Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio.
En la presentació i producció, Joana Hernández.
Bon dia i benvinguts al Volem Saber.
Un Volem Saber que avui ampliarem un altre dels temes
perquè hi ha persones que són amants del formatge, altres que no.
També desconeixem la forma de l'elaboració d'aquests productes.
Doncs per saber com s'elabora, quin tipus de formatge
i moltes més coses sobre aquest producte tan fantàstic,
hem pensat que ho podíem fer de la mà de formatges Vilassarra i de la Laura Chico.
Bon dia, Laura. Què et sembla el món de formatge?
M'imagino que tu en diràs...
Apassionant.
Ah, aquí anava jo.
Ah, exacte.
Apassionant i és que...
Estàs d'acord que hi ha persones que són molt fans del formatge
i altres que no poden, que no el poden beure?
Sí, sí, correcte, correcte.
Hi ha molta gent que li agrada molt al formatge,
hi ha molts tipus de formatge
i hi ha gent que inclús l'olor de la llet ja li molesta.
Llavors, sí, sí, vull dir, hi ha gustos per tot, no?
Per tot i després hi ha, malauradament,
els que els hi agrada i no el poden menjar perquè tenen la lactosa.
Bueno, ja hem trobat alguna solució.
Intoleràncies.
Hem trobat alguna solució per aquesta gent també.
Cosa que s'agraeix, eh?
Segur que us ho agraeixen molt.
Sí, sí.
Aviam, comencem de ser una persona que,
que amant dels formatges,
que li agrada tot tipus de formatges,
contra més forts, més millor,
contra més gustosos, més curats,
que això no té res a veure,
que no t'agradin també els tous, eh?
Els més curats.
Normalment a qui li agrada el formatge
li agrada fort, però a vegades els tous també...
També tenen el seu.
El seu què, eh?
Sí, sí, sí.
Llavors, diu,
m'agradaria saber a partir de ser-ho
què passa amb una...
amb la elaboració del formatge.
Comença quan arriba la llet.
Sí, correcte.
Aquesta llet d'on arriba?
Concretament amb els formatges Vilassara.
Bé, nosaltres treballem amb una granja
que està aquí a Sant Antoni Vilamajor
i aquesta granja és una granja de vaques,
en la qual tota el que és la llet de vaca
procedeix de la mateixa granja.
Bé?
Tant els formatges que fem
com allà es fan també mantegues,
es fan iogurts,
es fa l'envàs de llet,
tot això ve de la granja.
I després, el que és sort,
treballem llet de cabra i ovella
i la llet de cabra
la comprem del que és el Baix Montseny.
Ja tenim un cabrer a Cànoves,
un altre a Palau,
tenim una granollers,
hi ha diversos cabrers
que ens van proporcionar la llet.
i de tant en quant sí que també
és cert que ens ve una cuba de Múrcia
que porten la llet de Múrciana
perquè aquí hi ha molta tradició
de fer formatge de cabra,
hi ha moltes formatgeries
i a vegades no hi ha llet per tothom,
sobretot quan a l'octubre
i aquesta temporada d'octubre-novembre
que és quan les cabres han parit
i necessiten la llet pels cabrits.
Llavors, baixa això de la llet
i es té que l'aconseguir
d'un altre cantó també
per seguir la producció.
Benvinguda sigui, no?
Sí, benvinguda sigui.
I la llet d'ovella també la comprem,
en aquest cas, a Lleida.
Hi ha un gran productor a Lleida
que ens serveix la llet d'ovella.
Poqueta, no en fem un sol tipus,
però també fem ovella.
Per tant,
tres tipus d'elaboració,
diguéssim,
en aquest cas,
dient la llet.
Sí.
No, d'elaboració de formatges
que han d'haver-hi quantes varietats.
Moltíssimes, hi ha moltíssimes.
És que nosaltres en fem bastantes,
vull dir,
en fem 10 o 12 varietats,
però es poden fer milers,
vull dir, formatges,
que a França,
imagina't els que hi ha,
de tipus diferents,
es poden fer moltes coses,
depèn del que vulguis tu aconseguir,
del públic que tens,
del que més o menys saps que agrada a la gent
i del que pots fer,
perquè hi ha molts formatges
que requereixen
diferents tipus de maduració
i potser no tens les càmeres adients per fer-ho.
Llavors,
has d'adaptar una miqueta
el que tens,
el que agrada aquí
i fer els teus productes.
Per a elaborar la llet,
el formatge,
m'imagino que la llet sola
no és suficient,
que necessita
algun cero
o algun producte
que li faci
que jo vagi
quallant, no?
Sí,
a veure,
el bàsic,
bàsic
que per fer un formatge,
que el formatge bàsic,
diguem,
seria el mató,
el formatge fresc,
que és
l'estàndard,
el bàsic,
diguem,
que
aquí nosaltres,
els petits productors
i per a tots els artesans,
l'únic que fem servir
és
un clorur càlcic
que s'hi afegeix,
ara explicaré
per què s'hi afegeix,
i després
s'hi posa el quall,
i a partir d'aquí
no s'hi posa
res més,
no s'hi posen conservants
ni s'hi posa res,
diguem.
Vull dir que
simplement
aquests dos productes
i allò es va treballant
com...
Sí,
això doncs,
primer,
el que...
per fer un formatge fresc,
el primer que hem de fer
és pasteuritzar la llet,
aquí a Catalunya
i a Espanya
no ens deixen vendre
formatges frescos,
ni mató,
amb llet crua,
amb llet directament
de la vaca
sense fer cap tractament,
no ens deixen
perquè hi ha les malalties,
això,
la sanitat
no està regulat,
llavors el que fem primer
és pasteuritzar aquesta llet,
i una vegada
està pasteuritzada
i això llavors
sí que es passa
a les cuves
de coallar
i allà hi dic,
si afegeix una miqueta
de cloror càlcic,
perquè a la mateixa...
a la mateixa...
Elaboració.
Elaboració,
el cloror càlcic,
el que fa és
reforça una miqueta
el gra del formatge
i restableix el nivell
de càlcic
que hem perdut
a la pasteurització,
que es perd una miqueta,
llavors,
i després hi va
el coall,
que és el que realment
transforma la llet
en formatge.
Que és allò
que vas passint,
no?
Això que vas passint.
Vas passint la llet...
Exacte.
Perfecte.
Quant de temps
ha de passar,
per exemple,
amb un formatge fresc,
perquè considerar
que ja te'l pots menjar?
Diu,
tu faig...
M'imagino que el mató
és el més...
el més ràpid, no?
Sí, el mató és...
És molt fresc,
és una cosa...
Sí, mató i formatge fresc
som bastant ràpids
d'elaborar.
Vull dir que és...
Per exemple,
si tu el fas avui,
aquest formatge,
quant te'l pots menjar?
Demà mateix.
Demà mateix.
Demà mateix.
Inclús a vegades
ha acabat de fer tan bé,
però, clar,
està encara calent
o ha agafat el d'això,
és bo que es refredi.
Llavors,
si a vegades
el fas al matí
i el poses a la càmera
en 3 o 4 hores
que ja agafi el fred
i ja te'l podries menjar.
Vull dir,
això sí,
és immediat el fresc.
Com es catalogueu?
Per exemple,
fresc,
semi i curat
o hi ha més varietats?
Com vosaltres els catalogueu?
Per dir,
us hi ha formatge fresc?
Sí.
Hi ha formatge...
sec o curat
o molt curat
o vell
o no sé com ho feu anar.
No,
això hi ha els dos grans tipus,
el que és
el formatge fresc
i mató,
que és el més d'això,
i l'altre tot
ja és formatge madurat.
Després,
dins de la categoria
del formatge madurat,
ja depèn
de la maduració,
si la és curta,
vull dir,
si estant
entre les dues i quatre setmanes
parlem d'un formatge
semi curat,
si...
o tendre,
perdó,
i si passa
d'un mes
o un mes i mig
estem d'un semi curat,
si ja passar
dos mesos en amunt
ja comencem
a parlar de curats,
i així
anem avançant
en temps
perquè el formatge
el que va fent
no és que es posi dolent
sinó que va evolucionant.
I no s'atura,
és allò,
allò va treballant, eh?
Va treballant,
va treballant.
Ja inclús
tenim uns formatges
que tenen
quasi un any
de maduració,
nosaltres,
vull dir que
aquest ja és un formatge
sec,
és un formatge
ñejo vell
que en diuen.
Després veig
que també treballeu
amb formatges
en sabors,
per exemple.
Podeu posar-li
alls
o hi ha qui posa
formatge amb all,
formatge amb herbes,
formatge amb pebre,
formatge...
Tu a vegades vas
i veus
que hi ha una intensitat
de formatges.
Sí, sí.
És tot el mateix,
l'únic que varia,
m'imagino,
és l'ingredient
que feixeixes
o no?
O hi ha més coses
amb aquestes...
amb aquestes coses
de les herbes
i el que estàs dient tu,
sí,
només bàsicament
és l'ingredient
i quant de temps
el tens
amb aquest ingredient.
Vull dir,
si ja és l'elaboració
que en la mateixa
elaboració
ja hi poses
all,
les coses,
que hi ha formatges
que l'obres
i hi ha
trufa per dins
i això,
ja madura
amb això.
i hi ha altres
que només
ho porten
per fora,
com nosaltres
treballem
un formatge
al romaní
i això,
i aquests formatges
sí que tenen
que estar més temps
perquè
el que
envolta
el formatge
que el romaní,
les herbes,
tot això,
o pebre negre,
o tot el que té això,
el formatge
conforme
va madurant
va absorbint
sabor
Vull dir,
que encara que sigui
per fora
el sabor
el va
agafant.
Llavors,
esclar,
si tu el madures
un temps
envoltat
o el que sigui
amb aquesta herba,
amb el pebre,
amb el que sigui,
el formatge
va calant,
vull dir,
va agafant
i va agafant
el sabor.
Si l'hi fas
i el dia següent
el vens
no t'agafarà
agafant res,
només tindrà
l'escorça
el producte,
el sabor.
Hi ha molts
formatges,
sobretot els frescos,
que les escorces
es mengen.
Sí,
sí,
sí,
en principi
es mengen
totes les escorces,
el que passa és que
hi ha productes
que,
bueno,
pel supermercat,
per el que d'això,
demanen
que els pintin
per fora
o els hi posen
ceres
o els hi pinten
que és un
amb un làtex
alimentari
que es pot menjar
però és un plàstic
llavors
no té gaire...
Vull dir que aquests
són els més curats
segurament.
Bé,
no,
els més curats
no,
hi ha gent
que no vol
que el formatge
aquell li surti
cap fong
ni li ataquis
res de fora
i el posen
i el recobreixen
amb una cera
i allò,
clar,
es queda com així,
però clar,
la cera no es menja,
la cera és
una cosa
amb una protecció
com un envoltori,
però...
Jo em referia
als frescos
perquè molta gent
quan compra
un formatge fresc
tipus jo què sé,
per dir-te alguna cosa,
un formatge blau,
un formatge,
no què sé,
un camembert,
un d'aquests,
sí,
sí,
veus que els pelen,
vull dir que dius,
això es pot menjar,
és per menjar-lo tal qual,
no?
Correcte,
correcte,
vull dir,
molt formatge,
el que li agrada formatge
no els pelen,
vull dir,
es menja tot.
T'hi has trobat o no?
Sí,
m'he trobat,
m'he trobat,
m'he trobat.
És a dir,
què està fent?
Està destrossant el formatge?
M'he trobat,
m'he trobat
amb gent que,
bueno,
és escrupolosa
o realment
l'escorça no
li fa cosa menjar-la,
però realment
és on hi ha el sabor,
perquè si estem parlant,
d'un formatge camembert,
per exemple,
que si tira
és un fong a sobre,
que és el que dóna gust
al formatge,
aquest fong és molt suau,
no molesta,
llavors és on té el sabor,
llavors li estàs traient
també sabor del formatge.
Ja sí,
hi ha algun formatge
que nosaltres tenim el pelut,
que és un formatge
que es fa amb un fong negre,
i aquest fong es pot menjar,
és comestible,
el que passa és que hi ha fongs
que són com el blanc,
que és molt dolç de menjar,
el pelut,
que és el negre,
és molt amarg,
llavors hi ha gent
que aquest sabor amarg
el vol evitar,
llavors sí que li treu
l'escorça i tal.
També potser,
també potser la visió,
que el veu més fosc,
i li sembla
que allò no es deu poder menjar.
Exacte,
també,
també,
perquè diu que mengem...
A vegades per desconeixença
o per allò que sigui,
també ho fan,
em diu que mengem pels ulls,
tu havies sentit aquella frase,
és que menges pels ulls.
Sí, sí, completament,
completament.
Però és cert,
vull dir,
ho veus amb el món del formatge.
Sí, sí, sí,
però això a vegades
les presentacions dels formatges
i quan estan en botigues
o com ho presentes al final,
també té a veure,
a l'hora d'estriar un formatge
perquè menges pels ulls.
Tu veus,
quan vas a una botiga
i tenen els formatges allà
possadets bé,
un al costat de l'altre,
que dius,
ara posen d'aquest,
ara posen d'aquest,
i al final dius,
prou, prou,
que no tindré prou temps
per menjar-me'ls tots.
No, però jo m'he trobat
que et venen a la parada
o això i et diuen,
el més fort que tinguis,
el més lleig,
i normalment el més lleig
i el més d'això
és el que té més gust
perquè ha patit
moltes més coses a l'escorça,
ha tingut moltes més gustos
influents
i llavors solen ser
els millors inclús
que els més macos
que sembla que tot està perfecte
i això és...
Clar,
teus blanquets,
teus ben posadets,
no?
Sí, sí, sí.
I als altres dius
quina pinta té,
això d'aquesta tarda fort.
Escolta,
vosaltres teniu molts tipus,
teniu farcell,
desnetat,
floc,
llet crua,
blau mar,
blau de mar,
què és aquest blau de mar?
És un formatge blau,
m'imagino.
Sí, és un formatge blau.
Feta a la vostra manera,
m'imagino.
Sí,
formatge de llet de vaca
de la granja
i fet,
doncs,
diguem,
un formatge
que no és un blau
molt fort,
molt fort,
aquí també pot jugar
una miqueta
a l'hora
de posar el fong,
hi ha diverses
cepes de fong
que treballen
d'una manera
o una altra,
cada fong
té una característica
i aquest és un fong
bastant suau,
no és un fong
molt amar,
molt agressiu,
per exemple,
els cabrales
i tots aquests
tenen fongs
molt més agressius,
saps?
I aquest no,
aquest és més suau.
Té una pinta.
Sí.
Té una pinta,
jo estic mirant aquí
la foto,
té una pinta.
Sí,
sí,
sí.
Sí,
sí.
Després anem a la,
teniu la línia de cabra,
aquests aquí,
bueno,
el rulo és molt conegut
per tothom,
per fer les amanyides,
de formatge,
per moltíssimes coses,
però el rulo
el pots menjar sol,
el pots menjar amb amanyida,
el pots menjar a la planxa,
vull dir,
és un formatge
que...
És molt versàtil.
Sí,
que té molta sortida,
però em fa molta gràcia
perquè diu formatge pudent,
què és el formatge pudent?
El formatge pudent
és un formatge
que nosaltres hem elaborat
amb llet crua,
vull dir,
sense pasteuritzar,
que ja la llet crua
ens dona una miqueta
més de sabor,
perquè la pasteurització
el que fa,
el que fa de dolent,
per dir-ho d'alguna manera,
és treure una miqueta
el gust del que menja
el bestiar,
llavors aquest gust
en la llet crua
hi persisteix,
hi passa,
perquè la llet surt.
jo vull fer una pregunta,
de fora,
del color,
m'ha recordat molt
el múnster,
el múnster és un formatge
tou per dintre,
i la pell,
tot i que la veus
taronja,
també,
quan la poses a la boca,
és flonjo,
és gustós,
és igual,
el pudent,
o és una miqueta més dur?
És una miqueta més duret,
no és un formatge dur,
és un formatge tovet,
també,
però no està tan crema,
no fa tanta crema,
no és tan mòbid,
exacte,
no fa tant de crema
com l'altre.
Després,
dels de cabra,
tu ja has parlat abans,
el pelut,
i també m'has comentat
el de romaní,
però després hi ha un sec de cabra,
què tal el sec de cabra?
El sec de cabra
és molt bon,
sembla que és un dels millors
que estem fent,
perquè, clar,
el sec de cabra
el que té és que,
conforme va fent
tota la maduració,
que també es fa,
al principi,
amb oli d'oliva a l'escorça,
perquè no s'esquerdi
i després,
al final,
quan se va assecant,
va agafant aquest,
entre aquest oli d'oliva
que ha agafat
i que el perda
tota l'aigua
que té el formatge,
es van concentrant
tots els sabors
de la pròpia llet de cabra
i al final queda un formatge
que és una mica
trencallós,
inclús,
però és que...
Es veu,
es veu, eh?
Sí.
Es veu una miqueta,
aviam,
a distància,
no volem dir que sigui igual,
però me'n recordo una mica
el Parmasa aquell,
que quan el talles
amb punyal
més que amb canivet,
perquè és esquerda.
Vist aquí a la foto,
et dona la sensació
que és un formatge
que és esquerda,
no?,
quan el talles?
Sí, sí, sí.
Inclús esquerda, sí, sí.
Arriba a escardar-se.
Hi ha alguns
que potser li falta poc,
però normalment
sí, és esquerda una mica.
que estan bestials,
d'aquells que...
Sí.
Escolta,
i no us heu plantejat mai
fer maridatges
amb formatges,
vosaltres?
Nosaltres,
nosaltres,
perquè tenim molta feina,
però sí que hem fet,
o estem,
en contacte
i fan maridatges,
per exemple,
servim a Altalella,
que fan maridatges
amb vins.
Ells els fan,
ens compren
els nostres formatges,
vam anar,
vam estar mirant
els formatges
amb l'anola,
que a veure
quins anaven millor
amb quins
i tal,
i ells estan fent
maridatges
amb els nostres formatges.
També n'hem fet
a vegades amb cervesa,
que també lliga molt bé,
sí, sí,
perquè hi ha molts tipus
de cervesa,
clar,
hi ha gent que solament
la cervesa
sempre la mateixa,
però té una gran gama
de cerveses
més clares,
més torbies,
més torrades,
més maltes,
més maltes menys,
més amargues,
més...
Aquestes hores,
aquestes hores,
parlant de maridatges
amb formatges,
això no...
No,
hauria d'estar prohibit,
eh?
Sí, sí,
depèn de quines hores,
sí.
Però així,
qui ens estigui escoltant,
potser li agafa el coquet
i escoltem.
Ah, mira, jo no,
no,
i que faci
les seves pròpies
experiències
amb els formatges
que...
Ho pot fer a casa.
Per fer una taula
de formatges
que pot agafar
des de,
diguem,
els més suaus
fins a més forts,
que tingui una miqueta
de tot,
una miqueta de tou,
una miqueta de blau,
una miqueta...
que sí que vagin diferents
amb diferents vins,
o dins,
cerveses,
pot experimentar...
Fins i tot amb algun cava.
Sí.
Algún formatge,
potser no tots,
però algun formatge...
Sí,
algun formatge amb cava també,
o a vegades afogant amb vins espumosos,
o cava.
Sí, sí, sí.
Sí, també.
Hi ha dintre del cava
potser hi ha menys variació
que dintre dels vins,
no?
Però sí, sí,
també, també.
I després ens anarem
als formatges d'ovella.
Sí.
Els formatges d'ovella,
que potser un dels més...
Ara potser no s'hi sent tant,
però havia sigut
durant molts anys
el rei com era el tupí.
El tupí, sí.
Ja me'n recordo,
jo era una nena
i a casa el tupí era,
vamos,
era una cosa impensable.
Bé,
el tupí no és d'ovella,
normalment el tupí
es fa, diguem,
amb les restes de formatges,
val?
Que et vas...
Que vas trobar...
Que vas...
Sí,
perquè a vegades
passen coses també,
vull dir,
la maduració no tot surten bé,
no tot surten com tu vols
i llavors aquests,
doncs,
comercialment
no són massa comercials
perquè han quedat llejos d'escorça,
s'han aplanat massa
per condicions de les càmeres
o per el que sigui
i aquests es deixen assecar més,
es deixen...
s'aparten de la...
de lo que és
el plan comercial
i després
aquests són els que
es barregen...
Vull dir,
que aquests són de diferents,
poden ser de cabra,
d'ovella,
tot una mescla.
O pot ser-te una mescla, sí.
Jo pensava que era
solament d'ovella.
No, no, no.
És una mescla.
Normalment, sí,
el topí va néixer amb això,
amb restes de formatges
que et sobren
de males maduracions
o que has fet un tast
i et sobren formatges
i ja no saps què fer
i llavors tot allò
ho feien,
ho posaven
en una gerra
d'aquestes de...
Com una cuva de vi
o una...
Sí, bueno,
una tupinera,
abans em diuen tupinera.
Una tupinera.
Em deien tupinera,
està fet de fang, no?
Perquè porta alguna cosa
de licor, penso,
aquest formatge.
Sí, sí, sí.
El topí porta licor.
Normalment portava aiguardent.
Posaven amb aiguardent,
allò feia com
una segona fermentació,
fermentava tot,
a l'aiguardent desfeia
el formatge
i el tenien a sol i serena
durant 40 dies
fent tot el procés
i llavors
allò quedava
barrejat amb l'aiguardent
i quedava com una pasta
i era aquesta pasta
d'auntar de formatges
la que en deien tupi,
vull dir, sí, sí.
Doncs anem als d'ovella.
Ovella,
què tindríem?
El tendre i el...
Bueno,
d'ovella,
sí,
nosaltres només en fem
un tipus d'ovella,
però clar,
és un tipus madurat
i el que dic abans,
clar,
el formatge comença
tenint
zero mesos
de maduració
i el pots vendre
quan tinguin un i mig,
que seria el...
Quin és el màxim?
El màxim d'ovella...
El màxim de temps
d'un formatge
per madurar,
per exemple,
tu m'estàs dient ara
any i mig,
però hi ha formatges
que tinguin dos o tres anys?
Sí, sí, sí.
Igual que també
depèn de la mida
del formatge,
perquè clar,
no és el mateix
un formatge petit.
Un formatge petit
que de seguida
se't posarà més ced,
i potser té el mateix
boquer en vuit mesos
que tindria un formatge
de tres quilos
en un any i mig,
perquè ha secat abans
i ha fet el producte abans.
Llavors,
també la mida
també en diu bastant.
Vull dir que depèn,
depèn del tamany.
Sí, sí,
també depèn del tamany.
Sí,
jo et dic,
bueno,
feu les boletes
de cabra,
que també s'han posat
molt al dia,
avui en dia,
per les amanides,
la boleta
per aquella petitona,
una mica més gran,
més petita
que una nou,
més gran
que una oliva,
aquella boleta
que està estupenda,
també hi ha les amanides,
i que,
escolta'm,
no serà per formatges,
no serà,
perquè a vegades
havia sentit,
és que són sossos,
sempre és el mateix,
no?
Sempre no,
hi ha moltíssimes varietats.
Hi ha moltíssimes varietats,
pots jugar molt
amb incloure-hi fongs,
com aquest que em deies tu,
del blanc,
el blau és un fong
també que s'injecta,
o s'hi posa,
a l'hora d'elaborar,
que després surt a dins,
pots treballar
amb bactèries làctiques,
que donen altres sabors,
per exemple,
el pudent,
que estàvem parlant abans,
que és el llet crua,
que té la pell taronja,
allò és una bactèria.
Nosaltres,
en aquesta maduració,
durant la part,
hi ha la part
que madura el formatge,
i la part que en diuen
afinació.
L'afinat del formatge
és tot això
que després
tu li fas al formatge
perquè es transformi.
Per exemple,
aquest al pudent
té aquesta bactèria làctica
per fora,
que va impregnant el formatge
i el formatge
va captant
tot el gust.
Llavors,
pots treballar
amb bactèries làctiques,
pots treballar amb fongs,
hi ha mil maneres
de fer la maduració
d'aquests formatges.
Jo crec que estem donant
molta informació
sobre els formatges.
Atenció formatgers,
perquè penso que avui
heu tingut
una lliçó magistral
sobre el món del formatge.
Ui,
ja vol d'aprendre,
ja vol d'aprendre.
Estem parlant
amb la Laura Chico
de formatges Vilatsara,
i ara és quan ens preguntem
on podem trobar
formatges Vilatsara?
A botigues?
A parada pròpia?
A botiga pròpia?
A on?
Perquè hi haurà gent
que dirà,
ah,
doncs jo els vull tastar,
però no sé
a on he d'anar.
Ja, ja,
jo aquí Vilassan,
bé,
com estic fent la producció,
estem fent maduració
i això,
no tinc botiga pròpia.
Sí,
és cert que tinc
el local aquí Vilassan
i hi ha molta gent
que m'ha agafat
el telèfon,
m'ha trucat,
escolta,
que puc passar?
I jo,
doncs,
bé,
doncs sí,
passa't pel local
i podem,
i ven formatges allà.
I si no,
doncs,
hi ha l'agrícola
de Vilassan,
per exemple,
que treballo molt amb ells
i ells tenen molta classe
dels nostres formatges,
molts.
I a l'Espinalem
podeu trobar algun blau,
a Can Boer també
m'agafen el pelut
i a les boletes
i algun altre més.
I, bueno,
per aquí Vilassan
em sembla que ja serveixo
els restaurants i això,
però si voleu formatge,
doncs,
o em contacteu a mi
o a l'agrícola
i dic que n'hi ha molts,
molts, molts.
Molt bé,
doncs,
si algú està interessat
i vol contactar-la
directament a la Laura,
nosaltres tenim el telèfon.
I després,
per això,
a la Fira de Nadal
també sempre estem.
Sempre hi sou,
això sí que és veritat.
Sí, a la Fira de Nadal
estem allà posats també.
Doncs, Laura,
ja ens hem quedat
sense temps.
Ha fet curt això al final.
Has vist?
Sí, sí.
Això ens passa.
Comencem una mica
de dir,
vols dir que tindrem per tant?
I, finalment,
aconseguim unes entrevistes
interessants
gràcies als nostres convidats.
Laura Chico,
de Viatges Vilassana,
i de Viatges,
deia jo.
També t'agradaria,
no?
També, també, també.
Formatges i viatges.
Que viatges
els formatges molts,
sí.
Doncs,
Laura Chico,
una de les persones
al capdavant
de Formatges Vilassana,
nosaltres et donem
les gràcies
per estar
mantent
a la Ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres
per haver-ho convidat,
ha sigut un plaer.
I fins la propera ocasió.
Que sigui aviat.
Que esperem que sigui
per presentar
un formatge nou,
que et sembla?
Vinga,
fet.
I a vostès
els hi donem
les gràcies
novament
i els citem
la propera setmana
amb una nova edició
del Volem Saber.
Fins aquí
Volem Saber,
l'espai setmanal
d'entrevistes
de Vilassar Ràdio.
En la presentació
i producció
Joana Hernández.
Us esperem
la propera edició.
Monsters