Aquí comença Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio. En la presentació i producció, Joana Hernández. Bon dia i benvinguts al Volem Saber. El Volem Saber és aquell programa que, com sempre m'agrada dir, amplia temes que coneixem o ens ho hem de conèixer altres que desconeixem.
Avui parlarem amb una associació que coneixem força bé. Ens estem referint a l'associació d'hostalers de Cabrils. Ells són actius, són molt actius, fan moltes coses. No sé d'on treuen el temps, no sé com s'ho fan, però avui ens acompanyaran un parell de persones que ens informaran.
De tot el que volem saber, i en primer lloc, els felicitarem. Els felicitarem perquè l'Associació d'Hostalers de Cabrils, fa pocs dies, va rebre el Premi de Reconeixement a la Contribució i a l'Associacionisme Empresarial, otorgat pel Fegem.
Per tant, avui donem la benvinguda al Pep Massiques. Bon dia, Pep. Bon dia. I la Mireia Artigas. Bon dia, Mireia. Bon dia. La Mireia anava dient, jo no vull parlar, jo no vull parlar, però part d'aquestes mogudes que fan des dels hostalers de Cabrils, la Mireia és la que ens ho comunica. Home, i tant, sí, és molt culpa d'ella, tot això que està passant.
Sí? És recultable, Mireia. Bé, la idea és que sempre intentar buscar esdeveniments que diferenciïn i en aquest cas l'associació que aglutina nou establiments la veritat és que amb la diversitat que tenen és fàcil trobar aquests esdeveniments i després seguir tota una línia amb coherència. Bé, i vosaltres doncs ja no cal dir-ho vosaltres esteu proactius
Sí, a veure, nosaltres som una associació que ja té més de 35 anys i des de sempre una mica la idea ha sigut aquesta, no?, és ajuntar-nos entre tots per poder tenir més força per tirar endavant projectes i poder tenir...
una bona entesa entre tots, no?, que és molt important això, no?, que tots una mica anem a la una, fem reunions, anem parlant, escolta, això com ho fem això, què us sembla tal, i això ens crea una bona comunicació i una bona entesa i la veritat és que està molt bé. Cosa que nosaltres nosaltres ens agraïm, eh?, perquè veure un grup d'hostaleria ben conjuntat, ben unit, això s'agraeix, eh? Sí, home, sí, en vez de tirar-nos a ganivets...
I potser algun dia, però no és l'habitual. No, la veritat és que hi ha bon rotllo entre tots. Ens coneixem de fa molts anys, perquè també és veritat que els negocis quasi sempre són els mateixos, varia poc, no és com altres...
A Barcelona, que deu haver-hi una moguda de canvis, cada any canvia. Nosaltres som gent que ens coneixem de fa molts anys. I que molts restaurants són de vegades ja, el que jo dic, és com si fos una família real. És a dir, quan acaba un membre de la família, l'agafa l'altre. Hi ha una continuïtat allà. Alguns tenen molts anys, no? De continuïtat familiar.
Sí, per exemple, a l'hostal, a la plaça, els meus avis, després ho van portar els meus pares... Jo recordo la teva... Penso que era la teva àvia, no? Sí, la Doloretes. Sí, home, i tant. Imagina't. I tant. Ella va començar tot això... No sé si va ser el primer que va haver-hi Gabriel, un dels primers segur, perquè ja té uns 80 anys d'història,
Però sí, sí, ella s'aixecava a les 5 del matí, anava al mercat a comprar, després a cuinar... Bueno, era una dona molt potent. Bé, després la meva mare també. Vull dir, a casa meva les dones han sigut molt potents. Les dones són bastant potents, sí.
Sí, sí, la veritat és que sí, sí. Eren avançades pel seu temps, eh? I tant. Atenció, eh? Que no era molt normal, eh? Ara sí que hi ha moltes cuineres, però és curiós, la cuina, normalment, en una vivenda normal, les cases, les fan les dones. El 99% per un home que cuini, la resta són dones. Però en canvi, de cara al restaurant,
hi ha molt més cuiners que cuineres ara no, sembla ser està canviant una mica però és això que compaginar el tema laboral amb el tema familiar treballar en una cuina la conciliació implica moltes hores i renunciar a moltes coses també és complicat
Treballar a l'hostaleria en general, perquè les que estan a sala, les que estan servint taules, les que estan a cuina, ajudant, tot això són uns horaris que potser quan arriben a casa els nens ja estan dormint.
Sí, sí, és una feina dura, però com moltes altres, tot té el seu, no? Jo, en el meu cas, com que també sempre ho he mamat de petit i ja vaig estudiar hostaleria i després, quan vaig acabar, ja vaig obrir un negoci, vull dir que és una mica el que sempre he fet i estic acostumat a fer-ho, no?
Això es nota també, quan hi ha gent que fa anys que porta un negoci sobretot amb el restaurant perquè darrerament vas a alguns restaurants que dius, bueno, escolta aquí falta encara molta educació perquè o no saben servir taules o tu estàs allà que arribes fa mitja hora i el que arriba fa 5 minuts han servit primer el que arriba 5 minuts i tu portes 20 minuts esperant i encara no t'han demanat i dius, aviam
Aviam, si hi ha una miqueta d'ordre. Sí. No és fàcil, no és fàcil, m'imagino. És difícil i és difícil trobar gent a l'ofici i bueno, amb això estem, no? Vull dir que clar, tothom té ganes de tenir una vida una miqueta poder conciliar amb la família, no? I amb això estem també una mica, no? Intentar fer més bons horaris i intentar que tothom pugui accedir, no? Pugui accedir, sí, sí.
Bé, doncs un cop aclarit això, anem a parlar perquè, clar, hi ha dos trets característics a Cabrils que la gent del Maresme coneix molt bé. Un és la mostra d'estiu, la mostra aquesta que es fa, que aneu als restaurants i que presenteu uns platets i que agafes uns tíquets i vas a buscar, eh? Sí.
I l'altre és la ruta. La ruta que és la que ens mostra el plat solidari, que ja fa uns quants anys que s'està fent. Anem a parlar de la ruta. Què tal la ruta? Com la tenim? Com està? Està sana? No està sana? Està...
Bé, doncs aquest any justament per primer cop, aquest any aturarem una mica la ruta, estem plantejant altres idees per seguir amb la ruta l'any que ve, però d'altres formes o altres maneres. Llavors aquest any trobareu a faltar la ruta, però tindrem potser a final d'any o a principis de l'any que ve una petita sorpresa, que no és que substitueix la ruta, perquè aquest esdeveniment no es pot substituir, o sigui, realment seguirem l'any que ve, però sí que farem
diguem que un element diferent. La ruta, la veritat és que va ser un esdeveniment que va sorgir justament compartint aquesta idea amb tots els hostalers, amb els nous hostalers, i d'alguna manera fer com un brainstorming entre tots, què us sembla aquesta idea, tal, tal, tal, perquè la veritat és que la ruta és un esdeveniment
complicat, no? Vull dir, mereix de la participació de tots. Vull dir, no es tracta d'agafar una agència com jo mateixa i dir, fes-m'ho, si no estan ells participant al 100%, és impossible. Perquè, a part que estiguin que entren a les cuines, no entrem a les cuines a les del matí, entrem a les cuines a l'hora... A l'hora punta. A l'hora punta de fer el menjar. I quan els hi vaig plantejar fer-ho, jo crec que es van posar molt contents, no?
No, però tu, ara que dius això, jo recordo alguna vegada, doncs, no totes les cuines són iguales, i unes són molt àmplies, altres són més petites, i de vegades jo m'he trobat, estant en alguns altres restaurants a cuina, doncs, em donava la sensació que feia més nosa que servei.
Els pobres anaven... Escolta'm, això sí, els he de felicitar, eh? Per a totes les cuines on he estat ens han tractat molt bé i sí que és veritat que intentes no molestar. No sé si ho aconseguim o no, però sí que és veritat que de cara a premsa era un acte molt agradable, molt divertit.
Sí, és una cosa diferent, no?, i poder accedir a les entranyes del negoci, no?, i veure com es mouen allà, amb un servei en directe, no? És que no és habitual. Clar, tu veus sempre, tu estàs assegut a taula, i no pots arribar a pensar el que està passant a dintre de la cuina. Vull dir, ara perquè hi ha aquest programa de TV3,
que van als restaurants, que jo no sé com es presenten encara, però van als restaurants, alguns potser no s'haurien de presentar. Però sí que vull dir que, clar, tu quan estàs assegut a taula, demanes i... Ai, és que triguen molt, ai, és que no sé què, ai, és que no sé quant. Si et veiessis per dintre una cuina, potser no series tan exigent. Potser comprendries la tasca que està fent aquell equip de cuina, eh?
Perquè se us felicita, eh? Se us felicita perquè realment, a part de la feinada, la paciència. Jo crec que tots els clients haurien de passar un dia... Per la cuina, eh? Per un servei i després diria, ostres, doncs potser sí que hem de ser una miqueta més pacients a vegades, no?
No, no, jo penso que... Mira, ho podeu posar en pràctica. Diu, fem un dia a la setmana que hi hagi un client... Clar, si teniu molts, potser la cosa ja no funciona. Sí, sí. Doncs...
diem que la ruta continua, no? Sí, sí. Esteu en un stand-by, no? Exacte, exacte. Hem fet com una petita parada, i et dic perquè hi haurà també altres elements diferents, però a partir de l'any que ve seguirem, perquè la veritat és que volem que seguiu tots gaudint d'aquesta experiència, no?, que entreu a la cuina i que veieu realment què sé què sé, mai millor dit, no?,
en aquell espai, no? I, a més, envoltats d'una realitat absoluta, no? La veritat és que després, com vosaltres també ho transmetiu i ho comuniqueu als vostres oients, exacte, vull dir això, la veritat és que es viu d'una altra manera, no? Sí, bueno, l'any passat, va ser l'any passat, no?, el desè aniversari que vam fer el del...
Fa dos anys, sí. Dècim aniversari de la ruta gastronòmica, que ho vam celebrar. Llavors vam fer un esdeveniment una mica diferent. Diferent. Que vam fer com una espècie de Masterchef que tothom va participar. Va ser divertit allò. Va ser molt divertit. Allò va ser una matada, eh? A part de divertit. Va ser molt divertit, però me'n recordo que deia, podeu agafar tres ingredients i quan en giraves ja no en quedaven, eh? Vull dir, ja...
Allà... Però sí que és veritat que jo recordo, l'any que em va tocar fer croquetes, perquè aquí hem fet de tot, hem fet ous, hem fet patates, hem fet croquetes, i ja no me'n recordo perquè...
En tants anys ja no me'n recordo, però me'n recordo l'any de les croquetes, que clar, jo vaig comentar, no?, una forma de fer croquetes diferent de la que fas a casa. Tu a casa vas fent croqueta per croqueta, vull dir, vas agafant la massa... Clar, la forma que tenen els restaurants és diferent. Llavors una senyora, que em va parar pel carrer, després em va dir, ai, escoltà, com fèieu les croquetes? Les he posat en pràctica i lo bé que va fer-les així amb el xurro. Sí, sí.
Clar, no se t'ocudeix. Home, normal, clar. Per feina. Aquestes coses que vosaltres potser no teniu en compte quan sortim, si les comuniquem...
I la gent que ho sent a vegades t'ho agraeix, et diu, ai, doncs mira, m'has donat una idea que jo no se m'hagués passat pel cap, no se m'hagués ocorregut. Per tant, la ruta, la ruta continuarà. Sí. La mostra, la mostra és molesta? La mostra...
és una mala època potser també per restaurants és una època que tenim molta feina però jo crec que són aquestes coses que s'han de fer ja són més coses que fas pel poble també i per la gent perquè realment tothom qui ve almenys en el nostre cas que l'any que ve farà 30 anys ja que vam obrir tothom qui ve hi ha gent que ens coneix llavors
però són aquestes coses que jo crec que s'han de fer i després ens ho passem molt bé també i a diferència de la ruta la mostra té que clar, són diversos dies la ruta és un sol dia dona molta feina però saps que en un dia
I en canvi l'altre, doncs, en ple estiu... Són quatre dies, però també tens l'opció d'estar-hi dos, compartir-ho. Dos i compartir amb un altre dos, que llavors ja es fa una miqueta més portable, sí. Se m'havia oblidat una cosa de la ruta, plat solidari. Aquest any estem estat mai, però hi haurà plat solidari aquest any? El proper any, sí, també. Cada any fem...
col·laborem amb alguna... Alguna ONG. Una ONG, sí, sí. Encara no hem decidit amb qui ho farem. No, de fet, amb la darrera que vam col·laborar era amb l'associació Mariona, de Mataró. Sí. La Mariona també havia format part dels hostaliers de Tadrins. Que, a més, és veïna de Vilassar de Mar. Exacte, exacte. I la veritat és que de seguida que va crear la seva associació, evidentment ens vam afegir a la seva associació. Sí, sí, sí.
Doncs sí, sí. Doncs continuem ara amb aquest premi que us han donat. Vinga, aquest premi, vinga. Estem molt contents perquè l'afegem, que és la federació aquesta que aglutina empreses del Maresme, doncs ens ha atorgat aquest premi, un reconeixement amb el tema de l'associacionisme empresarial i ens fa molta il·lusió perquè
La veritat és que reconeguin la feina i és el que diem que el tema d'una associació són coses sense ànim de lucre i que porten feina i costa tirar endavant. Llavors aquestes coses et donen força per continuar i fer-ho millor encara.
Aquestes associacions que en principi no creus mai que et faran un reconeixement, no? I que quan t'arriba, doncs... Sí, a més no ho sabíem. I va ser de sorpresa. Va ser una supersorpresa, la veritat. Sí, sí, quan ho van dir jo estava allà i no vaig ni reacció. Vull dir que...
No us van avisar anteriorment? No, és que aquest reconeixement... Els altres hi ha premis que donen, que llavors... Ho saps un dia abans, o uns dies... O hi ha quatre o cinc, no? Els altres premis tu presentes una candidatura, com a empresa, com a dona empresària, hi ha diverses candidatures, que la veritat és que a nivell de Maresme està molt bé, també. Però en aquest cas, el vostre reconeixement no tenia cap candidatura, ningú us havia presentat ni res.
Va ser sorpresa total i de sobte vam sentir l'associació d'hostalers de Cabrils Això seria com l'Asteia Michelin que diu que arriben i s'asseuen sense donar-se a conèixer Us ha passat mai?
Que us presentés algú. Bé, de la guia Michelin, no. De la guia Repsol, sí, perquè aquest any nosaltres ens han donat un reconeixement també, bé, com a restaurant i tal. I sí que recordem que va venir una persona sola. Hi ha una persona sola i demanar molt de menjar i dius...
Alguna cosa passa, no? Alguna cosa passa. Després es va dir que havia estat molt bé i que ja no ens va dir qui era ni d'on era però que ja ens sentiríem a parlar. Home.
Gairebé es va a delatar. Ja ens sentirem parlar. Però clar, no sabíem on era. Podria ser un mitjà de comunicació, també. Sí, sí, però sí. Si més no, una mica estrany veure a vegades gent sola, perquè es va demanar molts plats, aquest, per provar moltes coses. Sí, perquè si vas sol demanes un primer i un segon, o demanes un primer i un postre, o un segon i un postre, però clar, que et demanin molts plats. I va pagar, eh?, que també està bé això, eh?
Que quedi clar, que va pagar. Ho acostumaran a fer, diuen, eh? Sí, els... La gent aquesta que s'hi dedica...
Després hi ha altres mesquetes, no?, que et diuen, escolta... Jo sóc de fumar un mica. Sí, sóc... Convida'm a dinar, no? Oi, oi, oi, si jo t'expliquis. Sí, sí, sí. Però, bueno, és el que hi ha. Hi ha de tot en aquest món, sí, sí. Sí, sí, i aquí fa una ressenya un dia, i d'aquella ressenya en treu petroli. I, bueno, tu pots estar picant pedra i res, però això va com va.
I com deia la meva àvia, mas vale que eren gracia, que ser gracioso. No ho havíeu sentit mai, això? Sí. I tant. Doncs ja està. Anem a parlar un altre cop de l'associació. Quants restaurants la formen? Som nou establiments. Hi ha restaurants, hi ha bars i hotels, també.
Et repassem? Sí, mira, a veure, tenim la mossegada, tenim el Calestrany, Can Rint, la Concòrdia, l'Hort Gabrils, el Nou Gras, el Sal i Pebre, l'hostal de la plaça, amb l'hotel, i després ara una nova incorporació que és l'hostalet, que és...
Una germana meva, també, que... Sí, és que són molt germans. La Montse? No, la Montse té l'hostal. I ara l'Helena, una altra germana, hi havia una part que no es feia servir de l'hostal, que ja hi havia habitacions, i ells ho han acondicionat, han fet quatre o cinc habitacions, amb una mica de cuina i tal, llavors pots estar uns períodes curts o... Molt bé.
i està molt bé, també. Molt bé, molt bé. S'ha incorporat a l'associació ara. El que dèiem abans, d'una família d'hostaleria, doncs acaba passant una generació darrere a l'altra. Sí, però bueno, tots som pocs, realment, perquè no som nous germans, al final només ens dediquem a tres.
Diu, tres, el nebot, vull dir, així, a la mitja he anat, diu, però bé, bé, bé. Vull dir, ja tenen, ja tenen també, això fa que tinguis un nom, que la gent també et conegui més, segurament, no? Sí, suposo que sí, ja has portat tant de temps, hi ha una garantia darrere, no? Suposo, una mica.
De totes formes, tenim alguns restaurants que són bastant nous, no com a restaurants, però a la gerència, vull dir que van canviar els darrers anys i segueixen anant molt bé. Vull dir que continuen... Teniu fama, Cabrils. Sí, això el meu pare sempre ho deia, que quan obrien un restaurant...
Deia, bueno, està molt bé que l'obrin, però l'important és que ho facin bé, no? Com millor fan, millor... Pel poble. Pel poble i perquè passa això una mica, no? La gent ve a Cabrils i moltes vegades ve a Cabrils i diu, bueno, estic a Cabrils, a veure on vaig a dinar, no? Però anem a Cabrils, que sabem que hi ha garantia en allà que menjarem bé a qualsevol lloc que anem, no?
Sí, sí, això ho escoltes, eh? És a dir, Vila Gastronòmica, aquí al Maresme, proper Cabrils. Això ho sents moltes vegades. Clar, després hi ha la resta de les poblacions, Vilassar, Premià, Masnou, que normalment deuen dir, bueno, aquí també tenim restaurants, però aquesta mena de coletilla que corre, no?, com a Vila Gastronòmica,
Sí, a més, per la quantitat de població i la quantitat de restaurants que hi ha... Potser és això. És bastant alta, no? Potser és això, perquè la població és reduïda o petita per la quantitat de restaurants que teniu. Sí, hi ha molta tradició gastronòmica, Cabrils, de fet, molt públic de Barcelona que ve aquí, realment, però també, jo crec que també el secret és, a part que sigui una població petita i que sou nou establiments, que hi ha algun més, però la veritat és que com oferiu...
molta diversitat. Vull dir, pots escollir, no? I la gent, per exemple, que ve el cap de setmana, pot posar aquest cap de setmana a vingar un altre, a un, a un altre, al rin, al nou gras, al sal i pebre, a l'engòrdia. Vull dir que tens molta diversitat. I això també crec que ajuda molt. I la gent jove? La gent jove va al restaurant...
Vosaltres com ho veieu? Bé, nosaltres sempre hem sigut... O quina és la franja que més... A veure, nosaltres... La veritat és que a Can Rins sempre... Abans fèiem més copes, ara ja no fem copes, llavors també... El jardí, el tour... Sí, però jo crec que ve gent de bastant tipus, vull dir que amb un tall bastant ampli.
d'edat, sí, sí perquè tens opció de menjar més econòmic o més car intentem que tothom pugui accedir-hi jo t'ho preguntava perquè amb això que diuen que els joves no saben menjar, no sé si ho heu escoltat, però que batiren més de les hamburgueses dels bocates, de les pizzas però a mi em fa la sensació que també hi ha gent jove, restaurants almenys quan he anat
més o menys, sí que hi ha gent de mitjana edat o gent més gran, però també hi ha vist força joventut, no? Sí, sí, sí, també en veiem nosaltres, sí. Sí? Sí, sí. Però clar, també la gent jove depèn de quina edat, d'una franja d'edat, clar, tampoc t'han de poder adquisitir. La butxaca, evidentment, la butxaca. Això és...
Jo a vegades també quan parlen d'això sempre dic el mateix. És que molta gent jove no té la possibilitat potser d'anar a menjar al restaurant i per això tiren més a bocata o de pizza o de Frankfurt, com dèiem, no?
Sí, però a Cabrís també tenim alguns establiments que tenen, per exemple, la Concòrdia, o a l'Hort també té pizzas, i que ja són, si vols, altres preus, altres menjars més assequibles. De fet, també... Sí, tens opcions. Sí, tens diverses opcions, i també, crec que també per la gent jove, per tothom en general, però per la gent jove, també busca moltes vegades l'exterior. I Cabrís té una particularitat que té... Terrasses. Tots tenen terrasses.
I això, vull dir, sembla que no, però és molt important tindre aquest espai exterior. Ja no parlo del tema de fumadors, eh? Parlo del tema de Sant Epta a fora, no? Encara que sigui a novembre, al gener, perquè com també gaudim d'un clima, un microclima, la veritat és que molt bo, a vegades complicat perquè no plou, no? Però vull dir, i el tema de les terrasses crec que és un tema molt positiu, també. I si no hi ha cremadors?
o algun altre sistema. Sí, sí, sí. Al final, fred, fred... Són quatre dies, són quatre dies. Com aquell que diu, sí, sí. No, però sí que és veritat que es nota que som, diria jo, mediterranis, perquè ens agrada estar fora, ens agrada estar el sol, durant el dia el sol. Mhm.
I a les nits no ens importen. Si la terrasseta està una miqueta en quatre llumetes i tal, ja t'abrigues, no? Clar, sí, sí. És aquesta. Sí, sí, home, és molt important, la terrassa. Sí, sí, i tant.
Us atreveria a dir-me, aviam Pep, t'atreveries a dir-me a donar-me una recepta de cuina? Una recepta? Que fos fàcil de fer per les persones que ens estiguin escoltant? Aviam, les que estigueu ara, perquè com serà? És horari de...
Clar, a partir de dos quarts de dues, molta gent està a la cuina, doncs és un horari que potser t'ho agraeixen. Però, clar, no sé, mira, ahir vam fer un fricandó, però clar, no sé si és massa elaborat, però és molt fàcil de fer un fricandó. Ah, és que a vegades quan sentim el nom...
diem, ui, no, no, això no, que és molt difícil. Però potser, clar, després entres a l'intre de la recepta i ho mires i dius, doncs potser no és tan difícil, aviam, vinga, va. T'ho explico una mica, m'intentaré ser ràpid, eh? No, tu tranquil, entra el temps que necessitis. El fricandó és un plat que s'ha de reivindicar, jo crec, i és molt fàcil de fer, la gent pot fer a casa tranquil·lament, bueno, molta gent ja el deu fer, però...
Pots triar, hi ha diverses parts de la davedella, però pots fer-ho amb el conillet, amb la llata. Amb la llata mateix, va. Amb la llata mateix, la talla és ben fineta, a la carnisseria dius que t'ho tallin, llavors, molt important, molta ceba, ben picadeta, ben fineta.
perquè llavors la fas un sofregidet de ceba, que es vagi fent a poc a poc, un cop tens la ceba ja ben sofregida, sobretot ben petiteta, que és molt important això. Mira, la meva àvia, que me'n recordo quan ho feia ella, que això no ho he provat de fer, però inclús ho feia amb l'1, 2, 3. Ah, sí, amb la picadora, amb la picadora.
Perquè llavors, clar, et deixava anar molta aigua, que és el que és important, que la ceba deixi anar l'aigua. Llavors, abans de fer la ceba, hem agafat la carn, l'hem enfarinat, l'hem passat, l'hem separat, llavors amb aquell oli que has deixat amb la farina, això, fem la ceba. A part, hem posat els moixernons a remullar, que el secret està aquí, amb l'aigua dels moixernons.
tenim els moixarrons 3 horetes o 2 que hem posat amb aigua després ho colem llavors estem fent la ceba podem afegir-hi una miqueta de tomàquet ratllat que també ens aportarà una miqueta més d'aigua perquè es vagi fent millor
Després, una mica de birranci, flamegem, tirem els moixernons que ja estan hidratats, tot allò, donem unes quantes voltes, afegim la carn i tirem l'aigua dels moixernons. I és que ja està, ni picades ni res, no cal. Una miqueta xup, xup, xup.
i amb la mateixa farina que ens ha deixat la carn, és que allò ens lliga i ens queda, vamos, una carn. Una recepta ràpida i fàcil. I catalana. I catalana, això. Doncs, nois, ha estat un plaer.
ja hem observat el temps de l'entrevista us dono les gràcies per estar avui ens han acompanyat el Pep Massiques i la Mireia Artigas i ja parlàvem de l'associació d'hostalers de Cabrils jo crec que hem parlat una miqueta de tot del premi, de com està la ruta de com està la mostra i per tant quan tingueu noves notícies aquí som
Molt bé, moltes gràcies per convidar-nos. I a vostès els tornem a citar la propera setmana a la mateixa hora. Fins la setmana que ve. Fins aquí Volem Saber, l'espai setmanal d'entrevistes de Vilassar Ràdio, en la presentació i producció Joana Hernández. Us esperem la propera edició.