I ara és moment de l'entrevista del dia. Avui, divendres, és el moment de parlar d'educació i ho fem obrint aquest bloc que vàrem en setar dilluns, un bloc que al llarg d'aquestes setmanes s'anirà extenent. Tant els dilluns com els divendres tindrem aquesta entrevista del dia que serà de temàtica educativa. Serà això al llarg d'aquest mes de novembre i avui saludem en Toni Gordillo, que és cap d'Estudis d'Infantil i Primària
de l'Escola Madre Sacramento i en aquest cas també a la seva directora, la Manoli Borrajo, que els tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. Bon dia. Bon dia. Com esteu? Benvinguts al programa. Moltes gràcies. Gràcies. Doncs res, avui voldríem parlar en primer lloc que ens expliquéssiu aquest projecte que fa ja quatre anys que està en actiu i que està consolidat. Estem parlant del projecte Avancem i que el podeu trobar a l'Escola Madre Sacramento.
Aquestes entrevistes que anirem fent al llarg d'aquestes setmanes són per potenciar els centres educatius del nostre municipi i perquè tota aquella gent que ens estigueu escoltant també conegueu la diversitat d'opcions i de garanties que ofereixen els centres educatius en el nostre poble. Toni, si vols començar una mica explicant aquest projecte.
Molt bé. Doncs mira, el projecte Avancem és un projecte que parteix d'una necessitat de donar un pes a la llengua, no només al català, sinó també al castellà i a la llengua anglesa, que són les llengües curriculars que es fan a l'escola, de donar-li la importància que té com a eina de comunicació. No tant l'estudi del que és la llengua com a objecte d'estudi,
d'aprendre normes ortogràfiques o aprendre gramàtiques, sinó donar-li un sentit comunicatiu. D'acord. Aleshores, els projectes que es fan amb aquesta metodologia, que és un projecte innovador del departament,
que ha portat una feina a tot el claustre durant dos anys de formació i de preparació de l'organització dels projectes i de l'organització d'escola per poder desenvolupar els projectes també, parteix de la idea
que la llengua és una eina per comunicar i que els nanos sentin que tenen una importància, que el seu treball té una importància no només pel que fa a l'èxit escolar o el treball que es fa a l'escola, sinó que té una repercussió
fins i tot fora del centre. D'acord. La idea és, tu els has de donar un objectiu, no? Diguem, per exemple, el primer any, el primer projecte que vam fer a primària, doncs, la idea era que els nens
i nenes de la classe havien rebut una petició de l'Ajuntament de Barcelona per potenciar el turisme a la ciutat. I s'havia de fer una sèrie d'activitats amb aquesta idea, que ells havien de sentir que el seu treball no només era una feina escolar, sinó només que això anirà fora del centre, ho podrà veure tothom,
I ho hem de fer... Té un objectiu clar, no? Que és, doncs diguem, per exemple, des de català es va fer una guia de Barcelona. Els alumnes per grups, van treballar per grups, van fer una guia de diferents espais de Barcelona. Des de l'àrea de castellà es va fer un vídeo com d'aquells de Españoles por el mundo, que havien de fer com si fossin turistes i què és el que els agradaria anar a visitar, no?
i des de llengua anglesa van fer uns tríptics amb consells per visitar la ciutat. Tot això formava part d'aquest projecte de visita a Barcelona, on els... Això després es publica al web del centre, però ells parteixen de principi amb una necessitat real que s'ha de cobrir, que no és només una feina del col·le, sinó que, ostres, això...
Podrà veure tothom, no només els meus pares, sinó qualsevol que vulgui venir a visitar Barcelona, podrà tenir aquesta informació. Evidentment, la petició no és real, però ells no ho saben. Ells parteixen, en principi, amb aquesta idea.
El projecte s'ha implementat tant a l'ESO com a la primària. En principi és un projecte fonamentalment que està dirigit a l'educació secundària, perquè a l'educació secundària els departaments de llengües acostumen a estar molt compartimentats. Aleshores, aquest projecte el que pretén és fer un projecte comú a totes les llengües perquè els mestres hagin de coordinar
I, per exemple, les tipologies textuals, tu pots treballar, en anglès treballes una, en català treballes una altra, en castellà treballes una altra, però no hi ha un ordre, no hi ha una coordinació entre els diferents apartaments de llengües,
I al final d'any, doncs, potser tu has fet una recepta català, has fet una recepta castellà, has fet una recepta en anglès... Clar, i d'aquesta manera sí que hi ha aquesta coordinació amb aquest tipus de receptes. Exactament, exactament. A nivell organitzatiu ens ha servit perquè hem pogut veure què fèiem bé, què no fèiem bé, hem pogut corregir.
aquestes coses que no estaven del tot ben fetes perquè no hi havia gaire coordinació, ho hem pogut corregir i ens ha donat una estructura al Departament de Llengües que ens ha ajudat moltíssim a planificar la feina de cada curs. No només pel que fa als projectes, sinó que aquesta anàlisi que fas de com treballes les diferents tipologies textuals durant tot el curs
ens ha ajudat a organitzar-nos d'una manera més eficient. Manoli, pel que fa al paper de l'alumnat en aquest tipus de projectes, creus que se'ls dona més autonomia i participació en aquest procés d'aprenentatge? Totalment. La finalitat és la competencialitat, és l'aprenentatge de les llengües, però que puguin utilitzar-les i portar-les en el dia a dia.
I d'alguna forma, amb aquestes eines i amb aquests reptes, el que fan és que ells puguin expressar-se en aquella llengua, treballar aquella llengua des d'una altra perspectiva. Exacte. No una llengua, sinó totes. És a dir, el conjunt és una globalitat.
Clar, i en aquest cas ho hem apuntat una mica, però m'agradaria també estendre'ns en l'explicació com s'ha implementat aquest projecte a Madrid Sacramento i quin ha estat el procés, és a dir, ha estat progressiu, heu començat, diguéssim, per blocs i també pel professorat com ha estat aquest procés, que com apuntava en Toni, doncs hi ha hagut una formació també. Totalment. Durant el primer any...
Durant el primer any es va crear un grup impulsor, que era un membre de l'equip directiu, un mestre del departament de català, un altre de castellà, un altre d'anglès...
I aquest grup impulsor el que va fer? L'estratègia. Va dissenyar l'estratègia de la implementació del projecte. I la resta del professorat de llengües va participar en l'elaguració de les propostes que es presentaven als nens. Això durant els dos primers anys vam fer aquesta formació perquè clar, tu pots fer molts projectes dins de l'aula però aquest és un projecte global que al final
fa que totes les llengües tinguin un objectiu comú. Tu pots fer un projecte català, un projecte castellà, però tindrà un producte final de cada llengua. En canvi, d'aquesta manera, fem un producte final comú a totes les llengües que obliga aquesta coordinació. Obliga que hi hagi aquesta coordinació. No sé si vols afegir alguna cosa. Sí, no. Quan el departament ens oferta el...
el projecte, vam dir, agafem-ho, perquè tot i que sigui per secundària, nosaltres podem veure l'evolució des de, tenim aquest avantatge, des de primària, els cursos de cicle superior, i veure com evolucionen quan surtin a quart de l'ESO.
I quin impacte heu notat fins ara en el desenvolupament de la competència comunicativa i plurilingüa dels alumnes? Ha millorat el tema de la comunicació oral? Fonamentalment, al principi del projecte, una de les coses que has de fer és un anàlisi de la percepció de les llengües que tenen els alumnes dins del centre.
I, tot i que ho podíem imaginar, el que sí que vam poder constatar és que la percepció del català i del castellà dels alumnes, en comparació amb la llengua anglesa, és molt diferent. Perquè a català i a castellà, al final, li dediques moltes hores a aspectes propis de la llengua, ortografia, gramàtica, redacció, seguint uns passos...
però no gaudeixes de l'aprenentatge de la llengua. En canvi, l'anglès, al ser una llengua que és més participativa, més oral, gaudeixen molt més a les classes d'anglès i del seu aprenentatge d'anglès pensen que té més sentit, que és més important per la seva vida futura. I el que hem fet, el que sí que hem vist un canvi en la implementació d'aquest projecte,
és que la percepció de les llengües ha millorat en totes, no només l'anglès, sinó que ja comencen a veure també el català, fonamentalment el català, perquè també, bueno, ja sabeu, t'imagines que actualment el debat que hi ha en el català de la manca d'ús, doncs comencen a veure que el català també és important per la seva vida.
Clar, i d'alguna manera jo penso que, sobretot en aquestes edats, la imposició d'una llengua sempre és perillós, perquè quan imposes una llengua ja sabem que a les edats de l'adolescència, quan imposes qualsevol cosa, acostumen a fer el contrari. Llavors, aquest tipus de projectes em fa l'efecte que són el contrari d'impositius, que el que volen és convidar d'una forma més atractiva l'alumne a fer servir aquella llengua. Exactament. Exactament.
I pel que fa a la resposta de l'alumnat i les famílies, com la valoreu davant d'aquesta nova metodologia? Creieu que ho han agafat amb ganes i les famílies també s'estan implicant d'alguna forma?
Sí, quan demanes en aquest sentit ajuda, sí, és veritat. I el feedback és positiu. Sí, pel que fa a l'alumnat, el feedback és excel·lent. Els encanta treballar d'aquest tipus, d'aquesta manera. Les famílies sempre n'hi ha que tenen més consciència del que fem al centre i les que no.
Però penso que és molt enriquidor. Estem parlant avui amb Toni Gordillo, cap d'estudis d'infantil i de primària, i estem parlant també amb la directora del Centre Educatiu Madre Sacramento.
I és interessant conèixer aquest projecte, Avancem, aquest projecte que ens han vingut a presentar avui a l'emissora i que d'alguna forma el que vol és unir aquestes tres llengües, el català, el castellà i l'anglès, tres llengües útils que els nostres joves fan servir en el seu dia a dia i que d'aquesta manera també entrellacen en aquest projecte, un projecte en comú que treballen des de fa quatre anys en el Centre Madre Sacramento.
I res, per anar tancant una mica aquest espai, m'agradaria saber si esteu valorant l'ampliació d'aquest projecte i cap a quines línies esteu tirant el projecte aquest any.
Bé, el projecte en principi el que fem és que cada any implementem un projecte nou en un curs diferent. Aquest és el quart any que fem Avancem, ja tota l'ESO tindrà el projecte a tots els cursos i en el cicle mitjà i cicle superior també. Aquest any també ho fem a quarta primària, que era el curs que ens faltava per implementar-ho.
I la idea és, doncs, cada any anar creant un projecte nou perquè, bueno, per no repetir-nos també, perquè pels docents també és important que gaudin del que fem. No, i un cop tinguis dos o tres projectes, després vas... Vas al tablant, vas fent la roda de projectes. Ah, val, d'acord. Vull dir que el que es fa servir un cop no té per què ser estripat i llançat a la brossa, sinó que es pot reciclar amb un altre curs. Amb uns altres grups.
Sí, perquè a més cada projecte, diguem, treballa un tipus de tipologia textual diferent. No repetim tipologies textuals. La idea és poder treballar-les totes. Molt bé, doncs abans de tancar aquesta entrevista m'agradaria també que fessiu un petit balanç, sortint una mica de projecte Avancem, que fessiu un petit balanç d'aquest inici de curs 25-26, que va arrencar ara fa un parell de mesos, el mes de setembre. Com esteu valorant aquesta arrencada de curs?
Bé, correcte, però és que una escola és una sorpresa, llavors, bé. Sí, sí, és el que té una escola cada dia, és una cosa diferent. És una sorpresa. Clar, tampoc volem cridar el mal temps, no? A veure si ara direm molt bé, molt bé, i de cop i volta anirà tot malament. Totalment, o sigui que, correcte.
Sí, sí. Que bé, que bé, que bé. Me n'alegro. Doncs, família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Un plaer tenir-vos aquí al programa. Com dèiem, Toni Gordillo i Manoli Emborrajo, que han passat avui als micròfons del 98.ufm. Una abraçada i cuideu-vos molt. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi bé. Gràcies.