.
va ser una crisi
molt,
molt,
molt gran.
Alguna anècdota?
Que en algun moment
estaves fent teatre
i vas dir,
vas treure
un nom científic,
per exemple,
alguna cosa,
vas dir,
vas dir,
això mateix.
No sé.
si hi ha
hi ha una anècdota
que sí,
va ser un viatge
que vaig fer
amb moto a Holanda
i tornant,
vaig parar un dia
en una tenda de campanya
al Bosch,
vaig tenir,
doncs,
una,
la sensació
que havia de canviar
la vida,
no?
Portava,
tenia 36 anys
i tenia la sensació
que amb aquests 36 anys
havia fet moltes coses,
com de tastaulletes,
i que m'havia de comprometre
amb alguna cosa
i aquí va néixer,
va sortir la voluntat
de fer les proves
de majors de 25,
entrar a la universitat
i fer biologia.
Vaig pensar que era una bogeria
quan va passar això pel cap.
Ets una persona religiosa?
No, no, no.
No creus que hi ha,
que no penses que hi ha,
que es pot,
que es pot donar una solució
a les grans preguntes
d'una forma,
diguem,
com has dit,
teatral,
i comunicativa?
Clar,
dic que no soc religiós
en el sentit
de religió,
però
sí que, clar,
hi ha llocs
que no,
que ara són caixes tancades,
caixes fosques,
no?
I no dic que
no hi ha res d'això,
no?
Sí.
Potser es pot explicar
amb aquestes arts escèniques,
intentar explicar-ho
d'alguna manera.
És millor explicar-ho
amb les arts escèniques
que no amb la...
sí,
i fins i tot,
potser de vegades penso
que hi ha coses
que fins i tot
no es poden explicar.
Però sí que ens explicaràs
un vermut
perfecte,
el teu vermut perfecte,
la composició del teu vermut perfecte,
aquesta de Vilassar,
què es composaria més o menys?
Què hi hauria?
Aquest vermut seria
de Murcarols,
si no dic
del Bargadà,
i aquest vermut,
doncs,
a veure que hi hauria,
hi hauria una nit estrellada,
una nit estrellada,
hi hauria molt bon temps
i molt bona temperatura,
o mar a prop,
i què més tindríem
en aquest vermut?
No gaire cosa més
perquè hem d'acabar.
Ja està,
doncs deixa'm menjar l'oliva,
bon,
m'acabo l'oliva
i ja està.
Moltes gràcies,
Salvador,
el que ha dit vosaltres.
Amb això arribem al final del programa,
volem donar les gràcies
a El Salvador Puigmartí Puig
per haver vingut de Berga
fins al Maresme,
moltes gràcies,
també al nostre tècnic de so,
el Robert,
al nostre equip dels 7 Ciències,
el present i el no present,
i a tota l'audiència
per escoltar-nos una vegada més
aquí a Vilassar Ràdio,
al 98.1,
a totes les plataformes
que us podeu imaginar,
des de Spotify fins a l'e-box,
i sabeu que seguim aquí,
a l'FM i al podcast.
Moltes gràcies,
això és el 7 Ciències.
Adéu, adéu.
Gràcies.