Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bon dia i benvinguts al Volem Saber, aquest programa que com cada setmana el que fa és acostar-los a algun tema interessant i conèixer més, conèixer més del tema. Per això el nom, per això Volem Saber.
I avui voldrem saber més sobre un producte que tothom consumeix i que de vegades no li donem la importància que té. Ens estem referint als ous i és que avui concretament és el dia mundial de l'ou.
I qui millor per assessorar-nos què és un nou, com els distingim, quantes classes, aquests codis que porten a la closca, què significa... Totes aquelles preguntes que ens fem o que mai ens hem fet i a partir d'ara ens farem. Hem pensat que l'Anna Todak, directora de la Federació Avícola Catalana de la FAC, ens donarà tota aquesta informació. Bon dia, Anna.
Hola, molt bon dia. Com va? Com va aquest dia d'avui? Com va aquesta diada mundial de l'ou? Bé, sempre és un dia, el segon divendres d'octubre de cada any, que ens agrada celebrar-ho. Celebrar-ho perquè l'ou és un producte molt bàsic, molt quotidià, molt present. És tan senzill i tan això, és bàsic que pocs.
que de vegades no li donem la importància que té. Llavors ens agrada aquest dia per celebrar-ho com cal.
A més és això, no li donem la importància que segurament té, però quan gaudim d'uns bons ous, allò tan ferrats, com passats per aigua, com en truita, a vegades dius, que bo que està aquest ou, no? Però a vegades, doncs, és aquella... És allò que tenim a mà sempre, que sempre hi ha a totes les cases, els ous, per si et falla alguna cosa, sempre fer els ous. Estàs d'acord?
absolutament d'acord, o sigui l'ou és un producte molt bàsic però no per això és senzill ni és prescindible sinó que sempre ha d'estar a la cuina i no només és el que diu i que sopo avui i en faig la truita i la disfruto molt amb un bon pac tomàquet sinó que a més a més està present en moltíssimes alaboles que fem si vull fer un flam, si vull fer un pastís si vull fer unes croquetes
vull fer una quix o sigui, no només és l'ingredient principal d'un gran nombre d'elaboracions, sinó que a més a més és un ingredient
per totes les seves propietats que té amb molts altres plats. Si vols fer un arrebusat, que també necessites l'ou per arrebusar, vull dir que no li dones segurament el valor, la importància que té. És aquell com deixat, no? És a dir, és com si no tingués la importància que té la carn o el peix, per dir-ho d'alguna forma, no? Exacte. Per això mateix, avui aquest dia és un dia de dir, bueno, parlem de l'ou, d'aquest aliment...
que té unes característiques a la cuina importantíssimes, com l'adhesiva per fer els arrebossats, la que ens permet posar-lo per damunt d'empanades o així per donar-li brillantor, la que ens permet fer les clares a punt de neu per fer pastissos i aquestes coses, la coagulant que ens permet fer cremes, clams... I a més a més també posar tot l'èmfasi que és un aliment molt complex, un aliment proteic,
que té totes les proteïnes essencials. Això vol dir totes les que el cos humà no pot fabricar per i sol. I, a més, és riquíssim en vitamines,
i amb molts altres nutrients imprescindibles pel cos humà. Aquí volia arribar jo. No li dones importància i, en canvi, és molt complet a l'hora de les propietats que ens aporta el nostre organisme. I després hi ha aquella creença que no es poden menjar més de dos ous per setmana. Què dieu amb això?
Aviam, això és una cosa que jo crec que ja estem aconseguint tots plegats treure d'aquests falsos mites que corren, que ve donat per un estudi que es va fer malament, potser quan no se'n sabia fer gaire als Estats Units, i que després s'ha vist que no era cert i que no corresponia a la veritat.
Però aquesta idea de, ui, l'ou és bo però anem alerta, sembla que hagi persistit encara una mica. O persones... Aleshores... Perdona, un moment, anava a dir persones, per exemple, que tenen colesterol molt alt i et diuen allò de, ui, no, jo no puc menjar ous perquè el fetge, perquè el colesterol... Aviam, el que... Jo no sóc metge, no sóc dietista, però el que sí que hem de dir és
es poden fer recomanacions dietètiques globals per a tothom, perquè és diferent un nano de dos anys, que un esportista, un noi que medeixi dos metres i que sigui esportista, que no pas un avi que té 80 anys i que té més altres necessitats. O sigui, tothom té les seves necessitats dietètiques, tothom té la seva salut, i aleshores el que cal fer és que la dieta...
no només sigui bona, sinó que sigui adequada a la salut i a les necessitats. Per tant, cal que parlem amb els especialistes per saber què és allò adequat. Llavors, parlar de dos ous a la setmana? Home, no, no. Però tampoc no fem cas a alguns esportistes que diuen que se'n menjen 7 al dia. No, o sigui, de forma general, es diu, escolta, amb una persona de bona salut adulta,
un o dos ous al dia és correcte. Però cal tenir en compte les especificitats de cadascú, per suposat. Sí, sí. Doncs ara anem amb allò que darrerament la gent està tenint més en compte. Quan comprem ous, moltes vegades l'ou ara, a la closca, porta imprès una sèrie de numeració i lletres.
Clar, hi ha gent que diu, és que la 1 és, vamos, és lo millor. Altres et diuen, no, no, és al revés. La 1 és la més baixa i la 3 és la millor posició de l'ou. Aviam, sense saber a què signifiquen ni la 1, ni la 3, ni la 2, que és el primer número que vindria, per dir alguna cosa,
Perquè després sí que entenem que hi ha unes lletres que és ES, i això tothom ho relaciona que deu ser Espanya. Aquí jo crec que arribem tots. Però la resta de numeració tornem a anar molt perduts. Com especifiques aquest dígit que té un ou? Escolta, deixa'm que aprofiti que estic parlant amb vosaltres. Primer per dir, anem a veure...
tots els nous haurien d'estar marcats. I això és una obligació que va estabilir la Unió Europea, em sembla que és des de l'any 2004. I això, aquest codi, va ser una idea molt bona, i a més és que és quasi l'únic producte així fresc, tal qual no transformat, que té una cosa d'aquestes. Perquè ens permet tenir molta informació, ens permet la traçabilitat d'aquest ou.
Per tant, és una cosa important. Què és el que no s'ha fet bé i que segurament no és un codi fàcil d'entendre. Llavors, per això és responsabilitat, jo crec, de trobar la cadena alimentària, explicar-ho i del consumidor també demanar la informació per saber què està menjant i què vol dir allò que té la closca de l'ou. Aleshores...
Anem a explicar-ho. El primer número, el primer dígit, potser 0, 2, 3. Sí. Ens diu el tipus de tria que ha tingut la gallina que ha posat aquell ou. El número 0 és de gallines ecològiques. El número 1 són de gallines que viuen a l'aire lliure, que disposen d'un espai a l'aire lliure i també d'una nau. El número 3 són gallines
que estan el que diu soltes al galliner, o sigui, que estan sempre a l'anal, però no estan en gàbia. I el número 3 són de gallines que estan en gàbia. El número 2, que tu deies gallines soltes, podien ser aquelles persones que a vegades tenen a viram, a casa, que tenen un petit hortet i tenen les gallines, i es podria considerar això, que hi ha gallines soltes al galliner, el número 2?
No, aviam, les persones que, per exemple, tenen dues gallinetes a casa seva, allò de dir, escolta, per aquí un petit pati, això, diguem, queda fora d'aquest... No estaria purificat. Perquè això és una producció per al seu propi consum, no es comercialitza, d'acord?
Llavors estem parlant de les que es comercialitzen. Ara bé, si digués, bueno, però seria el més semblant? No, el més semblant en aquest cas serien les de l'aire lliure. Les de LUC? Sí. Tenim en compte que tots, tots els quatre dígits aquests, tenen una regulació molt estricta. Això vol dir...
Que tu no per tenir un pati petitet, ja ho ets. No, has de tenir un pati d'unes mides determinades i amb unes condicions determinades que fixa la normativa.
I només en aquest cas et diran que sí, que pots posar el número 1. Jo t'ho preguntava, perquè hi ha molta gent parlant dels ous, que tu saps que es va posar de moda ara aquests horts urbans o que tenen un terreny i es fan a l'hortet i posen quatre gallines, dos conills... Llavors et diuen, no, no, les meves, escolta'm, són en llibertat i tal, i serien les...
No ho sé, el dígit, no? No ho sé dir. I per això et preguntava jo, a quin dígit aproximadament es podrien aprofitar. Però no era el cas, perquè estem parlant dels ous de granja, dels ous que ens venen del mercat o que ens venen a les grans superfícies, no? Sí, sí, són aquests.
Llavors seria, el primer dígits, per exemple, si volguéssim les ecològiques, haurien de tenir el 0, que tu ens deies. Exactament. Vull dir que totes aquestes persones que ens esteu escoltant i sou de consumir productes ecològics, sàpigueu que han de portar el 0. A partir d'aquí, l'1, gallines en l'aire lliure, per dir d'alguna cosa, i ens has dit que el número 2 seria soltes al galliner,
I les tres serien engaviades o engaviades? Són que serien engàbies. Llavors, després vindrien les lletres aquestes que veiem. Sí, que són les del país. Les del país. Sí, les del estat. I a continuació, la resta de numeració que aquí ja ens perdem. Mira, els dos primers dígits... Sí, després de les lletres. Són, eh? Sí, hem de pensar com si fos un codi postal. Ah, bé.
Per exemple, si el número és el 17, doncs sabem que aquell lloc ve d'una granja que està a la província de Girona.
Sí, és el 08 a Barcelona, el 25 a Lleida, el 43 a Tarragona. Clar, la iniciativa dels Còdics Postals que deies. Sí, sí, sí. Això és el que potser és més fàcil quan nosaltres també, per suposat, estem promovent l'ou de proximitat. A Catalunya produeix ous, té moltes granges a tot el territori i l'ou és un producte fresc. Això vol dir...
que quan més tinguem serà més fresc, per tant més bo, haurà mantingut millor totes les seves propietats nutritives i a més a més tindrà menys petjada de carboni. I a més a més estarem donant suport també al teixit productiu català. Segurament? No, no, digues, no digues, digues.
Aquí m'estava enrotllant potser una mica massa, però el que volem dir és que si volem fer tot això, tenir un bon producte, el millor producte possible, donar suport a la producció catalana i a més a més saber que és la forma més sostenible de consum, doncs aleshores vigilem que aquest ou sigui de proximitat.
Això cada vegada es demana més, per altra banda. Cada vegada quan compres oves dius, escolta'm, aquests són frescos, d'on venen això? Moltes vegades tens la possibilitat, depèn on els compres, de preguntar-ho. Clar, si compres en una gran superfície, segurament no li pots preguntar a ningú.
perquè no hi ha ningú per allà per preguntar. Bé, ho pots fer també. Bàsicament hi ha alguns envasos que es poden obrir i mirar la cosca de l'ou. Igual que mires, ja que no hi hagi cap tancat, això ho pots fer. No, sí, això sí, però vinc a dir-te, les persones que fins ara això dels dígits ho desconeixia, clar, és per això. Llavors...
Hi ha tendència a menjar més ous, ara ja? Vull dir, això la gent ja... Us heu adonat? Si ara la gent més jove, doncs... Possiblement la gent més gran és el que tu deies abans. Si tenen alguna dolència, tenen algun d'allò, alguna molèstia o així, potser no en menjen tant, però... No em creguis. La gent ja en menja força ous, eh? Sí?
Sí, sí. Jo crec que ve per diverses coses i, a més, és bo, perquè hem dit que és un element proteic. O sigui, diríem que és un concentrat de proteïnes molt important. Llavors, molta gent gran que té poca gana, que els costa menjar, el menjar ous els cobreix gran part de les seves necessitats proteiques. Ja. I, bueno, igual perquè és fàcil, però sí, la tendència és que la gent gran menja ous.
En general, veiem que la població, o sigui que el consum va pujant. Això és per diverses coses, segurament per un millor coneixement. Després també, ara estem en moda de la proteïna. Sí, eh? Doncs ja hem dit, l'ou és un concentrat proteic importantíssim. I després també, bueno, perquè s'està fent també a tots els peix un treball important de dir, ei, l'ou potser...
és un aliment que quan potser la cestella de la compra va més apurada, doncs és també l'aliment que té molt bona relació de qualitat a peu. I sabeu quina comunitat, o si els catalans consumim més, o hi ha altres comunitats que són més consumidors d'ous? Això s'ha estudiat? Això s'ha estudiat perquè el MAPA fa, o sigui, el Ministeri,
Fa les seves estadístiques d'alimentació, en general, per consum. Ara bé, les dades que jo et donaré ara, per això, són a nivell del consum a les llars. Això vol dir que no entra, per exemple, quan jo vaig a un restaurant o a un menjador comunitari i demano una truita. Només a les llars. Diuen que la mitjana és de 143 euros l'any.
A Catalunya estem una mica per superior, a 147 ous per càpita l'any. I la comunitat que més se'n menja sembla que és Cantàvia que arriba al 193. Bé, tampoc estem tan malament, vull dir, estem pel mig, no? Estem pel mig. Sí, no, no, i a més sabem que aleshores que encara... que podem dir que hi ha nous.
i poden aprofitar d'aquest producte tan especial. I quin és el millor moment per menjar ous? Al matí? Al migdia? Al vespre? Perquè, clar, els ous ferrats, per exemple, i més ara des que van sortir el plat estrella dels ous estrellats amb el pernilet i tal, això ha fet un boom bestial. No hi ha restaurant que no vagis que la seva carta no tingui els famosos ous estrellats. Amb pernil o amb foie o amb altres delicateses? Sí, sí.
Llavors, quin és el millor moment per menjar-los? Perquè hi ha gent que diu, és que jo si me'ls menjo a la nit, uns ous estrellats, després encosta, paí... Quin és el millor moment? Però, escolta, els ous els pots fer des d'això, els ous estrellats fantàstics, fins al passat per aigua, fins a una truita, el que vulguis, o sigui, a qui segurament digui, ui, és massa pesat, home, doncs els fessis fregits. Fessis escalfats, no? Exactament. Aviam, no hi ha moment...
de forma tradicional, i a més així ho diuen també les enquestes, on es dona el major consum és a l'hora de sopar. Jo mateixa a casa, o sigui, si jo dieu, uf, quines poques ganes de cuinar, què farem avui? Doncs vinga, tu, truica, i ja està. Però també hi ha una certa tendència a incorporar l'OA a l'esmorzar. Especialment la gent més jove i els caps de setmana. El famós pranys,
o aquestes coses, doncs, bueno, una certa tendència de dir, escolta, doncs, fiquem també...
ou per esmorzar i que també és una molt bona opció. També hem de dir que això ha ajudat molt als hotels. Tu te'n vas de vacances, te'n vas uns dies d'hotel i sempre hi ha els ofets aquells on els ous estan escalfats o tens per fer-te l'ou bullit o tens la truita o tens l'ou fet al moment i això també potser ajuda gent que no s'havia plantejat mai menjar-los al matí
per quan tornis a casa i tinguis, com tu dius, un dia festiu, un dia que tinguis temps de fer-te'ls, és a dir, avui és molts un parell d'ous, no? Sí, sí, sí. És que si t'hi fixis en molts països d'Europa, ja no dir els Estats Units, que fan aquelles coses per esmorzar dels ous ferrats i veïcons i patates precides, però molts països mengen el que mengen i també, per exemple, un nou passat per aigua. Per això el centre d'Europa és molt habitual, també al Regne Unit,
Jo suposo que tot això, clar, entre la gent que viatja més, es mou més, doncs, escolta, no està malament, posem-nos aquest ou. I a més, hi ha una cosa que diuen també, és que l'ou té un efecte saciant, o sigui...
que pots aguantar més estona sense la sensació de gana. I per arribar potser al dinar o una miqueta abans, sense allò que et poden donar potser el menjar més dolç d'un esmorzar. Anava a preguntar-te on heu fet algun estudi on t'ho compren la gent? Si ho compren a botiga de proximitat o a grans superfícies o a mercats... Això s'ha fet, algun estudi? Sí, hem fet un estudi, o sigui, hem...
Bàsicament, aprofitant que aquest any Catalunya ostenta el títol de Regió Mundial de la Gastronomia, vam aprofitar i vam fer un estudi sobre els hàbits de consum i de compra dels ous i també per veure si la gent sabia d'on venien aquests ous, això que hem parlat abans del codi. Llavors, dintre d'aquest estudi també vam mirar on els compra. I bàsicament el que veiem és que de forma general...
es compren els supermercats això se'l diríem tampoc no és d'estranyar perquè on es concentra la població és a les grans ciutats les grans ciutats són ja són bàsicament són supermercats sí que també es compren als mercats però bàsicament és això i després també veient que la població rural és també allà on es compra més potser el productor local
Té la seva lògica, sí, sí. Després et volia també fer una altra pregunta, que és si sabem quants ous produïm a Catalunya, per exemple, l'any, o ho feu per mesos. Això m'imagino que està comptabilitzat també, no? Sí, sí. Les estadístiques...
Això a l'administració pública en té moltes. De vegades no les tenen prou actualitzades, de vegades no les que justament voldríem, però sí, producció d'ous i gallines, això, tenim les dades. Mira, el 2024 a Catalunya hi havia més de 4.200.000 gallines.
I que van produir... Espera, perquè això ho tinc apuntat, perquè si no la memòria per suposat és impossible. Van produir 104.083 milers de dotzenes. Uau! O sigui, milers de dotzenes. Sí, sí, sí. Això és molt. És bestial, eh, la quantitat. Clar, és que pensa que la gallina fa un ou...
al dia, més o menys. Per tant, m'imagino que dependrà també de l'any, perquè les temperatures i els canvis climàtics s'ha estudiat si afecten el pondre l'ou a la gallina? Si els afecta? Per exemple, més a l'estiu que l'hivern o en ponen més? Aviam, sí que afecten, perquè...
Les gallines són éssers vius, éssers que, com nosaltres, patim la calor, les condicions climàtiques adverses. Quan fa molta calor, els humans mengem menys. O que sí, perquè estem assegullats per la calor. Bé, doncs els animals, també. Per tant, ho noten. I aleshores, sí.
Si es menja més, hi ha una certa disminució de l'aposta. Però bé, tampoc no et diria jo que és un element clau, eh?, amb el tema de... Això de dir, ui, baixa molt la producció. No, no, no. Baixa molt la producció, l'únic que veiem que els animals sí que pateixen, i al patir, per aquestes condicions extremes, potser sí que poden reduir l'aposta.
I ara molta gent que ens estigui escoltant deu pensar, ostres, m'acabo de sabentar que hi ha una federació avícola catalana. Quin és el paper de la federació en aquest cas? Nosaltres com a federació som una entitat que agrupa els productors de Viram,
de producció, eh? Estic parlant de pollastres, de gais d'indi i d'ous. Aleshores, el que fem és, bàsicament, una tasca, com totes aquestes entitats, de representació dels interessos dels productors, de defensa de la seva professió i dels seus productes, i de promoció, com és en aquest cas, que estic parlant amb tu, parlant d'aquest producte. Aquesta és la nostra tasca.
I avui hem parlat solament dels ous de les gallines, però m'imagino que hi ha tota mena d'ous que posen ous i que segurament també ho controleu. Tu mateix abans has parlat un moment dels gallindis i segurament d'haver-hi altres tipus d'aponedors que us pertoca també. Això també s'estudia? O solament estudieu el cas de les gallines? Aviam.
Ous de gall dinti n'han d'allà bé perquè... Però no es consumeixen. Aviam, jo no n'he vist i aquí no hi ha producció. No n'he vist enlloc. Hi ha estrusos? Ara jo crec que no hi ha granges d'estrusos a Catalunya, crec. El que sí que es produeix a Catalunya...
i d'una forma, podríem dir, important, bàsicament perquè és el principal productor d'Espanya i igual d'Europa, són els ous de guanya. Aquests sí que els veiem, aquests ho estem més familiaritzats també, que per curar molts plats, vull dir, i per fer truites o per menjar-los ferradets, que són molt monos, així petitons. Sí, són diferents, llavors tenen...
Aviam, jo no et diria més de festa, però sí en tot cas de lluïment, no? Escolta, unes torredetes amb una mica de sobrassada, una mica de foie, una mica no sé què, i l'ou de l'ou. Home, doncs aquestes coses, o aquests ous més petitons, ho permeten.
Doncs ja anem acabant perquè ens quedem sense temps, ja estem a la recta final. Recordem que avui és el dia mundial de l'ou. Si encara no heu menjat ous a aquesta hora, feu el favor de consumir com a mínim un perill d'ous, no? Què et sembla el consell? Sí, que busquin la manera que més els agradi i es donin el gran plaer de menjar ous.
Doncs, Anna Toda, moltes gràcies per estar a l'antena de Vilassar Ràdio des de la Federació Vehícula Catalana i un plaer, esperem tenir una altra oportunitat perquè ens donis més informació sobre el món de l'ou. Qui anava a dir que anàvem a fer una entrevista llarga? Parlen d'ous, eh?
Ui, i tant que sí. Moltes gràcies a vosaltres per haver-nos donat aquesta oportunitat i estic a la vostra disposició i que passeu també un bon dia mundial de la U. Doncs una abraçada i fins sempre. Gràcies. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio, en la presentació i producció Joana Hernández. Us esperem la propera edició.