Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bon dia i benvinguts al Volem Saber. El Volem Saber, com sempre diem, és aquell programa que el que fa és donar a conèixer temes o ampliar-los.
I ara i avui hem pensat que la temporada dona per moltes coses, i entre elles una de les afeccions que té la gent és anar a la muntanya a caçar bolets. A caçar, a buscar, jo què sé, a el que vulgueu. Però crec que la paraula correcta seria caçar.
Ara això ens ho aclarirà, tot el món del bolet, aquesta paraula, si la diem bé, si la diem malament, quantes classes n'hi ha, com s'han d'agafar, és a dir, si és millor tallar-los, si és millor arrencar-los, tot això ens ho dirà un expert com és l'Eliceu Bernís. Bon dia, Eliseu. Bon dia, Vilassar. Moltes gràcies per venir a l'estudi de Vilassar Ràdio.
I perquè ens aclaris aquest tema que està tan en auge, perquè jo crec que a mesura que van passant els anys, cada vegada hi ha més buscadors de bolets, cada vegada és com una febre, no?, sobre la veda. Sí, correcte. Aviam. S'ha posat molt la boga, la tardor, sortir a la muntanya amb el cistell i omplir el cistell de bolets, en què bons, dolents, a vegades ens portem alguna sorpresa quan ens ensenyen el que porten els cistells.
A sorpreses i, a més, a vegades a les grosses. Mira que estem dient sempre, si no coneixes, no l'agafis. Si no estàs segur del que hi ha, no ho toquis. Correcte. Però la gent no fa cas. Jo m'he arribat a trobar gent que en diu que baixant de la muntanya amb un cabàs ple, altres persones els diuen...
el primer que veu passar, vostè sap si això és bo? I si tu li dius, no, això no és bo, comptes a llançar-ho, se l'enduen, per si acaso, no faus cas que l'enganyis. Sí, jo aquesta experiència en concret me l'he trobada una fa ja bastant temps, un home que vaig veure que portava uns bolets que jo per mi eren tòxics, no mortals, però tòxics, i li vaig voler fer veure, el que passa que era un home gran i em va voler vendre dir el mateix, sempre els ha agafat, els coneix molt bé,
I, bueno, no li vaig voler entrar més al joc, no? Però jo sé que li vaig fer la dubte suficient perquè aquells volers no se'ls mengés. Però és curiós, eh? Aquesta desconfiança, eh? De dir, sí, em diu que no són bons perquè els gent sí i potser se'ls queda ell, no? Vull dir, una miqueta aquella desconfiança.
I de tant en tant aquestes desconfiances donen problemes, donen problemes i hi ha els hospitals, els metges que et diuen, bueno, és que clar, no saben com dir-ho. Sí, a l'Hospital de Vall d'Hebron hi ha el doctor Piqueras, que és l'especialista en tema d'introducció per bolets, que el conec personalment, i a vegades quan hem fet alguna xerrada sobre aquest tema m'explica cada història, que és a vegades per fer dos llibres.
Diu, per fer dos llibres i per fer una conferència, podria ser. Sí, aquest any a Vilassada d'Alt justament tractem aquest tema, farem una conferència amb la qual es titula Coneixem el que agafem, perquè moltes vegades les equivocacions són a la vista, perquè pensem que agafem un bolet que pot ser bon comestible i ens estem portant alguna cosa que ens pot durar una mala nit.
Una mala nit i una mala experiència. Perquè m'imagino que, depèn com t'agafi el cos, ja s'atreuen les ganes de menjar mai més bolets. Perquè, depèn com ho passis, pots passar-ho molt malament. Sí, sí, hi ha bolets que donen uns símptomes que són preocupants, inclús alguns han arribat a tenir ingressos hospitalaris, quan possiblement no eren greus, però és el consum, no? No és el mateix consumir un plat de bolets que fer-se tot un cistell i vinga, menjar tot el dia, no?
ja ara cada vegada més la gent ja coneix més varietats però quantes varietats de bolets aproximadament es poden haver-hi?
Ho heu estudiat, això? Sí, potser diria un número que semblaria molt gran i em quedaria molt curt. Sí? Sí, diria 5.000, 10.000. Aquí a Catalunya pot ser que estem en aquests números, perquè anualment, ara des que es fa la següent sessió genètica, s'estan descobrint noves espècies i és sorprenent la quantitat de coses que teníem als peus o a la muntanya i no estaven estudiades correctament.
Però d'aquesta quantitat, d'aquells 5.000, per exemple, els més comuns, els que més ingerim,
Aproximadament, quan podrien ser? A veure, comestibles, que sigui la gent, podem dir una cinquantena, i m'estic exagerant. Deixem-ho en 20. Qui coneixi 20 bolets comestibles sap molt de bolets. Perfecte. Llavors... Perdona, qui coneixi 10 de dolents en sap moltíssim. 20 de bons, i 10 de dolents pot anar a la muntanya tranquil. El que passa és que hi ha gent que vol conèixer en 100...
De comestibles, a més. Ja, i a més tu dius 10 de dolents. Clar, la majoria de nosaltres coneixem potser un parell. La Manitas, que la veus allà, molt bonica ella, per cert, però clar, per fer la foto, no per menjar. I algun altre més. Per exemple, un altre que no seria comestible seria el pet de llop.
No té cap interès. Si agafes algun llibre genèric, potser et posa comestible, però penso jo que aquí s'ha menjat això. Quan el normal és que vagis a fer-li la patada perquè tregui el fum. Exacte. Vull dir, jo recordo de nena pujar a la muntanya i quan veies un pet de lloc el que feies era aixafar-ho per poder treure aquella fumarera. Exacte.
Com catalogaríeu els bolets? Amb quin ordre? Perquè si parlem amb la gent a peu de carrer et dirà que el millor bolet és el pinatell o roballó. Estàs d'acord?
No, no. Aquí hem pinxat os, que diuen, no? Cada persona, cada habitat, cada regió, per dir-ho d'una manera, té les seves preferències. Aquí, on nosaltres estem, al Manesma, la Serralada Marina, tira molt el lactaris vinós, que és aquest típic que treu molta sang làtex de color, sang vermell, que taca els dits. És possiblement el que més es coneix i el que més apareixen aquí.
Tradicionalment es té molta devoció en els ceps, que s'han posat molt de moda i la gent s'emporta a casa coses que no són els edulis o els aèris, que són els bons, i s'emporta coses que tenen esponja i els veus diuen, no, els hem menjat tota la vida i són molt bons. Jo penso...
Vaja Déu. Però el cep per sota, quan el gires, vull dir, és diferent. Popularment el que coneixem com a cep són quatre espècies diferents, les quatre són molt bones. Però a partir d'aquí hi ha com una vintena més que tenen esponges, que són esponges grogues, que tenen tonetats vermelloses, que es tenen que sàpiguen observar. I la gent, menys mal que en aquest grup només n'hi ha un que possiblement podia posar indigestions, que és el satanàs. I es fa molt rar, aquí a Catalunya és molt rar. Al Pirineu potser es fa.
I la gent se'ls emporta a casa i suposo que se'ls menja convençut que està menjant ceps. Aquesta és una equivocació molt sovint. Clar, perquè pensem que cep és un, és a dir, que solament hi ha una varietat de cep. I clar, si tu l'agafes pensant que hi ha solament una varietat, és això, et pots passar això. També és veritat que quan els compres, ja no quan els vas a comprar, sinó quan els vas al mercat o a la botiga i els compres, a vegades penses que raros que són aquests...
Sí, correcte. Dintre dels volatals, que els serveis són volatals, a vegades es comercialitzen coses que diria, jo he mirat les bossetes aquestes seques que veus en els mercats, o veus en les copes de muntanya, que són gasolans, els ha acollit algú de la meva família, i els mires una mica detenidament i dius, jo no sé el que mengen.
No saps ben bé si és un cep o què és. Però frescos ens passa igual. Tu vas a comprar en una botiga o a vegades... En una botiga ja és diferent. En una botiga compra bolets, qui ven bolets ja sap el que està venent. És molt complicat, molt difícil trobar en una botiga bolets dolents, encara que jo els he vist alguna vegada.
Jo per això t'ho dic, perquè jo també ens he vist, a vegades he de dir això és CEP, i dius, el gires, i dius, potser sí que és un CEP, però no és la categoria del CEP. Aquí entra la frase que era famosa del Cunyau, no és el Cunyau. M'ho ha portat un pagès, me l'ha portat el pagès. El pagès també. Me l'ha dut el pagès, i com que l'ha dut el pagès és...
Doncs ho has de creure, o m'ho ha venut una persona que té molt de bolets. Et dona confiança perquè és de pagès. Una altra cosa. Quan agafem els bolets, com s'han d'agafar, que deia jo? És millor tallar-los, és millor arrencar-los? Jo ho tinc molt clar, i he vingut una polèmica, perquè hi ha gent que diu tallar-los o arrencar-los. Jo els arrenco, sempre. Els arrenco i una vegada els tinc arrencats, els netejo,
i deixo les restes del que m'ho neteja i les deixo a terra. Per què no tallo? Perquè quan es talla un bolet, el tros que deixem enganxat al miceli, allò és un punt d'entrada d'altres fons d'infeccions que poden arribar a matar bona part del miceli. I, en canvi, quan l'arrenca són unes reletes tan petites que pràcticament no donen pas a peu que tingui lloc d'entrada d'altres malalties pel miceli, pel bolet en general. Amb això jo sempre ho dic, ho tinc claríssim. Arrencar i netejar.
Una altra cosa que també és post populi, també diuen no els has de rentar, els has de netejar amb un drapet humit, però de vegades venen els bolets que venen de sorra i de fang a vegades perquè ha plogut, perquè quan s'han collit no estava molt d'allò.
Què és la millor forma? Aquí, jo, si és un bolet que el tens que menjar, el neteja i el fas ara mateix a la paella, el tens preparat, aigua, net. Aigua, sota l'aixeta. Si el tens que netejar per deixar-lo a la nevera, no. No, perquè hi ha, per exemple, els genotricolomes, els hiròfus, absorbeixen aigua i... No, aquí no l'hi trobo. Jo penso que és el moment de menjar-los, netejar-los. Ja quan els poses al cistell ja es neteja bastant.
Quan compres bolets, no quan els vas a buscar, sinó quan els compres. Les senyores que ens estiguin escoltant i que estiguin per la cuina, i diguin, doncs mira, jo tinc bolets i ara els he de fer. És millor fer-los saltats, al fort, perquè a vegades hi ha gent que diu, jo tots els faig igual, però millor cada classe de bolets és millor fer-los d'una forma diferent. Com ho aconsellaries?
Aquí és complicat. M'estàs fent una pregunta que no sé com... Exactament, sabem que la cuina és un món. Hi ha gent que sap treballar la cuina, els productes, amb una mestresa increïble. I un bolet que jo el faria saltejat, potser una altra persona el fa d'una manera que li trobes més coses. Tenim que tenir clar que un bolet és l'acompanyament d'un plat, una cosa, no és un plat en si. I amb peix, amb bolet no lliga gaire, clar, ho està, no? Però hi ha gent que fa arrossos, fa estofades...
és imaginació a la cuina hi ha gent que en sap moltíssim i les nostres àvies eren sàvies de cuinar bolets doncs sempre hem menjat per exemple uns fricandors amb bolets vull dir, aquí era el plat típic de menjar el fricando amb bolets i allà podies posar des de pinatells des de qualsevol tipus de bolets sí, és un plat molt típic el que tinguessis eh
A meva parella li agrada molt, sobretot amb el Moixernó. Si no és el Moixernó, també. Ja no és fricandó, és una altra cosa. Moixernó tan petitó, eh? El Moixernó és un bolet.
que és tan petitó que has de tenir molts per fer un bon acompanyament, perquè després a més perd, perquè ja és petit i a sobre, quan el poses a dintre la cassola, vull dir, va perdent. A la xerrada que fem demà a la tarda al Museu de Vila Saadal, dins de la 35a edició de la Fira,
un bolet amb el qual insisteixo, ja en posaré fotos, és aquest, el mutxernó, perquè hi ha unes quantes espècies que es poden equivocar, i estic segur que més d'una persona se'ls ha menjat convençut que menjava el que m'agraden els meus oreades, que es diu popularment, no, popularment, científicament, m'agraden els meus oreades. Popularment té unes quants noms.
Sí, perquè cada regió canvia el nom. Per exemple, al País Basc, hi ha un dels bolets que li diuen Niscaló, com li diuen? Bueno, Niscaló és un dels tants noms populars dels lactaris. Que llavors tu has de pensar, aviam, jo què estic menjant? Aviam, ho veus, ho veus quan veus el bolet, però quan veus la carta o quan algú et diu, vamos a comer Niscaló, dius-ho.
Aviam què menjaré. Aviam què menjaré. Perquè cada regió canvia el seu nom. A l'Aragó igual. O ja li donen un altre nom que nosaltres els donem. Tema bolets. Continuem. Hi ha un bolet que es coneix poc, que és l'apagallum.
La pagallum, per mi, és dels bolets, que un cop el talles, allò, i el pots fer, tipus, fas les carxofes rebussadetes, allò, és excel·lent. I, en canvi, no es veu als mercats, no el veus a cap lloc. I la gent no el agafa. Ai, aquí, aquí, no estic amb tu. No? Vinga. Vinga, fa allà. Això és la macrolepieta procera, la pagallums, popularment. Sí, sí, sí.
molta gent diu, és clar, els faig amb pizzas i tal i qual, jo penso, si li poses el formatge, li poses alguna cosa sobre, i el bolet que mengua molt, no sé què deu menjar. Hi ha gent que jo els he provat arrebossats. I no n'hi ha a mercat perquè és un bolet que no dona la producció per tenir una collita allà, en una caixa, en un mercat. Hi ha un problema molt greu amb aquest bolet, que ara mateix hi ha el clorofilum molibdites, que s'assembla moltíssim,
Moltíssim, que és tòxic. I quina diferència tenen? Pràcticament les llàmines es tornen verdoses amb el temps. En l'any 2017, aquí a Premià de Marc, un amic meu, Alfred Rodríguez, en va trobar uns que van publicar-los com la primera cita a Catalunya. I aquí, a la platja, als jardins de Vilassada, Premià de Masnou, s'estan sortint moltíssims i s'estan començant a veure muntanya.
És un bolet que es té que tindre amb compte i vigilar. Si no el coneixes perfectament, no l'agafis. Vull dir que has d'estar segur que sigui un apagallum. Però té la tixa igual primeta, tot igual. S'assembla moltíssim. Amb un neòfit es pot equivocar fàcilment. I de darrere, quan tu l'agafes i el gires, les llàmines... Les llàmines, en principi, són blanquinoses, però les espores, quan maduren, es tornen verdoses. I les llàmines tenen unes naturalitats verdoses.
Després també hi ha la macronomia de racodes, veritat, hortensis, que s'assembla molt, que surt als camps. Sí. Aquesta també és tòxica, però aquesta té una fasonomia que dius, cuidado, no és el que conec, però té un porte molt important. I també és tòxica. Per tant, millor, si no estàs segur, no l'agafis. Correcte. Si no estàs 100% segur del que tens al cistell, ni els regalis ni els portis a casa. Millor a la muntanya. O si tens la sort de tenir un conegut que coneixi de bolets, fer-li una consulta.
Un conegut que conegui i que els conegui bé. Perquè a vegades és allò, dius aviam. Vull dir que és millor fer la consulta o millor no agafar-lo directament.
A la trompeta, anem a les trompetes. Què ens has de dir de les trompetes? Extraordinari, empasta. Empasta, fantàstiques. Sí. Uns bons espaguetis amb unes trompetes, eh? Correcte. I una mica de llet. Sí, amb aquest bolet, de tota manera, aconsello que sempre s'obrin. Si pot ser que s'obrin.
Per la senzilla raó que els tres trompetetes a dintre hi poden anar a parar insectes, sorretes, coses que hi ha per la natura, que no sabem el que són, i van per allaitre. Si són grans, el correcte és obrir-les i netejar-les una miqueta.
I si són petites, doncs tallar la tija i fer córrer aigua dintre. Correcte, la tija s'acumula una petita porció de terreta que saps que si trobes una sorreta a la boca ja t'espatlla el menjar. Aquesta és una de les coses que més molesta quan menges bolets.
que comences a menjar-los amb aquell delight i de cop i volta trobes els granells de sorra que dius, m'han embargat el dina. Sí, és el correcte, sí. És així, eh? És un bolet que hi ha molt poca confusió, les dues o tres espècies que s'assemblen molt, totes són bones comestibles, o sigui...
Aquí no hi ha problema. La Mórgula. La Mórgula, que és un dels bolets que a mi m'encanta i que poques vegades el trobes, que n'has d'anar a la boqueria o has d'anar a algun mercat d'aquests que tinguin especialització en bolets per poder-los trobar, eh?
És un bolet que no és gregàlic, allò que diuen és que cada any el trobo en el mateix lloc. No, un any pas i en fas dos cistells i pots estar 10, 15, tota la vida tornant-hi que no en faràs mai més. És un bolet que tens que anar, jo sempre dic el mateix, tens que anar a la muntanya, passejar, saber els hàbitats, si vas a una batosa, si vas a un rierol, saps el que vols anar a buscar, tens que anar a passejar per la muntanya i tindre la sort de trobar-la.
Aquest any, passada la primavera, per Mungles va ser un any extraordinari. Això no vol dir que l'any que ve sigui un any molt bo o estiguem dos o tres anys que no se'n fan. O se'n fan molt poques. I després també hi ha els bolets aquests que tu deies, aquest no es fa sempre al mateix lloc. Però hi ha alguns que ja saps que es faran a les pinasses, uns altres es faran a les rauredes, ja saps més o menys. I aquest no.
Aquest va per llibre. Normalment hi ha una frase que diu que el terra ha d'estar estressat. Què vol dir això? Que hi hagi un incendi, esperem que no sigui el cas, que s'hagi treballat el terra, que s'hagi passat una màquina obrint un camí, o entre dues feixes un tractor que hagi obert un camí, coses així. El terra ha d'estar estressat, concretament. I això, per alguna raó, el miseria de la mórgola té una reacció brutal. Explota.
I comencen a sortir morgoletes per tot arreu. I si les deixes créixer, es poden arribar a fer d'un pam. Aquest any, primavera passada, ja et dic que ha sigut un any molt, molt bo de morgoles, perquè jo n'he trobat espècies que feia anys que no les trobava.
He fet moltes fotos. Fantàstic. I després, igual que hi ha els amants dels bolets, hi ha els detractors. Hi ha la gent que diu això és horrorós, això és un fàstic, jo no m'ho menjaria. No saben el que es perden, no? Jo no en conec a ningú, però segurament que sí que hi haurà algú que digui que els bolets no li cregui cap sensació. No sé, és que no en conec. No? No en conec a ningú que...
Jo t'ho dic perquè jo sí que en conec unes quantes persones que són de tractores del bolet, com les hi ha també amb altres menges. Home, que no hagin fet alguna al·lèsia, que l'hagin provat en algun moment de la seva vida i els ha donat una mala sensació i això els ha creat un rebuig al món dels bolets. Sí, podria ser.
anava a dir-te a tota aquesta gent que els caps de setmana amb temporada boletaire s'il·luminen i diuen anem a cazar bolets o anem a buscar bolets no diuen ni vamos a cazar ni anem a cazar, vull dir, van a buscar bolets què els diries per quan vagin a fer aquesta excursió al camp?
Quan és al principi de temporada que tothom vol anar a la muntanya a buscar, a caçar, el que sigui, és senzillament molt senzill, respectar una mica la natura, perquè hi ha molta pressió micològica a la muntanya i tenim que, a mi m'agrada, però jo vaig i agafo el que vull agafar, faig la foto del que vull agafar i la gent que ve amb mi o m'acompanya intento explicar-los que la natura és molt maca veure bolets.
I emportar-se les coses cap a casa sense sàpiguer, és el que estem parlant tota l'estona, no m'agrada. Tindre més respecte. Si amb dos quilos ja passes... No agafis deu. Exacte. I si no coneixes... Malauradament hi ha típics foros que envien a la gent que té quatre o cinc cistelles al costat del cotxe, tots contents, han triomfat. Jo no ho veig a cins. I després una altra cosa, si no el coneixes no l'agafis. Correcte. Perquè pot passar que siguin tots bons o pots passar que tinguis un ensurt.
Sí, no, és molt sovint que hi ha ensurts. Jo segueixo un foro d'intoxicacions i hi ha moltes sorpreses. Doncs, bueno, no serà perquè no se'ls hi diu, perquè no se'ls hi dona consells, eh?
Què faries o com aniries o com s'han d'anar a buscar? És a dir, jo he vist, a vegades, i això ho he vist jo, gent amb rascletes, amb una rascleta pentinant la terra de la muntanya.
Una equivocació, m'imagino. Correcte, totalment. Això fa anys que em sembla que s'ha passat a la història, però sé que s'havia fet i no, el bolet el tens que veure, remeneu una mica, si veus un poc allò que n'hi ha, t'embardisses, el busques, l'agafes, però no per això tens que anar amb un nou fals i obrir un camí per anar a buscar dos bolets.
És el respecte que té a la natura, qui li agrada els ocells, qui li agrada les orquídies, tothom, volem anar a la muntanya, volem gaudir del que ens agrada. Si en un bolet estem trencant el verdisses, potser estem trencant un niu d'ocells, o estem trencant una floració d'orquídies, tot té relació, a la natura tot té una relació.
És a dir, cada cosa a lo seu, no cal fer malbé res. No, ni rasclets, ni bosses, ni això d'aquestes coses. Bé, bosses de plàstic, molta gent amb bosses de plàstic. Clar, si estàs molta estona a dalt a la muntanya amb bosses de plàstic, m'imagino que quan arribes a baix...
el bolet d'estar mal més. A mi em crea molt mal a la vista quan veig gent amb bolsos de plàstic perquè una vegada està la bolsa tancada, allò ja comença... A fermentar. Exacte, correcte, sí. Ja comença el seu procés de degradació. Amb una cistella, a part de això de que vas repartint espores...
corre l'aire, o sigui, està durant més una bolsa de plàstic, si li toca el sol, allà dintre la temperatura puja molt. Sí, perquè veus a vegades hi ha gent que es tira un pari d'hores o tres en la bosseta de plàstic a la mà i penses, bueno, aquests bolets que tenen allà dins deuen d'estar ja com si estiguessin en el vapor. Comencen a florir, clar. Doncs bé, no sé si hi ha algun tema molt important que jo no t'hagi preguntat i tu vulguis...
No, bàsicament hem tocat tots els temes que pot interessar la gent que parla de la muntanya i coses interessants ja entraríem en temes que serien més complicats i molt llargs d'explicar entraríem en la microbiologia però no, els temes que m'has preguntat estan molt bé, molt correctes i suposo que si algú ens ha escoltat alguna cosa ha d'haver tret de profit Alguna cosa haurà après, potser perquè cada dia aprenem coses noves encara que no ens donem comptes perquè a vegades pensen que ho sabem tot
I no ho sabem tot. Jo estic descobrint coses, ara parlant amb tu, que desconeixia també, vull dir, i m'agrada, m'agrada. I sobre el món del bolet, doncs... Tu quin diries que és el rei del bolet? Per tu, quin seria? Quin seria el teu preferit? Si he de menjar uns bolets que siguin... La russa la mostelina. Ara, amb idioma que ens entenem... No sé si té nom popular. No? No.
I com és? És negre per sobre, és del gènere Rusla, la gent a la muntanya el confon amb ceps, amb el bolet José Dulis, perquè té la mateixa forma de sobre, però quan li dones la volta té llàmines, blanca. És un bolet molt consistent, és un bolet que es pot fer molt gran, i si tens sort un dia i en trobes tres, aquest dia triomfes a la cuina. Per mi, eh? Doncs jo no l'hi he agafat mai, precisament perquè té llàmines. És un bolet que, afortunadament,
El coneix molt poca gent, els micròlegs tothom els coneix, però per mi és del millor. Però jo alguna vegada que hem trobat, mires i com veus que té llàmines, quan toques i veus que és llàmina, ja no l'agafo perquè no el conec, llavors ja el deixo. Però sí, però trobo que és un bon consell. I aquesta duració que la gent té amb el Rubelló?
Aquí a Catalunya és tradició. El rovelló és... Qui no menga rovellons de tardor, quasi bé no és català.
No, no, però és com una... La majoria de vegades, ja no quan vas al bosc, sinó quan vas a un restaurant i potser hi ha diferents tipus de bolets, escoltes i la majoria es tira en el roballó. Vull dir, el roballó, el roballó... És el més conegut, el que m'he donat més confiança i també, segons quines de les set espècies que nosaltres coneixem com el roballó, n'hi ha dues o tres que són boníssimes.
Això anava a dir-te, de vegades menges uns roballons que dius, estan excel·lents, i de vegades agafes uns i són com suros. Si algú vol vindre demà a la conferència de Vilassada al museu, també parlo d'aquest tema. Poso set espècies de bolets a totes les seves explicacions, perquè n'hi ha alguns que són extraordinaris i uns altres no tenen gaire interès. El famós salmonicolor, que moltes vegades el veiem al mercat, que és de vet,
És, entre cometes, el que no té cap mena d'interès. És que te'l menges i dius, no sé, amb la il·lusió que me'ls he comprat, no? Sí, és exclusiu d'avet. Jo suposo que deuen vindre els grans boscos d'abatoses, estan al centre Europa. Aquí al Pirineu català o aragonès, abatoses n'hi ha poca. N'hi ha, per això. I a vegades els veus al mercat, jo els he vist al mercat, a un preu que penso, Déu meu, senyor. Aquesta és una altra, eh? Com es pot pagar això?
El preu que la setmana passada estaven gairebé a 40 euros, a 39 euros, o a 38 a l'ullar de la setmana, que dius, clar, aviam, d'acord que no pesen, perquè de seguida diuen, és que no pesen, però estem parlant de 39 euros, 40 vegades 42, que dius...
La gent que paga aquests preus penso que, malauradament, per alguna regó no pot anar a muntanya a gaudir de la natura i, possiblement, si vol menjar robollos, té que pagar aquests preus. Però jo els trobo exagerats.
Doncs res, ja hem parlat molt de bolets. Si voleu saber-ne més, recordeu que aquest proper dia teniu aquesta conferència al Museu Municipal de Vilassar de Dalt i allà tindreu el nostre convidat, l'Eliseu Bernís, que us donarà més informació. Eliseu, moltes gràcies per estar amb nosaltres a Vilassar Ràdio.
Gràcies a vosaltres per donar-me aquesta oportunitat de parlar d'un món que m'interessa tant com és la micologia. Doncs quan tinguis nous projectes o quan tinguis alguna cosa interessant a dir-nos, els micròfons aquí els tens sempre oberts. Moltes gràcies. Bon dia. Bon dia. I fins aquí el programa d'avui, amb el qual jo crec que hem parlat suficient d'aquest tema que tant ens apassiona, com és la micologia, com són els bolets. Tornarem el proper divendres amb una nova edició del Volem Saber.
Bon cap de setmana. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio, en la presentació i producció Joana Hernández. Us esperem la propera edició.