Vilassar Ràdio. Són les dues de la tarda. Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bon dia i benvinguts al Volem Saber. Un Volem Saber que avui ampliarem un altre dels temes perquè hi ha persones que són amants del formatge, altres que no...
també desconeixem la forma de l'elaboració d'aquests productes. Doncs per saber com s'elabora, quin tipus de formatge i moltes més coses sobre aquest producte tan fantàstic, hem pensat que ho podíem fer de la mà de formatges Vílatsara i de la Laura Chico. Bon dia, Laura. Què et sembla el món de formatge? M'imagino que tu en diràs... Apassionant. Ah, aquí anava jo. Ah, exacte.
Apassionant i és que estàs d'acord que hi ha persones que són molt fans del formatge i altres que no poden, que no el poden veure? Sí, sí, correcte, correcte. Hi ha molta gent que li agrada molt el formatge, hi ha molts tipus de formatge i hi ha gent que inclús l'olor de la llet ja li molesta.
Llavors, sí, sí, vull dir, hi ha gustos per tot, no? Per tot, i després hi ha, malauradament, els que els hi agrada i no el poden menjar perquè tenen la lactosa. I aquests tenen intoleràncies... Hem trobat alguna solució per aquesta gent, també. Cosa que s'agraeix, segur que us ho agraeixen molt. Sí, sí. Aviam, comencem de ser una persona que...
amant dels formatges, que li agraden tot tipus de formatges, contra més forts, més millor, contra més gustosos, més curats, que això no té res a veure que no t'agradin també els tous, els més curats. Normalment a qui li agrada el formatge li agraden forts, però a vegades els tous també... També tenen el seu. El seu què, eh? Llavors, diu, m'agradaria saber, a partir de zero,
Què passa amb la elaboració del formatge? Comença quan arriba la llet. Sí, correcte. Aquesta llet d'on arriba concretament amb els formatges Vilassara? Bé, nosaltres treballem amb una granja que està aquí a Sant Antoni Vilamajor
I aquesta granja és una granja de vaques, en la qual tot el que és la llet de vaca procedeix de la mateixa granja. Tant els formatges que fem, com allà es fan també mantegues, es fan iogurts, es fa envàs de llet, tot això ve de la granja.
i després treballem llet de cabra i ovella, i la llet de cabra la comprem del que és el Baix Montseny. Ja tenim un cabrer a Cànoves, un altre a Palau, tenim una granollers, hi ha diversos cabres que ens van proporcionar la llet. I de tant en quant, sí que també és cert que ens ve una cuva de Múrcia, que porta la llet de Múrsiana,
perquè aquí hi ha molta tradició de fer formatge de cabra hi ha moltes formatgeries i a vegades no hi ha llet per tothom sobretot quan a l'octubre i aquesta temporada d'octubre-novembre que és quan les cabres han parit i necessiten la llet pels cabrits llavors baixa això de la llet i es té que aconseguir d'un altre cantó també per seguir la producció Benvinguda a Sigui, no? Sí, benvinguda a Sigui
I la llet d'ovella també la comprem, en aquest cas, a Lleida. Hi ha un gran productor a Lleida que ens serveix la llet d'ovella. Poqueta, no en fem un sol tipus, però també fem ovella. Per tant, tres tipus d'elaboració, diguéssim, en aquest cas, dient la llet. Sí. Elaboració de formatges de Guantabelli. Sí, sí.
Quantes varietats? Moltíssimes, hi ha moltíssimes. Nosaltres en fem bastantes, en fem 10 o 12 varietats, però es poden fer milers de formatges que a França, imagina't, els que hi ha de tipus diferents, es poden fer moltes coses, depèn de com...
del que vulguis tu aconseguir, del públic que tens, del que més o menys saps que agrada a la gent i del que pots fer, perquè hi ha molts formatges que requereixen diferents tipus de maduració i potser no tens les càmeres adients per fer-ho. Llavors has d'adaptar una miqueta el que tens amb el que agrada aquí i fer els teus productes.
Per elaborar la llet, el formatge m'imagino que la llet sola no és suficient, que necessita algun cero o algun producte que li faci que jo vagi quallant, no? Sí, a veure, el bàsic per fer un formatge, que el formatge bàsic, diguem, seria el mató, el formatge fresc, que és el...
l'estàndard, el bàsic, diguem, que aquí nosaltres, els petits productors i per tots els artesans, l'únic que fem servir és un clorur càlcic que s'hi afegeix, ara explicaré per què s'hi afegeix, i després s'hi posa el quall. I a partir d'aquí no s'hi posa res més, no s'hi posen conservants ni s'hi posa res més.
Vull dir que simplement aquests dos productes i allò es va treballant com... Sí, això doncs, primer, per fer un formatge fresc, el primer que hem de fer és pasteuritzar la llet. Aquí a Catalunya i a Espanya no ens deixen vendre...
formatges frescos, nimató, amb llet crua. Sí, eh? Amb llet directament de la vaca, sense fer cap tractament, no ens deixen perquè hi ha les malalties, això, bueno, i sanitat ens té regulats...
Llavors el que fa primer és pasteuritzar aquesta llet i una vegada està pasteuritzada i això llavors sí que es passa a les cuves de coallar i allà hi dic si afegeix una miqueta de clorur càlcic perquè a la mateixa elaboració el clorur càlcic el que fa és reforçar una miqueta el gra del formatge
i restableix el nivell de calci que hem perdut a la pasteurització, que es perd una miqueta. I després hi va el quall, que és el que realment transforma la llet en formatge. Perquè és allò que vas passint, no? Ah, això que vas passint. Vas passint la llet. Exacte. Perfecte. Quant de temps ha de passar, per exemple, amb un formatge fresc, perquè considera que ja el te'l pots menjar. M'imagino que el mató és el més...
el més ràpid, no? És molt fresc, és una cosa... Sí, mató i formatge fresc són bastant ràpids d'elaborar. Per exemple, si tu el fas avui, aquest formatge...
Quan te'l pots menjar? Demà mateix. Demà mateix. Inclús a vegades ha acabat de fer tan bé, però està encara calent, no ha agafat el d'això, és bo que es refredi. Llavors, si a vegades el fas al matí i el poses a la càmera en 3 o 4 hores que ja agafi el fred, ja te'l podries menjar. Vull dir, això sí, és immediat el fresc.
Com es catalogueu? Per exemple, fresc, semi i curat o hi ha més varietats? Com vosaltres els catalogueu? Per dius, hi ha formatge fresc? Sí. Hi ha formatge...
doncs sec o curat o molt curat o vell o no sé com ho feu anar. Sí, això hi ha els dos grans tipus, el que és el formatge fresc i mató, que és el més d'això, i l'altre tot ja és formatge madurat. Després, dins de la categoria del formatge madurat,
Ja depèn de la maduració, si és curta, vull dir, si està entre les dues i quatre setmanes parlem d'un formatge semicurat, o tendre, perdó, i si passa d'un mes o un mes i mig estem d'un semicurat, si ja passar dos mesos en amunt ja comencem a parlar de curats, ja...
I així anem avançant amb temps, perquè el formatge el que va fent no és que es posi dolent, sinó que va evolucionant. I no s'atura, és allò, allò va treballant, eh? Va treballant, va treballant. Ja inclús tenim uns formatges que tenen quasi un any de maduració, nosaltres, vull dir que aquest ja és un formatge sec, és un formatge Ñejo vell, que en diuen.
Després veig que també treballeu amb formatges en sabors, per exemple. Podeu posar-li alls, hi ha qui posa formatge amb all, formatge amb herbes, formatge amb pebre, formatge... Tu a vegades vas i veus que hi ha una intensitat de formatges
És tot el mateix, l'únic que varia, m'imagino, és l'ingredient que feixeixes o no? O hi ha més coses amb aquestes...
Amb aquestes coses de les herbes i el que estàs dient tu, sí, només bàsicament és l'ingredient i quant de temps el tens amb aquest ingredient. Vull dir, si ja és l'elaboració, que en la mateixa elaboració ja hi poses alls, coses, que hi ha formatges que obres i hi ha trufa per dins i això, ja madura amb això.
I hi ha altres que només ho porten per fora, com nosaltres treballem un formatge al romaní i això, i aquests formatges sí que tenen que estar més temps perquè el que envolta el formatge, que el romaní, les herbes, o pebre negre, o tot el que té això, el formatge, conforme va madurant, va absorbint sabor. Vull dir que encara que sigui per fora, el sabor el va...
d'anar agafant. Llavors, esclar, si tu el madures un temps envoltat, o el que sigui, amb aquesta herba, amb el pebre, amb el que sigui, el formatge va calant, vull dir, va agafant i va agafant el sabor. Si li fas i el dia següent el vens, no t'acabarà agafant res, només tindrà a l'escorça el producte. El sabor. Sí, el sabor.
Hi ha molts formatges, sobretot els frescos, que les escorces es mengen. Sí, sí, sí. En principi es mengen totes les escorces. El que passa és que hi ha productes que, pel supermercat, per el que d'això, demanen que els pintin per fora.
o els hi posen ceres o els hi pinten, que és amb un làtex alimentari que es pot menjar, però és un plàstic i llavors no té gaire... Vull dir que aquests són els més curats, segurament. Bé, no, els més curats no. Hi ha gent que no vol que el formatge aquell li surti cap fong ni li ataquis res de fora i el posen... I el recobreix. I el recobreixen amb una cera i allò, clar, es queda com així. Però clar, la cera no es menja, la cera és una cosa amb una protecció...
com un envoltori, però... Jo em referia als frescos, perquè molta gent quan compra un formatge fresc, tipus, jo què sé, per dir-te alguna cosa, o un formatge blau, o un formatge... no ho sé, un camembert, un d'aquests... Sí, sí.
Veus que els pela. Vull dir, que dius, això es pot menjar? Es pot menjar, sí, sí. Vull dir, és per menjar-lo tal qual, no? Correcte, correcte. Vull dir, molt formatxera, que els agrada formatge, no els pelen. Vull dir, es menja tot. T'hi has trobat o no? Perquè jo m'he trobat moltes vegades. Dius, què està fent? Està destrossant el formatge, no? M'he trobat, m'he trobat amb gent que, bueno, és escrupolosa o realment l'escorça no li fa...
cosa menjar-la, però realment és on hi ha el sabor, perquè si estem parlant d'un formatge camembert, per exemple, que si tires un fong a sobre, que és el que dóna gust al formatge, aquest fong és molt suau, no molesta, llavors és on té el sabor, llavors li estàs traient també sabor del formatge. És
ja sí, hi ha algun formatge que nosaltres tenim el pelut que és un formatge que es fa amb un fong negre i aquest fong es pot menjar, és comestible el que passa és que hi ha fongs que són
com el blanc, que és molt dolç de menjar, el pelut, que és el negre, és molt amarg. Llavors hi ha gent que aquest sabor amarg el vol evitar, no? Llavors sí que li treu l'escorça i tal. També potser la visió, no?, que el veu més fosc i li sembla que allò no es deu poder menjar. Exacte, també, també. A vegades per desconeixença o per allò que sigui també ho fan, sí, sí.
Em diu que mengem pels ulls, tu havies sentit aquella frase, que menges pels ulls. Sí, sí, completament, completament. Però és cert, vull dir, ho veus amb el món del formatge. Sí, sí, sí, però això a vegades les presentacions dels formatges i quan estan en botigues o com ho presentes al final, també té a veure a l'hora d'estriar un formatge perquè menges pels ulls molt bé.
Tu veus, quan vas a una botiga i tenen els formatges allà posadets bé, un al costat de l'altre, que dius, ara posen d'aquest, ara posen d'aquest, i al final dius, prou, prou, que no tindré prou temps per menjar-me els tots. No, però jo m'he trobat que et vénen a la parada o això i et diuen...
El més fort que tinguis, el més lleig. I normalment el més lleig i el més d'això és el que té més gust, perquè ha patit moltes més coses a l'escorça, ha tingut moltes més gustos influents, i llavors solen ser els millors, inclús, que els més macos, que sembla que tot està perfecte. Sí, sí, clar, teus blanquets, teus ben posadets, no? Sí, sí, sí. I als altres dius quina pinta té, això d'aquesta tarda fort...
Escolta, vosaltres teniu molts tipus. Teniu farcell, desnatat, floc, llet crua, blau mar, blau de mar. Què és aquest blau de mar? És un formatge blau, m'imagino. Sí, és un formatge blau. Feta la vostra manera, m'imagino. Sí, formatge de llet de vaca de la granja.
i fet un formatge que no és un blau molt fort aquí també pot jugar una miqueta a l'hora de posar el fong hi ha diverses cepes de fong que treballen d'una manera o una altra cada fong té una característica i aquest és un fong bastant suau no és un fong molt amar, molt agressiu
Per exemple, els cabrales i tots aquests tenen fons molt més agressius. I aquest no, aquest és més suau. Té una pinta. Sí, té una pinta. Estic mirant aquí la foto i té una pinta. Sí, sí, sí.
Després anem a la... Teniu la línia de cabra. Aquests aquí... Bueno, el rulo és molt conegut per tothom per fer les amanides, de formatge, per moltíssimes coses. Però el rulo el pots menjar sol, el pots menjar amb amanides, el pots menjar a la planxa. Vull dir, és un formatge que... És molt versàtil. Sí, que té molta sortida. Però em fa molta gràcia perquè diu formatge pudent. Què és el formatge pudent?
El formatge pudent és un formatge que nosaltres hem elaborat amb llec crua, sense pasteuritzar, que ja la llec crua ens dona una miqueta més de sabor, perquè la pasteurització...
El que fa de dolent, per dir-ho d'alguna manera, és treure una miqueta el gust del que menja el bestiar. Llavors aquest gust en la llet crua i persisteix, i passa, perquè la llet surt...
Jo vull fer una pregunta. De fora, del color, me'n recorda molt el múnster. El múnster és un formatge tou per dintre, i la pell, tot i que la veus taronja, també, quan la poses a la boca, és flonjo, és gustós. És igual, el podent, o és una miqueta més dur? És una miqueta més duret.
No és un formatge dur, és un formatge tovet també, però no està tan crema, no fa tanta crema. No és tan mòrbid. Exacte, no fa tant de crema com l'altre. Després dels de cabra, tu ja has parlat abans del pelut, i també m'has comentat el de romaní, però després hi ha un sec de cabra. Què tal el sec de cabra?
El sec de cabra és molt bon, sembla que és un dels millors que estem fent. Perquè, clar, el sec de cabra el que té és que conforme va fent tota la maduració, que també es fa al principi amb oli d'oliva a l'escorça perquè no s'esquerdi després al final quan s'hi va assecant.
va agafant entre aquest oli d'oliva que ha agafat i que el perd tota l'aigua que té el formatge, es van concentrant tots els sabors de la pròpia llet de cabra i al final queda un formatge que és una mica trencallós inclús, però és que... Es veu, es veu, eh? Sí. Es veu una miqueta...
aviam, a distància no volem dir que sigui igual però me'n recordo una mica el Parmas aquell que quan el talles amb punyal més que amb canivet perquè és esquerda vist aquí a la foto
Et dona la sensació que és el formatge que és esquerda, no?, quan el talles? Sí, sí, sí, inclús esquerda, sí, sí, arriba a escardar-se. Hi ha alguns que potser li falta poc, però normalment sí, és esquerda una mica, sí, sí. Que estan bestials, d'aquells que... Escolta, i no us heu plantejat mai fer maridatges amb formatges, vosaltres? Sí.
Nosaltres tenim molta feina, però sí que hem fet o estem en contacte i fan maridatges. Per exemple, servim a Altalella, que fan maridatges amb vins. Ells els fan, ens compren els nostres formatges...
Vam anar, vam estar mirant els formatges amb el Nola, que a veure quins anaven millor amb quins i tal, i ells estan fent maridatges amb els nostres formatges. També n'hem fet a vegades amb cervesa, que també hi lliga molt bé. Sí, sí, perquè hi ha molts tipus de cervesa, clar.
Hi ha gent que la cervesa sempre la mateixa, però té una gran gama de cerveses més clares, més turbies, amb malta, més malta. Més malta es menja, més amargues, més... Aquestes hores, i parlen de maridatges amb formatges. Això no... Hauries d'estar prohibit, eh? Sí, sí, sí. Depèn de quines hores sí, això...
Però així qui ens estigui escoltant potser li agafa el coquet i escolta. Ah, mira, això no, no. I que faci les seves pròpies experiències amb els formatges que... Ho pot fer a casa. Per fer una taula de formatges que pot agafar des de, diguem, els més suaus fins a més forts. Que tingui una miqueta de tot, una miqueta de tou, una miqueta de blau, una miqueta... Que sí que vagin diferents amb diferents vins, cerveses.
pot experimentar el... Fins i tot amb algun cava.
Sí, també hi entra. Algun formatge, potser no tots, però algun formatge? Sí, algun formatge amb cava també, o a vegades afogant amb vins espumosos o cava. Sí, sí, sí. Dintre del cava potser hi ha menys variació que dintre dels vins, però sí, sí, també. I després ens anem als formatges d'ovella. Sí. Els formatges d'ovella, que potser un dels més... Ara potser no s'hi sent tant, però havia sigut durant molts anys el rei com era el topí,
El topí, sí. Jo me'n recordo, jo era una nena i a casa el topí era, vamos, era una cosa impensable. Bé, el topí no és d'ovella, eh? Normalment el topí es fa, diguem, amb les restes de formatges, que vas trobar...
Sí, perquè una vegada passen coses també, vull dir, la maduració no tot surten bé, no tot surten com tu vols, i llavors aquests comercialment no són massa comercials, perquè han quedat llejos d'escorça, s'han aplanat massa per condicions de les càmeres o per el que sigui, i aquests es deixen assecar més, s'aparten del que és el plan comercial,
I després aquests són els que es barregen. Vull dir que aquests són de diferents, poden ser de cabra d'ovella, tot una mescla. Pot ser una mescla, sí. Jo pensava que era solament d'ovella. No, no, no. És una mescla. Normalment, sí, el topí va néixer amb això, amb restes de formatges que et sobren de...
de males maduracions o que has fet un tast i et sobren formatges i ja no saps què fer i tot allò ho posaven en una gerra d'aquestes de... Com una cuva de vi o una...
Tupinera, abans em diuen topinera, em deien topinera, estava fet de fang, no? Perquè porta alguna cosa de licor, penso, aquest formatge. Sí, sí, sí, el topí porta licor, normalment portava aiguardent, posaven amb aiguardent, allò feia com una segona fermentació, fermentava tot, aiguardent desfeia el formatge...
i el tenien a sol i serena, allà durant 40 dies fent tot el procés, i llavors allò quedava embarrejat amb l'aigua ardent i quedava com una pasta, i era aquesta pasta d'ontar de formatges,
la que en deien d'opir, vull dir, sí, sí. Doncs anem als d'ovella. Ovella, què tindríem? El tendre i el... Bueno, d'ovella, sí, nosaltres només en fem un tipus d'ovella, però, clar, és un tipus madurat i el que dic abans, clar, el formatge comença tenint zero mesos de maduració i el pots vendre quan tinc un i mig, que seria el... Quin és el màxim? El tendre...
El màxim de temps d'un formatge per madurar. Per exemple, tu m'estàs dient ara, any i mig, però hi ha formatges que tinguin dos o tres anys? Sí, sí, igual que també depèn de la mida del formatge, perquè clar, no és el mateix un formatge petit, que de seguida se't posarà més cegui, potser té el mateix boquer en vuit mesos, que tindria un formatge de tres quilos en un any i mig...
perquè assecat abans i he fet el producte abans, llavors també la mida també en diu bastant. Vull dir que depèn, depèn del tamany. Sí, sí, també depèn del tamany. Sí, jo et dic, bueno, feu les boletes de cabra, que també s'han posat molt en dia, avui en dia, per les amanides, la boleta per aquella petitona, una mica més gran...
més petita que una nou, més gran que una oliva, no?, aquella boleta que està estupenda, també hi ha les amanides, i que, escolta'm, no serà per formatges, no serà... Perquè a vegades havia sentit
És que són sossos, sempre és el mateix, no? Sempre no, hi ha moltíssimes varietats. Hi ha moltíssimes varietats, pots jugar molt amb incloure-hi fongs, com aquest que em deies tu del blanc, el blau és un fong també que s'injecta o s'hi posa...
a l'hora d'elaborar, que després surt a dins. Pots treballar amb bactèries làctiques que donen altres sabors. Per exemple, el pudent, que estàvem parlant abans, que era el llet crua, que té la pell taronja, allò és una bactèria. Nosaltres, en aquesta maduració, hi ha la part que madura el formatge i la part que en diuen afinació.
L'afinat del formatge és tot això que després tu li fas al formatge perquè es transformi. Per exemple, aquest alpudent té aquesta bactèria làptica.
per fora, que va impregnant el formatge i el formatge va captant tot el gust. Llavors pots treballar amb bactèries làctiques, pots treballar amb fongs, hi ha mil maneres de fer la maduració d'aquests formatges.
Jo crec que estem donant molta informació sobre els formatges. Atenció, formatgers, perquè penso que avui heu tingut una lliçó magistral sobre el món del formatge. Ui, hi ha molt d'aprendre, hi ha molt d'aprendre. Estem parlant amb la Laura Chico de formatges Vilatsara i ara és quan ens preguntem on podem trobar formatges Vilatsara? A botigues? A parada pròpia? A botiga pròpia? A on? Perquè hi haurà gent que dirà, ah, doncs jo els vull tastar però no sé a on he d'anar.
Ja, ja, jo aquí Vilassà, com estic fent la producció, estem fent maduració i això, no tinc botiga pròpia. Sí, és cert que tinc el local aquí Vilassà i hi ha molta gent que m'ha agafat el telèfon, m'ha trucat, escolta que puc passar...
i jo, doncs, bé, doncs, sí, passa't pel local i podem... i ven formatges allà, i si no, doncs, hi ha l'agrícola de Vilassà, per exemple, que treballo molt amb ells, i ells tenen molta classe dels nostres formatges, molts, i a l'espinalent podeu trobar algun blau, a Can Boer també m'agafen el pelut, i a les boletes, i algun altre més...
I, bueno, per qui la sap, em sembla que ja serveixo restaurants i això, però si voleu formatge, doncs, o em contacteu a mi, o a l'agrícola, i t'hi dic, n'hi ha molts, molts, molts. Molt bé, doncs, si algú està interessat i vol contactar-la directament a la Laura, nosaltres tenim el telèfon. I després, per això, a la Fira de Nadal, també sempre estem... Sempre hi sou, això sí que és veritat. Sí, a la Fira de Nadal estem allà posats, també. Doncs, Laura, ja ens hem quedat sense temps...
S'ha fet curt, això, al final. Has vist? Sí, sí. Això ens passa. Comencem una mica de dir, vols dir que tindrem per tant? I, finalment, aconseguim unes entrevistes interessants gràcies als nostres convidats. Laura Chico, de Viatges... Ai, de Viatges, deia jo... També t'agradaria, no? També, també, també. Formatges i viatges. Que viatges i nos formatges molts, sí.
Doncs Laura Chico, una de les persones al capdavant de Formatges Vilatsara, nosaltres et donem les gràcies per estar en antena a la sèrra ràdio. Moltes gràcies a vosaltres per haver-ho convidat, ha sigut un plaer. I fins la propera ocasió. Que sigui aviat. Que esperem que sigui per presentar un formatge nou, què et sembla? Vinga, fet.
I a vostès els donem les gràcies, novament, i els citem la propera setmana amb una nova edició del Volem Saber. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Us esperem la propera edició.
És bo per la mare i la Laura. És bo per la nostra butxaca. Cuidaràs la salut, viuràs en un món més pur. Brutal pel professional. Bueno para vender, bueno para comprar. Si pocs triar, triar producte de proximitat. És bo per tu i per tothom. És bo per tothom, és bo per tu.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs. Quan tries oli d'oliva verge extra, tries cuidar del teu benestar i dels teus, però també tries cuidar de la gent del territori, que conformen nivell pel nostre paisatge mediterrani. Tries origen i proximitat, perquè a Catalunya fem un dels millors olis del món. Tries paisatge, tradició i cultura. Tries qualitat i prestigi, un símbol de la nostra gastronomia i de la dieta mediterrània.
Quan tries oli d'oliva verge extra català, tries cuidar d'allò que més estimem, casa nostra. Tria oli d'oliva verge extra català. Catalunya, on l'oli és cultura. Bonito el planxa, volta i volta.
Seïtons fregits en un pim-pam. A Catalunya hi ha més de 50 espècies de peixos que es poden cuinar de manera molt fàcil i deliciosa. Barat al forn amb verduretes. Pim-pam! Pim-pam peix. Variat i de qualitat cada dia al teu plat.
La que hi ha cada porta i a cada balcó. La de qui escriu i la de qui assaja. La de qui busca i la de qui escolta. La de qui obre finestres on abans semblava que no hi havia res. La que pren vida perquè tu hi ets. Tu també en formes part. El teu gest t'ho canvia tot. Més cultura. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futurs. Vilassar de Mar és notícia un cop l'any. Per nosaltres, ho és cada dia. Vilassar de Mar.
Bona nit.
I may seem alright and smile when you leave. But my smiles are just a front. Just a front.
Fins demà!
Ho tenim tot dels 70, tot dels 80, tot dels 90, tot del 2020. Vila Sarra diu, ho tenim tot.