Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bon dia i benvinguts al Volem Saber. El Volem Saber, aquell programa que ens acosta a temes desconeguts o ens amplia a temes que ja coneixem, però no suficient com per portar una conversa. I avui volem parlar d'un tema que està com molt d'actualitat, un tema que sobretot a la gent més jove els crida molt l'atenció, com és l'enoturisme.
Hem pensat que per parlar d'un tema tan important hauríem de buscar una persona que sapigués molt bé de què va això i de què parla. Doncs aquí tenim la Rebeca Ruiz. Bon dia, Rebeca. Bon dia, Joana. Ella és tècnica del Consorci de Promoció Enoturística del Territori de l'EIA.
I, a més, l'Ella, coneguda a la comarca pel ser D.O., l'Ella, doncs, vull dir, tenim més motius com per fer-te venir. Què té l'enoturisme que trau tant a la gent i, sobretot, als més joves?
Doncs l'enoturisme és un tipus de turisme que pot agradar a molta gent, de facto que funciona vi, evidentment, però també natura, activitats culturals... Llavors és un tipus de turisme que treu molta gent. El fet que ara hi ha molta tendència de gent que no beu alcohol, de persones abstenies...
I l'enoturisme no és incompatible, ja que tu pots anar a gaudir d'un celler, que t'expliquin com és l'elaboració de vi, també pots gaudir del passeig entre les vinyes, i encara que el vi no el tastis, pots anar a un celler, pots anar a fer no turisme i gaudir igualment com qualsevol.
Gaudir en tots els sentits, perquè no solament és veure, sinó és gaudir de... A vegades hi ha cellers que són espectaculars, perquè són cellers antics, perquè tenen una història, perquè veus com estan les cuves, l'explicació que et fan quan entres en un celler, en una cava...
ja poden explicar molt bé com està tot allò, però clar, a vegades nosaltres ens quedem amb allò que el vi és el vi, vull dir, blanco, negro, rosado, s'ha acabat, més frisant, és a dir, més bombolleta, menys bombolleta, però és alguna cosa més que això el vi, vull dir, de fet, jo crec que hi ha ara actualment una cultura del vi, o no?
El vi en el nostre territori, sobretot, és cultura, és paisatge i ho portem a l'ADN.
Aquí, a la zona del Maresme, de fet, he de fer un aclariment, si no t'importa, Joana. Quan parlem de la denominació d'origen Alella, nosaltres com a consorci parlem del territori d'Alella, perquè la denominació d'origen Alella no és només el municipi d'Alella. Alella és la capital i porta el nom de la denominació, però són un total de 31 municipis en 3 comarques, que és el Vallès Oriental, el Barcelonès i el Maresme,
on es pot tenir vinya plantada sota la part de la denominació d'origen i també es pot vinificar vi amb denominació d'origen Alella. Per això no ens agrada parlar de la D o Alella perquè és com parlar d'un sol municipi. A nosaltres ens agrada parlar de la terra de la Pança Blanca, que són tots aquests 31 municipis, tot aquest territori,
on la panxa blanca, la nostra varietat autòctona, la nostra varietat autòctona, perdó, és el que tenim en comú entre tots els municipis. Unes cepes que tu deies, les podem veure aquí, però les veiem també al Penedès amb el Dio Alilla. On no n'hi ha plantació de Dio Alilla a la zona del Penedès? No, el Penedès tenen la denominació d'origen Penedès. Llavors...
La zona denominació d'origen a Alella són aquests 31 municipis on es pot plantar vinya amb denominació d'origen, que va des de Calella fins a Badalona-Santa Coloma, a la part del mar, i després per la zona del Vallès Oriental. Denominació d'origen a Alella són 31 municipis en aquestes tres comarques. El Penedès no pot haver-hi. No pot haver-hi. Correcte.
El que sí que pot haver denominacions d'origen coexistents són la denominació d'origen Catalunya o la denominació d'origen Cava. Per exemple, a Leia, nosaltres coexistim en denominació d'origen Catalunya, que la vinificació és molt poca, i també coexistim en la denominació d'origen Cava.
cellers de la nostra denominació d'origen, del nostre territori, fan caves espectaculars. Per exemple, el celler del Talella està elaborant caves que són espectaculars. T'anava a fer una pregunta ara que parlem del cava. El món del cava ara té una denominació nova que és el corpinat. Aquesta no té res a veure, atenció, amb la nostra. Vull dir, és una altra zona.
La veritat és que sobre aquest tema tampoc estic molt informada. El cert és que no arriba ben bé a ser una denominació d'origen. Burocràticament funciona diferent, però no. Les denominacions d'origen al final són ens,
que s'encarreguen de ballar perquè un producte o que s'elabora a la zona s'elabori d'una manera determinada. Nosaltres, a la denominació d'origen, portem, de fet, la primera acta va ser del 1953. Imagina't la de temps que té la denominació d'origen, però, bueno, si tirem més enllà a nivell històric, nosaltres tenim a taller un celler
del segle 1 abans de Crist, on ja els romans elaboraven via al territori. El que passa és que fins que no es va crear la llevit i vinícola no es van poder fer o constituir com tal els consells reguladors i fins al 53 no és el nostre, no és la nostra denominació.
La denominació el que té és un plec de condicions on està establert com han de ser els vins del territori, com ha de ser la parcel·la, com han d'estar situades els ceps, quina graduació alcohòlica ha de tenir el vi per ser denominació d'origen. Per això que la denominació d'origen és això, és un ens capvetlla
per la qualitat i la traçabilitat d'un producte d'una zona determinada. Per tant, m'imagino que el ser...
Bé, els anys, les anyades, pot variar també. Pot variar les anyades si plou, si no plou, si aquell any ha hagut més vent o ha sigut més... Això també ho notem amb els vins. Sí, moltíssim. De fet, això és molt típic, no? Dir que un vi l'anyada dels 70 i no sé quant... Va ser la millor. Exacte. Doncs això és perquè...
L'interessant que té el vi és que el vi al final ha de ser una fotografia del clima que ha hagut aquest any. És a dir, tu amb el vi final pots endevinar o pot estar reflectit si hi ha hagut més hores de sol, si ha fet més fred, si hi ha hagut més pluviometria i això és l'interessant del vi que és un producte
que és una fotografia realment del paisatge on es troba i això és fantàstic.
I jo també em va fer una pregunta referent a això. Ara que han hagut aquest canvi, aquestes entrades d'aiguats, aquests aiguats que han hagut tant aquest any com el que va haver-hi l'anterior, això perjudica la vinya? No perjudica? Vull dir, constantment estem escoltant allò de... Ha vingut uns aiguats i han arrasat les vinyes, o han arrasat les oliveres, o han arrasat els amatgers. I per tant, aquest any no tindrem tal o no tindrem l'altre.
Amb el cas del vi? Hem de dir també que venien de dos anys molta sequera i hi ha hagut mortandat de vinyes que va morir per sequera. El que ens passa últimament és que no arribem a un equilibri climàtic. L'aigua sempre és positiva, però ha de caure aigua quan fa falta. I sobretot el tema de la pedregada. La pedregada és fatal per la vinya.
Pel raïm, sí, perquè potser està florint a cada una pedregada o arrasa tot i això no torna a florir més. Llavors, bueno, dedicar-se al món de la viticultura és molt complicat perquè depens 100% de la climatologia i la veritat és que els últims anys ens està demostrant que és una mica punyetera, no? Que encara hi ha gent que no s'ho creu, que hi ha un canvi climàtic i llavors això també m'imagino que...
que afecta. Sí, sí. Hi ha un canvi climàtic que comentava, Joana. El plec de condicions de la denominació d'origen Aleia consta de 1953. En aquest plec de condicions hi ha, per exemple, la graduació alcohòlica dels vins. Aquesta ha pujat moltíssim. Abans eren més baixes? Clar, abans era més baixa i ara perquè fa molta calor i estem tenint unes temperatures. Jo perquè vull que arribi molt aviat el fred...
Però m'he creuat en persones que anàvem amb shorts i en tirant. L'estiu dura gairebé tot l'octubre. I això en els vins queda reflectit perquè els vins surten amb més graduació alcohòlica. Llavors, costa que els vins compleixem amb un plec de condicions quan aquest plec de condicions està adaptat a una climatologia dels anys 50. I el terreny?
El terreny marca també el sabor o l'acidesa, m'imagino. No és el mateix plantar unes vinyes, m'imagino, costat del mar, que a l'interior, o no? O és més l'alcalinitat, l'acidesa?
És el tipus de sol. Nosaltres aquí al territori tenim sauló. El sauló és una terra granítica, és un terroir, que diem en el món del vi, un terroir, que queda com molt xulo. Així en francès queda com més important, no? Sí, tot en francès queda millor.
Llavors, l'interessant i el que tenim en com a banda de la Pensa Blanca, aquests 31 municipis que formen part de l'ADO, és que tots tenim, edafoclimàticament parlant, tots tenim el mateix tipus de sol, que és el sauló. Si demà em dius que un altre municipi d'aquí del territori vol entrar dintre de la denominació d'origen, el primer que hauria de fer és un estudi que acrediti que el seu terra és el mateix
que el que marca el ple de condicions, que el sauló que tenim la resta. Llavors, sí, nosaltres tenim un clima molt mediterrani a la banda del Beresma, tenim el sauló, però també tenim el sauló a la banda del Vallès Oriental i un clima més tipus continental. Això és molt guai també de cara al discurs de la denominació d'origen o dels vins del territori, perquè tenim vins amb un caràcter molt mediterrani i els altres,
amb un caràcter més continental, més acidesa, una estructura diferent, i això és molt xulo. Jo m'imagino que per una persona que ha entès amb el tema, amb vins, quan degusta un vi o un altre, troba la diferència. Però a la gran majoria de persones el vi és o m'agrada o no m'agrada, és a dir, obres una ampolla de vi o vas a un restaurant, tries un vi...
I quan el tastes dius, mira, aquest m'agrada. Moltes vegades el que fem és mirar aviam quina composició té aquella ampolla. Les varietats. És a dir...
Com dieu vosaltres? És un copatge de varietats? És un copatge o és monovarietal? És monovarietal. Llavors aquí m'imagino que els entesos ho troben de seguida. Però si no, com ho podem fer? Perquè ara hi ha moltes ampolles que no posen la varietat.
que simplement posa un vi de los vinyedos, no sé on, tal, tal, tal, però no posa si és un copàs o és un vi sol. No sé si t'hi has fixat que hi ha... Sí, sí.
Sí, de fet, la varietat no és una cosa que sigui obligatòria a l'etiqueta. Vull dir, que ho pots posar o no? Això és lliure de la cava o de la bodega? Sí, sí, ho pots posar o no. Jo, particularment, jo crec que és un error no posar-ho, perquè molta gent també es guia pel tipus de varietat. Jo mateixa, jo sé que, per exemple, les garnatges m'agraden molt. A mi també. I potser, no sé, el marlot no m'agrada tant.
Però bé, després hi ha marlots vinificats en un lloc que sí m'agraden i en altres que no. I també de territori. Jo crec que quan més informació posis a l'etiqueta la veritat és que li facilites la vida al consumidor i a la consumidora i
I al final és això. I sobre... Clar, el que parles és molt interessant perquè al final sempre... Una pregunta molt recurrenta, quin és el millor vi, no? Bueno, aquest és un altre tema, també. Aquí ja arribarem, però pots entrar. Al final el millor vi és el que a tu t'agradi i sobretot que tinguis aquesta capacitat de no quedar-te sempre amb el mateix
Perquè com hem vist, si és un bon vi no serà sempre igual. Potser una anyada t'agrada més que una altra. Llavors és aquesta habilitat que has de tenir per tastar coses diferents. I no només tastar, perquè el vi no és només un producte, sinó escoltar la història que hi ha darrere d'aquest vi, la família segurament del celler que haurà elaborat aquest vi. I sempre dic que nosaltres al nostre territori
Hi ha milions de referències de vi, tu vas a qualsevol botiga, tens uns vins, tens un altre, estos estan en este supermercat per la guia penyín, estos por no sé qué, i dius, bueno, tens un vi bo que val 4, 5, 6, 7 euros, diu, déu-n'hi-do.
Però el que és interessant és anar al celler, conèixer, trepitjar i que t'ho expliquin com està fet, perquè a vegades no és només una etiqueta, bé, a vegades no, mai és només una etiqueta i un preu. El que et pot cridar l'atenció a comprar-lo en un supermercat, sinó tota aquesta història que hi ha darrere d'una ampolla, que és realment interessant.
Aquesta era una de les preguntes altres que jo tenia per fer-te, que és que moltes vegades el vi entra per l'etiqueta. És a dir, depèn de quina etiqueta aquest vi em fa gràcia perquè ha d'estar bé. Clar, si tu tens la composició, si és monovarietat o és cupàs, ho veus de seguida si t'agradarà o no t'agradarà, perquè el que tu deies, les garnatges, a mi també m'agraden molt, i sempre miro de buscar un vi que tingui garnatge.
Ara, si no ho saps, potser l'etiqueta és el que et fa a vegades a cantar. És així a molta gent, i ho veus quan vas tu a una bodera, entres a un celler i et diuen... Tu estàs allà mirant i sents altra gent que diu «Mira aquest, ha d'estar bé aquest vi, mira quina etiqueta més divertida». Jo quan sento això a vegades penso «És possible que et decantis per l'etiqueta?».
També depèn d'on facis la compra dels vins. Si tu vas a un súper, no hi haurà ningú que t'expliqui aquest vi. I a més hi haurà 40 marques. Hi haurà 40 o 40.000, vull dir, o 400. Llavors, si vas a una botiga especialitzada... Amb vins diferents.
És diferent, perquè tu tens allà una persona que t'assessorarà i et dirà, a veure, aquesta ampolla per què la vols? L'has de maridar? No l'has de maridar? Amb qui la compartiràs? Llavors et diran, doncs mira, em decanto més per aquest vi o per aquest altre. Llavors l'etiqueta passarà inadvertida completament, saps? Llavors, si vas directament al celler i abans d'entrar a la botiga del celler que normalment tenen, que normalment ja t'han explicat com es fa cada ampolla...
Ja l'etiqueta a ti t'és igual, però... Sí, com si no tingués etiqueta. Com si no tingués, exactament, perquè tu ja t'han venut una història i tu ja t'has empapat d'aquest vi, de com es fa, de qui ho fa i de tot, absolutament. Llavors hem d'escollir molt bé...
On fem compres de vi? Perquè també el vi és una cosa que no obres cada dia. Obres una ampolla a la setmana, una ampolla al mes, potser? Doncs aquesta ampolla que et beguis... Que sigui de qualitat. Que sigui de qualitat, que sigui xula, que sigui del territori, també. Ara parlem molt de les quilòmetres... La proximitat. Correcte, proximitat, quilòmetre zero, doncs aquí Vilassar...
que més quilòmetre zero que vins de la denominació d'origen Alella, que vins de la terra de la panxa blanca. A més, la panxa blanca és també molt especial, vull dir, té un sabor en boca agradable, deixa un sabor agradable. La panxa blanca, i no és que ho digui jo, ja n'estudi, no, és broma, però la panxa blanca és la millor varietat del món
I ens hem de sentir molt afortunades de tenir aquesta varietat que només es conrea al nostre territori. Ojo, que això no ho he dit, Joana. Som la denominació d'origen més petita de Catalunya, amb 205 hectàrees potser...
de les més antigues i de les més antigues i petites de l'estat espanyol. Vull dir, cada ampolla de pansa blanca és única, és repetible i és una petita joia que molt poca gent té la fortuna d'aconseguir. I a més és que un cop la tastes, un cop has begut aquest vi de pansa blanca, et queda la memòria, que dic jo. És aquell vi que quan penses dius, aviam,
vaig aviams i trobo un vi d'aquests un altre cop. I encara que no te'n recordis ben bé, perquè a vegades no te'n recordes ben bé el nom de l'ampolla, però el que tu deies, si vas a un joc on tenen vins, on es dediquen a donar-te tota la informació, com simplement, com que li diguis, vaig prendre un vi, pensar blanca, tal...
Moltes vegades acaben trobant l'ampolla. Exacte. Diuen, sí, el deuries veure aquest o aquest altre. Correcte. És que només en dues o tres preguntes que facis, primer de tot, l'ampolla que era del Maresme o del Vallès Oriental? Perquè aquesta és una informació que normalment...
Et diuen, saps? Llavors aquí ja tenim una diferenciació clara. I després també tenim actualment vuit cellers, vull dir que no hi ha molts cellers on anar a buscar. Exacte, on anar a buscar, així que és relativament fàcil que si t'ha agradat un vi i no te'n recordis,
Tornis a trobar aquesta ampolla. Després també m'he trobat gent, m'imagino que tu també ho hauràs comprovat, que són o de vi blanc o de vi negre. Això a mi a vegades em xoca perquè els hi és igual menjar carn, peix, postres, el que sigui, amb una sola classe de vi. És a dir, que et diuen jo solament veig vi negre o jo solament veig vi blanc. I aquí dius, bueno, aviam...
Ens falta cultura del vi? Ens falta cultura del vi, sí, sí.
A veure, això cada cop s'està trencant més, el vi blanc i el vi negre. De fet, aquest cap de setmana hem estat a la Fira Gastronòmica Santa Coloma a Gramenet. Perdona un moment, hi ha rossats molt bons. També. I jo soc una banderada dels vins rossats, els defenso moltíssim perquè són superversàtils. Bé, el que et deia...
estàvem a la fira de gastronòmica a Santa Coloma de Gramenet i se'ns va acabar el vi negre. Mira, no teníem vi negre. La gent li va donar pel negre que cap de setmana i ens vam quedar sense ja a l'últim. El cas és que la gent venia demanant vi negre i jo li deia «Mira, tinc un vi blanc».
que si tu te'l veus amb els ulls tancats, potser els confons amb un vi negre. I era així. I ell vaig posar un foranell pansa blanca del celler Quimballe. O sigui que té una característica, té aquesta densitat en boca, és tan intensa aromàticament, que dius que és un vi perfectament maridable amb una carn. Vull dir, així que això de vi negre per la carn, vi blanc pel peix, això ja hem trencat.
Hem trencat. Ja els tòpics s'han acabat. Ja estaria, Joana. Perfecte.
Després hi ha el tema dels vi dolços, aquells vins que quan jo era una nena veia que a casa, a l'hora dels postres, traien l'ampolleta de malvasia o d'un vinet dolç, d'aquells de garrafa, en aquella època eren de garrafa pràcticament, no eren vins com ara que poden haver-hi excel·lents, que hi ha aquelles ampolletes que gairebé, dius, estan a un preu que no les pots tocar.
Perquè veus una ampolleta superpetitona amb uns vins aquests de gel. Clar, és que hem de pensar la de quilos de raïm que tu necessites per elaborar aquesta ampolleta. Perquè aquests vins generalment s'elaboren de raïm molt sobremadurat, que s'ha secat a la vinya i pràcticament si tu agafes un raïm i el xafes... No surt res. No.
gairebé no surt res. Imagina't la de quilos i quilos de raïm que s'ha utilitzat per elaborar aquesta ampolleta de mig litro o tres i menys. Correcte, que te'l posen així en una ampolleta que és com un perfum i és que realment li hem de donar aquest valor perquè en té molts. Al territori es fan vins dolços molt xulos
el penjat d'un fil del Seller Macià Can Roda, de Santa Maria de Martorelles, a la banda del Vallès Oriental. El Talella elabora el Dols Mataró, que és un caramelito, una fantasia. El Leia Vinícola elabora també el Vidols, el Violeta i també recordo vins dolços. És que clar, com elaborar vins dolços...
costa tant, s'elaboren pocs al territori, però els que s'elaboren són meravellosos, i jo recomano a tothom que tingui una ampolleta d'aquestes de vidols a casa, perquè això no s'eixa a perder, no s'eixa a perder, i queda molt bé també acabar un àpat amb una mica de vidols, uns frutos secos, o això que t'has lucido fent un bizcotxo o el que sigui de postres amb una mica de vidols, això és meravellós. I ara vénen panellets...
Ara vénen panellets. Però he de dir que també ara vénen panellets i ara estem també al vi més. Que el vi més són moltes activitats que s'estan organitzant arreu del territori, activitats genoturístiques. Doncs vinga, anem cap allà. Els últims minuts els dedicarem a això. Vinga.
Molt bé, doncs estem al Vimes. Què és el Vimes, us preguntareu? Doncs el Vimes són un munt d'activitats genoturístiques que s'estan organitzant des dels ajuntaments que estem dintre del Consorci. Els sellers també estan organitzant activitats genoturístiques. El que dèiem abans, ara fa bon temps, encara donen aquestes ganes de sortir una miqueta abans que comenci l'època nadalenca. S'estan organitzant activitats molt xules,
Us recomano moltes, però us recomano, per exemple, el dia 25 d'octubre a Sant Jerònia de la Murtra, que faran una passejada per Sant Jerònia i explicaran històricament què era Sant Jerònia de la Murtra i s'acabaran els vins que s'estan elaborant ara amb les vinyes que van plantar, que el projecte de la Vall de Batlem va plantar allà a Sant Jerònia de la Murtra. Activitat Seller Altaleia.
Si us fiqueu a la pàgina web de terrapensablanca.cat i aneu a la pestanya de Vimes, està tot el calendari amb totes les activitats amb on Tornès del Vallès tenen els bijous.
una fantasia. I també tots els anotastos els tenim el 20 mes que hi ha durant el mes d'octubre. Aquest dijous, no, perdó, dissabte, a Santa Maria de Martorelles. El divendres també a Tiana.
I, bueno, Joana, és que no puc parar de parlar, perquè la veritat és que es fan moltes activitats enoturístiques, és una manera que la gent conegui el territori on viu, i també que faci enoturisme, que, com et dic, és un tipus de turisme... Que ocupes poques hores, tu un dematí, per exemple, i tens un dematí ocupat fent una cosa diferent a la que fas habitualment,
I gaudint d'un bon producte. Exacte, i sempre acabem amb una copa de vi o amb una copa de vi una mica d'àpat. Al final, menjar i veure ens agrada a tots i totes. Doncs sí. I l'enoturisme ho fa molt bé. Doncs escolta, tu deies, vols dir que tindrem temes?
Ens hem quedat curtes de tema. Podríem continuar, eh? Podríem continuar perquè la veritat és que el tema dona molt de sí. Doncs escolta'm, de cara a festes, de cara a Nadals, tenim una cita tu i jo per parlar dels vins, caves i demés que es poden fer... portar a taula, que es poden portar a taula i lluir-te
amb un bon àpat. Que guai, pues si em convideu, doncs aquí estic i fem una mica de temàtica nadalenca i uns tips para quedar bien delante de tu cunyau en Nochebuena.
Fantàstic, Rebeca. Prenc la paraula. Molt bé. El mes de desembre tornem a parlar. Perfecte, Joana. Doncs aquí estaré. Moltíssimes gràcies per convidar-me i recordeu, salut i Pensa Blanca tothom. Doncs ha estat un plaer tenir aquest migdia la Rebeca Ruiz, tècnica del Consorci de Promoció Enoturística del Territori de l'Ella.
que ens ha donat molta, molta informació sobre els vins. Ara ja coneixem una miqueta més. Ara ja, al desembre, tornem a parlar. Gràcies per haver vingut. Moltes gràcies. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio, en la presentació i producció Joana Hernández. Us esperem la propera edició.