El proper dilluns 7 de febrer es farà al Corset, taller de cuina,
un munt de closques de tres quarts de sis a un quart de nou de la tarda del vespre
al centre cívic Joan Maragall de la mà d'Anna Bosano.
La tenim al telèfon i volem parlar amb ella. Bona tarda Anna.
Bona tarda Núria, moltes gràcies per convidar-me al vostre programa.
Bé, doncs hem anunciat que el proper dilluns hi haurà aquest Corset taller
i també més endavant, al mes de març n'hi haurà algun altre sobre,
sabem, de cuina italiana.
Però en el que hem anunciat interpretem que sortiran crostassis en aquest taller.
Què s'hi faran? Explica'ns una mica.
Bueno, primer de tot volia avisar perquè hi ha hagut un petit error
a la programació del centre cívic Joan Maragall.
Llavors, aquest curs està invertit.
El 7 de febrer hi haurà cuina italiana i el 9 de març estaran les closques.
La web ja està corregida, la web del centre.
Bé, aquí al centre cívic Joan Maragall jo porto uns quants anys,
fa abans de la pandèmia, que faig corsets de cuina
i jo em centro generalment a la meva especialitat,
a la cuina de peix de proximitat.
Perquè el projecte que jo porto, que es diu el peix al plat,
és un projecte per apropar al consumidor el peix que tenim aquí de proximitat,
que és superbo.
Tenim moltes espècies, tenim una qualitat excel·lent
i no només les espècies més conegudes,
que són la gamba de Palamós o el seitor de Tarragona.
Tenim moltes més espècies.
A més, la especialitat és aquesta,
però com soc italiana, des del nom és nota,
però porto aquí moltíssims anys,
llavors hem dedicat també a promoure una miqueta la cuina italiana,
fent plats des dels més coneguts,
alguns una miqueta més típics de cada regió,
que al millor no arriben aquí.
La pasta és un clàssic.
Jo crec que tota la gent quan parla de cuina italiana,
primer que li ve la pasta i després també la pizza.
Jo no sé si a part de la pasta i la pizza,
tu també voldràs traslladar a la gent que vingui als cursets
que hi ha més cosa o més variedat de plats o diferents maneres de cuina.
La pasta no pot fallar, perquè és un clàssic,
però en canvi de fer la pasta amb salsa de tomàquet,
que també es fa aquí o algun clàssic tunejat,
com és, per exemple, la carbonara,
que aquí es fa d'una forma diferent respecte a la italiana original,
jo proposo, per exemple, una pasta amb peix.
I ara no sé si puc dir directament la recepta o millor que sigui sorpresa.
Millor que sigui sorpresa.
Jo crec que és millor que sigui sorpresa que la gent,
realment, si té ganes, que després ja s'apunti al curs
o que s'interessi també més tard.
La qüestió és aquesta, donar la pista,
que hi haurà pasta, per exemple, amb peix.
Amb peix, sí, perquè com que la meva especialitat és peix,
totalment un plat d'aquest curset de cuina italiana ha d'haver-hi peix.
I és una recepta del sud d'Itàlia,
on es mescla una miqueta la cuina mediterrània i la cuina africana.
Hi ha coses com toquet dolç,
saps que allà es fa molt dolç i salat.
Bé, farem una cosa així,
que és una miqueta més elaborada,
però realment és molt saborosa.
I després farem segurament alguna cosa amb verdura,
perquè també és un altre producte que m'interessa promoure sempre
per una qüestió de dieta saludable.
I no sé si faré alguna cosa amb arròs, perquè si faig pasta...
El risotto també és italià?
Exacte, exacte.
I llavors el risotto, que és un clàssic
que s'han de seguir alguns passos perquè surti realment bé,
els seus trucs com tots els plats.
I la gent diu, sí, sí, sé fer risotto,
però hem de veure el midó de l'arròs mentre els cuinem
i com es fa i aquests truquets.
I després suposo que faré un tiramisu
perquè és un plat un poc relativament fàcil
i no cal forn.
Per això, com que és un curs de dues hores i mitja,
no dona temps posar coses al forn.
I li donaré opcions perquè aquesta receta base
es pugui transformar, per exemple, a la primavera,
en fruita o a l'estiu, en fruita diferents.
En canvi de posar-li el cafè,
podem fer-ho amb extracte d'alguna fruita
i llavors cada tiramisu es transforma en un postre
que poden menjar també els nens.
Clar, si li treus el cafè...
El tiramisu porta cafè.
Normalment els nens, clar, no se li dona, no?
Però si ho fem amb altres fruites, sí que...
Sí que es fa i a més a més és molt bonic també de veure.
Home, doncs déu-n'hi-do perquè si intentes fer tots aquests tipus de plats
tenim com un menú complet, no?
Un primer, un segon i un postre de tot.
La idea és aquesta i bueno, sempre les meves classes
són molt participatives, llavors aconseguim fer els plats
perquè la gent que ve s'implica molt
i llavors jo no he de tallar totes les ingredients, preparar-les,
sinó que tothom va fent alguna cosa
i llavors jo assemblo el plat.
És a dir, és un taller vivencial, amb experimentació inclús, no?
Vull dir, la gent que vingui ha de portar davantal,
què ha de portar si algú vol venir a fer algun taller?
Sí, sí, davantal i els tàpers per portar-s'hi les coses a casa
perquè algunes vegades dona temps de fer un tastet allà,
però si realment fem tres plats no donarà temps.
Anirem justers i llavors que es portin els tres tàpers
i es portaran una degustació a casa, esclar que sí.
Que bé. I després també, Anna, hi ha tot el tema del taller
d'un món de closques, que es diu així,
que és el que es farà el mes de març, hem dit,
i com has dit, que dones importància també
a aquesta cuina de proximitat amb el tema...
Ai, perdona, perdona, però està allà molt.
Està allà? Ara em sents? Ara sí, ara sí.
No, deia que amb el taller del món de closques
suposo que dones importància a la cuina de proximitat
amb tot el tema del peix, del peix també d'aquí a Mediterrani.
A mi que sí que seguiràs també amb la idea de fer un menú,
com al taller de cuina italiana, de fer un menú
amb closques, amb crustacis.
Bueno, amb closques postres, amb closques...
Bueno, postre no.
Però sí, intentarem fer entre dos i tres plats.
Sempre faig aquest número de plats amb la pasta o amb l'arròs,
i després un plat on hi hagi només closques.
Una cosa...
A lo millor amb un punt de picant, una miqueta...
Una salseta una miqueta diferent,
perquè tothom sap fer musclos al vapor o musclos a la marinera,
però podem fer un puntet més allà.
I en closques podria provar una...
Ara no em surt el nom...
Un escabeig, un escabeig.
Amb la xixa de les closques també surt molt bé,
i és una cosa que es pot guardar uns dies també.
Perquè aquí a Catalunya, al Mediterrani, quines closques,
o quins crustacis acostumem a menjar o a trobar per les closques?
Les closques són una cosa, i les crustacis són un altre.
Altres crustacis són la gamba, la carmelada,
la llagosta, els cranks,
tota aquesta que tenen caparassol per fora,
i les closques, que tenen les dues balves normalment.
Les bivalves que es diuen. Exacte.
Llavors aquí tenim muscles, cloises, escopinyes, navalles...
Per exemple, aquestes són les tallarines,
que també són una miqueta menys conegudes,
però són super... els sabors molt intents.
I llavors en algun plat segurament portarà una miqueta de barreja
de dos o tres d'aquestes closques,
i un altre serà específic sobre una espècie.
Ana, hem parlat una mica dels cosets
que hi haurà al Centre Cívic Joan Maragall.
Ens has dit que no és la primera vegada
per això que has fet cosets aquí a Sant Just.
En les altres ocasions, quin tipus de plats,
de curs, de cuina també portaves, també feies?
El temps que vaig fer, que fa no gaire,
jo crec que va ser abans del Nadal, va ser de tentacles.
Llavors estava centrada en pop, sèpies i calamars.
Fixa't.
Òbviament, no?
Les tentacles a la cuina, el nom era bastant divertit.
Sí, sí, sí.
I vam fer un plat que és molt interessant per mi
perquè porta la tradició gastronòmica catalana dels pescadors.
És un plat que em va ensenyar un pescador
de la Cofraria de Pescadors de Barcelona,
i realment surt superbé.
Des que el vaig descobrir jo sempre que puc,
el porto als cursos, pop i amb oli gratinat.
És un plat molt d'hivern, és contundent, intens,
però realment amb un sabor a mar que és impressionant.
I realment molt sa, perquè porta pop, macarrons,
una miqueta de sofregit,
però sempre que sigui molt pesat i al fomet.
I llavors realment és molt interessant.
I Anna, parlant una mica també de la teva biografia,
del teu recorregut professional,
he llegit que ets biòloga marina,
més de 20 anys d'experiència en investigació
també a l'Institut de Ciències del Mar,
de fet doctorada en Ciències del Mar
per la Universitat Politécnica de Catalunya,
i també una pista que ens has donat al principi,
que és que des del 2013 tens aquest projecte personal teu,
anomenat El Peix al plat, on difons el consum responsable del peix.
Tu normalment quines accions fas
per divulgar aquest consum més responsable del peix?
Mira, lo que hacemos son varias acciones
para apropar el consumidor al peix
i ensenyar-li tot el recorregut que fa el peix.
El peix arriba del mar amb els pescadors,
i llavors nosaltres el que fem és organitzar visites guiades
a l'Acofràvia de Pescadors de Barcelona
per ensenyar precisament quan arriben les barques,
quines són les tècniques de pesca
i com es fa la subhasta del peix real.
La gent que fa la visita assistirà a aquesta subhasta.
Aquestes visites es poden fer de dilluns a divendres,
tant al matí de 8 a 10,
perquè arriben les barques del peix blau,
que són Sardines, Seytor, etcètera,
i a la tarda de dos quarts de quatre a dos quarts de sis
per l'arribada del peix blanc i del marisc.
Aquesta és una acció que fem.
Les altres són tallers per primer cursos de cuina del peix,
que fem a diferents centres cívics, centres culturals.
Podem fer algun taller directament a la llotja.
Ens movem en diferents àmbits.
I després també fem la venta a domicili de peix fresc.
Podem portar a casa el peix del dia,
o sense netejar, o net.
Depèn, tenim diverses opcions.
I finalment, què fem?
Fem tallers per a les escoles,
relacionades en general al món marí,
és a dir, al consum,
però també a la protecció i al respecte del mar.
Perquè, clar, per ser consumidor
s'ha d'entendre que el producte ve del mar
i que el mar no s'ha de contaminar, no s'ha d'embrutar,
no s'han de fer moltes coses.
Llavors aquesta és la idea.
I després tenim col·laboracions amb diferents entitats.
Col·laborem amb el CET, per exemple,
per un màster de gastronomia i turisme,
amb algunes universitats, etcètera.
Déu-n'hi-do.
Creus que Catalunya potser és un bon exemple
per impulsar aquesta bona gestió
dels recursos del mar Mediterrani?
A l'hora de fer la pesca, per exemple,
el tema de respectar les mides o les espècies protegides,
això realment es segueix aquí a Catalunya,
que tu coneguis?
Mira, et sorprenderàs,
però Catalunya és un exemple a tot el Mediterrani
de gestió sostenible de la pesca.
Tenim un departament de pesca aquí
que està impulsant un projecte d'ecogestió
on es identifiquen problemàtiques relacionades amb productes pesquers,
per exemple, un peix que està disminuint la seva abundància
o que s'ha mogut del lloc o que ha invadit el nostre lloc.
S'identifica aquesta problemàtica,
s'escolta els pescadors directament,
i juntament amb científics i ONGs i l'administració,
s'intenta trobar una solució.
Els projectes que tenim ara a Catalunya
són set projectes específics de diferents espècies
i estan funcionant molt bé.
Tenim com si fos una mena de protecció d'aquesta espècie
per poder-la gestionar de forma més responsable.
Tenim el Sonsu, el POB, la Sèpia, el Cranc Blau...
Aquestes, per exemple, són alguns casos.
Molt bé. Déu-n'hi-do.
Bona notícia també.
Sabeu que almenys a Catalunya respectem també tot aquest tema
i som una mica conscients per mantenir...
L'únic punt que queda per fer-lo millor
seria afegir la informació de traçabilitat a la peixateria,
que encara no arriba del tot.
Per això la peixateria, que és el punt,
que és entre el mar i el consumidor,
allà tenim encara aquest puntet on, quan anem a la peixateria,
només està apuntat l'espècie i el preu,
i per ser consumidor responsable necessitem saber la procedència,
parlar del sistema de pesca,
que no és el mateix comprar un lluç que ve de Sud-àfrica
del lluç que ve d'aquí, i la gent no ho sap.
Sí, és normal. Per això s'hauria d'afegir,
perquè hi ha una normativa a la Comunitat Europea del 2014
que en teoria obliga a tots els punts de venda
de posar aquesta informació.
S'està implementant cada cop més,
llavors suposo que arribarà també,
però és fonamental perquè el consumidor acabi de ser
un consumidor responsable.
Res, Anna, ens ha cridat molt l'atenció
aquests dos cursos de cuina que hi haurà a Maragall,
i hem dit que si la gent té el díptic imprès,
que sàpiga que és al revés, que el mes de febrer
es farà primer el de cuina italiana i que el mes de març
es farà el de closques, res més.
Que acabis de tenir, bon dia,
i res, endavant amb els cursos, Anna.
Gràcies, igualment, bon dia a tothom,
i esperem veure gent als cursos,
que jo estaré encantada.
Clar que sí, que vagi bé, Anna, una abraçada.
Una abraçada, bon dia, adeu.